Nova tragèdia ferroviària a l'alta velocitat

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

Passa un minut de tres quarts de nou del matí, comença a l'Agora el matí de Catalunya Ràdio amb la periodista Eva Pomares, amb la degana de la Facultat de Dret a la Universitat Internacional de Catalunya, Montserrat Nebrera, amb l'empresari David Madí i el politòleg Nacho Corredor. I de què hem parlat fins ara abans d'entrar a l'Agora? Fem una crida als metges que es manifesten aquest matí a la Diagonal de Barcelona. David Madí, que per quarts d'onze, per un tema personal, ha de passar per la Diagonal i vol saber quan i on estarà tallada. Si algú ens està escoltant, que truqui, i així informació de servei pel nostre agonista d'avui. Per evitar els talls, David.

Sí, sí, ja veurem com ho fem. Si no, es pot agafar alguna cosa subterrània, no? O aèria. O aèria, clar, en el teu cas potser. Improvitzarem, a veure A veure com anem. De fet, no seràs l'únic que passejarà pel centre de Barcelona, quan hi ha pel centre de Barcelona, perquè avui, per cert, hi ha excursió d'Albertolònia Feijó al centre de la capital catalana per donar suport als comerços saquejats dissabte passat. Tània Tapia, bon dia.

Sí, el PP que ha posat de ple tot el tema de la seguretat a la precampanya electoral diu que els incidents els provoca i els empara el govern espanyol per escalfar els carrers i atiar la violència. Sentim que deien en aquestes hores Feijó i també la seva número dos, que hi ha tant l'Albert de Toledo.

Saben que están perdiendo y cuanto más pierden, más tensión general crean. Ya tiene Sánchez su cale borroca.

Los neoetarras son hijos de Bildu y Sánchez. La factura a Ferraz.

La Moncloa demana responsabilitat al PP. També n'acaba de parlar ara en un podcast Pedro Sánchez. Diu que darrere d'aquests aldarulls hi ha contes anònims que volen captar joves i diu que al final qui s'acaba lucrant són els tecnoligarques.

Son cuentas que se crean hace semanas donde lo que se empieza a circular es información sobre conciertos y súbitamente se cambian para concentraciones que convierten efectivamente en delincuencia y acaban engañando y atrapando a chavales de 14 años que de una manera activa o a lo mejor engañados acaban enredados en altercados que ahora han sido detenidos han puesto a disposición de la justicia. No sé com veieu aquesta

estratègia de la dreta, del Partit Popular i també de Vox amb tot això. Nacho. Home, aviam, jo crec que si la pròpia policia, a més a més, està investigant. Hi ha una possibilitat que tot això estigui alimentat artificialment i a més a més que no només estigui alimentat artificialment des de dins sinó també des de fora del nostre país i res gaire diferent probablement del que va passar amb Ceuta i que entra dins del que ja es coneix com a Taxi Brits. I que ha passat en molts països de la Unió Europea, i que jo recordo fa uns dies, per anar amb un dirigent polític i preguntant per les impressions de la campanya electoral, i més enllà del safareig habitual, aquesta persona, el que m'expressava és la seva preocupació per la. Per les ingerències que hi pogués haver durant la campanya electoral per part de tercers països. I això jo crec que en el context del que estem veient a Barcelona és una hipòtesi, és la hipòtesi principal. Qui menys interessat està, per cert, en que hi hagi aldarulls a Catalunya i a Barcelona en aquests moments és el govern Sánchez, no?, entre altres coses, hem vist ràpidament també quina ha estat la reacció tant del president de la Generalitat o de l'alcalde de Barcelona amb aquests aldarulls. Jo crec que no hi ha hagut cap mena de condescendència ni de comprensió, perquè la naturalesa de les protestes de Barcelona no tenen res a veure amb la naturalesa de les protestes, per exemple, que hi ha hagut a Barcelona. A Madrid. I per tant aquest intent de barrejar el que passa a la Puerta del Sol amb el que ha passat a Barcelona crec que és simplificador de la realitat. Aquests dies estem mirant molt les batalles que hi ha al bloc de l'esquerra, però realment la dreta tampoc acaba d'estar tranquil. No sé si heu sentit les últimes declaracions de Javier Ortega Smith, que ara destacàvem. És l'exsecretari general del Partit Ultra que critica Pascal per haver dit que Vox pot col·laborar amb Aliança Catalana. Ho ha dit així.

Ha perdido el norte. Yo les recuerdo que cuando redactamos, y yo fui uno de los redactores de los estatutos del partido, pusimos algo que probablemente ningún partido de España tiene, y es que dentro de sus fines ponía que nunca pactaría con partidos separatistas. O també avui al País,

per exemple, llegim i explica que les inquietuds que hi ha a Vox per la deriva del Partit Popular són importants. Abascal veuria ara mateix a Feijó més preocupat per recuperar-li terreny que per guanyar vots indecisos de centre. Diu que això és preocupant per perdre la majoria. Sí, Ricard, és la famosa teoria de la manta en política. Bàsicament, si el PP radicalitza el seu discurs per recuperar votants que estarien pensant en votar Vox, el PP abandona l'espai del centre. Sempre s'ha dit, és una tradició política, que les eleccions es guanyen pel centre, bàsicament en aquells votants que poden triar entre PSOE i PP. En aquestes eleccions, la majoria d'experts diuen que no passarà, però és veritat que hi ha molts votants del PSOE en les anteriors eleccions que aniran al PP, i que ara, mica en mica, algunes enquestes ja comencen a detectar que uns poquets comencen a abandonar el PP. Què pot passar? Doncs el que ve avisant Ivan Redondo, que Vox creixi molt perquè arrossega molts votants del Partit Popular, però que, en canvi, el PP es quedi curt. Aquest és el temor de Santiago Pascal. És a dir, creieu que, com diu Santiago Pascal, o diu també Ivan Redondo, això va de Osoe o Vox, David? Bé, els moviments que es veuen en les enquestes apunten en aquesta direcció. I els números que he vist és en els últims 15 dies hi ha hagut una retallada de distàncies entre el PSOE i el PP. Tot i que els blocs segueixen donant les dades que segueixen donant. Jo crec que hi ha una estratègia volguda pel Partit Socialista que és acabar guanyant en el PP encara que el bloc acabi sumant. I preparar una oposició forta. Jo crec que en aquells moments és això. Ara, en una campanya, deixeu-me dir, poden passar moltes coses. Hem vist el que ha passat a Brasil, les coses no són extrapolables, evidentment, però poden passar sorpreses. I aquí queden molts de dies per davant, no? Eva?

A veure, respecte a l'Ortega-Smith, crec que és que cobra factures polítiques, vull dir que això ja ve de lluny, no?, contra la direcció de Vox. I és que més enllà de les enquestes, l'apropament de la dreta, en aquest cas del PP, a Vox discursivament, ja ha tingut grans peatges polítics. És a dir, Castellalló, Aragó, Extremadura i Andalusia, sobretot Andalusia. Per tant, aquesta estratègia al final és una estratègia guanyadora de Vox. I si anem més enllà, veiem França amb l'augment de l'EPN a costa de les dretes tradicionals, Itàlia, Alemanya. És a dir, aquí van caient tots en bloc. I van caient tots en bloc perquè compren els discursos de l'extrema dreta per acostar-se, bueno, i a Catalunya, amb certs temes com seguretat i immigració, Junts també compra discursos d'aliança. Per tant, aquesta estratègia de la dreta centrista particularment no l'entenc, perquè ja acaba tenint un peatge. Per tant, estic molt d'acord en que aquí va de Vox o PSOE, i després, evidentment, de les esquerres, del que puguin sumar la resta de les esquerres i possibilitat de governar, que al final és la clau de tot, guanyi qui guanyi a les eleccions, perquè aquí tothom va a veure si aquest cop, diguéssim, el PSOE aconsegueix guanyar a les eleccions, però al final és qui guanya i qui se sent a la mancloa, en el cas del 29-N. I per tant aquesta estratègia del PP jo crec que si no la modifiquen, i ara mateix no hi ha cap indici que la vulgui modificar, és una estratègia com a mínim a curt termini perdedora i a mitjà termini segur que és perdedora.

Deixem afegir una cosa. Quan ara agafen el tema de la seguretat, perquè és posar sobre la palestra el tema de la seguretat després dels assalts de Barcelona, segueixen un manual de campanya una mica ridícul, perquè això no és que l'extrema esquerra hagi

organitzat els assalts, com volen fer creure alguns, ni és un problema dels oligarques tecnològics, com diuen els altres. Hi ha un problema de seguretat pública, on els que han fallat

clamorosament són els Mossos, en preveure. Aquest tipus d'actes i bàsicament es tracta de fets delinqüencials on el xorixament ha sortit al carrer a saquejar i a robar i és un problema de seguretat pública

que jo ja sé que el manual de campanya. Dona per buscar tot, tot és possible de ser utilitzat com a arma llençívola però que en aquest cas crec que el que espera la gent és sobretot que els expliquin que això no tornarà a passar de cap de les maneres perquè hi haurà una pressió policial sobre aquest entorn directe, no?

Sí, la justificació respecte de qui és el que està al darrere, si estan de fora, de dins, si són de dretes o d'esquerres, tots dos partits es van estomacant mútuament dient que és l'altre el que. Van de manual en piloto automàtic. Efectivament, no? Però tornant al tàndem. PSOE-VOX. Jo no crec que això sigui fonamentalment el que vol el propi Feijó, sinó el que vol Pedro Sánchez. El somni humit de Pedro Sánchez és poder tenir aquest

tipus d'enfrontament dialèctic que deixa fora el segon partit i, per tant, amb dos partits.

Està posant fàcil per reacció. Recordem que a França, qui s'inventa i qui enalteix i qui fa gran el partit

que primer era de Jean-Marie Le Pen i després de ser la seva

filla que mata el pare. Qui és el que fa tot això? És el Partit Socialista, i tothom ho sap, que aquestes maniobres són més velles que anar a peu, i que el Partit Socialista recresa, exigeix,

i a més ho van repetint els seus gurús, el propi Iván Redondo, ho repeteixen no perquè sigui veritat,

sinó perquè és performatiu. El Partit Socialista va optar per inflar l'extrema dreta en el seu moment, i això va acabar amb el Partit Socialista. Efectivament. No és comparable, potser, el marc amb l'actual.

Efectivament, perquè probablement des del punt de vista sociològic França i Espanya són molt diferents i aquí les arrels molt profundes del socialisme i una part de l'anarquisme sobretot al sud d'Espanya

és molt gran. Això és veritat. Però l'estratègia de Pedro Sánchez és aquesta. I des de fa molt de temps abans que el Partit Popular comencés a reaccionar d'aquesta manera que ara es posa en tàndem amb Ayuso i.

I Cayetana, abans d'això, ja deia que tot el que feia era fer de dreta. I això no era cert. I tothom sabia que eren coses diferents i que matitzava els discursos. Però des del propi Partit Socialista i de tota la bateria mediàtica que tenia, anava dient, està raconat, tot el que diu és el mateix. Això ja ho he viscut jo fa.

20 anys, i ara torna una altra vegada. Sí, però més enllà de les estratègies electorals polítiques, que en algunes coses podria estar d'acord amb tu Montse, hi ha realitats incontestables, és a dir, realitats incontestables que estan polaritzant els electorats, perquè clar, quan aquí tens, l'altre dia sortia aquesta setmana, un estudi de Hidra que diu que el 65% de la població ben just arriba a final de mes, quan tens gairebé un 38% de pobresa infantil, quan tens un sistema de transport que no funciona, ja no parlem de l'habitatge, quan tens raons de fons que no han solucionat ni en aquest cas el PSOE, Ni tampoc els governs del PP, ni tampoc els governs del PP, molt menys encara. No, molt menys no. Sí, molt menys. En el cas de Catalunya, diguéssim, encara ha estat pitjor. Per tant, més enllà de les estratègies que cada partit fa per arraconar i per menjar-se al seu voltant tot l'aire que hi ha, hi ha una realitat social incontestable. I aquesta realitat és la que està alimentant l'extrema dreta. I és la que. Les esquerres haurien de poder. L'altre dia Gabriel Rufián, perdoneu un moment, l'altre dia

Gabriel Rufián deia que com aquestes aldarulls al carrer estan afavorint l'extrema dreta, doncs que estan fets per l'extrema dreta. Toma argument, perquè aleshores resulta que la immigració l'ha portada Vox aquí. O sigui, els arguments són tan. Tan simples, de tan poc nivell, que tothom entén que en realitat aquesta és una batalla, entre altres coses, no solament ni tan sols de política. Això no va d'ideologia, ja va solament de màrqueting.

A veure què diu Claudio Mestrosa. No sé com interpreteu. Nacho, t'ho vull preguntar a tu directament i després et dono la paraula també a David. Per aquesta renúncia dels populars de presentar candidats a Tarragona i Girona al Senat. El Partit Popular de Catalunya, és a dir, renuncia a presentar-se a unes eleccions per anar a demanar el vot per Vox. Això és un missatge molt bèstia. Sí, però el context és que el PSOE i el Frente Amplio han aconseguit presentar candidatures conjuntes, estem parlant del Senat, on, per intentar tenir majoria absoluta al Senat, I els comuns ho han fet amb el PSC, sí. Sí, i el PP i Vox han intentat reaccionar davant la possibilitat efectiva que l'esquerra tingui majoria absoluta al Senat. Clar, però estem parlant del Partit Popular Català, que és un partit que porta molts anys aquí vinculat.

Partit Popular Català no, Partit Popular a Catalunya.

D'acord, Montserrat, tens tota la raó.

Tens tota la raó. Ja està tot dit. Partit Popular a Catalunya, no de Catalunya. No ha estat mai de Catalunya.

Ho vas intentar una mica i no te'n vas sortir. Aquest debat que introdueix la Montse és un altre i ella probablement és la més legitimada de les quatre. Sí. Per aprofundir-hi, perquè ho coneix bé. No, però si el que volem dir és, ostres, això crida molt l'atenció, és sí, sí, però és que això demostra que el procés electoral aquest és bastant excepcional, no? Des de moltes perspectives. Perquè, efectivament, que hi hagi partits polítics, escolta'm, sistèmics, com el PSOE o com el PP, que estiguin fent determinats tipus d'aliances estructurals, o aquest. Pacta de PP i Vox, que el que implica és que el PP renuncia a presentar-se en algunes circunscripcions, també té un punt de simbòlic, perquè no sé quants senadors tenien en aquestes circunscripcions al Partit Popular i probablement és el cost que ha pagat el Partit Popular per la renúncia de Vox a presentar-se en més circunscripcions encara. En tot cas, per mi, el que és és un símptoma. De l'excepcionalitat de les eleccions. Dos, és un símptoma que l'electorat del Partit Popular i de Vox sembla que ja ha assumit que poden anar junts i que van junts. Aquestes eleccions no hi ha un dubte de que pactaran el PP i Vox. La resposta és sí, perquè ja ho han fet a molts llocs. I a més a més, als seus electors sembla que no els hi molesta i sembla que l'antisanchisme és molt més, diguem-ne, mobilitzador pels seus electors que les recances que tinguin els uns dels altres. Però aleshores, Nacho, el votant de centre, és a dir, si el PSOE se'n va a sumar clarament, perquè ja és molt evident aquest pacte també. El Partit Popular ja va amb Vox o Vox va amb el Partit Popular, com vulgueu dir-ho. Aleshores, l'espai de centre, aquí hi ha partits que, per exemple, Junts, no? Que tothom dona perquè no té la clau i al final acaba tenint la clau d'una part molt important, és a dir. Com el partit més de centre que hi ha a Catalunya, crec que en aquests moments el lidera el polític més de centre de Catalunya, que és Salvador Illa. Sí, però estem parlant d'Espanya, estem parlant d'Espanya. I a Espanya hi ha un bloc, no? Estem d'acord que hi ha un bloc en PSOE sumar? I aquí, i aquí. On queda el centre? Deixeu-me dir una cosa contraintuitiva quan parleu del creixement de Vox. Sabeu on Vox obté el màxim resultat en les últimes eleccions, on ha obtingut el màxim resultat? Al barri de Torre Baró, el del 47, el centre mític del progressisme barceloní, a Torre Baró.

Abans va ser taronja de Ciutadans, eh? Abans vermell,

però després va ser taronja. Efectivament. I veurem quin és el resultat a Hospitalet i a l'àrea metropolitana.

Doncs res crec del que expliqueu, sinó que hi ha un tema que és transversal, que és el tema de la immigració i que segueix el patró francès, que és que es passaven del bloc d'esquerres al bloc de l'extrema dreta sense cap mena de problemes, senzillament perquè els problemes de convivència es produeixen allà on hi ha convivència.

I és en aquests mes no els problemes de convivència sinó també els problemes de no arribar a final de mes els problemes d'haver de competir amb el més pobre en què això ha passat històricament

i és així i per tant hi ha d'haver solucions per això més recursos públics hi ha un tema que és preideològic és estomacal en molts d'aquests llocs. I després deixeu-me dir una cosa d'aquesta campanya que em té bastant perplexa. És la campanya Catalunya més espanyolitzada de la història de la democràcia. En aquest sentit, amb el pas, per exemple, que ha fet Esquerra ser. La crossa de Podemos i de tot plegat, pràcticament d'obediència catalana, només queda un partit, que és Junts, però tenim un debat absolutament a Catalunya, un debat absolutament espanyolitzat com mai, és una cosa sorprenent.

Això de crossa, vaja, el partit gran. Que faci crossa al partit de Catalunya. Tu que parlaves de marc català, Podemos a Catalunya és el que és, és a dir, és molt poca cosa. Per tant, la crossa seria més aviat a l'inrevés. Jo vaig veure de l'aliança aquesta. Vaja, per interpretacions.

No, no, no, de l'aliança aquesta que es veu. Jo l'altre dia vaig veure aquest acte de Nou Barris,

el crit de Si Podemos, tal. Bueno, en fi, les coses són com són, és sorprenent.

En tot cas, veieu que. Vam durant molt de temps, sobretot amb l'eclusió de Podemos i després de Vox, amb el triomf en el seu moment en les eleccions catalanes de Ciutadans, vam pensar que havia saltat pels aires el sistema bipartidista que és secular. Secular, em refereixo en aquest cas a l'àmbit espanyol. I justament la gran diferència era aquesta particularitat catalana que feia que qualsevol opció ideològica

també estigués esquarterada pel concepte de país que tingués cada partit. Ara resulta que, efectivament, jo estic d'acord també

que les eleccions s'han espanyolitzat una barbaritat, que efectivament és Junts l'únic partit que fins i tot l'altre dia deia "bueno, jo podria votar un partit socialista, però si fes". A lo mejor direm que si hi ha pege al cubisme, no sé, però en tot cas és pensar-ho des de la perspectiva catalana. I que ho podria fer sempre i quan no fos en Pedro Sánchez, que ja ha demostrat que és un mentider i que per tant no hauria de ser. Bé, en tot cas, respecte del conjunt, el que estem veient és com aquestes aliances, que com a mínim s'estan produint al Senat, donen una sensació que necessiten, és com si els dos grans partits necessitessin el preu que fos, aconseguir una altra vegada aquest bipartidisme. Aquesta sensació que són poderosos, que a banda i banda de l'espectre ideològic, encara que quedi molt desguarnit per aquesta operació al centre, hi ha alguna cosa. I és veritat, abans de les eleccions es decidien des del centre. Deixem a banda ara junts. Es decidien des del centre. Ara tothom pensa que es decideixen des dels extrems. I per tant, a veure qui la diu més grossa a una banda i l'altra, amb temes que, com diu efectivament l'Eva, que no tenen agenda ideològica o no. Hi ha habitatge, hi ha problemes d'infraestructures.

Sí que tenen agenda ideològica. De com abordes la falta d'habitatge, evidentment que té agenda ideològica. Vuit anys socialistes i aquí estem. Tu pots congelar els lloguers turístics o pots obrir el mercat als fons voltors que

especulen amb l'habitatge a Barcelona. El que pots fer és equivocar-te. És equivocar-te amb les mesures. Et pots equivocar, com ja s'ha demostrat al llarg de totes les operacions i experiments que s'han fet a Europa,

que aquestes mesures no solament no funcionen, sinó que ara s'està parlant del topall dels aliments. Bueno, és que hi ha hagut països que han fet això i la inflació s'ha disparat d'una manera absolutament kafkiana. Doncs podem equivocar les mesures, però el diagnòstic que

hi ha un problema respecte de l'habitatge,

això és de dreta o d'esquerra? De res. Si aixequem una mica el zoom perquè aquest és un problema d'aquí, però que passa a tota Europa. El problema real, i on Europa està atrapada en una equació de difícil solució, és una qüestió que ve marcada per Europa representa el 5% de la població mundial, representa el 16% del PIB mundial i el 45% de la despesa social del món. Això comporta una societat que erosiona clarament el poder adquisitiu perquè per mantenir això requereix un desfase fiscal descomunal. I això té dos efectes polítics. Una a les classes mitges, que són els que decideixen el sentit del vot, les àmplies classes mitges europees que decideixen el sentit del vot, i que n'estan fartes i que tiren cap a la dreta o més enllà perquè ja no ho suporten més. I una altra a les classes més populars que s'ofegen amb aquest sistema. I aquesta és l'equació que té Europa amb diferents versions a cada país, però és l'equació que està atenellant la realitat de diferents països europeus. I aquí no és una excepció. I tens, per una banda, aquestes classes mitges que canvien el vot i, per una altra, les classes populars que exploten. I això és certament perillós.

Perquè les mesures que ha plantejat l'esquerra, en aquest cas el PSOE, no han anat prou enllà. És a dir, estic d'acord amb tu que hi ha una part de fiscalitat que evidentment, però no només la fiscalitat, està penalitzant les classes mitjanes que tenien un vot tradicional. No, no, les populars. Sí, sí, les classes populars, sí, sí, totalment.

En canvi, quan es va al Congrés. El principal cost que té un ciutadà d'aquest país i de tota Europa no és ni el menjar ni l'habitatge,

són els impostos. Quan es vota en el Congrés mesures fiscals que fan que els rics hagin de pagar més i per tant hi hagi una proporcionalitat, va a la dreta entre ells junts i voten en contra. Per tant, David, això que estàs dient

és una mica trilero. Aquest mantra de que.

No, no és un mantra, és una realitat.

Aquest mantra que és perquè hi ha molts pobres, perquè hi ha un 1% de rics, això, que és un mantra que jo ja entenc que és molt comercial i tal, però no és veritat econòmicament. El principal cost d'un ciutadà, és a dir, augmentar la renta disponible, és allò que et queda després realment disponible després de pagar impostos el principal cost de qualsevol ciutadà de la Unió Europea França número 1 però Espanya número 2 és els impostos que estan desmadrats aquí hi ha l'erosió i els sous que no arriben per res perquè clar, tenir plantejada una vaga general i augmentar el salari mínim és a dir, el tema. Quan se te'n va de promig del 60% amb impostos, quan se te'n va de promig del 60% d'impostos, què vols que et quedi? Qui paga un 60% d'impostos? Tots. Sí, home, tots, no?

Home, entre impostos directes i indirectes.

Si tu sumes tot el pacte fiscal, IRPF, l'IVA per comprar qualsevol cosa, els impostos especials, els de tot ordre, taxes de tot ordre, etcètera,

entre 60 i 70% Bàsicament l'únic que fa. Sí, sí, no, el que hem de fer és pujar els salaris.

I pujar els impostos. Baixa els impostos i et pujaran els salaris i la renda disponible automàticament. Sí, és difícil agafar el fil de la conversa, però si tiréssim de fiscalitat, no sé, la gent que pot arribar en avió als Estudis de Catalunya Ràdio no necessita infraestructures públiques i potser segurament pot, no necessita que els altres paguin impostos, però normalment el retorn de qualsevol persona respecte als impostos que paga són justament poder anar pel carrer, poder entrar al metge, poder tenir seguretat, etc. Però crec que el que estàvem parlant era de l'excepcionalitat de les eleccions. De com Vox està condicionant la campanya, de com s'està nacionalitzant o estatalitzant, en termes nacionalistes catalans, la campanya de les eleccions generals. I si això va del PP o Vox o de què va? Bueno, això va de moltes coses. El més important és de qui té la capacitat per sumar majories. I penso que avui parlarem també d'enquestes i el principal escenari en aquests moments és que hi hagi una majoria molt menys holgada del que alguns han volgut projectar durant molts mesos del Partit Popular i de Vox. En torno als 180 escons. La qual cosa, això vol dir que en realitat estem com fa tres anys, però amb el match point de l'altra banda. Això és un país complex que està en un procés d'empat infinit malgrat que es projecti permanentment que la situació és diferent. I hi ha una incògnita real, de fet és molt possible perquè Vox està molt fort, que és que el PSOE guanyi les eleccions. Òbviament, perquè l'augment de Vox, malgrat a Torre Baró, però el barri de Salamanca també té percentatges d'intenció de Vox similars al 30%, malgrat a Torre Baró, efectivament veurem coses, veurem mapes de color verd, les transferències de vot que s'estan produint a Vox avui fonamentalment estan venint del PP. I això està siguent un problema pel Partit Popular i, des de logo, per guanyar les eleccions. Queden cinc diumenges i hi ha partit, sempre, i més tenint en compte la velocitat dels canvis d'estat d'ànim que hi ha en el segle XXI. Però aquest és el diagnòstic del dia d'avui, o sigui, del dimecres 28 d'octubre, de com estan les coses i de per què hi ha determinades tensions sobre la taula.

Pendents d'aquesta hora, encara, de l'accident a la Ronda de Dalt, que hi ha hagut a l'alçada de Cornellans, sentint-nos del Llobregat, ara ja s'ha pogut obrir el carril tallat que hi havia, però encara hi ha l'antitud, amb aturades a pràcticament tota la ronda des de Roquetes. Cua també d'accés a Barcelona per la B23, esplugues cap a la Diagonal. En aquest punt d'entrada de la Diagonal, proper aquí, està previst, per cert, que aquesta hora comenci una manifestació del col·lectiu dels metges que pot provocar talls de trànsit en aquest punt de la Diagonal.

Avui a l'agora parlarem d'eleccions, parlarem també d'enquestes i ens acompanyarà, per cert, Toni Comín d'aquí a pocs minuts també. Però de què més estarem pendents? A l'edició, Sílvia Solanes. Doncs mira, ho acabem de saber bé.

Guanyó Gómez denuncia el PP per utilitzar la seva imatge en un vídeo fet amb intel·ligència artificial. Madrid, Tania Tapia, bon dia.

Bon dia, ho ha explicat Pedro Sánchez en un podcast on ha participat. Diu que la seva dona ha denunciat ja el PP per difondre un vídeo on se li suplanta la imatge i la veu i on assumeix els delictes del tema de la càtedra de la universitat que la durà a judici per jurat popular.

Somos víctimas de ella. Mi mujer, de hecho, hoy ha presentado una denuncia por suplantación de imagen, porque al final lo que está haciendo el PP es utilizar las mismas técnicas que los acosadores contra los menores.

Es fa befa de la denúncia i li retreu a Sánchez que ara busqui l'empara davant de la justícia quan afirma que des del seu govern van voler eliminar, entre cometes, la jutgessa que investigava el seu germà. Són adorables, escriu el PP.

Doncs s'acaba de referir també la candidata del Front Ampli, Ada Colau, a la cadena CERN. Me parece muy bien que lo haya hecho.

Creo que Begoña Gómez está siendo víctima de un acoso inadmisible, que además creo que tiene tintes machistas también muy claros. Y ahora este es el último episodio, que es inadmisible. Celebro que el presidente del gobierno, Pedro Sánchez, haya aceptado la propuesta que le hice por carta de comprometernos públicamente a no utilizar la IA de forma vejatoria.

Colau va demanar per carta també a Núñez Fijo i Abascal que es comprometin a no fer servir la IA per atacar el rival, però no ha tingut resposta ni de PP ni de Vox.

També estem pendents de la vaga de metges que ha arrencat aquest matí de manera indefinida des de la Diagonal a la zona universitària. Mònica Mas, bon dia.

Bon dia, doncs van arribant aquí els afiliats i metges de Catalunya per manifestar-se aquest matí des d'aquí, des de l'avinguda del Gregori Maranyón fins al Departament de Salut. Les seves reivindicacions són les de sempre i venen amb aquesta, com deies, amb aquesta vaga indefinida. Hem estat parlant amb alguns d'ells, ens expliquen que intentaran el màxim que puguin seguir aquesta vaga, però els és molt difícil perquè quan no van a treballar més d'un dia la càrrega de feina, que ja és immensa, se'ls acumula. Veurem com va aquesta manifestació. La idea era tallar la Diagonal de Barcelona. De moment no ho estan fent, estan esperant a tenir prou quàrum per fer-ho.

I a Llei de Ciutat estem pendents de dues manifestacions d'estudiants de secundària. Protesten en aquest cas contra un professor del centre condemnat per una agressió sexual a un alumne. Llei de Noelia Casellas, bon dia. Bon dia, sí, aquest és el cas dels estudiants de l'Institut Torre Vicenç. Reclamen que s'expulsi aquest professor de la carrera docent. Se'l va condemnar per fer petons sense consentiment a un alumne. Després de complir els cinc dies de localització i la prohibició d'acostar-se a la noia, torna a donar classe a l'institut. I també protesten avui els estudiants de l'Institut La Caparrella, en aquest cas per reclamar millores en el bus que porta fins al centre. I encara una altra protesta en aquest cas d'agricultors. Pagesos de tot l'estat es desplacen avui a Madrid, molts amb els seus tractors, per denunciar les pujades dels costos i pressionar de cara a la campanya electoral.

La Lletra Petita. I cada dia a aquesta

hora analitzem la lletra petita de l'actualitat amb l'analista i divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Bon dia, Ricard. Catalunya frega els 4 milions d'ocupats, però l'atur ha pujat en 18.900 persones aquest estiu. Doncs sí, és un rècord d'ocupació, però és que també som més habitants. Però mirant les dades en conjunt, aquest trimestre l'ocupació només ha crescut en 2.100 persones i l'atur ha pujat en gairebé 19.000. Creix qui busca feina, perquè som més, però no qui en troba. I la lletra petita ens diu que el problema ja no és qui treballa, sinó que cobra. A Catalunya, el 16,4% de les persones que tenen feina viuen en risc de pobresa. Un de cada sis ocupats. I no és una qüestió de contractes temporals, perquè la temporalitat ha baixat fins a l'11,4%. És que són contractes estables que no donen per viure. El mercat laboral català ja no té un problema de quantitat, el té de productivitat, la mateixa de fa massa temps. I el motiu pel que tenir treball a Catalunya ja no garanteix sortir de la pobresa.

Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc,

en dient de diferents maneres. Però si està fet sense presses i amb matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva. La Selva, la marca del bon pernil.

Ahir, l'apèndix que menys agrada als impacients era la cua. Avui, dimecres, tercer enigmàrius breu de la setmana. Quantitat minsa de líquid que remenen els ballarins. De tres lletres. Quantitat minsa de líquid que remenen els ballarins. Tres lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra enigmàrius abans de les 10 ben tocades. Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra, elaborat mitjançant el mètode tradicional, el mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra, qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serra. Just quan et trobes el

teu millor amic de fa anys, en el moment en què estàs a punt de fer-li una abraçada, comença un eclipsi. I esclar, què fas? Perquè fa molt de temps que no el veus, però un eclipsi no l'has vist mai. Et fas el boig i mires l'eclipsi? Però ja t'ha vist. L'abraça es mira en el cel? Però esclar, no sé si el coll et dona per tant. Dues emocions són difícils de gestionar alhora, per això el nou doble de l'11 les separem. Primer tries un número de l'1 al 15 i descobreixes el premi. I després, si t'ha tocat, dupla. Dos moments d'emoció per alegrar-te més el dia. ONCE. Ben jugat.

Juga responsablement i només si ets major d'edat. Torna un any més Gastronòmic Fòrum Barcelona.

Si formes part de la restauració, l'alimentació o el food service, no et pots perdre l'esdeveniment de referència del sector.

Més de 450 empreses expositores, demostracions en directe, ponències, debats i les veus més influents de la gastronomia. Gastronòmic Fòrum Barcelona,

del 2 al 4 de novembre, al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra,

la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar,

pots votar per correu. Sol·licita fins al 19 de novembre la documentació necessària a qualsevol oficina de correus o a correus boners. La rebràs gratuïtament. Per correu, el teu vot té tot el valor. Ministeri de l'Interior.

Govern d'Espanya. Són valentes.

Porto des dels 15 anys amb la incertesa de si demà seré viva o morta. Poderoses. Vull el teu equip d'aquí una hora a la sala de reunions. Científiques. Icòniques. Però també són irracionals. A tu què et passa? Te he dit dos cops que no vol. Tenen impulsos. Crec que m'estic pillant. Són humanament imperfectes.

L'IA. Dimarts. Estrena a la plataforma 3CAT.

Avui a l'aura del Matí de Catalunya Ràdio, l'empresari David Madí, la periodista Eva Pomares, la degana de la Facultat de Dret de la Universitat Internacional de Catalunya Montserrat Nebrera i el politòleg Nacho Corredor.

I avui parlarem també del que ha passat a Brasil, del que ha passat i està passant a Israel. Ho farem, com dèiem, amb Eva Pomares, amb Monserrat Nebrera, amb David Madí, amb Nacho Corredor. Però abans saludem a Narciso Michavila, president de l'empresa demoscòpica GAT3. Narciso, què tal? Bon dia. Bon dia, buenos días. I gràcies per acompanyar-nos. Com veu el que està passant? Què diuen les enquestes? Què creu que passarà?

Lo que dice en Israel que están escrutando o lo que dice aquí en España? No, en España, en España. Vale, vale, vale. De todos modos, a ver, tanto de Brasil como de Israel, dos lecciones ya para España y es que en el ciclo electoral global a nivel mundial vamos a niveles de participación altos. Por lo tanto, en GAT3 ya estamos trabajando con una participación que subiría a cuatro puntos respecto a la que hubo en julio de 2023. Eso nos da pistas. ¿Pistas? ¿Qué quiere decir? Pistas quiere decir que, por un lado, hay un sector en conjunto de toda España, de todo el Estado, que está muy movilizado, ha ido a votar en todo el ciclo electoral último. Que es un elector que está buscando cambio de gobierno, sobre todo entre menores de 45 años. Ese está hipermovilizado y podemos tener récord de participación en las zonas conservadoras como nunca. Pero a la par también, y lo veníamos avisando, una izquierda que estaba bastante desmotivada, sin embargo ahora empieza a espabilar y se empieza a movilizar. En la derecha tenemos bastante estabilidad ahora mismo, pues un PP estaría como estuvo, incluso puede bajar algún punto, algún escaño, respecto a los 137 que tuvo en julio el señor Feijóo. Un Vox muy fuerte, ya no lo vemos tan fuerte como en septiembre, en GAT3 le dábamos un 19%, estábamos muy por encima del resto de los institutos, y sin embargo Vox vemos que ahora mismo está yendo ligeramente a la baja. Pero la revolución está en el otro lado, teniendo en cuenta que, por otro lado, y en el caso de Cataluña es importante, el voto nacionalista está tirando muy fuerte también. Analizo después la izquierda, pero voy a centrarme en ese bloque de voto no estatal nacionalista.

¿Referes, por ejemplo, a la Esquerra Republicana, Junts, en el cas català?

Sí. No, sobre todo, Esquerra Republicana. Fuerte y de forma especial Esquerra Republicana. Esquerra Republicana en la siguiente ola de encuestas veremos el ascenso tan potente que está teniendo. Yo ya no descarto que supere su récord histórico de escaños. Hay que tener en cuenta que Esquerra hace tres años hubo más de 600.000 electores que eligieron senador de Esquerra. Pero hicieron un voto útil a Michel Batet, a los candidatos del PSC. Esta vez no lo estamos detectando porque saben que votar Esquerra, de todos modos, es estar apoyando un gobierno contrario a lo que pudiera ser PP-Vox. Por lo tanto, Esquerra sube mucho, Junts lo vemos bajar un poquito. Desde luego no lo vemos subir, podría bajar un poquito, a lo mejor el votante de Llussa es más complicado, podría quedarse en los siete escaños, pero lo tenemos un poco a la baja. Bildu va para arriba, Venega va para arriba, y luego Frente Amplio está sufriendo mucho en todo el estado, salvo si está haciendo fuerte en Madrid. En la Comunidad Valenciana, con Promis, y en Baleares también. Es donde Frente Amplio tendría sus mejores resultados. Y sin embargo en el resto está cediendo muchísimo voto a Sánchez, y aquí viene la revolución. Sánchez está jugando muy bien sus cartas. Él sabe que se va a la oposición y quiere un partido socialista, bueno, más que un partido socialista, quiere su propia posición muy fuerte como oposición.

Quan diu que hi haurà un ascens de Rufián, per exemple, d'Esquerra Republicana, parlava de resultats històrics, es refereix a que poden arribar els nous escons, per exemple?

¿Cómo que nueve? Va a superar los diez de lejos, incluso los doce. Pero vamos, eso lo iremos viendo. Yo aquí de todos modos, primero, prudencia con las encuestas. Es verdad que GAT3 acreditamos elección tras elección, en la media ser los más precisos, pero hemos tenido desvíos. En las últimas de hace tres años le dábamos mayoría a la derecha y no la tuvo. Mi recomendación es que en el caso de Cataluña haga mucho más caso al CEO catalán, al Centre de Estudios de Opinión, No solo porque publique los microdatos el mismo día que dan la estimación, sino porque realmente las estimaciones que está haciendo el CEO son científicas. Y, sin embargo, las del CIS de Tezano realmente es todo un disparate que va más en cada oleada. Por lo tanto, lo que vaya a sacar las formaciones de Cataluña, yo, vamos, desde luego en GAT3 prestamos mucha atención al trabajo profesional del CEO.

¿Els seus estudis, per exemple, detecten que hi hagi possibles votants d'aliança que agafaran la papereta de Vox?

Bueno, es que Alianza. Hablar de Alianza o hablar de Vox es hablar de Europa. Y es hablar de un nuevo eje, ahora que el eje del procés no es que haya desaparecido, pero ha perdido fuerza, evidentemente la situación en Cataluña no tiene nada que ver con el año 2017, podría volver a aparecer el eje izquierda-derecha, y está presente evidentemente, pero hay un eje nuevo que ha irrumpido con mucha fuerza en toda Europa, que es el autóctono-alóctono, es decir, el que nace aquí y. Tiene cultura de aquí y el que ha venido de fuera. España está viviendo el problema que tuvo Alemania con los refugiados sirios en 2015, que fue lo que disparó Alianza por Alemania, que es lo que ha disparado a los partidos de extrema derecha en los países nórdicos, que es lo que produjo el Brexit, etcétera, etcétera. Bueno, pues en el caso de Alianza Catalana, Silvia Orriols, si las elecciones fueran al Parlamento, captaría voto tanto de Esquerra Republicana como de Junts, como de Vox, como del PP, como del PSC. Porque hay mucha gente en ámbitos locales que la forma en la que en España se está gestionando la inmigración no están de acuerdo en absoluto. Porque además, hablar de inmigración es hablar de vivienda, más bien de falta de vivienda, y es hablar de servicios públicos. Y eso es lo que hace que ahora Alianza Catalana no se presente y muchos de sus votantes, sin embargo, unos van a votar a Vox, cosa que hace dos años no nos pasaba. Es decir, Alianza Catalana hace dos años solo parlaba en catalán. Y, sin embargo, Alianza Catalana ha conseguido romper entero ese molde. En el caso de Vox está muy fuerte. En los dos archipiélagos, o sea, en Canarias y en Baleares, Vox va a estar muy fuerte, y luego en todas las circunscripciones del Mediterráneo. Desde Girona, evidentemente, ahí lo único que puedo estar es a poder tener uno de los seis escaños en Girona, es decir, la fuerza de Vox en Cataluña no es determinante, pero uno va bajando y recorriendo todas las circunscripciones de la costa y hasta llegar a. A Cádiz, Vox va a estar muy fuerte. Cosa que, sin embargo, en las provincias del interior, donde no hay tanta inmigración, pues va a estar muy poco.

¿Y aquesta estratègia d'anar conjuntament al Senat, aquest pacte entre el Partit Popular i Vox, per exemple, creu que assegura que la dreta tindrà majoria de tres cinquenes parts al Senat?

No. No, no, no. O sea, lo que sí se garantiza en seguro es no perder la mayoría absoluta. Yo por eso, ya lo he dicho, creo que en su momento el pacto del Senado del Progreso estaba muy mal jugado, porque en política el que pacta último pacta mejor. Entonces, al pactar el Senado, además el PSC o el PSOE, El PSC va a aguantar muy bien sus senadores porque va a ser el más votado en Barcelona seguro, en Tarragona, etc. Y por lo tanto, el PSC, el pacto apenas va a sufrir. Pero el Partido Socialista en el resto del Estado va a sufrir mucho. No solo porque ha tenido que ceder sillas en el Senado a frente amplio, sino porque, claro, le ha dado la excusa a PP y Vox de pactar. Automáticamente ya PSOE se va a ir a mínimos históricos de senadores socialistas. Pero eso no quiere decir. Que la derecha vaya a llegar a los tres quintos. Eso es imposible saberlo ahora mismo porque depende no solo de lo que hagan sus electores, cómo se coordinen, sino qué hagan el resto. Y luego hay muchos sitios en muchas de las provincias que hay otros actores que juegan también. Es decir, en Álava, en Tarragona, etc. Hay que ver cómo decide cada votante. Va a haber mucho voto dual. La gente que coja una papeleta en el Congreso y otra papeleta distinta, o marque distintas X en el Senado.

Guayol. Sí, senyor Metxavila, bon dia. En els últims períodes electorals, i especialment en les últimes eleccions espanyoles, vam veure com una evolució molt clara de les enquestes durant la campanya electoral. En canvi, després de la campanya, els estudis que es feien sempre diuen que les campanyes electorals no influeixen tant. Realment influeix una campanya electoral o no?

A ver, las campañas se incluyen, pero sobre todo la mayor parte del voto cambia a lo largo de la legislatura. Y la prueba de ello es que ahora la mayoría de la gente, los propios partidos, cuando hablan de remontada, no lo están haciendo respecto a los resultados que tuvieron, sino a los resultados que hemos estado dando en las encuestas antes de empezar. Por lo tanto, es verdad, bueno, lo hemos visto en Brasil, en 21 días Lula le ha metido 5 puntos, 10 millones de votos a su partido. Y ha sido la primera vez que, perdiendo la primera vuelta, ha conseguido ganar la segunda. Por cierto, todas las teorías de la conspiración, de que es que es inválido el resultado, no, no. O sea, en el caso de Brasil, igual que España, no tiene nada que ver con Venezuela, que realmente el resultado fue fraudulento y quien le apoyó estaba apoyando en Venezuela un régimen torturador. En Brasil, no. En Brasil, Lula ha ganado de forma limpia, igual que en su momento, pues los resultados de julio fueron limpiosos. Pero sí que es verdad que las campañas cada vez cambian más voto, pero sobre todo, como solemos decir, as usual, sobre todo dentro del mismo espacio político, dentro del mismo bloque.

Seguint amb això, per tant, ¿hi ha algun marge per remuntar en aquestes que donen 190 escons a la dreta i a l'extrema dreta per remuntar aquesta majoria? ¿Realment hi ha aquest marge? ¿Existeix? ¿O és que no hem acabat. O és que aquests canvis que donem per fets no s'han donat en els últims mesos? Ui, he perdido el.

Perdón, he perdido el sonido, no sé si se me oye.

No, li deia, seguirem això, si realment els socialistes tenen marge per remuntar en aquesta campanya.

Sí, los socialistas sí, pero con la paradoja de que todo lo que vaya a remontar Sánchez, que realmente está remontando. Es verdad que nosotros siempre dijimos que los 121 que tenía Sánchez, había encuestas que le estaban dando por debajo de 100. Nosotros siempre dijimos que era muy difícil que bajara de 100. Ahora digo que es muy difícil que Sánchez baje de 100. Esta trayectoria de ir captando cada vez más votos a su izquierda, el Partido Socialista puede repetir perfectamente los resultados del 2023 y, por lo tanto, irse a una oposición con un buen resultado. Pero la paradoja es que cuanto más suba el Partido Socialista, menos opciones tiene de seguir en el poder. Porque no lo está haciendo captando ni votos ni escaño, tampoco va por ahí su estrategia. Es decir, la estrategia de Sánchez desde el principio de la legislatura ha sido ir captando el voto de izquierda, de hecho está muy fuerte a su izquierda, ha tenido mucho apoyo y valoración en toda la política que ha hecho en el elector más a la izquierda del PSOE, y sin embargo le ha cedido entero el centro a la derecha. Hasta el punto de que en el 5 de la escala 0-10, de izquierda a derecha, donde estaría ahí Adolfo Suárez, el expresidente del gobierno, el principal partido es el Partido Popular, esto no es nada nuevo, siempre se han disputado el PSOE y el PP ese espacio, pero cuando Sánchez se va a la izquierda, ese espacio se lo regala a la derecha. Entonces, ahora es PP, luego Vox, y luego Partido Socialista. Es decir, el voto a nivel estatal moderado está eligiendo antes a Abascal que al propio Sánchez. Por lo tanto, la estrategia de Sánchez es muy inteligente, es decir, puede llegar incluso a superar en votos a Feijóo. Pero a costa de que no le van a dar las cuentas parlamentarias para poder hacer una coalición de investidura. David. Sí, bon dia.

Bon dia. El tema de les enquestes, la batalla de les enquestes en les eleccions,

és important perquè generen les expectatives, no? I hi ha un vot determinat estratègic que. Té tendència a apuntar-se a cavall guanyador. En les anteriors eleccions, el 23, el PP crec que va assenyalar d'una manera clara que l'excés de confiança, l'excés d'enquestes a favor, els van perjudicar perquè va desmobilitzar. Aquesta campanya em dona

la sensació que, efectivament, com vostè explicava molt bé, en aquesta primera fase el Partit Socialista està concentrant el vot a l'esquerra i l'altre flux és de PP cap a Vox. Però això també preveu, a falta de 20 i pico dies, no?, em sembla, una segona part de la campanya on, si s'assoleix aquest posicionament que vostè deia, llavors entraran en el cos a cos de veritat, no?

Sí, a ver, primero, o sea, el hecho de que las encuestas dieran muy fuerte al Partido Popular en 2023 produjera desmovilización, ese es un lamento que tiene el Partido Popular. Pero la realidad es que siendo julio, siendo una fecha, habiendo votado en todos los municipios en mayo anterior y tal, la derecha en esas elecciones estuvo muy movilizada. Si al final no gobernó, sencillamente porque hubo partidos de derecha nacionalistas como es PNV y Junts, que su opción no era apoyar un gobierno fijo a Bascal, sino que hicieron todo lo posible por impedir ese gobierno. Pero la derecha ya estuvo movilizada. Ahora va a estar más movilizada todavía. Y yo creo que la izquierda va a estar también más movilizada que en el 2023. Y por eso también los 15 puntos que estábamos viendo de distancia de PP, Vox más, se acabó la fiesta, respecto a la izquierda estatal de 15 puntos, eso era lo que nos estaban diciendo los entrevistados. Avisábamos que ese resultado era muy difícil. Ahora mismo sí lo seguimos viendo fuerte, por encima de los 10 puntos, pero yo creo que cuando llegue el momento la derecha no le va a sacar tantos puntos. Y desde luego la suma de PP y Vox es imposible que llegue a los 200 escaños que a lo mejor incluso en GAT3 hemos podido dar en algún momento. Y estará por encima rozando, o sea, por encima de los 180 sí que nos sale y rozando los 190 también. Pero, al final, para entender un poco lo que está pasando, y luego, además, depende mucho no solo el voto, sino la fragmentación. Es decir, esta vez la izquierda va muy fragmentada. Hay sitios como Cataluña que lo va a optimizar muy bien, porque se concentra en alguna opción muy concreta, pero en el caso de Andalucía, por ejemplo, pues los seis escaños de su mar muy difícilmente los va a conservar ese espacio, porque va dividido en tres listas. Ahí. De esos seis, alguno passarà al PSOE i otros van a passar a Vox, que en Andalucía va fuerte.

Es l'anàlisi de Narciso Michavila, president de l'empresa Demoscópica GAT3. Narciso, gràcies per acompanyar-nos. Muchas gracias y buen día. Seguirem també el que vagi passant. Són les 9 i 38, tenim atenció a un accident important ara mateix, una tragèdia ferroviària que està afectant a Toledo. Què ha passat, Maria Fernández Noguera?

Doncs sí, un accident molt greu entre dos trens que han xocat. En concret, ha estat un tren que ha xocat per darrere de l'altre, segons ens informa Adif. Segons diu EFA, hi ha dos vagons que haurien caigut per un terrapleu i això ha estat a l'estació Durda, a Toledo. A resultes d'això, segons diuen diversos mitjans, Hi ha molts ferits i la línia Madrid-Andalusia d'alta velocitat està interrompuda. Ara podem sentir el que deia Alberto Sotillos, col·laborador d'Anna Rosa Quintana, que explicava en directe que el seu collat és allà.

Cosas porque sabe que hay gente viva a la que está intentando ayudar me ha colgado porque se ha activado un fuego lo intentaba apagar y me dice que afortunadamente empieza a notar que hay un helicóptero guardia civil y bomberos pero me pide con una voz absolutamente quebrada que enviemos toda la información posible toda la ayuda posible porque él está con sus propias manos intentando ayudar él se encuentra bien pero está junto con todos los muertos y lo ha visto y está sufriendo bastante así que lo que me pido ni una otra vez. Con su voz es que por favor se envíe lo máximo posible porque no puede más. Me ha colgado, hay un fuego, tengo que ir a apagarlo, lo siento.

Tot plegat ha passat quan faltaven pocs minuts per les 9 del matí. Sí, fa una hora. Sí, cosa d'una hora, sí, exacte. I alguns mitjans apunten que es tractaria d'un accident entre un Irio i un tren AVE i el que sí que, com deia aquesta persona, doncs bombers, protecció civil, també hi ha tres helicòpters sanitaris i dos d'UCI que s'han mobilitzat fins a la zona.

Doncs aquesta és la notícia a aquesta hora. Fa una hora que hi hauria hagut un xoc de dos trens a Toledo. Maria no sap ben bé per què, no tenim explicacions de què és el que ha pogut passar exactament.

Ara mateix el que ens estan dient Renfa i Adif és que estan recopilant tota la informació i l'únic que ens confirma és això, que ha estat un tren que ha xocat per darrere d'un altre. Per això ells parlen tècnicament d'alcances, és el que diuen al seu tuit. No diuen xoc perquè és un tren que va per darrere de l'altre i xoca.

Doncs Déu-n'hi-do. Ara ho explicarem. Fem una pausa i ho ampliem.

Fem ara una connexió per saber les novetats del Corte Inglés.

Bon dia. Hola, bon dia. Saps que tenim una tardor molt super? Amb el Super 3x2 de Supercor, Hipercor i Supermercat al Corte Inglés. Del 28 d'octubre al 10 de novembre tens un 3x2 en milers de productes d'alimentació, drogueria i perfumeria. I a més, un 25% de regal en una gran selecció d'articles. Tan fàcil com això. Tan super com això. I fins a l'1 de novembre, un 15% de regal amb barnils, espatlles i lloms per peces. Consulta en les condicions. I no t'oblidis de descambiar els teus superxecs fins al 8 de novembre. Supercor, Hipercor i Supermercat al Corte Inglés. Quan compres bé, tot és més bo. I aquest divendres al matí a la plaça Salvador Dalí del Corte Inglés de Girona els més petits podran gaudir gratuïtament d'un carrusel, un vaixell gronxador i altres atraccions sostenibles. Patrocinador oficial de les activitats infantils i familiars de les fires de Sant Narcís. Doncs res més per avui. Adeu-siau, fins demà.

Bonpreu i Esclat.

Sóc francesa i fa sis anys que visc a Catalunya. Tinc un fill petit, però quan el renyo en francès no em fa ni cas. Un dia li dic en català, prou, no toquis això. I es va quedar parat, com dient, això ha de ser important. Aleshores ho vaig entendre. El català és un poder. I em vaig apuntar a un curs per adults. Ahir em van posar una multa i crido al policia, prou, no faci això. I em diu, el català molt bé. La zona hablava, no tant.

Si vols aprendre català o certificar el teu nivell, t'informem sobre les opcions disponibles. Truca al 012, davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Si el món cada vegada sembla més una distopia, potser és hora d'escoltar els quifanys que l'estan imaginant.

Més d'un centenar d'autors i autores t'esperen a la sisena edició del 42, el Festival Literari de Gèneres Fantàstics de Barcelona. Del 4 al 8 de novembre a la Fabra i Coats. Hi ha altres mons, i tots són el 42. Ajuntament de Barcelona. Realment, aquestes últimes setmanes el grau està com molt canviat,

no trobeu? No és ben bé ell.

Sembla un altre. Està com estrany. Sí. Com menys rondinaire i més encantador. És com un grau millorat. Més amable, més atent, més simpàtic. Un grau perfecte. Ei, com va, amics? Tot bé? Puc fer res per vosaltres?

El Tot Costa, cada tarda portem una

selecció musical lligada amb l'actualitat. ACDC, ACDC i una mica de rock and roll en general.

També sonen altres coses. Manel, Dua Lipa, Mushka. Sí, i també la Mint.

Hello, what's up? Flick, Manolo, Mourinho. Por qué? Dani Xanabra, Marta Corredera, Santi Jiménez. El millor de cada casa per comentar el que està passant al món de l'esport.

Efectivament, tot costa. Amb Jordi Costa i Sònia Gelmà. Un programa de música que parla d'esports. I de tant en tant, fins i tot a l'inrevés. De dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre.

Ara mateix són tres quarts de deu del matí, hi ha hagut un accident important ferroviari en la línia d'alta velocitat entre Los Llévenes i Urda. Podem saludar a Jordi Quintana, que és un català que anava en aquest tren. Jordi, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Com estàs, Jordi?

Pues amb un susto de muerte,

que ara no sé com es diu en català. Ha estat tremendo, perquè estàvem aturats, feia com 10 minuts que estava el tren aturat, jo anava a Malirio, i de sobte he sentit un cop, m'he aixecat de la cadira, m'he donat un cop al cap i em fa mal una mica el cul, i no ens ha dit res a ningú, portem aquí una estona, i el sortir del tren és un desastre, perquè a l'àrea de Renfe que venia després, doncs ens ha empaitat. Ha sigut una embestida, perdona. Una embestida, sí, correcte. Aleshores, no sé com no poden funcionar els mecanismes de frenada d'emergència, no sabem el que ha passat, no hi ha absolutament ningú que ens hagi dit res, hem sortit del tren, ara hi ha aquí els bombers, hi ha moltes patrulles de la Guàrdia Civil O sigui, ara mateix, Jordi, on et trobes? L'espai on et trobes, quin és? És un descampat? Estic a 200 metres del tren, estava en un olivar, aquí hi ha unes quantes oliveres, hi havia unes quantes vaques pastant, i hi ha com 200 o 300 persones per aquí que no sabem què fer, no ens diu res ningú, i estem esperant. Hi ha gent que segurament ho ha passat molt pitjor que jo, perquè veig per aquí un parell de cabavers, un parell de bosses blanques, i, bueno, és un drama, això, és un drama. Jordi, anaves sol o anaves acompanyat?

No, no, anava sol. Sol. Anava per feina, anava a Sevilla per feina i res. He tingut sol.

Has parlat amb la teva família, Jordi? Has pogut parlar-hi? Sí, sí, sí. Fits, et sentim també molt tocat perquè entenc que el que estàs veient és una situació molt desbordant. És un accident que s'ha produït al voltant, dèiem, de fa una hora, no? Al voltant de una mica més enllà de dos quarts de nou del matí.

Sí, se m'ha passat l'hora. Ja no sé exactament ni quina hora ha sigut. Jo diria, sí, entre mitja hora i 40 minuts. No ho sé, no ho sé. Ha sigut, ja et dic. No. De sobte et trobes assegut en una cadira i et trobes com volant pel terra i no.

Ja et dic, no hi ha hagut res en cap moment. Ningú els ha dit cap aquí, cap allà. Jo me n'he anat 200 metres cap endavant del tren per si ens en vestia un altre o cremava alguna cosa. No ho sé, l'instint ha sigut fugir. I bueno, hi ha molta gent amb ferides lleus, que es veu sang, que és molt escandalós, però hi ha altra gent, les màquines estan destrossades. Vull dir, jo he anat amb l'Irio i hi ha dos vagons completament destrossats al darrere de tot, i el Renfe ha saltat a l'altra línia, totes les dues catenàries estan inoperatives, o sigui que la línia ni cap amunt ni cap avall podrà funcionar. I bueno, ja et dic, no hi ha cap lloc de control, que ens diguin si algú està bé, ningú ens ha preguntat, ni aigua, ni res, estem aquí abandonats enmig d'un escampat. Hi ha personal d'emergència per això treballant ara mateix? Sí, sí, sí, hi ha un, dos, tres, quatre, cinc camions de bombers enormes, hi ha unes quantes ambulàncies, hi ha com 30 o 40 patrulles de la Guàrdia Civil, hi ha cotxes civils que no sé qui són, però bueno, jo et dic, la gent no està, no tenim un punt de reunió, no ens ha dit absolutament res ningú, ni què hem de fer, ni si vindran a buscar-nos, ni si necessitem el que sigui, no? Ni si estem bé, no? De moment entenc, Jordi, que tu el que faràs és esperar, no? Esperar que et donin alguna instrucció. He trucat a la meva parella, el primer que he fet, i m'ha dit que en una hora i 40 estarà per aquí, o sigui que, bueno, jo tinc una miqueta, un cop al cap i una contusió, m'ho miraré, però estic bé, afortunadament jo estic bé. Hi ha gent que no ho podrà explicar. Doncs aquesta és la situació ara mateix. Jordi, un abraçament molt gran, no volem tampoc entretenir-te més, i ànims, sobretot ànims. Molt bé, moltes gràcies.

Moltes gràcies per compartir-ho, de veritat. A vosaltres, bon dia.

Doncs un desastre, un desastre el que acaba de passar i que genera molts interrogants, recordem que demà hi ha vaga de maquinistes a Catalunya, que denuncien també que hi ha inseguretat quan agafen el tren, fins ara també ho enteníem en alguna de les posicions dels maquinistes, però és evident que aquest accident genera molts interrogants, no és el primer que afecta a Espanya, que un tren embasteixi un altre, haurem d'aclarir molt bé què ha passat, perquè ara mateix el que ens informen és que estem que hi hagin molts morts. No tenim dades, però sí que estem davant d'una situació bastant descontrolada. El Miguel Ángel Pérez Laguna estava també en aquest tren. Miguel Ángel, bon dia. Hola, buenos días. Què és lo que ha pasado, Miguel Ángel? Bueno, pues nada,

yo iba en el coche del tren que va de Madrid-Sevilla, que sale a las 8 de la mañana desde la estación de Atocha hasta Sevilla-Santa Justa, y a las 45-50 minutos aproximadamente.

Hemos notado un golpe gigantesco, un golpe gigantesco, de repente como si el tren se saliera de las vías, pero un golpe terrible, y iba en el último vagón,

que en esta ocasión era el coche 1, iba el último. El tren descarriera y se vuelca parcialmente, empezan los gritos, porque aquí ha pasado, miramos al lado derecho, y al lado derecho se ve un idio destrozado, lamentablemente recordando como las. Las imágenes de Alamuz, un vídeo destrozado que parece, por lo que nos cuentan, que estaba parado en la vía y que el tren, insisto, que esto es lo que me van diciendo, no le ha dado tiempo a frenar. El caso es que nosotros

hemos tratado de salir desde las colas, por las ventanas y por las puertas, Hacia, bueno, pues un pequeño campo que hay alrededor, pero no hemos llegado ni a

Ciudad Real. Bueno, aquí hay gente, pues bueno, con contusiones de diversa consideración. Los que íbamos en los últimos vagones, pues son más golpes, pero estamos viendo trozos de lirio que han salido despedidos hacia la izquierda también. Lo estamos viendo ahora mismo. Ha sido terrible. Un golpe espantoso. ¿Dónde estás ahora? Pues estamos en la zona de los Llévenes, es que ya digo, no habíamos llegado a Ciudad Real, porque yo iba medio adormilado, y estoy pendiente de unas compañeras de trabajo a las que estaba buscando, porque iban en el coche 3, o sea, en el antepenúltimo. Pero a partir del 5 yo veo ya, y lo veo desde este olivar, uno de los trenes ya perpendicular a la vía. Y no veo el otro lado, que es donde está Lidio, que solo lo he visto por la ventanilla y no he querido mirar más, porque me lo puedo. Es para no invocinarlo.

¿Me escucháis? Sí, sí, sí. No, no, es que estoy escuchándote, pero es que no sé qué decir. Es terrible. No se puede concebir

que una cosa así de nuevo pase en este país. Es que es imposible. Estamos todos, los que estamos vivos, que para nosotros obviamente esto es volver a nacer, pero la siguiente pregunta después de eso es ¿qué está pasando aquí? ¿Qué está pasando aquí? Bien, bien. Estamos bien, ¿no? Los cuatro.

No sé si puedo contaros algo más. No, no, no. No hay nada más que contar. Sí que Miguel Ángel, sí que Jordi nos decía que había gente que había muerto. Seguro. Pero vamos, si nosotros estamos en los últimos vagones, a partir del 5 o el 6, y lo estoy viendo desde aquí, está todo voltado y el vídeo está destrozado. O sea, por favor, tiene que haber víctimas. Ojalá no fuera así, pero tiene que haber sido terrible, terrible. Y nosotros solo tenemos conclusiones porque íbamos en el último vagón.

O sea, los dos últimos vagones, mis compañeros de trabajo en el tercero y otro compañero y yo en el primero, íbamos hacia Sevilla. Y, en fin, y me lo vemos como que si es del golpe y del traqueteo cuando el tren se va yendo de la vía. Pues es que no hemos querido ni mirar al otro lado del auténtico cataclismo que tiene que haber sido eso. Vamos, parece que nadie toma nota de lo que está pasando porque esto vuelve a pasar otra vez.

Una abraçada. Miguel Ángel Pérez Laguna, gràcies per acompanyar-nos. Doncs aquesta és la situació ara mateix. Una situació complexa perquè encara no tenim les xifres del que ha passat exactament. Sí que podem explicar que hi ha hagut un accident ferroviari en aquesta línia d'alta velocitat entre Los Llévenes i Urda. Això es troba a Toledo i sembla que en aquest accident ja estarien implicats un tren d'AVE de Renfe, com ens explicaven ara, i també un d'Aírio. Això ha estat una embestida d'un tren cap a un altre i per tant també ens porta a fer moltes preguntes ara mateix de seguretat. No està automatitzat, per exemple, el fre d'un tren? No hi ha balises que frenin els trens en casos així? És una pregunta tècnica que intentarem traslladar també a experts durant aquest espacial que comença ara a Catalunya Ràdio per entendre també el que ha pogut passar. Ens porta damunt el que està passant, però ens porta també als interrogants que posen molts maquinistes també a casa nostra en temes de seguretat. Montserrat.

Sí, sí. Ara fa pocs dies posaven una mica en dubte o pensaven si no hi hauria una intencionalitat política en la vaga, si això d'alguna manera el que estava és intentar posar la política contra les cordes des de. Bueno, com moltes vegades passa, no? Al final les vagues tenen també aquest tipus d'intencionalitat. Però en el rerefons es preguntaven si no era una vaga encoberta de persones que deien que no farien la seva feina perquè. Com a excusa en la seguretat. Però ja en tenim tantes de situacions que segurament seran de tipus diferent. En aquest cas concret, a mi més que a damunt em recorda àlvia. Fins a quin punt funcionen els mecanismes personals? Els mecanistes de tren porten això que es diu el pedal de l'home mort, que cada cert temps han d'anar. Copsant aquest pedal per recordar al sistema que estan vius i que estan atents. Suposo que la caixa negra del tren ens dirà si allò va funcionar, si un cop avisat o vist que hi havia un, els frenos no van funcionar, si resulta que no l'havien avisat que hi havia un a la via, perquè per molt que tinguis uns grans reflexos. A la velocitat que va un tren d'alta velocitat, és igual, el veus allà, i ja segur que encara que hagi frenat no es pot.

És a dir, tantes incògnites A la multa, diguéssim, és un tren que xoca contra un altre, en un sentit contrari. Clar. D'acord. Aquest és més aviat tipus l'Albia, saps? Però un encalçament, una embestida. No hi ha mecanismes que això ho frenin? En fi, tinc moltes preguntes ara mateix.

A Alicia també hi va haver, si recordeu, fa anys, a l'alta velocitat, també va ser un vestiment. L'àlvia va xocar per darrere, també. No ho entenc. I va descarrilar.

Sí, és cert. Quan entrava a l'estació, al tomb de l'estació. I anava a molta velocitat. Aleshores, al final.

El problema és del maquinista, no? Però, en fi, aquí. Em sembla absolutament. Bueno, és que és desgarrifós. Ens hem quedat tots, crec, en xoc, no?, escoltant aquests testimonis. I, bueno, ara les informacions que diuen que hi ha dos. Jo soc usuària habitual, a més, de l'alta velocitat, i la veritat és que, després de Damod i de Jolida, costava agafar trens en aquest país. Costava. Sí. Psicològicament, estàs a les 7 del matí a l'estació en aquest cas del Camp de Tarragona i veus arribar el tren la primera setmana i dius, a veure, si m'hi deixaré la vida el segon el segon passatge que s'ha entrevistat deia, què està passant aquí què està passant aquí. O sigui, és a dir, el sistema de trens d'alta velocitat, que han de ser una cosa absolutament precisa, com deia la Montse, que van a més de 200 i pico per hora, que cada vagó d'aquests, ara ho mirava l'aplicació de Renfe, que tenen models diferents, però alguns també són albiais, són irios, hi ha una mitjana per vagó de 80-100 passatgers,

i normalment van força plens. És a dir, aquí estan dient que a dif, fons a dif,

que han caigut dos vagons, han sortit despedits, o sigui que estem parlant d'un volum. A més a més, en un temps molt curt. A damunt, recordem, va ser el 18 de gener,

és a dir, fa ni un any, en la mateixa línia, a més a més, en la mateixa línia d'alta velocitat.

No sé, em sembla esgarrifós.

Esgarrifós. Hi ha en aquestes hores encara moltes incògnites de què ha passat. Totes. Morts, ferits. Però vaja, ja s'intueix que això és un altre desastre tremendo. Però jo crec que sí que hi ha una. Un moment, David, és que si no el perdrem i vull saludar. És el Francisco Cárdenas, responsable d'UGT a Catalunya. Francisco, bon dia. Hola, bon dia. Què és el que pot passar i què és el que està passant i com reacciona vostè a aquest accident que estem explicant? Esto es una auténtica locura. Aquí hay algo que no concuerda. Es decir, los sistemas de seguridad que tenemos nosotros, que nos ponen la visa en las vías, y concretamente en la vía de Sevilla, Es un sistema de alta seguridad, pero asombrosa. El problema es que no puede un tren alcanzar a otro. Nosotros, como vamos con una línea a unas velocidades elevadas, tenemos unos sistemas de seguridad que garantizan el tiempo de frenado a la máxima velocidad. Si tú puedes ir por esa vía a los 180-300, pues tienes unos kilómetros, kilómetros de diferencia entre el tren y el tren, para tú no poder alcanzar. Es que es lo que yo preguntaba, Francisco. Es automático, ¿no? Yo tengo que frenar. Si no freno porque, mira, me decís tanto. Defienden el tren solo.

Es decir, que no sé, algo muy raro ha pasado y los detalles no han llegado, pero las imágenes que llegan son demoledoras. Son demoledoras. Al compañero maquinista del tren que aborda, que es el 11, no lo localizan por teléfono, no responden. Hay mucha gente. Tenemos una compañera que dice que va a perder parte de un pie. Y nos dicen por teléfono que hay muchos fallecidos.

Vamos a ver, yo no entiendo qué ha pasado, pero que yo la dirección de ADI, yo no sé cómo no es capaz de pagar esto. Ya después de que nos tomaron el pelo con ADI además de Sevilla y de Madrid y Barcelona, esto ya no tiene nombre, es algo alucinante. No, no, no, és que estem tots igual, perquè és que no entenem què és el que ha passat, i ara parlàvem testimonis, mira, tenim algun per recuperar-los, eh? Alguns dels testimonis que acabem d'entrevistar ens deien coses com aquesta. Un susto de muerte, que ara no sé com es diu en català. Ha estat tremendo, perquè estàvem aturats, hi havia com 10 minuts que estava el tren aturat, jo anava a Malirio, i de sobte he sentit un cop, m'he aixecat de la cadira, m'he donat un cop al cap i em fa mal una mica el cul, i no ens ha dit res a ningú, portem aquí una estona, i el sortir del tren és un desastre,

perquè a l'àrea de Renfe que venia després, doncs ens han paitat.

Ha sigut una embestida, una embestida. Una embestida, sí, correcte. I estem esperant. Hi ha gent que segurament ho ha passat molt pitjor que jo, perquè veig per aquí un parell de cadàvers, un parell de bosses blanques. I, bueno, és un drama, això, és un drama. De sobte et trobes assegut en una cadira i et trobes com volant pel terra i no. I ja et dic, no hi ha hagut res en cap moment, ningú els ha dit cap aquí, cap allà. Jo me n'he anat 200 metres cap endavant del tren per si ens en vestia un altre o cremava alguna cosa. Bueno, no ho sé, l'instint ha sigut fugir. Aquest era un testimonio, l'altre era aquest.

Estábamos en un tren ya montados de la estación de Madrid dirección Sevilla. El tren salía a las 9 y llevábamos 30 minutos de retraso y a la media hora más o menos el interventor ha dicho que iba a haber un retraso en el tren. Nosotros nos hemos quedado tranquilos. Y cinco minutos después ha vuelto a hablar el interventor y ha dicho que había habido un accidente y que todos los trenes de Madrid al sur de España estaban suspendidos hoy.

¿Y os han dicho alguna cosa de qué pasa? No,

nos hemos enterado por un pasajero, un vecino del asiento delante que nos estaba diciendo que había habido un accidente a la altura de Toledo, que habían chocado los trenes. Nada más. ¿Y ahora qué vais a hacer?

No sabemos. Pues no sabemos porque tenemos una boda el sábado y no sabemos cómo ir porque,

claro, está. No sabemos si ir en bus, ir en coche, porque, claro, tren, es que no te puedes fiar a cogerte otro tren o otro avión y luego porque nos tenemos los billetes de tren para volver el fin de semana, entonces no sabemos qué hacer.

En aquest cas es una entrevista que ha fet desde Totxa Laura Estrada. Laura Estrada, ¿qué tal? Bon dia. Hola, molt bon dia, com esteu? Hi ha confusió, veig, eh?

Sí, absolutament. Mireu, ara mateix m'he desplaçat fins a la planta, quan entres a Totxa, a la planta de baix, podríem dir, de les oficines de Renfe. Aquí, ara mateix, us heu d'imaginar una cua, desenes de persones, molts d'ells van amb el telèfon, estan intentant contactar, doncs això. Familiars, amb companys de feina, i ara mateix la incertesa és màxima. Estan fent cua precisament als mostradors per veure si els seus bitllets ja poden ser retornats, si els poden recol·locar en un altre tren, però ara mateix, com dèiem, incertesa absoluta i molta gent trucant.

Ara sentíem, per exemple, aquests dos testimonis, que eren en en Lluís i l'Anna,

que s'han assabentat això dalt del tren. Doncs com ells, tantíssima gent que han arribat fins aquí i no ha sigut fins que eren pràcticament dalt del tren alguns que s'han assabentat del que ha passat.

Gràcies, Laura. Ara tornem amb tu desta totxa. Francisco Cárdenas, responsable d'UGT Catalunya. Com dèiem, ara mateix hi ha incertesa, hem d'acabar de saber què és el que ha passat, però està sospesa la circulació entre. Sí, sí, endavant. Me acaban de comunicar que van 46 fallecidos. Es decir, estamos hablando de una cosa muy seria y acabamos de empezar. Esto es muy reciente. Yo que he visto los vídeos, ajusto. Porque los dos vagones del IRI han descarregado, pero es que el 30 ha chocado frontalmente, que es el verso del 11. También saldrán quedados filotesos. No he visto fotos de eso. Por lo tanto, hay un par de vidrios de todo un vagón quemado entero. Estamos a 46 fallecidos por ahora. Eso me lo acaba de decir una compañera ahora mismo, que lo acaban de decir por televisión, y perdona porque yo estoy con vosotros, y tenemos tres televisiones abiertas con tres canales diferentes, y que acaban de decir por televisión 46. No siento lo que me acaban de decir, no lo comunico porque parece que esto vuelve a ser algo dramático.

¿Me escucháis? Sí, sí, sí. Por eso, por la verdad, le llevamos. Es como si tú te acercases mucho a un coche, según tu velocidad, a frenar el coche automáticamente antes. A nosotros, si no frenamos, nos frena el tren.

Por lo tanto, no debe pasar eso nunca. Y ha pasado, pues ya tenemos situaciones

de aquí y algo ha pasado. Entonces eso es lo que se tiene que analizar y tal, y son los sistemas de seguridad de hoy. Algo pasa, pero ya una vez perdió todo.

Yo siento mucho decirlo, pero es una auténtica verdad. La seguridad de ODI no responde.

Francisco, demà hi havia convocado una vaga a Catalunya. Entenc que això ho complica encara més tot. Hombre, yo creo A ver, me dan ganas de hacer las cosas, pero yo creo que el sindicato que ha convocado que se hace. No está convocado a Cataluña, está convocado a España. Que el sindicato que ha convocado que se hace, yo creo que es convocar a la huelga, porque bastante tenemos con lo de hoy. Y la convocará más adelante otro día que seguramente pues habrá un seguimiento máximo hasta puntos insospechables como no puede ser de otra manera porque cualquier día nos toca a cualquiera y como ha dicho su compañera en intervenciones que ahora no me atrevo a volver porque cualquiera coge el tren y dice que tiene razón si es que te da un miedo y te dice ¿qué pasa aquí?

Francisco Cárdenas, responsable del JT de Catalunya. Gracias por acompañarnos. Una abrazada. Per recordar-ho, l'accident de Damut va causar 46 víctimes mortals. Podem saludar a aquesta hora Joan Carles Salmerón, que és director de Terminus. Joan Carles, què tal? Bon dia. Bon dia. El que sabem a aquesta hora, Joan Carles, és que un tren hauria embestit a un altre. Ara el Francisco de UGT ens deia que això és molt difícil d'entendre perquè hi ha mecanismes de fre automàtic. Què és el que ha pogut passar, Joan Carles? Tenim una situació molt greu en aquests moments amb aquest accident que, com bé comentava el representant del sindicat, és impossible a nivell tecnològic que un tren. A nivell tecnològic els trens funcionen gairebé de forma automàtica. En què en aquell lloc hi ha una causalitat tecnològica que pot provocar un accident d'aquestes característiques, perquè si no és impossible que un tren embasteixi un altre. A més, amb un tren aturat, no? És a dir, amb un tren aturat encara és més difícil. Queda per esclarir si està aturat o amb molt

baixa velocitat i l'ha travingut molt de pressa.

Però podríem parlar, és a dir, estem fent hipòtesis, i ens hem d'esperar a saber bé què és el que ha passat, però com que aquestes investigacions patriguen el que triguen, i més a segon ho sabrem, podríem parlar d'un possible error humà, d'un problema de fallada del sistema de control? No, en un principi un error queda pràcticament descartat perquè, com parlàvem, tots aquests trens d'alta velocitat funcionen d'una manera gairebé automàtica. El maquinista, per exemple, no té gairebé cap manera de fer un error que el tren esperaria i esperarien tots els al seu voltant. El que sí que podríem entendre és si en aquella zona hi hagués algunes obres que haguessin aturat la senyalització o que haguessin aturat el sistema aquest automàtic. És molt més incerta la situació, perquè com un accident com aquest pot passar fins i tot quan els sistemes de seguretat funcionen correctament, no? Per què ha fallat? Sí, a dia d'avui, com reivindicàvem amb la crisi ferroviària del mes de gener, a dia d'avui els maquinistes són els que estan al capdavant i són els responsables, igual que un pilot de vigiliació. Són els responsables de tota la gent que porten a darrere i és d'entès que estiguem veient aquestes imatges en els últims mesos perquè el ferrocarril és sinònim de seguretat i concretament a l'estat espanyol estem transmetent una imatge que no és segura, no és segura ni tan sols pels professionals que hi ha al capdavant. I això hem de canviar-ho

i hem de canviar-ho ja. En aquí, la responsabilitat, on recaurà? A DIF, a l'operadora ferroviària, a tots dos? Sempre hem d'esclarir pel públic en general que tenim aquests dos actors. El propietari de les vies de la línia del 10 de Madrid a Sevilla, on hi ha hagut l'accident italià, és a DIF, i per aquestes vies. Irio, i de Renfe, i de Uigo, i tants operadors. En el cas concret de l'accident, hi ha dos trens, un d'Irio i un de Renfe, d'AVE. Llavors, en principi, si descartem l'error humà dels maquinistes, que ho veig pràcticament impossible, i com deia abans el Francisco, en principi hauríem de buscar alguna causa a la via, o aviam cap on van les investigacions, perquè és que ho veiem un accident també pràcticament impossible, però això no pot tornar a passar i s'han d'esclarir de manera immediata. Clar, perquè estem parlant que estem acumulant accidents ferroviaris importants, no? No sé si també urgeix revisar els protocols de seguretat d'alta velocitat d'Espanya. Doncs sí, perquè també hem reivindicat més d'un cop que Espanya s'ha abandonat molt les rodalies i la xarxa convencional i Espanya s'ha convertit en el segon país del món en quilòmetres d'alta velocitat quan evidentment no som la segona economia del món i això també ens hauria de fer reflexionar en moltes i moltes coses. Joan Carles Salmero, en director de Terminus, on tindrem temps de parlar també ampliament. Gràcies per reaccionar també a aquest accident

i a fer-nos la seva valoració. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Passen 9 minuts de les 10 del matí. Ara mateix EFE ja parla de 10 morts. L'agència EFE parla de 10 morts. Volem si es confirma el que ens deia el responsable d'UGT a Catalunya, però la situació és molt complicada en totes les imatges que ens arriben. Saludem Joan Rodríguez, portaveu del Sindicato Ferroviario. Joan Rodríguez, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, què tal? Com valora el que estem explicant avui?

Bé, doncs, és una notícia molt tràgica. En primer lloc, ens agradaria agraçar-nos a les famílies de les víctimes que s'estan trobant de moment en aquest accident per traslladar les nostres condolències. I a partir d'aquí, doncs, el primer que ens toca és demanar, sobretot, respecte perquè es deixi treballar a la comissió d'investigació, que ens pugui esclarir els fets i poder trobar què és el que ha succeït avui aquí.

¿Proposa manifest que la seguretat ferroviària no funciona a Espanya?

El que posem de manifest, i ho hem posat en diverses ocasions, és que el model de ferrocarril que s'està implantant a l'estat espanyol potser no és el més adequat. I que, evidentment, com deia la persona que ha entrat abans que ens regió, hi ha protocols a revisar aquí. Evidentment, el que està succeint s'ha d'aturar d'alguna manera. Què és el que faran des del sindicat? Doncs bé, ara de moment intentar recuperar informació, això és el primer de tot, i un cop tinguem tota la informació clara, doncs prendrem les mesures que hem de prendre i demanarem responsabilitats a qui s'hagi de demanar responsabilitats.

Des del seu sindicat, per això, els maquinistes, per exemple, o la persona que treballa als trens, li manifesten preocupació per la seguretat? Tenen por d'agafar el tren?

Bé, en diversos episodis, com va passar, per exemple, a les línies de Rodalies fa un parell de setmanes, amb el tema dels aiguats. Hi ha una preocupació per la seguretat a la circulació. És una cosa que és evident i es palpa i és a veure fa dues setmanes o així.

Joan Rodríguez, portador del sindicat Ferroviari, gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres, molt bé. Farem una pausa i de seguida ho seguim comentant i explicant en directe amb Bea Pomares, Montserrat Nebrera, David Madí i Nacho Corredor. Comença aquesta hora una especial a Catalunya Ràdio per seguir aquest accident que està afectant aquest xoc de trens, una embestida d'un tren a un altre a Toledo, que està obligant també a interrompre la línia d'alta velocitat entre Madrid i Andalusia.

Si us interessa entendre una mica més bé què hi ha al darrere de les pantalles que mirem cada dia, avui us recomano Boom Crush Candy Crush al Centre d'Arts Santa Mònica, una exposició sobre dades, algoritmes, dopamina digital i el poder de les grans tecnològiques.

Tobogans, catifes gustoses, colors llampants i pensament crític us hi esperen del 28 d'octubre al 31 de gener, amb entrada gratuïta. Escolta, per què et tapes la cara amb un cupó de l'11 de l'11 de l'11?

Si no vols que et reconeguin perquè ets milionari, compte que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió.

Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que reparteix més premis milionaris. Torna un any més Gastronòmic Fòrum Barcelona.

Si formes part de la restauració, l'alimentació o el food service, no et pots perdre l'esdeveniment de referència del sector.

Més de 450 empreses expositores, demostracions en directe, ponències, debats i les veus més

influents de la gastronomia. Gastronòmic Fòrum Barcelona, del 2 al 4 de novembre, al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.

Papa, oi que el catàleg de joguines és molt guai? Aquí té dibuixets i jocs i totes les joguines! Ho estaven desitjant i ja és aquí el catàleg de joguines del Corte Inglés.

Nines, cotxes, bicis, robots, totes les joguines amb què somien els nens i nenes. Ja és aquí el catàleg de joguines del Corte Inglés. Vine a recollir-lo a

les nostres botigues. També disponible a la web i app. Farem un espectacle que ens hem inventat. Serà molt xulo.

Després del gran èxit de Mac Mac Mic, un espectacle de titelles, aquestes festes de Nadal, en Mic i els seus amics us esperen al Sant Andreu Teatre. Que hi voldràs anar? Entrades ja disponibles. Consulta en la informació al web del Super3.

Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària, la dels metges i la teva.

Hay mucho nivel sobre el terreno de fondo en ocasión, Proust, David. Usted promete, hermano. No lo creo. Solidad.

Els solidaris parlem de drets humans, de temes socials i de denúncia. Apostem per un periodisme rigorós i reflexiu, perquè els marges són el centre.

Solidaris. Amb Mercè Folch. Dissabte a les 10 de la nit.

Som Trescat. Catalunya Ràdio.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Ara mateix és un quart d'onze del matí, en directe per Catalunya Ràdio pel 3Cat Info, xoc entre dos trens d'alta velocitat a la línia Madrid-Sevilla. Els dos convois han xocat al municipi d'Urdà, a Toledo. Segons ADIF, un dels trens ha embestit l'altre pal darrere i a falta de confirmació oficial, testimonis que viatjaven en un dels trens donen per fet que hi ha víctimes mortals. Un susto de muerte, que ara no sé com es diu en català. Ha estat tremendo, perquè estàvem aturats, hi havia com 10 minuts que estava el tren aturat, jo anava a Malirio, i de sobte he sentit un cop, m'he aixecat de la cadira, m'he donat un cop al cap i em fa mal una mica el cul, i no ens ha dit res a ningú, portem aquí una estona, i el sortir del tren és un desastre, perquè a l'àrea de Renfe que venia després, doncs ens han paitat.

Ha sigut una embestida, una embestida per darrere. Una embestida, sí, correcte.

Ara mateix, emergències de Castella-La Manxa eleva 39 els morts en aquest accident ferroviari. N'hem parlat amb Jordi Quintana, com ara sentíem, un català que anava just en aquest tren, i també amb Miguel Ángel Pérez Laguna, que també anava al tren. I estem esperant. Hi ha gent que segurament ho ha passat molt pitjor que jo, perquè veig per aquí un parell de cabavers, un parell de bosses blanques. I, bueno, és un drama, això, és un drama. De sobte et trobes assegut en una cadira i et trobes com volant pel terra i no. Ja et dic, no hi ha hagut res en cap moment, ningú els ha dit cap aquí, cap allà. Jo me n'he anat 200 metres cap endavant del tren per si ens en vestia un altre o cremava alguna cosa. Bueno, no ho sé, l'instint ha sigut fugir. I a aquesta hora podem saludar Manuel Galán, que és alcalde d'Urda. Manuel, buenos días. Buenos días. ¿Dónde está usted?

Pues voy camino. Estaba preparando un pabellón que me pidió protección civil. Para si lo necesitase. Estábamos preparándolo con personal del ayuntamiento porque me pidieron eso por presión civil para ver si ellos necesitan para atender a heridos o a personas que lo necesiten. Y ahora me voy hacia la zona del accidente para ver si podemos colaborar desde el ayuntamiento en algo más. ¿El tren había pasado por Urda? No, las vías del tren pasan aproximadamente a unos 7 kilómetros de Urda. El accidente ha ocurrido de lo que es el casco urbano a unos 8 kilómetros aproximadamente. Lo que pasa es que nosotros, la localidad más cercana, lógicamente Protección Civil nos ha pedido colaboración en este momento. La policía local de Urda ya se activó desde el primer momento y se fue a colaborar. Guardia Civil, que tenemos un cuartel también aquí, también se fueron para allá. Y numerosas ambulancias que han pasado por aquí, por Urda. ¿Sabe usted cuánta gente viajaba en ese tren? El choque creo que ha sido por alcance de un tren a otro y lo que me informaron al principio fue que dos de los vagones habían caído por un terraplén. Pero ya más información no tengo y la información la. La estoy consiguiendo pues casi más por ustedes, por los medios, cuando hablo con ustedes que ustedes me van dando parte de la información.

Castilla-La Mancha, por ejemplo, ya ha dicho que hay 39 víctimas mortales en este accidente ferroviario.

Sí, bueno, a mí me llamó el presidente hace un rato, me llamó, estoy viendo ahora que están activados Infocam también. Están pasando guardias civiles que van hacia la zona. Por desgracia, sí, sí, a mí me comentaron también

que ya había fallecido. Al principio me comentaron que solo había heridos

y ya vamos conociendo que hay fallecidos y van aumentando en un número importante. Está yendo usted al lugar del accidente. Voy para allá. Sí, porque me han comentado también que posiblemente venga el presidente del gobierno, posiblemente venga el ministro también, van a hacer un centro, lo van a hacer aquí en la carretera nacional, entiendo que cerca de donde se ha procedido el accidente,

para atender a todos los medios y como un centro de emergencias para poder resolver este problema que tenemos. Había una persona catalana que viajaba en el tren, hemos hablado con él, y nos decía que no sabía qué hacer. No sé si en ese caso, alcalde, van a resolver también la situación de esa gente que se ha quedado.

Sí, nosotros estamos a la espera porque, claro, a mí diferentes comercios de Urda me han dicho que lo que puedan ayudar, colaborar, llevar alimentos, llevar agua, llevar mantas. Me están pidiendo, preguntando de qué forma pueden ayudar. Pero, claro, lógicamente nosotros estamos esperando a que Protección Civil sea la que,

entiendo que es la que tiene que coordinar todo, y yo estoy a la espera de que me vayan informando en qué podemos ayudar. Y según me vayan diciendo, así haremos. Hi ha un telèfon, per cert, que acaba d'habilitar Renfa pels afectats o familiars de l'accident. És el 910 10 20. 910 10 20. És el telèfon de Renfa per a afectats o familiars de l'accident ferroviari. Podeu seguir també aquesta hora connectats a l'antera de Catalunya Ràdio. Alcalde de Urda, Manuel Galán, gràcies per acompanyar-nos. Gracias a ustedes, también. Aquesta és l'altra. A veure qui viatjava en aquest tren i què és el que acaba passant. L'alcalde ens deia que hi hauria unes 390 persones a un vagó i 171 a un altre. David. Bé, estem sota l'impacte de la tragèdia, encara no coneixem tot l'abast,

que pinta molt malament, francament, i tot plegat. Això, en aquestes primeres hores, el primer que s'ha de solucionar, evidentment, és tota aquesta tragèdia, la gent afectada i la gent ferida i morta, que pinten que seran molts,

però acte seguit ja és previsible que s'obrirà amb gran soroll una altra vegada el debat dels trens, perquè és veritat estem parlant de l'alta velocitat que és l'elit dels trens espanyols en poc temps hem tingut dos accidents gravíssims i per tant en el conjunt aquest país té un enorme problema amb tot el que té a veure amb els trens, cosa que és sorprenent, jo sempre ho comparo. Amb l'aviació, l'aviació és d'un grau tècnic molt més dificultós que els trens i que tinguem aquesta d'allò vol dir que fallen moltes coses alhora des de fa molt de temps i aquest és un debat que aquest país l'ha d'afrontar d'una vegada perquè això és tercermundista Junts acaba d'anunciar que suspèn la roda de premsa prevista per avui davant d'aquest accident recordem que Feijó està previst que d'aquí una hora passegi pel centre de Barcelona però ja ho ha anul·lat també, també ho ha anul·lat. Doncs, en fi, són reaccions polítiques. David Madí, gràcies per acompanyar-nos. Seguirem també en aquest especial. Per cert, el president Sabadella també ha anul·lat la seva agenda. Situacions molt complicades. I camí a Toledo i tenim la Paula Brujats. Paula, bon dia.

Què tal? Bon dia, Ricard. Doncs sí, estem baixant cap al punt de l'accident on calculem arribar d'aquí una mica més d'una horeta. La situació ara mateix, el que et puc explicar, Ricard, és que el govern espanyol parla de situació molt greu a aquesta hora. Confirmen almenys aquestes 10 persones mortes, però donen per fet que seran més. Ja explicava aquí fa una estona que Emergències de Castellalamancha parla de 39 víctimes mortals. La situació, diu el govern espanyol, és greu. I les primeres hipòtesis apunten a un error humà des del centre de control. És el que hauria originat aquest xoc entre aquest Irio que estava aturat a la via una mica abans d'arribar a Toledo i aquest AVE que li hauria impactat per darrere i que ha provocat que diversos vagons sortíssim volants pels aires. Aquesta és la reacció que estora en privat de fons del govern espanyol. La situació és molt greu, ens diuen. Recorda moltíssim l'accident de Principi d'Any a Damut, com a mínim aquestes 10 persones mortes, però des del govern espanyol donen per fet que seran moltes més. A aquesta hora també el govern espanyol que ha suspès tota l'agenda. Pedro Sánchez suspèn, els ministres suspenen tots els actes que tenien previstos per aquest matí. I Oscar Puente reunit d'emergència al Ministeri de Transport per fer tot el seguiment d'aquest gravíssim accident.

Ara també ho deia l'Eva Pomares perquè just m'ho ensenyava, com estaves explicant, Paula, que el país treballa en aquesta hipòtesi principal, que seria un error humà com a causa de l'accident. És sorprès, perquè un error humà, si hi ha un sistema de seguretat automàtic que fa que un tren freni si s'acosta a un altre, vol dir que el tren no anava en automàtic? No ho sabem,

són preguntes que deixo a l'aire. Enric, ara el que ens diu el Ministeri és que s'haurà de veure si hi ha hagut algun error en el sistema automàtic de frenatge.

El fallar passa manual i podria ser que no hagués frenat.

Exacte, però tot això, insisteixo, són fons del Ministeri de Transport que estan reaccionant a aquesta hora, diuen que és inexplicable el que ha passat i que estan indagant quin és l'origen d'aquest tràgic accident, però apunten a aquesta hora aquest error humà des del centre de control.

Sí, és que és un error humà que s'ha produït perquè ha fallat primer un error que no és humà. És el sistema. Sí, sí. Exacte,

això és el que cal aclarir ara. Acaba de passar abans de les 9, per tant, és precipitat, també ens diuen des del Ministeri, ja treuen una conclusió, però de moment aquesta primera hipòtesi va en aquesta línia de si el tren estava aturat a la via perquè hi havia algun error. En el sistema automàtic, com tu deies, de frenada, i això obligava que es reaccionés manualment des del centre de control, doncs si és això el que ha fallat i ha provocat aquest accident que, recordeu, és la mateixa línia Andalusia-Madrid que hi va haver. L'accident de Damuz, que va deixar 46 persones mortes a principi d'any, un accident que irromp i que suspèn del tot aquesta presa electoral, i per tant, un matí molt i molt complicat, moltíssima preocupació des del govern espanyol per un accident que es repeteix amb el que ja va passar al gener, i encara crec que era abans d'ahir que el ministre Òscar Puente insistia que la seguretat a l'alta velocitat espanyola doncs estava garantitzat. Sí que deia que hi havia molta més circulació perquè hi ha diverses companyies circulant, però ell insistia que era segur i que no hi havia risc que repetís un accident com el que vam veure a principi d'any. Gràcies, Paula. On et trobes ara, Paula? Fins ara. On et trobes, on et trobes? Mira, estem sortit ja de Madrid i crec que en menys d'una horeta, em diu en Pol Marsà, company de TV3, que baixa amb mi, que trigarem una miqueta més, una horeta i mitja, intentarem arribar fins al punt de l'accident, a veure si ens hi podem acostar, Ricard, perquè, clar, ja has vist les imatges, això és una zona al mig d'un camp, no està a prop d'un nucli de. D'un municipi, però sí que ens diuen ja que a Urda estan habilitant un pavelló per atendre ferits, per atendre també familiars. No sé si heu comentat que Renfe ja havia posat a disposició aquest telèfon per persones que vulguin preguntar per familiars seus que viatjaven al tren i per donar tota l'assistència a possibles víctimes d'aquest accident.

Doncs gràcies. Per cert, que hem parlat també amb diferents testimonis al llarg d'aquest especial que estem fent a Catalunya Ràdio, Francisco Cárdenas, d'UGT, ens deia que en situacions així els trens frenen automàticament i que alguna cosa estava passant amb els sistemes de control.

Nosotros no frenamos, nos frenan el tren. Y ha pasado, pues ya tenemos situaciones

de aquí y algo ha pasado. Entonces eso es lo que se tiene que analizar y tal, y somos sistemas de seguridad. Algo pasa, pero ya una detrás de otra. I parlàvem, just conèixer aquesta notícia, amb el Jordi Quintana, és un català que es trobava en aquest tren, que ha patit de primera mà l'accident i que és un dels supervivents. Jordi, bon dia de nou. Hola, bon dia. Ens deies fa una hora que estaves a la zona, que no sabies què havies de fer, que no tenies instruccions. Ha canviat alguna cosa en una hora?

Doncs ara fa tres minuts la Guàrdia Civil ens està agafant les dades del document d'identitat i sabem quin vagó anàvem.

Estan esbrinant a veure si anàvem acompanyats d'algú per saber si trobem a faltar algú. Ens han dit que no podem marxar d'aquí, que hem de fer aquest procés i ens estan filtrant per saber aquesta informació. I aquesta és l'última notícia que tinc ara mateix. Com estàs tu, Jordi? Doncs ja em va donar salvació, ara em comença a fer mal tot el cos. Abans només tenia un parell de cops, ara em fa mal l'esquena, la sensació. Tinc molta tristor i, bueno, molt agraït de seguir viu. En aquests moments el que recomanen és sobretot tranquil·litat, respirar i estar tranquil, perquè al final, com dius tu Jordi, si et trobes bé és l'important, és un cop molt dur, i segurament això té les seves seqüeles, per tu segur que en tindrà, però ara mateix tranquil·litat, perquè com deies tu podies ser molt més greu, per tant has d'estar també tranquil en aquest sentit, són les recomanacions que fan. Correcte. Jordi, què és el que faràs? Doncs ara estic esperant que vingui la meva xicota de Madrid, que ja fa una hora que m'ha dit que vindria cap aquí, i quan hagi passat el filtre i ens diguin què podem fer, la meva empresa, com això era un viatge de treball, m'ha dit que vagi a la Mutua, que em facin un examen, si algun cop, pel cap o alguna cosa

d'aquestes invisibles que diuen, i que m'agafin cines de tranquil·litat, que ho digereixi.

Jordi, gràcies, una abraçada. Només volia saber com estaves i si havia canviat alguna cosa, doncs anem informant al llarg del matí. Una abraçada. Molt bé, gràcies, bon dia. Eva. Crida l'atenció,

però evidentment estem en el primer moment, és a dir, aquí per davant hi ha investigació tècnica, judicial, segur, hi ha moltes coses a dir, però és exactament la mateixa línia, la Madrid-Sevilla, que alhora és la línia més antiga. De l'AVE es va inaugurar l'any 92 de totes maneres una cosa per dir coses diferents però una cosa que s'ha ressaltat Espanya és el segon estat d'AVE quan es va posar en marxa el govern popular també com un projecte de transport ideològic per centralitzar. Tot a Madrid i a partir de Madrid, el primer és el Japó. I ho deia un dels sindicats que heu entrevistat, l'economia no és exactament la mateixa. Aquest tipus d'infraestructures necessiten moltíssima inversió, igual que les de Rodalies. Però d'alguna manera són hipòtesis perquè ara ningú sap exactament què ha passat. A mi sí que em crida molt l'atenció. Que el govern de moment estigui apuntant cap a una rada humana quan en canvi els sindicats ens han dit que tot això és automàtic i per tant potser seria una causalitat que fos amb aquest Madrid-Sevilla perquè això és un sistema centralitzat de control. Sembaria una rada humana al centre de control. Al centre de control. Clar, perquè els maquinistes ja ens han dit que els trens aquests tenen poc marge de maniobra per fer-lo sonar. Em sembla absolutament esgarrifós. Caldrà no només una investigació per suposat, sinó que fa molta por agafar els trens. I això, a banda d'una qüestió emocional, també té altres derivades. És a dir, la gent, si al final no se sent segura per poder agafar un tren que necessita per anar a treballar cada dia i no té alternativa, això acaba en cadena, com ja hem vist després de l'accident de Gelida, que Rodalies ha perdut passatgers a favor de la P7, a favor de col·lapsar encara més les carreteres, Això té moltes derivades, sincerament, després d'un dia com aquest, amb aquests testimonis que has entrevistat, però amb els que anirem veient al llarg de les hores, i esperem que no s'assumim més morts, però.

Mira, 46, ara mateix Protecció Civil de Castella-La Mancha eleva 46 els morts en aquest xoc de trens, en aquesta embestida de trens a Toledo.

Com faran demà, diguéssim, des del govern espanyol i des de DIF i des de Renfe, com faran per comunicar a la gent la sensació que deia el ministre aquesta setmana de seguretat, no sé si vostè pateixi, xiquis a les 5 del matí i vagi a agafar el tren, sigui alta velocitat o no, perquè clar,

això ho acaba tacant tot, tacant tot el sistema ferroviari, no? Complicat.

El president acaba de fer un tuit dient que està seguint les informacions que arriben de l'accident ferroviari i diu que dona tot el seu suport a les persones afectades i als seus familiars, així com als equips d'emergència que hi estan treballant. Des de Catalunya, diu el president, que estan en disposició d'ajudar en tot allò que calgui. Montserrat. Bueno, primer recordar una cosa,

el PP no és el que posa en marxa tot aquest sistema d'AVE,

però és el que l'estén, efectivament, el posa en marxa Felipe González, però qui l'extén a tot l'estat és el nord. Pensant, o sabent,

o sense saber-ho, pitjor encara, que era un país que no tenia econòmicament la capacitat per sostenir una xarxa ferrovià d'aquesta mena, sobretot quan tothom reclamava. Que la doble xarxa de mercaderies i persones a nivell ordinari estigués vertebrant el país, que és probablement una de les millors maneres de consolidar un ascensor social, pel que sabem, i pel que funciona en altres països. Però bé, ara ja és tard. El que sabem de tot això és que, per molts motius, jo què sé, una via que estava malmesa, que no funcionava, que hi havia un tram que no estava ben soldat, o que no s'havia directament revisat, doncs que probablement hi ha una part de manteniment important. Ara, és veritat que en l'AVE parlar de l'errada humana és una mica complicat, gairebé tan complicat com en el cas dels avions, quan es parla dels controladors aèris. Entre altres coses perquè una part important de tot aquest procés està automatitzat. És a dir, ara mateix ja un avió pot enlairar-se i aterrar sense que participi el pilot. Sabem que el pilot hi és perquè és una qüestió de la seguretat, de la tranquil·litat del passatge, però podria fer tot el viatge i, de fet, ja n'hi ha més que proves d'això. En el cas de l'AVE, probablement també. I seria probablement més interessant que ho fes. Però és clar, si el sistema no funciona, si es col·lapsa, si com ara nosaltres a la universitat hem tingut, diverses universitats hem tingut un problema amb totes les plataformes educatives, no sabem encara exactament el per què, també l'hauríem d'esbrinar, tot això pot col·lapsar en un moment determinat. I aleshores comencen a dir-se uns als altres qui és el que tindria la culpa, quan en el fons. Sabem que estem treballant com si fos un país molt ric, amb unes estructures que serien de país molt ric, que cap altre país s'ha permès com el nostre, i que sí n'hi ha,

com és el cas del Japó, funciona sempre.

No hi ha una errada. Impecablement, a més a més. Impecablement i sistemàticament. El segon. És a dir, sempre. I diu, quants accidents han tingut? Zero. Allò de risc zero,

que diuen en l'àmbit de la prevenció de riscos laborals. Risc zero, doncs això. Amb una economia que ho pot suportar. I nosaltres no. L'Espanyola segurament no. Quan es fa aquest projecte, tu em dius, és una manera de. No, és que aquest projecte ha costat tants milers de milions que ha anat en detriment, no només de la rodada, també de la mitja distància i només cal que passessis per Catalunya o per Espanya i veies des de la negociació de l'AVE en ara, totes les estacions que vol dir una falta de servei als usuaris, totes les estacions que s'han arribat a tancar. I aquestes estacions abandonades que s'han arribat a tancar acaben repicant també, per exemple, en el despoblament rural, en l'Espanya vaciada i en la Catalunya buida. Per això deia tenir un temps mitjà de transport públic. Que l'altra xarxa funcioni. El que passa és que Barcelona va fer una cosa a costa de l'altra, per una qüestió econòmica i també ideològica,

però un projecte ideològic. Ideològica, perquè Barcelona-Madrid era una cosa que es requeria, que funcionés. Al final tampoc funciona, perquè abans eren dues hores i mitja, després tres i mitja, ara no se sap en quin moment es pot aturar, i jo he estat set hores en un viatge cap a Madrid. Per tant, la incertesa des del punt de vista econòmic, que això és un intangible del que no es parla però que també existeix, i aquest altre que ens col·loca en una situació dramàtica que és, que ja no estem parlant de pèrdua d'hores, sinó de pèrdua de vides.

De moment, com dèiem, un error humà està al centre de control, és el que seria la tesi que s'apunta com la causa de l'accident, però també és veritat que si al moment de la topada en aquell tram se circulava amb el que s'anomena bloqueig de senyalització, doncs fa difícil d'entendre què és el que ha passat. El portaveu del sindicat d'UGT del sector ferroviari, Francisco Cárdenas, en declaracions al matí de Catalunya Ràdio, apuntava que en circumstàncies normals un tren no hauria de poder embestir un altre. El tren que viene detrás nunca puede llegar a alcanzar al otro. Tiene sistemas automáticos. Si yo no freno, es igual, me freno el tren. El tren me da unos segundos,

me da una orden. Yo tengo que frenar. Si no freno, porque mira, me decís tan. Me llena el tren solo. Es decir, que no sé, aquí algo muy raro ha pasado y los detalles no han llegado, pero las imágenes que llegan son de monedora.

I en aquest sentit, el director de términos al Centre d'Estudis del Transport, Joan Carles Salmerón, apuntava en aquest mateix sentit. Es imposible a nivell tecnològic. Amb una altra. A nivell tecnològic els crèdits funcionen gairebé de forma automàtica i més amb les tècniques d'alta velocitat. I ens pot recordar en un primer moment, i salvant les distàncies i a l'espera dels tècnics, una mica l'accident d'en Grois, en què en aquell lloc hi ha una causalitat tecnològica que pot provocar un accident d'aquestes característiques. És el tercer accident amb víctimes mortals d'aquest 2026. Aquest xoc entre dos trens d'alta velocitat a la línia Madrid-Sevilla, uns dos convois que han xocat el municipi d'Urda a Toledo, més ben dit, un embestit a un altre, per darrere. Segons ADIF, aquesta és la teoria, i a falta de confirmació oficial, doncs ja tenim moltes víctimes mortals, no tenim la xifra absoluta, però sí que Protecció Civil, per exemple, de Castella i la Manxa, eleva fins a 46 els morts en aquest xoc de trens a Toledo.

Especial informatiu amb Ricard Tostrell.

I, per cert, Santiago Pascal manté la seva agenda. Diu que no utilitzarà el dol.

A Blanchard ens pregunten el nostre secret, però aquí no hi ha secrets. Hi ha cacau com a ingredient principal, sense lletra petita. Elaborem la xocolata artesanalment a Barcelona i tot comença amb la selecció directa del cacau a orígens, com el perú, el congo o Nicaragua. Quan treballes amb ingredients de qualitat, no et cal res més. A Blanchard no hi ha secret, hi ha cacau.

Soc francesa i fa 6 anys que visc a Catalunya. Tinc un fill petit, però quan el renyo en francès no em fa ni cas. Un dia li dic en català, prou, no toquis això. I es va quedar parat, com dient, això ha de ser important. Aleshores ho vaig entendre. El català és un poder. I em vaig apuntar a un curs per adults. Ahir em van posar una multa i crido al policia, prou, no faci això. I em diu, el català molt bé. La zona hablava, no tant.

Si vols aprendre català o certificar el teu nivell, t'informem sobre les opcions disponibles. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Una tardor molt super amb un Super 3x2 a Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Només del 28 d'octubre al 10 de novembre tens un 3x2 a milers de productes d'alimentació, drogueria i perfumeria. I a més a més, un 25% de regal en una gran selecció d'articles. Consulta amb les condicions. Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Quan compres bé, ho trobes més bo.

No és només un reality. Aquí hem vingut aquí. A guanyar! Tampoc una cursa més. És la travessa que posarà els nostres vips al límit. Vaig al límit amb tu.

La travessa Expedició Tramuntana. Ja disponible a la plataforma 3CAT.

6 minuts seran 3 quarts d'11, som al matí de Catalunya Ràdio en aquest especial que estem fent per 3catinfo i també per Catalunya Informació explicant aquesta última hora d'aquest xoc de dos trens a Toledo que ha obligat a interrompre la línia d'alta velocitat Madrid-Andalusia. Ara mateix Protecció Civil de Castella i la Manxa eleva fins a 46 els morts en aquest xoc de trens. Podem saludar Ramiro Aurín, que és vocal de l'Associació d'Enginyers de Camins i director del periòdico de Galleria. Ramiro, què tal? Buenos días. Què tal, l'Ona? No, pots parlar català. Parlo català, parlo català. Són barcelonins, són barcelonins. Bon dia, bon dia, Ramiro. Què creus que ha passat, Ramiro?

Bueno, és molt d'hora, primer, no? Això està clar. Em sembla una mica canalla parlar tan ràpid de falla humana. No sé, em trobo realment agosarat. Trobo molt agosarat, perquè parlar de falla humana vol dir que li poses la responsabilitat d'un munt de morts que hi haurà, perquè ells, les imatges, si són terrorífiques, hi haurà molts morts. I per tant, de moment, ha sigut molt exagerat tenir l'obsedia de dir que ha estat un fallo humà i que una persona responsable d'aquestes coses. Quan sabem que l'LFB, el sistema de seguretat, estava avaliat. El sistema LZB, que és el sistema fonamental de signalització i control, estava deviat i treballaven amb l'ASFA, que és un sistema més rudimentari, diguem-ho així. D'entrada, sabem que hi havia algun error. Com han dit companys de diversos orígens, des dels sindicats a qui sigui, està tot molt automatitzat.

Un alcance, que vol dir que un tren empaita pel darrere de l'altre, és molt, realment molt complicat.

Que s'ha saltat un semàfor vermell, comenten en algun lloc per justificar això, però no ho sé, haurem de justificar-ho,

però s'ha de justificar molt bé, per dir que ha passat això, que algú s'ha saltat un semàfor, una cosa evidentment on estava. És a dir. El que hauria passat és que algú ha aixecat el sistema de bloqueig, No? Bueno, d'entrada és que no funciona el sistema bo, per entendre'ns, i resumim-ho així, que serà el LZB. Sí, sí. Aquest no funcionava, estava averiat, d'acord? A partir d'aquí, doncs ja comencem a jugar. Però no funcionava i es pot sortir amb el tren amb normalitat? Bueno, estava averiat,

hi ha sistemes alternatius, menys segurs, però hi ha altres sistemes, diguem, els sistemes són redundants

d'alguna manera. Són redundants, però no en el sentit exactament igual de seguretat, entens? O sigui, no. No parlem del mateix. Són redundants, però uns són millors que d'altres. I l'ASFA, que és el sistema que sembla que funcionava, en principi és bastant pitjor que l'LFB, que era el que estava variat. La pregunta és per què estava variat. La pregunta que fas tu és pertinent. Es pot sortir sense aquest sistema en marxa?

Evidentment sí que es podria sortir, en més d'allò que van fer després de l'accident d'Ademus, que era que anaven tots

els trens més a poc a poc. Te'n recordes? Que et trigaven de partir de Barcelona, trigàvem 4 hores perquè anàvem. Hi havia trams que anàvem a 18, no?

Sí, això I després, qui decideix que un tren surt o no? Bueno, control. Control de tràfic d'ells mateixos. Però això s'ha dit, eh? Això s'ha dit, claro, això s'ha dit. Sí, sí, això s'ha dit. I, bueno, en principi, en principi, tindria que funcionar. Doncs, bueno, tindria que funcionar. Eh.

El sistema alternatiu hauria de funcionar? Doncs sí, correcte, però. ¿Pot fallar? Sí, pot fallar. Ja ha fallat altres vegades, no? Ja ho sabem, que falla de tant en tant. Insisteixo, a mi, en aquest moment, que es digui que tenim poca informació és correcte.

Sabem, a mi, això m'ha dit de dintre, que el que ha fallat aquest sistema, l'LZB, estava averiat. La pregunta bàsica, és a dir, si tots els sistemes de seguretat haguessin funcionat, aquest xoc de trens no s'hauria produït. No, evidentment no. Per tant, a partir d'aquí ja podem construir les hipòtesis que vulguem. Però el que ha fallat és un sistema de seguretat.

Exactament. D'entrada, el sistema més alt frena els trens automàticament ell mateix. El sistema més alt no funcionava. I en algun moment entra dins del sistema uns sistemes de seguretat que ja depenen de persones. És a dir, per tant, pot haver passat que

realment una persona així falla, pot passar. Una vegada que el sistema automàtic de debò, que és el de l'ECB, no funciona, doncs aleshores ja depèn

que tu estiguis al cas. Doncs bé, pot ser que no estiguis al cas. Sí, sí que pot ser, clar que pot ser, no?

Pot ser. D'entrada, s'haurà de demostrar, veure, i em sembla una mica, insisteixo, canalla, perquè com estem en eleccions,

a veure si col·loquem el mort amb algú, home, està feo, no?, que diria la meva àvia, no? No em sembla. Ho dic perquè crec que el més important són les persones que ara mateix estan pensant si el mort s'hi cau amb ells, o quina responsabilitat acaba de caure. Quan el problema de folles, també ho acabeu de comentar en algun dels comentaris, és que el manteniment de la xarxa ferroviària sabem que és dolenta, per això han passat coses, aquest últim any han estat passant coses, coses que quan no n'hi ha morts no ens entenem de les coses que passen.

Però aquí, Ramiro, per exemple, en el cas d'Androis, qui va acabar pagant la pena d'això va ser el maquinista. I es va absolve l'exdirector de Seguritat de Circulació de DIF del seu moment. I el que està dient vostè és. Aquí hi ha algú que ha autoritzat que aquest tren podia circular amb seguretat. Això és el primer.

I el segon, però l'altre és, per exemple, el tema del pobre maquinista de la catàstrofe de Santiago. Doncs què passa? És veritat que ell d'alguna forma es despista en un moment donat perquè té que atendre el telèfon i en aquella curva tal, però això passa perquè el sistema automàtic no estava funcionant. Perquè el sistema automàtic fa que en determinats punts tu no puguis anar a més velocitat, bla, bla. Si el sistema automàtic superior, anem a dir, estigui. Estigui al cas. O sigui, m'entens? O sigui, que sí, que al final. Realment, el d'Androids va fallar el maquinista, sí. Si el maquinista hagués estat perfectament al cas, hauria pogut evitar l'accident.

I, per tant, l'accident d'avui s'assembla més, diries, al d'Androids que al de Demuth? S'assembla més? Té més característiques semblants a l'accident d'en Grois que a la de Mouf? A veure, conceptualment sí. Per què s'assembla més? Perquè parlem que el sistema superior no funciona i, per tant, és possible que hagin entrat en joc les capacitats personals, individuals, de les persones que estaven gestionant el moment, diguem, no?

Però el moment, jo crec que s'ha de posar l'èmfasi, perquè això sempre pot passar. Després direm, oh, que tal l'error humanos, perquè és que, clar, però és que ho fem tot automàtic, perquè com ens lloguem tantes coses amb això i a 300 km per hora,

que, home, és que les coses han de ser automàtiques, automàtiques i amb redundància i amb garanties. I quan no,

és que quin és el problema? Home, però és que el manteniment no és l'adequat, en parlem, clar, al final. Sempre algú li caurà amb algú el mort, i és que no m'agrada haver dit aquesta expressió justament ara, però és que.

No, però és molt rellevant el que dius, Ramiro, perquè al final políticament engròs és el 2013, per tant això era Partit Popular. Per tant, enmig d'una campanya electoral com estem, no ens estranyaria que d'aquí a res comencem a baixar el fang amb un Òscar Puente recordant que en grois era el Partit Popular i amb un Partit Popular o Vox tirant tot això al soi Òscar Puente. I això ja és un desastre absolut del poder nostre. Perdona, el que ja està passant, i és un fet, és que li estan parlant abans d'una investigació seriosa que ha estat un fallo humà i està sortint també d'ADIF. Això també està sortint d'ADIF, igual que nosaltres. Per tant, ja enfoquen cap al maquinista.

Exacto. Bueno, el maquinista O el del centre de control, sí. Clar, exacte. Si és un problema que més alta el semàforo és el maquinista, si és un problema de control. Què passa?

Que des del centre de control, si tot és automàtic, l'únic que has de fer és mirar que tot va. Mira, ens arriba més informació. Em diuen fons, en aquest cas de la investigació, que una persona del centre de control. Hauria donat l'ordre a l'AVE de seguir avançant, tot i que l'Irio estava aturat. Com que havia fallat el sistema automàtic, el control era manual.

Era centre de control o era maquinista?

Hauria fet cas a una decisió d'algú del centre de control.

No, el maquinista al final,

si no està automatitzat tot, ho ve ell al centre de control. En cas normal, si no passa res, si no es despista, si no bla, bla, bla, bla. Això és lo normal. Saltar-se un semàfor vermell, home, complicat. I per una banda, complicat. I d'altra banda, home, no pot ser que depengui

que un tren a 300 km per hora pari davant que el maquinista se n'adongui que allò està vermell, perdoni. No sé, xerria una mica, no? No, no. No toca. Té més sentit lo del fallo del centre de control. Que no funciona la seguretat principal, l'ECB, i a partir d'aquí la gestió es fa més complexa, més complicada, i que algú es pot equivocar. Bueno, és possible. És possible. De totes formes, trobo molt lleig que a mitja recerca, a mitja investigació,

estem traient dades buscant cap d'atur. No sé.

Feo, perquè la persona que estigui estava treballant, estava no sé què, bueno, estic segur que no tenia

cap problema de percepció per mala praxis, sinó que s'ha equivocat, no? I no ho dic perquè si no despleguis tingui que assumir les seves responsabilitats,

que les tindrà que assumir, però no té un moment, no? Ramiro, no hi ha doble filtre? És a dir, no hi ha un sistema de seguretat que pogués evitar aquest xoc? És a dir, quan salta un, no hi ha una doble verificació? No. Bueno, n'hi ha una altra, n'hi havia l'ASFA, que no sé, no et puc dir tècnicament, mentre que l'LCTB és d'un automatisme pràcticament total, l'ASFA no sé exactament

en quin moment deixava de ser tal. Havia sentit inclús algun comentari també d'algun company des de dintre que inclús podia ser que hagués fallat en certa mesura l'ASFA.

L'ASFA és el segon sistema, per entendre'ns, que és bastant inferior al primer,

però és un sistema de seguretat també. Es un sistema de seguretat, també. No és prou redundant?

Pues bueno, està clar que no és prou redundant.

És a dir, hi ha un moment en què entren les persones. En los sistemas de seguretat hi ha l'automatisme total i després hi ha un moment en què continua.

Però entren les decisions, el control, més el control aèri, no? Més el control aèri, per entendre's. Posava un exemple també de la navegació aèria

i aquesta diferència. Bueno, ja el moment en què tal? Això és en el que estem ara. Insisteixo, jo crec que informativament, no sé, perquè m'hi passaré el dia parlant a puestos,

s'ha de posar una mica d'èmfasi en el respecte amb els professionals que estan involucrats i que més tard o més d'hora, bueno, tindran. Tindran a l'escortini

de quin ha estat el seu desempeny, no?

de quin ha estat el seu desempeny, no? Mentrestant, o sigui, aquesta mena de loteria de rifa de a veure qui li va tocant primera, els havia saltat el vermell

el maquinista, que és el primer que ha sentit por ahí,

ara diuen que el centre de control. Evidentment no ha estat l'un o l'altre, si hi ha hagut falla humana, ha estat o maquinista o ha estat centre de control, no hi ha més, no?

Dit això, no sabem res. Què sabem ara? Poca cosa. Sabem poca cosa més enllà de la desgràcia. Però això seria. Potser l'exemple és molt vulgar, però seria comparable que un avió aterrés a una pista on hi ha un altre avió?

Bueno, diguem que la diferència és que probablement el pilot en condicions de visibilitat normal ho veuria. Amb mala visibilitat, que també és veritat que aterren sense visibilitat a vegades, seria el mateix, mira, per això l'exemple que

has posat és un aterratge sense visibilitat natural, que ho fan, i hi ha un avió parat allà i tu no el veus i l'altre l'empaita pel darrere. Sí, se semblaria bastant amb això. I ara mateix ho dic perquè hi ha gent que, clar, té por agafar el tren amb el que està passant. Vostè creu que és important també explicar que és un sistema segur, el de Rodalies, per exemple, a Catalunya?

Mira, la diferència amb el Rodalies nostre, que és el Rodalies de tot arreu, és que la velocitat és molt diferent. Amb la qual cosa, el sistema no és millor, en absolut, el millor del sistema Rodalías no és millor. El que passa és que els efectes no tenen res a veure. Un xoc a 250-300 km, o a 200, com va ser el de Alamut, és terrible, i un xoc a 70, doncs, bé, mira.

Sí, però està parlant de manteniment, no?

Si fem una fotografia. Sempre és manteniment, i en el cas de Rodalías, el tema és menys greu.

Menys greu des del punt de vista de la letalitat, perquè, bueno, en el cas de Gelida, per aquí va morir el maquinista, per aquí li va caure tal. No, no, ja entenc que diu menys greu, però el que vol saber la gent és si no és greu agafar un tren. Bueno, home, jo sí que l'agafaria. Ara mateix agafaria més tranquil un Rodalías que un AVE. Un AVE, mira, jo tinc que agafar un per venir a Barcelona un dia d'aquest, i la veritat és que de cop pensava, coño, ara no sé, tinc que fer un pensament. En canvi, Rodalías, jo sí que l'agafaria si tingués necessitat, perquè no crec que no prenem no prenem risc de prendre mal i valga la redundància, no? Bàsicament, bàsicament no. Jo sí, és a dir, per resumir, jo tingués que agafar-ho de l'IAS demà, pues el tornaria a agafar. Ramiro Obrín és vocal de l'Associació d'Enginyers de Camins i director del periòdico d'Enginyeria. Gràcies, Ramiro. Una abraçada. Gràcies a vosaltres, com vulgueu. Doncs aquesta és la situació. Sembla ser que seria un error humà. De fet, avui haig de dir que s'ha comunicat molt ràpidament l'origen d'aquesta causa. Potser massa i tot.

Però fixeu-vos quina paradoxa. L'automatisme, i en aquest nivell de sistema que ara ens explicava el Ramiro, que seria, no dic perfecta, però tendera perfecta, hagués impedit una cosa d'aquesta mena. Com no funcionava, van optar per un, que no sé per què ha de ser menys segur, que depèn de la persona humana. Nosaltres, com a humans, tenim tendència a desconfiar de l'automatisme. Ja dic que els pilots podrien ser prescindibles ara mateix en segons quins vols, però no prescindim, no? Suposo perquè vam veure la pel·lícula Capitán Soler que ens deia que, en el fons, un humà ens pot rescatar quan hi hagi un problema

o un defecte en els sistemes informàtics. Però resulta que justament el fet que no funcionés el sistema, que va de forma radicalment

automàtica, ens va dur a un en el que pot haver-hi, no sabem en quin nivell, pot haver-hi una errada humana. I això des del punt de vista de la nostra relació amb les màquines, de la nostra relació amb la intel·ligència artificial, de la nostra capacitat per ser d'alguna manera realment autònoms amb competència, ens diu moltes coses, perquè probablement una part. De la incompetència humana té a veure amb aquesta competència de les màquines que ens fa cada vegada relaxar més ja ho veiem amb els nois a l'escola ja ens ha dit també Pisa aquesta capacitat de l'ésser humà per relaxar-se perquè un altre ja ho farà i quan li toca fer-ho ja no té la mateixa habilitat perquè l'ha perduda perquè l'entrenament ja no és el mateix.

Passa que Emergencies de Castella-La Manxa confirmen que han activat el nivell 2 del pla Platecam d'emergències en situació operativa i això vol dir que, per exemple, ja es permet l'activació de l'OME que sembla que demanaran. Han habilitat també un telèfon perquè els familiars puguin trucar i demanar informació. El que no em sembla normal

és que al final aquí haguem de fer un rànquing a veure si és millor que puguem agafar un avió i els controladors aeris no caiguin, si Rodolías, bueno, com que va tant a poc a poc i de fet no arriba a la majoria de llocs, doncs. Tampoc és alternativa. No sé, no? Mentrestant se van en prova ja, no? Hi ha cotxe sense conductor. Sí, sí. A San Francisco ja funcionen els taxis. Bueno, i a Madrid es va cobrar en provar aquesta setmana o comença a fer proves.

El tema és que aquí ets més segur al sistema automàtic que a l'humà.

Sí, sí, sí. Al final, el sistema automàtic a l'humà. A mi em sembla que queden moltíssimes preguntes encara per respondre. Fa falta més explicacions abans per part de DIF, que és qui ha de donar les explicacions, abans de derivar-ho en una errada humana o no, perquè tot això ara mateix són especulacions. És normal perquè els mitjans, els passatgers, la gent que ens està escoltant vol saber què ha passat. No, no, és normal que estiguem especulant. Aquí falta una investigació i també voldria dir que falten assumir responsabilitats ja. Estem parlant d'un any on hi ha hagut tres accidents ferroviaris amb moltes víctimes mortals o sigui aquí recordàvem amb l'accident a Galícia van agafar era un senyor però escoltim una cosa les responsabilitats polítiques què passa? que en aquest país tampoc passa encara que t'ho vagis apilant i deixem així de cru morts damunt de la taula tampoc ni així ni així. Per tant, calen més explicacions. Quan s'extingui la investigació conclosa crec que calen responsabilitats polítiques i, com deies, Ricard, sí, sí, això acabarà en el fang de la campanya. De fet, Vox ja l'hi ha posat, no?, avui, dient. Vox no anul·la l'agenda perquè diu que. No anul·la l'agenda perquè ell vol seguir fent. No cal. El Partit Popular

sí que l'ha anul·lat, la visita de Feijo a Barcelona, Junts per Catalunya ha anul·lat la roda de premsa, el president Salvador Illa ha anul·lat la seva agenda. Tot bé.

Vox no. Tot bé, pocs no, però és evident que això acabarà dins la campanya electoral. Segurament també és lògic, perquè el que és incomprensible des del punt de vista del ciutadà és que estiguin passant aquestes coses. És incomprensible i és tràgic. I jo insisteixo, els usuaris del tren que en aquest país, vull dir Catalunya, són milers i milers cada dia, què pensaran demà quan es lleven a les 4 del matí?

És una de les preguntes que ens farem aquestes properes hores. Ara continua aquest especial a Catalunya Ràdio. Graia a l'Eva Pomares, periodista. Eva, què tal? Gràcies. Gràcies. Gràcies per acompanyar-nos. I també a Montserrat Nebrera, de Gara de la Facultat de Dret de la Universitat de la Universitat de Catalunya. Gràcies per acompanyar-nos.