Parlon, sobre el pla de Mossos als instituts: "Està en via de paràlisi i s'ha de veure si es reprèn"

Avui ens acompanya la consellera d'Interior, Núria Parlón. Consellera, bon dia. Gràcies per acompanyar-nos. Hola, bon dia. Ahir en aquest programa vam poder escoltar per primera vegada les trucades de Jora Tarantí, que els serveis d'emergència, després que el seu pare caigués per un barranc a Montserrat, i Francisco Marco, que és el pèrit de la defensa, considera que evidencien una desesperació incompatible amb la culpabilitat. A més, criticava el responsable policial de la investigació i deia això.

Existe un policía, no los Mossos de Escuadra como institución, que tiene lo que se llama un sesgo de confirmación. El sesgo de confirmación, yo en mi agencia, cuando tengo un chaval muy jovencito o alguien que empieza con un nuevo tema, jamás va solo, siempre va con un tercero, porque lo que quiere ver, lo que él piensa que va a ocurrir, va a ocurrir sistemáticamente. Es lo que ha ocurrido en este caso con un Mosso de Escuadra, que no es novato, pero que sí es el primer caso importante que lleva. ¿Qué responde la consellera a esta acusación?

Bueno, a veure, jo crec que aquí això té molt d'interès mediàtic i en certa forma és normal, i és normal que se li doni un tractament en aquesta vessant, però com a consellera d'Interior jo aquí no he vingut avui a opinar, sinó crec que aquí hem de ser molt respectuosos a opinar sobre aquesta qüestió, sobre d'altres sí que puc opinar. Hem de ser molt respectuosos amb les investigacions, si hi ha un viatge o no hi ha un viatge, això li toca determinar-ho. En aquest cas, la jutgessa que està al capdavant d'aquesta investigació i, per tant, si em permeteu, no faré valoracions sobre aquestes declaracions.

Però, en tot cas, vostè com a responsable del cos de policia, quan algú posa en qüestió la feina que es fa dels Mossos, vostè què respon?

La meva feina és avalar la feina que fan els Mossos, però, òbviament, torno a insistir, això és un procediment judicial en el qual s'estan recollint tota una sèrie de proves pericials que estan a disposició de la jutgessa, de la fiscalia, i, per tant, jo crec que és aquí on s'han de dirimir, en tot cas, les futures actuacions i, en tot cas, la futura sentència. En aquest cas, que prou delicat és i prou afecta a una família, per tant, jo prefereixo no opinar.

Ara parlem de seguretat i del repunt de tirotejos mortals i també de l'atinència d'armes del foc a Catalunya, que és un dels temes importants del dia, però abans deixa'm preguntar-li pels focs que hi ha hagut aquest cap de setmana. Com hem d'estar especialment preocupats aquest estiu de cara als incendis?

Bé, de fet, vam presentar la campanya de mitjans, farà unes setmanes, ja vam dir que malgrat les pluges que havíem tingut durant l'estiu, aquesta era una campanya clàssica, perquè, òbviament, la combustió de la nova vegetació és un risc afegit a la campanya habitual de bombers, és a dir, ha plogut molt, tenim nova vegetació, tenim la la que ja teníem a la dada de les saqueres anteriors, molt material fòssil en els boscos, i per tant això ens requereix pensar que serà una campanya tradicional en la qual tindrem diferents incendis, no només forestals, sinó també vinculats amb totes les activitats moltes vegades derivades de l'activitat agrícola, com ens ha passat en algun cas aquest cap de setmana, i per tant disposarem de dels mitjans habituals, mitjans aeris. És veritat que és superimportant la gestió forestal. Aquí ja hem començat a tenir una estratègia estructural de gestió forestal pel conjunt de Catalunya. De netejar boscos. Netejar boscos i, sobretot, fer mosaic. En el terreny, que és fonamental per fer de tallafocs quan tens un incendi, tenir diversitat de paisatges, que això ajuda moltíssim, tenir vinya, tenir zona dedicada a la ramaderia intensiva, tenir zones dedicades a diferents tractaments d'activitat econòmica, també que està molt relacionat amb aquest suport que des de la Conselleria d'Agricultura es vol donar a la bioeconomia i a una part de la pagesia perquè aquest territori sigui molt més resilient. Això s'està treballant amb una estratègia compartida, Bombers ha participat, hem participat amb la Comissió de Gestió Forestal, és un projecte que va a curt, mig i llarg termini, amb una inversió que supera els 30 milions d'euros, amb suport també, per exemple, amb el conveni de les ADFs que es fa des de l'agricultura per fer tota la part de gestió. La gestió forestal ens ajuda a prevenir, penseu, i ens ho diu sempre. El Marc Castellnou, que és una autoritat en aquests temes, que tindrem focs, malauradament, que si no fem tota aquesta tasca preventiva quedaran fora per la capacitat d'extinció humana, és a dir, perquè poses en risc les vides dels propis professionals. I davant d'això, ens preparem per una campanya en la qual tota prevenció és poca. I per això també hem d'incidir en fer un seguiment estricte del pla alfa. De gent rural, feu quan vas a les zones forestals i de muntanya tenir una actitud molt responsable per evitar aquells elements que tenen a veure amb una errada humana però que poden provocar grans estralls i amb això estem treballant, és a dir, serà una campanya que malauradament ens donarà feina, i això és així, i ens estem preparant amb tots els mitjans possibles, però al darrere hi ha d'haver una estratègia de gestió forestal per prevenir aquests grans incendis que són els que més ens preocupen.

I estudien, per exemple, algunes mesures més restrictives de cara a les portes de la Rebella de Sant Joan, pel que fa a l'ús de la pirotècnica? No, a veure, això no.

Sempre fem consells pedagògics, sempre fem consells perquè aquestes revetlles siguin inclusives, però no estem encara en aquest estadi. Sí que ahir vam presentar la campanya, vam insistir molt en aquesta responsabilitat de la pròpia ciutadania, no tirar ni fer servir la pirotecnia a menys de 500 metres de les zones boscoses o de les zones que poden tenir risc d'incendi, però acostuma a ser també una nit que tenim bastant feina. Sobretot aquí el que apel·lem també és aquesta responsabilitat en l'ús de la pirotecnia per evitar accidents que afectin les persones. Que malauradament també és una nit en la qual el CENT té prou feina i prou intervencions.

Entrar a parlar de seguretat, si li sembla, i del repunt també de tirtejos mortals. Portem 6 morts i 18 ferits des del gener per armes de foc. Què està passant, consellera?

Mira, doncs jo pensava que podria venir aquí a parlar que estem reduint els electes patrimonials, que si recordeu, no fa tant, era el principal problema i el que menys ens preocupava. Tenim una situació ara mateix pel que fa a l'anàlisi de la criminalitat dual. Per una banda, tenim una reducció. Una reducció sostinguda, i us parlo del 2026, que és des de gener al maig, una reducció sostinguda dels delictes patrimonials i dels delictes que tenen lloc en l'entorn físic vinculats amb el patrimoni, robatoris amb violència, robatoris d'apliment, furs, d'una baixada d'un 10,7%. Nosaltres treballem en comparatives de 4 anys, del 2022 al 2025. Per tant, ens situem en un llit de molt baix i amb una estabilitat consolidada. Això vol dir que les eines que hem fet servir en aquesta direcció, com és el Pla Campà i la saturació de l'espai públic, el desplegament de més mitjans amb l'ampliació de la plantilla, donen resultats. Ara bé, per altra banda, hi ha una altra cara. Que és la que està vinculada amb la delinqüència criminal organitzada a nivell internacional, que en aquests darrers mesos ens ha donat molta més feina de la que esperàvem. I, a més a més, contribueix de manera molt negativa, molt negativa, sobre la percepció que té la ciutadania, perquè, evidentment, ho fan a primera hora del matí. En qualsevol lloc, en un dispositiu, que mai, mai tindrem tanta policia desplegada al conjunt de la ciutat de Barcelona,

perquè és fruit d'una visita que requeria d'una operativa de més de 5.000 Mossos desplegats pel territori, i per tant això ens posa davant d'una situació que requereix més mitjans per fer més i millors investigacions. I d'aquí quan parlem de l'ampliació de la plantilla de Mossos també va adreçada a aquesta especialització, més coordinació internacional, perquè normalment aquests delinqüents criminals estan operant al conjunt del territori i al conjunt d'Europa, I, per altra banda, hem d'intentar, per tots els mitjans, que no consolidin infraestructura al nostre país, com ha passat, per exemple, en el cas de Suècia, com ens ha passat en algunes ciutats com Malmö o, per exemple, Estocolm, amb la dinàmica d'aquestes bandes criminals que. Principalment el seu negoci gira al voltant de la droga, doncs provoquen aquestes situacions tal de tals, no?, i que perjudiquen molt aquest vincle de confiança que a través de la política pública de seguretat doncs hem de desplegar les institucions, no? Dius, vale, sí, les dades són bones, ja tinc menys furs, els furs baixen una barbaritat, els delictes contra el patrimoni baixen sostingudament, però tenim aquest tema i l'hem de poder abordar amb la màxima diligència, sobretot perquè perjudica molt a la percepció de seguretat que té la ciutadania i trenca aquest vincle de confiança tan important que s'ha de donar amb el conjunt de les institucions per donar la resposta adequada a un fet d'aquesta letalitat. Tot i així.

Catalunya, i crec que això és important dir-ho, se situa amb uns percentatges de criminalitat i d'homicidis molt baixos. El 2025 el vam tancar amb 0,69 casos per 100.000 habitants. I que també cal situar-ho tot dintre.

Les cifres són bones, però hi ha un problema, com vostè deia, de percepció i després de perill que això pugui acabar d'establir-se aquí. És a dir, què és el que faran perquè això no passi. Una de les peticions que fan és endurir les penes, per exemple, i presentaran alguna mesura en concret pel que fa a les penes.

A veure, aquí tenim dues qüestions que crec que són importants i les hem d'abordar dintre del debat, que ha de concloure, sota el nostre punt de vista, en una reforma quirúrgica d'algunes qüestions vinculades amb l'activitat d'aquests col·lectius. Per una banda, l'atinença d'armes de foc, Hem d'incrementar la pena per pertinença i per exhibició, especialment, que puguis anar a presó si t'agafen. És a dir, que puguis anar a presó, ara és complicat. I per altra banda ja sabem que és més difícil, perquè aquí hi ha un debat paral·lel, que té a veure amb la producció i l'exportació de marihuana. Com a negocis a l'engròs, no el consum personal, sinó negocis a l'engròs, vinculats a estructures criminals, a multinacionals del crim organitzat, que, òbviament, generen un problema comunitari de salut pública. I, per tant, davant d'aquesta situació, nosaltres també considerem que cal agravar les penes, perquè el cas de la marihuana és un cas que afecta de manera molt clara a Catalunya. Però com ho faran això? Perquè això depèn del govern central. Sí, és aquest debat el qual hem d'obrir, hem de parlar primer amb els diferents grups parlamentaris i hem d'intentar acabar aquí. Mentre arribem aquí, és a dir, aquests plantegen reformes legislatives, ja està, no, no, no. Mentre arribem aquí, hem de reforçar la nostra estratègia policial d'aquí. La saturació d'espai que vam fer l'altre dia, que va orientat sobretot a generar seguretat en la població. És a dir, que no es trenqui la confiança amb la ciutadania i les seves institucions i amb la protecció de la seva seguretat. Aquí, doncs, la importància de saturar l'espai, que hi hagi presència policial, que hi hagi una estratègia que permeti treballar de manera preventiva en algunes zones o en les quals ens preocupa les derivades que tot això pot provocar sobre aquesta percepció de seguretat. És a dir, presència policial, saturació, prevenció, investigacions i coordinació. Nosaltres treballarem amb aquests vectors i reforçarem aquests vectors. Ara, també considerem que necessitem aquests canvis per ser més eficients també policialment. I aquest és un dels temes amb els quals nosaltres no podem obviar la necessitat d'obrir aquest debat i d'arribar a aquestes modificacions.

Eduard Sallent, l'excap de la policia, va venir a aquest programa, deia això sobre la situació que està vivint a Catalunya. Hi ha grups organitzats

a Catalunya i el risc de futur que tenim és que aparegui una màfia autòctona. Les màfies que hem tingut fins ara són màfies que venen de fora. Són màfies que majoritàriament poden estar relacionades amb el cultiu de la marihuana.

Aquesta és la principal preocupació, més a mig termini, consellera, que vostè té, que hi hagi una màfia autòctona catalana arran d'aquestes organitzacions criminals que vostè deia?

El problema, tal com diu l'Eduard Sallent, és que ens podem trobar que aquestes màfies organitzades, que són indústries criminals vinculades al tràfic i a la creació de droga, poden ser reaplicades per grups de criminalitat baixa, és a dir, que poden reaplicar l'ús de les armes de foc per la facilitat de l'accés a les armes de foc per fer actes intimidatoris. I això també ens preocupa. És a dir, penseu que vam entrar a la conselleria i vam presentar el programa d'espai lliure d'armes blanques. Que aquí, ja sabeu, i us ho han explicat en entén algunes vegades els professionals que estan al capdavant, l'intendent Toni Rodríguez ha explicat moltes vegades la importància de retirar armes blanques per aquest efecte contagi cultural, social, que algú la porta a sobre sense saber que l'ha de portar a sobre, però quan té una baralla en comptes de donar-se dos cops de puny, treu la navalla i tenim un drama major per la letalitat que pot tenir una arma blanca. Aquesta delinqüència de perfil baix vinculada al petit menudeig de droga feia servir a vegades l'arma blanca, però ara, amb la facilitat d'accedir a l'arma de foc, també fan servir trets intimidatoris fins ara, entre diferents grups, per qüestions vinculades al negoci de la droga. Per tant, important, ho he dit, i ho deia també l'Eduard Sallent, és molt important que no permetem, per una banda, que consolidin estructures i infraestructures aquí a Catalunya. I això requereix molta coordinació policial i requereix molta investigació que ens permeti evitar que es consolidin aquí, com a d'altres països europeus. En paral·lel, hem d'obrir el debat per endurir la legislació per fer més difícil que puguin establir-se aquí sense que tingui conseqüències, és a dir, que se sentin impunes, per altra banda. Això és important també remarcar-lo. I hem d'evitar l'efecte contagi per l'accés a les armes de foc, a alguns grups que no tenen la letalitat que poden tenir aquests grups organitzats, però sí que poden intimidar amb arma de foc i generar aquesta sensació d'inseguretat o provocar efectes col·laterals sobre la població, que és el que més ens preocupa. És a dir, fins ara la sensació que tens és que són litigis entre ells, però clar, fins que algun dia passi

algú per allà. Per resultar ferida una nena de 10 anys, per una bala perduda en aquest cas a la dona. Allà mateix, efectivament. Què més en sabem d'aquest cas? Això fa més de dues setmanes.

Està igual que estava. És a dir, estem investigant-ho i hem de veure què hi ha aquí. Són investigacions normalment complicades i llargues, això també ho hem de dir. No són investigacions fàcils.

Hi ha un element també, consellera, que més enllà de la percepció també hem de lluitar, que és. Molta gent es preguntava com pot ser, i vostè ho deia, que un dia en què hi havia molta seguretat al carrer, davant d'una comissaria de la policia, a 800 metres d'on passava el papà mòbil, a la tarda. Doncs un senyor vagi allà a cara descoberta, dispari un tret al cap d'una persona, se'n vagi i aquest assassí encara no s'ha trobat.

Perquè no respon a un patró predible dintre del que és habitualment l'operativa policial. Això també els professionals ens ho diuen, no? És a dir, és molt difícil determinar el patró que hi ha al darrere d'aquest tipus d'operacions. Normalment és molt difícil també acabar amb les detencions d'aquests tipus de personatges sicaris o assassins a sou. Perquè són gent que ve d'un altre país, ve aquí, fa la feina i se'n va. Es poden donar diferents casuístiques. Això ara està sota secret d'actuacions i per tant tampoc no podem fer massa especulació, però són diferents casuístiques les que es poden donar. El que sí que treballem amb una hipòtesi és que els sis casos, aquests sis casos d'homicidis recents que hem tingut, estan relacionats probablement tots ells amb aquestes qüestions que estem abordant avui aquí, és a dir, negoci de la droga i grups organitzats.

Vostè, hem d'acabar perquè vostè ha marxat aviat perquè té Consell de Govern, però apuntava un element que crec que és interessant, que és la coordinació europea. És a dir, creu que aquí hi ha molta més feina a fer? Que avui en dia hi ha una mancança per trobar, identificar aquestes persones perquè no hi ha una col·laboració prou sòlida europea?

Jo crec que aquí tenim recorregut de millora. De fet, demà, demà és 17, oi? Demà es fa, en el marc del foro de la seguretat urbana, es fa una trobada a Brussel·les de la importància de la coordinació. De recursos i de la coordinació d'informació, també des de l'àmbit local, que és on habitualment succeeixen els fets. Els fets sempre estan localitzats, és a dir, són globals però es localitzen, no? I poder treballar amb aquestes estratègies, fins i tot, doncs, es parla de la possibilitat, i això també ho apuntava el comissari Chacón, de disposar d'una traçabilitat balística, és a dir, de veure, i això doncs és tasca que s'ha de fer a l'àmbit europeu. I hem de reforçar totes les investigacions que es puguin portar des de l'àmbit europeu i aquí, en el nostre país, fer-los difícil que es puguin assentar i que puguin consolidar estructura. Això és un dels objectius amb els que estem treballant amb més determinació. Dues últimes qüestions breus.

Recentment l'Audiència Provincial de Barcelona ha obligat també a investigar una actuació policial en el marc d'una protesta pro-Palestina a Barcelona. Considera que diverses persones podrien haver patit lesions a causa de l'ús de gas de pebre en una de les actuacions policials, diu desproporcionada. Com va veure vostè, conseller, aquella actuació?

Amb les actuacions d'ordre públic sempre tenim els matisos, aquests matisos que en formen part de les diferents versions i opinions. En aquest cas s'ha tornat a reobrir el cas, per tant hem d'esperar a veure què es conclou amb la investigació. Sempre s'ha d'utilitzar la mínima força. Però hi ha situacions en les quals, en l'anàlisi de la proporcionalitat de l'ús d'un o d'altre mitjà, s'encerta més, s'encerta menys. Habitualment això ha d'estar subjecte a protocols, ha d'estar accionat a partir de la decisió del comandament. Totes aquestes variables han d'estar incloses dintre de la intervenció i, per tant, doncs, home. Si això serà reobert, doncs haurem de veure quines conseqüències té, o si es torna a tancar, i és que hem de veure. Perquè tot el que digui jo ara mateix, és opinable o no és opinable, això està judicialitzat, hem d'esperar. Nosaltres sí que intentem, i això sí que és la manera de treballar habitualment des de la prefectura, és fer servir la mínima força possible. Ara bé, a vegades hi ha tota una sèrie de circumstàncies que, poden portar a fer servir eines de dissuasió que no són probablement les més populars i aquest és el gran problema de l'ordre públic i habitualment Mossos d'Esquadra sempre treballen protocols el menys lesius possibles fer servir la mínima força possible però no sempre es pot aconseguir. Deixem preguntar-li,

ja per acabar, ara sí, per la prova pilot per desplegar Mossos a les escoles i instituts. En quin punt es troba? Quines valoracions en fa? El que li han fet arribar fins ara?

Bueno, a veure, la prova pilot dels Mossos en el projecte de convivència, poder ajudar en algunes qüestions amb les quals es troben els equips directius, doncs, com bé sap, va florar en un moment totalment inoportú. I un projecte que podria haver tingut tota una sèrie de bondats, de fet. No neix d'un despatx sinó que neix ja d'una pràctica que s'estava fent des de l'àmbit local que es feia amb les policies locals recordin tot el projecte dels agents tutors que alguns municipis ja estaven desplegant i per tant va néixer en un moment malauradament. Inoportú i ara ha entrat en una via, anem a dir, de paràlisi. Llavors hem de veure si realment es podrà reprendre en un futur quan ja s'hagi resolt el conflicte, si té sentit fer-lo i nosaltres creiem que sí, nosaltres creiem que sí, perquè no és asseure a un mosso en una classe a estallar ni a registrar motxilles ni res d'això. Res d'això, sinó que simplement és un agent amb vinculació amb la comunitat educativa i social i familiar que pot ajudar, que pot aportar la seva visió en el que seria la resolució d'alguns dels conflictes amb els quals els equips directius es poden trobar, conflictes que poden tenir a veure amb una situació de vulnerabilitat familiar, que es pot detectar, una situació de maltractament d'algun adolescent o d'algun jove en el seu entorn familiar, que són recursos en els que habitualment els nostres equips estan formats en mediació i poden aportar aquesta visió. Creu que és útil però no va ser oportú. Bueno, és que va néixer, pobre meu, en un moment de conflicte que era inviable que pogués prosperar. Realment és una llàstima.

I ara sí que acabo, de veritat, perquè té tothom que m'està empenyent perquè ha de marxar al Consell de Govern. Fa un mes vostè va compareixer amb el director de la Policia, Josep Lluís Trapero, al Parlament per anunciar que investigaria l'infiltració d'agents dels Mossos a l'Assemblea de Docents. S'està investigant, entenc quins passos s'han fet,

com està la investigació? S'ha obert una IR per poder ordenar tota la informació vinculada amb la presa d'aquesta decisió, que ja vam dir que era una decisió operativa, que òbviament té repercussió política perquè és maldestra i està mal enfocada i tot el que ja hem dit. I al mateix temps hi ha un contenciós obert per part d'un dels sindicats. Crec que els dos sindicats finalment han presentat el contenciós i hem presentat tota la documentació que se'ns ha demanat. Consellera de Interior, Uriah Parlón. Gràcies per acompanyar-nos.