Nova estratègia de la defensa de Jonathan Andic: el pare tenia problemes de genolls

Anem a saludar Rebeca Carranco. Bona tarda. Bona tarda. No, i ara ens posarem seriosos perquè. De fet, avui hem demanat a la Rebeca que vingui més d'hora perquè hi ha coses que ens han sorprès a les últimes hores al voltant de la crònica negra. Anem a Toralló. Hi ha hagut un gir, jo diria que radical, en el cas d'aquell metge apunyalat dimarts passat, ara fa una setmana. Primer ens vam pensar que era un robatori violent, fins i tot una agressió relacionada amb el fet que era metge. Vam veure tuits de la consellera de Sanitat, del president o de la consellera d'Interior. Però ara els Mossos resulta que investiguen, atenció. La parella del metge. Sí, la parella del metge.

És com tu dius un gir de guió. Això recordem que passa la nit de dimarts a dimecres i aquest home ha trucat al 112, diu que està molt ferit i que fins i tot és el tema per la seva vida. I quan van allà els facultatius que la tenen, ella primer que explica és que sembla que algú l'ha intentat robar, que ella ha continuat caminant, i que no s'ha adonat fins i tot que li havien clavat un ganivet a l'estómac. Llavors, no tenia només una ganivetada a l'estómac, en tenia una altra a la cama o al braç. I llavors, a partir d'aquí, comença aquesta investigació, que el porta a un hospital, està inconscient a l'hospital, s'ha d'atractar-lo, salvar-li la vida. Ferides molt greus. Sí, molt greus. I llavors aquí comença

aquesta investigació. No dic que és curiós que hi hagi dues ferides greus i que digui que no havia notat.

Doncs això precisament és el primer que es pregunten els Mossos quan comencen a investigar això, que estrany que ell expliqui que no se n'ha adonat d'això i que per això ha trigat una mica a denunciar. Els Mossos comencen a mirar-ho i finalment, quan ja tenen molts dubtes sobre aquell relat que ja ha fet de tot això, quan ja li poden prendre la declaració, aquest home al final el que admet és que havia tingut una discussió amb la seva dona a casa, que ella l'havia agredit, que ell no volia que la investigessin a ella o que tingués cap conseqüència penal per ella i que ell s'obre al carrer i s'inventa tota aquesta història d'unes persones que l'havien intentat robar i que l'havien agredit. És veritat que tot això després comporta tota una reacció que acompanya a tota aquesta agressió de les clàssiques, des de si ha sigut un immigrant que l'ha agredit, si els nostres metges estan una mica en risc, tota aquesta situació.

Recordem que això va passar fa una setmana i va compareixer la consellera de l'Interior, Núria Parlón, per condemnar obertament aquesta agressió.

Aquesta nit, un metge del CAP de Torelló ha patit una agressió amb arma blanca molt greu. El primer missatge és.

Però és que també va intervenir la consellera de Salut, Olga Pané, que va visitar el metge a l'hospital.

Hem col·locat un registre sobre el tema de les agressions als professionals. Esclar, escoltant això vam pensar,

ostres, l'han agredit perquè ha fet un diagnòstic o perquè no ha tractat bé algú o perquè algú s'ha sentit atacat per aquest metge.

I fins i tot això ho explica una infermera. Arriba un moment, just a l'inici, quan els Mossos comencen aquesta investigació, una infermera diu, potser ha sigut un home que no li ha volgut donar la baixa. I jo recordo que els primers moments, quan estàvem escrivint aquesta informació, em deien, però no ha passat dins del cap, si això ha sigut a la nit, però hi ha tota aquesta reacció, fins i tot l'Ajuntament acaba convocant una manifestació, una concentració que té com una mica el lema, aquesta cosa de que no es poden agredir els

nostres sanitaris. Que això és així, però clar, però no va d'això el cas.

Agressions documentades n'hi ha a cap a mitges, però clar,

per això ens va saltar la tecla a tots. Però llavors.

Aquí, una mica, la reflexió que es feia en aquest moment i els investigadors que estaven portant aquesta causa, el que deien és, ostres, nosaltres no tenim cap indici que això estigui vinculat amb la seva professió de metge, no sabem ben bé què ha passat, però sí que estem veient com una necessitat d'una resposta a una agressió molt greu, però d'una manera que està desinformant en part a la ciutadania que es pensa que ha passat una cosa que nosaltres no tenim gens clara.

I ara aquesta senyora està investigada o detinguda o.

Clar, aquesta dona és un delicte delicat perquè la víctima no vol denunciar. Clar, si la víctima d'una parella no denuncia. No, sí que s'obre un procés judicial. És veritat que en aquest cas ella no ha sigut detinguda, se li ha pres declaració. Vull dir que és un delicte igual, no s'entén? És un delicte, sí, sí, és un delicte, el que passa és que. Vull dir que que no denunciï el senyor és un delicte. Això tindrà el seu recorregut judicial. Ella no se l'ha detingut, se l'ha pres declaració, ella ho ha admès, ha dit que està empenadida d'aquesta situació. És veritat que al metge també se li han buscat antecedents al seu país d'origen, té alguns antecedents previs de violència domèstica, és a dir, que és una situació una mica delicada, però que tot això al final serà el jutjat qui decideixi, que el citi, que vegi una mica què més hi ha darrere d'aquesta història, com va ser aquest incident al domicili, del qual no sabem gaire cosa, però queda al final aquesta sensació que veiem moltes vegades els successos, que les coses no són sempre sempre el que semblen i que corre, que és veritat que tots correm tota l'estona i això és una cosa que ja no podem evitar, però que corre i si ho fan amb esos polítics, doncs encara genera més rebombori.

¿És delicte inventar-te una agressió que no ha passat?

Seria un delicte que segurament perseguirien si ho fa com a testimoni en un jutjat i dona un fals testimoni. Però si és la seva dona, pot estar encobrint la dona. Si és la seva dona i és la víctima, això no tindrà cap mena de repercussió.

Doncs, és una història que hem volgut explicar perquè segurament molta gent es va quedar amb el que vam sentir dimarts passat, no? I no amb la realitat que sembla que ja comencem a.

Tenir-la. I això que deia la Rebeca, la velocitat que va tot, i que de seguida hem de reaccionar quan encara no sabem exactament el que ha passat.

Sí, ens passa a tots, i jo crec que és inevitable, però és veritat que quan això pren una entitat política, o un ajuntament.

No, és que tu, Marta, i tu, Judit, ho sabíeu abans que ho explicéssim aquí? No. El gir, no? Jo tampoc, ens vam quedar amb la història inicial. I amb el titular, ens quedàvem. I és important que posem el focus en la realitat i no en la primera instància.

La realitat és que ell busca una explicació, una coartada, que és bastant bona. Fàcil. La fàcil. Que és creïble. Bona per nosaltres,

però és veritat que els policies, a les 12 de la nit, a més explica inicialment que està amb el seu fill de dos anys, sopant una mena de kebab, i que els policies no els hi quadren per allò, que és veritat que nosaltres, que no ho som. La policia no és tonta.

No, això ja es diu. Doncs mira, aquest senyor ho va poder comprovar. Esperem que tot acabi bé i que es recuperi, sobretot de les ferides. Això a Vic. Ara anem a Badalona. Divendres a la tarda. Un home ha mort a trets dins d'un estudi de tatuatges. Inicialment es va dir que la víctima era el tatuador, però ara sabem que no treballava al local. No treballava al local. És una mica una variant del que. L'Eloi fa unes cares, li emportes uns temes avui. No, no, un tare santíssim.

En aquest cas també és una mica estrany. Això va ser divendres a les 6 de la tarda, i llavors el primer avís que tenim, o el primer que m'arriba a mi, és que ja un home ha executat a Badalona un centre de tatuatges, que té com molts elements junts, que et fan una mica pensar què ha passat, quina cosa tan estranya. I inicialment s'explica que la víctima mortal a qui li disparen és un tatuador. Llavors, no, no era un tatuador, és una persona que estava allà amb un amic seu i també hi havia un tatuador, perquè és un centre on tu demanes hora i et fan tatuatges com molt creatius i molt treballats. Llavors, què expliquen aquests dos testimonis, que són els que sobreviuen, un tatuador i l'amic d'aquest home? Que entren dues persones armades, tapades amb una gorra, ulleres de sol i que volen robar la caixa. I que la víctima, com que s'interposa, diu que no, que de cap manera. No treballava allà, però intenta ajudar, diguem-ne. Sí. Aquesta és la versió que ells expliquen i el disparen i el maten. És veritat que els Mossos s'ho estan mirant tot perquè hi ha coses que no els hi quadren gaire. Un centre de tatuatges, hi ha molts diners, no hi ha molts diners. Un centre de tatuatges que només obre amb cita prèvia. Aquesta idea. La víctima és un home de 6, és de 44 anys. És veritat que, pel que sabem, al seu entorn tampoc sabíem molt bé què hi feia allà. I aquests dos homes que disparen i que estan buscant. Que, segons expliquen, marxen a peu. És una investigació que està oberta, no sabem molt més, però sí que aquesta idea de la prudència, de quin context pot haver-hi darrere.

No correrem, com hem fet en altres casos, a trobar conclusions. En tot cas, un altre episodi amb armes de foc, que tenim xifres aquí, que anem actualitzant al marcador de forma constant.

Sí, tu penses, això passa a les 6 de la tarda, d'un divendres, que està tothom ja amb les manetes, jo també, inclosa, com per marxar a casa. Aquí estem fent programa a les 6 de la tarda encara. A les 6 de la tarda estàs fent programa, però ja segur que ja tens tot preparat. Ja sortim, estem de sortida. Llavors, a dos quarts de nou a Salou, un altre tiroteig, en aquest cas un vehicle que s'apropa a un home i que li dispara i que sabem que està encara a l'UCI i que està greu. Llavors, el que tu dius, eh? Aquest problema de les armes de foc que té els Mossos molt preocupats i que les xifres, el que estan apuntant és que, bueno, hi ha un increment d'aquest ús. Aquest any, només aquest any, amb el que portem d'any, hi ha hagut 8 homicidis amb arma de foc. Són molts, són pocs, són la mateixa xifra que tot l'any anterior, que ja venim d'aquest increment. Vuit. Vuit. O sigui, no arriba a un al mes, però gairebé. Vuit. Només hi ha un on han detingut els suposats autors, que vam explicar aquí, que era aquell de l'Hospitalet, que els autors eren uns trinitaris, però sembla que tot aquell homicidi té a veure amb el robatori d'un patinet i amb una baralla per un patinet. I que es queda aquí, i la resta que s'està investigant, però també en aquests sis mesos, un 45% més de tirotejos, que van ser 68, amb armes de foc, un 15% més d'armes de foc vinculades a un delinqüencial, que són 179 que han intervingut els Mossos. Aquest context del que constantment en parlem aquí, d'una violència amb armes de foc, que és cada vegada més perillosa.

I una altra moda, això de les retencions il·legals o segrestos. Ara, un home ha retingut a Santa Coloma de Gramenet.

I això també ha sigut aquest cap de setmana. No descanses mai, no? Jo. Tu pensa en mi, però pensa també en els que estan de guàrdia, els Mossos que estan de guàrdia. Comença la guàrdia el divendres, no?, i que l'acaben dilluns. Vinga, una altra cosa, vinga, una altra. Això va ser la matinada de diumenge a Santa Coloma de Gramenet. Una dona ha trucat al 112 i diu, escolta, s'han endut el meu marit de la porta de casa i té un deute, i sabem que té un deute i estem molt preocupats.

O sigui, que gairebé sempre són coses així per espantar algú que no ha fet alguna cosa, no? En aquest cas no ha.

Algú que té un deute o alguna cosa vinculada amb drogues, tot sempre d'aquest món criminal. És un patró semblant

al que va passar a l'autopista fa pocs dies.

Exacte, és aquest patró que veiem repetidament, però és veritat que els Mossos investigaven 6, 7, 8 l'any, i ara ja, que portem d'any, aquesta xifra, que són 8 o 9, és a dir, que ja és més que l'habitual. Llavors aquí aquesta dona preocupada, que truca, els Mossos obren aquesta investigació, l'home no havia aparegut, i finalment el tornen a deixar a la porta de casa, i sembla que amb les instruccions clares. Però el deixen sencer, diguem. El deixen sencer a la porta de casa, però el que expliquen fons policials és que ell no està explicant gaire de què hi ha darrere de tot això. O sigui que la seva dona dona l'avís, molt preocupada, i que es queda aquí. Això a Santa Coloma de Gramenet, i unes hores més tard, a la Cerdanya, uns veïns truquen també al 112 perquè veuen com un cotxe s'ha endotat un senyor gran amb matrícula francesa i que ell estava cridant que eren contra la seva voluntat. I aquí comença una persecució dels Mossos d'Esquadra perquè veuen aquest cotxe i al final l'aconsegueixen parar a Fontanals de Cerdanya, els ocupants del cotxe marxen corrents. I deixen el segrestat allà dintre, pobre. I el balater del cotxe el troben al segrestat, que en aquest cas sí que estava ferit. D'aquests cotxes també n'han passat. És un home endurrà i que també sembla que està vinculat a un deute. Sí, que en portem uns quants d'aquests.

És que gairebé fa riure, però fa por, eh? Sí, sí que fa por, sí.

Fa molta por també com l'impacte que té en la percepció. Tu has comentat dades que al final és el que val, aquest increment de delictes amb armes de foc, i les dades ens ajuden i està molt bé escoltar-les i poder fer-te una idea exacta del que passa, perquè clar, el relat de les històries fa que la percepció sigui demolidora.

I ara acabarem amb un cas que és un clàssic i que tenim novetats. Cas en dic. Feia dies que no ens explicaves cap novetat. Avui en tenim. La defensa del fill, la Jonathan en dic, ha elaborat un altre informe mèdic ara sobre els problemes de genolls que tenia el fundador de Mango. Què van demostrar, que va caure perquè no funcionava bé?

Recorda que això ja van explicar-ho en un dels seus recursos, en un informe que tenien també dels forenses, que tenia problemes als genolls, i ara el que estan fent és recopilant les visites que ha tingut mèdica a centres privats, i sembla que des de 2018 ell s'estava tractant d'una artrosi als genolls. I llavors també les seves filles van explicar al jutjat que ell havia tingut problemes perquè s'havia trencat en el seu dia els lligaments. Que fins i tot el dia aquell que anava a la muntanya li feien mal als genolls, i una mica la idea de la defensa, que també té aquell vídeo, recordeu, de la mútua universal que cau, que aquests problemes als genolls, tot i que feia que ell fos una persona que tenia un bon estat físic, que en principi anar a fer aquella excursió tampoc era una temeritat, però que sí que li podien fallar als genolls.

Algú dirà, home, doncs si tan fotuts els genolls estaven, aneu a la Ciutadella.

Han de conviure amb aquesta doble explicació han de conviure amb la doble explicació de dir, tinc uns genolls que de vegades em poden donar problemes però tot i així era un home que tenia un bon estat físic.

A tot això ja tenim aquesta llarga llista de 30 testimonis. Les declaracions duraran uns quants dies?

Seran declaracions del 26 d'octubre al 23 de novembre. Alguns dies hi ha dos o tres testimonis. La setmana que ve comença. Sí, la setmana vinent, i comença amb una persona, en Paco Marco, que és aquest detectiu privat que ha sigut també portaveu en algun moment de la família, que va carregar molt contra els Mossos. Ell és el primer citat a declarar. Això no és un judici, encara.

Això és la prèvia. Això sempre porta tancada? Mai hi ha audiència oberta d'això. El que sapigueu és el que vosaltres pugueu rascar.

I normalment, cada dia tens alguna cosa? Sí, normalment sí. Rebeca, la setmana que ve, cada dia a la tarda. Normalment sí. Jo he de dir que tot això ho faig amb el meu company de judicial, Jesús García, que no penseu que jo soc la heroïna, que estic jo sola a tot arreu. Això sempre en equip es fa més fàcil. I que Jesús també està allà amb mi patint. Jo penso quan passem fred el 23 de novembre. Però si són 33 declaracions, algunes de la Fiscalia, que les ha demanat la Fiscalia, D'altres que les ha demanat la defensa, recordem que han demanat a Miquel Roca per explicar com era la fundació, per negar que hi haguessin canvis en el testament. És a dir, que anirem veient moltes persones passar pel jutge.

Insisteixo en una pregunta que sempre em ve al cap quan parlem d'aquest tema. És això, quin full de ruta té exactament? Perquè al final en perdo. Si ara venen unes declaracions, un mes de declaracions.

Això és la prèvia pel que el jutge decideixi si hi ha d'haver judici o no.

Però, més o menys, quan pot haver-hi judici? L'OI vol saber molt. No, no, no. Al final és molt senzilla, eh? Llicenciada Carranco, diguis. No sé, és quan pot durar.

Mira, pensa que, en aquest cas, ara hi ha una part que sembla que és una peça secreta, que s'està investigant tota aquesta part de la teràpia després que hagi sortit una col·laboradora a explicar que buscava rutes i que va buscar aquesta ruta del canvi de les faixades, i tot això encara està com una fase d'investigació. I després ha de fer tot això que estem explicant ara, passar una altra vegada pel jutjat. Jo no m'atreveixo a dir quan.

Tu creus que acabarem temporada amb judici decidit? Temporada? Quan acaba la temporada, el juliol? No, jo crec que no. Ua, doncs haurem de continuar una temporada més. Si m'equivoco, eh? No sé si això cola com a moneda de canvi. Mini direccions que hem de. Hem deixat el casandí cobert. Ho hem d'explicar. Rebeca Carranco, moltes gràcies. No descartem trucar-te bastant sovint la setmana que ve.