Nogueras: "Amb nosaltres no hi haurà un ministre Abascal ni una ministra Colau"

Amb la candidata de Junts a les eleccions generals. Miriam Nogueras, bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Molt bon dia, gràcies a vosaltres. D'entrada, deixi'm començar per una pregunta una mica més genèrica. De què creu que vostè han d'anar aquestes eleccions que ens afrontem de cara al 29 de novembre?

Mira, nosaltres, no sé si som els únics, crec que sí, que seguirem fent el mateix que hem fet fins ara. Jo estic absolutament centrada en seguir fent feina, seguir treballant. Els catalans necessiten certeses i jo crec que no serveix de res que entrem en guerres brutes, en joc brut, tampoc en fer servilisme a ningú. Perquè això al final no serveix de res a la gent. Per tant, jo crec que d'aquí al 29 la gent ha de veure quins servidors públics treballen i quins no treballen. I ahir ho dèiem també a la compareixença, nosaltres no som influencers, nosaltres estem aquí per fer lleis, per fer lleis ben fetes, som aquí per poder gestionar, per gestionar el millor que podem. Per prendre decisions, entomar responsabilitats. Al final som aquí perquè el nostre país i les persones o el seu dia a dia sigui una miqueta millor cada dia i no pitjor.

Té un repte per davant també complex i apassionant. Vostè va dir, de fet, que Junts hi presenta com a alternativa aquests dos blocs. Però el que veiem, per exemple, aquesta nit als Estats Units o a altres llocs del món, la sensació és que va una mica cap aquí al món, cap a un món cada vegada més polaritzat i més de blocs. Per què és important que hi hagi veus com la de Junts en aquest món?

Sí, però aquest resultat al final ha demostrat que quan el populisme governa no funciona, sigui l'extrema dreta o sigui l'extrema esquerra. I quan està governant el populisme les persones pateixen. Per tant, el que cal és acabar amb aquesta incertesa i per mi la fórmula és. És senzilla i alhora complicada, que és pencar i treballar molt. I sembla que ara el més revolucionari s'ha convertit en això, en quedar molt apartat de tot aquest soroll i treballar i treballar i retre comptes i explicar els resultats de la feina que estàs fent. Jo ho entenc així, i crec que el resultat d'aquests Estats Units també demostra això, que la gent està molt cansada de tot aquest soroll, molt cansats que hi hagi tant soroll però que no hi hagi resultats, i per tant que estiguem immersos en aquesta incertesa de manera permanent en gairebé tots els àmbits. Els problemes d'avui tenen solucions, és cert, però són solucions que són complexes i aquestes solucions no es poden explicar ni fer en un tuit o en un missatge que donis de tres segons als mitjans quan et trobes una càmera. Les persones les hem de tractar d'adultes i els hem d'explicar les coses com són. Insisteixo, les solucions no són fàcils, però és que la nostra feina és treballar aquestes solucions, treballar-les amb molt rigor, amb molt esforç i aquest permís al secret que dic és senzill però alhora molt complicat en aquests temps.

Ho diu en aquest sentit per Junts. Creu que hi ha hagut molta feina, molt treball en aquesta legislatura que ha quedat tapada per aquest soroll, per aquesta polarització?

Sí, mira, nosaltres hem centrat tota la nostra feina en les persones, en la classe mitjana i treballadora catalana, en Catalunya, i som l'únic partit que no estava a govern que pot dir que ha aprovat lleis pròpies i mesures pròpies. Hem aprovat la llei L, per tant. La feina que hem fet nosaltres ha donat uns resultats i ha fet que la vida d'algunes persones sigui una miqueta millor. Avui tenim la llei L, les persones que pateixen aquesta malaltia i les seves famílies feien molts anys que demanaven aquesta llei. Hem aconseguit aprovar la llei contra la multa de reincidència, que fins i tot alcaldes d'altres partits venien a nosaltres a demanar-nos que fóssim nosaltres qui apretéssim la llei. Amb el Partit Socialista i a sumar perquè aquesta llei es posés a sobre la taula, finalment s'ha aprovat. Hem aconseguit abaixar l'impost de societats per petites, mitjanes empreses i també cooperatives. Això vol dir que 10.000 milions d'euros que són dels catalans es quedaran a Catalunya i no aniran. Hem aconseguit, per primer cop, que per llei el 50% de la dependència vagi a càrrec de l'estat espanyol. Tenim més de 80.000 persones esperant. Hem aconseguit que els regants del nostre país, de Catalunya, paguin una miqueta menys. Hem blindat també la maternitat de les dones esportistes. Hem fet feina. El que et puc dir que hem fet nosaltres és feina. I a més som l'únic partit que pot desplegar aquesta llista de feina feta i nosaltres seguirem. Aquesta és la nostra missió. Tant de bo no haguéssim de tornar a Madrid, però resulta que a Madrid es prenen decisions polítiques que afecten els ciutadans de Catalunya. I per tant, l'objectiu és que continuï l'agenda catalana al centre. La legislatura anterior no hi era i es va notar perquè van perdre competències, perquè van perdre recursos. Aquesta legislatura on Junts per Catalunya era determinant i hem posat l'agenda catalana un altre cop a sobre la taula, han passat coses i això és impossible, a nosaltres no ens val. Hem pancat moltíssim, els resultats estan a sobre la taula. Insisteixo tant de bo, tots els partits catalans poguessin avui fer una entrevista on expliquessin totes les coses que han aconseguit no que han anunciat que s'havien acordat que és molt diferent, sinó que està publicat i que ja són certeses, que és el que crec que avui està demanant la gent.

Anem a entrar en alguns dels temes en profunditat per saber-te, per conèixer la seva proposta política. Pel que fa, per exemple, a la xarxa ferroviària. És un dels temes que tenim sobre la taula, és l'estat d'aquesta xarxa ferroviària. A les últimes hores, Òscar Puente ha anunciat la seva dimissió com a ministre de Transport, després d'aquest accident ferroviari d'urda i també de la pressió política acumulada. Junts, de fet, ja n'havia reclamat la sortida. Ara entrarem en el fons del tema, però abans, vostè considera que aquesta dimissió arriba a temps?

Mira, nosaltres el divendres passat ja vam dir que aquesta dimissió era inajornable i no entrarem si havia de ser al cap d'un dia, de dos, de tres o de sis, que és el que fa ara ja fa la setmana. Però nosaltres teníem claríssim que era inajornable i així ha estat. Ahir el ministre a la seva compareixença va reconèixer i va admetre que durant molts anys no hi ha hagut planificació que durant molts anys hi ha hagut desinversió terrible i sobretot a Catalunya i també va admetre. Que des de la proximitat és des d'on es governa millor i per tant ens acaba donant la raó en tot el que demanem des de Junts per Catalunya fa molt de temps. Nosaltres no volem empreses mixtes gestionades per als mateixos que porten anys sense planificar, sense invertir i sense tenir en compte la realitat que hi ha a Catalunya. Nosaltres el que creiem que és imprescindible és aquest traspàs integral de tot, de les vies, dels trens, de les estacions i sobretot. Dels recursos, dels diners, perquè no pot ser que s'inverteixin avui 162 euros per habitant a Catalunya i 452 euros per habitant a Madrid. Això és inacceptable. I a més a més aquí a Catalunya tenim un clar exemple que sí que aquí podem gestionar, que podem fer una bona gestió i donar un bon servei públic a als ciutadans i a les persones que estan aguantant molt, que els ciutadans de Catalunya estan aguantant moltíssim, que estan pagant impostos, que estan fent el que se'ls demana que facin i no hi ha una resposta adequada a tot això. També, apel·lant a això que dèiem abans de tractar les persones d'adultes, això no es soluciona en un dia. És a dir, el nivell de desplanificació, de desinversió i de mala gestió que hi ha hagut durant tants anys ha donat com a resultat que el sistema ferroviari espanyol ha col·lapsat i, per tant, de retruc, a Catalunya ens veiem molt afectats.

Però com ho farien això? Per garantir que aquest manteniment sigui suficient, per mantenir que hi hagi una inversió necessària? Durant molts anys s'han anunciat inversions que després no s'han executat. No sé com Junts pot garantir que aquesta vegada els compromisos es trobaran també en obres, en terminis i resultats. No sé si acceptarien, per exemple, un calendari públic amb mecanismes de control. Mira, una de les coses que

sí que s'ha demostrat que funcionen és la professionalització, que és una de les coses que marca la diferència entre Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Renfe, la professionalització. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, et poso un exemple, ahir mateix abans d'agafar l'AVE per venir a Madrid a la compareixença del ministre Puente, van mirar l'estat dels trens a Catalunya. Mirem Renfe i a Renfe, de les 19 línies, 15 marcaven incidències. D'aquestes 15 incidències, 6 eren greus. Hi havia un retard a moltes estacions, hi havia moltes persones esperant el seu tren i moltes d'elles esperaven fins i tot més de 20 minuts. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, 0 incidències. I aquesta és la tònica, perquè em diràs, bueno, ahir no. La setmana passada, la mitjana, és de renfer una puntualitat de només el 30% i ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, un 98%. Per tant, ahir a la compareixença, alguns deien. Hem de mirar i pensar quin model es vol, a bones hores també aquesta gent, però nosaltres vam dir és que el model ja el sabem que és que els serveis públics funcionen i tenim uns ferrocarrils de la Generalitat gestionats de manera diferent de com s'ha gestionat Renfe i funcionen i per tant per nosaltres una de les principals accions que s'hauria de fer és professionalitzar en aquest traspàs vull dir, insisteixo, no es fa d'un dia per l'altre s'ha fet. Molt mal fet durant molt temps,

per tant, tampoc es pot pretendre dir, perquè si no seria enganyar, que en quatre dies tot això ho solucionarem. No, hi ha moltíssima feina a fer, però escolta, s'ha de començar, i en algun moment s'ha de començar. I una altra cosa que també per nosaltres és molt important és el tema de la inversió en el manteniment. Ho veiem a Europa, hi ha països com França, que està invertint de tot el que inverteix, i ara em centro en alta velocitat, en tota la inversió d'alta velocitat, en dedica un 34% al manteniment. Alemanya, un 36%. Itàlia, un 40%. En canvi, Espanya només hi ha dedicat un 16%. Sent un dels països que té una xarxa ferroviària d'alta velocitat més extensa. Per tant, s'ha primat més fer quilòmetres, inaugurar vies i estacions, inclús en llocs on no hi passa gent, hi ha vies que utilitza molt poqueta gent, que no pas en invertir diners en mantenir les que ja tenien. Per tant, sí que són models diferents, són maneres de fer diferents, i nosaltres apostem per la nostra. Però insisteixo, hi ha moltíssima feina a fer, i. També et diré una cosa, nosaltres una de les coses que hem aconseguit aquesta legislatura és amb aquesta metodologia que et pot agradar més o menys, que és com hem fet nosaltres i com hem aconseguit les coses, que és pressionar moltíssim els que estan governant i utilitzar aquests vots que ells necessiten,

no per dir sí a canvi de res, que és el que han fet molts durant molts anys, sinó per dir no, els vots que posem a sobre la taula. No poden ser a canvi de res, i per tant, si no hi ha això, això i això, no hi haurà vots, i per tant, aquí nosaltres també apel·lem aquesta força i a poder tenir aquesta força a Madrid, que al final, si nosaltres tenim força, qui la té és Catalunya i les demandes dels catalans, es podrien aconseguir moltes més coses de les que s'han pogut aconseguir fins ara. Per cert, creu que Puente ha estat

un gran ministre, com li va dir Gabriel Rufián després de la dimissió?

Mire, nosaltres ahir li vam dir també a ell mateix que estar en política vol dir prendre decisions, i prendre decisions no fàcils, perquè si fos fàcil tot aniria estupendo, però les decisions que hem de prendre quan governem són moltes d'elles complicades. Quan en nou mesos, en una mateixa línia, hi ha dos accidents mortals i hi ha el mateix ministre, aquest ministre ha de plegar. I perquè està en política també vol dir això. Prendre responsabilitats. I algunes coses no s'han fet bé si això ha passat. I, per tant, jo no entraré a dir si és un bon o un mal ministre, però les coses no han funcionat, el servei no ha funcionat, per tant, el que ha fet el senyor Puente és, crec jo, el que havia de fer i el que hauria d'haver fet qualsevol persona en el seu lloc, plegar.

Anem a parlar d'habitatge. Com saps, el principal problema que té ara mateix la ciutadania, una de les principals causes també de desigualtat de la societat. Per molts joves, emancipar-se és gairebé impossible. Hi ha moltes famílies que destinen una part desproporcionada del sou al lloguer. Què és el que farà Junts des de Madrid per canviar aquesta situació?

Mira, nosaltres, com deia abans, et diré el que farem, però és que també el que hem fet. És a dir, nosaltres el 3 de setembre vam presentar un reial decret amb mesures que creiem que poden ajudar moltíssim a sortir del forat on som. Per nosaltres una de les més importants està molt relacionada amb els impostos i ja ho estan fent a molts altres països. Una bona part del que es paga quan tu vols comprar un pis, per exemple, parlant dels joves que es volen emancipar, són impostos. Per tant, aquí és imprescindible que després de vuit anys on s'ha recaptat un 60% més d'impostos aquest govern és imprescindible que aquí hi hagi un retorn i per tant s'han de baixar els impostos per fer molt més accessible l'habitatge, sobretot als joves. Una cosa per nosaltres imprescindible també és protegir, protegir a les famílies. Les protegim donant-los aire, per tant sí a baixar impostos, però també les protegim utilitzant les eines que tenen els estats i aquí poso sobre la taula el que nosaltres vam posar en el Reial Decret que també ho fa en Alemanya, per exemple que és poder protegir la persona que no pot pagar un lloguer i no el pot pagar perquè ha tingut una situació econòmica sobrevinguda perquè ha perdut la feina, pel que sigui perquè tots tenim la nostra vida i cadascú se sap els problemes que tenim i totes les persones

han de poder fer front a les situacions en les que la vida els posa per tant nosaltres hem de poder cuidar aquestes persones i això ho ha de fer. I l'Estat ha de poder assumir el cost que una persona vulnerable no pot assumir i, per tant, aquí protegim la família vulnerable i també protegim el petit propietari, que a Catalunya és el 95% dels propietaris són petits propietaris vulnerables. A Catalunya i tothom està patint el cost de la vida, tothom. Per tant, que l'Estat assumeixi aquest deute i que s'ocupi per poder trobar una alternativa habitacional a aquesta família vulnerable, perquè hi ha alternatives. El problema és que fa molts anys que escoltem anuncis, anuncis, es faran pisos, rehabilitarem aquests pisos, posarem aquests pisos a disposició, però resulta que després de vuit anys sembla que no que tot això que s'ha anunciat no ha acabat materialitzant-se com s'hauria d'haver materialitzat. I ens dona la sensació que s'han preocupat més per coses més estètiques que no tant per allò que segurament no és tan comunicativament bonic d'explicar o agradable o no genera titulars, però sí que soluciona una mica la vida de les persones. I en això estem nosaltres, en poder fer-ho bé, fer aquesta feina ben feta, oblidar molt els anuncis i dedicar-nos més a treballar i al final és poder donar un horitzó a les persones un horitzó amb esperances

un horitzó que no sigui que els nostres joves estan condemnats a viure en una habitació de lloguer en precari. Tota la vida. No pot ser que aquest sigui l'horitzó. No hi ha. L'única alternativa que hi ha no és la del lloguer. Hem de poder també explicar als nostres joves que hi ha una alternativa, que és poder comprar. Per tant, hem de posar totes les facilitats i tots els esforços perquè un estat s'ha d'esforçar moltíssim perquè la vida de la gent sigui una mica millor, perquè també hi hagi opció que els nostres joves puguin tenir la seva pròpia casa, el seu propi habitatge.

Pel que fa al petit propietari, si algú té un pis llogat, si vota junts, el protegiran perquè no deixi de cobrar aquest lloguer, entenc.

És que això hauria de ser la normalitat. A mi el que em sorprèn és que siguem els únics que posem això sobre la taula com ha estat sempre, és que la responsabilitat dels governs és protegir a totes les persones. A totes, i acabar confrontant a persones per guanyar eleccions, per tenir titulars meravellosos, ens sembla absolutament. Per això quan al principi deia que nosaltres estem lluny de tot aquest soroll i d'aquests extrems, ens referim també a això, que ara el més revolucionari sigui dir que protegirem a tothom i que protegirem el dret a la. Que és el que se suposa que hauríem de fer tots, és que encara queda molta feina a fer. I sí, òbviament, Junts per Catalunya, protegim a totes les famílies, protegim el llogater perquè l'ha de protegir qui governa, com s'està fent en altres països d'Europa, i protegim el petit propietari. No concebim una proposta política que el que faci sigui enfrontar a les dues famílies, no pot ser.

Una altra de les carpetes importants d'aquesta temporada també per Junts ha estat la reclamació per Catalunya que tingués més capacitat per gestionar la immigració. Amb quina proposta exacta es presentarà també Junts en aquestes eleccions que han acabat de quallar en les últimes setmanes i en l'última legislatura?

Doncs mira, ens presentem amb la mateixa, que és la nostra llei de competències. És imprescindible que Catalunya pugui gestionar la immigració, imprescindible. Explicàvem fa uns dies que al mes de juliol al final la Unió Europea, nosaltres el que volem és fer el que fa la majoria de països de la Unió Europea i el que s'ha acordat a la Unió Europea. Que al final s'està restringint el control, sí, s'ha de poder controlar més, s'està potenciant aquest control, s'ha de poder garantir la integració, i tot això no ho dic jo, aquest ordre i aquest control s'ha decidit a Europa i a Espanya, és l'únic país que va a contracorrent d'aquestes decisions i d'aquestes instruccions que s'estan que s'estan acordant a Europa. I fixa't, nosaltres, aquest any el govern de Sánchez va fer una regularització massiva. Ho va fer sense control, sense criteri, i nosaltres ho vam denunciar a la Comissió Europea. Que ha obert un expedient a Espanya per aquesta regularització. Correcte, cert, el PP i Vox també ho van fer, però aquí està també la diferència entre fer la feina ben feta i no fer-la ben feta. La denúncia que va fer PP i Vox, la Comissió Europea li va fer, li va tancar la carpeta de seguida i li va dir que se'n tornés d'on venia perquè no havia fet la feina ben feta. Nosaltres sí, a nosaltres Europa ens ha pres seriosament. Perquè fem la feina de manera seriosa, i la fem bé, i la fem amb rigor. I la Comissió Europea ha obert un expedient al govern de Pedro Sánchez, sí, perquè no és la regularització massiva, és com fas aquesta regularització. El problema d'Espanya és que Espanya no té política migratòria, perquè un país que sí que té política migratòria no ha de fer regularitzacions massives cada X anys. I Espanya cada X anys es ve obligada a fer una regularització massiva, perquè hi ha. Tanta gent desregularitzada que això és símptoma que no hi ha una política migratòria. I si ells no la tenen ni no l'han sabut trobar, no ho han de pagar els ciutadans de Catalunya. Per tant, nosaltres sí, volem poder tenir aquestes competències i és el que podem fer des de Madrid. Des de Madrid el que podem fer és pressionar perquè Podemos surti del bloc PP-Vox i que deixi de posar pals a les rodes perquè els catalans puguem fer la feina que ells han estat incapaços de fer, perquè quan Podemos estava a govern tampoc va fer aquesta feina, tampoc va treballar per tenir una política migratòria, i ens poden insultar i fer tot el que. El que vulguin, però nosaltres ens hem dedicat a treballar. Nosaltres sí que volem fer allò que estan fent altres països de la Unió Europea. Sí que hem denunciat quan les coses no s'han fet bé i per això avui el govern espanyol té un expedient obert. Per tant, aquí Europa ha dit ull, que aquí sí cal mirar amb atenció això que ha fet el govern espanyol i per tant alguna cosa no s'haurà fet bé.

Clar, per tot això caldrà ser útil també en els pactes. M'agradaria parlar també de pactes i preguntar-li, vostès han dit que no faran ni Sánchez ni Feijóo presidents, si els seus vots per això són claus per investir un president, vostès no entraran a cap negociació?

Jo crec que nosaltres si una cosa hem demostrat és que sabem negociar i que hem negociat. De fet, jo crec que els catalans hem de decidir si volem ser al menú o volem estar asseguts a la taula i nosaltres fa temps que hem decidit que volem estar asseguts a la taula i no pas ser al menú. PSC i Esquerra sí, han decidit que són al menú, nosaltres hem decidit ser a la taula. Ara bé, negociar bé per mi requereix d'una cosa importantíssima i és saber fer el cop de punya sobre la taula quan toca i dir si a tot no és saber negociar i llavors jo crec que és imprescindible que, i ho hem demostrat al final, No hem aconseguit la llei L, la llei contra la multirreincidència, baixar impostos, no hem impedit donar per bones les ocupacions, perquè sí, ho hem aconseguit, perquè hem treballat molt, perquè hem aguantat molt la posició en moments de moltíssima pressió i de molt xantatge. Com dèiem, estem en aquests temps de molt, de molt, de molt soroll. De molta propaganda, de molt populisme, i aguantar la posició quan al final el que estàs defensant és fer la feina ben feta, que hauria de ser fàcil, no ho ha estat gens, però ho hem fet i hem demostrat, per tant, que si la gent de catalana està sobre la taula i és Junts per Catalunya qui negocia, les coses passen. I també hem aconseguit. Portar al centre a tots aquests que s'han deixat

arrossegar pels extrems i per tant a partir del 29. Em parla d'això pel que fa a la llei concreta o a una mesura concreta, però jo li parlo d'una investidura.

Sí, però fixa't que abans de la investidura també ve. La Constitució del Congrés. Tothom se'n va ja a la investidura, però a partir del 29-N veurem quines són aquestes com està composat el Congrés i el primer de tot, el primer que s'haurà de negociar és la presidència del Congrés dels Diputats i no la investidura. I recordo que el 2023. Nosaltres vam ser claus, òbviament, per aquesta presidència, la presidenta Armengol, i la nostra primera negociació vam posar sobre la taula, com sabeu, tant el català com les comissions d'investigació, i això no va voler dir que després hi hauria investidura. I, malgrat, ens van dir que era impossible poder fer efectives les dues coses que nosaltres havíem demanat, Al final va ser possible i va ser una realitat. Per tant, veurem què passa, quines són aquestes majories i veurem quina és aquesta primera negociació. Però nosaltres el que tenim claríssim és que el bloc PP-Vox no tindrà els nostres vots i això no és nou, perquè això ja ho vam decidir el 2023. El 2023 va guanyar el PP. I no va tenir els vots de Junts per Catalunya, i per tant aquesta decisió nosaltres ja la tenim presa. A mi el que em preocupa també, i vista la situació en la que està, aquí els únics que han fet el PP president es diuen socialistes. El 2018 el Partit Socialista d'avui va donar la presidència a Rajoy. Veurem com queda composada el Congrés, però nosaltres tenim claríssim que el que volem és. Fer feina. I avui, malauradament, els dos partits espanyols estan absolutament arrossegats per aquelles tendències que els tira més el populisme i els eslògans que no pas pencar, fer la feina, treballar.

Però, per tant, sí que em diu clarament que si hi ha un bloc amb Vox allà no votaran, em diu que si hi ha l'opció de negociar i prioritzar Catalunya, poden parlar amb els socialistes. Entenc que m'està dient això, eh?

Nosaltres si hi ha. Crec que la gent el que vol és canvi. És a dir, les coses com estan ara no poden continuar. Per tant, nosaltres, ni amb nosaltres hi haurà un ministre que es diu Abascal ni hi haurà una ministre que es diu Ada Colau. No, perquè aquests no són ni els nostres models ni I a més s'allunyen de tot això que jo t'he explicat que necessitem posar sobre la taula.

Però si veu una possibilitat de pacte real que això transforma la vida dels catalans, vostès no descarten donar suport a Pedro Sánchez. No és que descartem donar suport és que aquesta resposta que nosaltres si hi ha una opció que entengui que faci la pregunta més directa

però jo crec que aquesta pregunta l'haurien de contestar els qui poden acabar sent a canvi, nosaltres disposats a negociar un canvi. Clar que sí, cal un canvi. Ara, també crec que cap dels dos partits està en disposició, ara mateix, de poder oferir el que necessita Catalunya. També té una cosa. Abans de les eleccions del 23, tots els que deien que no a tot, quan van necessitar els vots de Junts van acabar dient sí a tot. Per tant, malauradament en campanya alguns diuen coses que després quan necessiten els vots fan la contrària. I de fet, tota aquesta legislatura. Ha vingut marcada no perquè el Partit Socialista volgués ajudar els catalans i tingués l'agenda catalana sobre la taula de manera voluntària. Els socialistes han fet el que han fet perquè Junts per Catalunya els ha arrossegat a fer-ho. Per necessitat. Necessitaven els vots i per això han complert amb l'agenda catalana. Si no haguessin necessitat els vots, Catalunya queda fora de l'agenda un altre cop. Per tant, és imprescindible que el dia 29 la veu de Catalunya sigui el més forta possible. Passa que és el que li fa més il·lusió d'aquesta campanya. Home, il·lusió. Mira, una de les coses que més. Dibuixa perquè és cansada, ja ho entenc. Sí, però no passa res. Una de les coses que més m'agrada a mi és que, com que estem en campanya, tenim molts més micros i, per tant, molt més altaveu per poder explicar tota la feina que hem fet. Per poder explicar tota la feina que hem fet. A la revolta hi anirà, explicar-la, la feina que ha fet, per cert? Ah! Doncs mira, jo em pensava que estàvem convidats tots els candidats, però quan em vaig posar en contacte amb el president de RTVE per dir-li que estàvem encantats d'anar i passar una bona estona, em va dir que no, que jo no hi anava a la revuelta. I ja està. Per tant, no hi vaig perquè no m'hi han volgut. Jo crec que ens ho haguéssim passat bé, però en qualsevol cas. O sigui, no l'han convidat? Sembla que no, no, no, perquè m'han dit que jo no hi vaig. O sigui, és clar que van dir que havien convidat a tots els candidats. Sí, però no, jo quan vaig confirmar que. Clar, òbviament em vaig sentir aludida quan van dir que convidaven a tots els candidats. Vostè va dir confirmo i li vaig dir que van dir no, no, no està convidada. No, pues no, a tu no t'hi volem.

No sé si és el preu per avançar a Catalunya. Com? Dic, vol que li faci jo les preguntes de sexi de diners. No cal, no cal. En tot cas, molta sort. Míriam Noguera és candidata de Junts a aquestes eleccions generals i gràcies també per acompanyar-nos. En seguirem parlant perquè l'actualitat no pararà, però en tot cas avui hem fet aquesta entrevista més ja com a candidata a aquestes eleccions. Gràcies per acompanyar-nos.

Gràcies a vosaltres. Molt bon dia.