Nova ronda de declaracions al cas Andic: "La secretària s'ha ratificat en el que ja havia dit"

I ara toca saludar la nostra experta en Crònica Negra, perquè ja en vam parlar de prèvia dimarts, de les declaracions del cas Andic. Rebeca Carranco, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Perquè ja ha començat aquesta ronda de declaracions, finalment sí, i d'aquesta trentena que vam explicar que estaven cridats a declarar, fins ara qui ha declarat?

Doncs, mira, aquest matí ha declarat qui era la secretària d'Isaac Andic i també feia secretària de Jonathan Andic i quatre Mossos d'Esquadra, que són els que van anar just en el moment de la caiguda i van fer els primers atestats policials explicant una mica la situació del que havia passat.

Això ha anat passant al llarg del matí. Sabem alguna cosa d'aquestes declaracions? Però entenc que això és a porta tancada tot, eh?

És tot a porta tancada i el que sí que sabem és que la secretària s'ha ratificat una mica en el que ja havia explicat davant dels Mossos d'Esquadra, que és que ella no havia vist mal la relació entre pare i fill i després els detalls d'aquesta petició d'un nou telèfon mòbil que li fa Jonathan Andik des de l'Equador fent servir el WhatsApp web. A la secretària i li diu, escolta, m'han robat el mòbil i necessito un telèfon nou. Llavors, aquests són alguns dels detalls que s'han tornat a parlar avui en aquesta instrucció de, com dius, es fa a porta tancada. És a dir, nosaltres veiem com entren, perquè aquell jutjat és molt particular i els veus baixar les escales i entrar i com surten, però no tenim accés al que passa a l'interior.

Però hi teniu llista de dir, mira, avui vindran aquests, demà aquells, o heu d'estar esperant a fora i veient qui entra i qui no?

Doncs anem buscant una mica la vida per saber exactament qui va i qui no hi va. A més, ja ho hem explicat, això ha anat canviant per la vaga, per altres, perquè hi ha gent que no pot venir i no tenim com una confirmació oficial cada dia per part del Tribunal Superior de Justícia de qui va, però anem una mica en fons i preguntant aquí i allà, anem més o menys veient i més o menys tenim clar una mica aquest guió de qui va cada dia. També haurem d'estar

pendents del Crimps, perquè un ocellet ens ha dit que avui Carles Porta, vaja, no Carles Porta directament, però les seves càmeres, eren allà gravant els periodistes que feia guàrdia fora dels jutjats? Això ho has vist, tu?

Això ho he vist, però sí, no tinc clar si és un Crimps o què és, però sí, sí, estaven allà.

A veure si et veurem allà sortint també fent declaracions, eh?

No sé, no sé, a veure què volen fer i a veure què volen explicar. No ho saps, eh? No ho saps. No tinc molts detalls, no sé exactament.

O sí que té detalls però no ens els pots explicar. A veure, va, escolta, abans de tancar, però deixa'm preguntar-te també per la vaga general que va acabar amb el de Lluís Greus al centre de Barcelona. Sí. Van parlar amb tu, ens vas dir. Desplegament extraordinari, va dir la Rebeca, de 9.000 agents al llarg del dia. I malgrat tot, va semblar que hi havia problemes o és que això és inevitable?

La meva sensació és que aquesta idea que la policia ho pot evitar tot és una idea que no és real. Perquè jo, en tots aquests anys que porto cobrint manifestacions i situacions així, quan hi ha un grup de persones que volen provocar el derull, no acostuma a ser fàcil que la policia aconsegueixi que no ho facin. I ahir va ser, de nou, una d'aquestes situacions, que és veritat que feia temps que no veiem, perquè són situacions pròpies de les vagues generals més que d'altres manifestacions, però de gent que trencava alguns establiments, algunes botigues, tot i que no hi havia aquella sensació de saquejos de l'altre dia, sinó que semblava O sigui, era diferent del que va passar aquell dissabte. Sí, el que vam veure el dissabte 24 d'octubre és anar a saquejar i robar, i aquí el que vam veure, que sí que et deia que és més propi d'una vaga general, és al final d'aquesta manifestació, quan ja s'ha desconvocat, és a dir, que també dona la sensació que aquí provoca aquests aldarulls vol també com una mica desvincular-se de l'Alemanya, aquella que va ser pacífica, reivindicativa, i comencen a trencar establiments, hi ha pintades, pintades d'anticapitalisme, anarquia, és a dir, que sí que sembla que és una cosa més ideològica, no tant anar a saquejar, però de trencar-ho tot, és a dir, que vam veure. Moltes barricades al centre de Barcelona, incendis, alguns molt grans. Jo vaig veure un que hi havia a la Rambla, que estava pujant, que va cremar tot un arbre i perquè a l'hotel que hi havia al cantó van treure una manguera i el van sufocar d'aquesta manera. Però una situació molt i molt complicada ahir a la nit quan s'acabava aquesta mani. I amb bastants detinguts, també. Hi ha hagut 52 detinguts, que sí que són molts, i també preguntàvem això que tu deies abans, aquesta gent també era en blocos, els vau trobar a blocos, i el que ens deien és que només dues persones, un menor d'edat i un major d'edat, ja van ser detinguts el 24 d'octubre, i que un fins i tot tenia un ordre d'allunyament de manifestacions, i va tornar-hi ahir, però que la resta són persones que no havien estat detingudes vinculades a blocos. Doncs això és el que va passar ahir,

una jornada reivindicativa bona part del dia, amb incidents puntuals. No sé si això té solució, Montse.

Bé, és que quan veus les imatges i dius, si jo ho veia això, ho han vist de París o d'altres ciutats, dius, la ciutat crema, la ciutat embarricada, la ciutat està. Però avui, vinga, Barcelona, tot és normal, no? D'alguna manera hem de pensar que són incidents. Puntuals i que no estem perdent els límits de la convivència. Jo vull viure així.

Clar, jo era l'eixample i davant de casa van cremar contenidors i certament fa molta impressió perquè dius, epa, què és aquesta lluminària a quarts de deu de la nit? I les càrregues policials fan impressió i quan aquests furgons policials es posen a tota velocitat pel mig del carrer fa impressió, però és veritat que al matí queden quatre restes.

Te n'adones que estem veient coses que no ens imaginàvem que veuríem, que viuríem, que estem com prenent cada vegada més tolerància a coses excepcionals i vivim en un estat constant d'excepcionalitat.

Rebeca Garranco, doncs et deixem. Gràcies, com sempre. Gràcies. Ara venim.