Nyam! La banca francesa s'ha cruspit "amistosament" el 7% del Sabadell

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Amb l'Albert Martín fem girar la ruleta econòmica, a veure què surt avui. A veure, a veure, a veure què surt, a veure què surt. Oh, ha sortit xapa. No et ve de gust. Però què vol dir xapa?

No ho podem fer en positiu, això. A veure, no et volia enganyar. Podríem dir historieta. Sí, millor. Però clar, no és ni anècdota ni personat. Al final és una mica xapa, eh? No, jo crec que no ens podem disposar a l'avorriment. D'acord, va, que ho salvem. Va, a veure, com ho expliquem, això? A veure, parlarem de banca i d'un nou embargossament. No, treu-me els roms. No, perquè la gent al final et dirà que apaga la ràdio. No, parlarem d'un nou embarbussament que us portem des del periodisme econòmic a les vostres vides. A veure, tu que ets professional de les zones, explica'm, com dius BPCE? El BPCE? És això? BPCE. Sí, a mi em surt fatal. Ahir vaig tenir una conversa amb un directiu i jo crec que BPCE no ho vaig dir bé cap vegada. Però et va entendre, no? Sí, més o menys, jo crec que sí. Però què és el BPCE? Això és l'acrònim de Banque Populaire, que és de Parn. Sempre que veig cas de Parn, és com si s'haguessin

equivocat escrivint Espanya i els han posat una R en comptes d'una S. No, no, no.

És important, això. El segon banc de França per actius. Ah. Ah, o sigui que això hauríem de triar I el quart de la zona euro. És el cas de part, no patrocinaven un equip ciclista durant molt temps. És tota la raó. I el 2009 es va fusionar amb

Banc Populer i van fer el BCPE. O sigui, és el BBVA d'allà, no? Han anat sumant bancs i sigles.

Correcte. I aquests han fet una operació amb el Sabadell, pot ser? Sí, una cosa grossa, eh? Que, per cert, important, aquesta bona gent del PPC no estan en borsa. És a dir, d'alguna manera, tot i ser un bitxo, han mantingut un cert perfil baixet. D'acord. I sí, ahir ens vam llevar amb aquesta notícia que s'han comprat el 7% del Banc Sabadell i que arribaran al 9,9%, cosa que els convertirà en el primer accionista d'un banc tan nostradíssim com el Sabadell. El primer, o sigui, qui era fins ara el primer accionista? Ara són uns nois que es diuen BlackRock, que tenen un 8,3. Aquests són seriosos. Sí. I així, d'aquí unes setmanes o mesos, de moment, BPC té el 7, i d'aquí unes setmanes, com considerin, arribaran al 9,9. I seran els màxims accionistes. Ells han promès que mai superaran el 10, que això requeriria permisos i mogudes, mai superaran el 10, i d'això. Però, escolta'm, vam estar parlant mesos

i mesos i mesos de. No, que el BBVA, que eren bascos, i que no, que no, que no. I què passa, que prefereixen ser francesos

que bascos? A veure, per parts. Això que has dit m'ha recordat aquesta frase, que es va atribuir a Esperanza Aguirre, però sembla que no la famosa frase de "antes alemana que catalana", que és una frase que sembla ser que es va dir quan l'antiga Gas Natural, avui Naturgi, estava intentant comprar Endesa i van fer una OPA, i es van trobar amb l'oposició ferotge del PP, i aleshores sembla ser que aquest "antes alemana que catalana". Es va sentir dir algun diputat. Fins i tot hi havia com una mena de sospitosos habituals que podien haver estat. Mai es va saber qui ho havia dit, ni tan sols si la frase s'havia dit de veritat. Però aquí això també passa? Abans Francesc Abasc? Mira, jo et diria que no. Que no té massa a veure. Mira, d'una banda, aquesta bona gent es compromet a no superar el 10%. Pensa que el BBVA aspirava a tenir el 100% del Sabadell. Per tant, aquí hi ha una diferència important. I més important encara, el BPC no té absolutament res a Espanya, amb la qual cosa no es dedicarà a passar-se el sabadell, a tancar oficines, a acomiadar treballadors i deixar el mercat sense un competidor, que existia, cosa que a la llarga ja saps que porta pujades de preus, etcètera. Aquí diguem que el BPC vol ser accionista i que la cosa s'ha fet amistosament, a diferència d'aquella OPA que va allargar-se entre l'any 24 i el 25. De fet, mira, la setmana que ve farà un any. Aquest Vietnam va acabar.

La dius amistosa. Què hi guanya el Sabadell amb això?

Mira, el Sabadell, dues cosetes. D'una banda, pot dir que el seu projecte, la seva empresa és tan bona, va tan bé, doncs que ve un random de fora i s'hi deixa 1.200 milions d'euros per tenir un 10. Això està bé, no? Pots dir, no, no, és que anem bé i aquesta gent volen fer-hi negoci perquè pensen que l'acció pujarà, que han comprat a un preu que podran. És a dir, aquests francesos, si es gasten 1.200 milions és perquè veuen que d'aquí un temps això encara valdrà més. Exacte, i després que tindran els dividends. El Sabadell avui dia, tota la banca, també el Sabadell, és un bon negoci, van guanyant diners, amb la qual cosa, d'una banda, doncs pots dir això. Prestigi, prestigi i bona imatge. I d'altra banda, el Sabadell aspira a tenir un gran accionista de referència, que tingui bon rotllo amb el conseller d'administració del Sabadell, per fer de coixí d'airbag, d'escut, en cas que vingui un nou pòstil. Perquè l'últim cop, com es va salvar el Sabadell? Bueno, es va salvar. Vull dir. Va aparèixer Iniesta el 90, no? Va aparèixer Iniesta el 90 i van haver-hi els minoritaris, els accionistes minoritaris, els papets i les papetes de Catalunya, que van dir, no, no, no, nosaltres no accedim a aquest intercanvi d'accions que ens planteja el BBVA. Aleshores, ara.

Per no dependre, diguem, de l'iniesta del 1990, doncs un accionista que tingui un 10% et fa una mica el que es diu de núcleo dur. I és normal que el núcleo dur d'un banc sigui un altre banc? Sí, això sí. No és superatípic, això passa. El que era atípic aquí és que el Sabadell no tenia núcleo dur. Això és una cosa que dius, clar, és una imprudència tamarària perquè pot venir pericolos palotes i comprar-te. Faig una bona oferta i tal i a vegades que hi ha empreses que han de tenir una certa protecció accionarial bé no havia tingut mai nuclis durs el Sabadell mira, sí, te n'explicaré el Sabadell va sortir a borsa el 2001 portava un quart de segle en borsa i ha tingut dos nuclis durs el primer, mira, és que no ho diries mai que d'abans ho llegim i dius, en sèrio això va passar? seria una mica com si el Barça comprés accions a l'Espanyol. Però bueno, no vull entrar en fangars polèmics, però era la Caixa. La Caixa era el núcleo del Sabadell. La Caixa va arribar a tenir un 15% del Sabadell a principis d'aquest segle. Quan va ser això? Doncs això, entre el 2001 i el 2006. I aleshores, quan allò va acabar, el Josep Poliu, que ja era president del Sabadell i seguia sent-ho, doncs es va inventar un altre núcleo. I quin altre núcleo va trobar? Doncs mira, en aquella època, Gran Ví i Roses

que ja sabeu que l'economia espanyola era una bogeria i hi havia dos sectors que es van forrar, que eren la construcció i la banca, doncs va convidar una sèrie d'empresaris, més o menys propers a ell, a comprar accions i a establir un acuerdo parasocial, un pacte entre accionistes, perquè esdevinguessin el núcleo. I qui eren aquests senyors? Són noms que coneixem? Alguna et sonarà. A veure, a veure, dóna'm noms. Tenim el mateix Oliu, l'oncle Isaac. Isaac Andíc. Isaac Andíc, de Mango. Tenim José Manuel Lara, els Planeta, diguem. Teníem els folk Rosiñol, de Titán, que per cert són una gent interessant d'aquí un dia te en parlaré. Titán, què és Titán? Titán Luc. Ah, la pintura. Molt bé. L'Héctor Colón, que és de Porcelanosa, Enrique Bañuelos d'Astroc, o l'empresari del tèxtil, el Miguel Bossert. Tens accions del Sabadell, Lloberes?

Sí. Jo no, jo no tinc qüestions de res. M'equivoco? Potser hauria de fer alguna cosa?

Té molt patrimoni. Jo crec que has de ser una mica més sofisticada. I tenir una mica de renta variable.

Una mica. Però perquè vull més cèntims. Ara seguim, Lloberes.

Escolta'm, anem acabant. Tenim un nou escut, per tant, del Sabadell.

Tenim un nou escut. I mira, et voldria explicar ara que el Sabadell serà. Mig francès. Una mica francès. Et volia explicar una anècdota. Vinga, va, una anècdota. Lloberes, escolta l'anècdota. Som-hi, no? Estic aquí a punt. L'Oliu, que és un tio divertidíssim. Si un dia t'hi trobes, que ja tens ocasió de sopar, dinar amb l'Oliu, riuràs. No acabo de veure-ho, però tant de bo, tant de bo. Mira, ens explica que un dia anant amb la gent de Puig, amb les colònies, que ell té un paper allà, el consell, etc. Els de Puig devien ser els rivals dels perfumeries, no?

Clar, ell no sap què són els perfumeries Avenida, però jo sí. Sí, de Salamanca. Nosaltres som de Puig.

Clar, clar, clar. Jo també, jo també. Home. Doncs van a una desfilada a París. Una desfilada de moda. De moda, i al final hi havia el típic sopar de VIPs que flipes, I ens l'Oliu, amb tota la gràcia, ens explicava que li va tocar al costat d'una senyora que era la Juli Gayet, que és una actriu famosa allà. Juli Gayet. I ens va dir, i es veu que es va presentar, en l'Oliu que el tenia al costat, i li va dir "Je suis Juli Gayet, actrice de la France". I ens l'Oliu. Jo parlo en francès amb petit peu. Vols deixar-li explicar el negre? "Je m'appelle Josep Oliu, je suis bancaire de l'Espagne".

E istim Carme Lluberas, que sé. Sé quoi, Carme Lluberas?

Jo què sé. Me'n te valguis. Ara què fas? Et poses l'igüeta? Sí, m'agrada molt aquesta ampolla, ho he dit. Bueno, que t'he interromput,

que ja s'ha acabat. No, ja hem arribat.

Aquest final. Ha sigut molt horrorós. No, està bé. Ho hem salvat. Ho hem salvat. Et vols quedar a la secció de les Lloberes?

No, perquè. He de marxar, correm, perquè tenim moltes estrescolars i. Avui quina toca? Mira, ara mateix volo aplaçar les EPS a l'anglès. És a dir, és a dir,

busques una excusa per no quedar-te a la millor secció del món sencer. Avui me la descarregaré.

I la setmana que vingui preguntes i veus si he fet el set. Valent. Fet.

Una pausa i els 9 minuts amb la com es diu? Lloberes, em sembla.