Nou matí negre a Rodalies, a les portes d'una setmana farcida de vagues

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrén.

Passen quatre minuts de tres quarts de nou del matí, comença l'Agora el matí de Catalunya Ràdio, avui amb la periodista del periódico Sara González, amb el politòleg i director de comunicació Aitor Arriaga, amb el periodista Toni Bolaño i amb l'economista Pau Llong. I a què parla fins ara abans d'entrar a l'Agora? Una mica de sobredosis, saturació de candidats abans que comenci la campanya i amb el Toni preocupat perquè coincideixen, com a mínim, en un parell de coses amb la Sara. Ah, sí?

Sí, sí, sí, jo crec que ella està equivocada radicalment, però bueno.

S'està fent gran la Sara, vols dir? Estàs fent de ben ramogaire o què?

M'estic fent gran, però també influencer del Toni Mora. A veure, anem a posar les coses en el seu lloc. Això de que s'està fent gran la Sara, per què ho dius? No, perquè si dius que s'està acostant a tu. No, al revés, ell s'acosta a mi. Ah, estàs tan jove tu, doncs, Toni. Jo sempre, jo soc molt jove.

Uf, doncs benvingut a la joventut. Ben tornat, vaja. Bé, estem a les portes de la campanya electoral, ara en parlarem. Tots els actors estan jugant les seves cartes i sovint amb formes o mitjans que són més polèmics o provocatius. Un dels últims a fer-ho ha estat el gremi de restauració de Barcelona amb un vídeo que ha penjat a les xarxes contra la prohibició de fumar a les terrasses de bars i restaurants. Céntrate en este.

¿Cuál? El de la derecha, el de la camisa vaquera.

Tatos. Barón, 30 años, diseñador gráfico. Ara el vídeo, que sembla més un curt que un vídeo de xarxa, s'hi ve una suposada ministra de Sanitat amb un col·laborador i van seguint un jove a través de les càmeres al carrer. Paul Forada, bon dia. Sí, és com si fos pràcticament

una pel·lícula, eh?, en què la policia està seguint un delinqüent, el noi, finalment, s'asseu a la terrassa d'un bar a prendre un cafè i s'encén una cigarreta. Alerta!

Y aleshores, com si fossin agents antiavalots, apareixen uns sanitaris, vestits amb els seus equips d'autoprotecció, que li treuen la cigarreta com si es tractés d'un artefacte.

I al final. La reunión con la asociación de pacientes. ¡Qué pereza! ¿Qué quieren ahora? Tratar el problema de

las listas de espera de los hospitales.

Doncs al final la suposada ministra i el seu col·laborador, des d'un terrat, fan mofa d'altres reivindicacions del sector sanitari i la ministra ho celebra tot plegat fumant una cigarret. Què us ha semblat? Pau.

A mi, mira, d'entrada m'ha sapido greu perquè el David Solans, l'actor que hi surt, és bastant col·lega i, hòstia, m'ha fet molta pena que surti en aquest anunci, però bueno, més enllà de la broma. A veure, l'argument del Gremi és que hi ha problemes més grans que un projecte que, per cert, encara no és una llei, no? Però el tabac causa a Catalunya unes 10.000 morts l'any, que això és aproximadament una mort cada hora. Per tant, invocar el col·lapse dels hospitals per no regular el tabac és, de fet, oblidar precisament que els hospitals estan plens també per culpa del tabac. Aquest alarmisme, per cert, tampoc és nou. El 2010 recordareu que la patronal de l'hostaleria va pronosticar una caída del 10% de les vendes i la pèrdua de molts llocs de treball i les 10 plegats d'Egipte, però al final els estudis van trobar que no hi havia cap reducció de la despesa de les llars en bars i restaurants. Però la pregunta que a mi em ve al moment de veure aquest anunci és que. Potser sí que cal un gran germà de veritat en el gremi, però que sobretot vigili les pràctiques explotadores dels empresaris. És a dir, l'hostaleria va tenir el 2024 el salari mitjà més baix de tota l'economia, 17.000 euros aproximadament, que és un 40% per sota la mitjana. El 2023-2024 van rebre el 21% de les sancions d'inspecció de treball i és el sector amb més hores extres sense pagar, que són més de 300.000 cada setmana. Per tant, sí que cal un gran germà. Que vigili les terrasses, però sobretot per vigilar les pràctiques explotadores del gremi i, per tant, si creuen que hi ha coses millors a destinar els recursos que exigir-los que la gent no fumi les terrasses, doncs, bueno, els podrien dedicar, per exemple, a pagar una mica millor els seus treballadors i treballadores que pagant una misèria i els exploten de mala manera. 300.000 hores extres cada setmana. Toni, o Sara, si vulguis. Sara, Sara.

Sí, no, jo estic totalment d'acord amb el que deia el Pau, a més a més amb molta claretat i incontundència. Per mi aquest vídeo és perillós, és aberrant i és irresponsable perquè presenta com una persecució al que en realitat és una política de salut pública, que per cert és una iniciativa legislativa que ha caigut també amb la caiguda de la legislatura. Però al final la prohibició de fumar a les terrasses no pretén perseguir fumadors ni criminalitzar cap conducta de tipus individual, sinó que el que pretén és evitar que les persones que no fumen hagin de respirar el fum dels altres. Vull dir que la llibertat individual no pot estar damunt del dret a la salut de la resta dels ciutadans. I també em pregunto, el gremi de la restauració també s'ha de fer càrrec dels seus propis treballadors, no? I ho dic perquè els cambrers estan permanentment exposats en aquestes terrasses al fum i no tenen la llibertat de marxar com podria fer un client, sinó que ells tenen l'obligació de treballar allà i hi ha un estudi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona d'aquest mateix any. Que conclou que el 85% de les terrasses analitzades es detectava que hi havia nicotina ambiental. Per tant, això vol dir que hi ha molts cambrers que estan exposats a un ambient que pot ser perjudicial per la seva salut. I després ja plantejar aquesta falsa dicotomia contra posar la lluita contra el tabaquisme amb la lluita contra la reducció de les llistes d'espera. Em sembla que s'alimenta una antipolítica que justament en plena campanya electoral és molt perillosa. I jo li demanaria també al Gremi que prengués com a referència altres països, per exemple Suècia, que va prohibir fumar a les terrasses l'any 2019 i que en aquests moments és el país que registra una menor taxa de càncer de pulmó. Hi ha altres països que tenen una política restrictiva. En aquest sentit, com és Latònia, que només es pot fumar en determinades zones en algunes terrasses, però és que Bèlgica l'any 2027 també té previst prohibir fumar a les terrasses. Per tant, no és que s'estiguin inventant res els polítics a l'estat espanyol, sinó que s'estan prenent d'exemple altres països que han fet una política que els ha donat uns redispositius.

Toni, a veure, jo soc fumador. Soc fumador. I no em sembla malament que s'intenti restringir els llocs de fumar. I no som els únics. I m'agradaria que les alternatives tinguessin millor tracte. Ara, Sara parlava de Suècia. A Suècia hi ha un 5% de fumadors, perquè els parches de nicotina funcionen, i aquestes coses que es posen a la boca, que ara no sé com es diuen, també funcionen i s'ha reduït dràsticament. Dit això, No sabia que el Gremi ha entrat en campanya electoral. Per què fa el vídeo aquest ara, quan la llei no només no entra en vigor, sinó que ha decaigut, o sigui que es tindria que tornar a posar en marxa.

Mira, tallo, com sempre, Toni, perquè fes una pregunta i crec que la pots respondre directament al director del Gremi de Restauració Barcelona. Roger Pallarols, bon dia. Hola, bon dia, com estàs? Per què ara aquest anunci, Roger?

Bé, nosaltres no hem convocat, com tothom sap, les eleccions. Era un debat que estava a l'agenda pública. No és la primera vegada que hi és. I creiem que és necessari que totes les visions sobre l'assumpte es posin sobre la taula. I el fet que hi hagi campanya electoral. Encara ho alimenta més, perquè al final és un moment en què els partits polítics tenen el deure d'explicar a la ciutadania, també als empresaris, quines són les seves propostes sobre els temes que preocupen. I per tant, ens sembla oportú, malgrat no haver estat nosaltres qui hem convocat les eleccions, com tothom pot compartir. Aquest anunci qui el paga, Roger? Home, evidentment el paga el Gremi de Restauració de Barcelona.

És una anuncia que està molt ben feta, és a dir, que ha costat molts recursos, no?

Bé, bueno, nosaltres tenim una certa tradició de fer la nostra posició amb diferents productes, intentem fer les coses ben fetes, intentem sobretot explicar de què va el tema, no? Al final aquí he escoltat algunes opinions abans que hauria de venir al plató per contestar-les totes, no?, perquè han intentat fer un resum. Al final, això va d'explicar dues coses, no? I les dues coses jo crec que són molt interessants en un estat com el nostre. Primer, quins són els límits? Quins són els límits del poder públic en la governança de la vida d'un adulte? Aquest és el primer tema que tots ens hauríem de plantejar. Perquè al final, el que estem posant sobre la taula en aquest tema, en aquest cas en el tema del tabac, és quin és el límit que el governant assumeix en regular la vida. Que jo crec que la majoria de ciutadans, la immensa majoria, n'estem molt cansats d'aquesta actitud paternalista de l'administració. L'administració no té per deure regular la vida dels adults. L'administració té per deure servir els objectius importants que tenim com a ciutadania que només ho podem organitzar des del poder públic. Per tant, penso que és el primer debat important que s'ha de posar sobre la taula i sí, em manifesto que jo crec que l'administració té i que ha de tenir límits en regular la vida dels adults. I l'altra cosa sobre la necessitat o l'urgència o la importància. Al final,

contraposar reptes importants que hi ha sobre la taula en matèria sanitària amb altres coses, com és el tema de permetre o no permetre fumar a l'espai públic, perquè al cap i a la fi estem parlant d'una terrassa que està a l'espai públic, també la gent no s'ha de fer trampes, la restauració ja és un espai sense fum, la majoria de l'aforament, més del 80% de l'establiment, que inclou l'interior i l'exterior, ja és sense fum, i estem parlant de l'aire lliure, de tal com que està permès a Espanya, que està permès a Catalunya, que està permès a Barcelona, i que em sembla que això el que fa és allunyar molt l'atenció de reptes que sí que té el sistema sanitari i que. M'agradaria que ens diguessin en què ha millorat aquests reptes del sistema sanitari en aquests anys que portem de legislatura. Per tant, et diria que no fem trampes, que em sembla que és un debat que sempre es planteja de manera molt tramposa. Al final, s'han de posar límits a la regulació de la vida de l'adult. L'administració té una sèrie de prioritats que crec que tots compartim que s'han d'abordar i em sembla que no es pot fer trampes en un sector com el nostre, que al cap i a la fi ni promou ni deixa de promoure que es fumi. El que fa és permetre

que en un espai que està a l'aire lliure, qualcom que és legal a Espanya es pugui produir i que al mateix temps també s'ha de dir que es produeix en plena normalitat i en plena convivència. Aquests debats, moltes vegades enverinats a l'opinió publicada o a l'opinió pública, ho resol el carrer. I quan te'n vas al carrer, quan te'n vas a les terrasses, te'n adones que els ciutadans adults convivim amb molta més convivència i, valgui la redundància, i amb molta més capacitat de respecte que el que a vegades sembla quan es tracten aquests temes en el Parlament, en el Congrés o en diferents espais de debat públic. Què diuen els que diuen que vostès estan fent de lobby de la indústria del tabac? Bueno, poden dir el que vulguin, no? Al final el que estem intentant és defensar. Una ciutadania adulta i compromesa. Nosaltres no tenim cap mena de vincle amb la indústria tabacalera, el podríem tenir perquè, que jo sàpiga, no és il·legal això a Espanya, però no és el nostre cas. En tot cas, sempre ens hem oposat a aquesta proposta que, com tothom sap, no és únicament amb aquesta llei que ara ha decaigut. Perquè el Pedro Sánchez, el president del govern, ha convocat eleccions. És un debat que, de manera recurrent, ha anat apareixent a l'opinió pública. I s'ha dit, i deixem que ho afirmi,

aquest mantra constant que el sector de la restauració va alertar de les conseqüències gravíssimes de la llei del tabac el 2010 i que no va succeir res. Doncs miri, les dades no són així. El 2010, només a Barcelona, perquè ens en fem una idea, hi havia 2.500 terrasses, només 2.500 terrasses. Va ser prohibir el tabac als interiors i van passar en un any a tenir el doble, a tenir 5.000 terrasses. Per tant, és evident que les terrasses es van convertir en el refugi dels clients fumadors. I és evident que les terrasses van servir perquè els pronòstics dolents pel funcionament d'un sector tan important a Catalunya o a Espanya com és la restauració no es compleixin. Per tant, m'agradaria que hi hagués una mica més de rigor i de veritat, sobretot en les coses que es diuen. Perquè al final també estem parlant del respecte a una indústria, una indústria que aporta moltíssim en el dia a dia de la productivitat, de l'ocupació en el nostre país, i em sembla que moltes vegades coses que preocupen aquesta indústria.

Sí, però poc en 50.000 morts anuals atribuir-vos el tabac.

Això compartirà vostè que no té res a veure amb la indústria, no? Escolti, jo quan li deia que els ciutadans són adults, ho són en tots. Aquí no.

Però aleshores, per exemple, diguem que li posi un altre exemple totalment diferent per entendre també la seva posició. Aquells que diuen que cal tolerància zero amb l'alcohol al vehicle, que la policia acabi no permetent ni una copa d'una cervesa a l'hora de conduir. Vostès estarien també en contra d'aquesta mesura?

Bueno, jo diria que això s'ha pronunciat molta gent que té unes dependències de mobilitat molt majors a la que tenim a la ciutat de Barcelona, on la mobilitat està més garantida per mitjans no privats, però és evident, diguem-ne, que les taxes d'alcohol per mes, és a dir, avui en la circulació, són baixíssimes. És un debat que estava afrontant el Congrés o el Govern, no recordo exactament qui ho estava afrontant, però és evident que les taxes són molt baixes i que hi va haver reacció de persones que tenen molta dependència de la mobilitat privada en el territori, aquí al voltant de casa nostra, al voltant de Barcelona, que suposaven aquest enduriment, no tant perquè millorés substancialment la conducció, sinó per l'impacte que tenia en desincentivar la mobilitat que tenia per l'ús de cases rurals, de restaurants del territori, que veien això com una amenaça més seriosa de la que ho podem veure i tothom ho encendrà a la ciutat de Barcelona.

Però vostè això no estaria en contra, diguéssim, d'eliminar que hi hagués una taxa permesa del qual?

Bueno, si el tema en concret, que jo crec que no anava per aquí, és que aquesta reducció d'aquesta petita part que es permet garanteix el 100% de la seguretat, doncs fins i tot podria estar d'acord, però no crec que anés per aquí. Jo crec que anava més en aquesta deriva prohibicionista en la qual estem instalats, que avui és això, demà és una altra cosa. Jo crec que al final a l'hora de regular les coses s'ha de ser molt curós i s'ha de ser molt prudent i s'ha de saber que regulem la vida de la gent adulta. I al final, quan parlem de temes com el que estem parlant nosaltres, aquí no es pot fer trampa de manera continuada. No hi ha ningú que no sàpiga que el tabac és dolent. No hi ha ningú que no reconegui els efectes nocius del tabac. Qualsevol persona fumadora ho sap. I malgrat això és una persona adulta que pren una decisió. I crec que acompanyar a les persones adultes a que en prengui una altra davant d'un hàbit que és tòxic, que és dolent, que tots ho sabem, és una cosa. Al final, si continuem amb aquesta manera de governar, que té bastants palmeros, al final ens diran el que hem de menjar i quan. I jo penso que hem d'aspirar a ser ciutadans lliures, ciutadans adults, que prenem les nostres decisions, algunes són encertades i altres no, i que tenim el deure d'exigir que l'Estat s'ocupi de les autèntiques prioritats i no. Però la salut per vostè no és la prioritat. Aquestes 50.000 morts l'any, no? I tant que ho és. Però és que la salut té a veure amb les 850.000 persones que estan en una llista d'espera. La salut té a veure amb unes condicions dels sanitaris que estan permanentment sense atendre. La salut té a veure amb moltes coses que estan molt lluny del funcionament ordinari d'una terrassa.

Hi ha qui diu que aquest anunci també alimenta l'antipolítica pel paper que juga la ministra. Vostè com ho veu? Què respon a aquesta crítica?

Bueno, això són els que no els agrada que hi hagi opinions diferents a la seva en l'espai públic. Sí, és una manera bastant habitual d'atacar per part d'alguns. Ho hem vist amb la reacció de la ministra. A la ministra aquests dies, que ha reaccionat el nostre espot podria haver reaccionat de diferents maneres. La respectuosa, que és dir, escolti, hi ha uns ciutadans a Espanya, a Barcelona, en aquest cas, que tenen una posició diferent a la que jo he defensat, que no els he escoltat durant més de tres anys, però, escolta, que vinguin i que m'expliquin els seus motius. O la manera lamentablement habitual en alguns tarannàs, que és intentar que no hi hagi debat, negar que hi pugui haver opinions diferents, intentar trepitzar-les o desqualificar-les. Bueno, per mi això és l'antipolítica. L'antipolítica és estar en aquest costat del que alguns practiquen. Jo crec que el debat ha de ser lliure, els arguments s'han de poder exposar, s'han de poder exposar de manera tranquil·la, de manera respectuosa, i és el que jo crec que s'hauria de fer amb aquest tema o amb qualsevol altre, però sobretot amb un tema que afecta, com et deia, i sobretot els límits que qualsevol govern ha de pensar que té a l'hora de regular la vida d'un adulte.

Toni. Bueno, jo després de sentir-te, Roger, tinc que dir que fas demagògia i campanya electoral. Per què? Home, primer calificar de palmeros els que tenim una postura que entenem que aquest debat és interessant, però insisteixo, la llei ha decaigut. Després, home, la falta de coneixement per part del gremi, el qual em preocupa, perquè les llistes d'espera no són de la ministra, que per cert, a la ministra la poseu, vamos, com si fos una mena de gànster, I això sí, he d'aplaudir el seu assistent, que entre ell i el Villarejo tenen una semblança bastant interessant. Després, home, que diguis que el Gremi no té contacte a les associacions d'empreses tabaqueres com les té l'associació de cerveceros o les associacions de vi, és que és normal. O sigui, la Federació d'Hostaleria, jo he estat moltes vegades a Madrid. En trobades que es fan conjuntament de la Federació d'Hostaleria amb tabaquers, cerveceros o la gent del vi. I després, no, i acabo. Dius que es fa trampes. Home, jo crec que el vídeo és una trampa, perquè insisteixo, insisteixo. Ara és el debat? Jo crec que no. Dos, és un debat que el tenim que tenir perquè diu, no, és que som gent adulta. Jo, insisteixo, soc fumador i no em sembla malament. També vau dir que s'enfonsava el gremi de l'hostaleria, que s'enfonsava quan es va prohibir fumar en els restaurants i en els bars. Jo no l'hi he vist enfonsat. I, home, abans el Pau deia també un argument que m'he estat, mentre tu parlaves i jo t'estava escoltant, però anava mirant una web que es diu, jo soy camarero. Home. Ofertes a Catalunya a Barcelona són per jugar i cadires a lo millor també aquí tenim un problema perquè clar, pagar 12 euros a l'hora en un cambrer de ventos home, bé 25.000 euros l'any treballant caps de setmana a un cambrer bueno, no està malament i hi ha una que m'afascina que m'imagino que és una errada diu salari de 2099 a 2100 euros dic, ostres. No sé si estaré en la banda ampla o en la banda baixa d'aquest salari.

Mira, acaba de trucar i el vull saludar. Esteve Fernández, secretària de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya. Bon dia. Hola, bon dia. Què tal? Vostè dirà.

Bueno, era per acabar de comentar algunes de les coses que em sembla que heu estat parlant. La veritat és que ens va sorprendre l'operació, el vídeo aquest. Una mica també per la simplicitat dels arguments i per obligar el més important, que és la protecció de la salut de tota la ciutadania per sobre d'alguns interessos particulars i de suposades llibertats individuals. No qual cosa, també pensem que això s'ha de tenir molt present i evidentment en un moment en el que justament.

Per posar sobre la taula la dada, el tabac és la principal causa de mort habitable a Espanya?

Exacte. És la principal causa de mortalitat evitable a Espanya, amb gairebé 50.000 morts atribuïbles al consum actiu de tabac, però també a l'exposició passiva al fum del tabac. Estimacions xifren entre 1.000 i 2.000 persones que moren per malalties causades pel tabac, però que no són fumadores, sinó que han estat exposades passivament, i això és un impacte molt gran. A Catalunya parlem pràcticament de 10.000 persones. La bona notícia és que això va disminuint, a mesura que va disminuint la propulsió de fumadors a la població i es fan mesures legislatives que propicien que el tabac sigui de ser un element normal a les nostres vides, que es tracta justament d'això, de desnormalitzar el consum de tabac. Que només ens porta problemes de salut, econòmics, evidentment, i de dolor per totes les persones que pateixen les conseqüències i per la societat com a tal. Per tant, el problema és gran i és un problema que s'ha evolucionat positivament, però que justament, per exemple, en el pla de salut que acabem de. D'aprovar té molt clar una estratègia de tabac zero i fer que la proporció de fumadors a la població disminueixi del 15% en els propers anys. Vostè creu,

senyor Fernández, secretari de Salut Pública de la Generalitat, que aquest anunci s'hauria de retirar? L'anunci?

A veure, això aniria segurament contra la llibertat d'expressió. Jo crec que l'anunci tindrà el recorregut que se li vulgui donar. No sé, no he comptat quantes visualitzacions té. Sé que han sortit contrapropostes des del mateix Ministeri de Sanitat, que em sembla que estaven sent més populars, perquè l'argumentació era molt més clara i més sensata que una ridiculització d'una mesura que és la salut pública i que ha de contribuir a la salut de tots els ciutadans, sense excepcions.

Queda clar. Esteve Fernández, secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya. Gràcies per acompanyar-nos. Moltíssimes gràcies. Què hi respon, senyor Pallarols?

Bé, és difícil respondre perquè ha parlat tanta gent i ja està, no? Això ho entenc, ho entenc, sí. Però és evident, diguem-ne, que, mira, jo diria que en molt pocs minuts és possibilitat que hi hagi un debat, no amb els actors que ha de ser, no tots ells, que no s'ha produït en tres anys i pico, on la ministra havia anunciat en dues ocasions aquesta iniciativa. Per tant, penso que això és un èxit, no?, haver propiciat que es parli d'aquest tema i que tothom exposi els seus arguments. Com et deia al principi, evidentment, aquest anunci és una sàtira, eh?, diguem-ne, no ho deia per. La sàtira pretén ser una sàtira i planteja dos temes. El tema de l'ordre de prioritats. Hi ha posicions molt diferents. I l'altre, el que et deia, la regulació, on arriba el límit de la regulació d'un adult i on arriba la proporcionalitat. Al final, com et deia, a la restauració ni li correspon ni promoure ni deixar de promoure el consum de tabac. Això no és cosa de la restauració. A la restauració el que fa és prestar servei a un punyón de ciutadans, adults, que alguns d'ells fumen. I aquests que fumen ho fan en un lloc que és a l'aire lliure. A l'espai lliure. I és allà, a l'espai lliure, on es produeix una cosa cada dia, que només cal passejar per qualsevol carrer de la nostra ciutat i veure que es produeix, que és un espai de convivència entre persones diferents, que tenen hàbits, que tenen gustos, que tenen formes de fer diferent. Jo penso que al final això és el que no hem de perdre de vista. Nosaltres vam fer l'exercici, crec que no ho ha fet ningú més, de saber què opinaven els clients de les terrasses. Ho vam fer amb una enquesta amplíssima del final 2021, principis del 22. I en aquesta enquesta el que ens deia el 90% dels encastats és que no veiem necessari endurir el marc normatiu que hi havia en relació al debat a Espanya i la vam fer aleshores perquè hi va ser un altre moment de debat sobre aquesta matèria i d'aquests que vam encastar, que era una mostra molt àmplia, de més de mil encastats, 7 de cada 10 eren no fumadors. Per tant, penso que abans d'abordar aquest debat s'han de tenir aquestes tres incògnites, no?, Quins són els límits que té el governant a l'hora de regular la vida d'un adulte? On és l'ordre de prioritats i a què s'ha de dedicar l'administració pública? I, evidentment, què és el que pensen els clients afectats, que són els clients de les terrasses, que són els que més tenen a dir sobre aquesta matèria.

Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració de Barcelona. Gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres, bon dia. Aitor. Sí, anava a dir que jo estic d'acord amb el Roger que, efectivament, des d'un punt de vista de la capacitat que té la comunicació per col·locar la gent de publicar temes, doncs, efectivament, ho han aconseguit. De fet, a la ràdio pública n'estem parlant sobre el tema. I ho han fet. El problema és la tècnica que utilitzes, és a dir, aquí hi ha una història que s'està explicant que apela a les emocions per captar l'atenció, generar record i sobretot per incidir en la gent de pública, com deia. En aquest sentit ha estat molt eficient, però també és veritat que col·loca en el gremi en una posició que jo sospito que generarà alguns anticossos. I també l'organització hauria de fer una reflexió sobre quin. Quina imatge vol que tingui la ciutadania del gremi en tant que representació d'un sector que és molt important, especialment a la ciutat de Barcelona. També és veritat que, com deia el Pau, és un gremi que al darrere té unes condicions laborals que són molt dures i que les proves estan allà. Però també és veritat que la pròpia administració que vol. Incidir prohibint el tabac a les terrasses jo hi estic molt d'acord, jo no estic d'acord per exemple amb el Roger quan diu que no hi ha conflictivitat jo em trobo conflictes constantment quan reclamo el meu dret a estar en una terrassa

i prendre'm un cafè sense que faci pudor tabac i que m'estigui contaminant. Doncs sí que és veritat que l'administració podria fer un debat sobre quins són els costos laborals en funció de la mida de les nostres empreses, perquè igual que l'IRPF té en compte quants ingressos tens i a mida que més en tens més pagues, doncs resulta que els costos laborals a les empreses no tenen en compte tot això. Deia que, per exemple, és un tema de prioritats. Escolta'm, paguem tot un ministeri perquè sigui capaç de fer moltes coses a la vegada. És a dir, el que diu el vídeo que o estàs per una cosa o estàs per una altra, jo no estic d'acord. Pot estar el ministeri o treballant per tot plegat. I, finalment, els adults. Estem plegats de prohibicions. Jo soc un liberal i per tant m'ha captat una miqueta l'atenció amb tot això, però no és veritat que existeix la llibertat absoluta. Jo no puc anar amb moto sense casc. No existeix la llibertat. I això que si tingués un accident, el fet que porti o no casc no té a veure amb el tipus de conducció, és a dir, el tindria igualment, però no és el mateix tenir casc que no tenir casc. La societat és millor prohibint la circulació sense casc. I finalment, hi ha hagut una dada, perquè ell parlava del rigor,

i jo soc un gran defensor del rigor. De fet, tots els que estem aquí som uns grans defensors. I ha dit una dada que a mi m'ha semblat contradictòria, que m'hauria agradat preguntar-li, però ja ho farem en una altra ocasió. Deia que amb la prohibició del tabac als interiors van augmentar un 50% les terrasses, però a la vegada ha dit que el 80% dels espais d'interior i d'exterior són refugis del no tabac. A mi em sembla que aquí hi ha poc rigor. Em sembla sospitós. M'hauria agradat preguntar-li, però ja ho farem en una altra ocasió. Pau. M'hauria agradat dir-li que l'any passat justament va denunciar que hi havia 51 supermercats, fixeu-vos en la notícia, que havien instal·lat taules i microones perquè els clients hi poguessin menjar. I ell considerava que es tractava d'un cas d'intrusisme. I reclamava amb vehemència. Que, com que aquests espais incompliren la normativa, l'Ajuntament de Barcelona havia d'intervenir sobre aquests establiments. Per tant, aquest senyor no està en contra dels límits, ni de la intervenció pública. Està en contra dels límits que li puguin perjudicar econòmicament al seu sector. Això per començar, perquè tots els liberals són iguals. Estan en contra d'alguns límits. La majoria de límits que són els que garanteixen les condicions de treball dignes de la majoria treballadora, els la apelen directament. Això és mentir. Ha dit també que regular un sector econòmic no és regular la vida dels adults.

Senyor, el sector de l'hostaleria no és la vida de l'adult. De fet, calen més límits del poder públic sobre els poders despòtics del mercat. El treballador del sector, per exemple, no té eines per no passar fum. Per tant, està disfressant amb aquesta mena de discurs cunyat i aquesta retòrica buida, que m'hauria agradat, insisteixo, dir-li a la cara, no ho dic perquè hagi penjat, si li hagués dit amb la mateixa vehemència, que es disfressa de convivència a la imposició del fumador. Per cert, un parèntesi amb una dimensió de classe, que el vídeo no explica. El consum de tabac és més habitual entre les persones amb menys recursos i menys estudis, d'acord? I finalment, en la mateixa línia, s'entén que no es vulgui regulació ni límits, com deia, segons l'INE, perquè aquest senyor ha dit, aquí s'han donat dades que no es tenen fons, ja li dono les fons, segons l'INE, Institut Nacional d'Estadística, l'hostaleria va tenir el 2024 el salari més baix de tota l'economia. De tota l'economia. Aquest senyor que ha vingut a pontificar aquí sobre què han de fer les institucions valida 17.000 euros l'any, una mica més, 17.600 euros l'any, per una feina dura com és la de l'hostaleria, que és un 40% per sota de la mitjana. Una cinquena part de les inspeccions, perdó, de les sancions d'inspecció de treball, una altra dada, es van fer en aquest sector, d'acord?

I recordo una altra vegada la dada de les 300.000 hores extres cada setmana. Per tant, límits, sí, molts més. Inspeccions, moltes més. Intervenció de les administracions en l'economia per evitar aquest sector explotador, moltes més. I cunyetismes, menys. I qui fa les inspeccions, per exemple, a les empreses públiques? Perquè jo vull recordar que l'estat espanyol està enviant en AVE diversos treballadors i aquí ningú inspecciona la seguretat d'aquests treballadors. Fantàstic, que els inspeccioni també. Ara parlarem de Rodalé. Ara parlarem de Rodalé. Sí,

jo només volia afegir que, de fet, segur que el senyor Pallarols està d'acord amb la intervenció de l'estat. Amb algunes coses, no? Bé, que va estar d'acord amb que rescatessin el sector durant la pandèmia. Per tant, la intervenció pública, quan? Quan els interessa només, no? Quan els interessa, segons ells, que deu afectar els seus ingressos, que després es demostra que és que no. Que quan es va prohibir fumar en els interiors dels restaurants i dels bars, no ha caigut en picat el número de persones que van als bars i als restaurants i a les terrasses. I després, pel que fa al posar límit a la vida dels adults, bé, també s'ha de tenir present els infants. O és que li sembla bé al senyor Pallarols que hi hagi infants a les terrasses exposats al fum dels altres? Insisteixo, és que abans citava un estudi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona que concloia que hi havia un 85% de les terrasses que hi havia nicotina ambiental. I després, tampoc li importen els seus propis treballadors. És que fins i tot és una política de salut pública que té en compte la seva salut perquè el senyor Pallarols també pugui anar a una terrassa i no empassar-se el fum dels altres que estan fumant i per tant que tingui un perjudici sobre la seva salut al final és entendre que les polítiques de salut pública són en benefici d'absolutament tothom. I després, que les llibertats individuals no passen per damunt de l'exposició i del risc de la resta de ciutadans. I això també ho hem de tenir molt clar. I sembla que el senyor Pallarols no l'hi té. Jo crec que acabaran retirant aquest anunci. No perquè sigui una vulneració, perquè clar, abans el senyor Fernández deia que és llibertat d'expressió, sinó perquè és que se li acabarà girant en contra com un boomerang.

Ara són les 9 i 22. De seguida parlem de Rodalies i també venim cap a la Universitat de Barcelona per parlar també de la vaga general de dimecres. Però abans, com tenim les carreteres?

Clàudia Serra. Doncs mira, aquesta hora comença a millorar la situació de les pres de les cues. De primera hora, tot i això, a Barcelona segueixen les retencions a les rondes, sobretot ronda de dalt de Trinitat a Vall d'Hebron, en sentit Llobregat, per un accident que talla un carril, i fora de Barcelona es manté la congestió. A l'AP7, en sentit sud, sobretot de Mollet a Bàrbara. Tallades a aquesta hora encara l'AP-7 de la Junquera a viure a sentit sud per un camió que s'ha incendiat i la Nacional 340 a la Canonja i l'A27 a Tarragona per manifestació.

I a aquesta hora també analitzem la lletra petita de l'actualitat amb l'analista i divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Bon dia, Ricard. El Ministeri de Treball proposa pujar el salari mínim amb un 5,3% fins als 1.286 euros. Doncs sí, però amb els preus pujant un 4,9% i un salari mínim que aquest any només ha crescut un 3,1%, doncs aquest 5,3 serveix sobretot per recuperar el que s'havia perdut. Em sembla bé, però la lletra petita ens diu que el problema és quanta gent el cobra. L'últim sou més habitual publicat per l'INE és pràcticament el mateix que el sou mínim. Eurofound afegeix que Espanya és el país de la Unió Europea on més s'ha costat el mínim el sou mitjà. L'escala salarial s'aixafa contra el terra. I és que pujar aquest terra serveix de poc si no empenyem cap amunt el sou mitjà. I això no es fa per decret. Calen empreses més grans i productives, menys intervenció i una formació lligada al que demana el mercat. De no fer-ho, el salari mínim acabarà sent el salari normal.

Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc, en dient de diferents maneres. Però si està fet sense presses i amb matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva. La Selva, la marca del bon pernil. Divendres es polia una bateria esgotada era expila. Expila. Avui dilluns comencem de manera atlètica. Atleta de passadís. De vuit lletres. Atleta de passadís. Vuit lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra en Màrius abans de les 10 ben tocades.

El matí de Catalunya Radio. Agafem aquesta dressera que arribarem abans? Te la saps totes, eh? Una que ja ha fet moltes voltes.

Potser els teus pneumàtics també. Sigui quina sigui la marca del teu vehicle, vine a Opel Service i renova els pneumàtics al millor preu. I si ens trobes més barats, et tornem la diferència. Garantit. Condicions a Opel.es.

Per tu, que sempre vas al mateix bar a esmorzar.

I per tu, que a casa et prens un cafè i a funcionar. Gaudeix a Capravo dels preus bons sempre. Com el paquet de 450 grams de pa de motlles sense crosta Eroski per un euro amb cinc.

Vols estar al via amb mi?

Capravo. A Endesa sabem que el teu negoci no és petit ni mitjà. És tan gran com el teu compromís. Per això, impulsem el creixement del teu negoci amb un gestor personal que t'ajudarà a triar una tarifa a la teva mida i aconseguir un consum energètic més eficient. Informa't a endesa.com barra empreses. Pensa en el Lego que vols regalar aquest Nadal. El tens? Doncs corre a Bacus i aprofita fins al 25% de descompte la setmana Lego.

Només fins diumenge, només a Bacus.

Qatar Airways Premier Padel Finals Barcelona. Només els millors del món juguen al Palau Sant Jordi. I les estrelles catalanes Ari Sánchez i André Austero ja classificades. Del 10 al 13 de desembre a Barcelona. Queden poques entrades.

Compra la teva a tickets.premierpadeltourfinals.com No t'ho pots perdre.

D'aquí és el T-Roc que hi ha aparcat aquí fora.

Eh, meu. És meu. És meu. És meu.

Ara tothom vol tenir un T-Roc.

Volkswagen T-Roc des de 28.600 euros.

TVP recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank. No t'ho perdis, només fins a fi de mes. Consulta en les condicions a volkswagen.es. La nova botiga 3CAT t'obre la porta a un món de productes, cultura, espectacles i solidaritat. Més que una botiga, una experiència dins

l'univers 3CAT que pots viure des d'allà on siguis i on ho trobaràs tot de manera fàcil i accessible. Et donem la benvinguda a la nova botiga 3CAT. Tot és aquí. Tanca els ulls.

Imagina't unes vacances, un creuer pel Mediterrani o el gran viatge a Egipte que tant has somiat. A Viatges al Corte Inglés te'ls posem a l'abast. Anticipa't el Black Friday i fes ara la reserva

amb grans descomptes. I fins al 22 de novembre, amb la targeta al Corte Inglés, ho pots finançar fins en 6 mesos. Finançament ofert per financiar el Corte Inglés

i subjecte a la seva aprovació. Consulta en les condicions i exclusions a viajeselcorteingles.es.

Menja ràpid, menja fàcil, el trinxat de les Cerdanyes diu Carlit. Trinxat Carlit, cuinat cada dia a Puigcerdà.

La senyora Garrapeta es diu improperis i barbarismes cada vegada que rep la factura de la llum. No ha contractat la llum a factor energia i no pot dir un 12,5% menys

d'improperis i barbarismes. Fàcil i ràpid. Contracteu tots la llum a factorenergia.cat i no farem més anuncis. Per fi hi ha una altra llum. Factor energia. Empresa col·laboradora amb la Barcelona Equestrian Challenge. Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra.

Elaborat mitjançant el mètode tradicional. El mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra. Qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serra.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Si ja tens la documentació electoral, pots enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. És totalment gratuït. Per correu, el teu vot té tot el valor. Amb l'arribada de l'hivern, és clau no abaixar la guàrdia i preparar-se pel fred. Per això activa el mode hivern amb un Actimel al dia. Perquè conté vitamines que ajuden el sistema immunitari. I a més, milions de probiòtics LKCI que arriben vius a l'intestí,

on es troba el 70% de les nostres defenses. Cuida el teu sistema immunitari quan més ho necessita amb Actimel. Havia entrat a la protectora

d'animals acompanyant un amic, res més. Però quan vaig veure l'Angie mirant-me, vaig saber que acabaria formant part de la meva vida. N'hi ha que em diuen instint, jo en dic premonició. Per això torno cada Nadal amb l'Àngel, per compartir amb ells un dècim de loteria de Nadal.

Compartir ens dona la vida.

22 de desembre. Loteria de Navidad. El sorteig que ens uneix. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'erat.

Em dic Nil, tinc 25 anys i molts dubtes. Jo ho buscava tot per internet, fins que un dia vaig trucar al 012 i vaig flipar. M'ho van aclarir tot. En una conversa, amb un humà i gratis. Des d'aleshores no puc parar. Ho consulto tot. Fa poc els vaig preguntar si m'havia de fer un tatuatge al braç o a la cama. Em van informar sobre les condicions sanitàries dels centres, però la ubicació del tatuatge ja era cosa meva. Així que m'he decidit. El tatuatge va al braç.

Si tens dubtes sobre tràmits, ajuts o serveis de la Generalitat, el 012 t'informa i t'ofereix l'orientació que necessites. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Avui a l'aura del Matí de Catalunya Ràdio, la periodista del periódico Sara González, el politòleg i director de comunicació Aitor Arriaga, el periodista Toni Bolaño i l'economista Pau Llong.

I normalment arribem uns 20 minuts amb demora. Horrible, horrible. És el primer tren del matí i arribem tard.

Jo venia en el R2 Nord de Sant Celoni, que ha sortit quasi una hora tard.

Aquest és el so de la jornada d'avui, jornada complicada pels usuaris de Renfe. S'acumulen els retards en una setmana en què demà i dijous també hi ha convocada formalment vaga de maquinistes i en què, a més a més, primer que s'afegiran també a la vaga general. Ara fa uns minuts parlàvem amb el director de Rodalies de Catalunya, Òscar Playà, que englobava en declaracions al matí de Catalunya Ràdio el que cau d'aquest cap de setmana i d'avui en el context de vaga.

Clarament, hi ha un context, com digui, el context de vaga des del 29 de novembre. I això, i a més a més. Això no només està passant a Rodalies de Catalunya, sinó que està passant en l'àmbit nacional.

Un director de Rodalies que també feia aquest doble preg, a maquinistes i usuaris.

Apel·lar a la responsabilitat dels maquinistes del complement dels serveis mínims. Això és el primer de tot. Per tant, hem de respectar i hem de garantir els serveis mínims establerts i, per tant, la mobilitat de les persones. I, en segon lloc, Sí que davant d'aquesta situació que estem vivint aquesta setmana, sí que recomano que els usuaris i usuàries busquin serveis alternatius.

Doncs deuen estar fotudes les coses. Joan Garcia és de l'Estació de Sants. Bon dia. Si el director de Rodalies diu busqueu-vos la vida aquesta setmana pel que fa al transport públic. Sí, sí, és la veritat. Diu que ens busquem la vida. Hem de valorar la nostra edat, també t'ho haig de dir, perquè a vegades ens queixem que no hi ha indicacions clares. En aquest cas és claríssim. No tenim control del que pot passar, per tant, busqueu-vos la vida. Tot això. El que ha passat aquest cap de setmana, el que passa avui, tot això ve del fet que s'han canviat uns torns de treball dels maquinistes com a conseqüència que s'ha trencat prèviament la negociació entre el Ministeri i el Sindicat sobre les condicions de seguretat. Des de divendres van saltar pels aires el que tècnicament s'anomena gràfics de servei. Què són els gràfics de servei? És el document que regula la situació dels trens i la dotació de maquinistes que han de tenir perquè es compleixi el servei. No cal dir que és un aspecte de la relació laboral molt sensible, ja es veu, no? Per tant, fins ara es funcionava amb uns gràfics pactats. En trencar-se els acords, refa, el que diu és que ha de garantir la circulació de trens i això passa per aplicar unilateralment uns gràfics reglamentaris, que ja no són els pactats. Llavors el SEMAF diu que amb aquests nous gràfics han de fer més pernoctacions fora de casa,

que s'han comunicat tard, però sobretot hi ha un aspecte central, que és que canvien els punts d'inici dels torns que ara se centralitzen a Barcelona. Per entendre'ns, el maquinista que anava a començar un servei, que anava fins a la capçalera de la línia, agafava un taxi des de casa seva, fins a Massanet, fins a Vilanova, fins a Manresa, fins a Terrassa. Bé, doncs ara ha de passar per Sants. Ha de venir primer a Sants i des d'aquí anar cap allà. Això és el que han cert els maquinistes i d'aquí tot el que està passant. Clar, per què la convocatòria ha arribat ara, just ara, la convocatòria de vaga? Doncs mira, ha arribat ara per una sèrie de circumstàncies, sobretot per la desconfiança que hi ha entre els uns i els altres a les taules de negociació. A la taula de negociació els sindicats s'aixequen perquè estan disconformes amb el Ministeri. Sobre les condicions de seguretat. És a dir, quan s'han de donar les condicions per reprendre la circulació després d'un temporal. Que s'hagin traslladat els calendaris laborals de l'any que ve sense acord amb els sindicats. Això ja enrareix la relació, es trenquen les negociacions, sobretot arran dels accidents, les condicions de seguretat que ja venien des del mes de gener. Tenim unes eleccions sindicals també a l'horitzó, no ho perdem de vista, són el mes de març, normalment els sindicats ja sabem que endureixen les condicions. Venim d'una plantada

de maquinistes fa cosa de poques setmanes, estem a les portes d'una campanya electoral, en fi, un caldo de cultiu molt propici perquè hagi passat això. Clar, aquí veurem què és el que passa també, però acumulem molts desgastos de confiança de la ciutadania. Avui, Joan, també aquest matí trobaves amb gent que ja no entenia ben bé què és el que està passant i ara ja ens comencem a perdre, perquè m'estàs parlant d'unes circumstàncies que el que ha fet afectar els trens aquest cap de setmana i avui van més enllà de la vaga, no? Sí, sí, que no té cap sentit, no? Uns torns que ni renfe volia aplicar, ni renfe volia aplicar, perquè comporta més temps pels maquinistes, més complexitat del sistema, segurament per la companyia més diners, no? Perquè això que hagin d'anar de casa seva a Sants i de Sants a la capçalera no li veiem cap sentit. En fi. Sí,

al final ens trobem amb el de sempre, que són els usuaris, que acaben sent hostatges d'un conflicte laboral que ningú sap resoldre. Renfe, Adif, Ministeri de Transport, Conselleria de Mobilitat, la Territori en aquest cas, tenen cadascú responsabilitats diferents, també els sindicats, però el resultat sempre és el mateix, i és que els usuaris s'acaben quedant a les andanes, i el que és una xarxa ferroviària que hauria de ser concebuda com una estructura d'estat, perquè permet vertebrar la vida de moltíssimes persones, doncs aquests usuaris i passatgers s'acaben cadenant a l'intempèrie. Ho plantejava la píndola del matí, no? Fins a quin punt és intel·ligent la jugada de fer un canvi de tors o comunicar un canvi de tors en una setmana que ja tens tres dies de vaga senyalitzades al calendari. Després, hauríem de posar el focus també en els sindicats que poden tenir. Reivindicacions legítimes, però també sabem que hi ha una part del conflicte laboral que és per desavinència política. I amb això vull fer referència al polèmic traspàs de Rodalies, que veurem com queda més enllà de la línia 1, si hi ha un canvi de govern. Després, si el govern realment que està apuntant en aquesta direcció considera que hi ha vagues encobertes, això vol dir que hauria de tenir conseqüències, perquè en la mesura que no hi ha conseqüències, també els sindicats se

senten reforçats i a conseqüències entenc que estàs violentant també la és com una guerra que no s'acaba. Llavors també t'interessa no entrar en aquesta

espiral de violència. Aleshores consideres assumible la frustració constant i perenne dels usuaris. La qüestió és. Qui defensa aquests usuaris? Perquè al final donar-li la resposta de busqueu alternativa, hi ha gent que no té alternativa, hi ha gent que no pot disposar d'un vehicle privat. I després, tampoc hi ha alternatives per xarxa d'autobusos, no totes les rutes estan connectades, i després les que estan connectades resulta que la majoria d'elles van saturades. I hi ha dèficit d'autobusos també a Catalunya. Per tant, estem en un azucar i converteixes la vida de milers de passatgers en un escape room, com a país. I ja per últim, la qüestió de la informació. O sigui, no pot ser que a banda de trobar-te amb aquest cúmul de despropòsits, no trobis presencialment persones a les estacions que et donin una informació fiable perquè tu puguis prendre la teva pròpia decisió.

Ha millorat a xarxes. Jo crec que hi ha una millora, no? Perquè ara veus algun tuit que abans no veies absolutament res, veus com també a l'aplicatiu hi ha alguna informació que abans no es donava, però clar, continuem tenint problemes pel que fa als informadors. Clar, molta gent va a la gent de seguretat i els dins de seguretat diuen que això no és la nostra feina, perquè no sabem què és el que està passant, no?

Sí, però més enllà de les aplicacions, hi ha molta gent que va a les estacions i que intenta informar-se allà perquè creuen que hi haurà una informació més fiable de forma presencial que no passa a través de les xarxes socials. I la presència d'una persona humana com a informadora no és garantia de tenir una informació fiable. I aquesta és una qüestió que ja han destinat recursos des de la Generalitat, però que no se'n surten. És més, ells admeten que no se n'estan en sortint. I ens remeten a que fins que no hi hagi una unificació del centre de control del Clot i de l'estació de França, no serà possible millorar la informació.

Aitor, ara que no sembli que en aquest país no funcioni Rodalies perquè hi ha hagut un conflicte laboral, que no ens pensem que és per això. De fet, hem de recordar que és, no sé si és el primer país del món, però ho sospito que serà així, que la pròpia empresa de trens ha de muntar una empresa d'autobusos, que també té el nom de Renfe. I després també dir-vos que m'estava recordant que quan jo anava a la universitat, que ja fa uns quants anys, uns 20 anys, a mi em va pagar Renfe per estar a l'estació del Clot informant perquè els trens no funcionaven. Va ser informador? Sí, sí, sí, clar, jo he fet de tot. Jo he fet de tot, sí, sí. A mi em pagaven per hores i eres dels que aguantava la mala hòstia ben fonamentada del Ciutadà. Estan empatitzats també amb els informadors. Clar, efectivament, sí, sí. Aleshores, a veure, nosaltres tenim un sistema de mobilitat que no funciona, que no ha funcionat mai, de fet és un desastre. I que, a més a més, com molt bé deia ara la Sara, fins i tot en aquest país tenim un debat molt interessant que és sobre el traspàs i quin tipus de traspàs. Jo nego que sigui un traspàs complet, estem parlant que un traspàs complet seria un passo a la ferrocarrils de la Generalitat, que existeix una empresa, però el model és el d'una

nova empresa, on hi ha un 51% que el controla l'Estat, un 49% la Generalitat. La pregunta que ens hauríem de fer és, després de tot el que ha passat, precisament també amb l'accident, no només l'accident recent que tots recordem en la nostra memòria de Mood i el de Toledo, sinó també l'accident que ara fa poc va haver a Martorell i que també va enviar el maquinista a l'hospital, que és el de trens de mercaderies, que també circulen per la xarxa ferroviària espanyola per Catalunya. La meva pregunta és fins a quin punt podem arribar a un acord amb un estat que té les vies com les té, perquè aleshores el que estàs fent és traspassar un problema. I un problema molt greu, a més a més sense garanties, perquè aquí necessitem competències i també necessitem molta pasta, perquè aquí no s'ha invertit res. I aquí els dos partits que han governat i que poden governar el Ministeri de Transport són el Partit Socialista i el Partit Popular, que no han cregut mai en tot aquest sistema ferroviari. Simplement per fer una petita denúncia, també hi ha un tema de governança, com governem les empreses públiques. Escolta'm, la candidata número 1 del Partit Socialista a Barcelona pel Senat és l'exalcaldessa de Gabà, que els seus ciutadans utilitzen Rodalies majoritàriament, que va ser ministra de Transport que ens van dir que tenint una ministra catalana segurament això

ens aniria millor, i que amb ella, no a Catalunya, però sí a Cantàbria, es van destinar 248 milions d'euros a un contracte on els trens no cabien pels túnels. I aquesta senyora va ser premiada durant anys amb un sou de 200.000 euros a Paradores i ara és la candidata al Partit Socialista al Senat. Jo considero que la política es pren uns privilegis que la resta de mortals no ens podem prendre, perquè aquesta persona ara mateix hauria d'estar a l'INEM. Parles de Raquel Sánchez, eh? Sí. Toni.

Bueno, després de l'espitja electoral de l'Aitor. Però on està l'espitja electoral? Jo estic fent una denúncia concreta i rigorosa del punt dels problemes que tenim en la ciutadania. No, no, no, no, no és una espitja electoral. Jo no he demanat el vot per ningú. Vos, descaradíssim. Però escolta, que em sembla molt bé, però ara em toca a mi. O sigui que tranquil·litat. Tu dones premis? Jo premis no, jo sí. No, perquè podries durar el negociador de l'any. Perquè m'agradaria saber qui és el crac, i en això era de les coses que parlava la Sara abans d'entrar al programa, d'obrir un altre front. O sigui, està clar que quan tens un conflicte, has d'intentar resoldre els temes, diguem-ne, de forma parcelada. Obrir tots els temes és una gran. Un gran error, Ana Badí, la gran cagada, pero bueno, un gran error. ¿Para qué? Perquè, home, anem a veure. És veritat que tenim un sindicat que utilitza d'hostatges els usuaris. És cert. Però, home, no li donis arguments. Era necessari. Jo he estat aquest cap de setmana a l'estació de Sants i era un guirigall sentir permanentment per als altaveus retards, retards, retards. O sigui, en aquests moments, segons la informació oficial de Renfe de Sants, 14 de 19 línies estan en incidència. 14 de 19. Contrasta que Metro i Forrocarrils estan gairebé a zero i després hi ha Aves i Avant 10 trens en retard o sigui, en serio? Aquesta setmana serà un guirigall, perquè, a més a més, el dimecres que la gent no busqui alternativa, hi ha vaga d'autobusos, o sigui, hi haurà segurament tais a les carreteres, o sigui, que és fonamental el transport, i això és el que s'estan treballant els sindicats, perquè això sigui per tot arreu. Però insisteixo, avui era el dia, o sigui, aquest cap de setmana, per. Obrir un altre front en el CEMAF. Insisteixo, el CEMAF. Estic convençut que si hi ha canvi de govern estaran encantats perquè no tindran traspàs de rodalies i segurament estaran encantats que hi ha una seguretat ja brutal als trens. Si no, ja ho veurem. Ja. Pau.

Bé, és que, sobre res, estic bastant d'acord amb el que han dit els meus companys, i segurament, doncs, puc afegir, subrataria el que ha dit la Sara, paraula per paraula, fins i tot estic d'acord amb l'Hitor, amb la qüestió de la governança, penso que no ha fet un discurs electoralista, penso que ha descrit, efectivament, un problema que hi ha en la governança del sector públic, que és que necessitem tenir els millors gestionant el públic, i tenim gent endollada de tots els partits, i això és un càncer, perquè, de fet, això beneficia. Cui bono, no? La pregunta de sempre. Qui beneficia aquesta imatge del sector públic gestionat per gent que no té ni idea de com gestionar-lo i que ens porta a aquest drama, no? Que el Pla de Rodalies del 2008 al 2015 dels 4.000 milions promesos se n'executessin un 10%. O que només s'executés entre el 2010 i el 2021 la meitat del que Renfe i Adif tenien pressupostat per Catalunya. Doncs se'n beneficia la gent que critica el sector públic. Se'n beneficia la gent com el. Del gremi de restauradors que ha entrat fa un moment estan sucant pa amb aquesta gestió i també els governs de dreta i extrema dreta que segurament entraran a governar allò públic i ho destruiran en el proper cicle polític per tant efectivament s'ha d'exigir millor governança no té cap sentit. Jo no entenc aquesta idea que s'implantin tònsols nous a pocs dies d'una vaga. A qui se li acut? Quina mena de mono en Platarets està gestionant la Renfe a Catalunya? Amb el conflicte laboral que hi ha ara mateix amb CEMAF i en aquesta tertúlia en molts moments hem criticat. Cert corporativisme d'aquest sindicat, certa visió espanyolista, però en tot cas és que no té cap sentit accentuar aquest conflicte ara mateix i sumar a tots els retards que ja són estructurals, que ja tenen a veure amb la falta d'inversió, a més a més un conflicte laboral d'aquestes característiques. És a dir, és que no sé, la gent. No sé, és difícil entendre com les coses no exploten i de forma sobtada i de forma dura perquè és insuportable. No sé quants mesos i anys portem amb aquest tema. Sí, sí. I sentint també el debat electoral d'ahir, no sé si això té gaire proposta de solució ara mateix.

És que pel que fa als usuaris de Rodalies, l'únic que van fer va ser tirar-se els plats pel cap i intentar. Si és culpa teva, culpa de l'altre. Exacte, exacte. Però al final, insisteixo, estan a l'intempèrie, els 400.000 usuaris de Rodalies, mentre els polítics estan discutint entre ells en plena campanya electoral. I el que vol al final el treballador que hi connecto amb la píndola del matí, que al final està només intentant arribar a la feina per un salari que cada vegada ajusteja més per pagar-se el lloguer i per pagar la cistella de la compra, per postres, a sobre, no arriba a l'hora de la feina i, a més a més, després se li desturota també tota la seva organització familiar. És un menys teniment absolut. És a dir, si hi ha una. O sigui, només insistir, si realment el govern creu que hi ha vagues encobertes d'un servei que podria estar funcionant amb seguretat, això ha de tenir conseqüències. Des del moment en què no té conseqüències, tu estàs assumint que la frustració quotidiana

d'aquests passatgers no és assumible. Digueu-me quin treballador que ha de calcular, que ha de sortir unes dues o tres hores abans de treballar, un diumenge, que el dia següent és dia laboral, pot permetre's el luxe d'escoltar un debat electoral que comença a les 10. Sí, sí, amb això d'acord. L'hora dels debats electorals no són la més idònia. La gent va mirar Supervivientes i Antena 3 i la tercera opció va ser el debat. I el futbol, evidentment, que hi havia a Barça. Vull dir que també és significatiu. Per cert, un debat que no sé si veu seguir amb molt d'interès. Molt, molt d'interès. No vaig entendre que relacionessin la immigració i la seguretat en un bloc. L'Equadernes Hurtasun i també Jordi Areu ho vaig trobar totalment fora de lloc tractant-se de la televisió pública.

No ho vaig veure, tinc que ser sincer.

No vaig veure el debat. Jo vaig veure la primera part. Considero també que els partits polítics han de fer una reflexió sobre fins a quin punt són assumibles tants debats. I ho dic perquè al final aquests debats es fan perquè la ciutadania coneguin els seus projectes, no? No per veure qui estira més els plats pel cap. Però considero que hi ha un accés, considero també que és a un horari poc accessible pel gran públic. I vaig veure la primera part i de Solucions en vam escoltar molt poques.

Jo ho sento, vaig anar a dormir i necessito llevar-me amb forces per venir a Catalunya Ràdio. No, i no et pateixis que al matí, l'endemà, sempre tenim un equip treballant a la nit i t'ho resumirem perfectament. Gràcies. Te'ns poses la ràdio i ja està. A banda d'això, dime que estan en vaga general. Això al conjunt de l'Estat i amb la demanda d'un dret real a l'habitatge com a punt central també de la mobilització en el context de precampanya electoral. Per això avui volem anar fins a la casa de la vaga de la Universitat de Barcelona. És un espai impulsat pel Sindicat de Llogateres i que en les darreres setmanes ha servit per preparar també aquesta mobilització. Anem fins allà amb la unitat mòbil del Matí de Catalunya Ràdio. Lara García, bon dia.

Què tal, bon dia, Ricard. Us saludem des de la Casa de la Vaga, com bé deies, al vestíbul de l'edifici històric de l'AUB, un vestíbul ara mateix transformat en un espai d'informació sobre la vaga d'aquest 11N, i llegim grans pancartes penjades, taules plenes de botlletes sobre la vaga general, i el principal organitzador de tot això és el sindicat de llogateres. Podem parlar ara mateix amb el seu portaveu, Enric Aragonès. Bon dia, Enric. Hola, molt bon dia. Quina previsió feu de cara a la vaga d'aquest dimecres? Creieu que tindrà més incidència als carrers que als centres de treball? Com ho veieu?

Esperem que tingui totes dues coses. És no només un dia de manifestació, no només un dia d'omplir els carrers, que això segur que passa, sinó que és un dia d'aturar-ho tot. Ja hem demostrat moltes vegades que som moltíssima gent i ara el que toca demostrar, el que toca recordar-nos, de fet, és que tenim la capacitat d'aturar-ho tot, que la gent treballadora d'aquest país és qui està creant la riquesa que s'acumula cada vegada més en poques mans i que podem deixar de fer-ho si ens decidim a fer-ho.

Exactament, a qui busqueu interpel·lar amb aquesta vaga? Al govern actual o, diguéssim, als partits entrants d'aquest 29N?

Busquem interpel·lar a tots els partits polítics que s'han posat al servei del poder econòmic i del rendisme. De fet, nosaltres el que fem és posar un programa sobre la taula. De mesures que han de millorar la vida de la gent que van en contra de l'acaparament i de l'especulació i que fan que els pisos siguin per viure i defensarem aquest programa, governi qui ho governi, tant davant d'aquells que s'han oposat frontalment a tot el que els carrers estaven reclamant com aquells que han fet veure que ho escoltaven però realment arrossegaven els peus i no han fet res tampoc durant tota la legislatura. I després d'aquesta vaga,

quin serà el següent pas? No sé si des del sindicat us plantegeu fer una vaga de lloguers.

De fet, ja hem començat a fer vagues de lloguers. Recordem que vam fer aquesta vaga durant més d'un any en pisos de la Fundació La Caixa i estic segur, de fet, ho afirmo, vindran més vagues de lloguers en conflictes col·lectius com aquest de la Fundació La Caixa, vindran més mobilitzacions i, evidentment, si aquest programa no s'escolta, governi qui governi, hauran de venir més vagues. I avui hem sabut també

que els decrets d'habitatge aturen la meitat dels desnonaments des de principis d'octubre, quan van entrar en vigor els decrets. Com ho valoreu, això, des del sindicat?

Bé, aquest decret que aturava desnonaments per a persones vulnerables, doncs, efectivament, dona una lè, dona més tranquil·litat a moltíssima gent que estava amenaçada de desnonament, però també constatem que moltíssimes vegades això només passa si hi ha el sindicat darrere. Ho vam veure el mateix dia que entrava en vigor l'anomenat. Decret Mari Carmen, que en un desonament a Sant Andreu, si es va aconseguir aturar gràcies a aquest decret és perquè allà hi havia més d'un centenar de persones i el sindicat de llogateres insistint en el compliment d'aquestes normes que són de mínims però són conquestes i les hem de fer valdre. Per tant, això ho veieu com un triomf dels sindicats. Sí, sí, evidentment. És a dir, aquest decret no el tindríem si no fos que els carrers es van desbordar exigint-los i, per tant, insistint que és de mínims i que necessitem molt més, alhora els hem de fer complir i aprofitar allò que els sindicats i que els carrers han conquerit.

Per tant, entenem que el nou govern que es formi després d'aquestes eleccions que venen a final de mes el seguireu pressionant perquè continuï legislant en aquesta línia.

Evidentment, és a dir, insisteixo, nosaltres posem un programa sobre la taula de qüestions que són de sentit comú, és a dir, al final, que no es puguin acumular ni pisos buits, ni lloguers a temporada, ni pisos turístics, mentre sentim a dir que falten pisos per viure-hi, que no es puguin comprar edificis sencers, com si això fos el monopoli, anar fent fora la gent de casa seva, que. Els rics, a través d'un impost de la riquesa, financin un parc públic d'habitatge com el que ens mereixem, són qüestions de mínims de sentit comú i que ara s'han de transformar en norma.

I parlant d'aquestes pràctiques que denuncies, el sindicat, heu acabat de denunciar l'Ajuntament de Barcelona, assegureu que no fa complir la mesura que obliga els promotors privats a reservar el 30% per habitatges de protecció oficial. En quants casos ho heu detectat, això?

És una problemàtica molt estesa? És una problemàtica absolutament estesa, ho hem denunciat moltes vegades, vam anar a la sindicatura de Greuges, juntament amb la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, per exemple, per insistir que no s'està fent complir aquesta norma i llavors sentir-me dir que no funciona, quan el que passa és que no s'està aplicant. I per això portem l'Ajuntament de Barcelona als tribunals, perquè si no ho fan ells els obligarem a fer-ho. I a més a més això em sembla significatiu del que dèiem de les normes que conquerim, però que després som nosaltres també qui les hem de fer complir. Ha passat amb la regulació de preus. Vam tenir dos anys una regulació de preus vigent sense que es posés ni una sola multa a qui se l'estava saltant. Ho veiem amb el 30%, ho veiem amb la moratòria dels desnonaments i això és el que acaba passant sempre. Per tant, quan aconseguim que s'aprovi una llei, que s'aprovi un decret, no s'acaba la lluita. El sindicalisme segueix sent necessari per fer valdre aquells drets que hem conquerit.

Enric Aragonès, portaveu del sindicat de llogateres, moltes gràcies per atendre'ns. Doncs moltes gràcies i ens veiem.

Per cert, no, no, a veure, Enric, com estàs? Avui estrenem una cançó, no? Sí, estem a punt de.

Bueno, jo no, eh? Jo no canto. Això sí que seria notícia. Sí, sí, més de 30 artistes, i a més a més jo crec que és significatiu, alguns que potser habitualment no fan de la seva música un espai d'enviar missatges polítics, en aquest cas s'han unit per donar suport a la lluita pel dret a l'habitatge i presentem aquesta cançó col·lectiva a dos dies d'una vaga general, per tant em sembla bastant previsible que acabi sent una banda sonora d'aquests dies moguts que ens venen.

L'estreneu a les 10 del matí, d'aquí a 5 minuts, i ara la podrem també sentir aquí al matí de Catalunya Ràdio amb un tastet. Enric Aragonès, gràcies. Gràcies, molt bon dia, Ricard. Sona així la cançó.

Van venir fa 15 dies, però els veïns i les veïnes,

que ja estan de la família, els van poder fer fugir.

Sort que se'n feren els fills i ja no viuen amb mi.

La incertesa me destroza, tot en caixes i una bossa. Ja no dormo ni amb pastilles, no sé què serà de mi.

I de cop les claus repiquen sota el cel anunciant tempesta. I surto al balcó i hi havia gent i va arribar la resta. I de cop les claus repiquen sota el cel anunciant tempesta. Que si no hi ha sostre per la gent, aquest món hostil el canviarem per tenir-ne sempre.

Tan sols queden unes hores i la Marta ja és aquí.

Diuen que la faran grossa, Barcelona és una rosa.

De foc on l'amor s'hi posa i mai més guanyen els rics. Ara sí que arriba el dia. Han tornat aquest matí.

S'han trobat tantes persones que, passades unes hores, totes joves i senyores els han fet fora d'aquí.

I us prometo que ara hi penso, ja no sento que molesto. I si us dic tot el que sento, ara ja no em vull morir.

Ara la compartirem també amb els nostres oients a través de l'app de Catalunya Ràdio. Pau Llong, no cantes com a. Home, clar, vocalista del grupat Bersaris, no t'han demanat col·laboració. Jo estic molt retirat. Bueno, i què? Escolta'm, el Lluís Llach també hi va cantant, eh? Estic emocionat, escoltant. És maca, eh? Està encaixant molt el to de Pau Llong en aquesta cançó. Emocionat amb aquesta cançó, la veritat. Això és una cosa que tenim, a diferència del del gremi de restauració, que quan creem alguna cosa, l'estètica també està al servei de la crítica i emociona. En canvi, els altres, quan intenten crear alguna cosa per emocionar, el que fan és, bueno, el ridícul. Realment, felicitar per la iniciativa i ganes d'escoltar-la sencera, que fa molt bona pinta. L'altre dia també llegia que els poetes han declarat també en vaga de cara a dimecres, que em va semblar que era molt bonic, que al final qui imagina mons futurs també té protestes socials i en aquest cas també es reivindiquen en vaga. Ens acompanya a aquesta hora Belén López, secretària general de Comissions Obreres de Catalunya. Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Bon dia, molt bon dia. Per què el seu sindicat ha decidit convocar aquesta vaga general?

Bé, perquè tenim un problema greu de carestia de la vida, on tenim uns salaris que no arriben perquè la gent pugui donar resposta a les seves necessitats més bàsiques, que són la cistella de la compra i l'habitatge. Per tant, les dues grans reivindicacions d'aquesta vaga, de fet, tres grans reivindicacions que s'uneixen, que són salaris, preus i habitatge, crec que és un motiu suficient per situar-ho, no? I per fer una reivindicació que sigui d'un gran espectre social, però que tingui una parada laboral al darrere, perquè aquí l'habitatge també va molt lligat amb els temes laborals. De fet, els salaris són el poder d'adquisit i dels salaris, bàsicament, on els destines. A la compra, a la cistella de la compra i a l'habitatge. Tenen precisament pel

que m'està explicant que molta gent no es pugui permetre renunciar a una part del seu sou per fer vaga i que sí que ho manifesti després a la tarda a la concentració? És a dir, que veiem que hi hagi un seguiment menys massiu que el que hi haurà a la tarda pel que fa a la vaga general?

Bé, a les jornades de vaga sempre hi ha gent que té moltes dificultats per poder-les fer, no només per la pèrdua econòmica que representa, que al final és un dia de salari, no només per això, sinó perquè trobem en moltes empreses on és bastant difícil fer vaga. En empreses on no hi ha representació legal, on la garantia dels drets és difícil complir, perquè jo sempre dic que tu hi hagi una legislació política bona, no és garantia que es compleixi. La garantia que es compleixi és que hi hagi delegats i delegades sindicals a les empreses. Per tant, hi ha gent que segurament tindrà dificultats, però jo estic convençuda pel que estic fent i pels milers d'assemblees que hem fet, jo sortint d'aquí me'n vaig a fer una assemblea a l'ADAM, és que la majoria de les empreses catalanes s'aturaran perquè. El que estem reivindicant és una cosa tan de sentit comú i és una cosa que molta gent, potser no viu molta gent en primera persona el tema de l'habitatge perquè el té solucionat, però pensen els seus fills en el futur i clarament és una cosa que interpel·la d'una manera molt transversal a tota la societat.

¿És una vegada que llença un missatge al govern en funcions o a l'oposició?

És una vaga que llença un missatge a tota la societat. Jo crec que aquesta vaga, més enllà de les qüestions concretes que volem aconseguir amb aquesta vaga, que és que se senti a negociar la patronal, perquè aquí sembla que ens oblidem de la patronal. I aquesta vaga és contra la patronal en primer lloc, i després contra els governs que no estan fent les mesures necessàries per garantir el dret de l'habitatge. Tots els governs, els que hi han hagut, els que vindran, els autonòmics, els estatals i els locals. Per tant, però més enllà de les qüestions concretes que volem, que se senti la patronal a negociar l'acord estatal de negociació col·lectiva, que és el paraigües marc de la negociació col·lectiva pels increments salarials, o enviar aquest missatge que es legisli, que s'aprovin els decrets Mari Carmen, i també que el govern que surti el 29 de novembre legisli en funció d'això, més enllà d'això també volem amb aquesta vaga canviar el sentit social, el sentit comú de les majories socials respecte al que és l'habitatge. L'habitatge no pot ser entès com un actiu financer i ha de ser entès com un dret que s'ha de garantir i que hem de crear un sistema, igual que pot ser el sistema d'educació o el sistema sanitari, això vol dir legislació que garanteixi drets i provisió de serveis. Per tant, també hi ha una voluntat de canviar el sentit comú de la majoria amb aquesta vaga general.

Parlava dels patronals, consideren que és una vaga que diu que no és laboral, ho diu Foment, però també Pimec, per exemple. Anem a escoltar el seu secretari general, Josep Ginesta.

El que acaba afectant és la possibilitat que aquelles persones que puguin, vulguin treballar aquell dia i no vulguin secundar la vaga, doncs tinguin dificultats per fer-ho, especialment en una qüestió tan sensible com la mobilitat en el nostre país. Som davant d'una convocatòria de vaga general per una qüestió, per una problemàtica que no han provocat les empreses. No resoldrà en cap cas el problema de l'habitatge, sinó al contrari, afectarà la nostra activitat econòmica, la nostra economia, Què li respon?

Bé, doncs, és molt curiós i, de fet, em fa bastanta gràcia que, precisament, Pimec, que situa que un dels principals problemes que tenen les empreses és la falta de personal perquè molta gent no pot agafar ofertes de feina en determinats llocs perquè no troben vivenda, digui que aquesta vaga no té una repercussió laboral, quan ells mateixos reconeixen que tenen un gran problema per trobar determinats perfils professionals, determinats llocs de treball en determinats territoris, perquè el problema de la vivenda està condicionant inclús. Els seus negocis. Per tant, és un tema clarament laboral, inclús per a ells.

Clar, és un tema que el que vostè demana al final és una transversalitat, és a dir, que hi hagués un acord que més enllà dels blocs de partits, aquí hi hagués una voluntat de resoldre el que és un dret, que és el dret a l'habitatge. En les converses que vostè té, més enllà dels partits d'aquest bloc que sí que està a favor dels decrets, per exemple, de l'habitatge, vostè creu que hi ha esperança perquè hi hagi un bloc més comú, més transversal, per fer front a aquest problema?

Jo crec que aquesta vaga general és un punt d'inflexió per això, perquè moltíssima gent comenci a interioritzar el dret de l'habitatge com quelcom irrenunciable del nou contracte social que hem de crear en aquest segle XXI. I un dels pilars fonamentals ha de ser l'habitatge. I jo aquí voldria que s'assumessin les patronals, sincerament. A problemes que tenen una mirada a molt curt termini. Jo crec que estan en una situació absolutament de bloqueig, jo crec que inclús pel seu negoci, i si parlem en dades econòmiques, de treure el 30, el 40, el 50% de les rendes de les llars treballadores que no van ni al consum ni a l'economia productiva, al final acaba donant rèdits només a alguns negocis immobiliaris, a alguns especuladors, etc. Però no pel conjunt de l'economia, ni per les empreses que produeixen, ni per el propi consum. O sigui, que amb dades econòmiques inclús, això és un fre per a la nostra economia. Per tant, si tinguessin una mirada una miqueta més a llarg termini. Haurien d'entendre que intervenir al mercat de la vivenda i garantir la vivenda a totes les persones, garantir el dret de la vivenda, és bo també pels seus negocis i per la pròpia economia. Més enllà que és un dret, jo ara ho parlo en termes que ells poguessin en cos benefici, però això jo ho situo també en el marc dels drets i dels drets de les persones, evidentment. Sara.

Sí, fa 14 anys que no es convoca una vaga general i si aquesta s'està convocant és en bona part perquè el sindicat de llogateres va liderar la proposta de convocar aquesta vaga. Jo li voldria preguntar si des de Comissions Obreres reconeixen aquesta força tractora que ha tingut el sindicat de llogateres i que potser fins ara els sindicats majoritaris no s'havien ni tan sols plantejat fins a quin punt s'han vist arrossegats i fins a quin punt això també ha generat debat

intern dins dels propis sindicats. Bé, nosaltres, això sempre ho explica el nostre secretari general confederal, l'UNAI, ja feia mesos que fèiem el debat col·lectiu que el tema de la vivenda era una de les grans fractures socials i el principal problema de la classe treballadora en aquests moments. I això nosaltres fèiem als debats, estan en els nostres documents congressuals, en informes que hem fet i que hem presentat aquí a Catalunya sobre la situació de la vivenda, i estàvem inclús situant. Això és com una onada latent que en algun moment emergirà, i en el moment que emergeixi hem de sumar el màxim d'esforços per tenir aquesta visió transversal i canviar aquest sentit comú de la majoria de la gent. Jo crec que en aquesta convocatòria de vaga, que nosaltres situem com una convocatòria de vaga heterodoxa, que no és la clàssica, no?, de quan hi ha un atac. A un dret de les persones treballadores, i a partir d'aquí el sindicalisme actua convocant vaga general i és una manera d'impugnar tota la política laboral i econòmica del govern de tort, no és aquest el cas de la convocatòria d'aquesta vaga. És una vaga heterodoxa, on es fa d'una manera transversal i buscant una cosa que és molt del sindicalisme de classe, que a mi també em sorprèn quan tots em feu aquestes preguntes perquè dic la unitat d'acció amb el moviment social. Estan al gènesi de l'aparició del sindicalisme de classe en particular de comissions obreres d'una època del franquisme, amb les associacions de veïns i veïnes per la lluita de dignificar els barris. Això està en el nostre ADN, era la gent de comissions obreres. El secret del 47 ho va fer un afiliat de comissions obreres. Per tant, això està en el nostre sindicalisme, aquesta voluntat d'unitat, amb el moviment social per fer transformacions que vagin més enllà del món laboral, perquè nosaltres sabem com a sindicat sociopolític que la vida de la gent no només es batalla als centres de treball, es batalla també en l'àmbit social amb altres drets i altres garanties. Per tant, aquí hem de confluir en aquestes lluites i, per tant, nosaltres ho valorem com molt positiu. I no ho veiem com una rivalitat d'un o altre que escute els seus espais, confluïm en aquesta demanda que afecta a les majories socials i a la gent treballadora i que, a més a més, segur que ens dona més força i més empenta perquè aquest dia 11 sigui un èxit.

Sí, senyora López, fixi's si és tan poc heterodoxa que és segurament la primera vaga general que agrada al govern de torn, que s'anima a la seva participació des del govern, també des dels partits que donen suport en aquest govern, i que es convoca a la vaga general pels mateixos motius pels quals es convoca, diuen, unes eleccions anticipades. És així de poc heterodoxa. Jo. Sincerament, deixin que li digui que crec que, i no és exclusiu dels sindicats, la falta de confiança vers pràcticament tot i tothom per part de la ciutadania també ho estan patint els sindicats. I jo crec que en bona part també s'explica per aquesta actitud que han tingut davant d'aquesta vaga general. De fet, fixi's, vostès, l'any 2024 i l'any 2025 han rebut 32 milions d'euros, no només comissions euroberes, eh? Dic tots els sindicats, malgrat no tenir pressupostos, pràcticament duplicant el que rebien de l'any 2023. I justament quan al govern li interessa que es convoqui una vaga general, vostès van i ho fan. Quan, per exemple, a Catalunya, si no hi ha hagut vaga general en els últims 14 anys, hi ha un altre dret laboral, que és el dret de la mobilitat, que és el de Rodalies, que abans parlàvem, i vostès no han convocat aquesta vaga general. Per tant, com valora precisament aquesta crítica que se'ls fa que, en certa manera, vostès estan. No com un contrapoder, sinó fent allò que el poder els diu que necessiten que facin.

Bueno, jo entenc aquestes crítiques que són interessades i jo intentaré explicar-te-les. Primer, la vaga general arriba en el moment en què s'impossibilita fer cap avenç. En cap altre espai, em refereixo. Nosaltres portem uns anys on moltes de les propostes que el sindicalisme de classe situava en relació al sistema de protecció social com les pensions o la reforma laboral o el salari mínim interprofessional han tingut recorregut. S'ha pujat el salari mínim interprofessional un 66%. Hem fet una reforma de les pensions el 2021 per desfer la que va fer el PP el 2013 que ha significat revaloritzar les pensions un altre cop amb l'IPC perquè estaven al 0,25%. Hem tirat enrere una reforma laboral que el que feia era deixar absolutament els treballadors a mercè dels empresaris. I tenim més treballadors que mai treballant amb un contracte indefinit. Clar, davant d'això convocar una vaga general em sembla de perogrullo. Sincerament, és que és de perogrullo. Perquè quan tu, les teves propostes tenen un recorregut, les vas negociant. Hem arribat al cap del camí. Per què hem arribat al cap del camí? Doncs perquè al Congrés dels Diputats tenim una majoria inversa de dretes que fa que s'impossibiliti qualsevol reforma de progrés pels drets de la classe treballadora. Ho hem vist amb la reducció de jornada, sí, sí, sí, amb la reducció de jornada que PP, Vox i Junts van votar en contra i el mateix amb els drets Mari Carmen, amb els decrets Mari Carmen, perdó. Per tant, ja no hi ha possibilitat de negociar res i amb la patronal estar assentada esperant que arribin els seus. I no estem negociant absolutament cap conveni. Avui ha convocat cinc dies de vegada el conveni de Càrnicas. Estem en un acord que vam signar aquí a Catalunya d'equiparació salarial dels serveis socials que la patronal està incomplint sistemàticament malgrat tenir els diners. No volen negociar l'acord estatal de negociació col·lectiva. No volen negociar l'acord interprofessional de negociació col·lectiva. Davant d'aquesta situació, què ens queda a la classe treballadora? Escolteu, dues opcions. Resignar-te. O sortir al carrer. I nosaltres hem triat la segona opció, sortir al carrer. Per tant, ara és el moment que tocava la vaga general. I a més, com explicava abans, el tema de l'habitatge estava en un moment latent, s'encén una espurna d'injustícia que sent la gent amb el desnonament de la senyora Mari Carmen Abascal, i la gent surt al carrer. Doncs escolta'm, és una cosa tan clàssica del sindicalisme, acumulació de forces, finestra d'oportunitat, convoques la vaga general.

Però amb Rodalías. Amb el que hem viscut a Rodalías no era suficient quan vam tenir dos dies i mig cap tren funcionant. Mira, amb el tema de Rodalies,

nosaltres hem convocat una vaga amb tot el comitè d'empresa per el tema d'assegurar. Primer, hi ha la vaga general que interpel·la a l'agenda Rodalies. Aquí el problema és si estem parlant de sindicalisme corporatiu, que és el que fan alguns, o sindicalisme de classe. Sindicalisme de classe i sociopolític, que és el que representa Comissions Obreres, el que fa és lligar una cosa que és bastant complicada de fer i que aconseguim fer-ho bastant sovint, que és defensar els drets de les plantilles amb els interessos de la ciutadania. L'interès i garantir el dret de la mobilitat. Hi ha una jornada de vaga general que interpel·la a tota la classe treballadora i que qüestionem el model, perquè aquesta vaga general també és pels serveis socials. Per tant, també és un missatge de com destinem els recursos que tenim entre tots i totes. Hem de baixar l'IRPF, com diuen alguns, o hem d'incrementar els impostos a qui més té per garantir infraestructures i serveis públics, que és el que defensem nosaltres. Això és el que també està en qüestionament aquesta vaga de l'11 de novembre. Per tant, hi ha aquesta vaga, hi ha una vaga el 17 de novembre de tot el comitè d'empresa de DIF i Renfe per denunciar els temes de seguretat, etcètera, etcètera, la manca d'inversió, tot això que estem dient aquí. Per tant, no entenem aquestes vagues, malgrat que les respectem, com no pot ser d'una altra manera, aquestes vagues del dia 10 i el dia 12. Responen a altres qüestions i nosaltres no estem aquí perquè la gent que ha d'anar a treballar no pugui arribar al seu centre de treball. Estem per defensar una visió conjunta de la societat i no interessos purament corporatius. Per tant, la vaga general ha de respondre a moltes coses, no a un interès corporatiu d'una qüestió. I és veritat que hi ha una mancança endèmica de molts anys de falta d'inversió en rodalies. I que nosaltres venim denunciant des de fa moltíssims anys que s'han destinat els recursos a alta velocitat en comptes de rodalies, que és el tren de la classe treballadora. De fet, nosaltres hem fet un projecte a Comissions Obreres que es diu Alta Velocitat per a la Gent Treballadora i hem fet tot un mecanisme perquè aquesta inversió tan bèstia que s'ha fet amb diners de tots i totes tingui un retorn també per a la gent treballadora. Toni, bueno,

jo que me recorda molt aquesta vaga. La del 14 de desembre del 88, que era la primera vaga que un sindicat socialista es posicionava contra el govern de Felipe González, que va guanyar les eleccions després. O sigui, la vaga és política, clar, és electoral, no. Perquè, home, jo entenc el que deies fa un moment, de com fer una vaga general contra un govern que t'ha pujat el salari mínim interprofessional, les pensions, l'ingrés mínim vital, els permisos de paternitat, la reforma laboral. Home, no sé jo si aquest és el camí. I volia arribar al salari mínim interprofessional. Home, clar, és que estic contestant al mític que ha fet un altre grupal. A la Hitor, jo també sé jugar les paraules. El salari mínim interprofessional. El dilluns 16 acaba el període d'exposició, si es podria aprovar. Creus que es podrà aprovar abans que acabi la legislatura? Perquè clar, amb PP en contra, amb Vox en contra, amb la COE en contra i amb Junts en contra, si no s'aprova no el tindrem, el nou salari mínim interprofessional, que per cert. M'agradaria que molts dels nostres oients es preguntessin si en el salari mínim interprofessional, tant que es posen les mans al cap la patronal, es pot pagar un juguer a Barcelona, per exemple.

Bueno, evidentment no, i per tant, nosaltres, de fet, malgrat que aquest increment que estan plantejant és significatiu, no el valorem com a suficient. Nosaltres estàvem plantejant un increment del salari mínim interprofessional del 7%, i sobretot que no es pogués absorbir en els plusos, que és el que està passant ara, i per tant molta gent no veu aquest increment reflexat. En la seva nòmina. Per tant, hi ha d'haver un increment del salari mínim interprofessional, però el PP ja està dient clarament que quan ells arribin al govern, si la COE no vol, que només ha signat un increment de salari mínim interprofessional, que va ser el primer i tots els altres han estat en contra, no es farà aquest increment del salari mínim interprofessional. Per tant, el que no es pot ser és estar missa i repicant, que dic jo. Perquè això la patronal avui llegia a les declaracions de PIMEC que és necessari incrementar els salaris, però després no volen incrementar el salari al mínim professional, o es posen en contra de la reducció de jornada, quan la reducció de jornada era un increment salarial per 350.000 dones a jornada parcial, amb salaris molt baixos, aquí a Catalunya. Per tant. Pau.

Bueno, primer de tot felicitar la Belén perquè s'explica molt bé, tampoc és una cosa tan normal. És veritat, això que dius Pau està molt bé destacat, perquè no és habitual que la gent s'expliqui molt bé i per tant s'ha de dir que la Belén s'ha explicat molt bé. Sobre els motius de la vaga, jo crec que són compartits per moltíssima gent, no només pel sindicalisme de comissions i UGT, sinó per molta bona part de la societat. El lloguer s'ha convertit en un robatori normalitzat, legitimat sobre el salari. I comprar un habitatge a Sant Carit s'ha pràcticament doblat a l'última dècada. El llogar-lo ha augmentat gairebé un 60% i el salari és només un 26%. Pagar un lloguer ja és la principal causa de pobresa, el principal factor de pobresa a Catalunya. Heu parlat també de sobreocupació avui a Catalunya Ràdio, que heu pogut escoltar les dades que ha brindat la CGT i són realment alarmants. Ha crescut un 69% també la sobreocupació de l'última dècada. En definitiva, els motius són n'hi ha de sobres, diguem-ne, no? Però sí que li volia preguntar a la València si no creu que. Hi ha hagut un cert debat en el moviment d'habitatge, l'estem podent veure en xarxes, i crec que és bastant raonable, sobre la participació de comissions i objeten a aquesta mobilització, no? Per què? Jo penso que a Catalunya comissions i UGT sumen crec que pràcticament el 80% dels delegats i més de 200.000 persones afiliades, 260 i pico mil crec, si no em corregirà la Belén. Per tant entenc que aquesta aliança per la vaga era necessària, però com li apuntàveu crec que té un preu, no? Efectivament, aquests sindicats no havíeu convocat cap vaga general. En vuit anys, tu subratlles, Belén, que s'han fet coses bé, però també és veritat que s'ha augmentat la despesa militar, que s'ha posat una catifa vermella a Blackstone, que aquestes dades que he donat de precarietat vital, que tenen a veure amb l'augment del cost de la vida i també amb l'augment dels lloguers i la propietat, s'ha donat en vuit anys del govern del PSOE. I, per tant, és normal que la gent li sorprengui. Permet-me que t'ho digui així, que durant vuit anys no hi ha hagut motius per una vaga general i que ara tinguem la Iolanda Díaz dient visca la vaga general, que tinguem el senyor Sánchez posant-s'hi, pràcticament aplaudint aquesta mesura. Per tant, la pregunta seria, ¿creus que el sindicalisme anomenat de concertació, és a dir, els que heu estat més pactant que lluitant en aquests vuit anys, i jo ho veig així, si no ja em corregiràs, té pendent una certa tasca de generar independència política respecte als partits per guanyar credibilitat. Tant econòmica com també de mobilització. Bé, ja està.

A veure, jo endegaria tot. La major, des del principi al fi. Perquè, a veure, nosaltres, la nostra acció sindical es basa en un binomi que és molt fàcil d'entendre i d'explicar, que és la mobilització per la negociació per acordar. L'altre, quan tu mobilitzes per no arribar mai a cap acord i per no transformar la correlació de forces entenent el món en el que vius, que no és només com tu veus el món, que hi ha moltes cosmovisions del món, això es diu una plataforma de malestar. Que no canvia res i no transforma res. Llavors, dit això, nosaltres. Hem mobilitzat durant tots aquests anys moltíssim. Que no hàgim fet una vaga general no vol dir que ens hem quedat tancats als nostres despatxos. Hem fet vagues a tots els sectors, la vaga del metall, la vaga dels serveis socials, la vaga de les càrniques, la vaga de la neteja, que també hem convocat la vaga de les companyes de la neteja. Hem convocat vagues sectorials a tot arreu, fins al punt que nosaltres hem fet un fons de solidaritat de 4 milions d'euros per a aquelles persones més precàries que no poden perdre un dia de salari, poder financiar-los i que facin l'exercici de vaga. Quantes organitzacions tenen això? És que, clar, la crítica facilona de "heu de convocar una vaga general, però perdoneu". Escolta'm, una vaga general es convoca quan hi ha una mobilització social i quan hi ha raons absolutament de fons. Quan no, tens les vagues sectorials, tens la negociació. Tens totes les eines que nosaltres tenim i utilitzem a diari. I llavors tapar-ho d'aquesta manera és que em sembla una mica indecent, inclús. Sincerament, com si haguéssim estat quatre anys negociant no sé què. Escolta'm, hem fet negociacions perquè hi ha hagut mobilitzacions i perquè ens hem anat a barallar a moltíssims llocs i perquè hem presentat propostes molt treballades de com podem fer determinats avenços.

Hi ha avenços. Perdona, Palena, però quan es va convocar a les eleccions, en algun moment vau dubtar de si calia mantenir o no la vaga? De dir. Potser una cosa embrutarà l'altra, perquè és evident que estem en un període d'eleccions, per tant, una cosa tindrà a veure amb l'altra. Aquest debat hi va ser o no hi va existir?

Home, aquest debat hi va ser i, òbviament, que hi va ser i, però nosaltres també vam dir que nosaltres, en aquests moments, amb el moviment social que hi ha, i a més que nosaltres ja a finals d'any teníem programades tota una sèrie de mobilitzacions per al tema de l'ANC. Però no hi havia convocada unes eleccions. No. Evidentment, no hi havien convocat les eleccions. Però la nostra agenda no depèn de la contesa electoral. Nosaltres som absolutament independents de la política, més enllà que alguns diguin que cobrem o no cobrem subvencions. Som tots dependents de la política. Exacte. Que representen el 15% del nostre pressupost. Que nosaltres, els 150.000 afiliats i afiliades de Catalunya, a comissions obreres, se'ns dona la independència que necessitem per fer la nostra acció. Ara, la nostra acció no vol dir estar sempre en contra de tot i de tothom. La nostra acció és de construcció, de proposta i de victòries. I les victòries tenen el seu recorregut, que a vegades passa per la mobilització, a vegades per la negociació i a vegades per acordar, per poder transformar. I un exemple molt clar és l'acord del 2021 de les pensions. I això ve de vagues generals del 2012, aquelles vagues generals. I tot això té un recorregut, i la reforma laboral que vam canviar del 2012 ve de les vagues del 2012. És que la vaga de l'11 de novembre no canviarem el tema de l'habitatge. Jo no sé la gent com li hem d'explicar això. Això és un inici d'una lluita que ja ve darrere, i no només és nostra. És també del sindicat de llogateres, jo sé què, i que haurà de continuar.

Però senyora López, cada cop hi ha menys afiliats en els sindicats en general, cada cop n'hi ha menys, i en canvi vostès han passat de l'any 2018 rebre 8,8 milions d'euros a ara rebre 32 milions. La pregunta que ens hem de fer és, clar, jo simplement detecto. Aquesta informació, veig que vostès convoquen una vaga pel mateix motiu que el govern convoca unes eleccions, i perdoni que li digui, però també he vist el que va passar amb el sector de l'educació, amb UGT Comissions Obreres i els sindicats majoritaris a nivell sectorial, deixi'm que li digui que em sembla que vostès estan més al servei del poder que contra el poder.

Bueno, és la teva lectura. Si entrem a l'educació és que he d'anar per un altre tema. Però jo et diria, d'educació, els sindicats majoritaris d'educació. No, no, però què ha de dir? Escolta, els sindicats majoritaris d'educació són Comissions Obreres i UGT. De docents de pública, que és com el CEMAF, són els maquinistes, són els profes de pública, que soc jo també profe de pública, és una altra. Però del sector els majoritaris comissions UGT. Això és el primer. Segona, un acord de 2.500 milions d'euros que posa damunt la taula una sèrie de reivindicacions, que era la plataforma de reivindicació que teníem entre tots i totes. Que a algú no els interessi signar per altres temes, és un altre tema. I després, que un acord laboral solucionar el problema d'educació, no, companys i companyes, ojalà tinguéssim aquest poder. M'ha de dir el moment

que he fet el tema de l'educació, perquè m'ha fet el polític, eh? No, no, no. No va el tema. No, no, no. Com valora que hagin multiplicat per un 268% l'increment de les subvencions

públicas? Mira, valoro molt poc. Valoro que ens haurien de donar el doble, el triple o el quatriple. I t'explico per què. Perquè la Casa Real Espanyola.

Tant de bo li donessin directament al sector educatiu, no? Un 268%. A veure, la manipulació de la

dreta a vegades a mi em posa dels nervis. O sigui, se'n parla la Manu la paraula. Deixem parlar la Belén i després el Toni. Endavant, Belén. Nosaltres tenim un model sindical que és diferent al d'altres països d'Europa. És un model sindical on nosaltres negociem pel 100% de les persones treballadores estiguin o no estiguin afiliades. Jo negocio un conveni col·lectiu que afecta, per exemple, el de Càrnicas, a 35.000 persones a Catalunya. Aquest conveni, que afecta a 35.000 persones a Catalunya, mira, les dades de l'estat no sé, perquè a més és un conveni estatal, No tenim tota la gent afiliada, només faltaria. Per tant, nosaltres fem una funció reconeguda a la Constitució, que és així com s'està reconeguda, d'interès social perquè negociem per gent que no està afiliada al nostre sindicat. Si nosaltres tinguéssim el model sindical d'Alemanya, per exemple, només tindrien els increments de conveni la gent afiliada. Per tant, nosaltres rebem aquests diners per fer aquesta funció, que a més a més són uns diners molt importants. Molt pocs, perquè no representen ni el 20% dels nostres ingressos. Vull dir, és poquíssim. Per tant, la típica d'això, que estem subvencionats, dic, home, a sobre que fem tot això, només faltaria. I els rebem per una funció reconeguda a la Constitució, igual que negociem les pensions, igual que negociem coses, les pensions que afecten a 10 milions de persones, i que nosaltres necessitem gent que faci els anàlisis, tècnics, etcètera, etcètera. Per tant, carregar-se les estructures d'intermediació, dir que els sindicats dir que els espais d'organització col·lectiva, dir que els partits polítics, dir que les institucions no funcionen, és de ser un reaccionari del copón. I és anar en contra de la democràcia. Em sap greu dir-ho tu així, perquè no et conec.

No, no, pots dir-ho com vulguis. A veure. No, crec que. Jo no he dit en cap moment que ens haguem de carregar ni les institucions ni res. Ara, que res funciona, t'ho diu la ciutadania. Si mai deixes el sindicat, truca'm, perquè a l'agora seràs un actiu molt potent.

Toni. A veure, no, molt ràpid. A part del que ha dit la Belén, que té tota la raó del món, llàstima que va ser el Julián Ariza, gran dirigent de Comissió de Soberanes, el que va impulsar aquest model, que alguns ja estàvem en contra, eren molt joves.

Però està bé, en el fons, no? No, no, Belén. Després torna molt corporativista els altres. Mira els alemanys. Molt corporativista. Però és veritat, desincentiva que la gent s'afilia, això és veritat.

Però hi ha un altre element que és molt important. La gent potser no s'afilia perquè. No, no està incentivada. Però hi ha una cosa, Aitor, que és que els sindicats es presenten a les eleccions cada any. Cada any. Cada quatre en el sector, però cada any es fan eleccions. Cada any revaliden, abans el PAU donava, un més del 80%, UGT i Comissions tenen la la representació, i tot això significa moltes coses. El que passa és que jo estic encantat que a la dreta no li agradin els sindicats. A mi sí que m'agraden els sindicats. Simplement estic assenyalant que cada cop són menys però tenen més diners. Has comprat un discurs. Això que són menys, però no ho dius. Per les eleccions sindicals hi ha cada vegada més representació. A la petita empresa, a la gran empresa i a la mitjana empresa. A Catalunya. Són dades oficials. Hi ha menys treballadors afiliats. Però què és el que no entens? Que es presenta. No, no, em sembla. No, és que hi ha gent que no està afiliada. La gent vota a les eleccions sindicals. Ja m'heu dit, reaccionari pel simple fet de no pensar com vosaltres i simplement fer una pregunta per veure com ho valora. Has comprat el discurs de la dreta, nen. Però jo no compro ningú discurs, jo tinc el meu discurs, jo soc una persona lliure. Has comprat el discurs molt del PP, de Vox i de Junts. És el discurs que estan cada dia matxacant.

Mare de Déu, jo de veritat. Y en contra del salario mínimo. Estic tranquil. No pateixis, Belén. Belén López, secretària general de Comissions Obreras de Catalunya. Gràcies per acompanyar-nos. Si ja plorava, perquè no sabem què passarà, doncs ens escoltem el dimecres per valorar també com ha estat la vaga general. Jo vindré, com una bona persona de dretes, estarem aquí, si fa falta. Jo no, jo estaré de vaga. Doncs gràcies, Belén. Que vagi bé. Avui hem de saber què han dit els altres. Gerard Jubany, bon dia. Bon dia. Els altres avui han difamat una mica, eh? Aprofitant el govern totalitari que has imposat, Ricard, a la redacció del Matí de Catalunya Ràdio, basat en l'espionatge horitzontal, a l'estil Estasi, en què en Pol Foradada és l'espia que et passa els informes, he de dir que jo avui, aquest matí, jo no estava badallant. I obrim la tensa redacció del matí de Catalunya Ràdio. A aquesta hora comencem per les opinions destacades. Pol Forada, bon dia. Bon dia. Com està treballant la màquina avui? Bé, bé, avui tothom. El Joan va de l'allava, ara. Va d'allava, clar, perquè hi va tenir el debat electoral a la TVE,

que va seguir amb molt d'interès, per sobre la Barça. Jo pensava que era el Barça, però sí, devia ser el debat. Clar, clar. Veritat. A veure,

és la seva paraula contra la meva. En tot cas, que en Pol no cometi ara cap error d'addicció en els propers dies, allò una S sonora que se li escapa o una cosa així, perquè serà convenientment subratllat. Ja m'agrada que hi hagi aquesta. Aquesta tensió, eh? Sí, sí, sí. Y si no estaba a badallar en aquella hora, és perquè normalment en aquell moment estic escoltant les portades de Carlos Herrera o de Jiménez Losantos, i no donen per badallar. I avui estaven inspirats tots dos. Començo per Carlos Herrera, que ha explicat que avui és l'Almudena, que és un dia que se celebra molt a Madrid, i ell ha considerat oportú obrir programa així.

Señoras, señores, me alegro. Buenos días. Hoy es la Almudena, día feriado en Madrid.

Vamos, vamos.

Si me miraras, ay, chati, me iba a morir.

Se vol diria escoltar Lerrera, que el país s'enfonsa, eh? Sí, sí, no, és un tio. Tot depèn de l'òptica. Totalment. No sé si està especialment content, Lerrera, perquè està veient les previsions de les enquestes electorals, unes enquestes que ha repassat aquest matí, i quan ha parlat de Front Ampli i de la Colau, no sé si ha patit un lapsus o què ha passat.

Pero se queda un poco más de 100 en la mayoría de las encuestas con su izquierda prácticamente hundida. Claro, tú es que ves al señor ese que es Ada Colau. ¿Con? Tú es que ves al señor ese que es Ada Colau. Decir las cosas que dice. Y esto, este es el candidato que teóricamente me representa a mí. Madre mía. No sabes quién es el candidato,

ya lo ves. La candidata. Sí, claro.

Unos cretinos oportunistas que creen que Lorca es una ciudad de Murcia. Que lo es. Ni conocen la poesía de Lorca, ni lo han visto por el forro. No saben nada. Hoy dice un tal Kiko Veneno, basura humana, bueno, restos de estos restos que se quedaron ahí, varados, que la bandera de España es un huevo frito con tomate. Tú eres sin tomate y un huevo frito de hace 10 días.

A los Santos li és igual si és l'Almodeno, no? Ell sempre manté el to. I acabo amb Unai Emery, l'entrenador basc de l'Aston Villa. Fa cinc temporades que Emery entrena allà a Anglaterra, més dues abans que havia estat a l'Arsenal. Per tant, fa set temporades que treballa a Anglaterra i el seu anglès és tan dolent que jo l'entenc. O sigui, ahir Emery es va enganxar amb un periodista que li va retreure que se n'anés els vestidors abans que s'acabés el partit i ell s'explicava d'aquesta manera.

¿Crees que ese último gol fue injusto? No, no fue injusto. No, no. Por favor. Ok, estoy escuchando.

Ellos ganaron el gol en el minuto 96. Estabas haciendo la pregunta que dejé antes. Porque fue en el minuto 96, a 30 segundos, cuando comenzamos a hacer el empate. Entiendo. Mi inglés es muy pobre, pero ¿está claro o no? No, lo has explicado bien. Ok, gracias. Muchas gracias. ¿Más preguntas? No, todo terminado. Ok, gracias. Que tengas un buen sábado.

Doncs gràcies, Jovany. Per cert, Emílio, ¿ets aquí? Perdona? Hola, hola, eh? Ai, hola. Emílio Pérez de Rozas, d'aquí a pocs minuts, a l'àguara del Matí de Catalunya Ràdio. Com estàs, Emílio? Bé? Bé, correcte, sí, sí. Correcte? Bueno, bé, correcte és.

No, dic correcte perquè el meu mestre, el meu director de sempre, de tota la vida, encara ara, que no es viu, també, Antonio Franco, sempre deia correcte

com màxim expressió de qualitat. Llavors ho hem de celebrar, que estiguis correcte. Sí, correcte per mi és excepcional. Doncs amb aquest Barça correcte d'ahir també, de la segona part, sobretot, perquè la primera no deixa molt que desitjar. De seguida en parlarem amb Ramon Vés, amb Joel Díaz, Emilio Pérez de Rozas, Laia Tudel i Carles Planchar. Però va, Sara González, Aitora Arriaga, Toni Bolanyi i Pau Llón, gràcies per acompanyar-nos. Gràcies.