Novetats en el cas del crim de Susqueda, un dels més mediàtics: "No serà un judici fàcil"

I tenim novetats en un dels crims més mediàtics i enigmàtics que hem tingut al país els nostres al nostre país els últims anys, que ja és dir, perquè mira que hem tingut crims enigmàtics, però el de Susqueda és un d'ells.

Avui els Mossos han trobat els cossos de dues persones al pantà de Susqueda. Fons pròximes al cas han confirmat a Catalunya Ràdio que el cos del noi tenia les mans lligades i la noia un cop al cap.

Pels Mossos no hi havia, i no hi ha cap dubte, que qui va assassinar en Marc i la Paula va ser Jordi Magentí, un veí d'anglès habitual del Pantà, que fa 25 anys va matar la seva exdona.

Els Mossos d'Esquadra han confirmat la detenció de Jordi Magentí com a autor material del crim. Hores d'ara, per tant, tot són preguntes per saber quin podria ser el mòbil d'aquest doble crim.

La Fiscalia demana 52 anys de presó per Jordi Magentí, que és l'únic acusat de l'assassinat de dos joves l'agost del 2017 al pantà de Susqueda, que és un dels casos que se'ns van acumulant els últims anys i que han generat també molta expectació. I d'aquesta, a mi em passa,

no sé si passa a la gent, a la resta, que ja ni te'n recordaves.

Com que passa molt això hem decidit amb la Judit i amb una estrella convidada avui posar-nos una mica a lloc perquè jo fins i tot confon casos i hi ha elements d'un cas que els vinculo a l'altre anem a posar ordre, Judit, a veure, exactament Jordi Magentí, acusat amb 52 anys de presó.

Sí, la Fiscalia l'acusa de dos delictes d'assassinat, 25 anys de presó per a cadascuna de les víctimes, més un delicte de tinença il·lícita d'armes, per la qual cosa li afegeix dos anys més de presó, per tant, en total, 52 anys de presó. L'escrit d'acusació apunta que Magentí hauria comès l'assassinat d'aquests dos joves, el Marc i la Paula, que en el moment dels fets eren parella, amb una ira desmesurada, diu l'escrit de la Fiscalia, i que després va eliminar les proves que el podrien incriminar.

I la Fiscalia també demana que s'obri judici oral.

Judici amb jurat popular i la Fiscalia vol que declarin una cinquantena de testimonis. També sol·licita que, un cop l'acusat hagi complert la pena de presó, estigui 10 anys més en llibertat vigilada.

Ja fa nou anys dels fets, anem a ubicar-nos una mica. Han estat nou anys d'investigació llarga, complexa, i per acabar-hi de posar context, hem portat una de les periodistes que més han seguit aquest cas, que és la Fàtima Llambric, companya de TV3. Fàtima, bona tarda. Bona tarda, gràcies. D'entrada, t'ha sorprès aquest escrit de Fiscalia o ja forma part del camí que teníem una mica previst?

Bueno, després de 9 anys havia d'arribar un escrit de Fiscalia, tot i que em consta que els investigadors encara estan tancant algun dels informes. Home, a mi el que m'ha sorprès de l'escrit, i no se'm malinterpreti, són més de 50 pàgines. El que passa és que la majoria de les pàgines és una mica la descripció de la citació de qui demana. Prova pericial de tal. Els investigadors. Estos per este fet en concret. I a mi el que m'agrada dels escrits d'acusació, ai, dels escrits de fiscalia, és que detallin els indicis, perquè així, home, després de 9 anys no els recordem. I aquí, que no passa res, es pot fer, no és una crítica, però passa. Bueno, el redactat és rapidet, diguéssim. Jo pensava, el fiscal ens soluciona mitja part de la feina, però en aquest cas no. Nou anys amb canvis de jutges, amb canvi també de fiscal. Clar, tot això dificulta, no? Tothom té dret a canviar de plaça, només faltaria. No pots estar, diguéssim, condemnat a Santa Coloma de Farnés, crec que és. Però clar, si et poses a la pell de les famílies de les víctimes. Clar, clar, clar.

La justícia té aquestes coses, no?

I a més a més, en el cas que ens ocupa, l'acusat fins i tot va estar en llibertat un temps. Va sortir en llibertat sota fiança o el van deixar anar a un.

El que passa és que nou anys tampoc podria estar en preventiva. Em sembla que la preventiva són dos anys, diria. Es pot renovar després

per circumstàncies especials, però en principi són dos anys.

Per tant, en aquest sentit, tampoc ens ha d'estranyar, perquè no pots tenir abans d'un judici 9 anys amb una persona anant prorrogant.

Mira, farem una cosa, anem a recapitular una mica aquest cas, perquè potser hi ha gent que l'ubica relativament. Què sabem fins ara? 24 d'agost de 2017. El Marc i la Paula, una parella del Maresme, desapareixen mentre passen uns dies al pantà de Susqueda. Un mes després, els seus cossos apareixen al fons de l'aigua. Què ha passat? Què va passar llavors?

Recapitulem. Sí, en un primer moment això és, bueno, han desaparegut, estem parlant de nou anys enrere, per tant no hi havia hagut tantes investigacions i com a societat tampoc teníem tan habituat de si no hi ha els cadàvers, si que es va a judici, si no hi ha els cadàvers, si que podem dir que hi ha homicidi. Clar, i en un primer moment era fins i tot de, bueno, dos joves, vés a saber, si no. Van marxar, diguem. Correcte. El fet de trobar primer el caiac, crec que va ser, i després el vehicle, això ja va accelerar estos indicis de possible criminalitat i que, per tant, no estem parlant de cap desaparició, sinó de desaparicions d'àmbit criminal, és a dir, que darrere hi ha dos homicidis.

Primer apareix el caiac, després el cotxe, i finalment, un mes després, es troben els cadàvers dins l'embassament.

De fet, apareix el cotxe perquè hi havia un helicòpter de Mossos d'Esquadra que estava rastrejant per la zona, havien detectat la plantació de marihuana del fill de la persona que ara anirà a judici per esta causa, i des de l'helicòpter vam veure unes roderes de vehicle que anava en directe cap al pantà, perquè ens entenguem. I a partir d'allí es comença la cerca i apareix el vehicle, havia aparegut el caiac i després s'acaben trobant els cossos. Clar, què permeten els cossos? Doncs permeten una anàlisi forense i la manera com estaven trobats, que ja. És evident que no s'estava parlant d'un suïcidi, ja era evident que no havia sigut un accident, perquè els troben lligats, perquè a la motxilla hi portaven pedres per assegurar-se que no acabés censurant, és a dir, hi havia tota una sèrie d'indicis que ara serviran també en aquest judici.

Però és tot molt maldestre, perquè tinc entès que va intentar enfonsar el caiac, va intentar enfonsar el cotxe, va intentar enfonsar els cadàvers i tot va acabar sortint.

Clar, bueno, maldestre, però posa-t'hi, vull dir, tampoc no és tan fàcil, no? Una mica els estudis diuen, per què una persona decideix fer desaparèixer uns cossos? Que no és tan fàcil, és arriscat, perquè estàs arriscant en temps i estàs arriscant en contaminació, que part del teu cos vagi com a indici al cos de les víctimes, perquè té una vinculació directa amb les víctimes, se'l pot vincular directament amb les víctimes o se'l pot vincular directament amb el lloc on t'ha comès els homicidis.

Tenim els cossos de les víctimes, sabem que han mort a trets, això també ho determina l'autòpsia. Ara falta saber qui és l'autor del crim. I aquest és Jordi Magentí o no? Això ho haurà de dir el jutge. En tot cas, per què és el sospitós principal Jordi Magentí? I qui és Jordi Magentí?

6 mesos després d'iniciar-se esta investigació és quan hi ha la detenció d'esta persona. Hi ha diversos indicis, ja us dic d'entrada que no els recordo, però a grans trets hi havia una vinculació directa d'aquesta persona amb el lloc dels fets, no només perquè era habitual del lloc, sinó que. Per aquella zona, i hi havia gent passejant i fent fotos, diguéssim, en una d'aquestes fotos de dues persones que van sentir uns trets, es veu de lluny, de segon pla, un vehicle, se rastreja este vehicle, es van rastrejar, no sé. No sé quantes desenes de vehicles similars hi havia a la zona, fins trobar el vehicle determinat. Es mira per càmeres de seguretat d'entrada i de sortida al pantà, per dir-ho d'alguna manera, i coincidia que el vehicle havia estat dins la zona del pantà a l'hora que s'havien sentit dels trets i, per tant, a l'hora del doble assassinat. I llavors. Aquesta persona quan se la deté nega haver estat allà, quan en realitat es comprova que sí que havia estat, i després hi haurà 50 pericials que estem parlant al so dels trets. L'anàlisi de les pedres que es van trobar dins la motxilla del Marc, que són pedres que que són molt específiques i són d'una zona concreta del pantà. Bé, hi haurà tota una sèrie de. No serà un judici fàcil. I no serà fàcil tampoc per al jurat popular, que, diguéssim, no són professionals del dret. No serà fàcil perquè és fàcil fer-hi un judici paral·lel. És una investigació molt complexa, molt tècnica. Jo crec que les persones sempre ens basem en els referents que tenim, no? Un indici, si ens és vàlid o no és vàlid, segons la motxilla que portem, segons el que sabem o que podem identificar d'altres casos. I en temes d'homicidis i a més en investigacions així, el que marca la diferència és el detall.

I per què demana el fiscal judici amb jurat popular?

Bueno, homicidi toca jurat popular. Sí, no es que ho demani, és que li toca.

El problema d'aquí és que també hi ha mancances a la investigació, perquè no hi ha testimonis oculars, no hi ha restes d'ADN en principi que s'hagin localitzat que relacionin les víctimes amb l'autor, tampoc hi hauria arma del crim, I tampoc hi ha mòbil

d'aquest assassinat. A mi això és el que m'inquieta, perquè un senyor suposadament mata dos joves que estan allà al pantà. No s'ha pogut demostrar

que es conèixer. La fiscalia dona alguna mena de resposta a aquests elements?

Això és el que s'haurà de determinar al judici, en què sortirà, s'entén, també, l'informe psicològic d'esta persona que ja tenia un altre homicidi pel qual ja va complir condemna. Per tant, diguéssim que en aquest judici no ha de pagar per una cosa que ja li ha passat factura a la justícia.

Però això no. És a dir, ha pagat. Però això no fa que diguis, home, si ja n'ha fet un. No, no, no, no. Això no es pot fer servir.

No, però en quant a conducta psicològica sí que el condicionant, recordo que en un dels vídeos vam estar explicant aquell judici, va matar la que era la seva parella, era un feminicidi, i la va rematar, diguéssim. Llavors. Els informes psicològics sí que determinen un impuls ràpid, o sigui, reaccions ràpides. En tot cas, és igual, perquè segur que ell com a defensa pot aportar també altres informes i, per tant, això s'ha de decidir en sala. Jo crec que el que hem de veure d'aquest cas, o el que hauríem de llegir d'aquest cas, és que ja ens hem de deixar d'acostumar. O sigui, la gent no mata a Mitja Plaça Catalunya quan tots estem amb el mòbil gravant-lo. I per tant, no ens ha de semblar tan estrany que cada vegada hi hagi menys prova directa. És a dir, que s'hagi deixat l'arma del crim a la mà de la víctima, que li hagi caigut, jo què sé, mitja cavallera al cos de la víctima. Crec que ens hem d'anar a habituar amb això. Jo recordo 2009, el primer cas que va ser així potent mediàtic d'homicidi sense cadàver, que fins i tot els advocats i fins i tot algun jutge deia, bueno, si no hi ha cos no hi ha delicte. I això no fa tants anys que es deia. Per tant, també ens hem d'anar habituant a que. Bueno, prova directa tampoc és tan fàcil.

La Fiscalia ara parla d'aquesta ira desmesurada com a detonant que va portar aquest crim. I també explica què va fer, en principi, Jordi Magentí després del crim.

Va fer desaparèixer tot allò que el podia incriminar i després d'enfonsar el cotxe va escollir un tercer lloc per rebentar i provar d'enfonsar el caiac amb. I repeteixo, aquest incident del 97, on Jordi Magentí ja havia matat la seva exdona de 13 al carrer, Anglès, que també afegeix al cas una mica de reiteració o possible reiteració.

I m'acabo de sabentar de la plantació de marihuana

del fill. Sí, clar, és que en un primer moment, avui revisant documentació sobre el cas, en un primer moment, quan van detenir Jordi Magentí, també van detenir el seu fill. El que passa que en les cròniques d'aquell moment deia, no se sap per què l'han detingut.

Sí, no, amb esta causa ara que. És a dir, l'acusació de fiscalia és el pare, no hi ha vinculació del fill amb la causa dels assassinats. Sí que jo recordo haver-ho llegit amb. Jo que sé, són tants papers que ara ja no sé ni en quina època, el fet que es feia referència a la possibilitat que Magenti tingués arma, arma de foc, venia pel fet que els investigadors consideraven que el que estava fent era donar seguretat a la plantació de marihuana. Ja eren els anys en què ja s'havia detectat que les plantacions de marihuana s'asseguraven no només amb la presència de les persones, sinó també amb armes de foc.

És un cas mediàtic amb advocats també mediàtics. Durant la instrucció a la defensa de l'acusat l'ha portat l'advocat Benet Salelles, que el coneixem entre altres pel cas de l'Helena Jovany, i al capdavant de l'acusació particular de les famílies, de les víctimes, hi ha l'advocat Carles Monguilot. Aquí saludem aquesta hora. Senyor Monguilot, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Avui Fiscalia demana 52 anys de presó per Jordi Magentí. Estan satisfets amb aquesta petició?

Bé, nosaltres el que estem feticiats és que per fi veiem la llum de que es podrà arribar a judici. Aquesta instrucció ha sigut molt complexa, la Fàtima m'ho explicava molt bé, és una causa. Complicada, perquè efectivament no hi ha proves directes, tot es fonamenta amb la prova indiciària, que la gent ha de saber que la prova indiciària és tan vàlida com la directa. El que passa és que és més complexa de poder elaborar, diguéssim. I al final què vol dir que el fiscal demani 52 anys de presó? Home, doncs vol dir que per fi s'ha acabat la instrucció. Jo el que sí tinc clar, com sempre hem fet en nom de la família del Marc i la Paula, és que. Hem de fugir de valoracions o judicis paral·lels, però sí que també ens alegra que definitivament podrem anar a judici. Ara hi ha un tràmit processal, que és que les famílies podrem fer també l'escrit d'acusació, que hem d'estudiar, això se'ns ha passat avui, hem d'estudiar de quina manera, en quins termes, però ja avanço, que segurament serà en la línia de la Fiscalia, entenem que. Que la Fiscalia ha seguit una línia processal, diguéssim, molt correcta, i en aquest sentit, després de fer l'escrit la defensa, es podrà enviar tota la causa a l'Audiència Provincial perquè es senyalin data per fer judici amb Tribunal Popular, com dèieu.

El problema és que aquí encara no sabem ni trobem cap resposta a per què els hauria matat. La defensa té O sigui, la defensa, l'acusació, en aquest cas vostès, tenen alguna explicació, alguna sospita?

Bé, efectivament, el fiscal diu que desconeix. El que sí explica és que va ser fruit d'una reacció girada. La jurisprudència i la criminalística ens explica que l'ésser humà pot cometre barbaritats. La barbaritat més grossa és matar algú. Per motius absolutament inocus o per motius futils. Hem vist i tenim experiència una simple discussió de trànsit, perquè tu t'has avançat a agafar l'aparcament, vull posar-me jo amb el meu cotxe, acaba morts, acaben assassinats, això ha passat. No és imprescindible saber el mòbil. Per què? Perquè, òbviament, mai ho sabrem. Si el senyor jutjat. Al final acaba condemnat, és l'únic que podria explicar per què ho va fer. I lamentablement les víctimes no ho poden explicar. Però no és necessari, igual que ha dit molt bé la Fàtima que abans es deia que si no hi havia cadàver no podien condemnar ningú per homicidi d'ocisnat. No és cert, hi ha hagut condemnes sense que aparegués el cadàver. També es pot condemnar per un assassinat o per dos, declarant provat que fos el que fos el que ho va motivar, un enfrontament, i aquí si entrem en l'especulació podríem fer-ne moltes especulacions, però jo crec que no ens toca. Va haver-hi al final un enfrontament o va haver-hi al final una reacció irada, com diu el fiscal, que va provocar aquesta tragèdia. Per tant, no té massa transcendència el per què, sinó el que té transcendència és que el jurat pugui valorar si les proves indiciàries que se li presentaran són suficients o no per condemnar la persona que la policia està convençuda que efectivament va cometre els delictes.

Com ho ha viscut això la família de les víctimes aquests nou anys? Ho ha viscut molt malament.

Jo he arribat a un moment que amb les famílies del Marc i la Paula, amb què tinc una relació, doncs, tot i tant, estaven desesperades. O sigui, l'escenari del crim és un lloc, realment, i aquí sí que la història de la. Del dret penal i de la criminalística, i podríem dir la seva, és un lloc excepcional i extraordinari. Pensem que és l'escenari d'un crim que periòdicament cada any desapareix, perquè queda sota l'aigua, és sota 30 metres d'aigua. Llavors tot això ho ha dificultat molt. També hi ha hagut problema d'infraestructura dels propis jutjats, com funcionen a tot Espanya, jutgeses que arribaven, que s'anaven. Problemes d'aquest tipus, que evidentment això ha desesperat a les famílies. La justícia té que ser àgil, això ho sabem, no? I no podem dir que en aquest cas ho hagi sigut, malgrat els esforços que han fet totes les parts, el jutjat, la fiscalia, els Mossos d'Esquadra, tots han fet esforços perquè. Anar ràpid, però no ha anat tot el ràpid que hauria d'haver anat. Per tant, la família ho ha viscut com una tragèdia. El dolor afegit a la mort d'uns familiars tan joves s'hi afigeix també una mica la sensació que la justícia arriba tard, que no va amb el ritme que hauria d'anar. Però bé, jo he de dir que estem on estem i ara evitarem judicis paral·lels. Jo, de fet, aquí, en aquest tipus d'aquest afer, diguéssim, hem evitat de fer manifestacions més enllà de les que es fan en el cas. Jo avui els atenc, només faltaria perquè entenc que és una notícia perquè ja això obre el judici oral i a partir d'aquí esperem que s'assignali quan abans possible el judici a l'Audiència de Girona, que em consta que sí que són àgils i que sí que faran tot el que toca fer perquè surti a l'abans possible. Jo calculo que seran l'any 2087, evidentment, potser abans de l'estiu i quedarà en mans del jurat popular que surti escollit.

Doncs li agraïm que hagi atès la nostra trucada com sempre i n'estarem pendents a veure si això finalment pot acabar amb judici i les famílies com a mínim saben què va passar i la justícia fa el que correspongui. Senyor Munguilot, gràcies per atendre'ns.

Sí, només una metodització. Sí, segur que acabarà en judici. O sigui, ara ja, processualment, no hi ha marxa enrere. No hi ha dubte, d'acord. No, no, el judici segur que se celebrarà. Una altra cosa, bueno, es dictarà una sentència que serà de culpabilitat o no. Moltes gràcies a vosaltres. Moltes gràcies per la puntualització i fins la propera. Moltes gràcies.

Veurem, veurem com acaba, doncs, el judici està ja a les portes i.

Ui, a les portes. Encara quedaran uns mesos,

Ui, a les portes. Encara quedaran uns mesos, però sí, tot valent, tot valent. Ha acotat bastant, eh, el senyor Monguilot, abans de l'estiu del 2017. Sí,

el que pot ser un judici molt llarg, no, Fàtima, o no? Bueno O no necessàriament. No és molt llarg.

Després de nou anys ja tot se'n semblarà breu, però crec que això d'una setmana, sí, clar, no serà. No serà d'una setmana, diguéssim, també, a vegades el que fan és no posen tots els dies de judici, si veuen que s'ha d'allargar, no posen tots els dies seguits, sinó que alternen per coordinar agenda d'advocats i tal. Jo només volia fer un. Si em deixes un apunt final, superràpid, sobre el tema del mòbil. Del mòbil, no? Clar, el mòbil del crim sempre és. En referència al que nosaltres creiem que podria ser un possible mòbil. És com que tenim interioritzat de si em deus diners, bueno, hi ha gent que mata. Ja ho hem interioritzat que això podria ser un possible mòbil, no? Jo recordo que hi havia un jutge d'instrucció que en un cas d'homicidi sense cadàver va dir, no, va vindre a dir, va deixar per escrit, no pot ser que els criminals més espavilats se'n surtin, perquè hem sigut capaços d'amagar el cadàver i nosaltres no siguem capaços de demostrar que hi ha cadàver encara que no el veiéssim. I aquí una mica vindria a ser. Amb independència de si el magentí és o no l'autor d'aquests homicidis, no pot ser que els impulsius, els que no necessiten un motiu tan clar, se'ns escapin.

Si l'ha matat, l'ha matat, independentment de la causa. Bé, doncs ho veurem. Jo només penso en el jurat popular.

Obro una subcarpeta aquí, que és el tema jurat popular, que és, em toca a mi, és ignorància absoluta sobre dret. I que t'expliqui no hi ha proves com hem estat dient ara proves directes. I comencen a explicar totes aquestes pericials que han fet, de la prova del tret, de la prova de les rodes, de la prova del caiac.

De fet, la fiscalia deia que els farà anar al pantà a fer inspeccions perquè diuen que. Com és l'espai. Llavors sí que durarà, llavors sí que serà llarg.

Com a jurat serà una experiència molt interessant. Hi ha dues coses a la vida que temo, que és que em toqui una més electoral i l'altra és que em toqui un jurat. De les dues t'ha passat. No. I quina de les dues preferiries? Com a experiència, el jurat. Com a experiència. Més que una mesa electoral, que l'experiència ja me la imagino,

que és anar rebent veïns i que voten. Al Departament de Justícia ja ho sabeu, si surt la bola del Queco Novell per fer de. La bola negra. La bola negra, exacte. Si surt la bola negra del Queco per fer de jurat, li farà menys ràbia que si li toca la de la mesa electoral.

No és obligatori, tampoc. Ara no, que no es pensin que és un desig meu pel meu aniversari. Deixa'm com a desig. Fàtima Llambric, moltes gràcies. A vosaltres.