Parlar i recomanar llibres lluny dels llibres està "molt de moda"

Què millor que parlar de llibres un dia que la majoria de gent és a casa tranquil·lament o tornant amb un transport. Marina Porra, Juliana Canet, presentadores del Club d'Àndem, com esteu? Molt bé, bona tarda. Bona tarda, Francesc. Avui per on anem?

Doncs mira, avui justament del que tenim ganes és de parlar d'això que fem aquí, que és el fet de parlar de llibres en si mateix. Els que parlen de llibres. Exacte. No tens la sensació que cada cop està més de moda parlar de llibres? Tu creus? Jo crec que mai ha passat de moda.

Però tu per què ho fas i potser t'hi fixes més?

No, però dintre de l'univers, diguéssim, llibres que està creixent d'una manera exponencial. Exponencial, eh? Sí, sí, sí. Però més en tots sentits, eh? O sigui, des de parlar de llibres que vol dir això, per exemple, per la ràdio, per televisió, per on sigui, per xarxes, compartir fins a macroesdeveniments de llibres. Però, i entre mig tots els graus de grisos.

Totalment, i jo crec que això és exponencial, anirà més per dos motius. Primer de tot perquè cada vegada totes les experiències són molt més digitals i tot passa molt més a través de casa teva i d'estar tu sol i des de la individualitat. I per tant, cada vegada voldrem més i necessitarem més espais per compartir, excuses per sortir de casa, motius per trobar-nos i viure les coses més des de la col·lectivitat. I després, és evident que llegir també et dona un catxer social. Que cada vegada serà més necessari en una era on cada vegada tothom consumirà el mateix, estarà més direccionat cap a un contingut concret. S'està posant de moda. Jo crec que s'està posant de moda i no deixarà de posar-se cada cop més de moda. Fer clubs de lectura, fer trobades literàries, sopars, comentaris, trobades amb autors.

Potser abans era una cosa com més improvisada, que feia cadascú potser a nivell més. Sempre s'ha fet.

I ara potser és més organitzat. Però més concentrat, és a dir, que a ningú li sorprèn que, per exemple, en una llibreria o una biblioteca facin clubs de lectura. Ara, el que és potser més estrany és això, fer sopars literaris. De dir que tancar tot un restaurant perquè hi ha algú que organitza un esdeveniment, que és comentar un llibre amb autor o sense. O que, per exemple, hi hagi marques de moda que organitzen el seu propi club de lectura i llavors ho facin en un espai relacionat amb les seves coses. Tu has anat mai a un club de lectura, Francesc, tenint en compte que la teva mare és llibretera? Doncs no. I això que ella en deu haver organitzat. No, seguríssim no, ja t'ho dic jo que sí, sí. És una experiència que quan ho vius des de la llibreria és molt, molt, molt gratificant. Molt millor que fer presentacions, molt millor que fer. Perquè el club de lectura, o sigui, la gent que s'ha llegit un llibre i el va comentant amb altra gent, és un nivell de compromís. De veritat, tan gran, implica una feina i implica un interès que llavors veus a tot de gent que no els pot importar més el que estan fent en aquell moment i això és molt difícil de trobar.

Sí, a mi en la línia dels clubs de lectura últimament m'estan apareixent moltíssim al TikTok uns nois francesos que s'estan fent molt virals.

Sí que són francesos, sí.

Són un nois molt. Jo ni els entenc. Perquè, per lo que sigui, no acabo de dominar el francès. I és un francès una mica tancadet, eh? No, crec que ens corregeixi algú que sí que domini la llengua francesa, però no és fàcil d'entendre i, a més. El que impacta és la imatge, perquè us heu d'imaginar uns nois. Tinc aquí la foto, impacta, impacta. Clar, són uns nois amb un modelet extremadament de barri, molt. Són canis, per entendre'ns, parlant amb llenguatge. Samarretes de futbol apretades. Samarretes de futbol, gorres, xàndal. Que comenten grans clàssics de la literatura asseguts des d'un pàrquing totalment inhòspit, al mig del no-res, des d'un polígon. Res et porta a pensar en llibres. No, amb unes cadires plegables d'aquestes de camping total. Sí, i justament la idea que res et porti a pensar en llibres d'aquesta situació és el que jo crec que cada vegada es portarà més, aquesta cosa dels contrastos. O sigui, que és el que ja comentava una mica la Marina, treure els llibres del seu context de sempre, perquè tenim els llibres com associats en aquest diable to de televisió de la biblioteca amb fusta de roba fosc, aquesta llar de foc encès, que a mi m'encanta, eh? Una senyora amb mulleres la pipa doncs jo crec que cada vegada el que més agrada és treure el món dels llibres en un univers totalment diferent i que es produeixin aquests contrastos trencar amb aquesta idea instaurada i per tant parlar de llibres mentre parles de cultura pop o parlar de llibres mentre, com deia la Marina en proves un restaurant nou que és el que fan les noies de la sobretaula que és una iniciativa que es fa aquí a Barcelona però després tenim per exemple un festival de literatura a Magaluf. Això ho vam veure fa 15 dies. I torna a ser exactament aquest contrast. O tenim portades de La Vogue, que és una revista de moda, amb el títol Books and Looks, llibres i modelets. Busquen relacionar també aquest món una mica frívol, una mica superficial, amb una cosa molt més fonda, com pot ser la literatura o Miu Miu, de sobte, que és una marca de luxe i t'està organitzant clubs de lectura.

Miu Miu, no, que no els tenia. No saps què és Miu Miu?

No, què és Miu Miu? Miu Miu és la marca petita, és la germana petita de Prada, que sí que et deu sonar més. Ah, no, en Prada sí. De Miutxa Prada. Miutxa Prada s'avorria una mica amb l'empresa familiar. Si veus el logo. Si veus les lletres Miu Miu, segur que. Ella s'avorria una mica amb l'empresa familiar fent tot el que és el procés creatiu de Prada, que ja era estimulant, però clar, al final, al ser una marca tan grossa, hi havia unes normes estipulades que l'encaixonaven una mica, llavors ella, que és un personatge fascinant, Miu Chaprada, va dir, vull fer una marca on jo pugui sentir-me creativament més lliure, i va crear Miu Miu. Miu Miu. I també fan clubs de lectura.

Sí, perquè és aquesta cosa que també hi ha com moltes, o sigui, gent com molt famosa, moltes celebritats que en realitat els llibres, que això té una part bona i una part dolenta, però que dona totalment com si el llibre és una mena de complement més de la teva personalitat. Llavors, si tu penges tota una sèrie de fotos ensenyant on has anat o no sé què, i de sobte pileta de llibres d'haver llegit això, és com que et dona un aire. Llavors és fals? Jo crec que depèn molt, perquè jo em crec que hi ha molt, o sigui, que depèn molt de la persona, perquè sí que hi ha. Segons se'ls ha llegit. Clar, clar, jo crec que hi ha perfils que realment els interessa genuïnament això.

Un dia hauríem de fer una mica el rànquing dels famosos que creieu que s'han llegit llibres i els que no.

Els famosos veritablement lectors. Jo crec que és el que diu la Marina, depèn molt del perfil. Sí que hi ha molts famosos que utilitzen el llibre merament com a objecte, perquè a més a més és que és això, són bonics. De curació, et dona prestigi. Exacte, senzillament l'incorpores dins del teu Instagram perquè saps que estàs donant una imatge de tu concreta. Que, per exemple, segur que la Rosalía es llegeix els llibres que comparteix, però jo crec que és una mica escola Rosalía, que a ella ja li agrada compartir el llibre amb aquest gest. En canvi, Dua Lipa és un perfil de noia molt famosa que també comparteix llibres i jo crec que sí que se'ls llegeix i que sí que s'ho pren més seriosament perquè té un club de lectura. Que tampoc és un club de lectura frívol en el sentit de dir, ah, i ara llegiu vos aquell. No, no, ella diu que es llegirà, li encanta la literatura llatinoamericana, per exemple, diu que es llegirà Gabriel García Márquez, Cien años de soledad, i ella després fa, o sigui, hi ha a YouTube xerrades

d'ella parlant d'això, i entrevista els autors, i ho fa la Dua Lipa a herself, o sigui, ella mateixa. Amb l'ajuda d'algú, que a mi aquesta feina em fascina i m'encanta, que és que, clar, t'has de tenir un assessor literari. I això està molt bé, no? Perquè si la teva feina és conèixer com el perfil. Tu ara et posaries a treballar per Dua Lipa? Sense cap mena de problema, perquè. Coneixer el perfil d'algú, allò, coses que li encaixin. Bueno, és que en realitat, si et dediques a recomanar llibres, en realitat ja estàs fent això. Però el que passa és que ho fas. Sou assessors a l'engròs. Exacte, sense tenir, però que hi ha moltes vegades ja et trobes que algú et parla, et recomana, o tots els llibreters en realitat són assessors literaris, perquè quan vas a una llibreria, si vas que ja et coneixen i ja saben els teus gustos i ja tal, doncs el llibreter sap perfectament de dir això a tu t'agradarà.

Clar que amb el tema del famós hi ha un factor afegit que és la imatge que estàs projectant com a persona famosa quan recomanes aquest llibre. No és només que a aquest llibre li agradi la Dua Lipa, és a l'espectador, al fan de la Dua Lipa, què pensarà quan ella promocioni aquest llibre.

Ha d'anar una mica en línia. Editorial, una mica. A favor, com a mínim que no vagi en contra del que projecta generalment l'artista.

La Aitana, la cantant, està amagant llibres ara a cada espectacle que fa del Quarto Azul. I si posen una cambra pròpia de Virginia Woolf és perquè volen que la Itana de sobte tingui aquesta imatge, que també la història és que no pots fer aquesta imatge d'un dia per l'altre. Que per molt que amaguis llibres de Virginia Woolf. No cola, pur marketing, no pot ser res. No cola, efectivament. Molt bé. És una mica el que fem a Club Tàndem.

Vosaltres, en el fons, sou assessores literàries del programa i de la nostra audiència i de la vostra audiència també al Club Tàndem.

Sí, i que hi ha una cosa que ens ha agradat molt fer-ho, no només als episodis del programa, sinó també a esdeveniments i a tot arreu, que és, en realitat, parlar de clàssics de literatura bàsicament catalana mentre hi barregem cultura pop o referències culturals més mainstream d'entreteniment, és a dir, que recomanem música, recomanem sèries, recomanem pel·lícules. Al final tot va lligat, no? I que tot és una qüestió de connexions. I en realitat, com que tot és una qüestió de connexions, també els clubs de lectura. Clar, no serveixen només per posar en comú la literatura i convertir la lectura en aquest gest compartit, sinó que quan fas aquestes connexions t'ajuden a descobrir coses noves, perquè igual hi ha algú, bueno, això sempre passa als clubs de lectura, que hi ha algú que et descobreix una lectura, una mirada, una cosa que tu no hi havies pensat, i clar, que aquesta és molt la gràcia, no? I a mi m'agrada molt, o sigui, el tipus de club de lectura que a mi m'agrada és una cosa que algunes llibreries fan i que també biblioteques de Barcelona fan, que és agafar un llibre i fer quatre sessions sobre aquest llibre. Quatre sessions. És a dir, que fer una lectura a la biblioteca de Barcelona, al cicle es diu "atreveix-te". És que literalment t'has d'atrevir,

perquè depèn dels llibres que proposen. És un compromís molt bèstia, que està genial, i és lo guai del club de lectura, però t'has d'atrevir.

M'agrada molt, això d'atreveix-te. Atreveix-te, perfecte. Jo n'acabo de fer un ara, que és Atreveix-te amb Thomas Mann. I hem llegit un llibre que, a priori, que és una tetralogia, són quatre volums, només hem fet el primer, eh? Tres sessions només pel primer, que es diu Josep i els seus germans, que en realitat és un llibre on Thomas Mann diu, saps què, anem a reescriure el Gènesi, i vaig a fer la meva pròpia història sobre Josep, Abraham, Isaac, fent Jacob, fent una novel·la psicològica d'això, doncs, de veritat, o sigui, no saps, la gent impactada de dir, clar, no sabia que estava descobrint un llibre tan interessant. I una frase que es repeteix molt, però que és el sentit d'aquests clubs, que és, per mi sol no m'hagués atrevit amb aquest llibre. En canvi, si sé que podré venir a un lloc a comentar-lo, posar-ho en comú, que m'explicaran coses, llavors és una lectura que gaudeixes d'una manera diferent i que gaudeixes molt més.

Que t'ajuda a complementar coses que tu o no pesques o no entens o interpretaves de manera una mica estranya, clar.

Totalment, la idea de que hi ha lectores que poden no passar res però se'ns queden una mica grosses i inclús necessites aquest acompanyament per acabar d'entendre-les i poder-ho parlar ajuda sempre molt. I a part que també, de vegades, senzillament un club de lectura et descobreix títols, perquè potser no és només que no t'atreviries amb Thomas Mann, sinó que no hi arribaries mai o trigaries molt més a arribar-hi si no t'ho proposen, que en aquest sentit també són molt importants els clubs de lectura. Com dedicar-se exclusivament a infants, a nens petits que estan descobrint la lectura, perquè jo sempre reivindico el meu club de lectura, Club Menjamots, on jo em vaig apuntar quan era molt petita, perquè de vegades els pares també ja no donen a l'abast, i si la teva nena llegeix molt i molt, hi ha un punt on tu, com a pare recomanador,

ja no saps on fotre. Et fan la feina ben dirigida, no?

I descobreixes nous llibres. Descobreixes tants autors i tants llibres que d'altra manera segurament poder trigaries molt més a acabar-hi arribant, que segur que hi arribaries, però evidentment si ho comparteixes tens molt més números. Un club de lectura serveix també com a prescripció literària.

Total. Ara si haguéssiu de muntar un club de lectura, què faríeu?

A nosaltres, de fet és que els nostres esdeveniments en realitat sempre son una mica club de lectura, és agafar un llibre i comentar-lo. A mi el que m'encantaria és aquesta idea d'agafar un sol llibre i fer part a part. I jo segurament ho faria amb un llibre que amb la recerca del temps perdut de Marcel Prus, que com que són 3.000 pàgines, doncs. Tens temps, no? Vas fent volum.

I que a més és justament la mena del llibre que a molta gent li agradaria A travesta. Exacte. A travesta. A travesta. A molta gent que li agradaria agafar-se-la i llegir-se-la i tenir-la, però que efectivament obre la primera pàgina i ja, en realitat, el que llegeix posa segur que t'atreveix. Vull dir que també està bé compartir-ho. A mi m'agradaria molt muntar un club de lectura que fos temàtic només d'un autor i que pogués durar, jo què sé, sis mesos. Que et trobessis cada setmana o cada 15 dies. Clar, tot un curs. Exacte. I ja no només parlessis d'un llibre o tota una, doncs això, la recerca del temps perdut, 3.000 pàgines, sinó que ja parlessis de tota l'obra d'un sol escriptor. Fem-ho. Que de sobte facis Mercè Rodoreda i facis de veritat tot Mercè Rodoreda.

Necesites més de sis mesos.

Sí, però un curs vas fent, vas fent, perquè a més a més. Tres sessions per llibre. Recordo, la gent dels clubs de lectura és la gent més compromesa de la història, de tots, o sigui que jo crec que poden amb tot.

Tu quin llibre t'atreviries si hi hagués un club de lectura i que poder ara, com que no el trobes, no l'encaixes?

Ara m'agafes aquí una mica. Ah, t'agafo desprevingut. No, però aquest que has dit. Això, Thomas Mann, la Bíblia. Una cosa que se't fa molt gran. Ni el coneixia, aquest llibre. És un llibre increïble per a la gent. I ara que ho has dit dic, ostres, em sembla molt interessant, això.

Bueno, és que la gent dient-me, com de dir, clar, és que no sabia que jo ara aquí em posaria a llegir un dels llibres més importants que he llegit mai. I clar, lo bo és que jo els hi podia dir, jo tampoc. Ho he descobert amb vosaltres. Aquesta és la gràcia, no? Totalment, totalment.

Doncs ja ho sabeu, si teniu clubs de lectura a la vora, feu-los un cop d'ull perquè a vegades A més

que n'hi ha moltíssims, biblioteques, libreries. Per això, que en tindreu a mà i potser descobriu moltes coses. I que també és un espai de socialització molt important. La Judit Pastó va fer un tema sobre clubs de lectura a les dones i als dies fa uns anys. Molt interessant de gent gran que es troba per parlar de llibres, perquè és veritat que també moltes vegades són perfils de gent jubilada, etcètera, que es troben. I sobretot senyores. Per això es que per això es va fer les dones i els dies el tema perquè és veritat que és un món per desgràcia molt femení perquè molaria també que els homes s'animessin però sí que clar també és un espai de trobada i de convivència més enllà del llibre que de vegades el llibre

també és una excusa i compartir coses i a vegades ens falten aquests espais doncs aquest és un bon espai des d'aquí ho reivindiquem sempre el 21 d'octubre tinc apuntat a l'agenda a 4 de la tarda Biblioteca Gabriel Ferreter a l'UPF què passarà allà? Doncs parlarem de llegir a la universitat. Ah, mira.

Precisament amb estudiants de ciències que de la UP. No, de la UPF, no, de la UPC. Ah, de la UPC. De la Universitat Politécnica de Catalunya, que es munten uns clubs de lectura interessantíssims. Mira la gent de ciències, eh? No, bueno, aquests és que sempre ens avancen.

Són súper veritats, és al·lucinant. Perquè nosaltres no tenim, saps, a les unis de lletres no fem clubs de lectures de medicina.

No, bàsicament perquè no passaríem de la pàgina 2. Marina, Juliana, moltes gràcies. A tu, Francesc. Pausa, seguim.