Nous aires per al Catalonia in Venice del 2027

Perspectiva, l'arquitectura a Catalunya Ràdio.

El 2027 toca una nova edició de la Bienal d'Arquitectura de Venècia, una cita on des de l'any 2012 Catalunya hi participa amb un esdeveniment col·lateral, el Catalonia in Venice, que promou i organitza l'Institut Ramon Llull.

Sí, fins ara cada edició del Catalonia Invenis ha estat comissariada per algun arquitecte o grup d'arquitectes que s'havien presentat al concurs convocat expressament amb aquesta finalitat. Però per aquesta edició, que serà del 8 de maig al 21 de novembre del 2027, no s'ha convocat concurs. De moment han anunciat

que l'espai habitual del Catalonia i Venis l'ocuparà una versió internacional de l'exposició Seny i Rauxa, que han pogut visitar fins al 6 de setembre al Design Hub de Barcelona i on els seus comissaris, les arquitectes Carme Ribes, Victòria Garriga i Joan Roig, han volgut mostrar l'ADN de l'arquitectura catalana al llarg dels últims 150 anys des d'un munt de referents que tracen aquestes constants vitals i identitàries tan característiques.

Des de l'Institut Ramon Llull ja van anunciar aquest passat mes de juliol que la decisió de triar una exposició o proposta sense la convocatòria d'un concurs previ no tindrà continuïtat en properes edicions del Catalonia in Venice, sinó que és una mesura provisional motivada, sobretot perquè es volen plantejar una reflexió pausada i amb els principals agents del sector sobre el model de participació a partir de l'edició del 2029.

I avui a Perspectiva, per parlar-ne, tenim l'actual directora de l'Institut des d'aquest any 2026, Anna Guitart, salutacions.

Moltes gràcies per convidar-me, em fa il·lusió participar en tant que directora del Llull. Moltes són les coses

que t'hi deus haver trobat sobre la taula. Tots els àmbits de la cultura, de l'àrea lingüística del català, que abasta l'Institut Ramon Llull, a través de convenis, de fundacions, etcètera, etcètera, però com que aquí és un programa d'arquitectura i el que ens en curioseix especialment és aquesta edició 2027 de la Bienal d'Arquitectura, que, bé, comporta algun canvi interessant, oi?

Sí, els processos per les Bienals són molt llargs i els concursos, fins ara la Bienal d'Arquitectura. Convocàvem un concurs i això es fa amb bastanta antelació. Aleshores, bastant ràpid, es va posar sobre la taula el tema de la participació a la Bienal de Venècia del 2027 i de seguida, amb l'àrea de creació d'aquí de lluny, vam començar a parlar i vam veure que teníem certes inquietuds, com unes ganes de poder-hi reflexionar més del que podem fer-ho habitualment. Les inèrcies, tot just nosaltres ens havíem de posar a preparar la Bienal d'Arquitectura quan estàvem encara. En plena Bienal d'Art, aquest any també Can Villera, perquè hi som sempre. Per nosaltres és pràcticament un projecte de país ser a la Bienal, tant a la d'Art com a la d'Arquitectura, i ens en vam adonar que no hi havia mai el temps d'aturar-se i de pensar què estem fent i per què ho estem fent. Aleshores, els canvis en les direccions també sempre. Poden facilitar això perquè a vegades quan arribes amb uns ulls nous de fora pots veure les coses d'una altra manera. I de fet l'àrea és una cosa que ja tenia molt clara, jo ja veia que hi havia un neguit al voltant d'això i el que vam fer va ser començar a parlar-ho, vam tenir diverses jornades de treball per veure com ens enfocàvem, com ho estàvem fent, si ens semblava que havia de ser així o no. Llavors hi va haver un moment en què vam pensar que l'any que ve teníem una oportunitat molt bona, d'alguna manera per guanyar temps, ho dic d'aquesta manera, perquè si no costa molt de trobar el temps, i a l'hora de fer coincidir aquesta reflexió que crec que és super, super necessària, jo crec que les institucions no podem viure d'inèrcies, sinó que el que hem de fer és tenir molt clar o el més clar possible per què fem les coses, i això coincidia amb que l'Institut Ramon Llull l'any que ve farà 25 anys. Aleshores vam pensar, no tindrem una oportunitat com aquesta per poder-nos aturar un moment, però en realitat sense aturar-nos, perquè el que teníem molt clar és que no volíem deixar de ser a la Bienal de Venècia. Aleshores, tot això va coincidir en que vam anar a visitar també l'exposició Seny i Rauxa al The Hub i ens va semblar que podia ser una opció magnífica que ens permetia, d'una banda, tenir temps per revisar el model de participació a Venècia, D'una altra banda, no deixar Venècia sense la nostra presència, aquest Catalonia in Venice que estem fent des de l'any 2012, i alhora portar una exposició que reivindica l'arquitectura catalana dels últims 150 anys. Va ser una mica com una sèrie de coincidències felices que es donaven en un moment en què ja nosaltres pensàvem fer un replantejament.

Podríem afegir encara un quart motiu, perquè, esclar, la temàtica d'aquest seny i rauxa s'adiu perfectament amb el discurs que proposen els comissaris d'aquesta edició del 2027, Guan Xu i Lu Wenyu, que reivindiquen aquesta arquitectura de retorn als orígens, als materials de quilòmetre zero, diguem-ho així, no ho diuen ells així, oi? Però aquesta és una mica la idea, oi?

Sí, sí, és una mica el que tu dius, encara una altra feliç coincidència, que tot i que nosaltres no estarem a la programació oficial, d'alguna manera aquesta revisió de l'arquitectura catalana, em sembla que en Joan Roig, un dels comissaris, en algun moment parlava de renovar el cànon, no? De l'arquitectura catalana, ells també volien una mica mostrar el millor que s'havia fet, clar, funciona molt bé també. I també jo crec que el fet d'aquesta exposició que d'alguna manera aglutina aquests 150 anys d'arquitectura catalana amb tants noms, amb tants agents, per nosaltres era important, i això es formava part de la reflexió, de dir, hem de mirar-nos el sistema d'arquitectura del país d'alguna manera, perquè. Ara la Bienal de Venècia és una cosa que estem fent molt des de Llull, però hi ha molts més agents. Són agents que d'alguna manera ja participaven, perquè molts d'ells, per exemple, formaven part del jurat. Però sí que no els havíem convidat mai a dir assaiem-nos junts i veiem què volem que sigui aquesta Bienal. Llavors, Una mica també va per aquí aquesta aturada, que voldria insistir molt en que és una aturada només per aquest any, per l'any 2027. Pel 29 tornarem a convocar un concurs i el que haurem de veure és en quins termes o com volem que sigui aquesta participació que deia. Estem contents amb la decisió, que no ha sigut una decisió fàcil de prendre, però estem contents perquè realment el sector. Ha rebut la nostra proposta d'aturar-nos i de pensar amb els braços molt oberts amb moltes ganes de col·laborar i també entenent que tenir a tot el sentit del món que aquest any hi hagi aquesta exposició de seny i rauxa que a més dona també sentit i continuïtat a tot el tema de la capitalitat.

De tota manera, no deixa de ser que l'Arsenal és un espai una mica més petit que l'espai que ha ocupat aquesta exposició al Design Hub, on hi havia al voltant d'uns 540 ítems exposats, i en aquest cas haureu de fer una mica més d'economia de referents.

Sí, sí, la veritat és que jo crec que això serà el maldecap més gran pels comissaris, no? Pel Joan Roig, la Carme. Sí, perquè ells ja es queixaven

que havien hagut de treure moltes coses, eh?

Sí, sí, ho sabem, ho sabem, sí, sí. De fet, quan vam parlar amb ells ja els vam dir sou conscients que això és més o menys un terç de l'espai, no? Però sí, sí, en són conscients. I de fet, el que ells faran és una versió de l'exposició. És a dir, que també ells es plantegen, vull dir, que no és el mateix l'exposició com l'havien pensat per Barcelona, però sí que té, m'agrada utilitzar aquesta paraula, com una versió, perquè som molt conscients que es fa a Venècia, que és un lloc molt diferent, i començant també per una cosa tan bàsica com són les condicions de conservació. Vull dir que nosaltres estem en una nau que és humida, les peces no estaran igual de protegides entre

cometes que estan en el museu. Ui, ui, ui, els plànols aquests del coder, que tothom se'ls estima tant.

Però que ningú pateixi, que ja sabem com ho farem. Sí, que ja ho explicarem, però que ningú pateixi, que això anirà bé. Serà una versió, això sí, més reduïda i estic convençuda que arribaran a una versió que tindrà tot el sentit del món,

també. Doncs Anna Guitart, actual directora des d'aquest any 2026 de l'Institut Ramon Llull, gràcies per aquestes pinzellades sobre els que ens trobarem a la Biennale del 2027. Sí, ens hi veiem.

Moltes gràcies per fer el seguiment, que per nosaltres és important. Molt bona energia. Perfecte. Això anirà bé. Que vagi bé. Gràcies, fins aviat. Adéu, adéu. Una abraçada.