Oriol Junqueras: "Una part de les estructures de l'Estat són profundament antidemocràtiques"

8 i 23 minuts, ho anunciàvem a només començar el programa. A aquesta hora saludem el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras. Senyor Junqueras, com estem? Molt bon dia. Bon dia, com esteu? Senyor Junqueras, vostè ahir, en la compareixença que feia poc després de conèixer la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, demanava que els tribunals espanyols ho apliquin, aquesta decisió, ara sí, de forma immediata. De moment, pel que arriba, no sembla que això hagi de ser així.

És evident que hi ha una part de la judicatura espanyola que sempre es nega a aplicar la justícia. No crec que això ens hagi de sorprendre gaire, ateses els antecedents. Pensi que es va reformar el Codi Penal, els delictes van desaparèixer i, malgrat que els delictes no existeixen, les sentències es van mantenir. L'estat espanyol és l'únic país del món en el qual hi ha sentències sense que hi hagi delictes. I pensi que s'ha aprovat una llei d'amnistia i que hi ha una part de la judicatura que es nega a aplicar-la i que salta sistemàticament i descaradament la llei. Per tant, no crec que això ens sorprengui perquè ja ho hem vist moltes vegades. En tot cas, el que també és veritat és que en mesura que s'acumulen sentències del Tribunal Constitucional i en van una vintena avalant la llei d'amnistia i a mesura que es pronuncia la justícia europea, el marge de maniobra d'una part de l'adjudicatura espanyola es fa cada vegada més estret i es fa cada vegada més escandalós.

Sí que és veritat que, i ho comentàvem ahir, aquesta decisió de la justícia europea refereix a les dues preguntes, a les dues qüestions que li han traslladat, però també és significatiu, i avui ho destaquen molts diaris, aquesta frase que va voler dir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de dir que la llei d'amnistia, nosaltres no hi tenim cap problema perquè és una llei que busca la reconciliació. Vostè creu que amb aquesta referència, sobretot, hi ha la finestra perquè el Constitucional, passat l'estiu, digui, escolteu, això s'ha d'acabar i això s'ha d'aplicar sí o sí?

El Constitucional ja s'ha pronunciat 20 vegades a favor d'aquesta llei, perquè el Constitucional ja ha tombat 20 recursos presentats pel Partit Popular a través dels seus governs autonòmics en contra d'aquesta llei. Per tant, que el Constitucional es pronunciï a favor de la llei, això sí que no hauria de sorprendre a ningú, perquè ja ho ha fet una vintena de vegades.

En aquesta situació hi ha, diguem-ne, la situació general i després la situació particular. Vostè, per exemple, arrossega una inhabilitació fins al 2031. La seva idea seria poder-se presentar a les pròximes eleccions a la Generalitat?

Bueno, la meva idea d'entrada és poder fer classes a la universitat, perquè no em deixen fer-les, això d'entrada. I després, escolti, jo sempre disposat a lluitar totes les batalles i a ajudar sempre i a ser-hi sempre, i per tant, si en tinc l'oportunitat i el meu partit em fa confiança, doncs és evident que estic disposat a donar la cara per Catalunya i tant, clar que sí.

Deia també que volia abraçar el president Puigdemont a Girona o Barcelona. I ha pogut parlar des de la decisió ahir del tribunal?

Parlem amb molta gent i amb ell també, clar, sí, amb molta gent, sí, sí. Però des d'ahir, eh? L'hi preguntava. Sí, parlem amb molta gent, des d'ahir també parlem amb molta gent, probablement avui seguirem parlant amb molta gent, i des d'ahir sí, vam parlar amb ell i amb molta altra gent, sí. I amb Pedro Sánchez? Parlem amb molta gent, però no farem un llistat de tota la gent amb la qual parlem, perquè si no, no acabarem mai. Jo li preguntava per aquests dos, senyor Junqueras, el president Puigdemont i el president Sánchez. Amb molta gent, amb molta gent. Senyor Junqueras, una altra qüestió que li volia. Però no estem aquí per. És a dir, la notícia no és si hem parlat fa cinc minuts o una hora, o si vam parlar ahir al vespre, o si va ser més entrada la nit. I si era una conversa que va durar dos minuts o dos minuts i mig. No crec que la notícia sigui aquesta. La notícia és que a l'estat espanyol hi ha una part de les estructures de l'estat que són profundament antidemocràtiques i que es neguen a aplicar la llei. I que fan tot el possible per actuar en contra de la democràcia i en contra de Catalunya. Jo crec que aquesta és la notícia. I la notícia és que nosaltres defensem Catalunya. I en aquesta defensa de Catalunya defensem la democràcia. I en aquesta defensa de la democràcia aconseguim que la justícia europea es pronunciï a favor nostre. Aquesta és la qüestió. Molt més que si vam tenir una conversa al dos quarts de vuit del vespre o a tres quarts de donze de la nit.

Sí, per això li preguntava al principi, per això, eh? És a dir, que, per exemple, avui aquí a Catalunya Ràdio explicàvem que des de l'Audiència Nacional, en el cas dels CDRs, que ahir molts analistes deien aquest sí que ha d'estar d'aplicació bastant immediata, que fins i tot en aquest cas l'Audiència Nacional deia, bueno, bueno, ens hem de mirar bé això de la sentència europea i ja decidirem, vull dir, que potser això també

queda després de les vacances. És que hauria d'estar d'aplicació immediata a tothom, però no ara, no per aquesta sentència, que òbviament també, sinó per la reforma del Codi Penal, és que el delicte no existeix. No pot haver-hi una pena per un delicte que no existeix. Per tant, no és que s'hagi d'aplicar ara, no, és que s'hauria d'haver aplicat amb la reforma del Codi Penal. És més, és que mai hi ha hagut un delicte, i per tant, com que mai hi ha hagut un delicte, mai hi hauria hagut una sentència, mai hi hauria hagut d'haver una sentència. Pensa que per poder-nos condemnar nosaltres vam haver d'inventar un delicte que és el de malversació pensada, que consisteix en dir que nosaltres hem de demostrar que mai no hem pensat en la possibilitat de fer no sé què. I que quan els nostres advocats vam preguntar com el tribunal suggeria que es demostrés que no has pensat en alguna cosa, el tribunal va contestar que això era feina de la defensa, demostrar que no has pensat. Però jo imagino que jo li digués a vostè. Demostri'm que vostè no ha pensat en tal cosa. Doncs segurament tindria alguna dificultat per demostrar que no ha pensat. Per tant, tot plegat és d'una perversitat extrema. Per tant, l'escàndol no és només que hi ha una part de l'Estat que fa tot el possible per no aplicar una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. L'escàndol és tot el conjunt. I com que tot és un escàndol, El que nosaltres hem de fer és defensar la democràcia i per defensar-la hem d'intentar que tots els partits que estan mínimament implicats en la defensa de la democràcia s'ajudin. I ajudin a la societat. I per tant, escolti, nosaltres hem d'intentar que el PSOE i SUMAR i Junts i el PNB i Bildu i el BNG i Compromís i els d'aquí i els d'allà i els de més enllà conformin una sola majoria que defensi la causa de la democràcia, que defensi la causa de la justícia, que defensi el model de finançament i que defensi que 5.000 milions han d'arribar a Catalunya perquè han d'arribar. A les famílies, a les escoles i als hospitals del nostre país. I tots els partits polítics estan obligats a defensar aquesta causa comuna. Perquè si no la defensen tots alhora, aquests 5.000 milions no arribaran. Perquè si no la defensen tots alhora, no hi haurà la condonació de 17.000 milions del deute FLA. I és millor que Catalunya no degui 17.000 milions, que sí que els degui. Però això només passarà si el PSOE i Junts i els altres i els altres enllà entenen que han de conformar una mateixa majoria. I llavors hem d'intentar convèncer-los a tots.

Anava a preguntar-li això, si la sentència d'ahir políticament canvia alguna cosa. Ho dic perquè també un dels comentaris que ahir es feia habitualment deia que en altres èpoques probablement la resposta de Junts i Esquerra en aquesta sentència hagués sigut un acte conjunt. I ahir va ser un acte separat.

Sí, bueno, jo encantat de fer un acte conjunt. I tant, i tant, i tant. No vull dir si políticament canvia alguna cosa, això. En aquest cas, sempre els he proposat aquest tipus d'actes conjunts. Nosaltres reiterem la nostra crida a Junts perquè sumin a la defensa de Catalunya, de la condonació del deute, i arribin les inversions i els realitzin les inversions que són necessàries pel futur de les nostres empreses i els sous dels nostres treballadors, clar, cada vegada, cada dia que en tenim ocasió, els recordem la importància de sumar-se en aquesta causa i avui ens ho fem també des dels micròfons de Catalunya Ràdio, clar que sí. I avui és a Madrid, a més a més, vostè, no, senyor Junqueras?

Sí, sí, sí, exactament. Ho dic perquè si aprofitarà. Ja sé que em dirà. No em renyi, eh? No em renyi. Li anava a dir si aprofitarà Madrid per tenir reunions i traslladar aquest missatge que vostè em deia, per exemple, amb Pedro Sánchez. Ah, fent reunions amb molta gent, sí, sí. Senyor Junqueras, moltes gràcies, que tingui bon dia.

Un plaer, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé.