Patacada republicana als Estats Units: "Ara haurem de comprovar si Trump es comporta"

¿Cómo estás? ¿Dónde es usted? ¿O si viven aquí, entre Washington y Texas? Está contento por Telerico.

¿Habla un poquito español? ¿Y qué hacen aquí esta mañana? ¿Qué está pasando aquí? ¿Qué quieren decirle al presidente? En inglés.

¿Qué quiere decirle al presidente Trump?

Diu que la gent ha votat com si Trump s'hagués presentat a les eleccions d'ahí, que no es presentava. Thank you very much. I que això és el que ha fet la població, votar com si fos ell a la butlleta. Tinc aquí una altra senyora. How are you? I'm very good, thank you. Where are you from? D'Untes. Ha estat aquí dos anys amb Trump, fent el que vol. ¿Qué pasará ahora?

Que diu que espera que

el Congrés ahora pugui aturarlo en algunes de las cosas que se ha intentado hacer.

Quiero decir, específicamente aquí en D.C., donde él quiere construir un arco, donde él quiere, en Haines Point, que es donde está el Golf Course del Potomac del Oeste, que los residentes de D.C. usan, el estímulo es de que un millón de personas al año usan ese parque, y esperamos que el Congreso pueda rellenar algunas de las cosas que él quiere hacer.

Hold on, let me translate. Aquesta senyora que viu a Washington DC diu que volen aturar-lo, per exemple, a construir un arc d'aquests que es volia fer, com si fos l'arc de París, o un camp de golf que vol fer en un parc que feien servir als ciutadans, eh?

I espera que a nivell nacional es recuperin programes de benestar social, d'ajudar la gent a arribar a tenir accés a menjar o a medicaments. ¿Es un día muy feliz para usted?

Sí, que està molt contenta i que ha superat les expectatives. Això és als peus de la Casa Blanca. Marta, aquella aitana que teniu a la redacció de Cartó Pedra.

Sí, de Cartó Pedra, de Cartó Pluma, potser. No, Cartó Pluma, exacte. Si fos Pedro, ho tindríem una mica difícil.

Doncs aquí hi ha un Donald Trump, també de cartró ploma, amb un cartell que diu, t'estic robant. Ai. I així, o us estic robant. A mida real, també? Sí, sí, jo crec que és a mida. Potser aquest és una mica més baixet, jo crec que Trump és una mica més alt que això, però vaja, si fa o no fa.

I molta música, eh? Si sentim mi gente, de J Balvin.

Sí, és que aquí tenim altaveus i música, hi ha certa celebració als peus de la Casa Blanca. Una fan zone. És la fanzone dels demòcrates que durant dos anys s'han hagut d'amagar a casa perquè no els agradava el que veien i ara de cop i volta han pogut sortir. Mira, deixa'm saludar també aquí, que m'acompanyen. Anem tots de negre avui. No sé si estem de dol perquè s'han acabat les mitjans. Antònia Crespi del diari Ara, bona tarda. Edu Ribas de l'agència EFE, bona tarda. A quina hora vau anar a dormir? Jo a les 3 del final. A les 3? Encara. Sí, sí, no.

Hem pogut dormir una mica. Encara, Edu.

Jo sobre dos quarts de 3. O sigui, bastant contents.

Esperàvem no dormir tant. Més o menys. I mira, que tenim a Texas el nostre corresponsal que ha encertat, perquè va dir, mira, la nit electoral on puc anar, on puc anar, on podem anar? Doncs, home, anem a arriscar i anem a buscar un lloc on, si passa el que diuen que passarà, sigui una bomba. I ha passat. És a Texas. Oriol Serra, bona tarda. Sí, bona tarda.

Sí, sí. Bona tarda. Aquí, bon dia, són les 9 del matí, però bona tarda, Catalunya, no?

I com es lleva Texas l'endemà de. És que el que ha passat a Texas és molt fort, perquè els demòcrates ho han guanyat tot. Sí, sí, tot, tot.

Mira, a Austin, on soc ara mateix, a la capital, el sol brilla d'una manera superagradable perquè ni tan sols fa aquella calor xafugosa que feia els darrers dies. Per tant, és un dia magnífic que acompanya aquest nou despertar, perquè és un nou despertar per a aquest estat dels Estats Units a tots els nivells, efectivament, amb un James Telerico que no només ha guanyat les eleccions, ho ha fet amb un avantatge brutal. Penseu que ha aconseguit 5,4 milions de vots. Mentre que el seu rival, Ken Paxton, del Partit Republicà, n'ha aconseguit 4,2. És a dir, estem parlant de 12 punts de diferència. 12 punts percentuals de diferència. És molt fort. I a més a més, la victòria de Gina Hinojosa, que en podem parlar també,

de la nova governadora de Texas. Sí, anava a dir, jo crec que podem recapitular, perquè si algú es connecta ara, si algú aquesta nit ha estat dormint plàcidament i tot just ara s'incorpora a l'activitat, doncs això és el que hem explicat la passada matinada, des de les dues i fins a les sis, i després encara seguint amb el Ricard Tostrell, pel 3Cat Info i per Catalunya Ràdio. Aquí Francesc Garriga des de Washington D.C. Els ciutadans dels Estats Units tenen, per primera vegada, l'oportunitat de fer-li saber al president què pensen.

Hem anat veient un país que es anava cansant progressivament d'aquesta manera de governar de Trump. La mobilització demòcrata és molt més gran que la republicana. Cada cop que surten actualitzacions hi ha molta cridòria i molta alegria.

Els demòcrates ho tenen molt ben encarat per guanyar la cambra de representants i el Senat, que era on la cosa estava més ajustada, ara mateix comença a pintar-li molt bé també el partit opositor a la Casa Blanca. Amb el que tenim ara, això pintaria. Això és una barbaritat. Vaja, a massacre absoluta.

I set carreres del Senat. Això no és una onada, és un tsunami. És una manifestació de cabreig cap a les polítiques de Donald Trump. Està florant l'Amèrica de l'esperança.

Se siente la emoción, se siente la energía, es una noche increíble.

Aquesta nit, per als demòcrates, és com si el Barça ha guanyat cinc títols, no? És que.

Ignacia Bat, ¿qué diu el president?

Jo no estava a la papereta. Si hi hagués estat, hauríem guanyat de golejada. Gràcies per la seva atenció, signat president Donald J. Trump. I la nit comença a pintar blava, blavíssima.

Els demòcrates controlaran el Senat i controlaran la cambra de representants. Li han girat l'esquena a Donald Trump i li han dit que no els agrada el que veuen. La nit del plebiscit sembla que serà una bufetada històrica com no ens hi podíem ni imaginar. Doncs ara ja ens ho podem imaginar i veig l'Edu i l'Antònia amb el mapa encara obert perquè no ha acabat l'escrutini i encara hi pot haver més bones notícies pels demòcrates, més males notícies per Trump. Edu, com ho tenim això?

Realment sorprenent, no? Perquè estem veient que llocs que no esperàvem que serien disputats, com per exemple Mississippi, ara mateix estan liderant el candidat demòcrata per menys de 100 vots, i seria realment un canvi històric si aconseguissin guanyar Mississippi i ampliarien encara més aquest tsunami del que estem parlant,

no? I Alaska, que segurament encara trigarem, no sé si 10 dies, a certificar el resultat, però que deixaria una configuració, Antonia, impensable.

Sí, sí, de fet, seria ja, què, 56, casi, els cons del Senat, 57.

No, no, ara són 54, si sumes Alaska són 55, i si arribes a fer la campanada a Mississippi són 56.

A més, la millor cosa que ha pogut passar és aquesta, perquè Alaska, amb tot el tema del litigi que hi havia hagut, amb les paperetes, amb l'altra d'en Sullivan que teníem, que Trump deia que la gent s'equivocaria votant, ja no és important si perden o guanyen a Alaska els demòcrates Trump, no pot sortir amb la idea de que hi ha, i no, és que aquesta contesa hi ha hagut frau, perquè tanmateix el resultat és pal mari, vull dir.

Clar, i més que tram, ara sortir a dir que hi ha frau, quan tu tens el control de totes les branques del govern, des del legislatiu a l'executiu, i que tenies fins ara controlats molts dels estats, no s'aguanta per enlloc. És a dir, que ara el relat potser haurà de canviar també una mica.

Bé, realment tampoc ens hauria sorprès si ho hagués dit, perquè el 2020 va perdre les eleccions. Contra Joe Biden i estan al poder i no va voler acceptar la seva derrota. Però ara realment és que els resultats són molt contundents. No sembla que hi hagués ninguna manera de justificar algun tipus de frau electoral. El missatge dels votants ha estat claríssim.

I Oriol, tu ara ets a Texas, però entenc que, vaja, segur que tornaràs a Washington, bàsicament, perquè tens la casa i la família aquí. Què esperes trobar-te? Què esperes trobar-te a partir d'ara i com creus que això s'articularà fins que no hi hagi el canvi efectiu a principis de gener?

Bé, ara entrarem en aquest impàs. De moment hem vist un Trump que ha suavitzat bastant la situació amb aquella felicitació que feia ahir a última hora de la nit al partit rival. Penseu que Trump fins al darrer moment encara ha estat recordant que ell havia guanyat tres eleccions. És a dir, que els demòcrates havien fet trampes en les eleccions que va perdre contra Joe Biden. Per tant, és important que la reacció de Trump hagi estat aquesta i no una altra, perquè ens les esperàvem de tots colors. I bé, això és la primera bona notícia. A partir d'ara, els demòcrates hauran de demostrar que s'han guanyat el vot, aquest vot que han aconseguit, aquest tsunami de vots que han aconseguit. I que han fet que aconseguissin capgirar estats que han estat feus republicans durant molt de temps, durant dècades en casos com per exemple el de Texas o Kansas, i a partir d'aquí tots dos partits s'hauran d'anar situant. Haurem de també conèixer qui acabarà sent el portaveu de la majoria al Congrés, haurem d'anar a veure com se situa tothom, però crec que ara vindrà un moment en què haurem de comprovar si Trump es comporta o si Trump fa la Trump i aplica allò de la gorra aquella que va publicar ahir amb la paraula Beto al damunt, no?

Això ho anirem veient, evidentment, a partir d'ara. I a Òstia, la nit, com ha estat? Perquè ahir, a mi em va. Un dels meus moments on vaig ser conscient que això era molt bèstia és quan surts al carrer i et trobes a cotxes amb els clàxons, com quan el Barça guanya una lliga i surten a celebrar-ho pels carrers dels pobles i ciutats de Catalunya.

Sí, sí, va ser sortir d'una de les Watch Nights del Partit Demòcrata i veure com la festa continuava al carrer i mira que aquí als Estats Units normalment a partir de certa hora ja no es pot anar a sopar, ja no hi ha ambient al carrer. De fet, els dies anteriors havia vist els carrers d'Austin força apagats, però és que allà vaig veure cotxes amb gent penjant per les finestres. Amb els clàxons, vaig veure gent ballant als passos de vianants i els cotxes acompanyant-los amb els clàxons. Era ambient de victòria del partit de futbol local. O sigui, unes ganes de celebració molt, molt accentuades en una ciutat que també hem de dir que és una bombolla demòcrata dins d'aquest estat republicà fins ara que ha estat Texas, però. La gent tenia moltes ganes de desofegar-se, perquè realment s'ha arribat a una situació d'estancament, sobretot a nivell econòmic. Les butxaques dels nord-americans no donen permès a l'hora d'omplir el sistema de la compra, a l'hora d'omplir el dipòsit d'enzina. És un veritable drama en un país que depèn de l'automòbil. I també hi ha una persona aquí, en aquest estat de Texas, que podríem dir que també patirà, o hem de pensar que patirà una mica, si més no, que és Elon Musk, l'home més ric del país, perquè clar, aquestes eleccions amb ell li poden sortir molt cares si tenim en compte tots els contractes.

De moment ja li han sortit cares, ja li han sortit cares perquè ja ha abocat molts diners per evitar que passés el que ha acabat passant, i a partir d'ara els contractes del govern, bé, veurem si li poden caure o no, però que li costarà més aconseguir-ne de nous. Ara ens estàvem movent aquí amb l'Edu i l'Antònia perquè va apareixent gent amb altaveus i no sabem on anar per evitar que la música se'ns mengi les paraules. Heu sortit de festa, digueu la veritat. No, no, anàvem cap a un costat. No, que aquí hi ha un altaveu. Pere, Pere, tira enrere. No, que aquí hi ha un altre altaveu. I anàvem passant d'una cançó a l'altra. Ara sí que hem trobat una ubicació una mica més. Ara sí, eh? Mira, mira, mira. Aquest és el so de Washington un dimecres a les 8 del matí. Ai, que encara escola, ara. Sí que escola, sí, no podem fer gaire silenci. Un matí assolellat, un matí de ressaca, també, i un matí de molta feina. Edu, quants anys portes tu aquí a Washington? Jo, quasi cinc anys. Cinc anys. És un despertar molt diferent al del 2024, aquest.

Home, totalment, res a veure, res a veure. El 2024 també va ser una victòria molt contundent, però de Trump i de l'altre costat. I es van obrir moltes incerteses, no? No sabíem molt bé què passaria. I és realment sorprenent com en dos anys han cremat, o Donald Trump ha cremat el capital polític fort que que havia tingut fa dos anys i ara hem vist com ha perdut molts votants, sobretot votants de la comunitat hispana i llatina que li van donar un suport important fa dos anys i que ara realment han emès aquest vot de càstig per el tema de la política migratoria.

I ara l'Edu, l'Antònia i l'Oriol hauran de començar-se a preparar perquè aquí, quan s'acaba una elecció, ja arrenca la següent, i ara començarem a parlar molt del 2028. I de qui serà el candidat demòcrata? També, qui serà el candidat republicà? I ara tampoc val la pena començar a especular, però sí que, Oriol, ens hem de familiaritzar potser amb alguns noms que estaria bé tenir-los controlats, com són John Ossoff, el candidat i senador de Georgia, com és el mateix Talarico, tot i que potser és una mica prematur, però que serà també un dels noms que sortirà. Hem d'anar començant a explicar aquests perfils, eh, Oriol?

Sí, sí, haurem d'anar fixant-nos en qui poden ser els candidats en aquesta cursa. James Talarico jo el marcaria en negre, en negreta, vaja, perquè el que ha aconseguit aquí és històric, però també és la manera com ho ha aconseguit, la manera com ha aconseguit ampliar la base demòcrata, com ha arribat el vot jove, com ha arribat aquest vot que comentàveu ara, el vot hispà, que és importantíssim a Texas, és el 30% de l'electorat, que de seguida està dit, i per tant el que ell ha fet aquí també s'ha vist amb efecte dominó a la resta del país i d'alguna manera aquest vot hispà, aquest vot llatí que en diem ha capgirat la truita fins a cert punt també, perquè quan parles amb ells moltes d'aquestes persones d'origen llatinoamericà havien confiat en el moviment MAGA. Qüestions relacionades amb les seves conviccions cristianes. Gent que et sorprenen amb idees molt, molt conservadores i que s'han deixat convèncer per aquest missatge pràcticament apocalíptic sobre la mutilació de nens, perquè això sempre en paraules de Trump, que els demòcrates. Canviaran el gènere dels vostres fills a les escoles.

Els enviaràs a l'escola que es diu Tim i et tornarà dient que es diu Clara.

I que te li hauran quedat el sexe al teu fill sense saber-ho. Però això la gent s'ho creu, eh? S'ho creuen, ho compren, i el que sí que ha passat és que, per altra banda, hi ha hagut la qüestió de la política migratòria amb actuacions gravíssimes per part dels agents d'immigració, dels AIS, i això els ha acabat fent de cantar pel vot demòcrata, però quan ens fixem en aquestes qüestions que tenen més a veure amb les conviccions religioses, doncs aquí és on Trump s'ha fet un tret al peu i on líders locals, en aquest cas com James Telerico, ho han sabut aprofitar molt bé. Aquí hi ha qui pensa que serà el candidat, ja es dona per fet que ha començat la cursa de Telerico cap a la Casa Blanca passant pel Senat, evidentment.

Jo ho veig una mica precipitat, algú que encara no ha posat els peus al Capitol i pugui ser candidat a les presidencials, però, com diu l'Oriol, això tot just comença i, per tant, veurem. Oriol, avui encara et quedes a Austin? Passaràs el dia a la capital de Texas? Sí, sí, sí. El vespre tens una cita. Amb els ratpenats. Amb els ravens, és veritat. Aquí hi ha unes colònies de ratpenats, que ara no sé a quina hora és del vespre, que de cop i volta surten i es produeix un estol de ratpenats al cel. No, no, no, ratpenats literals, que surten i. Mira-ho, no sé a quina hora és, però cada dia a la mateixa hora els ratpenats van d'un lloc a l'altre de la ciutat i els veus volant pel cel, que així de lluny no fan tan fàstic. I per tant, vaja, a mi.

M'hi fixaré, m'hi fixaré amb els pets. Espero no convertir-me jo en un Batman. Però, escolta, aquí hi ha una brometa que es fa molt, que no sé si l'heu sentit ja a Washington, que és que Trump diu que volia canviar de règim a l'Iran i on ho ha aconseguit és aquí a Texas. Sí, sí. Ho he sentit això per allà?

Sí, ho vaig llegir la nit. Si diu que ha arribat abans el canvi de règim a Texas, que té era. Doncs, efectivament. Oriol Serra, que tinguis una bona jornada a Austin, que tinguis una bona tornada a Washington, t'ho hem deixat tot net i polit, et deixarem al despatx com l'havies tu deixat, i per tant no podràs tenir queixa, i ens veiem a la propera. Un abraçada forta. Una abraçada, Oriol. Apa, adéu. Antònia, Edu, gràcies per acompanyar-nos aquest matí de ressaca postelectoral i també que, no ho sé, que sigueu capaços de mantenir el ritme que us imposarà el president i també d'explicar-nos a través de l'agència EFE i del diari Ara el que ve ara, que serà també divertit. Sí, sí, serà molt divertit ara veure els demòcrates què fan. Antonia, moltes gràcies. A vosaltres. Edu Ribas, moltes gràcies. A vosaltres, moltes gràcies. Ha estat bonic retrobar-vos.