Panellets i mort: quina relació hi ha?

Per cert, Àngel, parlem de pràctiques i rituals que hi havia al voltant de les ànimes, la majoria concentrades per aquestes dates que estem ara, Tots Sants, etcètera. Sí, hi havia dos rituals fonamentals. Un, que eren les animetes, és a dir, l'incendi d'espelmes. Ah, sí, que ens ho deies abans. que s'encenien la nit de difunt, és a dir, el dia 30 d'octubre, justament perquè es pensava que aquella nit les ànimes tornaven a casa i la llum era perquè sabessin arribar a casa, no?, I el toc de difunts, que s'anava fent al llarg de la nit, també, i ens hem d'imaginar aquest ambient de recolliment, en el qual tothom es tancava a casa, a pregar, etc. I d'això en deriva el consum de les castanyes, el consum del vi dolç, el costum dels panellets, per què? Perquè la gent s'havia de passar tota la nit desperta. Ah, era per aguantar. Clar, i era per aguantar. I llavors, a més, el panellet, que tenia a veure amb l'antic parromà dels difunts, el sucre, l'emella, etcètera. El vi dolç, normalment, era el que es duia als campaners, que s'havien de passar tot l'any tocant la campana. La castanya, que era un aliment molt calòric i que a més era de consum barat, és a dir, tot això formava part d'aquest ritual d'atracció de les ànimes aquella nit. I normalment les espelmetes aquestes, animetes, nimetes, minetes, és a dir, tenen molts noms, estaven enceses fins als 12 del migdia el dia 1. Llavors, l'altra part del ritual era anar al cementiri, a netejar la tomba, que era allò, una mica tornar a la visita, per entendre'ns. Tot això era un ritual, allò que va ser molt important fins a mitjans del segle XX, pràcticament, més en el món rural que en el món urbà, per raons òbvies. Però sí, sí, però forma part d'aquesta convivència entre la vida i la mort que nosaltres hem anat perdent al llarg del temps.