Parlem amb els Tyets i Miki Núñez sobre "La travessa"

Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

He sentit exclusiva el meu moment preferit del programa, tant com el moment Activia Kèfir, l'aliat cremós i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

Passen dos minuts d'un quart de set. Juliana Canet, molt bona tarda. Boníssima tarda, diria jo. I Marta Montaner, molt bona tarda. D'aquí una estona connectarem amb en Marc Andreu i crec que podrem parlar amb els tiets menys de 24 hores abans de l'emissió del capítol final de La Travessa. Els hem de començar a contractar com a col·laboradors. Ara últimament estan sortint molt. Bueno, perquè estan de moda, vull dir, entre la cançó, entre la final de la travessa i tot.

Jo crec que els arribaran, això no és informació, és intuïció, crec que els arribaran més propostes televisives. Perquè funcionen molt bé, oi?

I un Mickey Núñez, és a dir, un format, una mena de presentador que també és cantant, que té aquesta doble vessant, agrada tant i tant a TV3.

Els hi deu caure la bava ara. Segur que se'ls sondejarà per formar part d'Euphoria. Perquè hi haurà mil. Ja havia passat, de fet. I tornarà a passar. Altra cosa serà que ells acceptin o no, perquè tenen també bolos i concerts en divendres. I els veus fent unes campanades, per exemple, els dos tiets? Campanada és impossible, Juliana.

No, ara. No, està donat i tancat. No parlo ni d'aquest any ni parlo com de desbancar. Imagina't que no existissin Laura i Miki. Vull dir, parlo en termes absolutament abstractes. Jo crec que no, perquè no els veig com

a conductors d'un espai, però sí com a col·laboradors. Com a segones veus. Sí, saps com en una pel·lícula Disney que sempre hi ha els protagonistes, però després aquests clowns. El Timón i Pumba. El Timón i Pumba. El Clowder, el Sebastián. Són clavats. Personatges que són animals i són secundaris.

Doncs jo els veig més tipus això. Tens tota la raó del món, Marta. És així, és que. De tiet se la fumiga.

Podría plorar Podría perder las formas Podría seguir twitant Poden tornar o intentar Pero nosotros.

El 6-77-27-10-58 tenim moltíssims missatges duient que aquest cap de setmana han anat als concerts acomiad de La Fúmiga al Sant Jordi Club. No tenim ni puta idea

de què serà de nosaltres a partir de demà, però el que sí que sabem és que ens heu fet molt feliços, heu fet molt feliços a una. Colla d'amics, que no tenien cap somni,

que tenien una xanata, que recorrían gira.

No es cuestión de comparar, però diguéssim, tot el que no van parlar oques a dalt de l'escenari, la fúmiga sí que s'ha acomiadat parlant, que són maneres molt vàlides totes d'acomiadar-se, però que molta gent ens ha comentat que hi va haver un discurs molt emotiu.

Ara hi ha tot un col·lectiu, que és aquesta gent aquí al Spotify Rap, li diu, has escoltat molta música en català, com si la música en català fos un gènere, que deuen estar tan i tan tocats, dies molt baixos, en la música catalana. Perquè ens estem quedant sense I a més, tants comiats, tant de cops. Aquest vídeo m'ha emocionat, eh?

Visca els països catalans, visca. És preciós. Han estat tres concerts seguits, plens d'emocions i amb molts oients del programa tocadíssims per això que deia la Juliana. La distància ja no fa mal. I de tots els missatges que hem rebut vull llegir la crònica que ens ha enviat un oient que ens diu Us vinc a fer de corresponsal del concert de Cunyat de la Fúmiga del dissabte. M'ha semblat que era la meva obligació moral com a fidel oient. I nosaltres que li agraïm. Diu, va ser un homenatge preciós a la llengua i a la seva terra, al País Valencià, al cas que van pujar a l'escenari tot quisqui. Tietz, Ginastà, el cantant de Figaflaues, el de Catarres, el d'Espencat, la Naina, i ella ens diu, com a bona cronista, que va estar molt pendent de les emocions de tots ells més enllà de l'escenari.

M'encanta que aquesta noia no devia gaudir ni un moment del concert perquè estava treballant.

Hem de comprar una entrada per València perquè es va perdre mig concert. Mentre tant no actuaven, tots ells estaven asseguts a la grada gaudint de l'espectacle. Els tiets molt monos i prou entregats. L'Oriol va deixar anar llagrimet en diversos moments. La Júlia de Ginestar ho va estar donant tot i estava molt emocionada. El cantant de Figaflau es va estar tota l'estona super acarmelat amb la seva nòvia, però quiet com un estaquirot. I el cantant de Catarres, pim-pam, va actuar i va marxar. Moltes gràcies pel programa, Perfectes, sou els millors.

Els dies 30 i 31 d'octubre La Fúmiga farà els seus dos últims concerts a València i llavors sí que plegaran veles definitivament.

I us haig de dir que també hem rebut la petició d'un oient, a veure si li podem donar un cop de mà, perquè ens demana ajuda com a ràdio pública i ràdio de servei que som. Diu, hola, no tinc cap safareig important, em sap greu. Només venia a demanar-vos si podíeu repenjar o comentar algun dels vostres programes de la setmana, que divendres vaig perdre unes ulleres Prada graduades de color rosa, negres i marrons al concert de

La Fúmiga. O sigui, lo genial que ha de ser algú, en general, el diagnòstic és claríssim. Perder unes ulleres roses, negres i marrons Prada I perdre-les, que vol dir que ho has

donat tot el dia. Quant te va costar? Vaig a buscar-ho. Jo dic 500. La muntura només, perquè després amb el vidre graduat i això. Ens ho passa per els ulleres.

Si el vidre estava graduat, això vol dir que se'n va assabentar de seguida, perquè et dic jo que si perdo les ulleres me n'assabento perquè no veig res. M'has dit rosa, negra i i marrons.

Diu, em fa moltíssima vergonya fer això, però és menys dur que calcular quants caps de setmana haig de treballar per pagar-me unes milleres noves. Per tant, li van costar molta pasta, li han costat molt de pagar-les i li agradaria recuperar-les. A veure,

jo em veig que això va dels 150, eh?

I llavors paga els vidres, no?

Si has de graduar. El que més m'agrada per això és que ella ha utilitzat hashtags, que jo això sempre ho agraeixo molt. Bueno, per fer-ho més viral, no? He tornat només per fer el pena, ahir divendres 16 del 10 al concert de Hashtag La Fúmiga, de Barcelona, vaig perdre les meves ulleres, se'm van caure al sortir del Hashtag Sant Jordi Club. Només puc adorar-la, aquesta persona, i l'hem de convidar immediatament al programa. A presentar-lo ella,

que ho faci ella. A que corri la Déu es busquen ulleres parada graduada roses, negres i marrons que es van perdre al concert de la fúmiga. Si les trobeu, ens truqueu, ens envieu un WhatsApp i les farem arribar a la seva propietària. Un quart i mig de set. A tot això, aquest cap de setmana se'ns ha petat també el WhatsApp del programa de missatges sobre un polèmic vídeo de Maria Pombo. Ens deien, heu vist que han pillat la Maria Pombo verbalitzant el que tots ja sabem? Diu, em sembla fort que hi hagin coincidit totes aquestes coses de la suposada ideologia de la Maria, especialment quan és un perfil tan polèmic, i que la miga ho pugés com si res. No ho sé. Juli, què ha passat exactament, per si algú no està al cas d'aquesta polèmica?

Doncs mira, ha passat que la Maria Pombo, la influencer madrilenya, que justament fa pocs dies comentàvem que tenia un llibre de Francisco Franco a la casa del poble dels seus pares, va fer 32 anys i sapte. Fins aquí tot bé. Mm-hm. El cas és que durant una celebració que va fer amb unes amigues, la Laura Matamoros, que és de la nissaga Matamoros de Telecinco, va publicar un vídeo a Instastories per felicitar-la, on veia amb la Maria en aquesta festa gesticulant, xerrant amb amigues, tot plegat sense so. Ui. Un vídeo que va ser esborrat a l'instant, però, família, aquí la gent és ràpida, ràpida, ràpida. Clar, és un vídeo que és aparentment molt innocent, fins que alguns van decidir llegir-li els labials. I certament, si t'hi fixes, veus clarament que la Maria Pombo, entre altres coses, diu. Com us podeu imaginar, a hores d'ara és un vídeo que ha circulat moltíssim, molt i molt comentat, tot i que he de dir que la sorpresa és menor, perquè tothom sap de quin peu calça la Pombo, i ella, a hores d'ara, encara no ha dit res.

És a dir, ha dit molt de moltes gràcies per l'aniversari, que amb els nens pintant i fent les superhistòries, que li fa plana amb Déu, que això és una cosa que sempre diu, perquè és veritat que acostuma a tenir molta sort en moltes coses, però cap referència a aquest vídeo.

Ara, aquí, com apuntava ja la nostra brillant oient, la pregunta en realitat per molts és. ¿És Laura Matamoros amiga seva o té l'enemic a casa? És que. Clar, perquè és que. És a dir, també està generant molta polseguera. És que aquest és un. És important tenir un compte, aquest detall, Roger. Perquè tu que no estàs pendent, la Marta està al dia de l'agressió. És que aquestes tenen una història maca, també. Sí, perquè el que està generant moltíssima polseguera és que la Laura Matamoros, qui és qui d'alguna manera filtrata aquestes declaracions, havia estat embolicada durant un temps amb el marit de la Pombo, en Pablo Castellanos, cosa que havia fet durant una època que elles tampoc s'acabessin de venir. Però que ara, en principi, elles ho havien parlat obertament i de manera supernatural i que tenien bé. Però clar, és que és veritat que un instastory com aquest, venint de la boca de la pomba, era evident que encendria de totes les xarxes. Pensem que ella ens ve d'haver dit el 2022, en aquell moment, la resistència, que per alguns ambients on es movia ella era roja.

Yo estoy en un nivel intermedio para todo. O sea, por ejemplo, los muy fachas, yo para los muy fachas soy roja. Y para los muy rojos soy facha.

¿Pero para quién eres tú roja? Bueno.

La Marta y yo teníamos una discusión, era just entrant, real, perquè aquest és el tema, que a nosaltres els temes que tractem al programa és que ens interessen de veritat. I jo li deia, tia, no sé si aixecarà cap Maria Pombo d'aquesta. A mi em sembla que sí o sí li cauran moltes campanyes, no per dir ja si vota Vox o què, sinó perquè en general, jo crec, i més en període electoral, que les marques, que en general són blanquíssimes i no es volen mullar, tenir entre la gent per qui aposten algú que se sap el que vota, No ho volen. El tema és que amb la Maria Pumbo no et feia falta saber que ella et digués que votava aquest partit. Però és molt diferent imaginar-t'ho que tenir unes declaracions d'ella dient-ho tan recents. Clar, si queda absolutament confirmat. Però és que moltes marques

aposten per ella justament per això, perquè és una persona que defensa els valors tradicionals, que si la família ha entès d'una manera molt concreta la Unitat d'Espanya. Ella ja va anar a una manifestació que estava convocada per Vox, per molt que ella després digués que no sabia qui l'havia convocat. Però quan fa d'això? Doncs a l'època del procés això va ser. Clar. De la sentència, no me'n recordo, però que crec que no és una sorpresa per ningú i que això no provocarà ni molt menys un daltavall en la seva economia, ni en les seves campanyes, ni en la seva reputació.

En un moment tan polaritzat, jo crec que les marques busquen una mica més de perfil baix amb el tema polític, perquè clar, és que sí que s'ha posicionat

I la prova està en que ella no ha dit res. Això vol dir que ja li està bé. O que si diu alguna cosa

encara incendiarà més, perquè què dius? ¿Què dius? Que no és veritat. Podria haver negat, podria haver dit. Que era una broma.

Crec que a casa seva hi ha hagut, almenys en aquelles reunions no de crisi familiar i de dir ara sí que t'has ficat en un bon jardimaria. Moments molt més crítics que aquest. Perquè al final estem parlant d'unes persones que consideren que no tenen prou llibertat per dir les coses. Són aquests que en les entrevistes diuen, oi, és que ja no es pot parlar de res perquè és que tothom s'ofèn no sé què.

I tu creus que aquesta gent estarà tranquil·la sabent que s'han filtrat aquestes declaracions de la Maria? Vull dir que ells són conscients, jo crec que ells estan molt tranquils amb la seva consciència, però crec que ells saben que depèn de què, si ho diuen en veu alta, els hi perjudica. I per això la Maria aquests últims anys, en realitat, ha tingut un perfil polític

molt baix. Ves a saber com eren els seus close friends, jo pagaria per veure'ls. Però de veritat que crec que no ha estat tan problemàtic.

Tu penses que és un tema que m'obsessiona tant que jo aquest cap de setmana que estava, però detox, l'únic moment que vaig agafar el mòbil, allò que vaig agafar una mica de cobertura, vaig veure una mica aquest vídeo per sobre, no ho vaig entendre ni gaire, i estic tan dins de la feina que vaig somiar en el tema i l'endemà vaig escriure a la Marta perquè li vaig dir, estic com una cabra, el diagnòstic ja és evident. Però somiar amb què? Jo vaig somiar que la Maria Pombo després sortia i deia que tot plegat havia sigut com una mena de campanyes d'aquestes que fa molt la Laura Escanes de generar una polèmica per després desmentir-la. O dels passejadors de nens o quan a Lola Dolita se li va fer un vídeo que menjava uns Doritos al cinema i molestava tant i tant i després hi havia un vídeo que sortia al cap d'uns dies d'ella dient Doritos és el millor que m'ha passat a la vida jo vaig somiar que entrava a Instagram i que Maria Pumbo havia publicat un vídeo des del mateix espai on passa aquest però com ben realitzat estil anunci d'ella dient aquestes mateixes paraules però els subtítols fent promoció de qualsevol marca que quadrava. Com les vocals també quadrar, perquè clar, en realitat, com que no se sent com ho diu, tu pots quadrar les labials, també un poder, jo pensava en una altra cosa. Tu imagina't, estic com una cabra, no?

Sí, no acabes de desconnectar en un cap de setmana que era per tu, per fer altres coses. Eh. No ho sé, jo tinc molts dilemes sempre amb l'espombo, amb aquesta carpeta, però és veritat que hem rebut tants missatges. Ah, molt, molt. I a l'Instagram. 271058 també un missatge per tota aquella gent que diu no, és que no ens interessa quan parleu de l'espombo. Hi ha molta gent, aquí sí, i crec que ens permet tenir debats que són interessants, tant si penses com elles com si no penses com elles. Totalment, totalment. Bé, són dos quarts de set. No m'ho esperava. Una mica d'alegria,

no sé si parlar d'un tema molt alegre. Depèn de com.

Sempre depèn. Aquest programa tot depèn. Depèn de. Que bona, eh?

Fa cosa d'una setmana que internet va omplir-se de rumors d'una possible ruptura del jugador del Barça, Pau Covarsí, i de la seva nòvia, la catalana Martina Riera. I ara, qui ha parlat ha estat l'oracle del safreig. Que és el nostre estimat Javi. Sí, ja dèiem aquí al programa

que era estrany que en Javi Hoyos no s'hagués pronunciat sobre el tema, sobretot tenint en compte que és dels periodistes que últimament té més bona informació i accedeix més fàcilment als jugadors de futbol, i llavors pensàvem, igual, igual és que estan en un stand-by, que potser donen una segona oportunitat a veure què passa. Doncs, aquest cap de setmana, per fi, Javi Hoyos ha confirmat la notícia. Pau Cobercí, ingrés al Club dels Solters. Exclusiva,

Pau Cubarsi y Martina Riera han roto su relación. Os lo cuento todo, es oficial y podía hablarlo con personas muy cercanas a ellos, pero antes soy Javi Ollos, seguidme para más salseo. Antes de estos días se había especulado mucho sobre si habían roto o no debido a que se habían dejado de seguir en las redes sociales, pero quería. Esperar a poder confirmar la noticia con personas cercanas a ellos para poder deciros qué es lo que había pasado. Por lo que me cuentan, han roto de manera amistosa. No hay terceras personas. Esto me lo aclara su entorno más cercano y además me lo remarca Javi. No ha habido terceras personas. Y aunque hayamos visto que se han dejado de seguir en las redes sociales, lo han dejado de buenas maneras. Seguiré informándoos. Seguidme para más Salseo.

I no t'ho mereixes. Ja pots anar preparant dos carnets. Ai, que bé. Mira que fèiem crida, eh, divendres. I Martina. Són dos. Normalment les ruptures tenen això. No sempre. I a part que de vegades és un ingrés per a una curta estada. I ja saps que de vegades allò dura 10 dies i després

ja els tenim emparellats de nou. Et dones de baixa només perquè és un requisit necessari per després donar-te d'alta com a nova parella.

Els donaré citaures diferents, perquè també seria molt estrany reunir-los per fer l'entrega.

No, és molt desagradable, és millor que ho facis en un altre dia, si pots. I és veritat que una font molt propera al que no ha sortit aquí, íntima i privada i personal, la identitat de la qual no podem revelar de cap de les maneres. Ja ens havia confirmat la notícia de la ruptura i, de fet, ens havia dit que feia setmanes que ho havien deixat. Però ens faltava aquest detall de la separació en bons termes, que explica Javi Llollós, i de l'inexistència de terceres persones. Llavors, portaven un any i mig junts. Ella, cal destacar que sempre ha tingut un perfil mediàtic baixíssim, mai s'ha obert l'Instagram, encara el té privat a hores d'ara, i aquest matí he pogut reconfirmar que la seva excunyada, que és Irene Covarsí, encara la segueix. No us passa. És un gran tema aquest tema.

Les germanes de les teves ex.

Com ho gestiones, no? No, segurament el follow no es desfà, però no t'hi portes. No hi ha interacció. És una cosa de cortesia, potser. És que depèn tant. Jo he rebut missatges

d'acomiad quan s'han acabat relacions. Això és veritat. De les cunyades.

Això és educació, i a mi m'emprenya quan la gent no me'l fa. De sogres o cunyades?

De cunyades. Ah, uau. De dir, ostres. Bueno, tu de fet et vas trobar una excunyada fa dos dies a Verges. Fa dos dies a Verges. I sí, sí.

A mi m'ofèn molt quan no m'envien aquest missatge. Penso, què t'he fet? A mi m'agrada rebre'ls i no els he enviat. Depèn de com acabi la relació. Ah, bueno, absolutament. I també depèn molt la relació que mantinguis amb les cunyades del context on. Si ets d'un poble petit, les cunyades ja pots comptar que te les seguiràs trobant i seran de la teva colla, anem bé.

I que de vegades la cunyada era la teva amiga original i que per això has conegut la parella. Així de vegades.

Així de vegades. Ara se'ns petarà el WhatsApp de gent que.

No, i si comencem nosaltres no acabem. Però és veritat que a mi això de les terceres persones, cada vegada que es diu, no hi ha hagut tercera. Penso, n'hi ha hagut. O sigui, mai pensaria que hi ha hagut banyes. Penso que una relació moltes vegades s'acaba. Però quan ho destacan tant i tant i tant i volen reforçar-ho. És molt de famós això, saps? És a dir.

Com apagar la polèmica abans que s'encengui.

Com apagar la polèmica abans que s'encengui. Ja, però trobo que l'encén més, que és posar més llenya el foc. Per mi és tirar de tòpic. Igual que dir problemes d'agenda. Què vols dir?

Que no teníeu ganes de veure-us i ja està. Ja, hermana, és que això és el típic que et diu, i jo també he estat aquesta i no jutjo ningú, però el típic que et diu la teva col·lega, quan un tio fa tres mesos que no li fot ni cas, perquè va tant i tant enfainat, té tants i tants problemes, no li agrada. Quan perds algun nano, deixes de dormir. No li agrades, exacte. Quan li agrades és que és igual la agenda que tingui que estigui fent 24 hores de guàrdia d'urgències al clínic. Si té dos minuts per venir-te a fer un petó. Vindrà a menjar-te el cony aquells dos minuts. És que en farà.

Atenció, perquè tenim novetats de. Bueno, és que. Sí o no? Una menjada molt ràpida, però bueno. Jo pensava més en un petó, eh?

Hi ha gent que s'ha desplaçat quilòmetres per 20 minuts de conilingus. A mi no m'ha passat. Reconec casos. I segurament estan en aquesta taula. Com? Bueno, en Roger pensa que durant molt de temps.

Jo havia fet unes bestioses, Marta. Escolta'm. No cal dir els llocs, però hi ha una època en què tu no tens un sostre. I t'has de muntar-ho com pots. Però i només tenies 20 minuts, tu.

Tenies més estona. No, sí.

Però depèn del dia, també. Hi ha dies que tens una hora i mitja i dies que dona per un morretge una mica de pètic. I això enganxa.

Em recorden que és horari protegit, gràcies a Déu, perquè a vegades m'han oblidat que no cal donar segons.

Tu ja saps què va dir John Lennon, no? Per començar va dir, imagina't.

A veure, tenim novetats de dues dives catalanes que estan coincidint aquests dies a l'Amèrica Llatina, totes dues en les seves gires respectives, i començo per la Itana. Que, per cert, aquesta nit té el seu segon concert de la gira a Xile. El primer va ser divendres a Bogotà.

I perdona, però jo crec que en Plex ja ha tornat de República Dominicana.

A la Sofia Suez Kun, que ja sí que està sortint més que mai al programa, però que concursa en aquest reality d'en Plex, ja ha tornat a casa.

I un contacte que coneixem que hi treballava també ha estat publicant que ja tornava a córrer per terres catalanes. Per tant, Plex podria estar acompanyant, en realitat, la Itana en aquesta etapa

llatinoamericana. Ella divendres va ser a Bogotá, a Colòmbia, i s'ha de dir que va ser un primer concert una mica accidentat.

La Aitana

va explicar que no es trobava bé i que se sentia força marejada. Uns símptomes que són molt habituals del mal d'altura, que és quan la gent que no estem acostumats anem a ciutats o llocs que estan a una altitud molt alta i llavors ens maregem.

No, jo no he anat mai tan amunt, crec. Jo tampoc. Clar,

Bogot està a 2.600 metres d'alçada. Comparant-ho mal. És com si fotéssim nosaltres una ciutat allà dalt del Puigdemont. Bueno, un cim. I llavors I et falta l'oxigen, i per això et mereixes.

També tenia altres coses, eh? Ves a saber, però està clar que la diferència d'alçada no ajuda.

I la diferència horària. Hi ha mil factors, però també hi ha l'emocional. Pensem que Bogotà, Colòmbia, és justament la ciutat del seu exnòvio, Sebastián Iatra, i de fet, és la ciutat on es va saber que ho havien deixat per primera vegada. Ara et farà. No em facis dir si dos o tres anys, però fa anys justament, perquè era justament pel novembre que va anar a cantar Bogotà durant el seu anterior disc, la seva anterior gira, i que va plorar tant i tant i es va desfellir,

que tampoc ha de donar bons records. Però bueno, un còctel de sensacions una mica complicat. Doncs bé, en tot aquest context, va i de sobte Martin Garrix ha punxat aquest cap de setmana a Mèxic i per primera vegada la seva col·laboració amb l'Aitana. És una col·laboració que era un secret a veus i que tothom ja donava per feta, sobretot després de veure el DJ al Palau Sant Jordi al concert de la Catalana. La cançó no s'ha publicat encara a les plataformes, però ja hi ha alguns vídeos de gent que era a la sessió de Martin Garrix i la van gravar.

Típica cançó de Martin Garrix, aquest rotllo EDM amb la veu de l'Aitana, que no se sent molt bé, però que ja ens dona una idea de com serà aquest tema.

Sí, però alhora no sabem tantes coses d'aquest tema. Quan va començar a gestar-se? Perquè fa molt de temps que es parla d'una possible col·laboració entre ells. I si l'Aitana l'ha d'incloure en el seu proper projecte o és una cosa més de Martin Garrix? Això no s'acaba de saber.

Clar, a veure de qui és ben bé la cançó, no? Perquè quan fas una col·labo sempre n'hi ha un, que és com que.

¿Os en recordeu quan va ser la Aitana que va fer aquella col·labo amb Katy Perry? Oh! Per Coca-Cola o no sé quina història, en època de pandèmia, que va semblar un somni febril. Distopia absolutament. Sí.

Sí, sí, va ser la Itana amb la Katy Perry. El que crec que la cançó es deia Resilience.

Va passar sense pena ni glòria, entenc, no?

És d'aquelles coses que fa molt de boom per l'impacte, és a dir, la notícia primera, m'entens?

La Itana col·labora. Però que llavors el tema potser no funciona. Exacte. Per altra banda, ens segueixen arribant moments estalars de les entrevistes que aquest dia està fent Batgui a tots els mitjans argentins i xilens. Tots és tots, eh? O sigui, està parant absolutament a cada mitjà que troba pel camí. Unes entrevistes que divendres ja vam repassar i vam comentar, de fet, que ens encantava aquesta alba tan divertida i tan enamorada. Doncs bé, ella està parlant sense aturador i no té cap problema en explicar detalls del seu nòvio si així li demanen les entrevistadores. Un contingut que des d'aquí agraïm moltíssim, perquè així anem coneixent també més coses de l'enigmàtic model suís-cubà Noah Brown.

No, mi novio es suizo cubano, es una persona muy inteligente, con mucha curiosidad, medio nerd, eso a mí me encanta. Pero tira datos. Oye, estás hablando y te dicen, o en este país no sé cuánto. Exacto, ¿sabes cuántos metros cuadrados de oro hay en el mundo? Como estas cosas así de friki me encantan, o sea, a mí eso me enamora. ¿Ves? Por eso te digo que un bandido A mí que me digo. El otro día le rompí la cara a uno en una. Se me cierra todo ahí abajo y se me secas. En cambio, así, unos datos de nerd, unos factos, un conocimiento, un poco de enciclopedia. Eso me va.

Es vital estar molt inteligent. Clar, és que has de poder conversar, és que és bàsic, eh? Conversar i riure. A partir d'aquí, també admirar. Això també és molt important.

Ell és capaç de donar molta informació d'aquesta que a priori sembla que no interessa, però són dades que jo agraeixo moltíssim en qualsevol conversa.

He de dir que també és molt de maromo, eh, això. És molt de tio, tenir aquelles dades com de cajut, com de trivial. I que les tires quan. Saps? Com unes dades bàsiques que ells van segurs amb allò. I te la tiren quan menys ho esperes.

Tu la tires quan hi ha un silenci. És igual de què s'estigui parlant. Dius, patam, el pantà de s'au està al 85%. Pam, s'ha quedat ja content. Jaume Miranda, molt bona tarda. Bona tarda, com esteu? Molt bé. Què t'ha semblat la Batguial?

Tu també ets una mica enciclopèdia. També és veritat que un registre més concret, amb aquesta cultura història pop. El nòvio de la Batguial

compliria aquella cosa que estava de moda, que és l'imperio romà, no? Sí. Dos nois heterosexuals. Sí, totalment. Que de cop tenen una edad com molt masculinitzada, diguem.

Ho sap tot sobre la Segona Guerra Mundial. Exacte. Saps aquesta mena de tio? Sí, sí, sí. Jo és com que te puc dir I no ho hagués dit així jutjant? Jo tampoc. Per aparences?

No, és vera que no. Jo sé coses d'en Amadona, te puc explicar les seves eres, quina edat tenen el xer.

L'Amadona, per cert, que és pràcticament catalana, últimament.

Només es relaciona amb catalans, no? Ah, sí, perdona, ha fet referència en els robadors 23 del barri de Raval, no?, juntament amb Narca. Sí, sí, cert. No estava fent temps perquè

Marc Andreu no està a punt. No està encara, eh? No està a punt perquè ho estan preparant tot. Ara anirem fins al bar Bocata perquè d'aquí una estona fan aquestes actuacions en acústic que fan alguns grups i tenim els tiets a punt de tocar i abans que toquin. Ah, l'actuació és dels tiets. Exacte, toquen els tiets. I llavors volíem parlar amb ells i saludar-los abans de la travessa

VIP que se matarà demà, l'últim capítol. Me deixes fer un petit allegat? Se diu allegat en català? No ho sé. No t'hem sabut referir.

És que no sé ni què t'estàs referint. És una denúncia pública perquè aquest cap de setmana. Un alegat és una denúncia pública. Un alegat.

Una exposició de raons que es fonamenten en alguna cosa. Sí, és una cosa negativa. Doncs una denúncia. Aquest cap de setmana vaig anar a un vermut marica, cuir, organitzat per Assemblea Atzagalla, que és una assemblea xulíssima, evidentment, enfocada en el públic cuir. No sé si ho sabíeu, però jo soc gai. Què? Com? La qüestió és que els camerers del local, a part de la quiz, estaven tots boníssims i em van venir a dir que eren molt fans meus i que tots estaven bastant interessats en en Marc Andreu. La meva resposta va ser. Algú m'ho vol follar a mi o què passa?

Perdona, pensava que anaves a denunciar com algun cas d'homofòbia tremendo. Ja m'està posant seriosa. Està denunciant un cas de gelosia de Jaume Miranda a Marc Andreu.

Tens fred de peus d'en Marc Andreu.

I ahir va demanar-me permís, ahir a la nit, en un horari que va A les 11 de la nit em va escriure per si avui podria fer aquest alegat. Jo no hi havia pensat.

També estàs al mercat i disponible. I de forma una mica desesperada. No, Nilu, això no ho has de dir. Tu no has de dir mai que vols vendre aquell tomàquet. Això és de primer de venedor. Tu has de fer veure que aquells tomàquets tants i tants interessats.

Bé, estic disponible i com aquella peli d'en Robert Rodríguez, ha abierto hasta el amanecer. Això és tot el que volia dir. Perquè se parla molt de la gran cita de Charcuter d'en Marc Andreu. Com és obert millor, Jaume. És obert millor.

Escolta, que ningú perdi aquesta oportunitat perquè en Jaume és genial. Aquella època del que no sorti, que tu reclamaves i, de fet, gairebé ordenaves l'audiència que t'envies missatges tirant-te la canya. Marta. Perquè estaves. És que la Marta parla des del pretty privilege. Cridava l'audiència. I el cervell de la Marta

no podia empatitzar amb el que vaig patir. No hi ha tia més bona que tu i més llesta i simpàtica i divertida. Marta, jo vaig passar i ho saps perfectament de primera mà per temps molt foscos. Sí, això és veritat. Vaig tenir cap de setmana d'arrossegar-me pel pis dient, o sigui, Jaume Miranda més que mai. Ell sempre hi és quan ho necessites. Cap de setmana luxuriosos, a més no poder, i després és veritat que la meva crida va fer efecte, i després una també, feia poc jo també que tornava a estar passejant pel mercat. Tu un cop ja tornes a començar a la buqueria, ja saps els venedors, ja coneixes que et donen aquella parada, comences a dominar. T'estàs desorientada, sí, és el que et passava. És això, estava despistada. Eres una jove amb problemes d'orientació. Sí, no sabia encara quin era ben bé. Aquest cap de setmana, nois, he vist una guinea. Una guinea. Una guinea. Una real. Real, real, superreal. Has de demanar un desig, són molt difícils de veure. No, no, no, i no només la vaig veure, sinó que em va perseguir, ens vam fer amigues, va ser preciós, va ser màgic. Com es diu? Com es diu la guinea? No té nom, és una guinea i no es va presentar. Era tímida. I hauries de haver donat carnet de guia. Ialtes, jo li vaig veure una mirada de. Elles hi neixen, elles hi neixen.

Una marraneria, una marraneria durant aquella guineu. Ja podem deixar de parlar de guineus. Fem una pausa i anem cap al bar Bocata.

A Catalunya Ràdio. Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Activia Kèfir.

Un minut per sobre, tres quarts de set. Marc Andreu, bona tarda. Bona tarda, pandons. Com ha anat l'assaig?

Molt bé, realment sona perfecte i tinc unes ganes que ja comenci aquest Club Social Carme que fan aquí al Bar Bocata, on és un projecte on diferents artistes interpreten quatre cançons amb un públic molt reduït i avui, ja ho hem dit abans, però ja. Els tiets. Què passa? Oriol i el Xavi. Minuts. I Miki Núñez.

Bona tarda, què tal, com esteu?

Els homes de Catalunya ara mateix, eh? La colla passigolla.

Quin trident. Les guineus. Si ho expliquéssim tot. Si ho expliquéssim tot.

I és que avui, entre altres cançons, tres més, també tocaran aquesta.

Raquel Sanz, no m'ho esperava. Raquel Sanz, poder, quina mirada. Washington.

Ja sabíem que funcionaria, però ha estat acollonant, no, l'èxit?

Flipat, flipat. La veritat que no sé si cap dels meus companys s'esperava molta gran cosa d'aquesta cançó. Ens pensàvem que era una broma de campaments.

Esperàvem bona rebuda, però no tanta, no? Jo crec que se'ns han anat una mica de les mans.

Jo crec que ha sigut el tàiming perfecte. La penya està mirant molt la travessa. Saben que els tiets no són tan fluixos com deien en algun programa de ràdio. Que molt bé, que molt bé, sí.

De fet, això que amb la travessa d'Expedició Tramuntana es va crear aquesta cançó, hi ha fragments de la cançó que també es van viure allà en el primer episodi, justament on la Jéssica Goycochea deixa anar unes paraules. Quina horror. Yo quiero lujo ya.

És la frase que m'agrada més. Quin horror! Necessito luxe.

Un luxe d'un llit, d'una dutxa, no? Sí, un luxe és bàsic. Que bo. No pogués!

És una de les grans frases, suposo, del rodatge.

Mira que hi ha companys de la travessa que han compartit la cançó i crec que ella. Ella ha dit alguna cosa que no sap que la cançó s'ha fet, no, nois?

Jo no sé si se la sap, espero que sí. Crec que està enfadada perquè va dir que horror necessito. No, ella que va dir vull luxejar. Quiero lujo. I nosaltres vam afegir el necessito i crec que. S'ha de dir que ho va dir el primer dia, eh?

Sí, sí. 6 del matí, les primeres paraules a la nostra tenda van ser aquestes. Quin horror. Però heu rebut feedback per part d'ella?

No. Ella la va sentir, perquè quan la cantàvem per allà, corria per allà. Home, i ella la cantava.

Durant el programa, quan l'estàvem fent, ella la cantava.

Segur que l'ha escoltat. Els dies que ens vam tornar a trobar aquí a Barcelona, també la vam cantar uns quants cops. Sí, sí, sí.

És que s'enganxa molt, eh? Molt, és un infern, no sé com trobar-me la del cap. És un infern per lo bo i per lo dolent, eh? Totalment.

He vist gent cantar-la. Com ho fas tu, Juliana, això de. Eh, em cresco tot!

La Juliana se sabia un tros, ja. Clar, sí, sí.

És la meva part, no?, la que riu. Ja ho veig, perfecte. ¿La tocareu cadascú en els seus concerts respectius o com ho fareu? ¿Com teniu la custòdia? La Falca, Miki, la Falca.

De fet, en aquest fin de passat crec que els dos, o sigui, tant tiets com jo les hem tocat per separat, però el 24, Arraz Matada, te'l tocarem junts. La premiere de veritat. La premiere de veritat, sí, sí, sí. Estarà allà, els tiets, amb nosaltres.

A veure, realment l'estrenem ara aquí al Seixal Carme, amb un públic reduït, que serem aquí 30 persones. Crec que m'han dit 80.

80, molt bé. Soltarem, tallarem la diagonal, també. Però això estarà disponible

a YouTube aquest dijous, vull dir que també ho podrem veure des de casa, però no serà el mateix que en un concert, perquè aquí és acústic, no?

Sí, sí, oficialment el dia 24. M'encanta perquè els

tiets estan super ben apresos fent-me la promo

del mongolo de final de gira, eh? Jo aquí veig que neix també un trident interessant, eh? Jo crec que treballareu junts més vegades. No sé si a la tele, en música, però. Bueno, a veure.

De fet, ja ho hem fet. Bueno, vam escriure una cançó amb en Miki. Sí. Per en Miki. Sí. És veritat.

No sé si sortirà. És un hit, és un hit. És un hit, és un hit, pel disc d'en Miki.

Pel proper disc, sí. Això és exclusiva o això ja se sabia?

No, no se sabia. De fet, el facto és que vam fer aquesta cançó esperant a la gent de la travessa que vinguessin a gravar els coros. Mentre vam gravar una mica les veus finals de Raquel Sanz i va venir tota la gent, vam tenir dues hores lliures.

Una mica el que ens passava a la travessa, que mentre esperàvem que arribessin els altres, havíem de xerrar entre nosaltres, saps? És bo, és bo, no?

És una cançó en col·laboració o és que els tiets han volgut fer com de productors i de compositors d'encobert?

Sí. Vam fer de compositors, vam escriure la cançó amb en Miki, amb la guitarra, però és per en Miki pel seu disc. Això mateix. Sí, sí. I no serà l'última, segur que no. Home, esperem que no, perquè treballem bastant bé, ens entenem guai. L'altre dia Mirancó em va dir, hauríem de quedar més amb en Miki perquè ens entenem molt bé per fer cançons. Mira, fet. Facto, facto. Igual hem descobert coses aquí. És que hi ha moltes.

Això és una petició de matrimoni. Absolutament. O sigui, s'estan tirant els trastos. Home, això és. Serà una triessa ara. Totalment, totalment. Esteu a punt, no? Suposo per demà rebre tots els comentaris d'aquesta final de la travessa VIP, que evidentment tots els que esteu aquí, jo crec que inclòs en Marc Andreu, sabeu com acaba això.

Sí. I vosaltres?

Ho sabeu? Home, alguna cosa ho podem intuir.

Jo només espero que no acabi d'una manera concreta. Per no menjar-te les paraules. Exacte, per no menjar-me el plat de patates.

Jo crec que aquestes alçades ja te les has de menjar. Sí, perquè ja. Ara, ara, ara. Pel que se sap, fins ara ja te les has de menjar. Ja et vaig dir, o en siam o patates fregides, però tu tries. Sí, sí, patates a triar.

Patates. Com ho viureu demà, cadascú a casa seva, perquè ja esteu farts de veure-ho, heu quedat tots junts.

No, no, hem quedat tots els que podem a casa amb Víctor. Per veure-la. Víctor Sada.

O sigui, els de sempre. La Carlota, la Neus, en Jair, no?

Ara mateix no sé qui ve.

Entén Malagoy que no ha pogut trobar forat a l'agenda.

Si vols passem llista i et diem exactament els noms que haurem. Sisplau, Miki, perquè jo no crec que pugui inclocar ulls, si no.

Vols venir, Juliana? Ja saps que és el meu puto somni. Però ara ja em sento tan fracassada que intento dissimular i em faig la dura.

Hostia, ni travessa, ni campanada, no pares de perdre.

És molt bé, a sobre sempre en guanyes tu. O sigui, si guanyes gent diferent, però sempre ets tu.

Amb amor, ja ho saps, que t'estimo.

Miki, què fas per aquest any? Eh? És que no ens han dit res, tio. No ho dic perquè si heu de quedar amb els tiets

i tots junts per celebrar-ho, s'ha d'anar tancant. Igual t'ho diu la Juliana si faràs les campanades o no.

Ja ho vam dir l'altre dia que sí que les feu.

Sí? Val, perfecte. Reserva't el dia, Miki. Li has dit a la Laura ja o encara no? Està informada, no t'ha dit res. No, no m'ha dit res, no. No, no sé per què. Ja ho trobareu.

Perfecte. Marc, Andreu, alguna cosa més que creguis que. No, ell està mirant el mòbil aquí,

dissimulant. No, perquè, clar, m'heu trencat tot el guió, però bé, jo volia recordar això, que demà hi ha dos últims episodis de la travessa Expedició Tramuntana, a partir de les 8 del matí, que ells encara no l'han vist, entenc la final, i per això la veieu demà conjuntament.

No, però a les 8 del matí, quina hora és? Què és això?

No, la veiem al vespre, hem quedat, no? A la nit, clar. Crec que a les 8 del vespre, de fet, ho veurem, sí. Molt bé, ja us direm què tal.

Perfecte, doncs, Miki, demà al matí pot ser que tinguis una cosa? Sí, sí. D'aquelles coses que penses, això mai passarà, doncs passarà. I aquelles coses que dius, hòstia, quin pal, no? No, no ho creguis, no ho creguis. M'han dit que no facis l'esmorzar demà al matí. Ah, no? No. Ah, perfecte. Però jo esmorzo molt d'hora, eh? Vindreu molt d'hora. A mi m'han dit que anem a gravar una cosa a casa, bueno, amb en Miki. Aquí s'està intuint una marraneria de la qual no estem sent partícips. M'han dit que tu tens com certa pressa i que cap a les 10.

Sí, és que de fet veniu a gravar una cosa amb la Sara, i de pas, si em pilleu per allà a mil mig, doncs endavant. Home, doncs sí, cap allà a les 9, més o menys, i portarem coses. Com el Cap Lletres, no? M'esperaré, m'esperaré. Així, ara de sobte a casa meva és un estudi de gravació, no sé, no ho entenc. Però està bé, està bé. Ets massa generós,

Miki, ja t'ho dic ara. No creguis, no creguis. Nois, enhorabona per la cançó, per la travessa, per ser com sou per tot, i que vagi molt bé aquesta actuació al bar Bocata que sentirem d'aquí una estona. Cuideu-vos i fins molt aviat. Gràcies. Fins aviat, guapos. En Jaume mira de reull perquè. En Jaume és el tema que més li.

Si no hi ha cap tema que li pugui relliscar més.

La travessa. La travessa, el pie. Jo soc molt fan de la travessa, però bé, és igual. L'important és que jo he vengut a dir que tinc ganes de follar i ja ho sap tothom, i ma mare també, que estarà molt orgullosa.

Una mare també ha de començar a saber de quin peu calça el seu fill, això és veritat. Tinc 33 anys, ja sé qui atura.

Ens queda pendent parlar dels Javis, que aquests dies estan.

Roger, com vas amb aquest tema? Que estàs satisfet? Què vas fent? Diguéssim. De què? El tema del lligar, el tema de les cites, ja deus.

Demà té una cita amb en Miqui Núñez, ja veus tu, que bé, no? Divendres. Divendres cita amb ella?

No, no, no. Nois, ho deixem aquí. Que vagi molt bé, fem una pausa.

Quant de guillisme, quant de perill, quanta entremaliadura. No m'ha sortit cua de miracle. Ai, Déu meu.