
Núria Mir, de La Tienda del Espía: "Venem moltes gravadores als treballadors de la restauració"
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
L'entrevista que no t'esperes.
Gairebé segur que tots a la vida, tots els que ara esteu escoltant, en un moment o en un altre, hem vist una pel·lícula de James Bond. Quan sonava aquest tema, sabíem que 007, l'espia al servei de Sa Majestat amb llicència per matar, estava en una situació compromesa i que havia de fer l'impossible per sortir de l'ambulic. De vegades ho feia a cops de puny, però d'altres havia d'utilitzar algun dels jinx que li havien donat abans de començar la missió. Un bolígraf que activava una càrrega letal, un rellotge amb un láser amagat, un cinturó amb un cable incorporat amb què es podia escalar una paret. La imaginació dels guionistes no tenia límits. Tots aquells invents semblaven allunyats de la realitat i que només podien ser possibles en una pel·lícula. Però la tecnologia no es pot posar en dubte mai. Amagar una càmera en un bolígraf, una gravadora en un rellotge o un localitzador, vés a saber on, és perfectament possible des de fa temps. De fet, a Barcelona hi ha una botiga, oberta fa molts anys, on James Bond segur que hi trobaria més d'un estri que li podria fer servei. Es tracta de la tienda de l'espia, on la imaginació s'ha fet realitat. Hi ha càmeres i gravadores ficades en llocs insospitats, telèfons minúsculs, rastrejadors, ulleres amb retrovisor, detectors de freqüències o comptadors de bitllets. I el que hem fet? Nosaltres hem anat a visitar-los. Ens hi acompanyeu? Núria Mir, bona nit. Benvinguda als Ignorants. Hola, bona nit. James Bond seria feliç en aquesta botiga? Jo crec que sí,
disfrutaria perquè tindria coses molt més actuals que les que tenia els anys antics. Sí, l'antic sobretot, perquè ara es van avançant. Tot això es va actualitzant cada any, surten coses noves. Cada any, eh?
Es va actualitzant? Molt bé. Qui ve a comprar en aquesta botiga? Qui ve a la tienda de l'espia? Quin tipus de persona ve?
Principalment la gent que té problemes, ja siguin problemes laborals o familiars, o la gent que vol controlar coses a casa, per si té gent gran. Ara tenim molts clients que també anan a buscar això.
Per controlar que estiguin bé, que no els passi res. I grans i joves també? De totes les edats, sí. Més homes o dones venen? Per igual. Ah, sí? Sí, sí, és per igual. Per igual. I per tant, la gent jove també busca algun producte que tenim a la botiga?
Sí, perquè principalment venim per coses de feina, eh? Quan hi ha moviments o gent que vol controlar. La parella, cosetes així. O algun treballador.
Sí, sempre és investigar, ja no vull dir espiar, tot i que la botiga es diu la tienda de l'espiar, investigar algú altre o controlar per seguretat. Per seguretat, la majoria de vegades. La majoria de vegades, molt bé. No sé si la gent ve a comprar alguna cosa i s'explica o és molt reservada?
La majoria s'explica. A més, si t'explica, no cal que t'ho expliquin tot, però pots ajudar més. I la majoria, si són per temes d'infidelitat, s'arriben a portar gravadores per amagar-les dins el cotxe, perquè ja t'entenes molt de si puja, baixa gent, saps on va a parar.
Estic pensant si hi ha nous motius, tu has dit que aquest és un món que evoluciona molt, però no sé si, a part dels problemes laborals i les infidelitats, que això ha existit i existirà sempre, si estic pensant també en xarxes socials o intel·ligència artificial, si això ha creat que la gent necessiti algun mecanisme de control o d'espiar alguna altra cosa o de vigilar alguna altra cosa. Aquí nosaltres ja no hi entrem,
sí que tenim algun programa per algun mòbil, com seria el Pegasus, que tothom coneix, però hem instal·lat-lo des del mateix mòbil, no remotament. Això sí que t'ho podríem fer, però és una cosa per controlar algú familiar, perquè si pots controlar algú que no sigui familiar ja és un delicte, creu, i estaríem amb el mateix. Però sí que controlen algun fill amb problemes, que comença a anar pel carrer, i tant sàpiga què fa, o se s'hi fiquen a les xarxes socials.
Estic pensant, venen també alumnes preguntant per algun mètode per poder aprovar exàmens? Dit així? Sí.
Així, descaradament. Vull alguna cosa? Sí, sí, per copiar. Que no es noti que copiï. Que no es noti que copiï, però hi ha alumnes d'escola, sinó també gent gran, que es treu alguna carrera. Ah, també? Sí, aquí, ja està aquí. Aquí.
Hi ha alumnes que volen copiar, per tant, que volen aprovar. Suposo que també hi ha professors o escoles que demanen uns kits que teniu. He vist un kit de professors, justament per això, per evitar.
Més que és per evitar, és per detectar. Perquè poden detectar quin tipus de freqüència hi ha a l'aula. Però bloquejar i coses no tenim res nosaltres. Tampoc són legals les coses que bloquegen.
Perquè un kit per un professor que vol controlar
que no copiïn, de què consisteix? És un detector de freqüències. Llavors hem de fer un un passeig per tota l'aula i mirar on hi ha freqüència de Bluetooth o de wifi. Llavors amb això pots saber. Sí, però és difícil. Hi ha molts senyals. L'estrella de la tienda de l'espia són les càmeres? No, l'estrella són les gravadores. Són les gravadores. Moltes gravadores. Pels temes de feina és a diari.
És a dir, jo vull gravar, però clar, si jo gravo a algú que no em tracta bé la feina, per exemple, ho estic fent de manera ilegal, no? No, ara és legal això.
Si tu estàs present a la conversa, la gravació és legal. El que no pots fer és difondre-la.
Si jo vull defensar alguna cosa i vull demostrar que aquella persona m'ha dit o m'ha fet tal cosa,
jo puc gravar-la. Pots gravar-la, sí. Després ho presentes a l'advocat. I llavors ells que s'espavilin. Hi ha gent que grava, a vegades no una conversa, grava tota la jornada laboral. Si hi ha algun tipus de problema gordo.
I aleshores, clar, quin tipus de, perquè de gravadors n'hi ha de tota mena i dissimulades que tu no saps, jo no sé si ara aquí, mentre tu i jo estem parlant, algú m'està gravant des d'una altra banda, que tinc a darrere teu,
al teu costat. Jo estic gravant, però jo ho estic fent a la gata. Jo tinc gravadors molt petitetes. Tipus, per exemple? Tipus un pendrive, hi ha els bolígrafs, però la gent s'acaba comprant coses inclús més petites, sobretot les dones, perquè s'ho posen als sostenidors. Que queda a l'alçada de la veu i pot gravar tota la jornada, perquè venc moltes vegades, no sé per què, però és un gremi que venc molt, pel tema de cuines. Allà deu haver-hi molts problemes o. El tema de restauració? De restauració o de cambrers, en venc moltes.
Ara sí que m'has sorprès. Sí, perquè pensava que diries a nivell una mica més allò de grans empreses
multinacionals. És de tot nivell, però si pots parlar fent-ho tota la jornada són problemes laborals, de treballs durs, que diríem.
Sí, sí, i d'això, per tant, els preus hi ha un varem
que és raonable si te'n esben, no? Se'n van de 150 a 300 euros. Depèn de les hores que vulguis gravar, la qualitat que necessitis, perquè tinc gravadores que poden gravar molts dies. Poden gravar cinc dies, que llavors sí que les utilitzen per amagar amb algun cotxe o algun comercial o també per infidelitats. També per infidelitats.
Això és un clàssic de tota la vida, no? Sí, sí. I es detecten?
Tu creus que després algú ve. No, amb els gravadors no es detecten. No es detecten. Perquè no emeten res, no es detecten. Un micròfon sí, però una gravadora no trobes,
has de buscar. Jo puc prendre nota ara amb un boli i que a l'hora que estic escrivint t'estic gravant. Exacte, sí. I ja si me'l poso aquí el sosténs, doncs clar, tinc el micro al davant. O si és a la taula, això sí. Com a cosa curiosa he vist també a través de la vostra web que teniu, no sé si aquí hi ha, la veig, alguna imatge religiosa, un papa fent la benedicció a una mare de Déu. Sí.
Quin és el secret aquí? Aquí et posen el que tu vulguis. La figureta, no és que tinguis res, pots posar una gravadora o algun micròfon o alguna camereta petita, perquè tenim cameretes molt petites com un botó, i allò ho puc gravar unes 12 hores.
És a dir, si jo us porto una figura, ara m'ho invento, eh? Jo què sé, una figura d'aquestes de paper maixer grosses.
Allà dintre podeu col·locar alguna cosa, sí. Depèn de la grossa que sigui, o et cabrà més bateria, o si no es veu raro que li surti un cable. Perquè algun papa d'aquests o alguna camareta sí que ha vengut algun cop a algun capellà que li roben el no sé com es diu en català, el raspall. El raspall, sí.
I llavors, a través d'això. Sabia menys qui és. I saps si ha funcionat? No ho sé, hi ha vegades que se m'han dit dues coses i d'altres no. Però algú ve a dir-te m'ha funcionat molt bé. Sí, a vegades sí, a vegades estan contents i estan agraïts. Ah, sí? I venen a explicar-t'ho? Sí, venen a explicar-t'ho, sí. Hi ha alguna anècdota que recordis que puguis explicar? No gaire.
No, no ho sabia dir, però no. El capellà m'ha vingut al cap i per què prefereixo no explicar-lo.
No, no, no, però és un capellà que ara sospitava i que probablement ha enxampat la persona. Ha enxampat la persona, segur, sí. Segur, eh? Sí, segur, segur. Clar, vosaltres teniu un tant per cent de fidelitat molt gran, perquè si funciona una cosa tu tornes, no?
Sí, sí, sí. Aquesta està clara. Tens algun tipus de violència de gènere, també venem alguna càmera així? Més per homes que per dones, ara? Mm-hmm. És una cosa curiosa. Més per homes que per dones. Homes que volen. Càmeres. Per voler ser de gènere, per defensar-se una mica de.
Perquè potser els han acusat de I ells volen demostrar el que sigui, que no és veritat. I dones també, entenc. Però ara menys. Ara més d'homes, sí. Ara més homes demanen càmeres per demostrar que ells no són. Déu-n'hi-do. Veig que hi ha un kit que es diu Villarejo, que sembla de broma. Un kit Villarejo, que és l'excomissari de Policia. I què inclou aquest kit?
Ell porta la gorreta del Villarejo, la carpeta del Villarejo, porta una gravadora, un pendrive també per punxar els ordinadors i jo per saber una mica el que es fa, i unes ulleres, unes ulleres que porten un retrovisor. Ah, que tu veus qui tens al darrere. Sí, que tu veus qui tens al darrere. Tu estàs assegut i vas controlant al darrere sense girar el cap. I això es deu vendre sol també, no? Jo puc tenir unes ulleres caminant pel carrer a la nit, no?, per exemple. A la nit és una mica difícil, però.
Ah, és més difícil que es vegi, vols dir. Però per saber si algú em segueix,
per exemple, no? Sí, o potser vols controlar alguna cosa.
O vaig per davant d'algú i vull controlar aquest algú, si queda amb algú altre o el que sigui, i aquestes ulleres. És que, clar, és tot un món. Hi ha moments de l'any en què hi ha més demanda d'algun producte? És a dir, ara m'ho invento, eh? Venen les eleccions. Pot ser que hi hagi una mica més de demanda de tal cosa o bé a l'estiu o després de l'estiu? Hi ha demanda de tal altra cosa?
Igualment en eleccions hi es venen més gravadores, perquè més de tot hi ha gent que treballa en ajuntaments petitets i t'ho diuen, que graven, t'ho diuen, no se n'amaguen. I després, després de l'estiu i dels Nadals, per molts temes d'infidelitat, venen així tots de cop. Tots de cop, eh?
Sí, com qui ve a revelar les fotos d'abans, ara venen a buscar gravadores també, eh? Sí, gravadores. Sobretot. Sí, infidelitats d'estiu i Nadal i d'eleccions també gravadores. Sí. Per controlar.
I si surt alguna notícia també ara de. Si hi ha atracaments, llavors anem a buscar l'espai de bebre, que no en tinc. Tinc alarmes per cridar l'atenció.
L'espai pebre no, això no es pot vendre.
Sí, n'hi ha d'homologats, però te'ls venen a les armaries.
A les armaries, que és un arma, no? Vosaltres no teniu armes, per tant no teniu sprays. Però si vas a una armaria sí que te'l poden donar. Perquè és legal, en principi.
Hi ha un moment que és legal, però n'hi ha d'homologats. Potser fan una mica menys de mal, no ho sé. Això ja no ho sé perquè no n'he vengut jo.
Però aleshores dius que tu tens alarmes per si passa alguna cosa de nit, que com a mínim allò. Sí, tires de la corda i sona molt fort. Sona molt fort i algú et pot venir a buscar o alguna cosa així. Et deies abans que també hi ha localitzadors o coses de seguretat per o gent jove que va sola pel carrer o gent gran que es queda sola moltes hores, la típica medalleta que tenen de l'Ajuntament o de la Creu Roja, però és diferent això, no? Això també es ven molt per gent gran que viu sola?
Demanen molt, però més per nanos que per gent gran. Per nanos. Sí, tinc el típic, que és com un botó de dos euros, llavors amb això va com Bluetooth, es connecta a qualsevol senyal i tu sabries on està, a qualsevol telèfon tu saps on està, però no és com els localitzadors normals, només et diu on està al moment que tu consultes, quan tu vols saber on és. Un localitzador normalment porta una targeta i et fa un recorregut.
Aquí si vull saber que la meva filla ha arribat bé a l'escola perquè encara no té edat de tenir mòbil,
aquí, que pot portar la motxilla mateix, i dius, ah, sí, està a l'escola. Mentre hi hagi senyals de freqüència al voltant sempre sabrà on està. Però el seguiment de per on ha anat, això no es pot fer. No, això no t'ho fan. No espies per on vas, sinó que t'assegures. T'assegures d'on està en el moment que tu vols consultar.
Per tant, una persona gran podria fer el mateix, una persona que cada dia surt al carrer a passejar i tu veus que cada cop i volta aquella persona no ha tornat a casa, l'estàs buscant i està al mig del carrer durant molta estona. Podries saber on està. Podries saber on està o sospitar que li ha passat alguna cosa o alguna cosa així, no? Sí.
Per nenes és més difícil. Suposo que aquí si jo vull tenir controlada, per exemple, la meva maleta quan vaig a viatge perquè ningú me la prengui en un tren o si es queda a l'aeroport de no sé on, també hi ha aquests. Seria el mateix.
Que poses dintre la maleta i controles. Sí, hi ha una que és com una moneda, que és com una etaca una mica més gran, i després en tenim un que és planet, com una visa, que no es veu, jo pots deixar-ho amagat a qualsevol racó. I et diu on està la maleta? Sí, sí. Sembla que té menys autonomia, tres o quatre mesos, però sí. No, però si tu. No, i tant.
De fet, amb uns dies de seguida, quan tornes t'adones que no tens la maleta. I després el que em sorprèn molt són les màscares, aquestes màscares realistes, com les que surten a la peli, a mí si és possible, del Tom Cruise. Jo pregunto, qui compra aquestes màscares?
M'han arribat aquesta setmana, no t'ho puc dir encara. Per fer algun seguiment suposo que sí, perquè molta gent em ve a demanar postissos i coses perquè volen seguir o els fills, a vegades comencen a sortir per saber on van. És a dir, un pare es posa una màscara de senyor amb bigoti i barbeta per seguir el seu fill.
Clar, perquè són molt realistes si tu t'abrigues bé i et poses una bufanda i un barret i tal. Si estàs vestit,
nota que és una màscara. Fa una mica de por, eh? Fa una mica de por i d'angulla.
Escolta'm, clar, la intel·ligència. No sé si la gent continua venint igual en aquesta botiga, perquè teniu molts anys d'història, Madrid, Barcelona, crec que també esteu a Bilbao. Fa 36 anys que existeix la tienda de l'Espia. Hi ha milions de botigues que han anat caient pel camí, que han anat tancant. Les compres online han fet molt de mal a la botiga tradicional, però vosaltres esteu molt especialitzats. A vosaltres aquesta evolució i aquest tancament generalitzat de botigues, sobretot de barri, com us ha afectat? És a dir, heu continuat igual? Heu notat que hi ha gent que compra coses per internet i així s'estalvia de venir i de passar una mica de nervis a l'hora de demanar segons què?
Sí que hem notat que amb les vendes, clar, fan molt mal. El que passa que aquí sempre ve la gent quan vol que li expliquin com van les coses, que les vols veure, perquè per molt que ho compris per internet o no se'n refien, si ve gent gran, hi ha gent que no. Aquestes coses no. Clar, no és hàbil, no? No s'aclara gaire, llavors aquí tu els ajudes. Sí, perquè tu saps com funciona tot el que tens. Ho he de saber, sí. Ho he de saber. Qualsevol que compre una cosa tu li pots explicar com funciona. Sí, com s'ajuda, com s'instal·la, passa moltes hores, passa moltes estones.
Et fas amic perquè tu no vens a fer una compra de 5 minuts, mira avui aquesta càmera i prou, sinó que consulten.
Sí, perquè consulten, miren, volen veure com va, si sobren manegants, sobretot si vénen senyores grans. Que volen posar càmeres a casa amagades, els costa. Clar, perquè si algú els pren alguna cosa, no? I on te les amaguen? Amb un gerro de flors? Sí, o hi ha coses que ja van amagades, eh? Aquestes tinc cameretes que simulen rellotges, que simulen carregadors d'UCB de mòbil. Altaveus, tot això ja queda amagadet, ja està amagat.
És veritat que també oferiu serveis de detectius? Si algú necessita un detectiu i algú que investiguin per tal tema, tal persona, això també. Sí, però això ja és el detectiu. Però és un servei que oferiu vosaltres? No està a la botiga, està clar.
En el moment ens el demanen per fer, com es diu en català, barridos electrónicos, per saber si estan. Sí, si escombrades, per saber si en micròfons algunes empreses o hi ha gent que a vegades té una mica de paranoia. De que em segueix algú.
Clar, amb això se t'acaba la paranoia del tot, no? Quan comproves que no et segueix ningú. Va, posem-nos una mica lúdics per anar tancant. També deu venir gent a buscar coses per fer regals o per passar una bona estona en un sopar d'amics, m'ho invento. En aquest cas, la gent que et compra a la tienda de l'espiar?
Per passar el rato, sempre es que compren les ulleres, fa molta gràcia. Les ulleres amb retrovisor. Aquestes ulleres amb retrovisor. Això agrada molt a tothom, no sé per què, que és el que més. Perquè tot el que més, que si tot ho tinc seriós, eh? I si no hi ha coses de regalo per nanos, per Nadal, sí que tenim les samarretes de l'FBI, que els fa gràcia, bolis de tinta invisible. Jocs d'espies, saps? Aquesta part lúdica també hi és.
I per Nadal ve gent a
buscar aquest tipus de productes? Sí, venen a buscar també, pots d'aquests per amagar coses, saps? Pots per amagar, què vols dir? Hi ha pots que s'obren pel culet, eh? Ah, per amagar diners, per exemple. Si no vols deixar coses a la vista a casa, llibres, sí. Si li agrada, és una cosa original.
Puc preguntar si a aquesta botiga cada dia veneu? Cada dia ve algú demanant alguna cosa? Cada dia. No hi ha una tarda que diguis,
ostres, avui ningú vol investigar res. Quan jugo al Barça no ve ningú.
Quan jugo al Barça no hi ha ningú que vulgui espiar res, però la resta sempre hi ha algú que necessita.
Sempre hi ha algú que necessita, sí. Us han demanat alguna cosa que no tingueu? No. Bueno, si demanen. Els meus pares venen amb un xip per veure si pots insertar-lo en el nen perquè no te'l prenguin. No sé, tenen coses més d'una persona. Però en el cos? En el cos de la persona, sí. Ho dius de veritat? Sí, sí. Els meus pares, els meus nens petits. Han vist moltes pel·lícules, no? Sí, jo crec que sí. No ho han sentit. I això encara no existeix aquí, no? No, almenys aquí no. Però que em sorprenda que fiqui més d'una persona,
tu no ho hauràs vist. Sí, sí, segurament alguna pel·lícula. Però aquesta és la realitat, no és una pel·lícula. O sigui que moltes gràcies, Núria, per explicar-nos-ho i per satisfet les expectatives, ja deia, d'un oient, sobretot, que ens va demanar com podia saber que la seva filla havia arribat bé a l'escola i hi ha aquests petits chips que són ideals. Així que, Núria Mir, responsable de la tienda de l'espia, moltes gràcies. A vosaltres.
Bona nit. Bona nit.