
Pau Bosch: "L'hidrogen verd, la clau de tot"
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
El món de les energies també viu un repte passional. L'ecosistema de l'hidrogen, per exemple, ja genera a Catalunya un negoci de 426 milions d'euros amb la participació de 140 empreses al llarg de la seva cadena de valor. Totes creen més de 1.300 llocs de treball. Avui en podrem parlar i entrar al laboratori de la part més sostenible d'aquesta energia, l'hidrogen renovable, i ho farem amb un investigador, és el Pau Bosch. Que és investigador principal de l'àrea de Sistemas Bioelectroquímics de l'Eitat.
Estoy muy perdida por tu muerte.
Què tal, Pau? A veure, avui hem d'explicar de manera molt fàcil la revolució. Què és l'hidrogen renovable? Estem parlant d'una energia neta. Per què estàs important pel nostre futur? Què em diries?
L'hidrogen renovable és una energia neta sempre i quan l'obtinguem a partir d'electricitat renovable, a partir de fotovoltaica, a partir d'eòlica. El que fem per obtenir aquest hidrogen renovable és. Agafem l'aigua i separem aquesta aigua. L'aigua té hidrogen i oxigen i separem aquesta aigua mitjançant electricitat renovable per obtenir-ne hidrogen. I és capdalt per descarbonitzar l'economia i molts sectors que actualment emeten emissions de CO2 i podem utilitzar aquest hidrogen per fer els mateixos processos sense emetre tant de CO2. Tu avui vols proposar-nos,
mirar una mica més enllà i preguntar-nos amb què fabriquem les tecnologies que fan possible aquest hidrogen, no? Quin és aquest problema ocult dels materials?
Sí, com he dit, la màquina, diguem, per produir l'hidrogen es diu electroitzador. Com es diu? Electroitzador. I bàsicament l'electroitzador té dos electrodes, un positiu i un negatiu. Aquests electrodes són els que, el càtode, diguem, és el que agafa els electrons i produeix l'hidrogen. Un dels electrolitzadors, bueno, són comercials actualment, aquestes màquines ja funcionen a nivell industrial, però sempre el que hem de fer és millorar-los i sobretot. Les limitacions que actualment tenen, doncs, superar-les. Les principals limitacions per mi des del punt de vista són dos. Una és l'eficiència, hem de fer que aquestes màquines siguin més eficients, perquè de 100 que posem d'electricitat, al final, en forma d'energia, al final n'obtenim 60.
Ara jo crec que, Pau, perquè la gent sàpiga, l'hidrogen renovable, posa'm exemples on el podem utilitzar.
L'hidrogen actualment s'anotitza molt. A on? Per exemple, a Catalunya en produïm cada hora, a Tarragona, a la petroquímia. En petroquímica en produeixen 8 tones l'hora, o sigui, unes 150 tonelades d'hidrogen. Però on el fem servir? Actualment es fa servir en la indústria petroquímica en les refineries, per als combustibles fòssils, refinar-los i purificar-los per obtenir al final gasolina o obtenir químics que després fan servir a les indústries. L'hidrogen ja s'utilitzen 100 milions de tonelades l'any a nivell mundial, molt. El problema és que aquest hidrogen ve dels combustibles fòsils. Agafem el gas natural i fem hidrogen. I és l'hidrogen gris, perquè cada tonelada d'hidrogen emetem 10 de diòxid de carboni. L'hidrogen renovable actualment és un 2% d'aquests 100 milions de tonelades. O sigui, el que hem de fer és canviar aquest hidrogen gris per hidrogen renovable.
Avui no és fàcil parlar de l'hidrogen renovable, jo sempre dic que ho entenguem tots, perquè amb el canvi climàtic, amb com estem vivint, també fins i tot la situació del temps que ens preocupa i de com està canviant la nostra vida, el nostre ecosistema, haurem de treballar només amb l'hidrogen, em diries, també? I explica'm, esteu també treballant vosaltres en marxa, en projectes com Promisers o XSIT, sí? Sí, correcte.
En el projecte Promisers el que volem és. Aquests electrolitzadors tenen, perquè funcionen bé, utilitzem unes membranes que tenen compostos florats. Ara els compostos florats. Ara m'he perdut, eh? Explica'm-ho més fàcil. Els electrolitzadors tenen diferents. Parts dins la màquina perquè pugui funcionar l'electrolitzador. Una d'aquestes parts són les membranes, que les membranes al final podem veure com un plàstic. És un plàstic més avançat, però és un plàstic. I actualment aquests plàstics estan fets de polimes que tenen fluor. Com el Teflon, que és una marca comercial, i aquests polímers que tenen flúor a nivell europeu es volen eliminar. Els pifes, que ara estan de moda, que es volen eliminar perquè són molt bons els polímers i els plàstics que tenen flúor perquè són molt resistents, treballen molt bé, són molt resistents. Però, precisament perquè són tan resistents, després s'acumulen, no? Els microplàstics que tenen flúor s'acumulen en la natura i, per tant, s'han d'eliminar a mica a mica aquests plàstics que tenen flúor. I en el Promagis, precisament, el que estem fent és això. Els electroitzadors utilitzen aquests tipus de plàstics i els estem intentant canviar les membranes que utilitzen aquests polímers. Per altres tipus de polímers que no tenen el flúor, per fer-los medioambientalment millors. I sobretot després, quan s'acaba el temps de vida d'aquell electrolitzador, que el desmantellament i la recuperació dels materials no emetin, no tinguin un impacte medioambiental.
Pau, s'acosta l'hivern i tornem a sentir parlar de crisi energètica a Europa. Fins a quin punt desenvolupar hidrogen i materials sostenibles pot ajudar també a construir una cadena de valor europea menys dependent a tercers països? I també em diries la teva visió com a investigador davant d'aquest canvi climàtic, com creus que hem d'actuar?
És clau, l'hidrogen serà clau. L'hidrogen combinat amb altres tecnologies, però l'hidrogen serà clau. Primerament, l'hidrogen el podem produir aquí, el podem produir autòctonament. Per tant, deixem de dependre de comprar combustibles a tercers. Això a nivell de sobirania energètica és molt important, que podem fer els nostres combustibles, els nostres vectors energètics, aquí in situ. I l'altre també això ajuda a nivellar els preus. No tindrem tanta volatilitat de preus perquè si l'electricitat que utilitzem és renovable és més constant en el temps i per tant l'hidrogen renovable també serà més constant.
I treballarem amb hidrogen i també quines més, no? Amb el canvi climàtic, quines altres destacaries?
Jo sempre dic que primerament tot el que es pugui electrificar s'ha d'electrificar. Si vols posar un exemple en els vehicles. Els cotxes de bateries són els més eficients. Tenen més, de l'energia que posem a l'energia que fa anar les rodes, tenen més un 75% d'eficiència. Per tant, tot el que es pugui electrificar s'ha d'electrificar. Però hi ha altres sectors que no es poden electrificar. Com, per exemple, els processos industrials d'alta temperatura, que ara fan servir gas natural, doncs podrem a mica a mica anar canviant aquest gas natural que s'utilitza en els processos industrials d'alta temperatura. Per hidrogen verd. O en els vehicles, les bateries tenen el problema actualment que pesen molt. I per camions fets anar per bateries no és el més sostenible, perquè un camió, un trailer de 40 tones. Serien unes bateries de 4 tones, pesarien molt. En canvi, amb hidrogen, un vehicle de pila de combustible d'hidrogen, el pes per propulsar aquell vehicle es redueix més de la meitat, menys de 2 tones.
Molt bé, Pau. Doncs és clar que en el futur el món de l'energia serà verd o no serà. Per tant, la transició energètica cap a energies renovables i netes com l'hidrogen tindran un paper essencial. I ara bé, hem d'aconseguir-ho fent que tots els materials i processos per fer aquesta energia siguin segurs i eficients. Avui el Pau Bos de l'Eitat ens ha explicat, molt important, amb aquesta situació de canvi climàtic que vivim, Com hem d'utilitzar l'hidrogen, i em quedo amb aquest titular, que jo crec que avui ens hem de saber tots. L'hidrogen serà clau per al futur dels propers anys. Ja en parlarem, ja en parlarem. Com parlem de la IA, doncs ara també en parlarem molt més. De l'hidrogen, moltes gràcies, Pau. Moltes gràcies.