
Omar El Hilali: "Estem al 120% amb Manolo González"
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Omar Algilali, bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estàs? Bé, molt bé. A veure, som a mitja aturada, aquesta mega aturada de seleccions de tres setmanes. Millor perquè et permet desconnectar o ja, escolta, llarg, que vingui el proper partit? Bé, jo la veritat és que
prefereixo jugar ràpid i al pròxim partit, perquè estem acostumats a jugar de setmana en setmana, llavors hi ha gent que li agrada aturar-se, a mi personalment no, i llavors espero amb ansia el partit de Màlaga.
Per tant, aquests dies que us ha donat el Manolo no els
has aprofitat per. No, sí, sí, els aprofites per netejar el cap una mica, també per descansar, però com et dic, amb ganes ja que arribi el partit, el pròxim partit.
Clar, una aturada de tres setmanes és obvi que es pot fer llarg, però encara es fa més llarg quan els resultats últims, l'última sensació no és la bona, no?
Sí, bueno, hi ha molta manera de veure. Sí que és veritat que si et vas amb una victòria és molt bonic perquè et vas tranquil, però si veus l'altre costat et vas, com t'he dit abans, netejar una mica el cap i tornar amb més força i més energia que la veritat que ho necessitaven.
Tu al dia de l'Ells no hi eres, estaves sancionat, però com expliques el que va passar?
Són coses que poden passar. Sí que és veritat que el partit no va ser bo. Crec que van ser 90 minuts o així, amb un jugador menys. Sí que podíem fer una mica més. Però més enllà d'això, nosaltres hem de mirar el partit següent, perquè no serveix de res mirar ells. A partir d'aquí, guanyar. I això, quan guanyes, ja saps que amb el futbol, una vegada guanyes, el partit anterior ja tot el món s'oblida.
Ho atribueixes a un fet puntual a un accident, a una desconexió que pot passar o realment hi ha alguna cosa més profunda alguna cosa futbolística però també pensant en paraules de Manolo postpartit ens hem equivocat, hi ha alguna cosa que no hem acabat de fer bé o no hem acabat d'entendre on trobes la causa? No, bueno,
jo crec que ha sigut un fet puntual, perquè sí que és veritat que tots els partits fins al partit de l'Ells van ser molt igualats, llavors, com t'he dit, ens podem equivocar, ja sigui en plantejament, ja sigui moltes vegades en no saber interpretar el que necessita el partit, i com t'he dit abans, a partir d'allà, corregir el que vam fer malament i el que estàvem fent bé, potenciar-ho.
En l'entorn perico hi ha hagut una mica de nervis aquests dies, s'ha parlat de Manolo, que segurament ja ve marcat per la segona volta. De l'any passat, entenc que el vestidor
confia cegues en Manolo. No, al 100%, al 100%. Crec que qualsevol jugador que li preguntis aquesta pregunta et dirà el mateix. Ja no, com és normal que t'ho digui jo, perquè estic jugant ara, però hi ha gent que juga menys i li preguntes i t'ho dirà. Al final és el líder d'aquest projecte i, com t'ha dit, nosaltres confirmarem el 100%.
Clar, l'objectiu de l'Espanyol, ara ens ho diràs, però en principi és salvar-se i sobre això, de moment, no hem de patir. S'ha guanyat i també s'ha perdut, vull dir que és una situació relativament normal, però fa la sensació com si no hi hagués hagut aturada l'estiu, que la gent té massa present el que va passar l'estiu.
Sí, és el futbol, com t'he dit abans. A partir d'ara tu guanyes dos partits seguits i la gent ja no se'n recorda del que va passar contra ells. És que el futbol canvia molt ràpid. I pensar ara mateix en coses com el descens a la jornada, que és la set, crec, és que són coses que no. Bueno, que no. La gent que ha estat a futbol sap que això no no toca pensar-ho ara, però ja et dic, l'objectiu principal és salvar-se i més principal encara que sigui tranquil, que no sigui al final perquè si no portem unes quantes temporades que sempre l'any passat anaven bé i al final nosaltres mateixos ens vam ficar en un embolic i l'objectiu principal d'ara és salvar-nos i com més aviat millor. Vivim en un temps, Omar,
d'immediateses i de poca paciència, tinc la sensació. I ja no només perquè l'afició de l'Espanyol sigui així, jo crec que en general pot ser un factor compartit per molta gent, però tu entens des de dins que la gent o que part de l'afició ja demani el cap de Manolo després de la jornada 7?
Bueno, com t'he dit abans, que això és futbol. Per dos partits, la gent, bueno, és que quan hi ha una dinàmica mala, sempre el perjudicat sempre és l'entrenador, perquè clar, és el típic que et diu, no pots fer fora 26 jugadors, sempre és l'entrenador. Però crec que no, que no és moment de parlar d'això, perquè no té cap sentit. Com t'he dit abans, és el líder del projecte, confiem tota la pantalla, confiem en ell al 100% i ja et dic, canviarà això segurament molt ràpid perquè confiem en ell, confiem en nosaltres que és el més important i el que estem al dia a dia sabem que això al partit del Màlaga guanya si canvia totalment la visió de nosaltres.
Pel que fa a la plantilla hi ha hagut alguns canvis, no excessius, però alguns canvis. Jo diria que teniu més qualitat al davant, és veritat que teniu lesionat Quique, que encara no ha tornat Javi Puado. Diries que la plantilla d'aquest any és millor que la de l'any passat?
Diferent, perquè et puc dir que és millor i hi ha gent que et dirà que l'altre és millor. Són diferents, diferents perfils que el club ha considerat que havia de portar aquests perfils. I sí que és veritat que a dalt tenim perfils molt dinàmics, molt un contra un i tot això. I això, jo quan. Un altre equip bé amb jugadors així, és més difícil. Llavors, que ara nosaltres els tinguem i ells també ho sofrien una mica perquè, clar, es passa malament, és bo.
És veritat, però això que per tu com a defensa, l'any passat jugàveu clarament amb tres migcampistes, aquest any jugueu amb un migapunta. Tu com a defensa no dius que no se'ns descontroli?
Bueno, és que el sistema es canvia molt. Hi ha partits que jugarem amb tres, partits amb dos, partits que jugarem amb línia de cinc o que no. I això és una mica com nosaltres normalment treballem cada setmana. Depèn del partit, treballem una cosa o una altra. T'adaptes molt ràpid perquè això passa molt ràpid i t'has d'adaptar sí o sí.
Ara que parles de sistemes, Omar, jo tinc encara molt present, igual que vosaltres suposo que de debò tenim molt present el partit, molt present la roda de premsa posterior de Manolo, on va dir, hòstia, m'estic equivocant, hi ha alguna cosa que haig de canviar, alguna cosa. No sé si tàcticament preveus, pel que ja has pogut veure aquests dies, que l'equip. Pugui capgirar una mica la seva cara, la seva fesomia al camp, si hi ha alguna petita revolució que ens pugui sorprendre.
Sincerament, encara no. Sí que és veritat que hem treballat una mica aspectes generals, però aspectes específics del partit de Malaga encara no hem tocat res. Si no, t'ho diria, no sabem res. Encara queda. Juguem un partit amistós el divendres i queden 10 dies per jugar. Llavors, coses específiques, normalment, nosaltres les fem més a prop del partit, perquè, clar, potser et faig una cosa avui i d'aquí set dies l'has de tornar a fer, perquè, clar, han passat molts dies. Llavors, sí que és veritat que encara no sabem res del que farem contra Màlaga, però, bueno, si ha de fer algun canvi, suposo que serà perquè veu que això serà bo pel partit.
En tot cas, Málaga és un bon lloc per començar la reacció, sobretot mirant el calendari que també teniu Atleti de Madrid i Villarreal en aquest mes d'octubre.
Sí, ja et dic, som capaços de guanyar qualsevol equip. Ja vas veure el partit del Llevant, del Madrid també, que crec que vam fer un partit molt bo i que vam ser mereixedors de la victòria. Però, com he dit, quan nosaltres estem al 120%, podem competir amb qualsevol equip. Nosaltres enfocats a comptar amb aquella competitivitat que tenim i amb moltes ganes i molta il·lusió
de tornar a guanyar. Deixa'm preguntar-te per tu, si no em corregeixes, tens contracte aquesta temporada i una més que pot executar l'Espanyol. En quin punt som? Esteu parlant ja de renovació, tota la vida per ICO, quin crínic ja veus?
No, no hi ha hagut encara ningú contacte per part ni del club ni de nosaltres. No, no, la veritat està. Com que et dic, estic molt tranquil perquè tinc un i més un, llavors, diguem, són dos. I a partir d'allà, quan toqui parlar de renovació ja ho parlaran, però de moment no tinc ninguna notícia de que s'estigui parlant per la meva renovació ni res.
Però entenc que a tu t'agradaria seguir aquí. Sí, home. Perquè, si no m'equivoco, ets perico perico. Sí, clar.
He passat aquí fa 9 anys i tampoc és que, clar, és normal. He crescut aquí, la meva família és de Barcelona i, bueno, sí que m'agradaria, però bueno, quan toqui ja.
¿És veritat que el Barça en l'època de formació t'havia intentat fitxar?
Sí, bueno, això, hi ha una entrevista i ja s'havia fet aquí una bola. No, bueno, és que és normal, quan tu estàs al futbol bascar espanyol, quan tens una temporada bona, hi ha molts equips que. No sé què, però bueno, jo en aquella època estava molt. El que volia era aprendre, volia. Bueno, veia que el meu camí era seguir en l'espanyol i, bueno, no m'he equivocat.
I li hem de donar temps a que el VAR o els àrbitres
no li anul·lin un altre gol. Perquè en portes dos, tio. Dos iguals. Dos iguals i dos anul·lats. El pròxim jugador que es fiqui davant del porter, ja. Ja hi he portat dos, ja. No, clar, perquè tu després arribes al vestidor i li dius alguna cosa, no? Apartate. Ah, clar, que era un jugador, clar, era un jugador. Era el Marcos, era el Marcos. Ponte a un lao. Li vas dir uno. Li porto dient dos semanas. Fis que no fiqui, no paro.
També és estar de pega, marcar dos gols amb el que tu, com a lateral, t'ha de costar.
I era un gol que ens donava, diguem, la victòria, perquè clar, un jugador menys amb un gol al minut 65, quan és al contrari, és molt difícil, perquè dius, ostres, un jugador menys i un gol al minut 65, sí que ara. Escolta, gols a banda, en què ha de millorar Omar? A moltes coses. A nivell futbolístic o personal? Futbolístic, de moment. Personal a casa teva. A moltes coses, també. Bueno, a moltes coses. Sí que és veritat que a nivell personal crec que em sento molt bé, però bueno, seguir insistint en el tema defensiu, que per això soc lateral, i a partir d'allà, si puc donar un par més d'assistències i ajudar l'equip, millor que millor. I si algun gol cau, doncs bueno, que vingui tan bé. Escolta'm, estem acabant.
No vull acabar sense plantejar-te el jardinet de la setmana. Ja saps que tothom parla de la pilota d'or, que Monchi va dir que la mint i després va haver de córrer a dir que no. Tens alguna preferència, algun candidat?
És que, la veritat, no sé, l'última pilotadora, no sé qui la va guanyar, va ser Rodri, crec. Dembélé, no? No, Dembélé, sí. I l'altra va ser Rodri, no? És que no sé si és per trofeus, per individual, perquè si és per trofeus, ho hauria de guanyar Fabian Ruiz, que ha guanyat tot.
Segons el teu criteri, quin seria el teu criteri per decidir la pilotadora?
Per mi ha de ser meitat-meitat, perquè clar, és molt difícil ser pitxitxi i millor jugador i guanyar tot. Això és quasi impossible. Però sí que és veritat que jo ser partidari que el que guanyi la pilotadora ha de ser el que més trofeus ha guanyat. Perquè quan més trofeus, més èxit has tingut, no? Per mi. Però meitat-meitat, has dit. Clar, clar, però. Tenint en compte també
que siguis un jugador bàsic o fonamental en el teu equip.
Sí, sí, exactament. O sea, és que. Si jo he de donar a la pilotadora, jo donaria a una persona que ha guanyat molts trofeus, però que també a nivell personal ha sigut molt important. Costa, no es vol mullar, ho veus, no? Que no es vol mullar. No, no, perquè. No, perquè no sé què ha sigut el màxim, el pitxixi de la Liga Francesa, del Bundesliga o de la. Saps el que et dic?
I no sé què ha guanyat els trofeus. Si la cosa va per gols, ens n'aniríem a aquell ni un paper.
Ara mateix guanya Fabian Ruiz i jo crec que ningú diria. No és una barbaritat. Perquè ha guanyat tot. De fet, és l'únic que ha guanyat Champions i Mundial. I no, crec que també ha guanyat Copa, no? I la Lliga. Ha guanyat tot. Si ho donen a. Perquè Rodri, quan ho va guanyar, no va ser ni pitxixi ni res. No va guanyar la Champions. Exactament. Llavors.
En aquell cas, el millor futbolista, que no sempre és l'estadística, coincideix amb.
Clar, però és el que et dic. Rodri no va ser ni pitxixi ni va ser. És un jugador molt important. I torna a ser candidat ara. Exactament. I ho va guanyar. Llavors, no sé, no sé. Ho poden donar al Pichiccio, el millor jugador del món, i no guanyes res, o al contrari.
Axel, deixa'm fer-li un repte per acabar. Un repte que ara m'ha passat pel cap. Signaries salvar-te amb l'Espanyol a l'última jornada de Lliga a canvi d'estabilitzar-te a l'absoluta marroquina, a la selecció? Que vas tenir uns partits que hi vas anar, que no.
No. I al contrari, què seria? És a dir, jo et garanteixo que
et salves amb l'Espanyol a l'última jornada, a l'últim minut, i, a canvi, passes a ser internacional absolut amb la marroquina. I pots garantir amb un gol seu,
també. I si no, no anar amb la marroquina i salvar-me abans. Exacte. Sí, aquesta. No anar amb la marroquina i salvar-te abans. Sí, molt abans. Però el desig d'anar amb la teva selecció, no? És un somni, però no puc estar sofrint aquí fins a l'última jornada. No compensa. Si ho podem assegurar abans, no? Si ho podem assegurar abans, igual la selecció arribarà segur. Però bueno, si em preguntes això, jo prefiero salvar-me al març i que em diguin, bueno, treballa, ja et trucaran. No, si salves a l'última, la setmana següent aniràs a la selecció. No, no, abans, abans. S'ha patit molt aquí, Jordi.
A més, m'agrada veure la convicció, perquè ha dit que la selecció arribarà segur.
Ja m'esperaran. Jo sé que arribarà segur i vull salvar l'Espanya abans possible. No és el mateix salvar-te l'última jornada com vam fer l'any passat, va ser la penúltima. I l'última, és salvar-te un mes abans. Això queda a marge. Perquè potser. Imagina't, si et salves quatre jornades abans, qui et diu a ti que no estàs per Europa? Clar. El futbol canvia ràpid. Sí, tens raó. No us vau quedar gaire lluny l'any passat i us vau salvar la penúltima jornada. L'any passat, la segona volta que vam estar no sé quants partits sense guanyar, si haguéssim guanyat tres partits o quatre. Estaria a Europa. A Europa. Tu l'últim descens encara no eres a l'equip. No, jo poso el descens. Allà sí que anava pujant i baixant, però allà és quan jo, amb Lluís García, és quan pujo i allà quan pugem. Per sort, cada any que hem baixat hem pujat el següent, perquè si no. Sí, sí, s'hauria complicat. És molt difícil, la veritat que la segona
és una categoria molt difícil. Escolta, ara que parlàvem del Marroc, que ja arribarà el 2031 Mundial i saps que hi ha rivalitat. Hi ha una Copa Àfrica abans.
Ah, bona. Que no sé si és l'any que ve. A finals de 2027, crec. I això vol dir que has de marxar al gener i tot això? No, perquè crec que és el juny. Ah, ho han canviat, és veritat. Sí, perquè els equips els rebentes. Totalment. És un mes i mig. Hi ha equips que tenen 7 o 8 jugadors. Si tu hi ha la Copa d'Africa, ja et veus instal·lat. Espero, sí, sí. Espero. No depèn de tu. Jo puc fer el que està en les meves mans i després no. No, no, i a més tens una competència de nivell amb Agraf. Res amb a Charly, Agraf i Guimi, eh? No. El millor del món està allà. És com si ets aquí davant teu i te s'envape.
Però n'hi van 26, no hi ha. Qui s'està decidint on
es jugar a la final? Per una banda, suposo que a tu t'interessaria que fos el Marroc, perquè com a selecció anfitriona, una final allà estaria bé, però per l'altra, hi ha l'opció Camp Nou, que seria la final a Barcelona,
que també t'agafaria a prop. Clar, és que això I el Bernabéu. Sí, és que diga el que et digui, per mi, està bé. Perquè, clar, els meus pares i tot són del Marroc i diries, una Mundial al Marroc és algo molt, molt, molt que canvia la història, diguem, del Marroc, perquè un Mundial és un Mundial. Però a Espanya, al costat, potser podrien anar a veure la final del Mundial, no? O la pots jugar.
No ho has de descartar. Marroc té una molt bona generació. I al contrari, també. Ho puc jugar i puc jugar també al Marroc. Fins i tot et faria A mi les dues em van bé.
Si l'has de jugar tu la final, fins i tot si fos el Camp Nou t'aniria bé.
Sí que és veritat que si has de jugar la final del Mundial, Si és al Marroc, perquè la meva família és al Marroc, aquí no pot venir. Si es jugués allà, vindrien tots. Si es jugués aquí, estaria la meva família només aquí. A mi, on es jugui. Si l'he de jugar, com si l'he de jugar on sigui. Al final és una final.
Doncs aquest és l'Omar El Gilali, el lateral de l'Espanyol, que ja heu vist que no només es llueix en defensa, sinó que també té un dribbling curt excepcional quan vol. Omar, moltíssimes gràcies i molta sort.
A vosaltres, gràcies.