Nova crida per a una entrada massiva a Ceuta dimecres. Com es prepara La Moncloa?

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Ostrell.

Quan són tres quarts de nou del matí, avui a l'àgora del

Matí de Catalunya Ràdio, la periodista del periódico Sara González, el politòleg i director de comunicació Aitor Arriaga,

el periodista Toni Bolanyo i l'economista Pau Llong. I a banda de riure i mocar-se, de què més s'ha parlat avui? Avui els tenim una mica desfermats. L'Aitor li ha dit al Toni que té un moreno convergent. Això ho pagarà la tertúlia. Bueno, Toni, no està tan desencaminat, no? Ah, tu vols bresca, eh? Jo crec que hi ha un espai ideològic de Catalunya que està convergentant molt.

Sembles del Ministeri de l'Interior, que em diuen que soc de centre-esquerra, en fi, tota la vida en una banda i ara resulta que soc de centre. Mare de Déu.

I el Pau o s'ennogarà o canviarà una mica d'ideologia perquè està menjant un carmel que li ha donat la Sara, que és un carmel del PSC. La Sara t'ha donat un carmel del PSC? Tinc dos, no me la he tret a sobre i la Sara ha considerat que m'havia de fotre un carmel d'aquests de

la festa de l'arròs o no sé què era ahir. Amb tota la bona voluntat, per si puguis estar millor,

era l'únic caramel que tenia al bolso. El PSC ho arregla tot. Un caramel tipus piruleta, ho arreglen tots amb caramels. Començaràs menjant caramels, Pau, i acabaràs. Moderant-se. No ho crec, aquestes alçades ja no ho crec. Tornant a la realitat.

Digues, digues, Toni. No, no, que dic tornant a la realitat, el Pau. O sigui, tocarà de peus a terra, escolta. No ho crec, no ho crec.

A veure, s'ha de dir? Era bo o no era bo, el Carmel? Era com una piruleta. Sí, és boníssim. Ja saben lo que es fan. Però per això en porto un, sempre, per si cal,

en un moment de tos. Per si hi ha emergència. Escolteu, tornant a la realitat que ara deia el Toni. La realitat és que a l'AP7 hi ha una cua de caldeu. A veure, alcalde de Girona, Lluc Salelles, bon dia. Bon dia, què tal, Ricard? Estàs venint cap a Barcelona avui per assistir a l'entrevista que farem a dos quarts de nou, de deu, si tot va bé.

Sí, potser dos quarts i cinc, eh? Per què? On et trobes? Ara mateix acabo de passar a premiar perquè el col·lapse del P7 ens ha fet passar pel Maresme. Ens ha enviat i, per tant, estem venint cap a la ràdio. Hem sortit aproximadament un quart de vuit, cosa que vol dir que estem parlant de dues hores i vint per fer 100 quilòmetres. Dues hores i vint des

de Girona fins a Barcelona, per carretera. Sí, sembla que és el que trigarem, sí, sí. Segurament, alcalde, alguna vegada, algun ciutadà també li ha fet arribar aquestes molèsties, no?, per arribar a Barcelona.

Sí, bueno, és una queixa habitual, però a més que si et planteges veïns per públic, tampoc tens cap garantia que Rodalías funcionarà. I l'AVE, el dilluns a les 7 o a les 6, els bitetes les agafam 15 dies d'antelació, perquè van plens. Llavors, aquesta realitat que vivim els gironins i les gironines, i estic convençut que també molta altra gent que no viu a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Doncs paciència, alcalde, i no padeixi que ja l'esperarem. Ara ens veiem, d'acord? Molt bé, gràcies. Fins ara. Fem un cop d'ull a com estan les carreteres. Mireia Sala, l'AP-7 continua amb 20 quilòmetres de retenció?

Doncs ja no, però encara n'hi ha molts. O sigui, ha millorat una mica la situació aquesta AP-7, però encara hi ha molts problemes. Un accident de primera hora està provocant cua de Cerdanyola a Sant Cugat, perquè els vehicles accidentats ara són al voral. A la mateixa P7 hi ha retenció de Mollet a Barberà en sentit sud. Aturades també a la C58 de Terrassa Sant Quirze i a l'entrada a Barcelona i a la ronda de dalt de Vallcarca a Pedralbes per una avaria. A banda dels accessos a Barcelona hi ha problemes a la P7 a l'Empordà a Borrassà amb un accident que també talla un carril en sentit sud i a l'altre extrem del país a l'Empolla amb un carril de menys per un camió volcat en direcció a Tarragona.

Doncs aquesta és la situació, l'anirem actualitzant al llarg d'aquest matí. Sara, ja veus que les carreteres continuen com sempre i cada vegada n'hi ha més, perquè estem parlant que hi ha moltes tensions en molts serveis socials. Quan parlem que augmenta la població, també augmenta la pressió a llocs estructurals com les carreteres i com la P7, on hi passen molts camions, per cert. Absolutament.

De fet, tenim unes infraestructures preparades per la Catalunya dels 6 milions, i som 8 milions, i està pendent com a país fer un debat sobre la mobilitat. Val a dir que si tinguéssim un bon sistema de rodalies, no només que funcionés, sinó, a més a més, que poguessin estar connectades via ferroviària a les capitals de comarca, això és la famosa línia orbital, que fa dècades que s'arrossega, doncs potser podríem descongestionar carreteres. I a banda podríem parlar de la situació de la P7, de l'estat de manteniment i em sembla que està projectat també una ampliació de carril. Però en tot cas jo crec que hem d'anar més al moll de l'os a fer el debat sobre la mobilitat que no hem tingut fins ara i fins que no gaudim d'una bona xarxa de transport públic que sigui eficient, descongestionar les carreteres i reduir l'ús del vehicle privat serà certament molt difícil. Mariela Rosa, per exemple,

experta en mobilitat, també ens acompanyava fa unes setmanes en aquest programa. Per cert, mític sabadellenc, Pau, ho dic perquè segur que el tens present. I parlava també fins i tot de desdoblar, més que desdoblar una carretera, de desdoblar una via del tren, perquè els camions poguessin anar sobre una via del tren. En fi, és a dir, que el que cal potser és replantejar quin és el model de mobilitat que tenim a Catalunya, més enllà de si hem de fer una carretera o una altra, Pau. Sí, bueno, i cal complir amb els compromisos, no? Perquè en principi totes les anomalies que hi havia a la xarxa Renfe abans de l'estiu, segons el PSC, havien d'estar solucionades. I em sembla que avui matí o ahir sentia que vosaltres mateixos informàveu que hi ha més de 100 i escaig llocs i punts de la xarxa amb problemes. A part d'això, m'agradaria poder comprometre's i fer efectius els compromisos. Aitor?

Sí, i a més a més jo entenc que formem part d'una cosa que es diu Europa, i a Europa hi ha una dinàmica, hi ha una tendència, hi ha una realitat, que és que el transport de mercaderies és força més important per tren del que ho és a l'Estat. No s'ha fet aquesta aposta, no s'ha preparat, i per això tenim la situació que tenim. Jo soc usuari de la P7, tant que soc a Sant Cugatenc, I la veritat és que fa bastanta por utilitzar la carretera, sobretot perquè a més a més és molt comú veure avançaments d'un camió a un altre camió, fins i tot en alguns casos jo he arribat a veure pel carril esquerre algun d'aquests camions i realment és una situació que fa faradat. Toni? Bueno, jo també posaria les

coses en el seu lloc. Avui, en la crònica que ens ha fet la nostra companya, o sigui, accidents a Doxo. O sigui, llavors, clar, o sigui, ja col·lapsa perquè hi ha molts accidents. O sigui, posem les coses en el seu punt. Jo crec que l'APC ens hem de plantejar fer algun tipus de peatge perquè, sobretot, els camions bloqueixen l'autopista. Bueno, doncs parlem-ne, o sigui, no. Parlem-ne, no. Comencem a. A donar passos endavant. I després fixeu-vos que l'alcalde de Salella s'ha dit, oh, és que no puc venir a l'AVE perquè no hi ha bitllets. Home, doncs llavors vol dir que no funciona tan malament, que la gent agafa el tren per venir a treballar a Barcelona. Perdona, Toni, que la gent agafi el tren no vol dir que funcioni. Bueno, perdona, jo vaig agafar. La gent agafa el tren, però no funciona. Jo vaig agafar la setmana passada dos aves per anar a Madrid, o sigui que no m'entusiasma massa perquè les tres hores de recorregut ens saben molt de greu, i vaig arribar d'hora tant a anar, a l'anada com a la tornada, però d'hora vol dir que vaig arribar un quart d'hora abans, o sigui, el qual gairebé em donava temps de fer un cafè extra al viatge.

Però és un quart d'hora abans del nou horari o de l'horari anterior? De l'actual horari, però vaig arribar en

dues hores 45 minuts. O sigui, que la cosa comença a millorar. I anem a veure. Per una vegada algú està posant diners, està posant inversions. O sigui, a veure. Però avui és un drama. Accident a la P7 al sud, accident a la P7 al nord, accident a la P7 al centre. A veure, aquí tornem, posem peus a terra i veiem quin és el problema. I escolta'm, us recomanaria que agaféssiu el cotxe a Madrid. El col·lapse de les vies d'entrada i de sortida de Madrid és tan brutal com aquí o pitjor. El transport públic està molt millor a Madrid.

Et recomanaria que l'agafessis a Madrid. Bueno, la setmana passada es va anar a fer punyetes a Rodalías. El diferencial d'inversions acumulada durant dècades a Madrid, el diferencial que s'ha fet a Catalunya.

Però ara s'estan fent inversions a Catalunya, cosa que no sabíem fer abans. Sí, de totes maneres, no és només. No sé, perquè estaven els governs en una altra cosa.

De totes maneres, no és només posar els recursos i posar les inversions que, òbviament, han mancat en els últims anys, sinó també prioritzar on les poses, no? I per què dic això? Pel gran debat que tenim obert sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat. Vull dir que s'hi posaran milers de milions d'euros i que potser podrien destinar-se a accelerar abans l'orbital que no pas a ampliar l'aeroport.

L'orbital està molt bé però la gran solució de país no serà. O sigui, no serà, no ens equivoquem. I a l'aeroport jo estic a favor. Estic a favor. Jo he viscut molts anys a Vilanova. Però tot és una qüestió de prioritats. A Vilanova, a Vilafranca sí que n'hi ha molta gent que torna perquè treballen o a Vilafranca o a Vilanova. Però després s'arriba a Mataró. Home, si ens arriba a Barcelona, està bé, però no serà la gran solució, no ens equivoquem. I a l'aeroport ens estem jugant la connectivitat. Es pot fer un aeroport sostenible? Doncs mira, de tots els catalans que agafen a l'avió per anar-se'n de vacances, per exemple, i no tenir que fer transbordaments per tot arreu. Tots són prioritats. No, no, és per mi una prioritat. A l'aeroport és una prioritat, el que passa és que cal fer-ho bé. Però bueno, això d'Esquerra encara no sabem si està a favor o en contra. Com a mínim, la CUP i els comuns ho tenen clar. Però Esquerra, per exemple, que es mull el cul, i Junts, que està a favor, No m'ho pesa, no sigui, però bueno, ja està bé. O sigui, al final del problema de Catalunya tenim una

bona part de culpa els catalans, no s'equivoca. Per fer simplement una miqueta de pedagogies, que ens semblen dicotomies una miqueta estranyes, perquè els diners d'A.N. s'han de quedar a N. És a dir, els diners de les ampliacions.

Venen a l'aeroport del Prat, per exemple, 1.700 milions, que ens permet pensar un altre cop quan hi ha temps per fer.

Torno a fer el titular. Els diners d'Aena es queden a Aena. L'aeroport del Prat és d'Aena. És a dir, què vull dir? És una empresa, eh? A veure si m'explico. Que la Sara ha dit, o ha fet una dicotomia, que potser no han d'anar a l'aeroport del Prat i haurien d'anar a altres infraestructures, com per exemple a Trens.

Tu tries com a govern què prioritzes? Com poses milers de milions d'euros? S'estan fent inversions a Rodalí, s'estan fent inversions a les carreteres. Sí, per primera vegada, insisteixo, en molts anys, perquè el govern d'Espanya estava en una altra fira i el govern de Catalunya estava en una altra fira. Ara, com a mínim, s'estan posant, diguem-ne, les coses al seu lloc. Anem en retard, com deia el Pau, i tant que anem en retard, molt retard.

Però s'estan fent coses? No afegiu confusió a la gent. És a dir, els diners d'AENA només es poden invertir en infraestructures que són propietàries d'AENA. No surten de los presupuestos generales del Estado ni surten dels pressupostos de la Generalitat. Per tant, quan es prioritza, és a dir, a AENA no li pots demanar que prioritzi els trens, perquè els diners els treu de les taxes, i les taxes serveixen per invertir en els aeroports d'AENA. Si vols, els podem invertir. És a dir, no té opció jurídica fer una altra cosa. El gobierno sí que és veritat que hauria de decidir que els diners que han d'anar als trens, no només per construir noves vies, que per ser a Catalunya no s'ha construït ni una, ni una, eh? Ni governs del PP ni governs del PSOE. Ni governs del PP ni governs del PSOE, històricament. No se n'ha fet ni una. En canvi, a Madrid ha sigut a tope. Hi havia dades que parlaven. Que de tots els milers de milions que ha arribat d'Europa a través dels FEDER per invertir a tot l'estat espanyol, més del 70% s'han quedat a la Comunitat de Madrid. És una barbaritat.

Perquè tenim un model de país que està antiquat, que és un model de país. El model de país de l'ampliació de l'aeroport. No, no, no, perdona. L'aeroport és fonamental. O sigui, tu agafes un avió a Catalunya i tens que fer transbordament a Madrid. O sigui, és horrible. Anem a jugar la partida? Si no juguem la partida ens quedarem enrerits un altre cop. I el problema, insisteixo. O sigui, a mi m'agradaria que hi hagués una solució pel Prat d'una manera determinada. Però si hi hagués la contraria em semblarà bé, però prenem una decisió. O sigui, el que no pot ser és que tinguem aquest debat des de fa més de 10 anys i després diem, no, és que anem endarrerits. Home, és que, insisteixo, la culpa també és nostra. Ens va passant a l'avi i ens ha passat a moltes més coses.

Pau, per acabar, sisplau, breument. Sí, molt fàcil. Els 3.200 milions d'ampliació del Prat han d'anar a Rodalies. I el problema del model de país caduc és, efectivament, que no podem passar de 57 milions de passatgers el 2025 a 70, com hi haurà després de l'ampliació del Prat. És ecològicament insostenible, aprofundeix en la problemàtica, per exemple, d'accés a l'habitatge a la ciutat de Barcelona i tota l'àrea metropolitana, i és un model absolutament caduc. I no es pot estar miss i repicant. No es pot estar dient que es volen solucions per Rodalies i per la Catalunya del present i de la classe treballadora i les classes mitjanes i volem ampliar l'aeroport. Aquest és el problema de sempre, tant de socialistes com de convergents.

I la gent que se'n va de vacances no pot. I la gent que va a treballar a uns altres llocs no pot.

L'ampliació clarament està al servei de la gent que se'n va de vacances. Són les 8 i 58. Anem a canviar de tema.

I és que diversos mitjans marroquins, inclouent en aquest cas alguns de l'acord de partits governamentals com l'Opinion, alerten que en els propers dies també han corregut crides a les xarxes a una nova entrada massiva aquest dimecres a Ceuta. Fins i tot l'ambaixada espanyola ha rebat, hauria avisat el govern marroquí, i aquest cap de setmana ha publicat missatges a les xarxes en què avisa. Que entrar d'una manera irregular a Ceuta i Melilla no dona dret a accedir a la península i tampoc a quedar-se a Espanya ni tampoc a moure's lliurement a Europa. Per parlar de la situació a Ceuta i d'una possible nova arribada massiva de migrants dimecres, podrem saludar a aquesta hora el ministre d'Assumptes Exteriors, José Manuel Álvarez. Ministro, buenos días. Buenos días, buen día. Buenos días a todos los catalanes. Ministro, ¿cómo está hoy Ceuta? Bueno, seguimos trabajando para que recupere la normalidad lo antes posible. Yo, de hecho, hablo prácticamente todos los días con mi homólogo marroquí. Lo hice en cuanto que tuve información de que estaba produciendo una avalancha de personas el 30 de julio para, en primer lugar, que todos aquellos que entraron irregularmente, por supuesto, con respecto a nuestras leyes, a las convenciones internacionales, a las sentencias judiciales vuelvan a Marruecos, así volvió el 90% a las 48 horas siguientes y sigo hablando con él para que cuando esté en los expedientes vayan también regresando aquellos que no tengan derecho a protección internacional

en eso estamos trabajando y esta mañana he tenido noticias de ese intento de agresión a la diputada local y a un acompañante que iba con ella allí mismo en Ceuta y eso también es algo que me preocupa. Porque si algo siempre hemos admirado de Ceuta y de los Ceutíes es esa diversidad y esa pluralidad. Era una gran, gran riqueza de Ceuta y lo es. El hecho de que todos los Ceutíes estaban perfectamente integrados y convivían, la base de su convivencia era que independientemente del origen, el credo, que cada cual de ellos profesara su procedencia, Todos se sentían ceutíes, españoles, europeos y convivían perfectamente. Y claro, yo entiendo que toda esa frustración de todos estos días de los ceutíes, bueno, pues exista. Lo que desde luego me preocupa mucho es que la desinformación, la manipulación, sobre todo por fuerzas de extrema derecha y por redes de extrema derecha, pues exacerbe y lleve a esas situaciones afectadas. ¿Qué información tiene el gobierno español sobre lo que puede pasar el miércoles? Mire, no hay una información de que esos mensajes estén calando, digamos, especialmente. Ya hubo también mensajes para el 15 de agosto, otras fechas. En cualquier caso, desde luego nosotros tenemos un dispositivo que pusimos en marcha ese mismo 30 de julio para combatir nuevamente esa desinformación que circula en redes, los españoles, los ceutíes, los europeos, Tenemos que tener muy claro que convivimos con la desinformación.

No es nuevo, no ha arrancado ahora, no ha arrancado en Ceuta ni en España, pero están muy activas las redes de desinformación en torno a Ceuta en distintos vectores. Y en Marruecos hay campañas de desinformación para intentar manipular a la gente y aquellos que desean tener una vida, un futuro mejor, intentar que cojan la puerta equivocada y lo que hacemos, bueno, pues desde la herramienta que tenemos y que está disponible para cualquiera, la página web del Ministerio de Exteriores, se llama Exteriores Explica, la construimos precisamente para luchar contra la desinformación. En todas las redes digitales de nuestra red diplomática y consular en Marrocos, nuestra embajada en Rabat, el resto de los consulados, estamos dando la información veraz. La información veraz sobre Ceuta y Melilla, su situación en el espacio Sengen, el hecho de que entraron regularmente. En Ceuta y Melilla no da ningún derecho ni a pasar al continente europeo ni tampoco a quedarse indefinidamente allí y que no arriesguen su futuro, su dinero, incluso sus vidas poniéndose en manos de esas mafias.

La prensa marroquí que se está haciendo eco de la propia campaña del Ministerio y estoy en contacto evidentemente y desde el Ministerio de Seguridad Exterior a todos los niveles por las autoridades marroquíes para que también haya un dispositivo disuasorio pero que si es necesario se pueda utilizar para impedir cualquier avalancha. El 15 de agosto ese mecanismo funcionó perfectamente y desde luego no parece de la información que a mí me llega que estos mensajes estén teniendo un calado importante, pero en cualquier caso, de manera ya preventiva, activamos todos los canales que tenemos en marcha desde el día 30. ¿Y Marruecos qué dice de estas campañas de desinformación? Intercambiamos información con ello, hemos encontrado receptividad en la prensa marroquí a la que hemos solicitado que por favor informen de la información veraz que está dando la Embajada de España, de hecho lo están haciendo, dicen fuentes de la Embajada Española, se hacen eco de los tweets y de los mensajes. Porque es ahí donde se está produciendo en estos momentos el combate de la información verdad del Ministerio de Justicia de España contra la desinformación de las mafias que trafican con seres humanos y lo están haciendo y desde luego el despliegue de medios lo que me está llegando a mí es que se está produciendo. Ya lo hicieron el día 15 de agosto. Ministro, vamos a hablar de Europa porque hoy vemos, por ejemplo, como en Alemania la extrema

derecha vuelve a obtener un resultado muy importante en unas elecciones regionales. ¿Qué diría usted que está pasando para que una parte creciente del electorado europeo confíe en estos partidos? Es evidente que hay un descontento por parte de muchos electores europeos, un descontento que hay que escuchar para dar la buena respuesta, porque la extrema derecha no da las buenas respuestas, de hecho, no da respuestas. La extrema derecha no apoya a los ciudadanos que están sufriendo para ayudarles, se apoya en ellos para sacar rédito electoral y para explotar su sufrimiento. Exactamente igual que estamos viendo con muchas fuerzas de extrema derecha en Ceuta, en muchas redes de extrema derecha en Ceuta. Y lo que sí tengo claro es que la extrema derecha es en estos momentos la mayor amenaza para Europa y para el bienestar de los europeos. Porque Europa es un proyecto de progreso, de progreso vital, económico, de progreso político, de tolerancia, de igualdad, de cohesión entre ciudadanos y territorios. Y la extrema derecha es todo lo contrario, es atizar el odio. Es intentar dividir territorios, estados, ciudadanos, es no buscar la cohesión, es el unos contra otros. Y desde luego intentan beneficiarse de no haber ocupado nunca cargos de gestión y presentarse como algo novedoso cuando es algo muy, muy antiguo y muy primario el intentar atizar el odio. Y desde luego yo lo veo con mucha preocupación, por supuesto.

¿Pero qué está haciendo mal Europa para que este malestar lo estén capitalizando sobre todo estos partidos de derechas radicales? No es Europa, es evidente y tenemos que ser muy claros al respecto. Hay una ola reaccionaria que recorre el mundo, que va tomando distintas versiones y que incluso en sus versiones máximas considera que la guerra es un instrumento legítimo para avanzar los objetivos de política exterior y que el mundo, la vida y a escala nacional es accesible. Políticas también lo plantean de esta manera es un poco una gran una gran selva y que lo que hay que aplicar no es la fuerza de la ley la fuerza de la razón sino la ley del más fuerte y que el pez grande se come al pez chico. Y ese es un mensaje que, bueno, pues por desgracia escala en algunos de nuestros ciudadanos que consideran que ya lo han intentado todo, ya lo han probado todo, menos la extrema derecha. Y yo, desde luego, me quiero dirigir a ellos para decirles que la extrema derecha nunca. Nunca en la historia, ni ahora tampoco, ni allí donde está gobernando, ha propuesto nunca ninguna solución más allá del odio de unos ciudadanos contra otros y la imposición de la ley del más fuerte e incluso de la violencia. Y que lo que sí nos ha dado. Las mayores y más largas décadas de prosperidad,

de estabilidad, de paz a todos los europeos es ese proyecto europeo, que se basa en el progreso económico, en un progreso armónico, justo, con redistribución, donde avanzamos todos juntos, no unos contra otros, no el más fuerte contra el otro. El más débil y donde todo el mundo tiene un espacio en la sociedad porque hay tolerancia y porque hay igualdad. Y desde luego, si rompemos eso, vamos a romper lo que de verbo da bienestar a nuestros ciudadanos. Y otra cosa muy importante que tienen que ver nuestros ciudadanos, las fuerzas de extrema derecha nunca responden a los intereses europeos. Siempre tienen conexiones, ayuda digital claramente para sus campañas, financiera también, de financiación exterior, con actores externos a la Unión Europea, que no buscan precisamente que la Unión Europea progrese más, sea más fuerte, crezca económicamente, sino lo que buscan es dividirnos. Para irnos debilitando y podernos diluir, porque saben perfectamente que la Unión Europea es en estos momentos el faro de la humanidad, el proyecto más fuerte, más acabado, más exitoso, que mezcla progreso, estabilidad y defensa del derecho internacional. ¿Y Marruecos, ministro, dónde está? ¿Dónde le sitúa? En este mapa, ¿qué me está haciendo? Marruecos es un país que es necesario para la Unión Europea y para España porque con Marruecos, con África más allá de Marruecos, tenemos la única frontera terrestre que tiene España y que tiene la Unión Europea en África.

Y esa es una realidad que tenemos que tener muy clara y hay que hablarle muy claramente a los españoles y a los europeos que están en Bruselas. Hace poco todo el mundo estaba de acuerdo, lo entendía. Esa es la frontera más desigual del planeta. No existe, no existe, por compleja que sea, ninguna otra frontera terrestre. Planteé más desafíos que la frontera terrestre sur de España y de Europa, que es la de Ceuta y Melilla. 2.000 dólares de renta per cápita a un lado, 66.000 al otro. 19 años de mediana en un lado, 44 al otro. Coja uno el criterio que coja y de renta per cápita, mortalidad materno-infantil, educación, el que uno quiera. La frontera más desigual del planeta y por lo tanto más compleja y por lo tanto esa presión migratoria, dado que no parece que ese ratio coja unidad, Según el criterio que quiera de desarrollo vaya a cambiar entre Europa y África en el futuro no ya próximo sino incluso a más largo plazo pues esa presión migratoria va a continuar y por eso estamos actuando para concienciar también a Europa y por eso llevé la semana pasada al Consejo de Ministros un paquete que ya hemos puesto en marcha, ya hemos lanzado para enraizar, encajar definitivamente a Ceuta y Melilla dentro de todas las instituciones y los instrumentos europeos, con un asiento permanente en el Comité de las Regiones, con la entrada en la Unión Aduanera, con las especificidades

propias de las particularidades geográficas tan específicas que tiene Ceuta y Melilla, con un paquete financiero que reconozca las especificidades y los desafíos de la frontera terrestre sur de la Unión Europea, igual que lo hace con las del este, yo no voy a tolerar nunca. Que la frontera terrestre sur de la Unión Europea tenga un tratamiento menor que las del este y una presencia permanente institucional de frontes. Es algo que estuve hablando con los comisarios con mi viaje a Bruselas de interior, de comercio, de Mediterráneo, con la alta representante, con las autoridades de las regiones, todos ellos estuvieron de acuerdo. El discurso de la presidenta von der Leyen en el Parlamento Europeo la semana pasada sí lo tradujo y he estado hablando también tanto con el presidente de Zuta como con el de Melilla, con el señor Vivas, con el señor Imbroda, con los que además desde que soy ministro he hablado en varias ocasiones, especialmente con el presidente Vivas y lo he recibido aquí en la sede del Ministerio de Suntos Exteriores en muchas ocasiones.

Son dos ciudades españolas que yo he comprendido siempre la complejidad que tiene esa frontera y están de acuerdo en que avancemos con ese paquete y reforcemos aún más esa especificidad que tiene y todos ayudemos a Ceuta y Melilla porque este es un momento de unidad. De unidad de los españoles, perdone porque esto es importante, de unidad de las fuerzas políticas y de unidad de los europeos. Le preguntaba dónde sitúa Marruecos. Lo digo porque Marruecos ha comprado a Israel un satélite espía, un escudo antiaéreo, una fábrica de drones. El gobierno español ha aprobado un embargo de armas a Israel. Entonces, ¿qué sentido tiene que el socio preferente de España en el sur sea el principal cliente militar del país que ustedes acusan? Al otro lado de esa frontera, decidamos lo que decidamos, hagamos lo que hagamos, siempre va a estar Marruecos. Y yo creo que es importante que se mantenga un diálogo diplomático bilateral y europeo con Marruecos para intentar coordinar. Lo que es una gestión de una frontera que se quiera o no se quiera, es una frontera común que tenemos con Marruecos y con África, que además es la frontera más compleja del planeta.

Y eso es lo que yo intento hacer en estos momentos, para ayudar además a que Ceuta recupere su normalidad lo antes posible. Hablar con mi homólogo marroquí, como hice inmediatamente en cuanto que tuve noticias de esa avalancha el día 30 de julio, para decirle que los que entraban. Tenían que regresar, así fue, el 90% en las 48 horas siguientes y para que en cuanto están los expedientes que puedan regresar también aquellos que no tengan derecho a protección internacional, porque por supuesto tenemos una legislación, sentencias judiciales y una legislación internacional que cumplir. Y esa es la base de mi diálogo en estos momentos. ¿No quiere entrar a hablar de Marruecos y su relación con Israel o Estados Unidos por esta situación que me está contando? Cada país es soberano para tener las relaciones que quiera con terceros y es algo que cada uno decide soberanamente. De la misma forma que España decide soberanamente con quién quiere tener relaciones o no, o de qué intensidad o qué posiciones internacionales tiene que tener. Lo que yo sí pido y exijo a Marruecos es el tipo de relación que tiene que tener con España. Déjame que le pregunte sobre una cuestión especialmente también importante para Cataluña, que es ¿cómo está la oficialidad del catalán en Europa? Pues mire, nosotros tenemos planteado la oficialidad del catalán, el euskera y el gallego, como ya conoce, por dos motivos fundamentales, porque los tratados fundacionales de la Unión Europea dicen muy rápidamente,

en su articulado, que la Unión Europea protege el multilingüismo y que la Unión Europea protege la identidad nacional de todos los estados. Y la identidad nacional de España es plurilingüe. Y hay ya varios estados, varios, de la Unión Europea, que tiene más de una lengua oficial como lengua de la Unión Europea. Por lo tanto, España no va a tolerar ninguna discriminación. Yo estoy convencido de que si el Partido Popular no hubiera echado el resto en momentos muy importantes, solicitando a las fuerzas políticas que están en gobierno de la Unión Europea y que pertenecen al Partido Popular Europeo que lo frenaran, Gracias, señor presidente. Lingüísticos y ampliación, y España va a dejar muy claro que somos totalmente favorables a la ampliación, nos parece que es algo positivo, de hecho nosotros la hemos impulsado siempre que ha sido nuestra presidencia de la Unión Europea, pero que desde luego es impensable para España que haya un solo idioma más dentro del régimen lingüístico oficial de la Unión Europea, si no lo están también el catalán, el euskera y el gallego, y por lo tanto.

Urgimos al resto de Estados miembros que todavía han solicitado un poco más de tiempo para conformar la unanimidad que resuelvan este asunto lo antes posible. ¿Cuáles son los países o cuál es el principal obstáculo ahora mismo? No quiero señalar a países, porque además soy muy consciente que no responde a Y se lo he dicho. Esos países saben las conversaciones que he tenido con ellos, las que he tenido en torno a la mesa de los 27, y yo siempre hablo con claridad en la sala, en Bruselas. No hay ningún interés nacional en juego para ellos que ellos tengan que defender retrasando esta decisión. Se están comportando no como líderes de gobiernos, sino como líderes de partido. Y eso es una vergüenza. Eso es una vergüenza. Y desde luego no deberían de prestarse a hacerle un favor al Partido Popular Español. El Partido Popular Español, si tiene algún problema con la oficialidad en Europa de catalanes que le gallego, pues que lo plantee en el Congreso. Bien que me lo plantean cuando yo les ofrezco un pacto de Estado, porque se lo ofrezco sistemáticamente. Cada vez que acudo al Congreso o al Senado, a las comisiones de exteriores, siempre les propongo un pacto de Estado. No son mis lenguas, ni las lenguas de unos cuantos españoles, por cierto, unos cuantos, 20 millones de españoles que viven en comunidades autónomas con más de una lengua oficial. 10 millones, 10 millones de europeos que hablan catalán.

Hice un cálculo y más o menos el catalán, el día que sea oficial, va a ser la lengua número 15. En estos momentos hay 24. No está nada mal. Y por lo tanto, pues que fuera un éxito conjunto de todas las fuerzas políticas españolas. Sí es la realidad en el Congreso y en el Senado, pero sobre todo, si es la realidad en las calles, en los lugares de trabajo, en el transporte público, en los pueblos y las ciudades de Cataluña, de Euskadi, de Galicia, de tantas comunidades autónomas, ¿por qué no puede ser? Ser también la realidad en Bruselas. ¿Por qué tienen que ser ciudadanos europeos de segunda? ¿Por qué España tiene que estar discriminada? Pero bueno, el Partido Popular yo creo que considera de una manera, a mí me parece absolutamente terrible, que esto les da rédito electoral o que, en fin, no lo sé, y deciden por el palo sin las ruedas. Ellos verán. En cualquier caso. Pues la oficialidad está planteada desde hace tiempo. Hemos resuelto las dudas que había para aquellos países que no quieren que sus lenguas regionales tengan oficialidad y hemos redactado la propuesta para que también ellos queden cubiertos. Es legítimo, yo lo entiendo, lo respeto. Cada país organiza su identidad nacional como considera. La española es plurilingüe y eso lo hemos decidido entre todos nosotros. Los españoles, había también algunas dudas financieras,

hace ya mucho tiempo, mucho, envió una carta diciendo que España va a asumir el coste, por lo tanto, no queda ninguna, ninguna objeción legítima por parte de ningún Estado de la Unión Europea para dar el paso a la unidad, ni de alguna objeción partidista, que yo estoy seguro que vamos a vencer, y desde luego España. No puede, no puede, lo que lo entiende cualquiera, no puede permitir que haya una nueva lengua en el régimen oficial de la Unión Europea si no están antes catalán y feredallés. La pregunta es cuándo, ministro, y para hablar claro, ¿usted cree que antes de acabar la legislatura española el catalán será oficial en Europa? Yo trabajo para ello. Desgraciadamente no le puedo certificar una fecha, pero yo trabajo para ello. Veremos a ver qué resultado da el debate de mañana. Lo que sí está claro es que serán oficiales. No tengo la menor duda. Muchas gracias, muchas gracias. Que vagi bé. Farem un cop d'ull també ara al trànsit. Mireia Sala. Bon dia, doncs. Com estan les carreteres?

Doncs el matí complicat a la P7 per un accident de primera hora a Sant Cugat. Ja s'han retirat els vehicles accidentats i ja no tenim 20 quilòmetres de cua, però encara n'hi ha 13. De Mollet a Sant Cugat en sentit Barcelona-Tarragona. Una altra via encara conflictiva és la Ronda de Dalt, on un vehicle avariat talla un carril i hi ha cua des del Nus de la Trinitat fins a Pedralbes en sentit Llobregat. Hi ha problemes també a l'entrada a Barcelona per la C58, la B23 i la Ronda del Litoral.

Ara de seguida comentarem aquesta entrevista amb el ministre Álvarez, amb Sara González, amb Aitor Arriaga, Toni Bolaño i Pau Llong. Però de què més estarem pendents? Redacció, Sílvia Solanas. Doncs del pla que presentarà

Pedro Sánchez sobre la intel·ligència artificial serà d'aquí poca estona abans que el president del govern espanyol marxi cap a Nova York a l'Assemblea General de les Nacions Unides. Madrid, Paula Brujats, bon dia.

La crisi migratòria ceuta que monopolitza fins ara el dia a dia del seu govern.

Això a Madrid, a Lleida, dos quarts de dotze, Junta de Seguretat amb la consellera Parlon s'ha hagut d'avançar després d'una baralla multitudinària la setmana passada. Lleida, Estela, a vosoms, bon dia. Bon dia, també serà el nou director

general dels Mossos, Ferran López. L'alcalde, Félix Larrosa, els ha convocat arran d'aquesta batussa en què van participar una dotzena de persones armades amb pals i ganivets i que va deixar sis ferits. Va ser dimecres i aquest cap de setmana els dos implicats detinguts han entrat a la presó acusats d'intent d'homicidi i lesions. Sabrem si s'acorda algun tipus de reforç policial a quarts de dues, quan acabi la reunió.

Després que l'Assemblea Educativa de Catalunya es trobés dissabte i avisés que prepara noves mobilitzacions que podrien anunciar a l'octubre. Diuen que no refien de la promesa del govern d'arribar al 6% del PIB en inversió en educació. Lamenten que aquest curs ha començat igual o pitjor. Diuen que l'anterior, demà passat, Salvador Illa compareix al Parlament per l'informe PISA.

Són les 9 i 22. La Lletra Petita. Com formar persones capaces de pensar amb criteri, fer bones preguntes i treballar al costat d'una intel·ligència artificial que avança més de pressa que nosaltres. La lletra petita ens diu, però, que mentre allà es pregunten què ha d'aprendre l'ésser humà, a Europa continuem obsessionats amb què li hem de prohibir a la màquina. Discutim calendari, restriccions i sancions com si una llei pogués frenar la tecnologia que arribarà igualment. Regular pot tenir sentit, però limitar-la no ens ensenya a entendre-la ni a aprofitar-la. Els mateixos experts coreans avisen que a la bretxa de productivitat hi ha sobre entre qui sap treballar amb la IA i qui no. Quan arribi del tot, i arribarà, a Europa tindrem un reglament impecable i molt poca gent preparada per treure'n profit.

Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc, en dient de diferents maneres. Però si està fet sense presses i en matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva. La Selva, la marca del bon pernil. L'Enigmàrius, amb Màrius Serra. Divendres, Camp de Llegums, vigilat per videoarbitratge, era fa bar. Avui dilluns comencem la setmana amb un enigmàrio zoològic. Parc posterior a mar que a terra endins pot ser davantera. De quatre lletres. Parc posterior a mar que a terra endins pot ser davantera. Quatre lletres. Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra enigmàrios abans de les 10 ben tocades.

El matí de Catalunya Ràdio. Uf, dormir amb llençols nets és la millor sensació del món. I el primer bany de l'estiu, això sí que és insuperable. En tinc una de millor, que et toqui un sorteig.

Gaudeix de la sensació de guanyar un premi. Fes la teva revisió de manteniment anual amb lubricants Total Energies a Opel Service i podràs participar en el sorteig de regals increïbles. Condicions a opel.es.

La senyora Garrapeta es diu improperis i barbarismes cada vegada que rep la factura de la llum. No ha contractat la llum a Factor Energia i no pot dir un 12,5% menys d'improperis i barbarismes. Fàcil i ràpid.

Contracteu tots la llum a factorenergia.cat i no farem més anuncis. Per fi hi ha una altra llum. Factor Energia. Empresa colaboradora amb la Barcelona Equestrian Challenge.

Del 23 al 27 de setembre torna a la Mercè. Música, cultura popular, arts de carrer i activitats per a tota la ciutat.

Consulta el programa barcelona.cat barra la Mercè i descarrega't l'aplicació oficial. Fem la Barcelona de la teva vida. Ajuntament de Barcelona.

Descobreix-lo a la xarxa Renault de Catalunya.

Compartir. Descobrir. Viatjar. Riure. 130 milions. Amics. Llocs. Moments. Somnis. 130 milions. En 130 milions hi caben moltes coses. El divendres 25 de setembre amb Euromillones, pot especial mínim garantit de 130 milions. I a més del pot, el millón que tant sí com no toca a Espanya. Euromillones, no hi ha res més gran. Loterías et recorda que jugues amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

Com et dius? Pere Nadria. Quina és la teva experiència com a cuiner? Has estat a alguna escola? Has tingut algun mestre? Això és una altra lliga. Això són dos estrelles Michelin. Arriba la història del restaurant, que ho va canviar tot. Estàs posant a tots al límit. Tendreu tots mal. Genesi. Avui a la nit.

Estrena a TV3 i a la plataforma 3Cat. Aquest Citroën C3 és increïble. És tan espallós que sembla un dúplex. Gairebé m'hi podria posar dret sense tocar el sostre. I des de 16.400 euros. Què? Demana ja el teu C3 des

de 16.400 euros amb fins a 8 anys de garantia. Setembre és increïble en tota la gamma Citroën. Soy Arguiñano.

Yo elijo el super número uno en calidad-precio porque tiene ofertas como estas.

Ara amb Lidl Plus, tria 200 grams de perlíquid extra, un amb 55 i estalviat un 20%. I Burger Meat de porca, dos amb 19 i estalviat un 15%. I recorda't que aquesta setmana amb Lidl Plus pots guanyar una casa. Lidl, val la pena. Avui a l'aura del Matí de Catalunya Ràdio, la periodista del periódico Sara González, el politòleg i director de comunicació Aitor Arriaga, el periodista Toni Bolaño i l'economista Pau Llong. Tres minuts seran dos quarts de deu. Què us ha semblat l'entrevista? Bé, l'entrevista no cal que la comentem, però si voleu si les paraules del ministre en què no es vol mullar pel que fa a la situació del Marroc. Pau. Bueno, jo crec que li has preguntat bé en aquest sentit, no? És a dir, si la crisi migratòria d'aquest estiu és responsabilitat de la internacional reaccionària, com diu el ministre Alvarez, quin sentit té no ubicar el Marroc en la internacional reaccionària? És a dir, el 2020, amb els acords de Baram, el Marroc ha d'haver el principal aliat d'Israel a la regió. Però el sentit ho expressa, que ha dit que té el control fronterer i, per tant, no diré res que pugui. Doncs el teu discurs, no pot ser que el problema de la crisi migratoria té a veure amb la internacional reaccionària, perquè és la internacional reaccionària la que està propiciant aquesta mena de guerra híbrida que t'està portant a aquest problema, perquè el Marroc és el principal aliat d'Israel a la regió, el principal aliat dels Estats Units a la regió. És a dir, hi ha compres i compres d'armament, però també cimeres recents entre Israel i el Marroc que ho demostren. Per tant, aquesta posició masella. Que és incapaç d'entomar i de fer una crítica, efectivament, a qui és responsable d'aquesta situació, és la que portarà el PSOE a la derrota. És que té dirigents importants com Eduardo Medina, però molts altres que ja estan dient des de dins del propi PSOE que aquesta posició respecte a Ceuta no s'aguanta per enlloc, no té cap sentit. Llavors és una mostra més d'aquesta esquerra masella, d'esquerra entre cometes, per mi el PSOE no és l'esquerra, però vaja, aquest socioliberalisme masell, avorrit, llepa, covard, que contrasta molt, per cert, amb una cosa de la que no hem parlat avui, però podríem parlar, que és l'esquerra que està guanyant, o que ha guanyat a Berlín, amb Día Linke, o la França insubmisa a França, o l'alcalde de Nova York, o l'alcaldessa de Graz, que és una esquerra valenta, que diu les coses pel seu nom, que no és una esquerra llepa dels grans poders econòmics i que té propostes concretes, topar all del part públic, tornar en mans públiques 220.000 habitatges en el cas de la. Dielinke. Dielinke, de Elie Verhalp. Disculpeu que el nom no me'n recordava. És a dir, tenim aquesta esquerra avorrida, llepa, inconcreta, i que a més a més no diu les coses pel seu nom i la gent, com que no es m'ha maldit, tot això és el que portarà el PSOE a enterrar-se en les properes eleccions. Toni Bolanyo.

Home, dir que Eduardo Medina és dirigent del PSOE crec que és dir massa, eh? És dir massa, Pau. Bueno, és dir massa perquè l'Eduardo Medina ja fa molt de temps que va sortir per camas del PSOE. A veure, tenim un problema en el Marroc, sí, perquè Marroc s'ha de dir que ha de s'estabilitzar per poder negociar i se sent fort en Estats Units a Israel, és veritat, però. És el que tenim. Home, hi ha una altra alternativa, que jo no sabia que l'extrema esquerra ara estava a favor també de fer una invasió del Marroc, no?, per acabar amb ells, perquè som així de xulos. O sigui, a veure si ens situem, que això ho estem sentint de la dreta i l'extrema dreta, però no des de l'esquerra. I, home, serà tot el que. L'esquerra socialista serà tot el que vulguis, Pau, però és l'única alternativa que tenim davant d'això. Perquè els populismes de moment no han funcionat, no han funcionat, i aquesta és la realitat. És veritat que Dielink ha guanyat a Berlín, perquè segurament té un bon candidat, o sigui, no ens equivoquem, igual que la socialdemocràcia a l'altre estat, que sóc incapaç de dir. Candidata. La candidata socialdemòcrata a l'altre estat que ahir va fer eleccions. A Mecklenburg-Pomerania, occidental. Exacte, va arribar a tenir un 35% i hi haurà una majoria absoluta de l'esquerra, perquè l'esquerra, si vol seguir governant, tindrà que començar a pensar que l'enemic el tenim de l'altra banda, ja que ve després l'alcalde. L'alcalde de Salellas, li preguntaré si ell està a favor de mantenir un front d'esquerres o segueix pensant en governar en Convergència i Unió. Se m'anava la pinça en Junts per Catalunya. A veure, el discurs de fer una esquerra que posi peu en paret en el tema de l'extrema dreta que està creixent i anirà més. Si us fixeu, la dreta va aguantant en alguns puestos, però on el jovent ja comença a arrasar en el vot, que és lo que ha passat en aquests dos puestos, bueno, ja s'ajoni a la setmana passada, fa dos setmanes, O sigui, serà una qüestió de temps, perquè el discurs de la dreta, copiat de l'extrema dreta, té els dies comptats.

Sí, però aquesta és una evidència, és que si mirem Berlín o mirem també on ha arrasat l'extrema dreta, veiem com el vot també es va polaritzant, és a dir, va a una banda o a l'altra.

Aquesta esquerra O dreta o esquerra, o sigui, una esquerra agapat de la dreta és el que no s'entén,

i és el que li passa al govern federal. Toni Bolanyos, impugnant a Toni Bolanyos, efectivament és el que estic dient, una esquerra. Perdó, Bolanyos. Una esquerra, disculpa, una esquerra que es comporta exactament com la dreta en qüestions centrals i nuclears.

Deixa'm acabar, deixa'm acabar. A veure, això és una disbauxa.

És una disbauxa no, és que alguns pensem, i a tu et semblarà fora assenyat, però has d'entendre que la meva posició s'ha de poder respectar igual que la teva, que en termes econòmics i centrals la teva posició i la de Junts és pràcticament la mateixa. És pràcticament la mateixa amb l'ampliació de l'aeroport, és pràcticament la mateixa en relació amb les relacions internacionals, és pràcticament. Intenta no tallar-me. Intenta no tallar-me, ja sé que no t'agraden els arguments perquè posen en evidència que tu no ets d'esquerres i et deu saber greu. Et deu saber molt de greu. Però tu tens la mateixa. Tu tens la mateixa posició que Junts i que la dreta, igual que el senyor Collboni, perquè ets contrari a fer el que proposa, per exemple, el Iberalp a Berlín, que és 220.000 habitatges que passin al parc públic i, per tant, es socialitzin. No que s'apliquin mesuretes d'aquestes de fer la foto de la teva esquerra, que li agrada molt fer-se la foto i tal i tal, sinó que hi hagi mesures pràctiques. Que, per exemple, es posin topalls als preus d'aliments bàsics, com està. Demanant melenchón. Això és l'esquerra que està pujant a tot arreu. Està pujant a França, està pujant a algunes alcaldies principals d'Àustria, també a Berlín. I l'esquerra que es comporta exactament com la dreta, que és aquesta de la que estem parlant, és la del senyor Álvarez, és aquesta esquerra que no gosa aixecar la veu contra el Marroc, perquè, ai, ai, ai, és l'esquerra que té una posició més ella respecte a la OTAN, és una esquerra que no és esquerra, per tant, s'està estavellant a tot arreu. Mira els teus socis. Qui són els teus d'Alemanya, Toni? Qui són els teus d'Alemanya? El teu, l'Alvarez d'Alemanya,

és el senyor Merz, que acaba de desaparèixer del Parlament. Esteu en desaparició. No és la dreta. Home, si és per desaparició, no sé, l'extrema esquerra no sé on para. I per cert, si algú ha fet polítiques d'habitatge a Barcelona, no ha estat precisament als comuns. Ara us deixo per un moment.

Deixem-me saludar el Pol Morillas, que fa estona que espera. És el director del Centre de Recerca i Relacions Internacionals del CIDO. Pol, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Quina anàlisi en fas, tu, de la derrota dels democristians alemanys? Bueno,

la gran lliçó és que

el centre s'esfondra en moments de gran polarització del debat polític i, sobretot, quan té a veure amb qüestions migratòries, se'n beneficia l'extrema dreta. I quan són temes relatius a l'agenda social, a l'habitatge o a preocupacions sobre l'estatus de vida, veiem que a Berlín, per exemple, és Berlín qui capitalitza. Per tant, el centre tradicional s'esplondra perquè el debat també està molt més polaritzat en temes on hi ha altres partits que se'n beneficien. Ara mateix, diguéssim, creus que el que està passant a Alemanya és extrapolable també a altres països? Ho veiem també a França, com Macron està intentant també capitalitzar, d'alguna manera, el que és el anava a dir el sistema, diguéssim, el que és els partits més tradicionals. Això pot passar també a Espanya, per exemple? Depèn molt del sistema polític de cada un dels països. En clau francesa, el que determina sobretot l'ubicació dels diferents partits, les seves propostes i a més, són les eleccions presidencials. De l'any que ve. Allà és un sistema a dos voltes i, per tant, el primer diu que es vota amb el cor i el segon es vota amb el cap. És a dir, quan queden dos candidats es tria no només el que t'agrada, sinó el que menys t'agrada. Per tant, això determina molt com s'acaba configurant el mapa polític. El que és cert és que a França, per primera vegada, Hi ha una sensació que aquest cop sí,

Le Pen té moltes possibilitats de guanyar perquè a les enquestes amb qualsevol altre candidat davant surt guanyador. Això sí que seria un canvi fonamental, no només a França, sinó també al conjunt europeu el tenir França amb una presidenta de França. L'extrema dreta. En els sistemes parlamentaris, com és l'espanyol, però l'alemany i de més, hi ha una fragmentació molt gran del vot i, per tant, com deia abans, els partits tradicionals, que abans s'ho enduien gairebé tot, doncs ara tenen moltes més opcions de dreta i d'esquerra. I, de fet, aquí a Espanya és una mica una excepció, perquè els blocs de dreta i d'esquerra s'articulen entorn als dos partits tradicionals, fins ara com a mínim. El PP a la dreta i el PSOE a l'esquerra. Això és una mica una excepció dintre d'Europa, on hi ha molts països que aquests partits tradicionals ja han estat superats per les seves, diguem, per els nous partits, ja siguin més a l'esquerra o més a la dreta. I en aquest escenari de tensió creixent entre l'europeu també i Rússia, Espanya quin lloc diries que ocupa? Espanya ha volgut tenir una política exterior i la té, molt assertiva.

Últimament aquest govern té un posicionament molt culpable pel que fa a la guerra d'Ucraïna, pel que fa a la guerra de Gaza, a l'Iran, amb la confrontació als Estats Units per la despesa d'enfenses. Ha tingut una posició molt clara. I davant d'això. El que fan altres països moltes vegades és intentar aprofitar. Les divisions dins d'Europa perquè inventi potència internacional. Intenten, i Roche és un exemple evident, però també li agrada a Trump aquesta manera de fer, és que com més divisió hi hagi dins de la Unió Europea, més favorable són els seus inversos, que és un bloc comercial desunit, una defensa poc estructurada o poc coordinada entre tots, un mercat únic que no s'acaba de completar, unes lleis de. De control tecnològic que no tenen prou força, i això és el que països com, a dia d'avui, Estats Units, amb Trump, però també Rússia, sens dubte, es beneficien molt. I aquí és on s'ha jugat la qüestió respecte a la migració, i en el cas nostre, la crisi de Ceuta, té darrere aquesta, en bona part, voluntat de divisió i de confrontació per temes migratoris.

És a dir, això de Ceuta realment pot desestabilitzar del tot el govern de Sánchez, diries, Pol? Home, jo crec que és una crisi molt important. A veure, hi ha el plànol de la gestió interna, que això no em correspon tant a mi valorar-ho, però el que és evident és que hi ha molts països, moltes forces polítiques de fora d'Europa que volen aquesta gestió. Visió, aquesta imatge de la Unió Europea dividida amb els temes migratoris i que alhora, i això ho diu la pròpia estratègia de seguretat dels Estats Units, no ho dic jo, no és una opinió, sinó que és un document oficial que ho diu, que les forces que més es capitalitzaran d'aquestes Unions Europees són les forces patriòtiques, en altres paraules. L'extrema dreta, que pot suposar un revolució per la Unió Europea que fragmenti de tal manera la Unió Europea que els Estats Units sempre tinguin en la Unió Europea un actor secundari respecte a la seva posició internacional. I això és una voluntat escrita i, per tant, totes les eines a l'abast per aconseguir-la seran bones i la migració és probablement la més eficient de totes. Pol Morillas, director del CIDOP. Gràcies, Pol, per acompanyar-nos. Que tinguis un bon dia. Molt bé, bon dia. I tot això cal sumar-hi també aquest context balicista que viu a Europa. De fet, el mateix president francès parlava d'amenaça híbrida, la que s'està vivint ara mateix. Sí, mira, justament m'agafaré això

últim que deies, perquè potser el Pol Moria també hauria pogut donar la seva opinió sobre això, no? Però és veritat que estem en una escalada militaritzadora a tot Europa. Es dona com per inevitable una guerra amb Rússia en qüestió de tres anys, però en canvi no hi ha cap canal diplomàtic obert de la Unió Europea amb Rússia per intentar evitar que això passi. De la mateixa manera que el propi Trump té un canal diplomàtic obert amb Rússia, doncs em sembla inaudit que en aquests moments Europa no el tingui, mentre s'està buscant. És veritat que hi ha un risc real i jo ja tenc.

Que si hi ha tots els elements de perillositat i els estats tenen l'obligació de defensar les persones i les seves infraestructures, la millor manera i la menys costosa en termes d'infraestructures i de vides per intentar protegir-les és intentar parar aquest conflicte. I em sembla una cosa molt òbvia i molt evident, però en canvi això no s'està fent. Per una altra banda, agafant-me el que deia el ministre, ha dit que l'extrema dreta mai proposa cap solució. I és veritat. El que fa l'extrema dreta és agafar-se al malestar per qüestions irresoltes i aprofitar-se d'aquest malestar buscant culpables en aquells que tens al costat, és a dir, dividint l'últim contra el penúltim i no assenyalant cap amunt els autèntics responsables dels problemes que afecta la gent. Ara bé. Aquí el ministre ha de tenir present que si l'extrema dreta ha crescut arreu d'Europa també és perquè la socialdemocràcia ha entrat en fallida i perquè la socialdemocràcia no ha estat capaç de resoldre grans problemes que afecten la ciutadania com pugui ser els serveis públics o, si ens fixem en Alemanya, el cas de l'habitatge. I aquí vaig. Crec que el cas de Die Linke demostra que hi ha altres vies que no són l'extrema dreta per canalitzar aquest malestar. De la gent. I quan passa això? Doncs quan un partit aconsegueix connectar amb aquella preocupació real que tenen les persones que han de votar. En aquest cas s'ha tingut en compte que un 85% dels berlinesos viuen de lloguer i hi ha algú que ha recollit aquest malestar i ho ha recollit no només des de la impugnació i el to irreverent, sinó de la mà d'una proposta. Que pot semblar polèmica i que veurem si és realitzable o no realitzable, però és el que apuntava el Pau abans, la nacionalització de 220.000 habitatges, que per cert, tot això ve d'un referèndum que la gent ja va votar el 2021 i que els socialdemòcrates es van negar a aplicar a la Gant. Problemes o discussions jurídiques, però bé, va haver-hi una voluntat popular i per tant tu vas omettre el deure d'aplicar aquell resultat que havia votat la gent. Això també passa factura a la socialdemocràcia i aplicant-ho a la situació aquí, Pedro Sánchez, si només tingués el front de Ceuta, jo crec que signaria ara mateix. El problema és que té molts fronts oberts. I aquí el problema és que ha estat una legislatura de resistència, no de transformació. I tu pots repetir moltes vegades a la gent, o pots agitar la por de que ve la dreta, l'extrema dreta, un argument que va funcionar el 2023 i que va sortir bé per una carambola aritmètica, però que és molt difícil que torni a funcionar ara si tu no has estat capaç de posar solució als problemes que continuen afectant a la ciutadania. Aitor, Pau i Toni.

No, que no està només la legislatura de la resistència, eh? És a dir, també hi ha hagut casos de corrupció. Per exemple, té. Sí, sí, sí.

Per això deia que si només tingués el front de ceuta, ja signaria ara mateix.

Hi ha unes paraules del ministre a una de les teves preguntes, Ricard, que a mi m'han cridat molt l'atenció, que és quan, en ple segle XXI i en l'any 2026, parla de tenim una frontera terrestre a Àfrica. I aquestes paraules m'han fet recordar també aquesta entrevista que vas tenir ara fa poc amb l'Oriol Junqueras, que parlava que Ceuta i Melilla no deixen de ser una anomalia democràtica. I recentment escoltava el president Puigdemont parlant que en relació a Ceuta i Melilla segurament. Espanya podria creure en el dret d'autodeterminació perquè segurament Ceuta i Melilla guanyaria i arrasaria l'opció de quedar-se a Espanya, però que no ho farà perquè aleshores Espanya es trobaria amb aquesta anomalia democràtica d'entendre que si Ceuta i Melilla han pogut fer el dret a autodeterminació dins de la Constitució Espanyola, doncs també es podria buscar la fórmula perquè catalans i altres que ho vulguin poguessin celebrar aquest referèndum. Per cert, és una petita confluència d'unitat independentista que he vist entre Junqueras i Puigdemont recentment.

També és veritat que en relació al Marroc, crec que la reivindicació aquesta nacionalista que ara ens està recordant moltíssim, que volen que Ceuta i Melilla formin part del gran Marroc, jo trobo que és una miqueta de postureig, perquè trobo que pel Marroc. Que Ceuta i Melilla continuen sent espanyoles és molt interessant des d'un punt de vista de la capacitat que tenen de pressionar no només a l'estat espanyol, sinó també a tot Europa. És a dir, si Ceuta i Melilla passessin a ser territori marroquí, aquesta pressió que exerceixen quan de sota miren cap a un altre costat i poden passar no sé quantes persones la frontera europea, doncs això es perdria. Després també volia comentar sobre les paraules del Pol Morilla. Ha parlat d'aquesta excepció que representa Espanya pel que fa a que els blocs de dreta i esquerra encara venen liderats per dos partits més aviat tradicionals, de centre-dreta i de centre-esquerra.

I també passa, per exemple, amb les capitals. És a dir, Tot i l'ascens que hi ha de l'extrema dreta, en aquest cas, molt majoritària en molts països de la Unió Europea, per exemple, el Regne Unit, també ho veurem a França, ho estem veient a Alemanya, també ho estem veient a Espanya, és a dir, les últimes projeccions parlen que el Partit Popular podria perdre escons i, en canvi, Vox pujaria moltíssim. A Catalunya també ho veiem, és a dir, a Catalunya també hi ha un ascens d'aquest partit. La capital d'Espanya seria totalment contrària a les altres capitals, és a dir, a les capitals com Berlín, Londres, París, estan guanyant opcions que no tenen res a veure amb l'extrema dreta, és més, es presenten com opcions anti-extrema dreta, i en canvi la capital del Regne d'Espanya. Les opcions de dreta i d'extrema dreta continuaran sent majoritàries. És també una excepció en aquest sentit. Excepció ibèrica. Excepció ibèrica. I només una última cosa molt ràpida. Sí que hi ha un canal de diplomàcia en Rússia i és que li seguim comprant gas rus.

Jo per desenvolupar breument això que explicava la Sara i que ara has complementat també una mica. Qui hi ha darrere, qui hi havia darrere de la campanya de Mandani a Nova York era un senyor que es diu Maurice Katz, no sé si n'heu sentit a parlar aquests dies, però és una mica l'ideòleg socialista de l'alcaldia de Nova York. I ha estat darrere també del triomf de Dielinke a Berlín. S'ha sabut aquests dies que és una de les persones que ha assessorat comunicativament però també políticament a Dielinke.

Estarà rebent ara una trucada de Sumar o de Podem. Esperem-ho, esperem-ho.

Tot i que no sé si ja se salva gaire aquest vaixell, ja. Llavors, quines són les tres característiques que ell imprimeix en aquest tipus de propostes que estan funcionant? Ho dic perquè potser algú, efectivament, pot treure alguna conclusió. Molt ràpidament. La primera. La proposta no es basa en anar dient tota l'estona que ets molt antifeixista, molt antifeixista i molt antifeixista, sinó que es tracta de proposar alguna cosa. Un, una esquerra propositiva. Dos, com són aquestes propostes? Les propostes són, si em permeteu, la referència, recuperant la tradició d'Andre Gors, d'aquest socialisme que parlava de les reformes radicals. És a dir, són reformes, efectivament, perquè no són revolucions, són reformes, però són reformes que són concretes i que són factibles, i a la vegada són radicals. És a dir, no es conformen amb. Anem a parlar de l'exemple de Barcelona o del PSOE anem a posar un impost o una ajuda perquè els joves puguin pagar el lloguer que al final se l'acaben quedant els rendistes no, anem a tocar la propietat anem a tocar la propietat. De les grans immobiliàries de Berlín, un exemple. Per tant, proposta concreta, ben estudiada, per tant, la seva implementació no és una cosa abstracta, no nacionalitzar-se els factors productius, no tal. Què tal, Lluc, com estàs? Si no, anem a veure quina és la ruta concreta per poder fer aquestes coses. Ha d'entrar Lluc Sarelles per situar l'audiència, que es pau, perdona. No, llavors, per exemple, el cas de Berlín no és només nacionalitzar 220.000 habitatges, sinó que és també, ep, se'ns estan escapant habitatges per un tema dels pisos moplats. És igual, no entro en aquests detalls. També anem a regular-ho. És a dir, una esquerra radical, reformista, però factible. Una esquerra factible per recuperar aquesta tradició de l'EIC-9. I, finalment, tercera característica, un lideratge nou i amb credibilitat. Fixeu-vos el que hi ha en els tres casos. Una persona que no és. Torna a decolar-ho. No puc ser més explícit. No, ara tornarà Junqueras. No, una persona nova que el seu caràcter, la seva història i la seva biografia, en el cas de la líder de Die Linke, de Elie Verhalp, ha sigut brutal. La manera de connectar-la amb la realitat de Berlín, amb que és una persona que ha viscut tota la vida allà, la seva tradició com a persona migrada. És a dir, una biografia que connecta i que genera credibilitat. Per tant, no ressuscitar altra vegada els lideratges del passat. Aquestes tres coses, per una banda, no antifeixisme i estar, sinó concreció, factibilitat i podríem dir reformes radicals i credibilitat dels lideratges, està funcionant. Ha funcionat a Graz, ha funcionat a Berlín, ha funcionat a Nova York, pot ser que funcioni a França. Anem a prendre nota.

Bolaño. A França no tinc tantes esperances, Pau. No ho tinc tan clar. Que tu no en tinguis ja em sembla bé. Bueno, no sé, l'extrema dreta no és la meva opció. Però aquí te pots posar com vulguis, però a l'esquerra el Partit Socialista és l'única opció. O sigui, només cal veure com està el panorama. A la CUP ni està ni se l'espera, a nivell d'Espanya, a nivell d'estat espanyol, i sumar-hi comuns és un ente l'equis. Si la salvació, mirant aquí, jo sí que seré d'acord. Si la salvació és que torna Ada Colau, apaga i vamonos. Compte també que el que està passant a Ceuta és el renaixement dels més grans i nacionalisme espanyol. O sigui, que estan fent absolutament totes les barbaritats. No porten cap solució, és allò en quant pitjor millor, però la solució els importa molt. Res. O sigui, què passen les nenes? Tenim 500 nenes per acollir-les a la península i aquí no m'ho pesa. I jo crec que al final l'única alternativa és l'aliança de les esquerres. Ho hem vist a Berlín, on Dielinque el primer que ha dit és que pacten l'SPD i els verds, i ho hem vist en l'altre estat, on l'SPD pacta amb Dielinque i els verds. Bueno, jo l'opció que l'esquerra pacti amb la dreta no ho veig. I en aquests moments, posa't com vulguis, l'única opció real és el Partit Socialista.

Ens acompanya Lluc Salelles. Alcalde de Girona, bon dia. Bon dia, Ricard. Com ha anat aquest viatge? Llarg, la veritat.

Puc arribar molt lluny en dues hores i mitja. Més de dues hores i mitja has tardat, no? Sí, un quart de vuit. Bueno, i he arribat aquí ahir a 46. Sí, bueno, dues hores i 36.

Fem un got d'aigua, si et sembla, i ara conversem. Connectem ara amb el Corte Inglés per saber totes les novetats. Bon dia. Hola, bon dia.

Què, necessites un portàtil nou? Vols fer realitat el mòbil dels teus somnis? Doncs, per tot el que t'agrada o per tot el que puguis necessitar, ara tens el finançament 100% per clients amb targeta i el Corte Inglés. Endut en el televisor de gran pantalla o aquella gran nevera americana que et fa falta, o una bici o una joia, el sofà i tot. Finançament 100% del Corte Inglés, també a Hipercorp. Finança les compres fins en 12 mesos TAE 0% sense interessos en electrònica, electrodomèstics, esports, llar i molt més. Amb avantatges com el servei carta de compres, perquè no carreguis les bosses i ho puguis finançar tot en un sol tiquet. Aprofita el finançament 100% a la botiga web i app del Corte Inglés. Finançament 100%, el finançament que et va més bé. Ah, i fins diumenge 4 d'octubre, eh? Per compres superiors a 200 euros. Finançament ofert per financera al Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació. Consulta les condicions i exclusions al Corte Inglés. I recorda't que t'esperem al nou Club del Gourmet del Corte Inglés Diagonal a la cinquena planta. Vine a descobrir una nova proposta gastronòmica en un espai renovat que et sorprendrà. Ara a la cinquena planta. Gaudeix del nou Club del Gourmet de la Diagonal. I res més per avui, fins demà.

La vitamina C ajuda a disminuir el cansament i la fatiga. La proteïna contribueix al desenvolupament de la massa muscular. Nou Don Simón Pro. Aquest Citroën C3 és increïble. És tan espallós que sembla un dúplex.

Gairebé m'hi podria posar dret sense tocar el sostre. I des de 16.400 euros. Què? Demana ja el teu C3 des de 16.400 euros amb fins a 8 anys de garantia. Setembre és increïble en tota la Gamma Citroën. Dolor?

Aquesta vegada no t'impedirà continuar fent el que et ve de gust, perquè estem al teu costat per alleujar el dolor ràpidament. Neix el nou FisioCrem Gel Forte, perquè res t'impedeixi gaudir del que realment vols. Amb FisioCrem Gel Forte, tu ets més fort que el dolor. Per a dolors aguts musculars i articulars. A partir de 12 anys. Compleix amb la normativa vigera en matèria de productes sanitaris. Vegeu un efecte secundaris i contraindicacions al web de FisioCrem. Farem un espectacle que ens hem inventat.

El Mic i els seus amics tornen amb Mac Mac Mic, un espectacle de titelles, amb una gira que passa per Barcelona, Terrassa, Tarragona, Badalona i Manresa. Serà molt xulo! I aquestes festes de Nadal t'esperen al Sant Andreu Teatre de Barcelona. Que hi voldràs anar? Sí! Entrades ja disponibles. Consulta la informació al web del Super3.

Doncs ens acompanya avui també l'alcalde Lluc Salelles, cap de llista de Guanyem Girona. Alcalde, bon dia de nou i gràcies per acompanyar-nos. Bon dia, un plaer, com sempre. Davant del que està passant i ara explicant, vostè creu que la CUP s'hauria de presentar a les generals?

Jo he defensat públicament que crec que hi hauria d'haver una candidatura més enllà dels partits actuals de l'esquerra radical i sobiranista en el Congrés Espanyol que es presentés amb tres o quatre propostes molt concretes. Una podria ser la selecció nacional catalana. La segona podria ser algunes de les que ha plantejat Die Linke a Berlín, que com sabem els ajuntaments a l'estat espanyol no les podem fer. I la tercera podria ser l'aposta per un canvi absolut del model econòmic, que no vagi pel turisme, sinó que vagi per potenciar la indústria, el sector primari, elements que ens permetin tornar a connectar i afavorir que el cost de la vida de la gent no pugi als nivells que està pujant ara mateix.

Quan diu que no sigui partidista vol dir que hi hauria gent de la CUP, que podria haver-hi gent d'Esquerra, de sumar, de tot aquest espai, diguéssim.

Sí, que hi hagués gent d'espais d'aquests polítics, amb una proposta política molt concreta, amb tres o quatre punts, que pogués guanyar les eleccions a Catalunya i que pogués condicionar, en el cas que la dreta i l'extrema dreta no treguin majoria absoluta. Aquesta és la meva aposta personal, ho he defensat des de fa ja uns mesos, i a tot arreu em ho pregunten, així ho explico. I està tenint converses? Està avançant aquesta proposta? Jo estic fent d'alcalde i ara m'has fet una proposta, m'has fet una pregunta i tal i resposta. Jo no soc l'encarregat de negociar absolutament res enlloc. Per exemple, amb Rufián n'ha parlat, d'això? Jo amb Rufián no recordo haver parlat mai. Perquè no hem coincidit. Ja, ja, ja. Sí, sí, no, no. I tampoc tinc clar què planteja Rufián. Vull dir que Rufián a vegades ha semblat que plantejava una cosa vinculada a l'esquerra espanyola, d'altres no. Jo plantejo una qüestió clara i nítidament catalana, amb sobirania aquí. Seria Rufián,

la proposta Rufián a la catalana, per entendre'ns.

Bueno, jo crec que no fa falta dir-li Rufián a una proposta que fa una altra persona.

Deixem començar parlant per la situació de tensió que hi ha als serveis socials. Vull preguntar-li pel cas de Girona, però aquest divendres el conseller de Drets Socials, Raúl Moreno, deia això. Com redimensionem els serveis públics a la població que tenim o que tindrem a Catalunya? Si podem acollir-los, regularitzar-los, que puguin pagar els seus impostos, tenir drets i tenir deures i, per tant, redimensionar els serveis públics per donar resposta a les necessitats de la societat. Radimensionar els serveis públics. Vostè creu que Girona, per exemple, una ciutat com Girona, també necessita radimensionar-ho? Ara mateix, com estan els serveis públics?

Sí, absolutament, totalment d'acord amb que la dimensió que tenen els serveis públics i els serveis socials en una ciutat com Girona, de tot tipus, aquells que prestem la Generalitat, els ajuntaments i també els que prestem la Generalitat, estan sota mínims. I per tant necessitem pressupostos públics molt més expansionistes, necessitem que hi hagi, doncs, recaptar més impostos, necessitem que els rics paguin més. I per tant per poder redistribuir cap a baix això no és res que ens inventem ara però si no fem aquest pas realment la situació és complexa als ajuntaments.

On està més clara la tensió? És a dir, què és el que traslladen els seus habitants davant de la situació de tensió dels serveis socials?

La situació més preocupant que vivim, jo crec, en totes les ciutats del país té a veure amb les persones sense sostre, les persones sense llar. No només les que viuen als carrers, sinó també les que viuen en naus i espais abandonats. S'han multiplicat per 3, 4, 5 a totes les ciutats, independentment de qui governi. Perquè la situació, en el cas aquest concret, ve de més amunt, ve de les polítiques que s'han estat fent vinculades al model econòmic, a l'habitatge, en els últims mesos i anys, tant si ha governat el PP a Madrid com quan ha governat el PSOE, i la realitat és aquesta. I no només, i ho vull dir, perquè últimament el que estic observant és moltíssima gent, podríem dir nascuda a Girona o nascuda a Catalunya, jove, dones, que es troben al carrer. I aquesta és la realitat del país i l'hem d'explicar, perquè si no l'expliquem, la gent la veu. La gent ja la veu i els polítics l'hem d'explicar per poder abordar propostes realment transformadores. El que no s'hi val és mantenir un model pensat en la beneficència o la caritat, que és el que hem anat fent en els últims anys i que pel que vaig llegir de la proposta de Collboni sobre el supermercat anava en una línia similar. Els que tinguin menys, que tinguin un lloc on poder anar a comprar alguna cosa més barata quan es va bandejar la sanitat pública i la educació pública en aquest país era per intentar que hi anés tothom. No els que no tenen menys. Aquest és el model de l'USO, que els que tenen menys tinguin un espai pagat per tots a nivell de beneficència. Per tant, o ens plantegem a nivell català i a nivell de l'Estat transformacions econòmiques de redistribució de la riquesa en gran format o la situació serà molt complicada en el futur. Clar, però això vostè sol,

diguéssim, des d'un ajuntament no té les eines per fer-ho, per això ara ho deia vostè, no? Cal la implicació de la Generalitat i cal la implicació del govern espanyol, de l'Estat.

Sí, nosaltres el que intentem, doncs, evidentment, és cada any anar posant més diners en tot el que són els serveis socials, en l'habitatge, en intentar, doncs, m'agradaria també poder iniciar un tema que se'n parla poc, però que és el dels locals comercials, amb. A mi em ven el petit comerç i els autònoms a dir, escolta, és que no estem podent mantenir la botiga oberta, no? La de roba per infants, la de pastisseria, la carnisseria, la peixateria I de la Meritxell Manet parlem de l'habitatge, hem de parlar dels locals comercials i de com podem fer una borsa pública, com podem fer elements que ens ajudin a que algunes tradicions, alguns oficis, alguns elements que són centrals per poder garantir l'alimentació, per exemple, doncs, tinguin tinguin un futur a les nostres ciutats.

Clar, però això és una situació que genera molta incertesa i molta angoixa a moltes famílies i que necessiten solucions molt urgents. Hi ha molta frustració ara mateix i molta angoixa. I com resoldran des de la política aquesta frustració? Perquè el que sentim, les receptes que sentim fins ara, són receptes que van més a mig i llarg termini.

No tinc la resposta, Ricard. El que puc dir és que hi dediquem moltes hores en el nostre cas i molta força i molta empenta per intentar garantir que es construeixi un màxim d'habitatge públic a la nostra ciutat per posar-lo en un règim de lloguer s'equipa, que intentem, com deia, a nivell econòmic poder crear ocupació de qualitat. I no només ocupació vinculada a precarietat, a convenis que permeten només cobrar 1.000, 1.100 euros als treballadors i, per tant, és impossible viure en el context de país que tenim. Això és el que intentem fer nosaltres als ajuntaments, però crec que arribem on arribem, també.

Creu que per això s'alimenten més els vots d'Aliança Catalana? Perquè no tenen les eines per solucionar els problemes del dia a dia de la gent en urgència?

Jo volia dir d'Aliança Catalana i de Vox, perquè el creixement de l'extrema dreta al nostre país no només és d'Aliança Catalana. I a vegades també tinc la sensació que en aquest país, ara últimament només mirem cap aquí, i també Vox està creixent, i l'altre dia estava en una ciutat del Vallès, on m'explicaven clarament que el principal risc en quant a extrema dreta és la possibilitat que Vox faci un gran resultat. Vox i Aliança Catalana i l'extrema dreta, evidentment, aprofiten aquesta frustració, que estan vivint moltíssimes famílies treballadores de classe populars, autònoms, que veuen que els està costant arribar a final de mes, i el que fan és identificar un adversari, que en aquest cas és una persona més pobra que aquestes, i dir que tot el problema és ells, en lloc d'explicar que el principal problema és que la riquesa cada vegada es concentra en menys mans. Al final, jo crec que és molt senzill. Si hi ha 100 monedes i resulta que n'hi ha 3 que se'n queden 70, quan abans aquests 3 se'n quedaven 30. Però si hem canviat les tornes. Abans, als 70, repartien entre la gent, i ara en tenim 30 per repartir entre la gent, i són més gent, també, en el país. Jo crec que això ho pot entendre tothom, i Aliança i Vox aconsegueixen que entre tots ens creiem que el problema és el veí i no l'altre, que evidentment no és el veí, perquè és un fons d'inversió, no saps qui són. Qui sap el nom del director general de Repsol ara mateix en aquest país? Qui el sap? Qui el sap? Ningú. Tendéssa. De les multinacionals, qui sabem els noms i cognoms? En canvi, dels dos nois joves de Manresa, escolta, noms, cognoms, vides. Està clar cap on tots, eh? I això és responsabilitat, ens estem enfocant. Llavors, hem de començar a enfocar cap a dalt, no cap al costat.

Clar, però, per exemple, la CUP. Xavier Pellicer, porteu de la CUP, en aquest cas, al Parlament. L'endemà de la conferència, el president Nilla li preguntava en valoració de què havia trobat a faltar. Deia això. És a dir, vostè creu, com a CUP, que el que cal ara mateix en el país és un referèndum? No creu vostè que és un moment de parlar més de l'eix social i no tant de l'eix nacional?

Jo sempre defensaré que hem de parlar de l'eix social i l'eix nacional. Hi ha una part del que dèiem ara dels vots d'aliança que també tenen a veure amb la frustració en l'àmbit nacional i, per tant, si no en parlem nosaltres, estem regalant un carril absolutament a altes formacions. A mi em sembla que la proposta del referèndum és una proposta democràtica.

Sí, però alcalde, un referèndum soluciona els problemes que abans esmentàvem del cos de la vida?

Home, jo el que tinc clar és que vaig al País Basc i amb el concert econòmic que tenen i la capacitat que tenen de decidir com pagues els impostos ja, com els pagues, no quants en pagues, sinó com els pagues, amb això estan decidint bastant la política pública del seu país. I si això ho poguéssim fer a Catalunya, ja al concert, no dic la independència, segurament moltes de les coses que estem parlant aquí se solucionarien millor. També dependria de qui governés, si governa la dreta, si governa l'esquerra, què és dreta i què és esquerra. Però, en tot cas, evidentment, si els recursos els poguéssim tenir nosaltres i poguéssim decidir les polítiques públiques totes al Parlament de la Ciutadella, segur que tindríem més capacitat per solucionar els problemes de la nostra gent.

En tot això també estan creixent molt els discursos d'odi. De fet, vostè ha estat víctima fa poc de discursos d'odi. S'ha trobat pintades a casa seva, crec, davant dels contenidors de casa seva, dient Lluc, fill de puta. Vostè em prendrà algun tipus d'acció?

Jo ho he traslladat als cossos policials, evidentment, i els he exposat que hi havia hagut això. És una situació que sí, que he viscut i que estem vivint. I bé, jo sé, fa molts anys que faig política, no només a l'Ajuntament, sinó abans. He estat detingut, he passat per judici, sé que al final quan fas política hi ha un cert risc, i en aquest cas quan ets alcalde a vegades passen aquestes coses que òbviament vull rebutjar i m'agradaria que qui ho hagi fet no ho torni a fer. Vostè no havia fet de pintades a seus altres partits? A seus altres partits jo no havia fet pintades. O a parets? A parets sí que havia fet pintades, però no amenaçant a ningú, ni insultant a ningú.

Ho dic perquè també l'esquerra independentista a la qual vostè pertany també ha fet pintades a seus d'altres partits. No sé si vostè també ho condemna.

Jo no sé qui en les pantalles es refereix exactament, però jo penso que les pintades són una manera d'expressar-se. Jo crec que el que no hem de fer és ni amenaçar ni insultar. Això no, una altra cosa és que tu vulguis posar que vols la independència, que vols el socialisme, que vols transformar i canviar el món. Això, bé, a mi em pot semblar més bé o més malament, però forma part de la llibertat d'expressió. Darrerament vostè va

criticar l'anunci del president Salvador Illa de climatitzar totes les escoles, tot demanant col·laboració dels ajuntaments. Eh. Expliqui'm què és el que suporta avui en dia un ajuntament pel que fa a un fet com aquest, per exemple, i per què vostè critica el fet que sempre recolzi tot cap als ajuntaments.

És que les polítiques de la Conselleria d'Educació, mireu, fa sis mesos van tenir unes subvencions que tenen a veure amb el que són adequació i manteniment, bueno, adequació bàsicament de les escoles, que és una competència de la Generalitat, i el que diu és, miri, en el cas de Girona, donarem dos milions d'euros a l'Ajuntament i que l'Ajuntament faci tots els projectes, en aquest cas nosaltres farem lavabos i finestres a les escoles públiques de la ciutat, les canviarem i ho modernitzarem. El següent, climatització. Tornarem a posar els diners i vostès contractin el personal, facin tots els projectes. Bueno, escolti, jo faré el revés a partir d'ara. Tot el que jo tinc competència ho delegaré a la Generalitat i que ells posin els treballadors. Jo ja poso els diners, eh? Però que ells posin els treballadors, redactin els projectes, els facin, els licitin, els adjudiquin, els controlin. Bueno, i això és el que critico. Ja, però no estem d'acord. No, no, és que el que hauríem de fer, en tot cas, llavors, és sortir el senyor Collboni, el senyor Viñuales, el senyor Larrosa i el senyor Salellas i anunciar-ho a nosaltres, en tot cas. Home, el que no pot ser és. Ah, no, jo poso els diners, però tota la feina pels ajuntaments. Parlin amb qualsevol alcalde. També els del PSC. També els del PSC. Que, evidentment, no ho diran en el micro com ho dic jo, però ho diu tothom que no pot ser aquesta manera de funcionar la Generalitat.

Clar, però també estàvem d'acord en un model més descentralitzat, no? És a dir, que els ajuntaments tinguessin capacitat de decidir. Aleshores, el que vostè demana també és més eines per poder tirar endavant aquestes polítiques. Jo no passa res.

Si jo puc decidir, fantàstic, però llavors que em posin el personal o que m'ajudin a canviar la tramitació i que sigui menys feixuga, perquè el que ens estan fent és ens estan tensionant els ajuntaments. Ens estan tensionant a uns nivells que és molt difícil que ho puguem fer. I el següent serà, doncs, que evidentment vindran les famílies i amb qui es queixaran, no? Amb els ajuntaments. No es queixaran a la Generalitat, no? Quan el que ha sigut és una delegació sense recursos suficients.

Avui també explicàvem a l'informatiu que una quarta part dels allotjaments d'ús turístics a Girona no fa servir cap dels sistemes de recollida d'escombraries i de la resta la majoria en fan un ús molt baix. És una de les principals preocupacions que té vostè ara com a alcalde de l'Ajuntament de Girona?

Home, sí, la recollida de residus i que la ciutat estigui neta és un tema que ens preocupa i molt, a mi el primer, i a molts ciutadans, perquè és una cosa que fem cada dia tothom, o cada dos dies, o cada tres dies. I que el barri vell de la ciutat, en aquest cas, on es concentren els habitatges del turístic, doncs hi hagi bosses al carrer. Perquè els turistes no estan ben assessorats o prou ben informats quan s'allotgen aquests habitatges per tirar a les escombraries on toca, doncs sí, em preocupa, i per això el que hem fet és fer arribar un requeriment a les empreses d'habitatge d'ús turístic i impartir l'ús que si no canvia la situació, doncs evidentment els haurem de sancionar. Perquè quants pisos turístics hi ha a Girona ara mateix? Hi ha 900 llicències formalitzades, tot i que segurament actives no n'hi ha tantes. Vull recordar que dos mesos després de ser alcalde vam limitar. Des de llavors ja al barri vell no hi pot haver-hi cap més llicència d'ús turístic. Això va ser una mesura que nosaltres portàvem en campanya, a l'estil d'altres candidatures que s'han parlat avui aquí, i que en el futur, el 2027, quan es vegi i hagin hagut les eleccions, nosaltres també ens presentarem en poder limitar i reduir aquestes llicències d'ús turístic a la nostra ciutat. T'he de dir l'altre dia

a vostè que confia que abans d'acabar el mandat hauran d'entregat o estaran construint uns 200 pisos assequibles o protegits.

Sí, de fet, ara la gent s'està presentant a les bases, hi ha les bases publicades, i per tant fins a principis d'octubre tothom qui compleix amb els requisits es pot presentar pels primers 100 habitatges, que confiem que les claus les podem donar abans de final d'any. Hi ha una obra que ja està en marxa per part de l'Incasol, en aquest cas un terreny municipal, i l'altra ens estem acabant de veure si en un dels concursos que ha fet la Generalitat podem ja també començar les obres durant aquest 26-27 anys.

Vostè ha dit que vol optar a la reelecció, a les eleccions del mes de maig. Expliqui'm quina Girona està deixant, en què ha millorat l'alcalde i quina Girona vol construir.

Bé, és una Girona en què nosaltres ens hem concentrat molt en poder fer polítiques d'habitatge i en preparar la ciutat perquè a nivell de planejament, a nivell de construcció, l'habitatge públic guanya molt més percentatge respecte al que està a venti ara mateix. És una ciutat que hem treballat molt per les pacificacions també i per garantir que hi hagi espais de trobada, espais de cohesió, espais de comunitat. A prop de les escoles, a les places, i això és un tema que per nosaltres és estratègic, i la tercera, crec que ho he dit al principi, centrar-nos en poder generar una economia que l'ocupació vinculada a aquesta economia, el model econòmic, sigui de més qualitat, i en aquest sentit són tres eixos amb els quals estem treballant.

Sí, senyor Salellas, la CUP ha escollit aquest cap de setmana Laure Vega com a candidata a Barcelona, a les properes municipals. Ha donat diverses entrevistes. En una entrevista avui, aquest cap de setmana, al periòdic ho deia, que es podia pactar amb el PSC si és per qüestions que serveixin per transformar la vida de la gent. Vostè ho comparteix? Vostè projecta de cara a les properes municipals poder pactar amb el PSC si és per qüestions que consideri que pot transformar la vida de la gent?

En primer lloc, desitjar-li tota la sort i els encerts, com es diu a la Laura, perquè pugui fer una gran campanya i uns grans resultats. I sobre la pregunta que em fas, jo fa una setmana el PSC ens votava a favor d'una modificació de crèdit d'1,7 milions per millorar en temes d'habitatge, enllumenat i asfaltatge a la ciutat de Girona. Això es pacta amb el PSC. Suposo que sí, no? Però jo crec que en aquest cas hi ha temes, moments puntuals que es pot fer. Jo crec que la Laura ho va explicar bé, si mires el vídeo, més enllà del titular, deia, escolta, si el senyor Collboni deixa d'apostar pels grans fons inversors, els especuladors i tot això, i es posa a treballar amb l'habitatge cooperatiu, amb l'habitatge públic, de veritat, hem de poder arribar a acords per millorar. Jo això penso que sí, que ha de poder ser. És que estem parlant com en el seu moment, quan Convergència va passar a apostar per la independència, els independentistes, evidentment, van morir a fitxa i vam arribar a acords. Si el senyor Collboni deixa de fer una esquerra soft i passa a ser una esquerra realment potent i radical, entenc que la CUP, en propostes, ja va poder arribar a acords. I per formar govern? A Barcelona o a Girona? A Girona. Doncs jo vull veure els resultats en això per valorar-ho.

Ho dic perquè després de la plantada de Junts, que al final us han deixat tirats a meitat del mandat, no sé fins a quin punt creu que és valorable canviar l'aritmètica de pactes a la ciutat.

Crec que hem de veure els resultats perquè els resultats s'han d'interpretar quan hi són, què t'ha volgut dir la gent s'ha de veure també nosaltres el pacte que vam fer que abans el senyor Bolano l'he sentit a la ràdio va ser un pacte programàtic amb 64 punts entre Esquerra, Guanyem i Junts que no era com està acostumat aquest país a fer pactes per dalt sinó concrecions concretes per la ciutat i per tant hem de veure els resultats i hem de veure què proposa cadascú i a partir d'aquí valorar quins acords es pot arribar.

Sí, alcalde, quants recursos destina el seu Ajuntament per netejar pintades a les parets? Veig que has agafat el tema de les pintades, eh? Sí, és que m'ha fet gràcia veure que en el seu dia havia pintat parets. M'agradaria saber si l'alcalde avui ordena que es netegin aquestes pintades. Dos, Catalunya pot acollir de forma il·limitada? I tres, si l'any 2022 la CUP va retirar. El suport al president aragonès per incompliment dels acords i Junts, recentment, a través de la senyora Geis, alega també que per incompliment d'acords de govern es retira Junts del govern perquè aleshores era creïble i avui no ho és.

Són tres preguntes una mica llargues. No, no, i a més a més,

entenc la brevetat, però no em foteu tres preguntes perquè llavors de breu no serem.

L'alcalde, les pintades. Sobre les pintades, nosaltres destinem entre mig milió i un milió d'euros l'any a retirar i a netejar pintades. Tenim una brigada a l'Ajuntament de Pintors que especialment a tota la zona del barri vell patrimonial retira pintades i jo ordeno retirar pintades. Sí que hi ha un element, que a vegades aprofito preu-ment per dir-ho, que és que algunes pintades es fan en façanes que són privades. I l'Ajuntament, legalment, no tindria perquè, o potser no hauria d'intervenir, sinó que li tocaria, en aquest cas, al comitè de propietaris. Però torno a dir que nosaltres ho fem, activem, i hi ha un ordre, evidentment, de netejar pintades a la ciutat de Girona. Que jo, quan tenia 17, 18, 19 pintes, no vol dir que jo no pensi que a la ciutat ara, doncs, millor que no hi hagi pintades, que no pas que n'hi hagi. I el del Geis. I sobre això, bé, jo puc. Jo no sé què ha passat entre Aragonès i la CUP, jo no hi era, però sí que sé què ha passat entre Guanyem i Junts, i sé perfectament que no s'ha incomplert cap acord. I sé perfectament que quedaven nou mesos per les eleccions, que hi havia unes enquestes que havien donat al partit 15 dies abans, i que havien passat certes coses, que és el que va portar a Gemma Jais a moure's, perquè les entrevistes que va donar el senyor Jais no va poder concretar quatre o cinc coses que seguissin incomplertes.

Faltava el tema de créixer il·limitadament, Catalunya. No, acollir ilimitadament. Podem acollir ilimitadament.

Home, jo A mi m'agradaria pensar que. Viuríem en un món. El meu ideal és un món on la gent viu on vol i preferiblement allà on ha nascut, que és on acostuma a voler viure. Ara hi ha uns moviments migratoris molt grans i nosaltres ens hem de poder acollir, evidentment, però hem de poder acollir sempre també molts més recursos dels que tenim. El que no pot ser, i també ho he explicat, és que l'Estat ens vagi derivant a persones de tot tipus, a la nostra ciutat, per exemple, i els recursos no incrementin.

La visa, l'Estat? No.

Toni, breument. Buah, sí, jo només tinc deu preguntes. O sigui, no. Bueno, no, primer mostrar la meva solidaritat per les pintades, perquè sé el que és això. És molt cardà, tenia bé personal. Però llavors, alcalde, no em digui que la CUP fa pintades. Jo treballo al Crònica Global i ens van assaltar dos vegades la seu amb pintades no massa carinyoses i tots els vidres trencats. Després, ens opta que vostè defensi una postura d'esquerres de cara a les eleccions generals i tal, i després no digui que no vol pactar en un partit que té el discurs d'Aliança Catalana. A Girona. I després m'ha sobtat que en el tema d'escombraries, i acabo, Ricard, digui que és un tema només dels pisos turístics, quan hi ha una mica de bronca perquè el sistema de recollida selectiu vostè sap que té moltes crítiques. A Girona.

Jo, si s'ha entès que deia que era només un tema de pisos turístics, ho retiro, perquè no vull dir en cap cas que això sigui així. El que tocaria és que la Generalitat i la Conselleria de Paneque premies aquells municipis, com Girona, com Manresa, que estem tirant endavant apostes que ens permeten arribar al 60-60% d'allò que ens diu la Unió Europea. A hores d'ara no se'ns està premiant com se'ns hauria de premiar. Funcionen. Hi ha coses a millorar, però el porta a porta amb els de barris funciona perfectament, amb un 90% tinc des de recollida. I això és així. Sobre el tema de. És que abans venia a la ràdio, crec que en Pau ho ha explicat molt bé. Jo en molts moments, la diferència entre Junts i el PSC, a la ciutat de Girona, amb discursos de model econòmic i en molts altres temes, no hi veig diferències. No hi veig. Jo hi soc, a la ciutat de Girona. I amb el discurs de promoció de la selecció espanyola i el nacionalisme espanyol, el discurs que jo vaig sentir al plenari per part del regidor de Vox i del regidor del PSC va ser exactament el mateix. I això haig de dir que a mi. Per tant, no, pregunto. L'èxit de la selecció espanyola a Catalunya va ser impressionant. No, però haig de dir que perquè van coincidir ells en aquests temes jo ja no puc arribar a acords amb el PSC. No, dic que no. Ara parlant clarament.

No és el mateix pactar amb Vox o amb Junts?

No, és que per mi Junts i Alianza no són el mateix. No són el mateix. A mi, evidentment, ni soc de Junts, ni soc d'Alianza, ni soc del PSC. Però és que no són el mateix. Ens fem un tret al peu. Com que no és el mateix el senyor Metz, que no m'agrada. Que la gent de l'AFD no són el mateix, sisplau. Hem de poder diferenciar les coses, perquè si no, osti, si no, crec que són poc rigorosos. És com si jo dic que el PSOE i el PP són el mateix.

Tu em dius, oh, no. El món independentista

porta anys i anys. Et puc mostrar molts moments en què s'han comportat de manera similar. Llavors, jo crec que hem de poder, hem de poder, sisplau,

distingir les coses. Pau, breument. La crònica global no m'ha condenat. Si t'explico la crònica global. Bueno. No, que no ha condemnat. No ha condemnat els atacs

que van rebre dos vegades com a mínim. Jo ja he dit que no vull que vagin a seus, o que a mi no em sembla bé que es vagi a seus i s'amenaci de res. Jo, Lluc Salellas, ja ho dic aquí, jo em faci falta.

Algun dels referents dels que hem parlat abans, alcalde, per exemple, no sé, poso l'exemple de l'alcalde de Nova York, no li faig la pregunta perquè estic convençut que serà la resposta, ja la faig jo, que és que si miressin la realitat catalana, segurament li costaria molt trobar diferències substancials entre el que planteja Pizarrello, Laura Vega i Joan Tardà. No sé si veu per on va la pregunta. Normalment a casa nostra sempre veiem moltes diferències perquè hi ha molta gent que té moltes dependències i moltes pagues i moltes fidelitats i lleialtats que a vegades són molt raonables. Però quan posem distància a vegades ens adonem de la situació. Per això li poso aquest exemple. Vostè, dintre de l'espai de l'esquerra independentista, crec que s'ha manifestat bastantes vegades. A favor d'una certa, no ho sé, coexistència, col·laboració, mirada estratègica d'aquests espais polítics, i no només polítics, sinó també sindicals. Es podria dir que vostè és la part més, no sé com dir-ho, però que està més a favor d'aquesta, o com a mínim, si no, confirmeu-m'ho vostè, però que s'entén del seu discurs una certa valoració positiva d'un escenari tipus Bildu a la catalana. No sé si estic sempre així, però vostè ja em corregirà. La pregunta concreta, per tant, seria, què és el que fa difícil o impossible a Catalunya avui en dia que es pugui caminar cap a aquest escenari, que des del meu punt de vista és l'únic escenari que s'alinearia amb aquests. Processos dels que hem estat parlant, on efectivament l'esquerra no és subsidiària del PSC i pot escapar-se d'aquest racó de vostès pactaran amb el PSC o no? Perquè, com que jo ja tinc el 40% dels vots, com passa a Berlín, és el PSC el que pacta amb mi. No soc jo el que vaig de cul per pactar amb el PSC. Llavors la Laura Vega ja no està incòmoda, perquè la pregunta és una altra. El senyor Lluc Salelles no està incòmoda, perquè la pregunta és una altra. Per tant, la pregunta concreta és què falta a Catalunya perquè aquest escenari que es dona a Euskal Herria sigui viable? Si és que el desitja vostè, perdó.

Jo no sé en quina fórmula, perquè tampoc la sé detallar, però jo crec que sí que hem d'anar tendint cap a tot això que estàs plantejant, Pau, i a mi m'interessa un procés de col·laboració entre aquests espais polítics, i falta, jo crec, molt de treball conjunt, molt de colze a colze, i per tant segurament el que necessitem és espais on això es vagi trobant, I malauradament potser també falta una realitat que encara sigui més complicada o més dolenta que la que estem tenint ara, que és difícil, però que evidentment algunes enquestes apunten que això pot ser així en els propers mesos. Aquestes dues coses, jo crec que hi haurà més possibilitats que tot avanci.

Lluc Sabelles, alcalde de Girona, gràcies per acompanyar-nos avui al Matí de Catalunya Ràdio i bona tornada. Esperem que no trigui tant a tornar a Girona. Molt bé, gràcies a vosaltres. Farem una pausa i de seguida parlarem amb l'advocat de Jordi Turull perquè demà el Constitucional començarà a analitzar els recursos d'empara dels líders del procés per l'amnistia. Ho expliquem d'aquí a dos minuts.

Em passes les ulleres de prop amb aquesta pantalla tan petita, no hi veig de cap ull. Si et traguessis el cupó de l'11 de l'11 de l'11 dels ulls. No, que si em toca el premi d'11 milions d'euros o un dels 11 premis d'un milió, no vull que em reconeguin. Nena, però si a casa només hi som tu i jo. Però hi ha finestres.

Si no vols que et reconeguin perquè t'has fet milionari, ves en compte que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió.

Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que

més premis milionaris dona. Ja a la venda.

11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

De perdre la veu a Xampala a perdre la por al nou passatge, el Carnicero de Penitents. De veure volar el Comte Draco a volar a Coco Piloto. Veniu a viure el Halloween per tothom a PortAventura World, on tothom es posa d'acord. Hotel Més Entrades amb fins a un 15% de descompte. Consulta les condicions a la web.

Fins al 4 d'octubre per clients abtarjat al Corte Inglés per compres superiors a 200 euros. Finançament ofert per financiar el Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació. Consulten les condicions i exclusions al Corte Inglés con ES. No t'encallis amb les mates, amb la història, amb la química. No t'encallis amb les llengües, amb l'economia, amb la literatura.

Sigui quin sigui el dubte, repte o problema, tens vídeos que t'ho expliquen de manera fàcil, ràpida i en català, i supervisats per mestres

i professors. Ciutadans de Catalunya. No us ho creureu.

És més fàcil del que et penses. Sorpresa. Així que som-hi.

A practicar. Acompanyeu. Pregunta, inspira't, apren. A l'ESO i al batxillerat no te'n callis. Amb 3CAT Campus.

Disponible a la plataforma 3CAT, a YouTube i a les xarxes socials. És que no ho entenc, som capaços de fer una hora de ràdio cada dia i quan ens donen 30 segons per fer una promo.

Roger, no és tan difícil. És que només has de dir l'horari, el nom i qui presenta i ja està, eh? A mi em van dir que si un oient diu aquestes tres coses juntes quan fan les enquestes d'audiència, després ho petes, eh?

Home, una petadeta ens aniria bé, la veritat. De dilluns a divendres de 6 a 7 a la tarda de Catalunya Ràdio.

És una promo ni es veu. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Marta Montaner i Juliana Canet.

A Catalunya Ràdio, la crònica social del país.

100 minuts seran dos quarts d'onze. Demà el Tribunal Constitucional començarà a analitzar els recursos d'empara dels líders del procés per l'amnistia. Aquesta serà la primera reunió del TC després de l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El primer recurs que es posarà sobre la taula serà el de Jordi Turull. Major Roger, bon dia. Bon dia. I de quins tempos estem parlant?

Doncs mira, demà mateix ja hi podria haver la resolució, el que passa és que es dona per fet que no hi serà perquè el magistrat ponent, és a dir, el que redacta la sentència, José María Macías, no és favorable a aplicar l'amnistia. Si això passa, aniríem al següent ple, que és el 6 d'octubre, on es podria revisar o bé la mateixa ponència sobre Jordi Turull o bé la següent, que és la de Dolors Massa, que sí que escriu una magistrada favorable a l'amnistia. Com que dins el Constitucional hi ha majoria favorable a aplicar-la, doncs aquesta resolució sentaria jurisprudència i permetria el retorn de Carles Puigdemont i la rehabilitació de dirigents polítics com el mateix Jordi Turull o Oriol Junqueras.

Com dèiem, el primer recurs que es posarà sobre la taula serà el del secretari general de Junts, Jordi Turull, i per això ens acompanya el seu advocat, Jordi Pina. Senyor Pina, què tal? Bon dia, com està? I gràcies per l'espera, perquè l'hem fet esperar. Com que l'alcalde ha arribat tard, l'hem fet esperar. Què ha de passar demà? Ho ha explicat perfectament. Doncs passarà el que ja sabíem que passaria, que és que el magistrat Macías, que està a la dreta del nostre senyor. I no és perquè d'allò, sinó perquè s'ha pronunciat per activa i per passiva durant molt temps, va ser signant com era quan era membre del Consell Vocal del Consell General de Poder Social, aquell informe que van fer en contra de l'amnistia, sempre s'ha pronunciat en contra de l'amnistia, no només formalment com a magistrat i en aquest cas com a vocal, sinó a més a més amb diverses entrevistes que havia fet, i per tant era una cosa que ja teníem apamada que passaria. I òbviament, doncs, com nosaltres vàrem intentar, tant l'advocacia de l'Estat com les defenses, recusar-lo, I el propi Tribunal Constitucional ens va dir que no cabia la recusació. Perquè la gent ha de saber que el magistrat Macías ja va ser recusat envers els recursos d'inconstitucionalitat contra la llei que van presentar el Partit Popular, diversos diputats del Partit Popular, i el van apartar. El van apartar perquè, efectivament, s'havia pronunciat públicament

i amb el seu càrrec institucional en contra de l'aplicació de la llei d'amnistia. Llavors, quan nosaltres, que també és mala sort, hi ha 12 magistrats a Constitucional, i allò va amb llei de Murphy, ens toca el que més bel·lijaran estat amb això. I llavors, tant l'advocacia de l'Estat com nosaltres vam recusar-lo. El ple del Tribunal Constitucional ens diu que no, que no cap la recusació perquè són dues coses diferents. És a dir, la gent ha de tenir clar que el recurs que es desenvolupa demà no és un recurs contra la llei d'amnistia. És a dir, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem va fer dues coses respecte a Turull, Bassa, Romeva i Junqueras, que eren els condemnats per malbaratament d'acabar els públics, No va entrar si la llei era constitucional o no i si realment era d'aplicació, sinó simplement es va pronunciar dient que el malbaratament no formava part, el malbaratament comès pels nostres clients no formava part de l'anunciat de la llei d'amnistia. Per dos motius que la gent recordarà, i si no ho recordem, que eren, per una banda, perquè l'actuació dels presos polítics afectava els pressupostos econòmics de la Unió Europea, I per una altra banda, perquè hi havia hagut un enriquiment injust per part dels condemnats, cosa que, és a dir, es va modificar el Codi Penal i es va introduir a la llei el fet que quan no hi havia un enriquiment propi per part dels condemnats. No es considerava malversació.

No es considerava malversació. La primera de les qüestions litigioses ja s'ha pronunciat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. És a dir, totes aquestes dues coses són dues coses que la gent n'ha de recordar. Una de les magistrades del Tribunal Suprem, la senyora Ferrer, Ana Maria Ferrer, va fer un vot particular contra aquesta resolució del Suprem, dient una cosa molt important, dient, escolti'm. Però el primer i més important, això que ara ens traiem de la màniga, no ho havíem discutit mai en el judici, mai. Mai havíem dit. Entre altres coses, perquè si haguéssim discutit si aquesta actuació afectava els interessos de la Unió Europea, hagués hagut d'intervenir el fiscal de la Unió Europea, cosa que no va passar mai. I dos, no vam discutir si hi havia enriquiment injust o no injust per part dels presos polítics perquè no es va debatre mai. Entre altres coses perquè en el moment en què vam fer el judici, l'article 434 del Codi Penal no exigia com a element del tipus que realment hi hagués aquest enriquiment. Per tant, va ser un debat que no va existir. I això l'Anna Ferrer ho deia, escolti'm, aquí ens estem inventant una cosa nova. La primera part, el Tejue, perquè va plantejar una qüestió prejudicial la magistrada del Tribunal de Comptes sobre aquest particular, es va pronunciar fa un mes, un mes i pico, dient, escolti, no sé què diu vostè, això no ha afectat els

interessos econòmics de la Unió Europea. Però falta l'altra pota. Per això, Llarena no ha aixecat encara l'ordre d'atenció contra el president Puigdemont, perquè falta l'altra pota. Llavors dius, vale, molt bé, ja tenim una i ens la resol el Tejue, i ara ens falta l'altra, que és la que ha de resoldre teòricament demà. Al Tribunal Constitucional i si no el dia 6. Té números que demà. No, no, té números, no. El magistrat Macías, amb una cosa inaudita que jo no he vist mai, amb quasi 40 anys de professió, ha filtrat als fitxans de comunicació el contingut d'una sentència al Tribunal Constitucional, que això és gravíssim. La resolució del recurs que rebutjava la mística. Sí, sí, el teniu tots, o el tinc jo, perquè me'l vau passar vosaltres. Ho ha publicat a les xarxes un esborrany de la ponència. Sí, sí, l'esborrany. La ponència no ha passat. Sí, sí, tota la sentència on tenien tots els elements. Vull dir, jo he descobert abans del dia 22, jo i tota la ciutadania, a través dels mitjans de comunicació, hem descobert el que demà es debatrà en un ple del Tribunal Constitucional. Per tant, enteneu que demà anirà per aquí. No, no, anirà per aquí segur. El magistrat, com bé apuntàveu, el magistrat presentarà. El magistrat que li toca la ponència presenta la seva, perquè la gent ho entengui, la seva proposta de sentència. En aquesta proposta de sentència diu que tots els arguments que nosaltres

plantegem no són veritables. Nosaltres dèiem que la resolució del Tribunal Suprem era absolutament arbitrària. Carent de sentit i que anava contra la llei, i el magistrat del Tribunal Constitucional es limita a dir, en aquest particular, que no, que és una opinió discrepant la del Tribunal Suprem amb el que és una interpretació de la llei, que no és així. La veritat és que no és així. Clar, aquí el Constitucional hem d'observar que té majoria pro-racista. Exacte. Per tant, ¿es podríem posar en el ple d'aquesta setmana o ja ens hauríem d'esperar que es debati el recurs? No, el que suposo. Una matització. El Tribunal Constitucional composa el ple, 12 magistrats. N'hi ha un que salta, que és el magistrat Juan Carlos Campo. Juan Carlos Campo, perquè la gent sap bé qui és aquest magistrat, era ministre de Justícia quan es va indultar. Va ser el ministre que va proposar els indults dels presos polítics. I ell en aquell moment, en el moment en què el ministre, que va abogar perquè considerava que era positiu per pacificar una mica tot el que estava passant a Catalunya, un magistrat, un magistrat, un ministre del Partit Socialista que va proposar els indults, es va pronunciar públicament en contra que s'apliqués la llei d'amnistia. Ell, en diverses entrevistes, ho va demanar, va abogar perquè els indults eren absolutament positius i necessaris, però no la llei d'amnistia. És a dir. Per dos, sí. Oblit, no.

Per tant, què ha fet quan entra en vigor la llei d'amnistia? El primer que fa el magistrat Juan Carlos Campos plantejar al Tribunal Constitucional, als seus companys, escolteu, jo m'haig d'abstenir. Que això és lo honorable. És lo honorable. És lo coherent i lo honorable. Respecte a la tasca d'administrar justícia que ha de fer un magistrat, cosa que no ha fet el senyor Macías. I llavors aquest senyor, el senyor Juan Carlos Campo, diu, jo, si m'he pronunciat en contra de la. Per protegir la independència del Tribunal, m'aparto. És que no soc independent, és evident. I marxa. Tot i així, es sotmet a votació i guanya per 6 a 5. És a dir, hi ha magistrats que li diuen, no, no, tranquil, no fotis el camp, no. Si és igual que t'hagis pronunciat, si aquí això. Dona absolutament igual entre ells i Macías que voten contra que aquest senyor marxi. Per tant, són 11 magistrats. Són 11. 11 amb una proposta de Macías que en principi seria contrària a l'amnistia. Per tant, la majoria el que podria demanar és un canvi de ponent. La majoria el que farà, el que hauria de fer, si efectivament les notícies que tenim és així, és que rebutjaran aquesta sentència. Llavors se li dona l'oportunitat al magistrat ponent perquè la torni a refer en sentit contrari. Mai passa, perquè. No, perquè dius, va, part-t'ho, si jo he fet una cosa i no estem d'acord. Si jo no hi crec,

no em facis redactar una cosa amb la que no hi crec. I llavors és quan canvia de ponent. Llavors diríem el 6 d'octubre si canvia de ponent. Sí, canvia de ponent, i llavors, el que no sabem és si llavors la ponència. El recurs del Jordi Trull, que parlem del Jordi Trull perquè som els primers que han presentat el recurs, passarà el 6 o passarà més endavant? Si passés el 6, evidentment es resoldria el 6 la del Jordi Trull i la de la Dolors Bassa, que, com bé apuntàveu, la magistrada que és l'oponent de la Dolors Bassa serà totalment contrària a la de Macías perquè és una magistrada que és del sector progressista. I un cop estigui això resolt, ha de tornar al Suprem? Exacte, aquí ve el boi de l'os. Quant de temps pot passar aquí? Aquesta és la pregunta. Mira, ens posem perquè la gent ho entengui, sàpiga realment com van els tempos. Jo crec que aquí sí que ens pot ajudar la situació de predatenció o d'ordre d'atenció vigent envers el president Puigdemont. Perquè, perquè mira, quan nosaltres vam plantejar això al Tribunal Suprem, un company nostre de Figueres va plantejar l'amnistia per un noi que l'havien, a Figueres, que va cometre aldarulls envers la sentença, els aldarulls aquells que hi van haver amb la notificació de la sentència. I el Tribunal Suprem el va condemnar per desordres públics. Llavors aquest company va presentar l'amnistia per aquest senyor.

I el Tribunal Suprem, una altra sala, va agafar i va dir, no, no, no l'amnistiem perquè l'amnistia és inconstitucional. I ho van elevar al Constitucional, amb el que es diu una qüestió d'inconstitucionalitat. Aquesta qüestió d'inconstitucionalitat la resol el Tribunal Constitucional fa més d'un any. I ens en vàrem assabentar perquè, pels vols del mes de juny o així, quan ja havia passat un any, la Meritxell Serret la van amnistiar. Quan havia demanat. Qui eren susceptibles d'amnistiar-se i ho havíem demanat? El Josep Rull, que tenia desobediència, la Carme Forcadell, que tenia desobediència, el Quim Forn, que tenia desobediència, la Meritxell Serret, en posteritat, que tenia desobediència, i també tenien, el que passa que no van demanar mai l'amnistia, en. Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez doncs clar, nosaltres ho dic pels tempos, eh? quan jo veig. Al juny, a finals de juny, que a la Meritxell Serret l'amnistien, quan ja feia un any que ho haurien d'haver fet, no només a la Meritxell, a la Meritxell, al Rull, al fons, presento un escrit, com consti a mi, la Carme Forcadell i nosaltres presentem un escrit, jo amb nom de Rull, dient, escolti, jo el 2024 vaig demanar l'amnistia del Josep Rull, i ara resulta que m'he enterat que ja queda clar que això és constitucional, i vostès no, encara no m'han proveït l'escrit, el vaig presentar al juliol. La veritat és que el mes d'agost és inhàbil i estem al setembre.

Per tant, els tempos, si continuem amb aquest tempo, és a dir, si jo parlés només per Jordi Turull, diria que el tribunal trigarà, perquè teòricament entre 10 i 20 dies haurien de resoldre respecte a la resolució aquesta. Què és el que em fa pensar que potser això s'activa? Que nosaltres, perquè la gent entengui, ja per una banda, Pablo Llarena, que és el que té la competència respecte al president Puigdemont, a Puig i a Comín, i la resta. Perquè no s'ha jutjat, diguéssim. Perquè no s'ha jutjat, és el jutge instructor encara, i nosaltres, que som el Tribunal Suprem, que ja ens han judicat i ens han condemnat. Però clar, a Pablo Llarena també li afecta, i Pablo Llarena sí que té una ordre d'atenció vigent contra tres persones. Llavors, clar, si cada dia que passa, evidentment, estàs mantenint una situació de presa de llibertat de tres persones que haurien d'estar en plena llibertat per deambular per qualsevol punt del món. I això és el que em fa pensar que. Llarina ja ho va dir, l'obertura de l'any judicial va dir que si hi havia decisió del TS hauria d'aixecar l'ordre de detenció immediatament. Això és el que vosaltres heu informat, que m'imagino que devia fer el típic Corrillo. El típic Corrillo que es fa. Però ho ha dit clarament, per tant entenem que hauria d'anar en aquesta línia. I entenem que sí. ¿Cote de Pompidou podria avançar el recurs de Dolors Bassa

i tenir ja la resolució aquesta setmana? És que jo m'ha semblat veure. És que com que estic ficat a la bueno, rebo les notificacions del TC i m'ha semblat veure que en l'ordre del dia de demà no hi és si no surt en l'ordre del dia és que no es pot debatre i en l'ordre del dia no, no, m'ha semblat no me la vaig mirar. No hi ha l'ordre del dia de demà, només surt Turull. Per tant, va-se, no va avui, va-se, no va demà, demà va Turull. O sigui, la seqüència és, demà es debat Turull, sortirà que el ple del Constitucional no accepta la ponència de Macías, se li donarà l'oportunitat al magistrat perquè refagi la ponència en sentit estimatori del recurs. Segurament ni renunciarà, ho farà la ponència una altra, i el 6 d'octubre I el 6 d'octubre ho entrarà en el nou ple el Turull, o com que al final és igual, perquè és igual una cosa que l'altra, mentre ja surti la Dolors Bassa pel ple del 6, doncs igualment al final a tots ens és igual que la sentència sigui la del Turull, la de Dolors Bassa, la de l'Oriol Junqueras, o sigui la que sigui, perquè aniran en el mateix sentit, o han d'anar en el mateix sentit.

Sí, senyor Pina, som on som al final perquè tenim el Suprem en rebel·lia que es nega a aplicar la llei d'amnistia i perquè fa una interpretació rebregada del significat del delicte de malversació. És cert que en aquest moviment insòlit de Llerena en ambients informals ha dit que ara sí que aplicarà el criteri del Constitucional. Jo li volia preguntar si se'l creu? Primer, i després, en cas que sí que se'l cregui, per què creu que fa aquest moviment ara, quan havia deixat clar que batallaria per la nova aplicació fins al final? I ho dic perquè aquí hi ha interpretacions que apunten que Pablo Llarena vol deixar-li fet a la feina a un possible govern de PP i Vox, i que aquesta patata calenta de l'aplicació de l'amnistia estigui resolta.

Clar, jo aquesta segona part no en tinc ni idea. Home, és veritat que jo havia sentit que havíeu publicat. Que Llarena deia no, no, Llarena i Marchena deien no, no, encara que el Tribunal Constitucional, l'última paraula la tenim nosaltres. Jo no ho havia arribat a entendre mai, perquè fins a jo arribo a entendre les resolucions del Tribunal Constitucional són d'obligat compliment per tots els magistrats. De fet, si no, això ja és jauja, perquè nosaltres, precisament, quan anem a un judici. Quan invoquem una sentència al Tribunal Constitucional saps allò que tenim el comodín de la llamada, que dius, escolta, això no m'ho pot discutir perquè el Tribunal Constitucional ha pontificat. Home, quan el Tribunal Constitucional pontifica, un, que la llei d'amnistia és plenament constitucional, algo ratificat per Europa. Que forma part del cànon de les legislacions europees i no s'aparta de res, que no és una amnistia a la carta. Dos, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea diu "Escolti, vostè a què punyetes s'inventa dels pressupostos de la Unió Europea si això no s'ha debatut mai?". A més, a nosaltres això no ens ha afectat. Pràcticament vam arribar a dir "no sabem ni què era Catalunya". I tres, quan el propi Tribunal Constitucional agafa i diu escolti'm, la llei és molt clara i la interpretació que vostè fa de que encara que no hagin rebut cap diner els condemnats en realitat s'han enriquit perquè no n'han hagut de posar, això és una interpretació que és absolutament kafkiana i va en contra dels principis constitucionals i per tant es vulnera el dret dels ciutadans. Doncs els tribunals inferiors estan lligats de peus i de mans, per tant. Si Llarena no volgués aplicar, si Marchena i els resta de magistrats no volguessin aplicar això, doncs seria una barbaritat. Penseu una cosa, jo ho dic obertament, el meu recurs d'empara de Jordi Turull és una còpia literal del vot particular de la Maria Ferrer, de la pròpia magistrada del Tribunal Suprem. És a dir, no és allò que diguis que jo soc un il·luminat de la vida, que faig unes interpretacions no, no, no, les interpretacions que jo faig coincideix una de les magistrades i sort en té que Luciano Varela que era l'altre magistrat progressista dels que hi havia en el judici es va jubilar, perquè si no també estic convençut que hagués fet un vot particular. Estarem pendents si demà passa el que està previst o si hi ha sorpreses, que també mai se sap. Jordi Pina, advocat de Jordi Turull, gràcies per acompanyar-nos de veritat i per les explicacions, perquè crec que és molt clar i evident el procés que viurem a partir d'ara. Gràcies. Gràcies a vosaltres. I acabarem, Laura, però abans, què han dit els altres? Gerard Jovany. Bon dia, doncs mira, avui sentirem què han dit els altres, o fins i tot què han bremat els altres. Ha bremat, per exemple, Tomás Roncero, després d'un altre ridícul col·lectiu del madridisme, dins el terreny de joc, després a la sala de premsa, després als platós de tele, als estudis de ràdio. Aquest és en Roncero, ahir a la nit.

¡Van a poner Madrid a una guerra desatada! ¡Contra Madrid, contra Florentino, contra los medios de rama y televisión! Pero si es una guerra, hay armas nucleares y las utilizan contra Madrid. Que ya no hay liga, que no hay emoción, que tu negocio se ahogarece. Es que eres cortito. ¡Dissimula! Ya está bien de odiar a Madrid. ¿Le odiáis? Pues lo vamos si queréis. Pero hay respeto al maridón. Dura molt, eh?

Aquest és Tomás Orroncero cridant a una càmera i escopint una mica. Ara sentirem Real Madrid Televisión, deixeu-me fer la broma de sempre, l'oficial, no cap de les altres. Ahir vaig estar mirant una estona l'anàlisi del derbi madrileny a Real Madrid Televisión i em recordava les tertúlies de Nacho Bato i Iker Jiménez sobre la crisi migratoria de Ceuta. Porque está anestesiada

la propia sociedad con el Barcelona, al que se le admira, en vez de recriminársele lo que ha hecho. Esa sumisión social, política, institucional, mediática, se suba también la arbitral. Y hemos llegado a lo último, que es ayer, por ejemplo, ganan en Sevilla. Tenemos que escuchar al míster, que a mí me cae muy bien, del Sevilla, Luis García. Tenemos que escuchar diciendo qué buenos son cuando les han tangado en una jugada donde se va solo un jugador del Sevilla y para el juego por una falta. Teorías de la conspiración diversas.

En Los Santos, aquest matí, ha intentat obrir programa amb el tema de Ceuta, però la mala llet se

l'ha emportat cap al Real Madrid, també. Aquí, en Los Santos, parla, comença parlant de la manifestació ahir Ceuta contra els migrants, i després, cop de volant.

Pidiendo la expulsión inmediata de los invasores, de los delincuentes invasores, es decir, esos que ponen piernecitos. Cariñositos, blanditos. A dos canallas llamados Vinicius y Mbappé y a un idiota que pasaba por ahí llamado Conaté. Por el Metropolitano ayer no pasó ninguno. Estos dos niñatos, encima inútiles, que ayer decidieron no jugar, no correr. ¿Para qué? Si ya han cobrado. ¿Para qué? Si en el Madrid no hay nadie capaz de echarlos. Válgame Dios. Válgame Dios, Florentino. Estamos como España.

Però si el Madrid no està a fi, nosaltres hem començat la setmana, què vols que et digui, hem començat millor altres setmanes. En Canalies, avui als matiners, ja apuntava a Maneres. Vaig fent tranquil·lament. Això és una meravella. Jordi, t'envio una. Perdona, Quim. Aquest dediques-te al Bert.

No, Jordi. Ai, perdó, Jordi.

I en Jordi, ara sí, a l'Albert.

També l'alcalde de Girona, el Lux. Luc Salellas. Gràcies, crac. I després ens hi hem posat nosaltres, però la cosa no millora gaire. El Ministeri es planteja la reforma del Còdic Canal.

Segresta l'AP-7. Els moscos busquen. Per alterar les conseqüències. Per alertar de les conseqüències.

Garantir a les grans companyes d'intel·ligència artificial. Companyes d'intel·ligència artificial. Són coses que passen. Sara González, Héctor Arriaga, Toni Bolanyo i Pau Llón, gràcies per acompanyar-nos. Bon dilluns. Bon dilluns.