Nogueras descarta "absolutament" pactar amb PP i Vox: "Amb els nostres vots, no governaran"

Ens acompanya a aquesta hora la vicepresidenta de Junts i portadora del partit a Madrid, Miriam Nogueras. Bon dia, gràcies per acompanyar-nos. Bon dia, gràcies a vosaltres. D'entrada, com interpreta vostè i Junts aquesta convocatòria electoral?

Home, és òbviament una convocatòria pensada en clau electoralista. Escoltava els companys ara parlar de seny i de soroll, i és molt complicat amb tant soroll que si hi ha una mica de seny es pugui veure, però sí que hem arribat a un moment on dir que un govern ha de fer lleis ben fetes, que un govern ha de poder legislar i, per tant, ha de negociar, ha d'arribar a acords i ha de complicar aquests acords, demanar això s'ha convertit en l'estrany, no? I de fet, nosaltres que estem demanant això, que a més som l'únic partit de tot el Congrés dels Diputats que ha presentat una proposta escrita amb propostes que van més enllà de les propostes que alguns extrems han plantejat, hem acabat sent la diana i fins i tot per alguns els culpables d'aquesta convocatòria, quan per mi l'únic culpable es diu la persona que està al capdavant del govern espanyol, que està incapaç de trobar acords. El senyor Sánchez ha decidit, i malauradament la resta de partits d'esquerres també, deixar-se arrossegar pels extrems, però igual que a l'altre costat tenim, per tant, dos blocs espanyols molt escurats als extrems. Un a l'extrema esquerra i l'altre a l'extrema dreta. I nosaltres som els del mig. I anem a reivindicar que hi som, que hi ha molta gent que està. Molt farta de la situació en molts àmbits i que no volem escollir entre un extrem i un altre. Volem que les coses es facin bé i és el que hem intentat fer de manera molt constructiva aquestes dues darreres setmanes on ha esclatat. Amb el tema de la Mari Carmen, que vull recordar que la nostra proposta és anterior a tots aquests casos que han saltat més mediàticament. Nosaltres el 3 de setembre ja vam entregar un primer reial decret amb el senyor Sánchez. El mes d'abril ja vam registrar les nostres propostes per intentar començar a revertir la situació de l'habitatge. I ara ens trobem aquí davant d'unes eleccions que s'han fet en clau electoralista, òbviament, amb el tema de l'habitatge al centre i amb els extrems absolutament, per mi, descontrolats, des de la Jusso i la Bascal fent les declaracions que fan, fins al senyor Sánchez intentant aprovar unes mesures que no faran altra cosa que empitjorar la situació en un òrgan en el que no hi ha representada la majoria social. Això li hauria de preguntar

sobre aquesta decisió que avui el Consell de Ministres, ho explicava ara el ministre Hortasson, també tornarà a aprovar aquests decrets d'habitatge i que ja no haurà de convalidar el ple, sinó la Diputació Permanent, on, per cert, Junts ja no té aquesta clau de la majoria. Vostè, això què li sembla?

A mi dues coses, la primera em sembla em sembla malament però és veritat que és legal, per tant el senyor Sánchez ha decidit fer-ho i no hi ha altra, però també em sembla un missatge clar a la gent, la gent ha de decidir què vol que passi la propera legislatura i crec que els vots de Junts som set i amb set vots hem aconseguit frenar primer frenar l'entrada de govern de l'extrema dreta. Ja vam escollir nosaltres el 23 de juliol vam donar una bona oportunitat al socialisme espanyol que l'ha desaprofitat i 107 hem aconseguit frenar els dos extrems volem ser més i estem convençuts que som més i perquè estem convençuts que. La gran majoria de la societat el que vol és que es resolguin els problemes i deixar d'escoltar cada dia a tot arreu a polítics que pensen més en titulars i en eslògans i en propagandes que en solucionar el problema. Insisteixo, som els únics que hem posat una proposta sobre la taula, una proposta que no hi ha ni un jurista que no t'assignés. Al contrari de la proposta que té presentada el govern espanyol. I el país no està anant bé, el país no està anant bé. I jo quan escolto al president de la Generalitat de Catalunya culpant a un partit català que ha aconseguit frenar barbaritats que podrien haver passat a Catalunya, que té el país aturat, la mobilitat del nostre país està cada dia pitjor, no funcionen els trens, els metges els tenim al carrer, els mestres, els pagesos, els autònoms, els comerços, el petit comerç, estem patint, el cos de la vida és com mai de car, i el que els preocupa són aquells que estem demanant que es faci la feina ben feta. I que no només demanem que es faci ben feta, és que ja la tenim feta. Gairebé et diria que no han ni de pencar aquesta gent. La feina la tenim feta. Exigir que un govern faci la feina ben feta no és dolent i crec que és el que espera la gent de la política.

Ahir Pedro Sánchez convidava els ciutadans a escollir d'ahir entre l'onada d'ultradreta o seguir sent un baluar d'obertura i justícia social. Clar, vostè deia, nosaltres volem ser un partit de centre, em venia a dir, no? No sé quina serà l'estratègia, és a dir, com construirem aquesta alternativa en una política que es planteja clarament en dos blocs. Així ho fa i ho planteja Pedro Sánchez, però també Alberto Núñez Feijó.

Sí que és veritat que són dos blocs, però el fet de no formar part de cap dels dos blocs, jo crec que tots els altres partits s'han posicionat en un bloc espanyol o a l'altre. El fet de no estar en cap bloc aquesta és la nostra llibertat no haver signat en cap bloc mai és la nostra llibertat perquè nosaltres quan hem hagut de votar que sí hem votat que sí i quan hem hagut de votar que no hem votat que no i ho hem fet amb totes les conseqüències i és veritat que hem sacsejat el panorama polític i mantenir-se al mig no és fàcil però aquesta gent porta. Vuit anys i pico, gairebé nou, no, però vuit anys i mig governant, sí. La primera legislatura, que va aquests primers cinc anys gairebé, no hi havia cap partit al mig, eren els dos blocs, i el bloc de les esquerres progressistes espanyoles que es van dir tenia una majoria absoluta i van poder fer lleis com la llei d'habitatge, que avui està portant les conseqüències que està portant. No és fins que arriba Junts per Catalunya que s'atura, que es comença a aturar a un extrem i a l'altre. Gràcies a Junts per Catalunya, i és veritat que hem mantingut la posició, que hem sabut dir no, avui tenim amnistia, avui tenim la llei contra la multa de reincidència, avui tenim la llei L. I tant de bo anar a la Diputació Permanent al senyor Sánchez del que provés és poder ajudar els autònoms, poder ajudar a nivell de finançament a Catalunya, pagar tot allò que deu de pressupostos a a Catalunya, però no. Utilitzarà aquest òrgan i totes les eines d'un estat per la propaganda electoral que li convé al seu partit. No és fàcil, no és la posició més còmoda,

segur, perquè potser. El centre pateix, no? És a dir, quan hi ha una política de blocs, el centre sempre pateix.

El que passa és que jo crec que ara els blocs estan tant, tant als extrems que. Que els del mig segurament és el millor moment perquè sortim a dir, ei, és que hi som, hi som i volem que es faci la feina ben feta i nosaltres no renunciarem a això, no ho hem fet en aquesta darrera legislatura amb situacions complicades, com la mateixa amnistia, que van votar que no a la primera proposta del PSOE perquè no incluïa a tothom, ens van plantar, va ser dur, Com sempre he dit, segurament el vot més difícil que hem fet, però ha valgut la pena. Vam aguantar la posició, es va canviar i es va modificar l'amnistia i avui esperem tenir bones notícies després de dos anys i aquesta amnistia serà una realitat perquè hi va haver un partit, aquells del mig, que van dir ni vosaltres ni els altres. I ho hem anat fent aquesta legislatura i ho seguirem fent, aquesta campanya i el que passi després de la campanya. Se senten criminalitzats per defensar un altre model? Per una part sí, òbviament, ens estan assenyalant. Sí, sembla que si no estàs d'acord amb el PSOE vol dir que estàs d'acord amb el PP, i si no estàs d'acord amb el PP vol dir que estàs d'acord amb el PSOE. I no, i no és així. Nosaltres defensem un model que va molt en contradirecció del que et marquen aquests dos blocs espanyols. Jo no vull un model com el que defensa Podemos i Sumar, no vull aquest país, no vull un país que es va empobrint. Dia a dia, on els joves cada dia tenen menys oportunitats, on tanquen els comerços, on no tenim la bandera del progrés més alta i aixecada que mai. Vull un país on els trens funcionin, on s'acompanyin els emprenedors. Sí, vull aquest país, i aquest país s'està allunyant, perquè avui està en mans de gent que defensa una altra cosa, ja està. I els altres tampoc els vull. Al final recordem que l'altre bloc és el bloc que va a dissoldre la Generalitat de Catalunya per donar la paraula als ciutadans en un tema tan essencial com decidir el futur polític del nostre país. Sí, és complicat i segurament, com deia abans, és la posició menys còmoda. I segurament el divendres el més còmode, i ens ho deien alguns, és, escolta'm, voteu abstenció, us quedeu allà al mig, així que no passi res. No, però votar abstenció era facilitar que aquesta llei, que no és una bona llei, s'acabés aprovant. Per tant, ens vam mullar i ens seguirem mullant. Però certament és una posició complicada, però seguirem defensant aquest model i quan passi el 29N, amb els vots que tinguem, aquests vots serviran per defensar aquest model de país que no és ni el d'uns ni els altres.

Estem en un moment en què hi ha molta desigualtat, una desigualtat creixent. En el cas de Catalunya creix la pobresa infantil, el risc de pobresa infantil a un 30%, que és moltíssim. Però a tot això, per exemple, hi ha una inflació molt disparada. Per tant, calen polítiques molt clares per corregir aquesta desigualtat. Una opció són les polítiques regulatòries, l'altra també és afrontar el tema dels impostos. En aquest sentit, creu junts que també s'hauria de reformular, tot plegat, per afrontar aquest debat de la desigualtat? Al final, amb habitatge estem parlant d'això, de com corregim aquesta desigualtat.

Sí, i de fet una de les coses més complicades ara és aquells que et diuen que si fem això demà està solucionat el problema, menteixen. I s'ha mentit molt. I la situació ha arribat a uns extrems tan greus que. Jo crec que el que fa falta és molt cap fred i començar a aplicar polítiques. Si seguíssim començant a aplicar fa vuit anys, segurament avui estaríem en millors condicions. Però ens venen anys on tots ens haurem d'esforçar molt. Nosaltres fa molt temps que estem demanant aquesta deflectació. És importantíssim que el cos de la vida es rebaixi una mica. Necessitem que la gent tingui aire, donar aire. I està a les nostres mans el govern espanyol del senyor Sánchez. El que avui crida la mobilització, porta 8 anys recaptant com mai havia recaptat cap altre govern. Han recaptat gairebé un 60% més d'impostos dels que van recaptar el 2018 quan van entrar a govern. Nosaltres volem que aquests impostos reverteixin a la gent. I que reverteixin a la gent per fer allò que es diu tant i que és molt, potser, molt. Molt fàcil dir-ho, però és veritat, per donar la canya a la gent i no el peix. La gent és madura, els hem de tractar com a tals, no els podem dir que demà quedi el problema solucionat, però sí que hi ha solucions. I no pot ser que per campanyes, per propaganda, per demagogia, per electoralisme, tot això es vagi jornant. Porten vuit anys governant i no han posat ni una sola solució que reverteixi la situació, al contrari, estem pitjor que fa vuit anys, però les solucions hi són i nosaltres les hem posat a sobre la taula i les seguirem defensant i tant de bo algun dia arribi algun govern que tingui ganes de començar a aplicar aquestes polítiques algunes no seran fàcils, algunes no donaran resultats per la propera legislatura i segurament són mesures que haurem de fer que tardaran quatre i vuit anys a tenir efecte, però hi ha de. D'haver algú valent que es posi el cap davant de tot això i comenci a fer política en majúscules, i que parqui els titulars i la propaganda, i això és complicat en aquests moments, però nosaltres seguim defensant aquesta manera.

En tot cas, pel que fa als impostos, no seria tant baixar impostos, entenc, sinó repartir-los millor i tenir el control més d'aquests diners.

Òbviament, a Catalunya tenir el control és essencial, però fixa't que abans parlava d'arribar junts i es frenen certes coses. La legislatura anterior, on els vots de junts no comptaven, nosaltres vam perdre competències, vam perdre, per exemple, el cànon de residus, que teníem des de feia gairebé 20 anys. Van perdre competències en matèria d'incendis forestals per tant, sí, primer es tracta de deixar de perdre competències, guanyar-ne en aquesta legislatura n'hem recuperat com a secretaris interventors o en economia social però sí que es tracta també de baixar impostos també es tracta de baixar impostos, es tracta d'eliminar impostos que avui. No estan ajudant a donar aquest aire a la gent que el necessita i òbviament es tracta també de distribuir la riquesa d'una altra manera. Però és que tot això del que estem parlant no es fa d'un dia per l'altre i serà molt difícil fer-ho mentre aquestes dues Espanyes de les que es parlava abans cada dia vagin escurant més en els extrems.

Per també aclarir el que estava dient abans, sobre el Partit Popular, sobre el PSOE, sobre la posició de Junts també en aquest centre, vostè descarta ara mateix que Junts pugui pactar amb un govern del Partit Popular i Vox a les properes eleccions? Absolutament.

De fet, aquí l'únic que ha pactat amb PP i amb Vox es diu Partit Socialista Obrer Espanyol. El PSOE és l'únic partit i ho ha fet aquesta legislatura, que ha pactat amb el PP, no només ho ha fet a Barcelona, ho ha fet al Congrés dels Diputats per negociar el Consejo General del Poder Judicial, ho han fet amb Vox per negociar els Next Generation, que no han sabut administrar per altra banda. I nosaltres ja vam escollir aquesta resposta ja la vam donar el 23 de juliol del 23 perquè vam impedir que governessin PP i Vox i nosaltres vam donar una oportunitat al senyor Sánchez que és obvi que no ha sabut aprofitar.

Això l'hauria de preguntar també, perquè s'acaba una legislatura, no sé quin balanç en fa realment, si va valdre la pena, per exemple, investir a Pedro Sánchez. Tenim l'amnistia, però amb un final de legislatura encara pendent que s'executi aquesta llei d'amnistia, cau la delegació de competència en immigració, cau el català a Europa, cau la reforma de finançament?

Jo crec que qui hauria de respondre això és el mateix Sánchez. Al Sánchez els partits catalans li van fer confiança, es van acordar certes mesures i certes polítiques que s'havien de fer i no ha complert. I amb nosaltres els incompliments no serveixen. I aquesta legislatura, el senyor Sánchez, potser s'ha pensat que nosaltres érem Esquerra o el PSC, que la legislatura anterior no va complir i van seguir donant-li suport, però nosaltres no som ells. Com deia, aquesta és la nostra llibertat, no formar part de cap bloc. Però hem aconseguit, i avui era notícia, ajornar el tema del verifacto, que és un tema que collava encara més, sobretot el petit comerç. Hem aconseguit la llei contra la multireincidència, hem aconseguit la llei L, tantes famílies que tindran aquest aire tan necessari. Sí que hem aconseguit moltes coses, aturar que s'apugi la quota dels autònoms, vam aconseguir provar que els autònoms que facturen menys de 85.000 euros puguin pagar IVA 0, però el govern espanyol va decidir no aplicar. Aquesta mesura que s'havia aprovat nosaltres hem fet el que havíem de fer i afortunadament ara qui li toca decidir són els catalans el dia 29 de novembre i veurem què decideixen som conscients que no serà una campanya fàcil som conscients que no formar part de cap d'aquests dos blocs és complicat però també estem convençuts que té una part positiva i molt positiva precisament no formar-ne part.

També s'ha especulat en aquestes últimes hores si hi ha el retorn de Carles Puigdemont i recupera també la seva carta política, si es pot presentar en aquestes eleccions com a candidat o no. Confirmem que vostè serà candidata? Jo em presentaré.

Avui tenim Consell Nacional. El 17 veurem quants candidats s'hi han presentat, però tenim tots moltes ganes de treballar. Insisteixo, la decisió que vam prendre divendres va ser per unanimitat. Estem convençuts del que hem fet. Hem pencat molt. Crec que som l'únic partit català que pot dir que s'acaba la legislatura i té la llista de coses aconseguides per molta gent i per molts ciutadans de Catalunya. Som l'únic partit que ho pot dir i treballarem i seguirem treballant, que és la nostra manera de defensar el país. Però Carles Puigdemont li ha traslladat la seva confiança cap a vostè? Som un bloc absolutament, tots junts, de veritat. I el president està fort. És veritat que ara, avui estem pendents d'aquesta decisió del Tribunal Constitucional, que m'agradaria remarcar que és una decisió que podia haver fet o pres fa un any. Els recursos estan fa molt temps presentats, per tant, no calia esperar-se tant i demorar-ho tot tant, però ja els va bé. Els dos blocs espanyols ja els anava bé i ara estem pendents del que dirà el Suprem un cop el Tribunal Constitucional es manifesti avui.

Vostè sap com serà el retorn del president? No. No ho sé. Res. Res. Però ha parlat amb ell de si serà.

Això és una decisió que ha après ell, que ha d'aprendre ell i que explicarà ell. I respecta absolut i màxim.

Però serà més aviat O és a dir, que quan hi hagi la possibilitat, creu que hauria de passar, en la seva opinió almenys, creu que hauria de passar el moment o això podria esperar-se i pensar una data que sigui més clau perquè tingués un significat i un simbolisme?

La meva opinió, i és molt sincera, és que allò que decideixi el president serà la millor decisió. I tots tenim ganes que torni. Estarem enmig d'una campanya electoral, per tant, també vostè tindrà. Sí, però nosaltres mai hem aprofitat. Mai hem fet electoralisme d'això. El president és el primer que mai l'havíeu fet. S'han presentat eleccions dient que tornarà el president i no ha tornat el president. És que hauria d'haver tornat. El que no té sentit és que el president Puigdemont porti 9 anys a l'exili. No té cap sentit que en el lloc que es fa dir una democràcia una persona que hagi donat veu als ciutadans estigui des de fa 9 anys a l'exili o que el nostre govern hagués passat gairebé 4 anys a la presó. No té cap sentit. Tots tenim ganes que torni. Estic convençuda que ell té clar el que farà i allò que decideixi ell. Serà respectadíssim i tant de bo pugui venir aquí a explicar-vos-ho ell mateix aviat.

On han passat moltes coses a Catalunya, i segurament quan torni també vegi la fotografia del país, doncs serà també molt interessant escoltar-lo. Deixa'm també obrir entorn d'intervenció, Joan, no sé com estàs escoltant

aquesta entrevista, si vols apuntar alguna cosa. Jo tinc dues preguntes, eh, perdó, dues. La primera és, per què no veu tramitar els decrets com a proposicions de llei? Que us permetia seguir mantenint vives les menes, poder modificar el que vosaltres creieu que era just, i en definitiva haguéssim pogut aprovar, com a mínim provisionalment, i després aprovar-ho com a proposició de llei. Depenia dels vostres vots, igualment.

Em contesto ja o em fas la segona? És la pregunta, la pregunta que et fa. Ah, perfecte, pensava que m'havies dit que em faries dues. No, bueno, tinc una altra. Els vals sempre en té tres o quatre, no pateixis. De moment comencem aquesta. Si tinc aquest interès, Maria, per què no ho veus així? T'ho dic, et responc i ho entendràs perfectament, perquè en els vuit anys que porta governant el senyor Sánchez ni un sol reial decret, i mira que se n'han aprovat, ni un sol reial decret s'ha tramitat com a projecte de llei i s'ha publicat al BOE. Ni un. I aquesta és la trampa que han donat la legislatura anterior a tots els partits que els donaven suport. Escolta'm, vota'm això, això que es diu, aquest plato de lentejas o lo tomas o lo dejas, però no pateixis que després farem un projecte de llei i podràs esmenar. Que la meva pregunta és, escolta'm, si hem estat negociant abans que tu publiquis aquest real decret, per què no el publiques amb les negociacions que hem tingut? I ara, un cop ja ho has publicat com tu has volgut, m'estàs dient que et cregui quan em dius que no, ara podràs esmenar. Això quedarà vigent i quedarà publicat al BOE, però ja durant uns mesos anirem tramitant. Això tindria tot el sentit, per això es pot tramitar un reial decret com a projecte de llei, però la realitat és que no hi ha hagut ni un. Per tant, ni un. No s'ha tramitat ni un decret. Hi ha dos reials decrets que estan en comissió. Des de fa mesos, i són dos reials aquests, que imagina't si fa tant temps que estan en comissió que ja ha caducat el que contenia el reial decret, que eren mesures temporals. Ni un sol reial decret. Jo crec que la gent vol polítics que pensin en. Però això és il·legal. Exactament. Jo no sé si és il·legal, però és la realitat. Ni un sol reial decret. Ni a l'època de l'Anar, això. Ni un, en vuit anys, ni un sol reial decret. I haig de dir que alguns partits ens deien no, però ens estan dient que ho tramitaran com a projecte. Home, a veure. Pràcticament el 100% dels reials decrets que s'han aprovat, que insisteixo, són centenars en aquests 8 anys, ni un sol. Cada vegada que de votació pràcticament tots els reials decrets s'ha votat després de l'aprovació del reial decret, es tramitarà com a projecte de llei? Sí. Per unanimitat? Sí. Ni un. Ni un. Ni un. És terrible.

Però això es pot recórrer. Si ho portem explicant sempre. La meva pregunta és per què no s'ha recorregut això? Això es pot recórrer.

Nosaltres sempre ho hem denunciat. Quan nosaltres diem que estem molt sols al mig, també parlem d'això i això nosaltres fa anys que ho estem denunciant. I és veritat el que deia abans, els dos monstres que tenim aquí, que són aquesta dreta espanyola i l'esquerra espanyola, ja s'han ocupat de tapar tot això o que no es parlés de tot això, però aquesta és la realitat i la gent l'ha de saber.

No, no, l'última. Si hagués la carambola còsmica demoscòpica que el PP no necessités a Vox i necessités a Junts i PNB en fes prou, vosaltres us hi volíeu, d'acord?

Mira, nosaltres ja vam, com he dit abans, el dia 23 de juliol ja vam decidir on som nosaltres i el nostre objectiu. Nosaltres no escudirem entre els dos extrems. Precisament. I el dia 29, l'objectiu és. L'objectiu nostre és. Que el dia 29 es vegi que els del mig hi som. I que la gent que té ganes de fer la feina ben feta, hi som.

I que la gent que té ganes de defensar els interessos de Catalunya, hi som. Tot està molt bé, però deixaria un PP-Vox tranquil·lament i es posaria a l'oposició, entenc.

Home, si els nostres vots no compten i guanyen PP-Vox, doncs governaran PP-Vox. Amb els nostres vots no governaran PP-Vox.

I més explícita, més explícita, més explícita no podem ser. Sí que constato que, malgrat les diferències, és un altre toc el de Gabriel Rufián.

Però jo crec que amb això també és veritat que jo entenc que és dur el que he viscut aquests dies. El Congrés ha estat molt dur i ha portat una temporada d'un Congrés. Jo havia viscut el Congrés en la majoria absoluta del PP i Déu-n'hi-do també, però aquí jo he vist coses que no havia vist mai, també et seré franc. Però jo també crec que a vegades hem d'assumir que això és així que hi ha un victimisme que tampoc que jo crec que a vegades algú recrea en el victimisme i no dona lloc se surt a casa plorat en aquest temps no sé qui va recreant el victimisme els discurs que heu fet després de tot el procés d'aquest últim debat a mi m'ha semblat caure en un victimisme que era com una mena d'escut i no cal va quedar clara les postures els accessos ja els veu la gent. Jo ara mateix m'he perdut una miqueta, perquè nosaltres. El discurs del senyor Turull, teu, que ens han atacat, que som aquí els que defensem les classes mitges, ens estan atacant per defensar els catalans,

a mi em fa l'efecte. Jo, Joan, perdona que. Totalment, i crec que som els únics que sortim de casa plorats. Precisament en aquest tema nosaltres hem sortit no només convençudíssims del que hem fet, i ho hem dit, molt convençuts del que hem fet, malgrat. Totes les pressions que ens heu fet tots, convençudíssims, i se'ns ha amenaçat, òbviament. Convocarà eleccions? Escolta'm, convoca eleccions, fes el que hagis de fer. Nosaltres tenim un partit ara mateix que és un bloc granític, l'executiva del mateix dijous es va veure, tenim el món municipal, el partit. Preparats, estem preparats.

Llavors no diguis, Joan, no diguis. Heu rebut molt suport, el foment del treball

i tot el sector de la gran banca. Molts suport de la gent. Molts suport de la gent que està farta que els partits catalans o que alguns partits catalans escolleixin blocs espanyols en comptes d'escollir el bloc Catalunya,

que és en el que estem nosaltres. El que defineix els blocs són les votacions.

Vicent. Ah, caram. Sembleu dos candidats.

Bueno, jo no em plantejo presentar-me. En tot cas, he constat-ho, eh?

Hi ha més bon to que en segons. Home, tampoc costa gaire, eh? Sí, sí, no m'estranya. No, no, no, a mi hi ha una cosa que em sopta una mica, i és que quan un es defineix com una. Es defineix bé com una excepció, perquè abans sentiria el ministre, en funció dels resultats, una idea que no comptava ni amb el PNB ni amb Junts, per aquest nou govern que pensa formar la majoria que ja considera que l'atorgaran les urnes. I per tant sí que són una excepció i sí que estan al marge del sistema. Però clar, el problema, i pot ser el Joan ho explica molt més clarament i amb molta més vehemència, el problema és que al final. Si per un costat el PSOE i els frentes àmplios o de l'altre costat PP i Vox els necessiten a vostès, jo crec que PP i Vox en fa l'efecte. Igual m'equivoque, no hi comptaran perquè no. Però si el PSOE i els frentes àmplios no hi compten, estem en una situació complicada. Estem tots en una situació complicada perquè anirem una altra vegada a eleccions. I si compten. Qui els garanteix a vostè que això anirà millor? És a dir, si es va fer el procés com un procés rupturista i ara s'ha decidit, no s'ha decidit, no, i ara tornem a estar en l'autonomisme, lo que vinga després guanya qui guanya, i si guanya el PSOE i guanyen els frentes àmplios, estarem igual, bueno, clar, què diuen vostès amb això? És que, per molt que tinguen un equilibri i un paper intermedi, és igual el que passa perquè no hi comptaran, i perquè tot tornarà a ser igual.

Veurem què passa el 29, però nosaltres hem demostrat que amb 7 diputats hem tingut més influència a favor de Catalunya que el mateix govern de la Generalitat de Catalunya. I què han aconseguit? Home, hem aconseguit moltes més coses de les que han aconseguit els 19 diputats del PSC o Esquerra, però és veritat que no és suficient, però per poder fer més necessitem ser més, també. Nosaltres som conscients de la situació, no demanarem més mai res del que ens pertoqui, som conscients dels que som, però també és veritat que som conscients que només amb 7 diputats, amb una manera de fer que és diferent, pot agradar més o pot agradar menys. Però hem aconseguit això, ser més influents que el propi govern de la Generalitat de Catalunya o els 19 diputats del PSC. Han fet més 7 diputats de Junts que 19 diputats del PSC. Per tant, tant de bo siguem més, tant de bo després del 29 no passi això que dius, que tenen majoria tots aquests blocs que s'han anat i escurat a l'extrem, però veurem què passa el 29.

No, però jo el que dic és que jo crec que vostès sí que poden considerar votar un bloc després de l'investidura per l'ESOE i els fronts àmplis i qui faci falta. ¿En què canviaran les coses? Què es poden oferir i què pot passar que no hagi passat en aquesta legislatura? Per molt que vostè sigui entre els diputats més. Sí, sí, veurem.

No, jo crec que no és menor, eh, quan som, perquè al final estem parlant de models, i nosaltres el model que defensem, si el dia 29 de novembre té suports, el defensarem amb. Totes les conseqüències, la gent haurà parlat, la gent el 29 decidirà si vol el model de Podemos, el model de Vox o no, o un altre, que és cap on estan anant els altres blocs, o vol un país pròsper, que estigui al costat de la gent, el país que defensem des de Catalunya des de fa molt temps nosaltres, veurem el 29, i si surt i ens dona la confiança a la gent. Com hem fet fins ara, nosaltres ho defensarem amb totes les conseqüències, tinguem la pressió que tinguem i tinguem el xantatge que tinguem.

Ara Grau. Hola, bon dia senyora Nogueras.

Bé, vagi per endavant que jo he defensat molt el comunicat de vostès i els arguments, o sigui, amb el tema de la vivenda crec que tenen raó. El que no tinc tan clar és si això és realment una prioritat per vostès. Vostè està fent molt d'èmfasi en el fet d'estar al mig com el dijous. Jo alguna experiència política tinc d'això d'estar al mig com el dijous.

És una manera molt generosa d'interpretar-ho.

No, i li asseguro que no és fàcil, per això mateix que insinua tan amablement i amb tanta poca malícia el senyor Estrell. Perquè, a veure, vostès en realitat. Sempre des del respecte, eh? Sí, sí, amb això. El que ha passat és, a veure, vostès van triar un bloc determinat, però el que els fa exòtics dins del bloc de la investidura és que vostès són la fantasia humida del PP. Això, el PP es fa il·lusions que en un determinat context vostès s'hi podrien posar bé, podrien recuperar l'ànima, diguem-ne, convergent d'abans. I quan vostès fan mesures així, doncs més assenyades, més doncs pensen, calla, calla, ja ho tenim. Però jo sempre he pensat que vostès, la prioritat alfa, beta, omega, o sigui, la gran prioritat d'aquests pactes de legislatura era l'amnistia. A l'amnistia ja la tenen al sac, si no hi ha sorpreses, no? Vull dir, ara ja estem fent apostes sobre quan torna el president. Llavors la pregunta és. A veure, si l'amnistia no estigués aconseguida, vostès haurien fet aquesta plantada amb el tema de vivenda, perquè, clar, hi ha qui es malicia, que en el fons vostès, indirecta o involuntària, o no, li han fet un favor a en Pedro Sánchez, perquè tant a ell com a vostès els interessa alterar el cicle electoral. Amb ell, perrons òbvies, immensament analitzades aquests dies. I a vostès, per quedar naunes generals, si Aliança Catalana compleix la promesa de no presentar-se, els permet a vostès avançar posicions abans d'un previsible canvi de cicle a les municipals?

Bé, em dóna la sensació que aquí tothom fa molts més càlculs electorals dels que he fet jo. Perquè nosaltres, si vols saber qui som, mira la feina que hem fet. I no hi ha cap altre partit que hagi fet tantes propostes en tots els temes com hem fet nosaltres. Si no hi hagués propostes no és aconseguible. Vostès han marcat actitud, però aquestes propostes de venda no han anat enlloc. Que talli, també hem aconseguit moltes altres coses i moltes més de les que han aconseguit altres partits i moltes altres coses i em poses l'exemple de l'amnistia si no haguéssiu aconseguit l'amnistia vosaltres us haguéssiu atrevit a nosaltres mai ens ha fet por votar que no, ho he dit abans i jo crec que només cal tirar enrere, mirar el que hem fet des del primer dia i saber qui som si no tinguéssim l'amnistia ja vam votar que no a l'amnistia nosaltres. Ja vam votar que no. Ja vam arriscar-nos, ja vam sortir de la posició còmoda per poder defensar la nostra posició, que era aquesta amnistia. No, amnistia a tothom. Per tant, fins que no hi hagi una amnistia real, nosaltres no votarem això. I ens vam quedar molt sols. I també se'ns va dir de tot. Però ho vam seguir fent. Amb l'amnistia. I amb tota la resta pensions. El Reial Decret de les Pensions. La primera legislatura va colar que era el Reial Decret de les Pensions, però gràcies a Junts per Catalunya, que aguanta la posició i intenta arribar a la gent explicant aquesta realitat, com la dels projectes de llei que em preguntava en Joan abans, la gent s'adona que no és el Decret de les Pensions. És el Decret de les Pensions, més 80 mesures, més que no tenen res a veure amb les pensions. I aconseguim. Que aquest reial decret es retiri i es presenti un reial decret, ara sí, només amb les pensions. Per tant, que aquesta metodologia no agrada, puc entendre que a algú no li agrada, que té resultats, els té, i ja està, i són els nostres, ho defensem aquesta manera de fer, la defensem nosaltres, que els altres partits defensin la seva manera de fer, i nosaltres, el que sí que puc dir és que seguirem fent exactament el mateix.

Però recollint la simpàtica al·lusió del senyor Estrell, dius, a veure, presentment jo dic que tinc una certa experiència amb això, perquè vaig militar un partit que en un primer moment es pretenia de centre i aquí distant, i en un moment donat ens va decantar tant per un dels dos blocs que va perdre la credibilitat d'estar al mig. Llavors, vostès, per ser creïbles, per mantenir, diguem-ne, aquesta centralitat, hauria de ser pensable que arribessin a acords amb l'altra banda, perquè si al final. Tot és, diguem-ne, tot és una cerimònia, tot és un marc d'actitud, però al final sempre acaben en el mateix bloc, els pot acabar passant el mateix. Jo això t'ho compraria si qui estigués assegut

aquí és algú de qualsevol altre partit, però precisament a Junts per Catalunya sempre, sempre, sempre ens hem mantingut al bloc Catalunya. El preu que sigui. Mai hem escollit. Per quin és el bloc Catalunya? El bloc Catalunya, defensar els interessos de Catalunya. I votar, a favor, i votar. No, perdona, perdona. En aquí també, si vols. I em preguntaves pel projecte llei i t'has enterat d'una veritat que no coneixies i amb el tema de les elèctriques també t'enteraries d'una veritat que segurament no coneixes i mira, ho hem explicat moltes vegades però nosaltres ens mantindrem aquí per molt que es facin titulars de les lleis que es voten, com aquesta que comenta en Joan, que són titulars molt bonics i són molt difícils de revertir en l'opinió pública. Però nosaltres seguirem defensant la feina ben feta i s'acaba la legislatura i nosaltres som conscients que hem aturat lleis dolentes per Catalunya i també hem aconseguit coses bones per Catalunya.

Vostès pel benefici a Catalunya estan oberts a pactar amb qui sigui? Partit Socialista? No, ha dit que no.

Ha dit que Partit Popular i Vox no. Llavors, totalment. Més clar no ho podia dir. Pessoa és Bloc Catalunya.

Mo Pepe no ha contestat. Pessoa és Bloc Catalunya. Mo Pepe sol no ha contestat. Míriam Nogueras.

Hem contestat ara i hem contestat el 23.

Joan. Ja ho ha contestat. El senyor Madrid no el deixeu parlar. Ho ha deixat clar. I per fi fora Podemos. Falta que surti Podemos. Falta que surti Podemos. Són el Ying i el Yang. Ara tornem. Ara Claudi deixo parlar després de la publicitat. Miriam Nogueras, gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres. Ara tornem, ara tornem.