Normes absurdes... David Carabén s'hi ha enderiat

Perquè també es fa molta il·lusió que aquesta temporada, els dimarts, ens acompanyarà per tal de fer l'Aderia i, per tant, proposar-nos els temes per començar la tantúlia, el David Carabén, músic. Bona tarda. Molt bona tarda. Benvingut al Catalunya Mitjà. Moltes gràcies per convidar-me. Molta gràcia d'incorporar-te. Es fa molta il·lusió.

Has pensat bé, això? Quan has dit que això era una cosa relaxada, jo vinc molt tens.

Els contrapunts també ens agraden. Ni tothom molt relaxat, ni tampoc tothom molt estressat. Una mica barrejat. Tens la responsabilitat, els dimarts, de proposar el primer tema. Pot ser de moltíssima actualitat o una cosa molt alternativa? Tu tens màxima llibertat. Per tant, no sé amb què vols començar la temporada.

Home, doncs jo amb una cosa que és d'estricta actualitat, perquè ahir el meu fill de 17 anys va començar entrenant un equip de futbol sala nou al vessant sud de la muntanya de Montjuïc, és a dir, és zona franca entenc jo, És un tema de reviews

actualitat a casa teva. Sí, sí, sí. Per anar-me situant, diguem-ne. Els narcisistes pensem que som el centre del món. A les cases, avui dia a Catalunya, aquesta represa del curs escolar o de les extraescolars o dels esports, etcètera, genera molta tensió. I el meu fill vol anar-hi

amb bicing i ens sembla molt bé i tal, però resulta que hi va sense casc. I la seva mare i jo hem fotut el crit al cel i hem dit, escolta, com per què has d'anar sense casc si creuaràs la Gran Via, la Plaça Espanya, no sé què i tal. I llavors, buscant el suport del legislador, vaig anar a consultar com estava la normativa aquesta i resulta que estàs obligat a portar casc si vas amb bici si ets menor de 16 anys. O bé, si ets major de 16 anys i et dediques, treballes en el món de la bici, els globos, els repartidors i tot això. I en canvi o si vas amb ciclomotor o si vas amb moto, evidentment aquests han d'anar amb casc i els de les bicis no i llavors dic, ostres, i per què? per què dimonis així? i clar, perquè a més a més ara mateix venint cap aquí he baixat per Valmés i he vist un nano que anava també sense casc, rodejat d'autobusos, de motos de taxis i sense casc. En risc absolut. És a dir, l'impacte és el mateix. I la velocitat que agafen. Per exemple, els de patinet també estan obligats a anar amb casc. I en cap ens de les bicis no. I llavors, esclar, va aflujar la nostra posició davant del nostre fill. Va quedar. No queda desacreditat, diguem-ne. No tenia la força de. Estava amb ell i. I llavors, clar, doncs no ho entenc. I buscant l'argument en contra és que es veu que volen incentivar que la gent vagi amb bici i, per tant, si els fem anar amb casc, la gent no tindrà ganes d'anar amb bici, saps? Aquest és l'argument. Jo hi veig algun forat en aquesta segona. Alguna, eh? Aquest és l'argument. I em sembla al·lucinant, perquè això vol dir que hi haurà una generació de nanos o de gent que anirà amb bici a qui la posarem en risc pel simple fet que estem esperant que al món tothom vagi amb bici. No sé, jo volia posar debat, aviam si trobo, no sé. Ara els escoltem.

Deixa'm dir que, quan el David ens ha proposat aquest tema, hem buscat a l'Ajuntament de Barcelona, perquè al final això és legislació de l'Ajuntament de Barcelona. No els hi ha anat bé parlar-hi. Ens han derivat que potser Guàrdia Urbana, i tampoc. Guàrdia Urbana tampoc no hi ha anat bé, perquè volíem fer-li aquesta pregunta que tu fas als responsables, diguem-ne. Per tant, avui no és possible. A veure si en els pròxims dies podem tenir una resposta que et farem arribar per tal de tenir arguments a la discusió amb el teu fill a l'hora d'intentar fer que es posi. Sorprèn, no? Aquesta diferenciació.

Jo crec que l'únic que s'havia mirat la llei és el teu fill. Segurament ja s'havia anticipat tot això. Sí, perquè avui en dia ja van amb la feina feta. A mi, jo penso com vosaltres, suposo, que per incentivar l'ús de les bicicletes, que em sembla bé, es faciliti fins al punt de no haver-te de posar el casc quan és una cosa obligatòria per la resta de persones, com és lògic, i a més ja està assumit per la ciutadania, no? És una norma que xoca amb la intuïció després de tants anys de fer-ho en tenedor, no? És com si ara diguéssim, anem a fomentar no sé quin vehicle, i en aquest no cal posar el síndrome de seguretat, no? Què diríem, no?

O per exemple no fa tant les motocicletes no portaven casc es va fer obligatori i no hi ha menys motos de les que hi havia abans la gent continua anant en moto tot i l'obligatorietat de fer casc i ara ens hem acostumat tant que quan vas a una altra banda en què no és obligatori i veus gent sense casc et crida l'atenció com pot ser que vagin sense casc en les motos de

lloguer el casc va inclòs jo no agafo moto de lloguer va inclòs i una mena

de malla que et poses perquè si et fa mania el casc per la portada segons qui no necessita.

Jo penso que aquí, més que incentivar que es vagi amb bicicleta, s'incentiva la temeritat. És a dir, al reduir la perspectiva de risc, tu li estàs donant un missatge a la ciutadania i als joves, en aquest cas que són majors de 16, que no passa res, que ser temerari en una ciutat, doncs està bé. Clar, això és totalment contraproduent.

I torna a posar-se en voga el debat que ja vam tenir, com deies, als anys 80, no només pel casc a les motocicletes, sinó també pel cinturó de seguretat al cotxe, que dius, si jo em mato, ja em mato jo, però això es va començar a debatre i jo recordo fins i tot. Pràctiques i debats a la carrera de dret que això, ostres, s'havia de. Bueno, és fins a on entra l'Estat, diguéssim, a legislar sobre l'esfera més o menys privada, però clar, vull dir, si ens hem de fer responsables finalment de la salut pública, ens interessa protegir el màxim possible a tothom, no?

En aquest programa, com que som molt aficionats a qui correspongui, que estic disposada a ser la mare que lideri la campanya de pares i mares adolescents que volem que els nostres fills, per les bones o no, portin casc. A mi és que em sembla. És a dir, aquest debat. El més recent, ara que dius això, David, el més recent va ser amb els patinets. Sí, exacte. En fi, al final es va veure que els patinets l'havien de dur, a part d'altres mesures de seguretat,

no? Aquí, però, no ha estat tan extès l'ús com a les motos, eh? Hi ha molts patinets sense cas, dos nois joves dalt d'un

mateix patinet. Veus de tot, però es va fer obligatori. Llavors, jo crec que no. L'argument d'incentivar-ho no. No, crec que no correspon en aquest cas, i menys en una ciutat com Barcelona, que, en fi, si vas amb bici sempre et falten carrils, però és bastant amigada la bici, és una ciutat que, si la compares amb altres, doncs, no cal anar molt lluny, a Madrid, per exemple, és molt més complicat, no? Per tant, en fi, a l'urbana quan sigui, a l'Ajuntament quan sigui, que. Que s'ho pensi ningú.

Jo si aquest és el que t'han donat d'explicació,

francament, li vaig empuntar. Vaig fer una mica d'advocat del diable, vaig buscar els arguments que justifiquessin el fet de no legislar-ho. I deien aquest, perquè es vol incentivar mentre que el patinet es vol desincentivar, si vols, i. I llavors, però clar, és una mica absurd, no ho sé. Jo ara fa uns anys vaig haver de fer una, bueno, vaig anar a tocar a Berlín amb una mena de festival així llarg i tal, i m'hi vaig estar uns dies, i el primer efecte que em va produir va ser, de sorpresa, la velocitat a la que anaven els cotxes. Els cotxes anaven lentíssims per Berlín. Per què? Perquè estava ple de bicis. I els vaig pensar, ostres, i era just al moment que aquí es començaven a implementar els carrils bici, vaig pensar, o millor, Barcelona reduirà la velocitat promig. No. I no ha passat.

Carle Balmes és un bon exemple. Només reduint a la part d'obres.

I clar, i el no passar, llavors, això agafa un pes molt més fort. Fins que no tinguem un drama, no serà obligatori el casc, o què?

És que potser n'hi ha hagut, però està bé que avui en parlem d'això.

Jo m'apunto a la crida que feia la Neus, però també dic una cosa. Si una llei creiem que no està bé, i per mi impera el criteri del pare, en aquest cas ets tu, David. Evident, no, no. És a dir, si la llei creiem que no està bé o que és incorrecta o que és perillosa, doncs hi ha un criteri per damunt que és el que tu creus que s'ha de fer correctament, evidentment, per la seguretat d'un menor en aquest cas, no?

Ja veig el David en alguna cantonada vigilant a veure si el fill compleix o no l'amenaça. És que aquí està,

jo per això confio en la Guàrdia Urbana, perquè acabin de fer la feina que els pares no, a la que no arribem.

Doncs escolta'm, la consulta, diguem-ne, a les autoritats pertinents, a qui correspongui, com deia la Neus, està feta. Si tenim resposta te la farem arribar, perquè tinguis arguments en la discussió, diguem-ne, a casa. David, moltes gràcies. A vosaltres. I fins la setmana que ve. A vosaltres.