Patri, abans de final d'any

Hola i benvinguts al Fem Futbol, el podcast de Catalunya Ràdio sobre les competicions femenines. Tinc una renovació, un pòquer i un país per tu. La renovació és una molt desitjada, la de Patry, perquè el Barça preveu poder-la tancar abans de final d'any. Us explicarem com ha crescut l'optimisme al club al voltant d'aquesta negociació. El pòquer, el que va marcar a Pina al Barça-Madrid. A solitjar el nivell d'intocable d'aquest Barça, en parlarem. I el país és Sankits i Nevis, el país d'origen de Finesse Brown, l'heroïna de l'Espanyol aquest cap de setmana, amb el seu gol al minut 101, que va servir perquè sumessin els tres punts davant l'Alavés. Comencem.

Fem Futbol. Un podcast del Departament d'Esports de Catalunya Ràdio. Presentat i dirigit per Sònia Gelmà.

I amb moltes ganes de parlar del clàssic del que vam viure diumenge al Camp Nou, ja tinc aquí les col·laboradores del Fem Futbol. Maria Ticas, com estàs? Molt contenta. Bona conversa amb l'àrbitre que vas tenir abans del partit. Si arribo a saber com aniria l'àrbitre, ja. El Piazza m'ha explicat com era una estirada de samarreta per baixar. En tot cas, tampoc va tenir incidència en aquest 7-0 del Barça al Madrid. També aquí l'Andrea Ors. Ors, seguim el carro de la Cindy. No n'hem baixat mai, eh? De fet, l'hem conduït durant tot aquest trajecte. Cindy Pilotador. Quina edat té, Cindy, ara mateix? En té 19. Imagina't si té temps, tard o d'hora la guanyarà. Ens l'acumulen. De fet, estarem entre el públic. Quan la reculli. I també aquí la Paula López, la nostra exfutbolista i l'única d'aquí que ha jugat contra una tetragolejadora en un clàssic. Sí, sí, que ha jugat contra ella i que ha jugat amb ella. Ha jugat a la Selecció Catalana amb ella, no? No, no, Pina Gol, Pina Gol. En parlarem del seu olfacte golejador. Fetes les presentacions, obrim joc i fem futbol.

De seguida remetem la ressaca dolça d'aquest clàssic, però abans hem de parlar del futur de Patri, perquè a l'últim episodi, no ens hem d'enganyar, patíem, perquè l'havíem sentida i no feia bona pinta, però els últims dies hi ha hagut un gir cap a B. Recordem on ho havíem deixat. Ara fa unes setmanes la vam entrevistar al Tot Costa. 2 de setembre la resposta va ser oberta i diríem que tèvia, a més tenint en compte que ja s'hi havien reunit en un parell d'ocasions.

Evidentemente me gustaría deciros, hablar de esto lo antes posible, pero como te digo, yo estoy centrada en el día a día y en el momento que podamos hablar de ello, sin duda lo hablaremos.

Això era el 2 de setembre. Pel que ens expliquen, les negociacions han avançat i, de fet, si vau sentir Patry just abans del Clàssic, el to de la resposta no tenia res a veure, molt més concreta. Bona sintonia amb el club i amb ganes de poder donar notícies aviat.

Estamos en conversaciones, las conversaciones por parte de las dos están yendo muy bien. Espero, y ya sabéis cómo soy, que soy de palabra, espero dentro de poco ojalá poder hablar más de ello. Es verdad que estoy muy centrada en los partidos y en los partidos importantes, pero las conversaciones van muy bien.

I ara el que al FemFutbol us podem afegir és que el Barça té la ferma intenció de tancar la renovació abans de final d'any. Abans de final d'any, segur, ens diuen. Abans que la mateixa Patry sigui lliure de negociar amb qui vulgui, recordem, a partir del gener, perquè acaba de contractar l'estiu venent. Però el més important, el club són optimistes respecte a obtenir el sí de la jugadora, malgrat que encara hi ha qüestions que ens diuen que els separen i que s'han d'acabar de tancar, òbviament, per assegurar que es pot fer en breu. En tot cas, la renovació de Patry, diríem que ha virat de color, perquè ara fa unes setmanes ni el club ni el seu entorn eren del tot optimistes. Per tancar la situació, Marc Vives, amb la Maria Ticas, ara fa uns dies al diari Esport, parlant de totes les renovacions, deia això.

No puedo decir timings, pero que más pronto que tarde pienso que vamos a poder renovar a todas aquellas jugadoras que consideramos imprescindibles para el proyecto.

Y es evidente que la que consideran la millor migcentra del món es una de las jugadoras imprescindibles, és a dir, Marc Vives, també deia fa uns dies, oficialment, per dir-ho així, que eren optimistes. Tu que el vas tenir al davant, Maria, et va semblar que realment estan convençuts que la poden convèncer, que la poden renovar?

Sí, totalment, i a més segurament amb diferència amb el que havíem pogut parlar amb ell feia un temps, uns setmanes o fins i tot mesos, i per mi la gran notícia és sobretot que hi hagi una voluntat de seguir per les dues parts. Crec que el Barça era conscient que si volien retenir Patry com a pilar del projecte, crec que ara són conscients que Patry ha de ser el pilar del projecte, que havien de fer un esforç i crec que també veient una mica les declaracions de Patry, perquè jo crec que Patry simplement és molt prudent amb aquestes coses i tampoc em semblava tan negatiu tot el que deia, però sí que era com no en vull parlar perquè encara estem negociant i no vull dir res que pugui generar especulacions o el que sigui, llavors ella. Jo crec que simplement, com que no era molt. No volia parlar de més.

Per mi la diferència és que el dia que l'entrevistem, quan li repreguntem respecte si ho vol tancar aviat, diu, és que no sé què passarà i per tant no vull afirmar res. I en canvi, ara fa uns dies ja era, espero poder tenir notícies aviat i fa la sensació que tant l'una part com l'altra el que volen és no allargar més del compte aquest xariado.

Sí, al final, el que ella vol seguir, evidentment, també està contenta amb com s'estan fent les coses, amb el projecte, veient com està funcionant, evidentment, tot el tema de les joves. Crec que, en general, també al vestidor del Barça hi havia una mica un dubte de com seria el Barça sense l'Èxia, i crec que la sensació generalitzada de jugadores que potser tenien dubtes una mica del projecte és que estan molt contentes amb com s'estan fent les coses. Però és que no, perdó, eh?

No, no, que crec que al final s'està demostrant que el Barça va molt més enllà d'una única jugadora, sinó que tot el conjunt, tot el que els envolta, per exemple, Patri, Pina, jugadores tan determinants com elles, fan que el projecte del Barça continuï sent un projecte molt il·lusionant, perquè crec que l'Èxia, a part que és molt bona, potser no hauria estat tan l'Èxia sense la Patri i Harrods al seu costat.

És que la idea del joc està per sobre de les individualitats i això ho hem dit moltes vegades. Cada any el Barça ha tingut alguna baixa molt important d'aquelles jugadores que consideràvem

fonamentals i ha continuat guanyant Champions. I que per mi no hi ha cap jugadora que entengui el joc del Barça com un patri. Per mi és la jugadora estructural. Perquè veient el partit pensava, ostres, no està Alexia, no està Mapi, entre cometes. No està aitana, però està a Patry. És que li dóna sentit a tot. Li dóna sentit a tot i tot envolta a la figura de Patry.

Però no només dins del camp, sinó fora. Perquè la Cindy ens explicava que la Patry li havia dit al descans, quan anaven guanyant 5-0, no hi hauríem de sortir com si anéssim perdent 0-1. I Patry ha agafat, i Vives també ho deia a l'entrevista, que cada vegada veia que s'estava sentint més segura amb aquest rol de capitana. Ja sabeu que a Patry mai li han agradat els focus, mai li ha agradat. Això, ser una mica la cara, sortir a parlar, etcètera, tal, però crec que s'està aprenent molt seriosament aquest rol de capitana, sobretot dins del vestidor, de com motiva les seves companyes, i crec que està sent molt important, per això el Barça, i aquí, el primer impulso d'això va ser Pere Romeu, va dir, jo vull que pel projecte aquest, en un moment tan important, Patri ha de ser la meva capitana, i aquest gest, juntament amb el club que pren consciència d'on important que ha de ser Patri, no només per seguir ella, sinó per moltes jugadores que hauran de renovar-ho aquest any o l'any que ve, de poder assegurar-te a Patry, perquè si no pots provocar un efecte dominó, i crec que en aquest sentit saben que Patry era molt important i van dir, vale, anem a fer el que sigui per posar-nos d'acord, perquè és molt important renovar primer de tot a Patry i després ja vindran. És l'exemple, sí, sí. I a més com ha posat sota la seva aleta a Serrajordi.

Sí, sí. Volia fer un joc amb vosaltres avui a Ramp. Jo crec que totes la posareu. Però el joc és el següent. Jo us ofereixo qualsevol equip, direm, dels que no aspiren a res, és a dir, no podeu ficar aquestes tres jugadores en. Tanfa, l'Ajax, el Haken, que són favorits teus, per exemple, Ors, qualsevol d'aquests. I podeu afegir tres peces, tres només, de la plantilla del Barça, amb les quals penseu que aquell equip passa a aspirar a tot. Hem de dir l'equip? No, tant fa.

A mi és que em feia il·lusió que em pensaven aquí. Quines jugadores trieu? Començo jo. Aviam, jo començaré per. Vaig a sorprendre, eh? Començaré per Kata, perquè és una jugadora absolutament infravalorada i ja em direu què fareu sense una portera del nivell de Kata.

Només vull dir una cosa de Kata. Qualsevol altre equip a qui li fan la pressió que feia el Madrid al Barça aquest diumenge sense una portera com Cata no se n'hauria sortit. No, no, no. És que va treure la pilota tantes vegades.

No he acabat de formar el meu equip, però Cata a mi seria mitja punta. Ella tindria llibertat absoluta. És molt bé. Cata, una d'elles. Cata. Després, evidentment, Patri, perquè em funcioni l'equip al mig del camp, i a dalt em quedaré amb Graham.

Amb Graham. Amb aquestes tres, tu les poses a l'Agex i creus que pots aspirar a la Champions d'aquesta temporada?

Sí. I la Lliga neerlandesa, sobradíssima.

D'acord. Va, tiques. Vale, en la línia vaig a canviar una mica per no ser igual, però evidentment Patrick, que per mi ha sentit a tot. Estava entre Graham i Pajor, però també crec que Graham, perquè al final Pajor si no li arriben les pilotes és més difícil que tingui ocasions, i Graham té la part aquesta, bueno, fa les dues coses, i per no dir cata. Et diré Van Asten. Van Asten, que ja veig que és la nova preferida de fer futbol d'aquesta temporada. Et podria dir Irene, però crec que també mirant una mica futur i edat i tot, et diré. Van Asten. René.

René Van Asten, que ara després parlem de la seva actuació al Clàssic. Paula. I jo,

per això ha vingut la meva pregunta, de rendiment immediat o a futur. Clar. Jo a Paredes, perquè crec que està a un nivell espectacular, Patri i Harro, i per canviar em quedaré amb Pina, amb Clàudia Pina. Pina, molt bé.

Doncs les meves tres eren Graham, Pallor i Patri, jo asseguro la part ofensiva. Després si ens marquen no passa res. No has volgut arriscar gaire. És que si tinc a Patri a l'equip, en defensa no m'haig de preocupar si a tu et marquen, però tu marques més i la millor defensa comença amb un bon atemptat la conclusió, el joc era simplement per dir que totes posem l'equip Patri i després hi ha diverses variacions però totes tenim clar que l'equip es construeix a partir de Patri vinga va, que ara ja sí ha arribat el moment de parlar d'aquest clàssic.

Un resultat històric, 7 a 0. La diferència més gran al marcador és que el Madrid es diu Madrid. 26 clàssics, 25 victòries. I aquí també li suma els partits del tacón. Llavors vosaltres mateixos feu la suma. És molt fàcil, són dos partits més. 28, 27 victòries. 40.000 persones van veure aquest partit in situ al Camp Nou. I 1,3 milions d'euros en facturació, que no està gens malament. És cert que el partit de Champions de la temporada passada, també clàssic entre el Barça i el Madrid, es van arribar als dos milions d'euros de facturació. En qualsevol cas, molt important pels ingressos de la secció als partits del Camp Nou. Del partit en si ja se n'ha parlat molt aquests dies i per tant jo crec que ens podem centrar si voleu en noms propis. I volia començar pel nom de Pina amb aquests quatre gols, nou en el que va de Lliga, un cada 38 minuts. I us volia preguntar si ja la considereu tan intocable com Graham o Payor.

O sigui, aquest nivell. Evidentment, si a mi aquest nivell el nivell Pina top està per davant de moltíssimes jugadores ara, quan Pina baixa el nivell, que és el rendiment mig de Pina clar, aquí és on Kerala no

pot tenir opcions però és que fins i tot Graham l'any passat va baixar el rendiment i és normal per tant, crec que el nivell top totes, i ahir Pina va estar al nivell top, per mi sí.

Ha començat molt bé aquesta temporada, Clàudia Pino. Jo crec que també s'ha agafat una miqueta la motxilleta aquesta de responsabilitat i està tirant molt del carro i crec que això és un acte de maduració com a jugadora, com a companya i també d'ambició de dir, ostres, que tinc la meva oportunitat de brillar i de carregar-me l'equip a les esquenes i, ostres, és que està a un nivell superalt.

És que jo m'imagino Pina la temporada passada, que va estar molt bé en moltes fases de la temporada, però arriba l'últim mes i Salma Parayuelos, que se la menja, però per un rendiment excepcional de Salma,

que no l'havia vist. És que li va molt bé tenir competència a Pina durant, quan li fitxen a algú. No al final de temporada, exacte, i veure, per exemple, sí o sí, quan Mariona estava tan tan tan bé que Pina no jugava tant, però l'any anterior, quan van fitxar Rolfo, Pina va estar espectacular, que van haver d'amorar Rolfo. Sí, jo crec que quan fixen algú i li porten algú que li amenaça i d'alguna manera la seva posició, és quan diu.

Li has d'apretar una mica aquesta competitivitat perquè li surti. A més, és que té una cosa que poques jugadores tenen i és que té moltíssim gol.

Sí. Per ser extrem, té moltíssim gol. Aquí n'havíem parlat amb la Ruth l'any passat, perquè és que l'eficàcia golejadora de la Pina, i a més aquesta posició que li van trobar de fals extrem, és que està feta per ella. A mi m'encanta perquè

normalment fa la mateixa jugada de sempre, però és que sempre li surt bé.

I s'associa molt bé abans la seva gran sòcia era l'Èxia però també s'associa molt bé amb Patri s'associa molt bé amb Sidney veurem com va la temporada de Pina i aquesta competència o aquesta competició que té ara mateix amb Caroline que de moment la té guanyada de sobres. Perquè Carolina encara s'ha d'adaptar i aquí.

Calma, que és que hi ha molta gent que es posa com molt nerviosa, que arraja molt, ja ho veis a Rafinha, no? És que jo no volia comparar amb el masculí, però és que és exactament el mateix. A mi tampoc m'agrada comparar-ho, però. És que és molt diferent jugar al Barça. Clar, és molt diferent, era un context totalment diferent, a més, a la Lliga on era. Ella és una tia que, pel que veig i el que he llegit a les entrevistes, és com molt competitiva. Jo crec que ella està patint perquè ella vol ser la millor de l'equip i no li surten les coses. Per tant, gent, tranquil·litat. I de fet, llegia el que es deia i va dir,

paro de llegir perquè és que m'està facant. I que entra en un equip que acaba de guanyar una Champions. Vull dir, que és un equip que no està fet de fa dos dies, com aquell que diu.

I amb l'etiqueta de fitxatge més car de la història, d'estar pagat, el Barça ha fet aquest esforç per mi, etc. Amb un joc molt diferent, perquè no és el mateix, o sigui, és veritat que aquí estem flipant amb l'adaptació de René, però. És que diré Banaste, no ho sento, és que no em surt dir-ho. Estem flipant tots amb la seva adaptació, però també ho veig una mica diferent perquè ella ja jugava una mica això. En canvi, la manera d'atacar del Barça és molt diferent.

Van Asten a l'Ajax, ara en parlarem d'ella, però Van Asten a l'Ajax pràcticament era el mateix estil que el Barça.

Per rematar el tema de Querolín, allà dins també la veuen com nosaltres. Un punt perduda i que li falta confiança i tenen la mateixa paciència que hem de tenir nosaltres.

I que amb les meves classes de portuguès ja faré que s'agafi.

Per cert, bona lectura de Pere Romeu apostant per Pina de Fals Extrem i Sidney d'Interior. Li va sortir rodó. Excel·lent partit de Sidney també. Aquest és el pas que esperàvem també de Sidney. Us entra el vostre onze titular? Perquè, clar. Aquí es recuperarà Aitana, Tartodora al 100%, hi ha Serra Jordi, hi ha Patri, no hi ha gaire places. Aviam, jo, Patri. És que és molt fort dir que aquest nivell de Sidney la deixa fora de l'equip. I és que ha donat un pas endavant,

també, aquesta jugadora. És que és el que va passar l'any passat amb Serra Jordi, com la treies de l'equip. I no la vas treure al final. No, no, no, i la vas mantenir.

És veritat que Patri, Serra Jordi, per mi, són intocables. Sí. Però si Aitana torna a recuperar el nivell que té, que per mi és la millor interior del món, el seu prime, el seu nivell, haurà de ser la quarta.

O que la reubiqui en alguna altra posició, encara que no.

Llavors explica-li a Pina que ha de competir amb Caroline i a Sidney. O de lateral. De lateral l'està provant, jo crec que per intentar aprofitar-la. Això també va estar molt bé, molt ràpida.

Però veig que té moltíssima confiança Sidney en aquesta temporada. I sobretot.

Pensant en la posició de Sidney, pensava en una cosa que havies dit, Ticas, en el primer capítol, respecte al perfil de Serrajordi, que és més semblant al d'Aitana que al d'Alexi. I aleshores, potser Serrajordi ha de competir amb Aitana i Sidney en aquest interior esquerre, per dir-ho així. Seria més la interior més creativa, la interior que té més arribada, estil Alexia. És que a mi m'agradaria

tenir les dades de quantes pilotes recuperen Sidney i Serra Jordi. I a partir d'aquest resultat i del rival, m'adaptaria a X. Clar, al final Pere té moltes peces. És que Pere està enamorat de Serra Jordi, com nosaltres.

Però això és positiu, perquè crec que al final el Barça pot tenir un mig centre amb quatre jugadores molt, molt importants, que qualsevol de les quatre els pot fer. Els poden fer la mateixa feina, entre cometes, evidentment, amb els seus matisos, però sí que és cert que, ostres, tenir quatre migcampistes d'aquest nivell, sempre i quan estiguin al seu prem, però d'aquest nivell

I no t'oblidis de Vicky. Exacte, i de Vicky.

Mira, exacte, deia jo, si no hi ha potser de competir en aquesta banda esquerra, o d'interior esquerra, amb Vicky, i després ens queda aquí que ja una mica enrere que veurem, però no la veig a dia d'avui titular.

Kika era una de les jugadores que Pere creia que havia de fer un pas endavant. Al final, l'any passat també et trobes en una situació en què tens una Alexia que està a un gran nivell i el fet que hi hagués certes jugadores amb tanta ascendència no et permetia donar-li tot el protagonisme a Signy, per exemple, o a Kika. I aquest any Pere confiava molt justament en aquestes dues jugadores i hi ha una diferència bastant gran.

Ara de moment lesionada, veurem quan torni, si fa aquest pas endavant que fa temps que esperem per part de Kika. I ha sortit el nom ja en diverses ocasions en aquest podcast, clarament teniu ganes de parlar de Van Asten, de René Van Asten, que és aquesta jugadora que a la sabarreta podeu llegir Van Asten, però que es pronuncia Van Asten. Primer gran repte superat amb molt bona nota.

Jo he de dir que estava collonida. Perquè volia que ho fes bé. T'ho juro, estava patint, perquè és una jugadora que a mi m'agrada i pensava, no vull que la superi l'escenari. I al contrari, es va fer molt gran.

Sí, sí, va tirar de caràcter i de dir, a mi avui no em guanya ni Déu. No, no.

Pels nostres veients, que sapigueu que vam estar comentant el partit tota l'estona, que bona que es va anar estent, que bona que es va anar estent. Està fent molt bé.

Jo us he de dir que ja li he demanat el meu camell de les samarretes. La samarreta de Països Baixos amb el 3 i Van Asten.

Tu avui has vingut amb una petició i en aquest podcast, si tens una petició, se't concedeixen. La Ors li vol fer una carta a Van Asten. Ai, Déu meu.

Estima de René, des del Fem Futbol et volem donar la benvinguda a Barcelona. Desitjo que ben aviat t'hi sentis com a casa. Fora del camp, esperem que tinguis temps de descobrir la ciutat, passejar pels seus barris i gaudir del bar. Tant de bo hi trobis els teus racons preferits i de mica en mica també la sentis casa teva. Amb l'idioma, tranquil·la. Per començar, entens prou amb quatre expressions. Bon dia, visca el Barça, visca Catalunya i Déu-n'hi-do. La quarta serveix per a un golaç, per un embús i pel prou d'un lloguer. És la nostra expressió més polivalent. Et desitgem molta sort en aquesta nova etapa. Que gaudeixis del futbol, de l'equip i de Barcelona. I que ens facis celebrar moltes alegries. Una abraçada de part de tot l'equip del Fem Futbol.

Bé, doncs aquest era el preàmbul, la benvinguda a Fan Asten, també al Fem Futbol. Ara trobo a faltar les cartes que li hauries d'haver fet a Sidney, a Carla Julià. No sé si en puc venir tan amunt. Bé, aquest era el preàmbul, ara ja podem entrar a la secció de la Hors.

Cançó oficial del Mundial del Brasil 2027, em diu el Salva. Com portes el portugués? Perquè a nosaltres se'ns va prometre que hi hauria lliçons de portugués al fons de futbol. Què ha passat? Estic treballant en.

Ja sé dir bon dia, boa tarde i bueno.

Però te l'ha agafat al final? I com és Déu-n'hi-do en portugués? No ho sabem, això, encara. Caramba, porra! Però t'han agafat al final? No, estic en procés de. Ah, vale, vale. Estic en procés de trobar una acadèmia on facin portuguès.

Aviam, si algú coneix alguna acadèmia i en vol escriure.

Jo al confinament vaig estar fent classes online. De portuguès? Sí. No recordo res. El meu pare és de Sao Paulo, no us ho he dit mai. Què diu? Sí, però no m'ha ensenyat mai. El cognom aquest és brasilè? No, els orígens màxims que conec és de zona de Croàcia, Antiga Jugoslàvia, llavors van anar a Uruguai i de Uruguai a Brasil. Que fort. Però el meu pare jo sempre he recriminat que no me'n parli en portuguès. Llavors vaig voler aprendre. Clar, aleshores tens família al Brasil. Ara no, perquè estan aquí.

Ah, clar. Va, doncs, ara que ja hem après els orígens de la tiques, avui, Andrea, t'has capbussat a la Lliga Anglesa per portar-nos tres jugadores de les que en sentirem a parlar els pròxims mesos, però abans destaquem un parell de resultats de la Lliga Anglesa. La victòria del City sobre l'Arsenal, 4-2. Vinga, sobre això tinc una pregunta, per tu i ara per elles. L'Arsenal, diguem. La millor nou d'Anglaterra, estava en aquest partit?

La millor, sí. És Russo o és això? És que ara Russo està malament, sí. Jo potser em quedaria amb això.

Per aquest equip que t'has endut, a veure qui t'has endut, Cata, Patri i Graham, també. Sí, tindries marge per una davantal. Al centre t'enduria això.

És probable. És que a Russo la veig lenta, aquest inici de temporada. A mi mai m'ha enamorat. Això sí que és més killer. Més killer, més autosuficient. Segurament em quedaria amb això. Maria Paula, també us quedaríeu amb això.

Com a millor nova Anglaterra ara mateix.

Ens quedem amb Pajor. Que hi ha gent que ara va a comparar, però que ens quedem amb Pajor. Home, no, clar. Pel Barça no hi ha dubte. I el tatu, l'inici de temporada de l'Arsenal.

Però és que en general tots els equips anglesos estan fluixets, eh? Bastant. Sí, però és que l'Arsenal potser ha perdut les seves opcions de Lliga, eh? A 10 punts ara mateix del líder. La golejada del London City, una 6 a camp del Tottenham, es poden ficar en Champions tal com van, perquè van terceres.

Que us he dit que em va sorprendre molt aquest resultat, perquè el Tottenham, i a vegades ho hem parlat amb la Tita, és un equip que s'ha reforçat superbé. El Tottenham hi ha Gaupset. Home, una de les millors jugadores del món i amiga d'aquest podcast. Sí, també amiga.

No li va arribar a fer carta, però. Li comentes les fotos, eh? No, veritat. Va, dèiem, anem pels treus, tres noms.

Aviam, el primer és Ossian Urtre. Urtre. Té 22 anys i és una revelació en aquest inici de temporada a la Lliga Anglesa. Juga al tanto al Birmingham, que acaba de pujar de segona divisió. És escarrana i destaca per ser una extrem habilidosa i amb un potent tren inferior. I fixeu-vos, si ho ha petat, que ja l'ha convocat la selecció francesa. Oh, molt bé. Per tant, és una jugadora que l'hem de seguir. I és del futbol base del PSG.

Molt bé, doncs, Oceane Urtré, del Birmingham, primera jugadora a seguir.

La següent és Lexi Potter. Té 20 anys i juga al Chelsea. Després de dues molt bones temporades a dir del Crystal Palace, torna a l'equip blu i la premsa anglesa ja li diu la nova Kira Walsh. És que s'entenen molt bé. I és que té certes similituds perquè és migcampista, tàcticament ordenadeta, juga fàcil i té molta capacitat d'interpretar, d'interpretar, d'interceptar passades. Lexi Potter. I de fet ja l'han convocat amb la selecció anglesa, aquesta aturada. Molt bé.

Molt bé, doncs I juguen juntes, eh? Acabo de comentar l'Àtica.

És a dir, fan. S'entenen una mica. Salvant distàncies, és el que feien Kira i Patri. Ah, d'acord.

Exacte. I, finalment, tercer nom I l'última és Daniela Arqués, de London City, o. És espanyola, aquesta. Sí, és migcampista, i estic segura que serà una de les millors jugadores d'aquesta temporada a la Lliga Anglesa. És una futbolista que és de Múrcia, que ja va cridar l'atenció a Llevant, després va signar pel Sporting de Portugal, i aquest estiu ja ha fet el salt a Anglaterra. Camí una mica estrany, no?, un Arsenal-Portugal. Jo crec que la van anar a buscar al Barça però demanava molts calés. És que és una migcampista per fil Barça. Ah, d'acord. El que passa que al Barça. És interior. Sí, és interior. Anem suradíssimes.

Però és que juguen també bastant O sigui, més a la base, també. D'alguna manera li treu una mica el lloc a María Pérez.

Correcte, si és més una 6-8 o si et pots jugar a les dues posicions. I és veritat que jo crec que Anglaterra estan flipant amb aquest perfil, perquè no estan acostumades a veure'l.

Bueno, és que un mig del camp amb una pivot com Daniela i una altra interior com Alexia, és que.

I crec que l'Alexia, si el London City ho està fent tan bé, evidentment hi ha una part que crec que els equips top d'Anglaterra no estan al seu nivell, però crec que l'Alexia està contagiant molt i molt ràpid a la resta de companyes, sobretot en quant a mentalitat. I crec que, no sé quina jugadora ho deia, potser la Jana, o no sé quina jugadora del London City deia, és que tenir l'Alexia al costat, per nosaltres és com podem guanyar qualsevol partit. És que és el que has dit tu, Sònia, que és un equip de Champions, per plantilla.

És que tenen un senyor equip. Bé, és que, sí, sí, les mires i les coneixes a tots, totes d'haver jugat ja en equip Champions. Sí, sí, que potser fa dos anys vam parlar del fútbol. No, segur, segur. Vinga, va, doncs ja tenim Urtrer, Potter i Daniel Arqués, els vostres apunts per jugadores a seguir. Ens falta. El triple de l'Orts.

Rubi Neix, de l'Everton. Crec que ja vam parlar d'ella quan estava a l'Esther, però farem un petit recordatori. Té 23 anys i estem parlant d'una migcampista box to box, amb arribada, potent i que xuta bé amb les dues cames. A mi personalment em sembla. Un tros de jugadora i no crec que duri gaire l'Everton. I recordem a tots els oients que a l'Everton normalment han passat les jugadores top d'Anglaterra.

És que a mi em va sorprendre que no fes un salt més gran i em va semblar molt bona idea. Com Gauchet, per exemple, em va agradar que anés a l'Everton. Sí, perquè allà.

Un primer clau, un primer clau. Un pas previ. L'Everton, Brons, Kelly, Bieber, Jones, Greenwood, Jess Park.

Per cert, ens quedava per comentar, i ho teníem pendent jo crec des de l'estiu, que la filla de Modric ha firmat pel Madrid. Però la filla de Modric quina edat té?

La filla de Modric té 14 anys.

Però crec que està com avançada de categoria.

Vam parlar fent futbol quan estava al Milan. Ah, sí, és veritat.

Vam parlar, vam parlar. Ens ha pixat pel Madrid aquest estiu. Estem parlant d'una nena de 14 anys. Però, si de cas, quan debutim el primer equip del Madrid, si és que debut algun dia en parlarem d'ella. I un moviment estrany internacional, estrany, m'ha sobtat, que Leila Wahabi havia anat. A Chicago i ara ha marxat a Nova York. És a dir, ha arribat a debutar amb el Chicago.

Jo crec que ha jugat, però entenc que vulgui canviar una ciutat com Chicago, que està molt bé, per anar a Nova York. Jo del meu pari. Jo el que no entenc és el tema del mercat.

Jo igual, perquè ha sortit com molt fàcil. I el moviment ha sobtat. Tampoc ha fet moltes declaracions. No s'ha escoltat gaire, no ha tingut molt de rebombó. Som de l'Eila, eh?

Sempre. És veritat, és de Vilassar. És de Maresme? Sí, és Maresmenca. Maresmenca. Leila Guajavi. Vinga, ara ja, secció de Futbol Català.

Paula, comencem per la Lliga F, més enllà d'aquesta victòria del Barça al Clàssic, victòria de l'Espanyol a casa, in extremis, a l'última jugada del partit, amb aquesta jugadora. Que es diu a veure si aconsegueixo dir-ho bé Phineas Brown molt bé Phineas Brown que és molt curiosa la

seva història sí, sí, és de fet un dels fitxatges que en el primer capítol d'aquesta tercera temporada vam remarcar que teníem ganes de veure-la va entrar per de fet marcar perquè l'Espanyol va endur-se els tres punts en el. En el minut 101 de partit. I bé, té una història curiosa, sí que és cert, perquè va néixer al Bronx, al Bronx? Sí, a Nova York. Sí, a Nova York, el 1994. I és una enginyera civil que va deixar la seva feina com a enginyera allà a Nova York. De fet, és una molt bona ciutat, una molt bona feina, per marxar a Islàndia a perseguir el somni de jugar a futbol professional.

Islàndia, potència futbolística femenina, on la situaríem? Té cosetes.

Té cosetes perquè s'emporta jugadores normalment d'aquí per les teves temporades d'allà que compren entre l'abril i l'octubre, més o menys. I els sous són bons, etcètera. Va jugar a Francia, Romània, Finlàndia, Alemanya i Espanya. És una roda de mons. Sí, sí, sí. I ha acabat convertint-se en una referència esportiva per al St. Kitts i Nevis.

És a dir, que ella és originàriament de o els seus pares de St. Kitts i Nevis. Sí. Que és un país que cap de nosaltres coneixia fins avui no us enganyarem una illa del Carib i

de fet el 2019 ella va fundar una fundació que es diu Playmore Live Better. Que és una iniciativa per ajudar esportistes del Caribe a accedir a universitats i oportunitats esportives a l'estranger.

És a dir, una dona inacabada. És, si no m'equivoco, la primera futbolista professional d'aquesta edat. 50.000 habitants és difícil que surti una jugadora d'allà però mira en aquest cas Brown, aquesta jugadora de l'Espanyol que va ser gran protagonista del partit i que avui volíem conèixer una mica més la seva història. I pel que fa al Badalona empata el camp del Sevilla.

Sí, va empatar 3-3 contra el Sevilla i de fet el primer gol que va marcar, no el Badalona, sinó el Sevilla, va ser d'una jugadora que es diu Fate Cantó, que és de Banyoles i que jugava al Porqueres i jo m'he enfrontat a ella quan estàvem a Lliga de Preferent Femenin aquí a Catalunya. El Porqueras en aquell moment era un equip super top, perquè tenia una bona base de jugadores, i a banda tenia aquesta jugadora, la Fatu Canter. Internacional per Catalunya, també. Si li veies cosetes o no? No, no li deia cosetes. Ostres, sí, era un portento. Era un portento físic impressionant. Sí, sí, apuntava maneres. I res, em vaig alegrar, de dir, ostres, molt bé. El proper partit que juguen és contra la Costa de Getenerife, que no sabem si es jugarà a Palamós.

Encara a Palamós pel que diuen a Badalona. L'objectiu és poder jugar el següent contra el Barça, 1 de novembre a casa, però veurem si arriben pel tema de permisos. Així que continuaran de moment a l'exili aquest Badalona que de moment juga els seus partits a Palamós. Barça B, primera victòria del

filial Blaugrana. Primera victòria. Al final, l'estructura del Barça femení ja va poder recuperar totes les jugadores provenients del Mundial i gràcies a això va aconseguir la primera victòria de la temporada primera ref amb jugadores com Júria Torres, recent incorporada al Barça del Sevilla, Noa Jiménez, Lua Ruffe, Carolina Ferreras, van ser titulars del Barça, que. Un Barça que a elles ja les ha fet jugar, entrenar i debutar amb el primer equip, però clar, en el moment que tornen amb el seu equip, que és el Barça B, doncs ja va quedar. No, no, és tremendo.

És que el Barça té per fer. És que havien començat com havien començat, perquè és que si al primer equip els faltava tot el que els faltava, el filial també. Per mi ara comença la temporada per elles.

Però bé, després de l'aturada de seleccions, perquè recordem que la primera ref també té aturada seleccions, jugant contra el Madrid, el filial del Madrid, veurem. Serà un bon partit.

I a segona ref, l'Europa torna a fer bon paper a la Copa i jugarà contra el Depor. Les altres il·luminatòries, Celta Espanyol. I Sporting Huelva Badalona. Vols destacar alguna cosa més de resultats de segona ref?

No, res, res. Van jugar l'Europa contra l'EM, el que arrequessens a Lleida, 0-0, un bon empat, i res, que és un partit que marca una mica els límits en què seran dos equips que estaran a la part alta de la classificació. I a tercera ref el Cornea

clarament està trobant a falta. Seria això? Ara, ara, obrim aquest malo. No, no.

M'està sorprenent, però bé, al final aquesta tercera ref, aquest any serà una lliga bastant competida també, així que bé, a esperar, a esperar resultats.

Doncs un empat del Cornellà i el lideratge que continua en mans del Sant Cugat, segons em deies, i volies acabar amb un decret bastant important de cara al futur de les futbolistes sí, sí,

de fet el vaig compartir amb l'Andrea perquè va ser una cosa que em va cridar molt l'atenció és que el Consell de Ministres ha aprovat un real decret per reconèixer com computable per la jubilació el temps treballat per esportistes amb contracte professional. Es podran reconèixer els períodes d'activitat realitzats des del 15 de març de 1980 fins la integració total en règim general de la Seguretat Social. Crec que és un passet més pel benefici de tots els esportistes i les esportistes d'elit del nostre territori.

Doncs amb aquesta gran notícia, tanquem. Fins aquí aquest segon capítol de la tercera temporada del Fem Futbol. Gràcies per la vostra atenció i ja sabeu que volem saber de vosaltres a través del perfil de Twitter de la TDG, guió baix oficial. Gràcies a l'Andrea Ors, la Maria Ticas i la Paula López. Gràcies també al Salva Pou, a càrrec del muntatge sonor, que avui ha buscat fins i tot una sintonia per la carta, aquesta nova secció que s'ha inventat. Laurs, la seva carta a la Fanasten. Ens retrobem d'aquí a 15 dies. La carta d'aquí a 15 dies li toca a la Maria Ticas.

Fem Futbol. Un podcast del Departament d'Esports de Catalunya Ràdio. Presentat i dirigit per Sònia Gelmà.