Patrimoni, foc i dansa en un cap de setmana carregat de festa

Més mans, més arrel, més Catalunya Ràdio.

Bon dia i bona hora, sigueu benvinguts a una nova edició del Mans, el programa de la cultura popular i l'associacionisme de la Ràdio Nacional de Catalunya. Tot a l'arrel a Catalunya Ràdio, un programa que passarà per tot el territori dels presos catalans i que, com a Bon Setembre que és, doncs veureu que va ben ple de festes majors. Anirem fins a Montblanc, a la Conca de Barberà. Avui es tanquen les festes de la Marada de la Serra, una celebració que només es fa cada 10 anys. També serem a Andorra. On s'estrena avui mateix Meritxell, la Patrona, espectacle que commemora els 50 anys del nou santuari de la Mare de Meritxell i que reuneix els cinc esvars del país amb més d'un centenar d'ensaires. Començarem a apuntar Santa Tecla a Tarragona. Aquest 2026 s'hi celebren els 600 anys de foc festiu amb diables, bèsties i recreacions, que recuperarà maneres antigues d'entendre la pirotècnia festiva. Festes majors, 50 anys de la Bresola a Catalunya Nord, darrers jaleos a Menorca, les jornades internacionals folklòriques o una passejada pel mercat de música viva de Vic i la Fira de Tàrrega, doncs són alguns dels plats del menú que us servim avui dissabte. Nou mans, per tant, amb Pol Regàs al muntatge musical, la producció d'Anti Franco i Quim Rullant a la locució.

Si creus que la cultura popular és cosa de quatre, és que no ha sortit mai del teu algoritme. Mans.

A Catalunya Ràdio, doncs, comença el Mans, tot a l'arrel a la Ràdio Nacional. Som-hi!

Primeres notes del Mans, ens anem cap al País Valencià amb Pep Jiménez Botifarra. Divendres que ve serà Vic, al Mercat de Música Viva. L'escoltem amb Titana, Ja ve l'aire. Ja ve l'aire.

Ja ve l'aire, ja ve l'aire, ja ve l'aire del migdia, i ha vingut un pardalet

a portar-nos l'alegria. Senyor amo, senyor amo, a Sonón i a Rao, que han tocat les dotze i milla i encastem en el moltot. Así están les triahores, portes con els diamants, i les encaixonahores per les vines encaixar. Allá està el tapahor, passa el dia a repicar. I l'embala, orquembala, i el carrete, el carrellat.

Ja se'n porten les taronges, ja les duen al vagó, ja se'n va l'amo a València a forrarse el jaquetó. Ja ve l'amo, ja ve l'amo, ja ve l'amo dels diners, porta paper, porta plata i calderia també.

Se'n van a poder les xiques, molt contentes se n'anem, amb el jornalet a casa, que el tinguem ben guanyat. Així estan les perles fines, braça a braça amb els diamants, reticant amb alegria, volem!

Ja ve l'amor dels diners, porta paper, porta plata i calderilla també. Ja ve l'amor, ja ve l'amor, ja ve l'amor dels diners. Perquè les hores són nostres, si en vol més que en paguem més. Perquè les hores són nostres, si en vol més que en paguem més. ¡Aire! El tema es, el tema es, cuál es Vega Cabotáez. Y si les pega, va a pegar.

Al Mercat de Música Viva de Vic, com us hem dit, el proper divendres sonarà Pep Jiménez Botifarra a l'Atlàntida. Aquesta que hem sentit és Javel Aire. El batec de la cultura

popular i l'associacionisme. Ets al mans. Amb Quim Rullant, a Catalunya Ràdio.

Som-hi, doncs, comencem a desgranar propostes per aquests dies. Començarem en aquest cas a Montblanc, a la Conca de Barberà. Avui és el tercer dia de les festes extraordinàries de la Mare de la Serra, una celebració que només es viu de manera excepcional i que aquest 2026 ha tornat a treure la patrona del seu santuari per portar-la fins al cor de la vila. La Mare de la Serra és molt més que una advocació religiosa per als montblanquins. La mateixa presidenta de la Comissió de les Festes, la Immaculada Martínez, ens explica fins a quin punt forma part de la identitat col·lectiva del municipi.

La Mare de Déu ja sempre és un centre per tot el poble, per tota la gent, i és especial. És un dels santuaris, antigament havia sigut el segon més visitat de Catalunya, però en un blanc la Mare de Déu és el fort. I no tan sols per la gent gran,

sinó per jovent. Aquestes festes, que com us diem se celebren cada 10 anys, tenen el seu origen en les grans commemoracions vinculades a la Mare de la Serra, La imatge va ser coronada canònicament l'any 1906 i al llarg del segle XX la periodicitat d'aquestes celebracions ha anat canviant. Durant dècades es va fer cada 25 anys, però en les darreres edicions s'ha consolidat el cicle d'aquests 10 anys amb la voluntat que cada generació pugui viure aquesta sortida extraordinària de la patrona.

L'Ajuntament va decidir que érem molt millor 10 que 25, perquè cada 25 representava que molta gent potser més la podia veure dues o tres vegades pel carrer, segons l'edat que agafava. I llavors, en aquest moment que tot corre tant, era potser també més important. Per les futures generacions també, pel jovent i per tot això, ho porten més al cor, està més viu. Cantar, tocar,

ballar, escriure o pintar, enfortir-les a res.

El cor d'aquest ritual d'aquestes festes ja s'ha viscut aquesta mateixa setmana. La Mare de Déu va baixar en processó aquest dilluns del santuari fins a la població acompanyada pel seguici popular. Dimarts era el dia de la padrona que va tornar al santuari després de l'ofici i de la ballada del seguici. Avui dissabte, però, encara queda una darrera ocasió per a aquestes festes, amb una mirada molt posada en el patrimoni popular. A les 11 del matí començaran les Dances Retrovades, una cercavila i mostra que recupera valls documentats a Montblanc entre els segles XVII i XIX i els posa en diàleg amb les danses convidades d'arreu dels països catalans.

Però també és molt bonic aquestes de les danses retrobades, perquè eren danses que a Montblanc ja el 1800 estan adaptades, que havien existit i després per diferents motius es van perdre, com totes, pràcticament, i aquestes no s'han retrobat, no s'han tornat. I llavors un retrobament té un passat històric que Montblanc també vol mostrar-ho. A la plaça Major passarà el ball d'en

Serrallonga de Vilafranca del Penedès, la dansa guerrera de Tudolella, el ball de Caballets de Reus, el ball de Valencians de Tarragona i la Moixiganga de Sitges. La mostra acabarà a dos quarts de dues amb un esclat final i una passada de comiat. A la tarda hi haurà trobada i concert de les corals al Santuari de la Serra. I a dos quarts de vuit, a les 54 hores, jornades internacionals folklòriques de Catalunya amb la participació del grup de Panamà. A les 10 de la nit arribarà l'acte de col·loent amb l'espectacle de Drones, els quatre elements, després Castelldefoc i concert amb el doctor Prats per tancar aquestes festes extraordinàries de la Mare de la Serra 2026.

També avui dissabte a Andorra, la dansa d'arrel protagonitza una de les propostes centrals de la commemoració dels 50 anys del nou Santuari de la Meritxell. Es diu Meritxell la Patrona, un espectacle impulsat per l'Associació Contradans que es reunirà prop d'un centenar de dansaires dels cinc esvars del país. Sant Romà, Valls del Nord, dansaires d'Andorra la Vella, l'Aurèdia i Sant Anna. Una proposta que parteix de la figura de la patrona, però que vol anar més enllà de l'àmbit religiós i explicar, a través de la música i de la dansa, una part de la identitat andorrana. D'aquesta manera ens ho explicava al mans l'Albert Roig, president de l'Associació Contradans.

L'objectiu era el de trobar aquell punt de connexió entre tots els andorrans que transmeten els valors, que ens coneixen, ens identifiquen com a país. I aquesta representació, que era al voltant de la patrona, és la que realment ens aglutina a tots plegats. I això que volíem fer al final era un espectacle que amb el llenguatge de la dansa i de la música transmetés aquests valors que ens uneixen i que a més a més sigui una representació perdurable en el temps, en la memòria col·lectiva.

L'espectacle està construït amb vuit escenes. Comença amb la llegenda de la troballa de la mare de Maritxell i avança per diferents moments de la història andorrana fins a arribar a la construcció d'aquest nou santuari. Però la particularitat és que als cinc esbars no hi apareixen com cinc companyies separades.

Nosaltres sempre diem que, quan expliquem l'espectacle, diem que això no és un aplec d'esbars. Això no és un esbarre darrere l'altre fent un ball, sinó que això és un espectacle que té tot un relat continuat, que sí que hi ha vuit escenes i els diferents esbars s'han repartit les escenes, cada un fa la seva, fins i tot n'hi ha alguna que són dos esbars junts que la fan, però hi ha un relat continuat, hi ha uns nexes, hi ha unes transicions, hi ha una barreja d'estils,

Cadascú n'hi aporta, això sí, la seva manera d'entendre la dansa, des de llenguatges més tradicionals fins a propostes més contemporànies. La creació musical també s'ha fet expressament per aquest espectacle, sota la direcció d'Albert Gomí, amb música del mateix Albert Gomí, Lluís Cartes i Bernat Torra. La interpretació en directe del trio d'Aura, Elías Porter i Mireia Planas.

Aquesta diversitat d'estils és precisament part del mateix relat.

La història parteix de la llegenda de la Verge de Meritxell, com que és una verge trobada, com la troba un pastor, com s'intenta portar a una parròquia i després a l'altra, i que al final ella no vol estar allà, on està Meritxell, llavors queda allà. Però la part més imaginativa és aquesta, la de la llegenda. A partir d'aquí després hi ha la història, que al voltant de la Verge de Meritxell els andorrans han anat construint. Gràcies a l'advocacia de la Vergé de Meritxell han superat moments molt durs de la història del país. Cada esbar que ha fet ha sigut en funció del moment històric que li ha tocat o que ha volgut coreografar, ho ha fet a partir del seu propi estil. Meritxell, la patrona,

compta també amb una trentena de persones a l'equip musical, tècnic, organitzatiu, amb el suport del govern d'Andorra i els set comuns. Les entrades es van aconseguir en menys de 24 hores. Dues funcions, per tant, avui dissabte, A les 7 de la tarda i a les 9 del vespre al claustre del Santuari de Meritxell, espectacle que vol convertir la dansa dels 5 esvars andorrans en un únic relat compartit sobre la memòria i la identitat del país.

Des de les places fins a les festes majors, la cultura viu al mans.

I ara comencem a mirar cap a una de les grans festes que ja tenim a tocar, Santa Tecla, que començarà dimarts a Tarragona i s'allargarà fins al dia 24 de setembre. Més de 500 activitats. Però aquest 2026 hi ha un fil que travessa especialment la festa, els 600 anys de foc festiu documentat a la ciutat. La referència que s'ha pres tradicionalment com a punt de partida és de 1426, quan apareix documentat l'entremés de Sant Miquel. Però la recerca feta amb motiu de l'aniversari ha permès anar encara una mica més enrere. Ho explica en Joan Gasol, president del Vall de Diables de Tarragona. Sí, exactament.

La nostra referència és de l'any 1426, que ja hi ha l'entremés de Sant Miquel, ja surt la paraula Sant Miquel, però fruit d'aquests 600 anys, El que hem fet és una recerca que ha estat realitzada per l'historiador de Barriongosa, on ha trobat la paraula diable i la paraula foc i voladors anterior a aquests 1.426. Podem dir que som anteriors i tot.

De fet, la documentació localitza ja la paraula diable el 1387 i referències a màscares de diables l'any 1420. Aquell mateix 1426 apareix també la primera referència coneguda d'un drac a Tarragona vinculat a l'entremés medieval de Sant Jordi. Ainhoa Gómez és del drac de Sant Roc.

Es celebra els 600 anys de l'entremés de Sant Miquel i també els 600 anys de la primera referència històrica d'un drac a la ciutat de Tarragona. Aquest drac, diuen els escrits, que sortia a l'entremés medieval de Sant Jordi. Llavors era com una lluita entre el bé i el mal, que hi havia representat també la figura d'un cavaller, que entenem que és Sant Jordi, i bé, doncs, sortia representat un drac, una figura com zoomòrfica, semblant a. Els dracs que hi ha més antics a Catalunya, òbviament no és com el que tenim ara nosaltres, però és això, una referència històrica d'un drac aquí a Tarragona.

6 segles després, les entitats no s'han limitat a comemorar l'edat. Han volgut intentar reconstruir diferents moments de la història del foc festiu tarragoní. El drac de Sant Roc ho farà dijous dia 17 amb una cercavila de foc a l'antiga amb pirotècnia pensada per acostar-se als formats exprimitius documentats i amb l'acompanyament de la copla mitja lluna.

Volíem recrear lo més fidelment possible com seria una cercavila en el 1426 i llavors la manera més acurada que vam trobar és sortir amb focs amb tirotècnia simpatú i que és lo més a prop que hi ha del.

La cercavila arribarà fins a la Passa dels Cols, on el drac recuperarà també el vincle amb la llegenda de Sant Jordi, una reinterpretació creada conjuntament amb els bars d'en Saire de Tarragona.

La primera referència històrica d'un drac a Tarragona i sortia juntament amb l'entremés de Sant Jordi, llavors volíem fer aquesta recreació de l'entremés de Sant Jordi i llavors vam parlar, o sigui, els primers que vam pensar va ser amb les bars d'ençai de Tarragona. Llavors vam parlar amb ells i els vam dir la idea i els va semblar molt bé i de seguida vam començar a treballar i faran com una reinterpretació d'aquesta llegenda.

El Vall de Diables, pel seu costat, també ha preparat actes extraordinaris. El primer serà ja demà diumenge, dia 13, a l'Ermita de la Salut. Es recrearà una actuació del Vall de Diables infantil documentada en una fotografia de l'any 1922.

Aquest diumenge, dia 13, que serà la recreació històrica de la sortida del Vall de Diables infantil a l'Ermita de la Salut, que està documentada l'any 1922, gràcies a una fotografia existent. Volem reproduir la fotografia i serà aquest 13 de setembre al migdia a l'Ermita de la Salut. I dissabte 19 el Vall de Diables

farà encara una altra sala en el temps. Recuperarà la seva vinculació a la societat cultural d'artesana que va gestionar el vall entre el 1876 i el 1886. Recrearà, com no podia ser d'una altra manera, la sortida de finals del segle XIX, sense llucifer ni diablesa, sense timbals, però en banda de música.

En aquest cas els acompanyarà la banda Unió Musical de Tarragona interpretant músiques de l'època. 600 anys de diables, dracs, pólvora i focs, doncs, que Santa Tecla no vol celebrar només mirant enrere, sinó tornant a posar al carrer algunes de les formes que aquest foc ha tingut al llarg dels segles. Santa Tecla començarà oficialment dimarts 15, s'allargarà fins al dia 24 a destacar el seguici, la Santa Teca Petita, Sarcaviles, Procesó i Correfoc, com alguns dels grans moments d'una festa que aquest any torna especialment als seus orígens.

Cada dissabte a primera hora, el país sona a mans.

Una vida al teu costat, sardana de Lluís Alcalá amb la copla mediterrània, sardana copla i fins i tot compositor que trobareu demà al matí a la ballada de l'Aplec de Sils. A la tarda seguirà l'Aplec d'aquesta població salvatana amb les coples Ciutat de Girona, Marinada i Principal Dolot.

Fem ara una volta ràpida per a algunes de les festes majors que tenim aquest cap de setmana. Per exemple, a Castellà del Vallès, al Vallès Occidental, festa major entra avui en un dels dies més intensos, amb una quarantena d'activitats repartides durant gairebé tot el dia, amb cultura popular, cercaviles i música. Demà diumenge continuaran, entre altres propostes, els gegants, amb una festa que s'allargarà fins dilluns. Bellpuig, a l'Urgell, aquest cap de setmana també és el cap de setmana central de la festa major. Otiana, el Maresme, Sant Sabrià, Omple, els carrers, fins al dia 16. Aquest cap de setmana, Tiana, concentrarà bona part del programa i la cultura popular i té un paper destacat amb el toc d'inici de les colles locals i tota una programació de música i carrer. Avui mateix comencen dues festes que encara tindran recorregut, que el Bató al Baix Llobregat, que inicia la festa major i que s'allargarà fins diumenge que ve, o bé que el d'Atenes, en aquest cas a Osona, que obre una programació que arribarà fins a finals de mes. I ja mirant aquesta setmana que entrem, divendres, Sant Mateu, Espugues del Llobregat, amb quatre dies de Festa Major, Cultura Popular, Correfoc i Diada Castellera. També arriben les festes de Sant Esteve d'en Bas i Castellfil i de la Roca, la Garrotxa, sense dormir de l'hiure el vaig emportar. I molt atents també a Reus, el Baix Camp, que entrarem de ple a la seqüència festiva de la Misericòrdia amb la Diada Castellera el proper cap de setmana. Sou al mans, sou a Catalunya Ràdio, amb tota la força de l'arrel a la Ràdio Nacional. Mirada ara arreu dels països catalans. Aquest 2026, la Bresola celebra 50 anys de presència educativa en català a la Catalunya Nord. Una xarxa que avui supera el miler d'alumnes repartits entre nous centres d'ensenyament immersiu amb escoles a Perpinyà, a Nils, a Prada, al Soler, Sant Esteve i Pasillà, i dos col·legis al Soler i a Canet del Rosselló. La commemoració tindrà un dels moments centrals aquest proper dimecres, dia 16 de setembre, a les 6 de la tarda, amb la festa dels 50 anys al Palau Reial de Perpinyà, precisament el dia que es va inaugurar la primera de les escoles. Reunirà alumnes, famílies, antics alumnes, equips educatius i entitats representants institucionals dels dos costats de l'Albera. I la música també formarà part d'aquest aniversari. El dia 25 de setembre al Teatre Municipal de Girona s'hi presentarà el disc dels 50 anys amb cançons nord-catalanes reinterpretades per Mainada de la Bressola al costat d'artistes com la Maria, Maria Hein, Alosa, Marc Pujol, Ferran Palau, Triquell, Reinaldo i Clara o Pascal Comelade. Però per entendre què significa arribar fins aquí, cal tornar al començament. La nostra companya delegada al nord de Catalunya Ràdio, la Laura Bertran, ens repassa d'aquesta manera la història de la Bressola.

Si les dates commemoratives permeten fer balanç i mirar enrere, el lema triat pels responsables de la bressola és el contrari, sembrant futur.

Amb Eric Forcada, que encapsula la comissió del 50è aniversari, recordem l'origen d'aquestes escoles i les condicions en les quals tot va començar.

S'obrirà la primera classe dint'un garatge d'una clínica veterinària al sud de la carretera d'Elna a Perpinyà. És a dir, que hi ha set alumnes, és a dir, que finalment són pocs alumnes, però hi ha tot aquest experiment que comença.

Abans, però, d'aquest primer inici de curs, Forcada recorda que l'origen de la bressola es troba a Prada, l'agost del 1975, quan l'Universitat Catalana d'Estiu va organitzar la presentació del model d'escoles basc, les Icastoles, fundades el 1969.

Es comença a partir del 75, de l'agost del 75, a tenir una reflexió que arribarà amb certes comissions i a depositar uns estatuts d'una associació per poder muntar i preparar aquesta primera reentrada que arribarà el dia 16 de setembre del 1976.

Els primers anys va ser la voluntat dels militants implicats en el projecte i la multiplicació dels concerts solidaris de Lluís Iac, Teresa Rabull i Jordi Ibar, entre altres, que van permetre mantenir l'activitat. La bressola es va consolidar i estendre a mitjans dels anys 90. Éric Forcada recorda que el govern francès va nomenar l'any 1995 un nou ministre d'Educació, Occità, François Bayrou.

I que entén la problemàtica d'aquestes escoles com les calandretos o les icoestoles i fa una proposta finalment que obliga a renunciar al somni d'escola gratuïta perquè s'adapta la llei del 1959 d'escoles privades concertades.

Un nou estatut que permetia a cada centre escolar obtenir un finançament públic estatal després de 5 anys de funcionament. Aquest model va fer créixer el nombre d'escoles i ampliar l'oferta pedagògica fins als 14 anys. El nombre d'alumnes va superar la barrera dels 1.000 ara fa 10 anys, coincidint amb el 40è aniversari. El principal repte de la Junta actual de la Bressola és poder acompanyar l'alumnat fins al batxillerat. Dels 15 als 18 anys és l'únic segment educatiu en el qual avui en dia no hi ha una oferta d'ensenyament immersiu en català a la Catalunya del Nord.

Anem cap a les illes, a Menorca, aquest cap de setmana arriba una cita que té gust de finals d'estiu. Sant Nicolau des d'Esmercadal, al peu del Montoro, tanca tradicionalment el cicle de les festes amb cavalls a l'illa. D'aquí la dita, no votis sa barrera, Sant Nicolau és sa darrera. Avui dissabte vigília de Sant Nicolau el repic de campanes donarà pas a la Sarcavila, als gegants i a la formació de sa colgada abans dels primer toc de Flaviol i el jaleo a la plaça de la Constitució. Demà diumenge, dia gran, els caixers emprendran la tradicional pujada del toro fins al Santuari de la Mare de Déu. Hi haurà missa de caixers, repartiment de panets de Sant Nicolau i un nou jaleo. A la tarda arribaran també el glosat, la recollida de banderes i el darrer toc del Flaviol que posarà punt i final a la tàpora de Festival Menorquina. Pel que fa a la franja, en aquest recorregut que fem pels països catalans, Maquinens, Salvaix Cinca, comences a escalfar motors a les festes de la Santa, en honor de Santa Agatòclia, que començaran oficialment dimecres 16 i s'allargaran fins al dia 20. Abans, però, hi haurà la Presanta, aquest mateix cap de setmana, que omple el municipi d'activitat. Avui dissabte, dia més pensat per a concursos i activitats esportives, mentre que demà, diumenge. Hi haurà una de les imatges més festives, la desfilada de carrosses, gegants, capgrossos i ninots amb els maquinançans i maquinansanes 2026. La rondalla del poble tancarà aquesta presanta abans del guet inaugural de dimecres.

I aquest cap de setmana, anem tancant el mans, arriben les 54enes, Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya, la GIF, que organitza Difolc des del dia 4 de setembre que van arrencar i que continuaran fins aquest diumenge dia 13. Un festival nascut l'any 72 amb el lema Les Dances dels Pobles pel nostre poble i que des de finals dels anys 70 porta grups de folclore internacional a diferents municipis del país compartint escenaris i activitats amb entitats de cultura popular catalanes. Aquest 2026 la GIF ha recorregut Catalunya, com us dèiem, del 4 al 13 de setembre, amb tres grups convidats, Encantos de mi Panamá, el grup polonès Prisogada i el mexicà Cialito Lindo. La idea no és només veure danses d'altres països, provocar intercanvi també amb la cultura de casa. Oriol Ramírez és el director d'aquestes GIF. Bé,

doncs aquest any tenim 20 poblacions, que arribem a les quatre demarcacions, que és l'objectiu sempre de default, doncs, de. De cobrir tot el territori i farem la inauguració a Calella, com ja portem fent el bookings 35-36 anys. La colenda, com sempre, la farem a Itinerant i aquest any la farem a Sant Vicenç de Castellet. Tindrem tres grups internacionals, més la representació catalana, que seran un grup de Mèxic, un grup de Panamà i un grup de Polònia. Avui dissabte encara

teniu l'oportunitat de veure aquestes agrupacions de l'Egid, de les jornades literàries folklòriques, per exemple, el Matí a Calella, el Maresme, que convidarà els tres grups internacionals en Cercavila i Valls de Plaça. A la tarda, Vilanova, Despó i Alanoia, rebrà el grup de Mèxic amb Cercavila i Actuació. A Montblanc, la Conca de Barberà, actuarà el grup de Panamà i a la nit, a Mora d'Ebre, hi podreu veure, a la Ribera d'Ebre, el grup de Polònia. Demà diumenge arribarà l'acloent de Sant Vicenç de Castellet, el Bages, a les 6 de la tarda. Sortida una gran sarcavila amb tots els grups participants, juntament amb el capgròs Folk de Difolc, els gegants i grellers d'aquesta població que les acull, Sant Vicenç de Castellet, així com també el Vall de Gitanes local i la Copa Els Lluïsos de Tardell. A les 7 de la tarda, per tant, demà diumenge a la plaça 11 de setembre, espectacle final d'aquesta 54a en Esgif.

I mirem cap al cap de setmana que ve. Gironell al Berguedà torna a convertir-se en el punt de trobada dels amants del Vall Folc. Del 18 al 20 de setembre, nova edició del Berguedà Folc. Tres dies que combinen música en directe, ball, formació i activitats per a totes les edats. Enguany, a més a més, el festival ha volgut reforçar especialment la presència de grups del país. Ho explica en Ferran Vilà, un dels responsables d'aquest Berguedà Folc.

Bé, enguany hem volgut donar més importància als grups catalans. I per això hem apostat per una programació més al país, tocant diferents temes també de ball. La tónica del festival serà sempre com durant els anys, que hi ha una part de formació i una part més de concerts o de balls.

La part formativa ocuparà bona part del dissabte que ve, al matí, amb tallers de danses occitanes, ball de bot, cançons del Pirineu, sardanes, danses balones o violí. I diumenge encara hi haurà més activitats amb danses catalanes, glosa i acordeo diatònic. Després, esclar, toca posar-ho tot en pràctica. Divendres hi haurà ball amb l'orquestrina, trama. A la tarda tornarà també un so que el festival havia tingut molt present els primers anys, la copla. En aquest cas amb la copla

Berga Jova. Els primers anys del festival sempre hi havia un moment per la copla, hi havia un. Una part de la programació destinada a la copla, la vam perdre durant uns anys, en l'any central del festival, i ara ja fa uns anys que l'hem recuperat, perquè creiem que el so de copla era un so molt específic, molt català, i que valia la pena recuperar-lo i ensenyar-lo a la gent que ve de fora. I diumenge que ve,

entre altres propostes destacades d'aquest Bergar de Folch, doncs Jaume Barri, Tallers de Glosa i al migdia els Pony Pisador, que tornen al festival després d'haver-hi participat els primers anys, quan tot just el grup començava.

I acabarem amb dues cites que aquests dies posen el focus en la creació contemporània i allò en la real també té presència. A Tàrrega, per exemple, l'Urgell, aquests dies s'hi celebra la 46a edició del Fira Tàrrega. Entre les propostes que més ens interessa al mans, avui al migdia, hi ha Glòria Rivera amb Bon Babà, aquesta que estem escoltant. Un espectacle amb música en viu, coplet, folclore, humor àcid, que parla de la guerra des de la festa. I aquesta tarda, també a Tàrrega Esclar, a la plaça Major, hi haurà Aleta, de Marc Fernández, d'una peça de dansa contemporània construïda a partir de l'imaginari casteller i dels seus valors de confiança, equilibri i esforç compartit. Aleta es torna a veure demà, precisament a la Fira de Tàrrega. I dimecres que ve, a Vic, a Osona, comença el mercat de música viva, que fins diumenge reunirà bona part de l'escena musical del país, entre les propostes més properes a l'arrel. Dimecres hi sonarà, per exemple, Sóc un bohémio, Marc Pujol, i serà dijous, estrenant la seva nova etapa amb el disc d'Aquest aigua no em veuré, divendres, doble cita, Ben Nostra, la d'Anna, que barreja electrònica d'avantguarda i tradició oral pitiosa, així com Pep Jiménez Gutifarra, una de les grans veus de la música tradicional valenciana. També divendres actua Remei de Calafresca i diumenge Ambauca, que tancarà la Port Familiar del Mercat amb una proposta festiva i participativa. I atenció perquè dissabte a la nit, Bayuca, portant la tradició gallega cap a la folctrònica.

SENSE ÀUDIO PARLAT

Hem escoltat Bayuka amb Ribeirana, amb la col·laboració de Lilaina. Bayuka serà dissabte, d'avui en vuit, al Mercat de Música Viva de Vic, una de les cites que ja tenim a tocar. I d'aquesta manera nosaltres tanquem el mans així.

Un mans on hi hem estat amb en Pol Regàs al muntatge musical. La producció d'Andy Franco i Quim Rullana a la locució i direcció. Marxarem, com sempre, amb una sardana. Aires nous, de Josep Blanquer Reinal, interpretada per Les Coples, la principal de Llobregat i Milenària. Les dues copes coincidiran, precisament, avui dissabte al FES, al Sagrià, a l'aplic de la sardana, a partir de les 7 de la tarda. Fins demà mateix, per tant, ens retrobem aquí al Mans, a Catalunya Ràdio, com sempre, amb tota la rel a la Ràdio Nacional.

SENSE ÀUDIO PARLAT