Pablo Simón: "La continuïtat de Puente era incompatible amb la campanya electoral del PSOE"

Són les deu i sis minuts. La notícia de la nit és, sens dubte, la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, que, després d'una compareixença molt i molt llarga, entomant les preguntes de l'oposició més de quatre hores, al final ha acabat anunciant que dimitia. Volem ara analitzar la situació i l'escenari que s'obre amb el politòleg i professor de la Universitat Carlos III de Madrid que ens està escoltant, que és Pablo Simón. Pablo Simón, buenas noches. Hola, ¿qué tal? Bona nit. Bona nit. Pablo, d'entrada, no sé fins a quin punt t'ha sorprès l'anunci d'Òscar Puente o si era inevitable que arribés.

Bueno, jo penso que era molt probable que es donés per dues raons, principalment. La primera és perquè la seva situació era molt insostenible des d'una perspectiva estrictament institucional. O sigui, és molt complicat trobar en perspectiva comparada un ministre que ja ha sigut més reprobat, més polèmic i, particularment, que hagi tingut una responsabilitat política directa sobre dos accidents ferroviaris en nou mesos. O sea que, d'entrada, era una situació que, des del parer de l'opinió pública majoritària, però també tant dels socis com de l'oposició, era molt difícil de sostindre. El de la mateixa vegada, estem en un clima preelectoral, i això és evident, i clarament la continuïtat d'Oscar Puente suposava una anulació total de la campanya del Partit Socialista, perquè posaria el focus tota l'estona en la catàstrofe d'Urda. Era inevitable, llavors, que hagués un vot retrospectiu de càstig al Partit Socialista, i si ells volen canviar el to de la campanya i tenir alguna oportunitat de mobilitzar els seus votants, clarament la sortida d'Oscar Puente era una condició necessària, no sabem si suficient, perquè es parlin d'altres coses que puguin donar-li algun avantatge o alguna possibilitat perquè el PSOE remunti.

Clar, una cosa és anunciar la dimissió i l'altra és que la gent no atribueixi que tingui la culpa o la responsabilitat del que ha passat. En aquest sentit, aquí també hi juga un paper el propi caràcter del personatge, que és una persona que fins a l'últim minut, abans d'anunciar que dimitia, ha estat responent les qüestions que li anaven plantejant de manera molt contundent i ell mateix havia dit que no dimitiria. Ara, tot això en campanya electoral com es juga?

Doncs és una molt bona pregunta. Jo penso que el caràcter d'Oscar Puente tenia una peculiaritat molt específica, que és que era una sort de portaveu del govern en un sentit més militant, més dur a xarxes socials, molt més combatiu, que estava al capdavant d'un ministeri particularment sensible. Sensible pel Partit Socialista, perquè havia sigut l'epicentre d'escàndols de corrupció, però també molt lligat a la idea que la gestió ferroviària era deficitària, clarament a Catalunya, on ha sigut durant anys, però també a les línies del TGB i altres que tenien problemes en general. Llavors aquí la qüestió és si la seva sortida era una oportunitat o no perquè es canviï el to de la conversació. És evident que continuarem parlant d'aquest accident tràgic, Espanya està en xoc i clarament està en una situació molt sentida, Pero sí que es veritat que si ens apropem pas en pas a la votació efectiva, al 29N, llavors pot ser que sortirán altres temas. Aquí la cuestión es si efectivamente la sortida del ministre será suficiente. Y después una cosa que yo pienso que será importante, que aquí corresponderá ahora la cartera. I quin perfil cercarà el PSOE per tractar de donar-li un més tecnocràtic, diguéssim, més neutre. I jo penso, si jo hagués de fer alguna aposta de per on aniran els trets, jo penso que Carlos Cuerpo podria ser aquesta persona. O sigui, una persona que sigués tècnic, que assolís també aquesta cartera i que llavors fos un tallafoc per parlar d'altres temes que no estiguin directament lligades amb la gestió d'Òscar Puente.

Clar, aquí hi ha un Oscar Puente que és ministre de transports, ara ja ex tècnicament, però també hi ha un Oscar Puente que és un dels principals aliats de Pedro Sánchez ja des del principi del sorgiment de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Ara com es distancia un president que ha de fer campanya electoral per intentar guanyar unes eleccions amb totes les enquestes a la contra o moltes enquestes a la contra? Com es fa ara per desvincular-se d'aquest rol?

Doncs és una molt bona pregunta per la que jo no tinc una resposta clara. És complicat perquè clarament ara tot el focus es posarà sobre la gestió ferroviària d'aquest govern i també sobre la mateixa figura d'en Pedro Sánchez. Però clar, ara mateix el PSOE estava en una situació que diem és tràgica, no? Ha de triar un dels dos mals, no? I llavors la continuïtat d'Òscar Puente era problemàtica perquè suposava posar el focus tota l'estona en l'accident tràgic d'Urda, però de l'altra costat, si ara ha dimitit, la qüestió és qui es posarà cap davant i fins a quin punt podrà Pedro Sánchez i el PSOE canviar una mica el to del debat perquè se'n vagi cap a altra direcció que no sigui estrictament la gestió d'aquesta catàstrofe, sinó que tingui relació amb els serveis públics o la qüestió de la liberalització del transport ferroviari, qüestions que aterrin una mica més el debat en l'eix tradicional esquerra-dreta i no tant en la gestió específica al capdavant d'aquest ministeri.

De cara a les eleccions, aquí ja veurem què passa, perquè hi havia un moment en què semblava que es parlaria de corrupció, després va ser l'habitatge, després propostes en positiu. Ara cadascú voldrà portar la conversa cap al seu lloc, cap allò on cregui que li va millor. Per tant, el Partit Popular, potser la gestió ferroviària, cadascú ho portarà allà on vulgui. Qui s'imposa en això? Qui acaba dient de què es parla o de què no es parla?

Bueno, és una qüestió que té molt a veure amb quina és la realitat material de la gent i quins són els problemes que la gent identifica com més prioritaris. I també, evidentment, depenent de quina sigui la teva orientació ideològica, tens uns problemes com prioritaris o no. O sigui, ara mateix els problemes prioritaris per la majoria dels votants estan vinculats amb la inflació i el poder adquisitiu. Després ja, si anem mirant electorat per electorat, ens trobem que els de la dreta estan particularment preocupats amb el tema de la immigració. I tot pivota al voltant d'aquest tema. L'activació perceuta, tot el que tingui a veure amb la integració dels migrants, etc. Fins i tot el tema de la vivenda entra mitjançant el tema de la immigració quan parlen d'ocupació i d'inseguretat. El que vol l'esquerra és imposar temes que estiguin més vinculats a qüestions socials. I van triar de fer-ho, per posar un exemple, el Partit Socialista, quan es va parlar de pensions durant una estona o de la qüestió de l'avortament i de la reforma que faria o no el FEIJO al voltant d'això. O sigui que hi haurà una batalla perquè normalment a l'Estat tenim una divisió de l'electorat en què hi ha temes en què tu tens dos terços a favor d'una qüestió i l'electorat del rival està dividit i a l'inrevés. Si parlem per posar un exemple d'igualtat de gènere o de feminisme, l'esquerra està molt més mobilitzada, ho té molt més clar, però és la dreta la que està dividida. Quan parlem d'immigració, és a l'inrevés. És la dreta la que té una orientació molt clara i és l'esquerra la que està una mica més dividida. O sigui, aquí part del joc polític és posar els temes en què tu, com a partit, tens una avantatge comparativa al portar-los cap a l'opinió pública. I aquest serà tot el joc que veurem durant les pròximes quatre setmanes. En qualsevol cas, parlem de campanya, perquè l'estructura del vot, en general, està prou definida. O sigui, jo penso que encara que parlem de variacions en el marge, en general tenim gaire clar quin serà el resultat de les properes eleccions.

Per acabar, llegim una nota de l'agència EFE i la comentem perquè no sé fins a quin punt això també pot jugar un paper en la campanya. I és que, malgrat que Òscar Puente ha dit que no participarà directament també en aquesta campanya i que vol sortir de les llistes, com que ja s'han publicat al BOE, al Bulletí Oficial de l'Estat, acabarà figurant a la papereta, diu l'agència EFE igualment, el nom d'Òscar Puente. Suposo que aquí l'oposició també s'hi voldrà agafar.

Clarament, clarament el Partit Popular i Vox el que insistiran és que votar a Óscar Puente en Valladolid, o sigui, votar al PSOE en Valladolid implica votar a Óscar Puente, encara que ell dimiteixi, encara que ell no agafi l'acta, com probablement ocorrirà, en qualsevol cas sí que faran hincapié en això, o sigui, trigaran a insistir en que l'única manera de fer una divisió efectiva d'Óscar Puente és en realitat anar a les properes eleccions i votar en favor del PP i Vox, o sigui que aquesta carta

es jugarà clarament. Doncs agraïm molt a Pablo Simón, politòleg i professor a la Universitat Carlos III de Madrid, que ens hagi ajudat a fer aquesta anàlisi d'urgència en aquesta nit en què el ministre de Transports ha anunciat per sorpresa, per sorpresa del moment, que acaba, que dimiteix. Pablo Simón, moltíssimes gràcies. Bona nit. Bona nit, gràcies.