Nou fracàs per reduir les emissions del transport marítim

Meteo Ambient amb José Luis Gallego. José Luis, Medio Ambient, què portes? Sí, males notícies et porto.

I això que se'n diu. La música que s'hauria de posar és. Per què? T'explico. Aquí hem tingut moltes converses.

No estava preparat, potser la trobaran. Ja està, ja l'he posat jo. Ja l'has posat tu, ho fas bé, eh? Ho fas millor els animals.

Fes un lloc. Cosa que no ho faré, no ho faré. No sé per què m'ho demanes, perquè em coneixes perfectament i saps que no ho faré. En tot cas, durant molt de temps hem parlat de com està el transport marítim fent passes endavant per intentar reduir el seu impacte en el canvi climàtic i en la contaminació dels oceans. Ens ha vingut gent del Port de Barcelona, hem tingut gent de Navieres, recordo perfectament el president de Baleària, Adolfo Tor, que ens va fer una classe

magistral de sostenibilitat. Totalment. És a dir, ja ho saps, de seguida veus si hi ha entranya o no amb segons quines entrevistes.

No estic posant en dubte les seves accions i en el cas de Baleària són indubtables i en el cas del Port de Barcelona encara més. Però deixa'm que et doni una notícia que tira tot això pel terra. M'entens? L'ONU té un organisme per promoure la protecció i la seguretat del transport marítim, però també per prevenir la contaminació i lluitar contra el canvi climàtic. És l'Organització Marítima Internacional, es diu OMI. Aquest és l'organisme de l'ONU.

Veig que són 176 països, per tant, entre 20 i 24 països, depenent del rànquing que consultes, del món no hi són. El Vaticano deu tenir cosa marítima,

no? I Corea del Nord segur que tampoc hi és. Sí que en deu tenir. Tenen un grup de treball que porta uns anys treballant, només dedicat a intentar arribar, des de fa quatre anys en concret a un acord de reducció d'emissions. No a un acord, no a una quantitat, sinó a seure a taula. Això està a les beceroles de la política d'acció climàtica de la història d'aquest planeta. No es tracta de fer. Un protocol de Kyoto o intentar un acord de París. No, no, no. Ei, companys, podem seure a taula i parlar de què podem fer per reduir les emissions? Això és el que està intentant l'Organització Marítima Internacional a través d'aquest comitè. Molt bé. S'ha reunit diverses vegades. La darrera va ser fa unes setmanes. I la reunió va acabar com totes les anteriors. Fracàs rotund. Motiu? El mateix de sempre. Els amos, els capos, els mafiosos, els vitocorleone de l'OMI, que són Estats Units i Aràbia Saudí, es van negar rotundament a obrir la llibreta. No a intentar. No, no, no. A obrir la llibreta. És a dir, va ser un boicot com continuen fent des de fa dues. Aquests dos països. Però una pregunta,

dos països poden bloquejar la voluntat de. Dos països que diuen,

qui està d'acord quan es gira? Quan es gira Estats Units i l'Aràbia Saudita. I es giren a la cara. Oi que esteu d'acord amb mi? I què creus que faran tota la resta de països africans? Segurament que els. Vols dir,

si vols continuar pràcticament viu, més val que diguis que sí. O amb els meus ajuts. O amb els meus ajuts. Això em referia també.

Aquests dos països el que fan és imposar la seva hegemonia i per limitar qualsevol tipus de conversa, vinculada a limitar l'ús de combustibles fòssils.

Són unes dades que jo explico a les xerrades i les tinc al cap. El 74% de la contaminació mundial al planeta per transports ve del transport terrestre. L'11 dels avions. El 14 dels vaixells. I d'aquest 14, el 40% es dediquen únicament al transport d'hidrocarburs. Aràbia Saudita em sona.

Imagines de reduir un 14% les emissions d'una tacada? Uau.

El que passa és que n'hem parlat aquí, recorda, amb la Navillera, etcètera, no tan sols amb l'Adolfo Autor, sinó amb el seu cap d'operacions, que també ens va fer. Magnífic. una classe magistral, etcètera. Magnífic, aquell home. O ens ho han dit des de Port de Barcelona, no? Que el transport marítim té una inèrcia bestial.

Què ens va dir aquell senyor de Marx? Te'n recordes? És una de les entrevistes que més m'ha impactat. Sí, senyor. Què ens va dir? Què ens va venir a dir? Què ens va venir a dir? És el xèrif mundial del I va dir, deixeu aquest tema. No cal que parlem.

Ara no em sortirà el nom, ell precisament. Es dedica a la logística i a més a més està a l'organització IKEA d'Economia Verda. Ja em vindrà el nom, però ell ho va retratar clarament. Claríssimament.

Què és el que va dir l'organització Transport Environment? Que saps que és una organització que replega diferents entitats i volen promoure que aquest sector, el sector del transport marítim, a vèncer una mica, una miqueta, ni que sigui cap a la reducció d'emissions. Va dir, escolti'm, és que és per una qüestió, si no els interessa l'ecologia, com deia aquell cap de campanya del, crec que va ser del Clinton, que els va dir, és l'economia, estúpid, i això amb aquest claim li va guanyar la campanya al Bush pare. Doncs en aquest cas és el mateix, diu, escolti'm, si no se venen a qüestions vinculades amb l'ecologia, faci un per economia. Mirin, segons les estimacions de Transport and Environment, durant la crisi de l'estret d'Ormuz, la dependència del petroli els va costar al sector del transport marítim 350 milions d'euros diaris. Torno a repetir per si la gent creu que m'he equivocat. 350 milions d'euros al dia diari. Què és el que diu Transport and Environment? Li diu a l'OMI, perquè no prospectem intentar com a mínim obrir un foradet cap a altre tipus de combustibles que redueixin les emissions i que ens permetin deixar el 100% actual, el 100% de dependència del petroli i del gas natural en el transport marítim. I insisteixo, tornen a sortir als americans i als saudis a dir que no hi ha res a dir, que no es pot parlar. Del 30 de novembre al 3 de desembre hi ha una

altra reunió de l'OMI, en aquest cas no del grup de treball sinó de tota l'organització marítima internacional. El que diuen aquests, l'Alex Springer en concret, que és el director, d'aquesta organització, Transport and Environment, és que després d'un estiu de calor extrema a tot el planeta, davant de les temperatures que estan arribant als oceans i els estats insulars que estan desapareixent directament del mapa, resulta profundament decebedor que l'OMI, que és un organisme depenent de les Nacions Unides, segueixi sense arribar a un mínim acord de reducció d'emissions. I el que proposen és. Abandonar, deixar de costat ni tan sols convocar Estats Units i Arabia Saudita i tots els seus acòlegs i mirar de fer acords impulsats per la Unió Europea que fa molt de temps que està presentant propostes de reducció en aquest grup de treball, la Unió Europea, per intentar descarbonitzar el sector del transport marítim. I ja que els americans i els saudis no volen saber-ne res, escolti'm, no cal que vinguin. I fer acords no multilaterals, però sí regionals, per intentar que en determinats espais, en determinades rutes i en segons quins àmbits es pugui avançar en aquesta descarbonització. El que està fent Baleària, per exemple, a nivell particular, explicar-ho, anar allà i dir, escolta, mira, nosaltres estem avançant cap a aquesta línia. I ens estan anant força bé. Estem cobrint línies, estem donant sensació de confort a les viatges, estem acomplint.

I en el cas de mercaderies, crec que seria extrapolable. I no convocar ni tan sols els Estats Units i Arabia Saudita i la resta de països que pengen d'ells. És trist, sí, moltíssim, però és una cosa que jo ja fa temps que defenso a les cimeres del clima mundial. No sé per què hi va, als Estats Units, si no és a rebentar una cimera. Què va passar a la cimera d'Aràbia Saudita? Què va passar? Tots ho sabíem. Fins al minut zero. Al minut zero es va aixecar aquell senyor amb aquell turban que portava i va dir les negociacions s'han acabat, no ens queda més temps. I els hi quedava un dia sencer. I no va haver-hi acord. No cal convocar aquesta gent. La resta del món hem d'intentar avançar. Ni que sigui per aquests estats insulars que estan als oceans, estic parlant de Samoa, estic parlant de Fiji, estic parlant de Trinidad, que s'estan enfonsant directament. Jo cada vegada que arriben a les cimeres els representants d'aquests estats. I van dir, és que jo no vinc a parlar de qualitat de l'aire, ni vinc a parlar de quina calor que fa l'estiu, jo vinc a parlar que els cementiris de les ciutats dels nostres països estan sota l'aigua. La memòria dels nostres avantpassats està submergida i estem migrant cap als continents perquè ens quedem sense país. Si això no fa reflexionar els delegats.

És que en quin món ens hem convertit, Francesc Mauri?

En el món que veiem de. Bé, que no ens ho podríem haver imaginat. No. Suposo que als anys 30 tampoc s'ho devien haver imaginat,

el que passava i estava passant. Saps qui ho explica molt bé, això? I un dia l'hem de portar al programa. L'Eudald Carbonell. Des del punt de vista de l'evolució humana, ell defensa que estem en una fase d'involució. Sí. I que ens hem tornat uns imbècils. Com a espècie.

Serà difícil portar-lo perquè ell ja es mou poc d'allà de Burgos, de Tampuerca, etcètera, però potser a distància no hi haurà problema. Vinga. Va.