Paneque detalla com seran les compres de pisos a mitges amb l'administració

Avui ens acompanya també amb nosaltres la portadora del Govern i consellera d'Habitatge i Territori, Sílvia Pánica. Consellera, què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia. És un dia important avui al Parlament perquè es debatrà, en aquest cas, en el debat de política general, una de les mesures estrella que ahir va anunciar el president de la Generalitat, unes quantes mesures, que ara en parlarem, però en tot cas sí que és un tema urgent. Que veiem com el carrer en fa un clam, que veiem com a Madrid també s'estan posant les piles i tenen clar que és un tema prioritari. I aquest govern, de fet, ja fa mesos que ho té sobre la taula, n'hem parlat amb vostè a diverses ocasions, però en tot cas ara sembla ser que cal accelerar-ho. Cal accelerar-ho i cal més mesures. És una mica el missatge que ell ens donava el president.

Sí, exacte. Recordarem que en el primer debat d'orientació política general ja les polítiques d'habitatge formaven part de l'estructura de les mesures que presentàvem. En aquella ocasió i en la següent vàrem incidir molt en la construcció d'aquest parc d'habitatge públic protegit de manera permanent, el Pla 50.000, del qual dos anys després ja podem començar a donar xifres de consecució, també per donar compte a la ciutadania i als usos parlamentaris de la feina que s'ha fet. Posteriorment aprovàvem el Pla 214.000, que finalment és activar més sol per arribar a l'objectiu final que el Pla Territorial-Sectorial ens marca d'aquí 20 anys, que és aquest dèficit que tenim en aquests moments de 300.000 habitatges, aproximadament. I aquesta vegada hem volgut fer polítiques d'insistència en allò construït, és a dir, hem de construir el parc de lloguer assequible, però també tenim un parc construït, hem activat algunes polítiques, com vostès saben, d'intervenció del mercat, el topall de lloguer, diferents mesures, regular els usos temporals, i aquestes mesures venen a incidir també en allò construït, i per tant, en aquest cas en l'estructura de propietat. Hem vist que part del problema que teníem. És l'entrada de fons, de grans tenidors, que veuen l'habitatge com un bé especulatiu. I nosaltres des del primer moment vam dir que l'habitatge havia de servir de manera permanent perquè hi visquessin les famílies. Modificar també aquesta estructura de propietat i donar la possibilitat a la ciutadania que adquireixi aquest habitatge, que en aquests moments hi viu de lloguer, pensem que és una mesura no només novedosa, com va dir el president, ningú ha activat una política d'aquestes característiques de la compra compartida, sinó que ve a insistir en aquesta idea que els pisos són per viure i la gent, i si podem donar les possibilitats a persones que l'adquireixin i tinguin la tranquil·litat permanent d'aquell habitatge, doncs ens sembla una política novedosa i molt útil.

Ha parlat d'aquesta política concreta, que segurament és la més curiosa també, perquè molta gent hi ha posat molt accent en com es detallarà tot plegat. Però deixa'm preguntar-li primer pels desnonaments. Han calculat quants desnonaments podran evitar amb el fons anunciat de 25 milions d'euros?

Aproximadament, amb aquest fons inicial, 300-400, aproximadament. En funció, aquí, cas a cas, s'ha de veure el preu de l'habitatge. És un fons inicial. Esperem que els ajuntaments, sobretot grans ajuntaments, puguin sumar també quantitats econòmiques a aquest fons i fins i tot entitats financeres, asseguradores, també, que sentin aquesta responsabilitat social, puguin aportar recursos econòmics. Perquè quan totes les polítiques i mesures que tenim activades a Catalunya no donen fruit, no donen èxit, sigui mediació, sigui activació d'un lloguer social, ajuts a lloguer, quan s'arriba al punt que hi ha el llançament i no hi ha cap altra possibilitat, puguem adquirir aquest habitatge i regularitzar aquella família amb un lloguer social.

Parlava de 300-400, estem parlant. Amb aquest fons inicial. Des del gener del 2025 n'hi ha hagut 7.700 a Catalunya.

Sí, també deixem-los dir, estem parlant de famílies vulnerables. És evident que quan hi ha un llançament d'ocupacions amb fets delinqüencials, amb problemes de convivència, aquí és que els ajuntaments ja no fan informes favorables de vulnerabilitat. Per tant, estem parlant de la part d'aquests desnonaments que tenen un informe positiu per part de l'Ajuntament de vulnerabilitat. I com dic que és un fons inicial, també pensem que els decrets que s'estan treballant per part del Govern d'Espanya poden ajudar a reduir aquestes xifres de llançaments i que, per tant, aquests aquests allargaments de lloguers, aquesta pròrroga de lloguers, en casos de vulnerabilitat de llançaments, pugui ajudar a rebaixar també aquesta xifra. Però en qualsevol cas, insisteixo que és un fons inicial.

Quan vostè parla també d'aquesta mesura de compartir propietat d'habitatge amb l'administració, quan es podrà posar en marxa això? Estem parlant de principis del 27?

Esperem que sí. Com el fons d'emancipació, des que varen poder treballar la mesura fins que va activar-se, varen passar a l'entorn d'uns 3 o 4 mesos. Per tant, pensem que aquesta vegada, també en aquest termini de temps, ho podrem tenir en marxa. Estem parlant d'un fons inicial que són uns 100 milions d'euros? Sí, igual que el fons d'emancipació també van ser 100 milions d'euros que van destinats a compartir aquest 20% d'entrada igual que el fons d'emancipació i també fem bonificació del tipus d'interès. En el cas del fons d'emancipació cada any hi destinem 100 milions d'euros i l'Agència d'Habitatge hi afegeix 40 milions d'euros per la bonificació del tipus d'interès. I a partir d'aquí és una compra compartida, per tant es paga la hipoteca cada mes. En fi, és una compra habitual, és una compra normal. L'únic que el soci que compra de manera compartida és la Generalitat. Per què? Primer per l'entrada, però també perquè a partir dels 40, 45, 50 anys és molt difícil que una entitat financera et doni una hipoteca. Llavors ens trobem moltes famílies que viuen de lloguer, que voldrien comprar, que poden comprar, que poden pagar la hipoteca, però tenen aquestes dificultats. Llavors anem a incidir en aquestes dues dificultats, l'entrada i l'edat, per tal de poder ajudar a augmentar aquesta estructura de propietat que ha estat la clàssica Catalunya durant molts anys i no havia donat problemes. Els problemes han arribat derivats de la crisi immobiliària del 2008 i de la modificació d'aquesta estructura de propietat.

És intentar també desplaçar el lloguer cap a la propietat, que això és interessant. Per posar un exemple, estem parlant de pisos de límit de 200.000 euros? Sí, aproximadament. Per tant, si hi ha un pis que veiem de 200.000 euros, que també costarà trobar, consellera, també l'hi dic, però en tot cas n'hi ha, i en podríem trobar algun, 200.000 euros. Jo posaria 100.000 euros, que i no ho seria amb el banc, per exemple, una hipoteca per acabar de resoldre això si no tingués aquests diners, i la Generalitat posaria 100.000 euros.

No, del 20% d'entrada posaríem cadascú la seva part. Del 20% d'entrada? Exacte. I llavors, que és l'habitual que demanen les entitats financeres. I després s'aniria pagant la hipoteca. Per tant, no és de la quantitat d'aquell pis pagar la meitat cadascú. No, és compartir amb el 20% d'entrada, es va pagant la hipoteca igual que es pagaria un lloguer, i quan arriba el límit de temps, aquella família, aquella persona, pot decidir comprar la part de la Generalitat. O vendre-la perquè no té necessitat del que sigui. I durant aquest temps pot vendre. La seva part o el que consideri. Exacte, i pot deixar-la amb herència. És una propietat habitual.

Això estarem parlant d'uns 1.000-2.000 pisos, com a molt podrem finançar.

Amb el Fons d'Emancipació n'hem fet 2.000. Podem anar incrementant. És a dir, també dir-los que amb el Fons d'Emancipació vam començar i també ens dèiem, potser no funcionarà. Ha funcionat i hem anat incrementant fins a la demanda que hi ha pogut haver.

Pel que fa al que està passant a Espanya, com s'ho mira a vostè? Perquè és veritat que nosaltres tenim una capacitat legislativa pròpia i per això vostès també tenen aquesta iniciativa, però també afecta el marc general d'Espanya. No sé com està vivint aquesta negociació a última hora, si creu que també estem en un canvi polític en què es veu també que hi ha una voluntat d'altres

forces per arribar a un acord. Jo el veig amb esperances i aquest decret, com vostès saben, en diferents formes s'havia intentat ja aprovar a Madrid, no va ser possible. Crec que, en part, la pressió de la ciutadania i que ens trasllada aquest neguit pot ajudar a que ens movem tots, tots els grups parlamentaris, de la nostra situació de trinxera i siguem capaços de buscar un mínim comú denominador que ens ajudi a resoldre aquesta situació. Jo ho veig amb esperança i amb confiança i ens aniria molt bé també a Catalunya perquè algunes de les polítiques que hem activat, saben que a vegades ens recorden que ratllen el marc competencial propi i, per tant, ens aniria molt bé també un marc general que ens ajudés a desenvolupar amb més tranquil·litat i seguretat jurídica les nostres propostes.

Vaig deixar, perquè he d'entrar a l'hemicicle. Veig el president, per tant, deixo que vagi cap allà. Sílvia Paneque, consellera d'Habitatge, per tot el lugar. Gràcies per acompanyar-nos. Moltes gràcies.