Nogueras demana que l'administració assumeixi la "càrrega de la vulnerabilitat"

Però abans vull saludar Miriam Nogueras, que és la vicepresidenta de Junts i portaveu de Junts a Madrid, que avui també ens acompanya. Joana Nogueras, què tal? Bon dia, com està? Bon dia. Havia d'agafar un ave, no sé si el podrà agafar perquè està el temps com està. Crec que és a les 11. A les 11 al principi els aves es recuperen. Veurem, veurem. És important per la negociació, entenc, que està important a terme o no.

Sí, bé, ja ens ho hem dit pràcticament tot. Certament la situació és molt complicada, però jo no crec que es tracti tant de contentar i que això contenti a uns o contenti a altres, sinó que es tracta que siguem capaços de poder. Arribar a un acord amb temes en els que sí que som coincidents. Un altre tema a part és que el Partit Popular, que és el partit de l'oposició, no tingui cap projecte. També és cert que quan tens un projecte com nosaltres, que tenim propostes i que a més som partidaris de canviar el marc mental i de sortir d'aquesta lògica que el lloguer és l'única manera d'accedir a l'habitatge, tenir aquest projecte que és diferent dels que protesten, dels que comentava, per exemple, Podemos i Sumar i companyia, te posi en blocs o acabis sent la Diana perquè el teu projecte o la teva idea de país és diferent a la que defensen certs, crec jo, certes ideologies extremes que, malauradament, durant molt temps hem estat sotmesos al xantatge d'aquestes ideologies molt extremes. Perquè al final, què estan defensant aquests sindicats d'inquilinos d'Espanya? Defensen aquests contractes indefinits, congelació de preus, topalls, intervencions. No és que defensin, és que imposen això. O hi ha això o ho tirem tot pels aires. Nosaltres també hem renunciat a moltes propostes i mesures que nosaltres defensem fermament. Al final som set diputats de 350 i la força que tenim és la que tenim.

I nosaltres no quedem arrossegats per aquesta ideologia extrema i malgrat això hem hagut de renunciar, per exemple, si es donen incentius. A fons per poder fer inversions i comprar blocs, perquè aquests incentius no es donen a les famílies, perquè les famílies puguin tenir facilitat per comprar un habitatge i per tenir la seva casa. A canvi d'això, han posat una cosa que es diu tucassa, que el que són són prèstecs i prèstecs i al final. Bé, però nosaltres en què coincidim o veiem que es pot coincidir? Avui s'està desnonant o es desnonarà una persona a Mataró, que està en un pis que és propietat de fons, i nosaltres hem proposat en tot moment que es puguin aturar aquests desnonaments en cas que la propietat sigui de fons voltor i que quedin fora els petits propietaris. Com resolem els casos en els que l'inquilí o el llogater és un. Està en una propietat d'un petit propietari, doncs com faran molts altres països, com França, com Alemanya, com Portugal, en el cas d'Alemanya, per exemple, i aquí tenim la llei LEC, i a l'article 22.4 et donen l'opció que en el moment que queda net el deute, el desnonament s'atura. I nosaltres el que proposem és incloure que si no s'aixuga el deute perquè la persona no pot, perquè no ha trobat els diners, perquè és realment una persona vulnerable i per tant s'ha de cuidar,

que sigui l'administració que es faci càrrec. No podem carregar la vulnerabilitat a un petit propietari. I si altres països ho estan fent i està funcionant, el que no té sentit és que siguem o que seguim intentant obligar a imposar polítiques que ja s'han aplicat durant vuit anys, i que no només no estan funcionant, la situació és molt complicada. Abans de la Colau, diguéssim, era complicat comprar-se un pis, però és que després d'aquests anys comprar un pis és impossible i el que és molt complicat ara és llogar. Per tant, nosaltres certament hem avançat els darrers dies.

Però quan em diu això, perdoni, per entendre, és a dir, podrien estar d'acord en prohibir tots els desnonaments sempre i quan el petit propietari no hagués d'assumir aquesta càrrega i ho ha assumit l'administració.

Estaríem ja en aquest plantejament. Sí, i de fet, havíem avançat en això, perquè és veritat que jo estic completament d'acord que al final. L'aritmètica parlamentària actual és la que és i també, malauradament, tot el missatge que és un missatge de rigor s'acaba reduint a un tuit o a un vídeo de 5 segons. I per tant no centra en el debat i en el rigor. Però som on som i aquesta és la realitat i és en el tauler de joc en el que estem. I tant de bo es pogués posar més el focus en el per què fem el que fem els partits, per què votem que sí, per què votem que no, per què ens abstenim, i no tant en vota que sí i està en el bloc d'aquests, perquè com que no vota amb mi, vota amb l'altre. Hòstia, no és així, però bueno, estem aquí. Per tant, sent conscients que la situació. Complicada, l'aritmètica és la que és nosaltres ja hem parlat des del primer dia de fet vam ser nosaltres els que vam posar aquesta proposta sobre la taula, vam entregar molt abans del cas Mari Carmen, del cas Olga nosaltres fa molts mesos que tenim entrades les nostres propostes i mesures que creiem que poden ajudar a acabar amb la tendència que hi ha avui que és que segueixi baixant l'oferta i que segueixin pujant els preus i que com a alternativa només hi hagi l'intervencionisme.

I el 3 de setembre vam recollir totes les nostres mesures, les vam transformar en un reial decret, és a dir, vam fer la feina que havia de fer el govern, i si m'apures, la feina que hauria d'haver fet el president de la Generalitat de Catalunya, i la vam entregar al senyor Sánchez el 3 de setembre. Per tant, la feina estava feta. Després del cas Mari Carmen, el Partit Socialista es posa en contacte amb nosaltres i ens diu, amb el nostre reial decret a la mà, estem disposats a poder parlar d'aquestes mesures i realment hi ha una bona recepció certament hi ha persones que ho posen complicat i que ens consta que hi ha gent que treballa fort perquè no es pugui arribar a un acord i escoltem a Podemos dir que amb Junts no escoltem al Rufián dir que amb Junts no però escolta'm, els vots de Junts fan falta i per tant si dius que amb Junts no estàs dient que prefereixes que la gent segueixi patint i que tu puguis seguir fent propaganda que es resolgui el problema o com a mínim es comenci a resoldre el problema i nosaltres estem aquí per poder resoldre'l però resoldre el problema no vol dir generar més problemes a una gran part de la societat perquè a Catalunya més del 90% dels propietaris són petits propietaris per tant estem aquí està

el tema obert fins ahir al matí semblava que el que hi havia una voluntat real de poder trobar aquest real decret de consens de les cosetes que no són totes les que voldríem tots però que sí que poden començar a posar una mica de llum però a la tarda alguna cosa va passar entenc que les rodes de premsa que es van fer al migdia per part d'alguns dels seus socis i a la tarda. Sí, de les esquerres espanyoles i a la tarda el reial decret que ens arriba torna a posar la càrrega de la vulnerabilitat en comptes de l'administració pública, com a tots els altres àmbits. El públic el volem tots, però per segons quins temes sembla que alguns el públic no el volen. Es torna a posar la càrrega al petit propietari. Clar, a nosaltres és una posició complicada, sí, perquè com que hi ha molt soroll a tot arreu i sembla que es reivindiquin mesures que són pròrroga indefinida, no es pugen preus, tot això té un cost i aquest cost l'ha de pagar el petit propietari. I si no els defensem nosaltres, aquí no hi ha ningú que els estigui defensant.

I ara mateix com està? És a dir, deia que al matí estaven més a prop, a la tarda no tant, ara en quin punt es troba

aquesta cosa? A nosaltres pel que ens arriba, el Partit Socialista està intentant convèncer els seus socis que hi ha certes mesures que s'han imposat en aquest reial decret, com per exemple. La reforma de la llei de rendiments urbans es modifica en 34 articles, per tant, vol dir que es modifica una llei molt important via reial decret i que, per tant, no podrà ser esmenada quan aquesta mateixa llei avui està en tràmit en el Congrés dels Diputats i, per tant, els partits tenim l'opció de presentar esmenes, de poder debatre, de poder fer una llei més de consens i no tan imposada. Per tant, ja I aquesta reforma de la llei ocupa la meitat del reial decret, és a dir, no és una tonteria, eh?, Llavors diuen, traiem-la d'aquí i posem-la al debat parlamentari. És que ja està al debat parlamentari. Mantenim-la allà i traiem-la al Real Decret. Correcte. I en tot cas, si s'ha de mantenir, que Catalunya quedi exclosa de l'aplicació d'aquestes reformes. La resta, és cert que hi ha hagut mesures de bonificacions fiscals. Nosaltres sempre, des del primer dia, estem dient desgravar lloguers desgravar hipoteques, abaixar l'IVA de la compra i de la construcció, que les persones de més de 65 anys que han de vendre la seva propietat perquè s'han de poder pagar la residència a la que han d'anar no hagin de pagar l'IRPF. I aquí hi ha més acords, és a dir, amb aquests incentius fiscals. Sí, sí, per això et dic que al matí tot això semblava que anava per bon camí, perquè aquestes mesures. És veritat que són versió tonejada, però sí que hi són la majoria d'elles i hi ha un tema molt important, també és, tu estàs pagant una hipoteca de 120.000 euros, no la pots pagar i el teu banc l'acaba venent a un altre banc per la meitat de preu, doncs no. Si tu, banc, estàs venent això per 80.000 euros o per 60.000 o per 100.000, menys del que jo estic pagant, jo vull ser el primer a poder tenir l'opció. De comprar-lo a aquest preu. Tot això està bé. Nosaltres només demanem que es protegeixi el petit propietari, per tant, que es modifiqui aquest article 22.4 de l'ALEC, que sigui l'administració com ja fan altres països de la Unió Europea. Que assumeixi la càrrega social, la càrrega de la vulnerabilitat. Que, efectivament, en el cas de la propietat de fons voltors, s'aturi el desnonament. Aquí estem tots d'acord, per tant, sí que hi ha punts en què estem tots d'acord. I la llei Lau segueix el seu procés parlamentari, que puguem opinar-ne tots.

Quan parlen de pati propietari, es refereixen a persones que poden tenir menys de 5 habitatges.

Aquí també hi ha un altre debat, que jo no crec ni que valgui la pena entrar-hi, perquè el govern de la Generalitat de Catalunya, amb els seus socis, ha considerat que un petit propietari és qui té més de 5 habitatges, a l'estat espanyol, en canvi, és més de 10. Nosaltres, com ho vam girar, això? És a dir. Nosaltres vam presentar una proposta, que és la que ja està, vull dir que la proposta nostra ja és inclosa, el que passa que ja han afegit la segona part, que és la que, de nou, carrega el petit propietari. Nosaltres vam afegir, el que recull aquest real decret és que els fons, les grans inversions, aquells que sí que podrien assumir aquest cost de la vulnerabilitat, ho facin, i això està recollit allà. Per tant, insisteixo, no es pot comparar algú que té tres propietats amb un fons voltor que té edificis sencers i que està gestionant milions d'euros. I també és veritat que s'ha posat molt el focus en certs debats que, hòstia, no, anem a posar el gran angular. El problema de l'habitatge. És molt greu. Hem de poder ser capaços de fer un primer rei al decret amb mesures que coincidim tots i seguir treballant per posar-nos d'acord amb altres. I si la lau es pot debatre al Congrés, que és on està ara, anem a seguir aquest debat al Congrés i piles tothom perquè tot això es pugui accelerar. El que passa que també és veritat que a mi em dona la sensació que n'hi ha alguns que estan més en moda campanya electoral. Que no en moda resoldre realment el problema. I és cert, al final, els que hem presentat una proposta del Congrés dels Diputats, un partit català independentista que té set diputats, és l'únic partit que ha posat propostes a sobre la taula, que són textos legislatius treballats des de fa mesos, I a l'altre costat tenim una proposta que ha fet aquest sindicato de inquilinos d'Espanya i ja està. I jo crec que el govern té la responsabilitat de trobar un equilibri entre els que volem sortir del marc mental de només es pot llogar i tot s'ha d'intervenir i els que estan demanant i exigint això.

Jordi Amat. Jo crec que en el cas en el que ens trobem, que és un cas enormement important, es visualitza molt clarament la contradicció ideològica de la majoria d'investidura. És evident que els interessos en aquest assumpte de Junts i Esquerra Republicana o del Partit Nacionalista Basc i Bildu no són coincidents. No ho han de ser i segurament els votants d'aquests partits els van votar en part per aquest assumpte. I s'ha de quadrar el cercle si s'ha d'aprovar un decret que obtingui la majoria parlamentària quan això es porti al Congrés dels Diputats. I la Míriam Nogueras posava en valor el treball que ells havien fet. Per presentar un document que fos discutible i que, arran dels esdeveniments que s'han produït els últims dies, el govern, d'alguna manera, s'havia manifestat disposat a discutir-lo. Llavors, el que m'agradaria preguntar-li és, a banda del que us han comprat. Que és del que proposàveu, veus que no hi haurà manera que puguin fer seu, i per altra banda, del que estan dient que faran seu, fins a quin punt, ja sigui sumar o podemos, aniran a boicotejar-ho.

Jo crec que del que nosaltres hem proposat, ja hem renunciat, i ho explicava abans, amb el tema de les inversions i d'incentivar la compra, és a dir, que la família pugui comprar. Quan nosaltres demanem aquestes bonificacions o desgravacions de lloguers i hipoteques és precisament per donar aire, perquè. Aquí hi ha un element que s'ha de tenir absolutament en compte a l'hora de legislar en aquest tema, que és el tema del cost de la vida. Els lloguers són cars, les hipoteques són cares, però tot és molt car. I els sous sí que estan congelats des de fa molts anys. Per tant, cal incentivar aquest creixement i aquest progrés que fa molts anys que està aturat. El que jo. Crec que pot generar consens és aquesta protecció del petit propietari. Insisteixo, com ja estan fent altres països, no és cap secret. És a dir, el document que nosaltres hem passat i que és el que s'està, en teoria, negociant amb Sumar, és un document que recull allò que ja recullen altres països que estan fent i que està funcionant. Però respecte a Sumar, clar, a mi em preocupa el fet que la vicepresidenta del govern espanyol. Surti a dir que anem tots a manifestar-nos contra el govern espanyol. És tan surrealista aquesta situació que, i ho està dient una dona, que està recaptant el 60% més d'impostos a la ciutadania del que va recaptar quan va arribar. El 2018 el Partit Socialista i Sumar estaven recaptant 200.000 milions d'euros en impostos i el 2025 n'han recaptat 325.000 milions d'euros, és a dir, Tots aquests diners que estàs fotent de la butxaca dels ciutadans, senyora Díaz, on van? Doncs Junts proposa que aquests diners retornin als ciutadans en forma de desgravacions de lloguer, desgravacions d'hipoteques, per tant, i amb protecció a les persones. I per tant, aquests diners haurien d'anar. Poder aplicar aquest article 22.4 amb les nostres modificacions i que sigui l'administració que es faci càrrec de la vulnerabilitat. I això, a la gran majoria de països civilitzats és el que passa. I aquí hi ha una opció, penso, em costa imaginar sumar o algun partit que es fa dir progressista votant contra que sigui l'administració que ajudi els vulnerables. Per tant, jo crec que aquí hi ha una entesa. Igual que tots hem renunciat a moltes coses per poder arribar a un primer reial decret de consens vull pensar que els altres també hi renunciaran i no seguiran entussudits en mantenir polítiques que malauradament no tenen els vots ni tenen el consens necessari.

Però en aquest sentit li fa l'efecte que el PSOE en matèria d'habitatges més proper a les tesis de Junts que partits com Soma o Podem?

Jo no tinc clar on està el Partit Socialista realment, perquè veig que estan governant fa vuit anys a l'estat espanyol i estan aplicant aquestes polítiques que considero que estan molt segrestades per aquestes ideologies més extremes. A Catalunya estan governant també i estan aplicant aquestes polítiques. A Barcelona porten moltíssims anys governant, si no m'equivoco, 42 dels últims 46 anys, i aquestes polítiques també les han anat aplicant. Per tant, no sé exactament on està. Jo crec, la percepció que tinc és que al final les polítiques es mesuren amb els resultats. Els resultats no són bons. En els darrers vuit anys ha caigut l'oferta, han pujat molt els preus i la situació és d'una precarietat. Tan greu que a mi em sembla impossible entendre com hi ha partits que bloquegen un possible reial decret de consens que em dona la sensació que el Partit Socialista se n'ha adonat que seguir fent seguidisme de certes polítiques a qui està acabant perjudicant és precisament el Partit Socialista perquè fins ara el Partit Socialista s'hi havia posat molt de perfil i això alguns ho havien volgut convertir en una guerra entre les esquerres espanyoles i Junts. Junts té un projecte molt diferent del que té Podemos, és així, tothom ho sap, i el que sí que s'ha demostrat és que les polítiques que aquesta gent ha defensat fins ara no han funcionat. I jo crec que el Partit Socialista ara veu que necessita començar a canviar certes polítiques a veure si així comença a canviar la tendència, que és molt dolenta.

En Podem és evident que tenen un projecte molt diferent. Fa uns dies Irene Montero en aquest estudi parlava de les competències en immigració i deia això.

Si ese traspaso de competencias implica aumentar los Mossos d'Esquadra, pues no nos van a encontrar. Si quitan. ¿Pero vostè creu que aumentar los Mossos d'Esquadra comporta un comportament racista? Por supuesto, implica una visión de la migración donde lo que le ofreces como sociedad y como instituciones a las personas migrantes es palos.

Quan jo parlava abans que tot s'acabat reduint a un missatge de xarxes socials i de fer un tuit, em referia bàsicament a això que acabem d'escoltar. És a dir, quan nosaltres vam negociar el traspàs de competències en matèria de migració, vam estar un any negociant amb el Ministeri d'Exteriors, el de Migracions i el d'Interior. Certament amb el d'Interior va costar va costar més perquè estem parlant de la policia i de les competències de la policia, de la policia espanyola i de la policia catalana. Clar, jo escoltant aquesta dona penso, bueno, aquesta dona deu pensar que els catalans som racistes només pel fet de voler fer allò que ara ja està fent el govern espanyol i que va fer ella quan era ministra. Jo el que li dic és, ni gestionar les competències en matèria d'immigració era racista quan ho gestionava vostè, senyora Montero, amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil ni és racista perquè vulguem gestionar els catalans amb la policia i els Mossos d'Esquadra. Per què hi ha d'haver un increment dels Mossos d'Esquadra? Primer, perquè la ràtio dels Mossos per habitant a Catalunya és molt més baixa que la ràtio de policies nacionals i guàrdies civils a l'estat espanyol. I segona, perquè en l'acord el que incluíem era substituir la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per Mossos d'Esquadra. Per tant, òbviament, fan falta més Mossos d'Esquadra. Jo el que li demano a la. A la senyora Montero i a Podemos és que surtin del bloc PP i Vox i que votin a favor que Catalunya puguem gestionar allò que ells és evident que no han sabut gestionar.

Marta, breument, l'última pregunta i després ja ho comentarem perquè no tindrem més temps que ha de marxar la senyora Nogueras. Marta, breument, sisplau.

Deies que tens la percepció que estem sotmesos al xantatge d'ideologies extremes. A mi sí que m'agradaria matisar que si fos així realment tindríem un parc d'habitatge en el qual la majoria seria habitatge públic i per tant no ens trobaríem en la situació en la que ens trobem ara. En tot cas, ara ens trobem en una situació en la qual et sents absolutament vulnerable en el moment en què firmes un contracte de lloguer. I aquesta és la situació en la qual hem de donar resposta. En tot cas, una pregunta que volia fer, Deies que no està d'acord que tot això es faci en un reial decret, que en tot cas preferiríeu tramitar-ho com a projecte de llei. Com deia al principi, ens trobem en una situació en què estem ja a contratemps, estem al final de la legislatura, sabem que quan es comença a tramitar un projecte de llei pot ser que acabi decayent al final de la legislatura, és a dir, que no s'acabi aprovant. També ara és veritat que la situació de reial decret, com ja era també abans de l'estiu, quan també es debatia, ens permetria poder fer un escut antidesnonaments, com ja s'estava demanant. Llavors la meva pregunta és, esteu disposats a deixar-ho caure si no es compleixen tots els matisos que vosaltres incorporeu?

Gràcies, Marta. Estic molt d'acord que és evident que s'han de posar mesures a sobre la taula, nosaltres ho hem fet, i s'ha d'arribar a un consens respecte a la inversió pública, quan parlo d'aquests extrems. L'estat espanyol és dels estats on menys inversió pública per habitant hi ha. Espanya està invertint 36 euros per habitant l'any, i en canvi països com Dinamarca, Alemanya o França estan invertint. Més de 200 i més de 300 i gairebé 400 euros per habitant l'any, és a dir, molts més diners. I, òbviament, els problemes que hi ha aquí, allà, els tenen reduïts, perquè sí que han fet la feina. Insisteixo, el Partit Socialista fa molts anys que governa Espanya, fa molts anys que governa Catalunya, i tota aquesta feina que altres països, com els que he dit, sí que han fet, aquí no l'han fet. Mai és tard, i per tant, tant de bo en aquí es comencés a invertir en habitatge públic, que és una de les mesures que nosaltres també hem posat a sobre la taula. I respecte al projecte de llei, jo no he dit que tot s'ha de tramitar via projecte de llei, el que he dit és que la reforma de l'ALAU. Que en aquest Real Decret inclou la modificació de 34 articles i que ocupa gairebé la meitat d'aquest Real Decret, ja està en tràmit al Congrés. I per tant, si ja tenim un projecte de llei en el que els partits podem esmenar,

i sobretot els partits catalans esmenar respecte a Catalunya, i perquè es respectin les competències i es respecti la legislació catalana, perquè aquí tenim les competències, tenim el dret civil, i per tant tot això no es respecta, garantir que es pugui respectar, no entenem com es posa o s'intenta imposar en un reial decret quan ja hi ha un projecte de llei en tràmit i tu em deies, els projectes de llei s'acaben i els reials decrets també, però jo estic convençuda que podem arribar a un acord, és que de fet. Jo no sé si es pot fer la pregunta, però jo m'encantaria saber si algú d'aquí votaria que no a les propostes que hem fet nosaltres, que ja són propostes fetes tenint en compte el context i renunciant a moltes mesures, com entenc i vull entendre que els altres també renunciaran a les seves. Per tant, tant de bo hi hagi un acord, jo crec que hi ha marge i per nosaltres no serà. Seguirem defensant aquesta. Majoria de petits propietaris que hi ha a Catalunya, que al final la propietat a Catalunya és una manera que hem tingut sempre històricament i que ha passat de pares a fills d'estalviar. El nostre estalvi ha anat a la nostra propietat, a les nostres cases, s'ha convertit també en un suplement a les pensions que hi ha, que són pensions molt baixes, i. I criminalitzar tot això és fer aquest xantatge

que nosaltres combatim i jo crec que hem de seguir defensant això, seguirem defensant això i estic convençuda que al final tant de bo el seny acabi imposant-se i aparquem tots aquesta dèria dels missatges reduïts i surrealistes i ens fotem les piles.

5 minuts seran 4 minuts seran 3 quarts de 10 del matí. Miriam Nogueras és una de les protagonistes del dia. Avui ha vingut a la Ràdio Nacional i Pública de Catalunya. Gràcies per fer-ho. Gràcies a vosaltres. És la portaveu de Junts a Madrid.