Ozempic: per què és important rebre atenció psicològica si prenem el fàrmac?

I ara anem amb un tema que qui més qui menys n'ha sentit parlar, és l'os en pic, aquest medicament que tot i que d'entrada està dissenyat per les persones amb diabetes, des de fa un temps s'està utilitzant gairebé miraculosament per perdre pes i no precisament només per les persones amb obesitat. Tots hem vist algunes d'aquestes celebritats, aquí els ha canviat el cos i la cara, fins i tot l'expressió. I són molts els interrogants al voltant de l'OSEMPIC. Doncs bé, segons un estudi europeu recent en participació catalana, publicat a The Lancet, l'administració d'aquest fàrmac ha d'anar acompanyat de tensió nutricional, física, però també psicològica. Ens acompanya a aquesta hora la Mònica Bulló, autora de l'estudi i investigadora de la Universitat Rovira i Virgili. Bon dia. Hola, molt bon dia. Mònica, l'ozempic és una moda, això és així, però no sé si també és un problema de salut pública, és a dir, s'utilitza correctament per part de tothom qui el pren?

Bé, jo diria que l'ozempic és un fàrmac que, si voleu, s'ha ficat de moda. Òbviament, que l'ozempic sigui aquesta moda i respon realment a un criteri clínic, és a dir, l'ozempic i altres fàrmacs basats en les incretines, perquè no és l'únic que tenim al mercat, funciona i funciona bé, funciona molt bé, podríem dir, comparat amb el que teníem fins ara en el mercat, en fàrmacs previs. Però, òbviament, s'ha de prendre sota prescripció mèdica i, a més a més, hi ha d'haver un seguiment adequat d'aquestes persones. Per tant, és un fàrmac molt útil per a les persones que viuen amb obesitat, però és un fàrmac, òbviament, no exacte per a tothom.

Clar, ara ho deies. L'OSEMPIC està pensat per a les persones amb obesitat, amb problemes reals per perdre pes, però també veiem molts personatges públics amb cossos molt normatius que, de vegades, freguen una imatge no saludable i la meva pregunta és si s'ha normalitzat un medicament que, realment, potser no és per a tothom.

És un medicament que no és per tothom. Amb quins poders, diguéssim, capacitats econòmiques poder-lo obtindre. Això no només passa en aquest fàrmac, però és cert que tenint en compte la prevalença i l'incidència que tenim amb l'obesitat i les connotacions a vegades socials que aquesta patologia porta, Clar, qualsevol fàrmac que redueixi el pes corporal porta, a vegades, que erroneament s'utilitzin persones, com bé deies, que tenen un enorme pes o que, diguéssim, no tenen aquesta patologia.

I la pèrdua de pes corporal, de vegades, no només és greix, sinó que també pot portar a perdre massa muscular, que això va en contra de tot el que ens diuen que està bé, que s'ha de fer exercici de pes, que s'ha de tenir massa muscular. Com es prevé això?

Exacte, justament aquesta és una de les idees d'aquest consens que hem publicat conjuntament amb la Federació Europea de Dietistes i també crec que és important remarcar que hi ha participat la coalició europea de persones que viuen amb obesitat. És a dir, que és un consens centrat en la persona que realment pateix aquesta patologia. Justament com bé deies, quan hi ha una pèrdua de pes, no només es perd greix, que és el que en principi tothom voldria, sinó que hi ha una pèrdua de massa muscular. I no oblidem que també afecta el metabolismo òssic, per tant a l'estructura i a la funció dels nostres ossos. I aquest és un dels principals problemes que hi pot haver associats a l'utilització no adequada o no prescrita i correctament acompanyada per professionals de la salut. És a dir, hi ha una pèrdua massa muscular i això debilita la nostra capacitat funcional. D'aquí la importància,

com dieu a l'estudi, de tenir un acompanyament nutricional, físic, però també, ho dèiem a l'arrencada d'aquest tema, un acompanyament psicològic. D'entrada penses que estàs millor si has perdut pes, però entenc que també aquest acompanyament psicològic pot venir per la por a recuperar-lo després?

Sí, pensem que moltes vegades les persones que pateixen obesitat i que viuen amb aquesta patologia no han tingut tant el temps a vegades, però tenen episodis d'ansietat, tenen episodis de depressió. Per tant, ja partim. En determinats casos, i això és una de les coses que aquest consens intenta també definir, estratifiquem el risc. En determinats casos ja partim d'una base psicològica alterada. Perdre pes habitualment és ben acceptat per tothom, però el problema també és que hi ha tota una sèrie de mecanismes de recompensa que d'alguna manera són inconscients, en certa manera. I després també ens plantegem aquesta pèrdua de pes si realment respon a les expectatives del pacient. I si realment arriba un moment en què aquesta pèrdua de pes s'estabilitzarà. No perdrem pes indefinidament perquè acabaríem desapareixent, literalment. Llavors també hem de preveure com aquesta estabilització d'aquest pes corporal afectarà psicològicament a la persona. I per tant, a llarg plaç, com aquest. Aquesta salut psicomocional es mantindrà o no.

I per últim, Mònica, també destacar, no oblidar, que la farmacèutica Novo Nordisk, que distribueix el medicament, ha tingut un increment dels guanys del 67% aquest primer trimestre, malgrat ser un medicament, com deies, car i que no és accessible per a tothom. Creus que ho hauria de ser?

Evidentment, des de la recerca i des de la clínica no podem abogar per una altra cosa que no sigui una salut equitativa per a tothom i accessible per a tothom. Per tant, naturalment, he de dir que sí, que hauria de ser un fàrmac que entrés dintre dels sistemes nacionals de salut pública. Malauradament, ara no és així, no és així en el nostre país, no és així en molts països. Per tant, això fa que hi hagi diferències d'equitat. I és un aspecte que també s'aborda en el consens. Nova Nordis és la farmacèutica que està ocupant el mercat en aquest tipus de fàrmacs, no és l'única. Òbviament hi ha una recerca i això té un preu a darrere, però sí que d'alguna manera s'haurien de fer polítiques de salut. Per garantir que tothom que necessita aquest fàrmac hi pogués tenir accés.

És la Mònica Bulló, autora de l'estudi que s'ha publicat a The Lancet, que assenyala que quan una persona pren aquest medicament, l'os en pic ha de tenir una atenció nutricional física, però també psicològica, per tots els efectes que provoca aquest fàrmac. És també investigadora de la Universitat Rovira i Virgili. Gràcies per ser al Tot es pot parlar. Bon dia. Moltes gràcies a vosaltres.

Bon dia.