Paco Marco: "Vaig començar a anar a teràpia per La Camarga"

Ara anem a canviar de tema, però abans, precisament parlant d'Artur Mas, té gràcia que el següent convidat sigui Paco Marco. Paco, què tal, com estàs? Bon dia. Molt bé, molt bon dia. És el director del grup d'intel·ligència empresarial de Marco Company, també ha estat al capdavant de Método 3, i segur que recordareu aquell capítol a la Camarga, on va ser un dels noms que va començar a sortir a la llum, i va ser, de fet, va ser una veu. Que es va prodigar pels mitjans per explicar moltes coses perquè se t'atacava molt i vas haver de sortir a defensar-te amb tot allò. Us heu saludat amb Artur Mas? Sí, clar. Jo em porto molt bé amb tots els expresidents de Catalunya. No anaves amb cap ram de flors ni? Cap ni un. Com estàs? Molt bé, molt tranquil, a punt de ser pare un altre cop. Bueno, això és una bona notícia, sí, sí. Has investigat amb més de 10.000 persones allà de la teva vida. Potser el meu grup, no jo, però sí, l'empresa sí. I ara ens proposes un llibre, ens portes un llibre, que és el llibre que avui ens presentaràs també a l'Agora del Matí de Catalunya Ràdio, que es diu Predice, on el que vols fer és escriure primer per al gran públic, que això també és interessant, i expliques quin és el mètode perquè la gent pugui. Detectar la mentida, perquè pugui anticipar-se la tradició que pugui viure, per exemple, a casa seva.

Exacte. Bueno, avui ho has viscut tu, no? Tu has tingut avui l'exalcaldessa de Barcelona i l'expresident de la Generalitat, i una l'has sentit súper encursetada, perquè s'està presentant a les eleccions, i l'altre estava aquí, tan tranquil. Que fins i tot el senyor Puigcercó s'ha quedat assabentat del que estava dient el president Mas. Òbviament el president Mas en aquests moments no juga res i era molt més predictiu el que podíem dir d'ell. Hauríem agafat el seu passat i podríem haver replicat avui la seva entrevista més o menys i la de Colau, des d'acabar sortia la flotilla, ja sabíem tots que tornaria a la primera línia i aquí està.

És a dir, tu creus que si haguéssim analitzat tots els gestos que ha fet Ada Colau recentment, de tornar a la flotilla, de dir que ella també l'havien intentat o ha estat a punt de desnonar-se quan vivia a Barcelona després de ser alcaldessa, tots aquests elements et donen pistes que això podia acabar amb unes eleccions i sent candidata? Era obvi, no?

Jo crec que la flotilla va ser setembre-octubre del 25, més o menys, i ella a partir d'allà es va canviar el pentinat, que això ja marca molt, perquè és un pentinat que és molt visible per tothom, i a partir d'aquí es va prodigar a molts diaris, a moltes entrevistes, fins que va arribar a dir que ara comparteix pis. Això no s'ho creu ningú. Només algú que vol representar en un espectre polític i presentar-se a primera línia.

Per què exposes el teu mètode en aquest llibre? No et fa por que algú, per exemple, un futur adversari teu, copiï el mètode?

Mira, això va sorgir parlant amb un jutge fa uns anys, perquè jo li estava explicant que havia anat un advocat molt important d'aquesta ciutat, m'havia dit, escolta'm, vés a la presó de Poner, no a Lleida, que tinc una persona que està allà acusada d'assassinat. I negar haver-ho fet, no? I aponent, doncs, aquella presó, al vis-a-vis, no hi havia mampara i s'havia de fer a la mateixa al mateix al mateix lloc, sense protecció de l'advocat, i l'advocat no estava molt segur, no? I em va dir, vés allà i digue'm si és culpable o no és culpable, no? I vaig anar amb el seu segon, amb el segon de l'advocat, i una hora després sabíem que era absolutament culpable i ell ho estava reconeguent, no? I. Explicant com havia arribat jo a la conclusió de que era culpable i com havia forçat que ell m'expliqués que era culpable, li estava explicant a un jutge i el jutge em va dir, això ha d'estar en un llibre. I ara amb 54 anys, encara que torni a ser pare, ja tinc bastant fet tota la meva experiència i la meva empresa està molt consolidada i no tinc por que la gent del meu voltant o els altres detectius utilitzen el mètode, em sembla molt bé. El primer pas, dius, que és conèixer el passat

en qualsevol investigació. El passat és el que ens determina? És a dir, sempre ens determina? Si una persona ha fet una cosa, ens determina el comportament futur?

No, el determinisme no crec que sigui així. Jo sempre dic que el Paco Marco davant de la Camarga o el Paco Marco després de la Camarga és absolutament diferent. La Camarga a mi, jo anava amb sisena, em vaig fotre un hòstia contra una paret i de sobte dius, hòstia ja no tinc ego, ja l'ego marxa i llavors hi ha una altra persona. Òbviament, comences anar, jo què sé, jo per exemple vaig anar a teràpia. El canvi existeix amb les persones, el canvi de sobte, el canvi de sobte és impossible, s'ha de fer un treball, i llavors el passat marca molt, és a dir, I sapient, jo escolto, l'altre dia, posaré un altre exemple, l'altre dia quan es van lliurar els informes del CNI a Feuta, jo vaig pensar, hòstia, com ho fan això, no? Perquè jo agafo un diari, qualsevol diari, jo llegeixo 8 diaris cada dia des de fa 30 anys, jo agafo un diari i més o menys, si llegeixo a qualsevol dels periodistes d'aquesta ciutat més o menys sé quina és la seva font d'informació, no la font concreta, però sí sé si és judicial, si és de Mossos, si és d'abogats, bla, bla, bla. Quan tu alliberes uns informes d'intel·ligència, jo haig de pensar, hòstia, els marroquins més o menys faran el mateix que jo he fet o que jo puc fer amb la premsa diària, no? Per què? Pel passat. Perquè al final tots tenim un viatge, tots tenim una forma de fer, o sigui, jo què sé, tothom sap que jo soc molt amic de la Maika Navarro, jo llegeixo un article de la Maika Navarro i et puc dir qui és la font exacta. I el senyor Punxarcos, que també és amic d'ella, també pot fer-ho, no? Doncs això, al final, el passat marca.

Però dius que també que no et sents en els seus èxits quan investigues el passat, sinó en els moments de veritat, no? És a dir, aquelles decisions sota pressió, les relacions i les promeses més petites, això determina realment el que pot acabar fent una persona. Sí, jo per exemple soc una

persona que pujo, o sigui, jo soc com el xampany, pujo molt i de sobte baixo, no? Bueno, si algú li diu a la meva dona o a la meva mare o al meu fill que el Paco ha tingut una bronca, jo què sé, un conductor, tothom dirà, segur, no ho posaran en dubte. Si diuen que el Paco s'ha baixat el cotxe i li ha fotut una hòstia, diran, no, impossible, perquè el meu passat marca que jo soc una persona que pujo molt. Des que vaig començar la teràpia llavors ja no pujo perquè al final el cos m'ho marca però també se'm veu la cara de posar-me un freno de mà de com intento parar les meves emocions tot això és el que explica el llibre que hem d'interpretar

i veure per exemple una de les coses que dius al llibre que hem d'interpretar és la posició del cos dius que el cos menteix més que les paraules. Si ens fixem, per exemple, en els silencis, dius que és molt més revelador quan algú calla que quan algú parla, quan algú intenta omplir

aquell silenci. Sí, exacte. O, per exemple, jo ara estic molt còmode. Vinc a parlar d'això, no vinc a parlar de res. A l'Artur Mas estava molt còmode. Ara et preguntaré per Jonathan Antic, a veure com et poses. Doncs llavors, què passarà? El meu peu s'anirà. Al final, les meves mans estaran tranquil·les, perquè jo estic molt segur amb un mitjà de comunicació, però al final el meu cos, els meus peus, que és el que tu no obres, marcaran que es volen marxar d'aquí. Hi ha alguna posició del cos que hem de mirar que està incòmoda. Noten els llibres aquests que parlen del llenguatge no verbal, no? Perquè, per exemple, el llenguatge no verbal estar amb els braços creuats és un símbol que estàs incòmoda. O tens fred. O sigui. I, per exemple, la meva. Jo, al final, parlo de la tassa base, no? La meva dona, per exemple. El Joan Puigcercó sempre té calor.

No, no, però avui tens l'aire. Avui tenim fred. No estem amb els braços creuats, avui tens l'aire descontrolat.

Ara ho reclamarem, ara ho reclamarem. Hem de mirar el cos, però el llenguatge no verbal. Hem de conèixer la persona. És molt més fàcil si coneixes la persona que si no coneixes la persona perquè coneixes la teva base. La majoria de casos que has investigat són per infidelitats? No, mai. Jo crec que sóc l'única agència. La meva agència la va crear la meva mare, i la meva mare va crear una. Llavors fa 40 anys era una societat anònima que era més difícil de creer que crea que ara per treballar per societats no per persones nosaltres sempre estem molt allunyats del tema de les emocions jo soc una persona que sé dir-te que has perdut diners però em costa molt dir-te que has perdut un familiar o que has perdut un amor o que has perdut alguna cosa així jo soc una persona que les emocions m'afecten bastant.

Hi ha molt d'atenció també en el llibre el que parles de la importància de saber llegir el que anomenes residus d'informació, que són petites pistes que no cal tenir grans recursos per descobrir i que si les sumes vas veient que són conclusions molt útils. I tu parles en concret de com et va servir per confirmar que un empresari desviava fons. El que t'he explicat

de la de Colau són les petites pistes. Hi ha un exemple molt clar als Estats Units, hi ha una pizzeria al costat del Capitoli. I els serveis d'intel·ligència examinaven això. Quan hi havia una demanda brutal de pizzes en aquella pizzeria de Terminal Capitoli, és perquè estava reunit la gent dintre del Capitoli i estaven preparant, no et dic una guerra ni et dic una invasió, però sí. Una gran decisió. Una gran decisió. Al final, nosaltres. Clar, aquest llibre ho diu des del principi. Aquest llibre serveix per la persona que creu que la seva parella l'està sent infidel, però està basat. Amb totes les meves experiències empresarials llavors al final si tu estàs veient que hi ha petits furs o petites decisions o petites fugues d'informació a la teva empresa has de prendre algun tipus de decisions i aquests són els residus dels que parlem i has conegut

mai una persona que tot això ho fa molt bé? és a dir, que coneix molt bé com evitar que es vegi la mentida? algun mentidor compulsiu que algú que t'hagi enganyat de veritat m'he casat tres vegades. Això vol dir que t'has divorciat també,

per això, dues vegades, no? I a aquest tercer llibre li dedico la meva dona, la tercera. Sí, sí. Hi ha gent que sap mentir molt bé, però jo no. És a dir, a mi m'han enganyat? Sí, clar, m'han enganyat, no? I explico el llibre, o sigui, és un llibre que jo explico, escolta'm, com puc estar explicant jo això si m'he divorciat dos cops, no? És a dir, jo també he fallat, molt. No passa res, jo explico la generalitat. És a dir, si hi ha persones que saben mentir molt bé, molt bé. Però hi ha persones que estan malaltes. Però una persona normal és molt difícil que mateixi, també.

També hi ha casos que expliques al llibre. Per exemple, hi ha un dels casos que expliques que és el d'un home detingut per haver matat un familiar que acusa els Mossos d'haver-se inventat proves i a tu et contracta la defensa per saber si és innocent i tu descobreixes que no. Passo la palabra.

No, no, jo d'aquest tema en aquests moments no parlaré. Parlaré, però parles del llibre d'això. No, no, no. No, d'aquest cas concret no. D'aquest cas concret no, no, no. No, però dius que això et pot passar, que tu et trobes amb un client? Pot passar de tot, no? El llibre, obre el llibre amb un cas d'un banquer ucraní, que va aparèixer mort fa res a Itàlia, i em va trucar abans d'aquest viatge a Itàlia i em va estar explicant, escolta, mira això, això, això, i jo li vaig dir, no investiguis res, no em contractis, tens un problema intern a casa, no? I al final el que van detenir és el fill per causa de la seva mort.

En general, són 40 anys de trajectòria. Diries que molta gent et contracta també pel prestigi, per tot allò que has anat fent?

Mira, l'altre dia parlava jo amb un altre detectiu, que és el que seria, com jo, els dos grans d'Espanya, i li deia. Que alguna cosa malament han fet els altres i no bé nosaltres, perquè jo he tingut la Camarga, que va tenir un ero molt gran a la seva empresa, perquè els joves encara no ens hagin superat. Jo crec que no soc tan bo i sí crec que jo necessitaria que la gent jove comencés a pressionar per jo millorar. Els meus espais. Això no vol dir que jo no estigui evolucionant perquè ara mateix, per exemple, acabo de crear un nou departament que només per investigar tot el que està tot el que ocorre un departament només per intel·ligència digital i no analògica. O sigui, tot el que està ocorrent a internet o a la intel·ligència artificial. Però jo m'imagino que sí, que la gent al final va al gran o va al famós o va a l'important perquè creu que està més segur. I en aquest cas no s'equivoquen.

Xofra. Sí, hola, què tal? Em ve al cap aquell llacudit on puc estar, que és un senyor que li diu a un espia, li diu, diu al meu pare que ens espies. I l'altre diu, no és el teu pare. No, m'ha donat aquesta sensació, vull dir que treballa amb tanta. Sí, o la coita de l'Eugenio, saps? Que truca el timbre. Sí, sí, el pulpo està en el garaje. El pulpo està en el garaje, el espia vive el quinto, tonto. Sí, sí. No, ja que no li preguntes tu, li pregunto jo. Fa dies que no sabem res o no sabem res rellevant del cas en dic. Aquest silenci és perquè les investigacions estan estancades, perquè s'està actuant amb molta discreció, perquè hi ha algun canvi, cap on desembocarà tot això?

En aquests moments no és el moment de parlar ni soc jo la persona que hagi de parlar, hi ha un departament de comunicació que és el que ha d'explicar si un cas això i si en algun moment determinat alguna part de la defensa considera que ha de sortir jo o una altra persona a parlar.

Però, d'acord, ho entenc perfectament. Però admetrà que vostè mateix ha canviat molt l'actitud respecte a això. És a dir, fa uns dies vostè venia i defensava molt la versió i ara està sent molt prudent, cautelós i hermètic, fins i tot.

No, fa uns dies jo volia dir determinades coses que es necessitava dir i en aquests moments no haig de dir res i llavors m'ha dit el silenci.

Joan. Jo de tot el cas en dic que he seguit molt de lluny perquè intento no llegir gaire sobre aquests temes perquè al final t'hi acabes enganxant perquè és un tema. Apassionant, malauradament per la família, no? Però la meva pregunta és, vostè creu que la senyora terapeuta mereix un llibre de part? Perquè jo he anat descobrint que a tota la zona alta de Barcelona, tot o no, però molta gent requeria els serveis d'aquesta senyora. És una bona pregunta. A mi em fascina que determinada gent de gran poder adquisitiu i de poder a la ciutat. Que vagi a aquest tipus de terapies. Que vagi a parar en mans d'una senyora sense titulació, que fa coses que, com diguem, sopta les seves tècniques, no deixen de ser a vegades curioses, i quan van sortint algun nom que ha transcendit de persones importants, molt importants, del que en diem l'àper diagonal, doncs a mi m'ha fascinat aquest tema. Aquest és el tema que em fascina a mi. Què impulsa una persona de l'àper diagonal, que se la considera una persona d'un cert nivell. Cultural, que no sempre és així, però se li considera en cap d'àrea que se diu, es recorre amb una senyora que, com a mínim, té unes tècniques bastant originals.

Mira, està molt ben tirat. Abans he dit que jo anava a teràpia i jo vaig amb una terapeuta determinada que no és aquesta. Per tant, no puc parlar d'aquesta. Parlaré de la meva, si vols, i la meva és meravellosa. La meva és meravellosa i porto 12 anys anant i ella sí que podria explicar moltes coses de la Camarga perquè vaig començar a anar amb ella a la Camarga. Per què hi vas, a teràpia? Per què vaig a teràpia? Jo vaig començar anar a teràpia per la Camarga, perquè he dit, o sigui, jo era una persona que estava plena d'ego i me'l van treure de sobre, ahir de sobte, i vaig necessitar anar a intentar identificar per què tenia aquell ego tan desmesurat que en aquests moments no en tinc. No era pels casos que gestionaves també per haver de. No, el que passa és que jo soc una persona que encara que soc molt expansiva, o sigui, és a dir, que podem parlar de moltes coses o que la gent em pot veure que puc parlar de moltes coses, clar, jo amago molts secrets, molts secrets de tercers, no? Llavors, al final, aquests secrets pesen i vas i parles i ja està, i no. Vas i parles amb secret professional. Jo vaig amb una senyora amb un secret professional determinat.

Sense noms ni sense explicar ben bé els detalls.

Però, perdoneu, eh?, però és una terapeuta reputada, amb un títol, amb una formació, suposo, però és que, esclar, del que estem parlant no és això. Estem parlant d'una cosa gairebé esotèrica, que quan has anat llegint les tècniques d'aquesta

senyora terapeuta. Sí, això que dius, és veritat, sorprèn molt, no?, que hi hagi una certa classe alta. Que recorrin terapies. Pfff. Pfff. Pfff. Pfff. Pfff. Pfff. Pfff. Pfff. Pfff sé que són, per recórrer el seu. És curiós, això, Pere.

Sí, sí, a mi m'ha sobtat. Hola, bon dia. Totalment d'acord. Jo volia preguntar-li una altra cosa de totes les formes. Jo em vaig llegir el método en el seu dia que vostè va escriure després de la Camarga i el que és evident és que vostè no es dedicava sobretot a buscar infidelitats. Allà hi havia una quantitat de dossiers d'una importància política impressionant. I d'aquí ve la meva reflexió, diguem, que va en una doble línia. Primera, les agències com la seva, quin tipus de relació han de tenir amb els serveis secrets d'un país, diguem, tenint en compte que una cosa és l'interès general, l'altra és una empresa privada que, amb la lògica legítima del benefici, d'alguna manera treballa per qui li paga. Per tant, quina és la relació que han de tenir amb els serveis secrets i, des d'un punt de vista d'una societat democràtica, que a vostè li vagi molt bé. Jo no hauria d'estar una mica intranquil perquè vostè treballa per qui li paga, com és lògic.

La primera, jo amb els serveis secrets no tinc relació. Sí és cert que els serveis secrets en moltes ocasions han intentat apropar-se perquè no crec que hi hagi en mans privades tanta informació, per exemple de Catalunya, com a les meves mans, no? Algun periodista, potser, però A les meves mans estic segur que hi ha molta informació, sobretot empresarial, d'aquí de Catalunya, i s'han apropat. El que ha de fer un professional, perquè tard o d'hora tot surt, tot, absolutament tota la vida surt, el que ha de fer un professional que es dedica a protegir a gent privada és dir no. Aquí no tens res a fer. És tan obvi que a mi em van detenir a la Policia Nacional, als serveis d'informació. Per tant, és bastant obvi, m'estic referint a la Camarga, eh? Perquè ells consideraven que jo estava protegint determinat espectre del sector català. Que ells consideraven que eren els seus enemics. Òbviament, el meu pensament polític allà no tenia res a veure. I la següent, que m'has dit que era. Sí, sí, sí. Crec que vostè és la

lògica del benefici i, per tant, vostè és la persona millor informada, però per qui li contracta, si des d'un punt de vista democràtic, puc estar tranquil.

Jo no sé si vostè ha d'estar tranquil o no. Jo el que li dic és que el 50% del meu treball és preventiu. És a dir, empreses espanyoles, catalanes o americanes que volen anar a un lloc o un altre de l'Atlàntic, per exemple, i volen saber si aquesta empresa americana que ve aquí a ficar-se és una empresa que té problemes, judicis, antecedents, o un americà que es vol, jo què sé, ajuntar aquí amb el Corte Inglés per dir el que sigui, si el Corte Inglés té problemes, no té problemes. Això, des del punt de vista democràtic, és bastant sa. Si voleu saber més,

sobretot perquè recordem que és un llibre, i ho deia, per detectar la mentida, un àmbit més genèric, vull dir que és un llibre que està dirigit a un públic més generalista, predice, detecta la mentida, anticipa la traïció i predice a qui en tienes delante. És el llibre de Paco Marco, investigador privat i autor d'aquest nou llibre. Paco, gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres. I llarga vida a la investigació.