Pau Cubarsí, a Oques Grasses: "Va vibrar, saltar i cantar durant tot el concert"

Ocas Grasses, Ocas Grasses. Ahir aquest programa va tenir la nostra estima de gala a Castelltort. Bona tarda. I ahir va ser una mica crítica, una mica. Va ser molt dura, sí. Va ser dura amb el concert d'Ocas Grasses. Tu, Manuel, tens previst anar a algun dels concerts d'Ocas Grasses? No, eh? No.

Però les coneixes, t'agraden d'elles. Sí, sí, i és més, de fet, no sé, si em doneu una estona, us explicaré una experiència en relació a un concert de Ocas Grases. No m'explica. A veure, va ser l'any 13, el 13, de la Conta Llarga del Calendari Maya, me'n recordo. Eh? Com? Sí, i era un poble petit a prop de Vic. Sí? Sí. I aquest dia, com ja segurament sabreu, coincidia amb el final del món segons el calendari maya. No és veritat. Era el 16 de desembre del 2012. Bàsicament, si me'n recordo, és perquè del que em feien parlar era justament sobre el tema de l'apocalipsi, que segur que és un tema que segurament us preocupa. Doncs, bé, després del tal, era una cosa del poble i tal, i sortia un conjunt del que jo tenia la més remota idea. 2012, eh? 2012, ja et dic, 16 de desembre del 2012. I m'agradaria saber quin poble era, perquè era un poble petit, entranyable, però mira, era un estudiant que em va convidar a veure si volia anar, però clar, es va aparèixer aquí, hi havia un tio que tocava l'Ukelele, serio, i realment em va agradar molt. I hi havia un grupet així de fans que no serien més de 20 que eren els únics que d'una forma o altra estaven així amb la història i quan vaig sortir els vaig trobar que anaven carregant els trastos a un cotxe i m'hi vaig acostar i els hi vaig dir que moltes felicitats perquè eren molt bons. Vaig buscar per internet i no vaig trobar. Crec que hi havia un vídeo supercutre, però no hi havia res. I inclús ho vaig escriure al Facebook dient que de sobte m'havia trobat amb un grup que a mi em va semblar d'una qualitat més que notable. I especialment per la personalitat del cantant. Jo no sabia ni qui era el cantant ni qui era el Casgrasas, però em puc permetre el luxe de. Vas descobrir Ocasgrasas, tu. El descubridor d'Ocasgrasas va ser Manuel Delgado. No sé si així, però segurament algun més contribuiria. De fet, està, mira,

en el 2012 només havien publicat un disc. Un dia, no sé com, és com es diu, sí, sí, sí, eren desconeguts per la majoria.

Bé, ja hem vist dos dels quatre concerts de Comiat. En queden dos, però hi ha diversitat d'opinions.

La llista de cançons la trobo un drama. La trobo fastigosa i molt problemàtica. Sé que soc molt dura, però no m'agrada gens perquè porten 15 anys fent música i no pot ser que, per exemple, del segon disc, que és boníssim, digue-n'hi com vulguis, no toqui ni una cançó quan és el millor disc que tenen. Tinc raó, no? No ho sé.

Ahir vas tornar al concert. Sí. Mantens l'opinió?

No, jo vaig dir una cosa molt clara, que és. Ja s'està penedint. No, no, no, m'estic penedint. No, no, no. Vinc a dir exactament el mateix. Vaig dir que la setlist no m'agrada, però que l'espectacle és una barbaritat i està al nivell de Coldplay per mi. Vols que tornem a tirar el tall? Sí. Podem tornar a tirar el tall? La llista de cançons la trobo un drama. La trobo fastigosa i molt problemàtica.

A veure, vull dir que aquí vam dir que la llista de cançons era fastigosa i problemàtica. Sí, però és veritat. Moment, moment, moment. Aquí es va dir que la llista de cançons era fastigosa i problemàtica. Vam enviar la gent al concert ahir pensant que seria fastigosa i problemàtica. Hi ha gent. Que m'ha trucat a altes hores de la matinada per retreure'm-ho. No m'ho mereixo. I una d'aquestes persones, que avui tenia festa, i ha dit. Jo avui vull anar a la ràdio a explicar-ho. És Laia Tudel, bona tarda.

Bona tarda. Ens discutirem! Sí, sí, lluita, lluita lliure. A veure, jo ahir vaig anar al concert d'Ocas amb por. Ho he de dir així. Ara, ara, ven-m'ho bé, això. Jo dic, a veure, un moment, no és només la gala, és que jo vull dir, en general, tot el que vau transmetre era. A veure, primer la notícia que no hi havia col·laboracions, que jo soc la primera que en aquell moment I després vaig pensar, i què passa? Perquè tu vas a veure oques, no passa res, però es va transmetre la sensació que si no pujava la Julieta a cantar la cançó no seria el mateix. És evident que la cançó de la Julieta dius, ai, falta. Però perfecte, la cançó va sonar i perfecte. Veu dir que evidentment la tria de cançons. Fastigosa. Fastigosa. Veu dir també que fins i tot que el Josep Montero. I que no era gaire simpàtic, que no va ni presentar els companys de la banda com insinuant que hi havia mal rotllo, que jo no sé si és veritat o no, però jo vaig pensar, aquí em trobaré un bunyol al concert. Vas estar a punt de no anar, Laia. Sí, perquè a més a més hi havia el temps que si plovia o no plovia, i jo li vaig dir a la companya amb qui anava al concert, li vaig dir, escolta una cosa, si plou una mica, passem d'anar-hi. I què et va dir l'acompanyant? A vosaltres em convides, et va dir, no? Home, no. No, no, tenim entrades, anem. És que m'han dit que és bastant. Fluixot. Fluixot. Perquè jo escolto la ràdio, escolto la tarda, em crec el que diguem. I a més vosaltres en sou més. L'acompanyant no escolta la ràdio? De tant en tant l'hauria d'escoltar, sí. I llavors, sort que hi vaig anar. Sort que hi vaig anar. Et va encantar. Em va agradar molt el concert.

Laia, t'arribo a dir que el concert és boníssim i surts plorant, però no de la llàstima de que ho deixin. De mierda, on d'abstendis que tenen?

A veure, és que és un tema d'impactatives, és veritat. D'acord, hi ha una cosa aquí, un matís que jo vull fer. Jo soc una seguidora d'Ocas Grases, com et diria, de hits. Jo no soc com la gala, segur. Ets una nou rica dins d'Ocas Grasses. A mi, clar, com que em van tocar tots els hits, jo contentíssima. Pitjor hauria estat que com aquells grups que diuen no, és que jo no vull tocar aquesta perquè estem avorrits d'aquesta cançó. I dius, no fotis, si és la bona, no em diguis. Estem d'acord o no? Llavors, clar, Ocas toca tots els hits. També et dic que per omplir quatre olímpics, quatre estadis olímpics, has d'arribar al públic de sempre que els ha seguit des del 2012, però també al com Manuel Delgado. Manuel Delgado, que des del 2012 es va descobrir i no ha perdut detall de Alcasgrasas. Sins 2012.

Però també es d'arribar a la gent com jo. Sí, però sembla que la gent del 2012, els fidels d'inici, aquesta gent no els hi arriba.

A tu et va encantar. M'ha agradat molt. L'escenari és una passada, l'espectacle que fan. Aquí estem d'acord les dues. Increïble. Punts de trobada. L'emoció que transmet també el concert. I ell va estar molt simpàtic ahir.

I atenció, perquè ara ja Tudel ha vingut aquí amb una notícia exclusiva sota el braç. Exclusiva. Perquè la tarda de Catalunya Ràdio està en disposició d'explicar-vos quin futbolista del Barça se la sap. Totes. Sí.

No, com a exclusiva, no serà dir quin futbolista hi ha anat. No, el que se la sap totes. No, no, jo no vull aixafar aquí el tema, perquè has mantingut la intriga tot el dia a la ràdio, però és que el teu programa ja es va avançar qui aniria. Jo no he dit el futbolista que va anar al concert. Jo crec que el que no surti fins i tot es va dir i algun vídeo han fet i tot.

Però això no és el que tu volies fer. Posa'm música de notícia exclusiva. Molt bé. Sí, posa'm música.

El futbolista que se la sap totes és. Pau Covarsí. Pau Covarsí. És que només li falta això, Pau Covarsí, per ser el català de l'any. Però quan dius que se la sabia totes,

és que se la sabia totes. Totes, no, i a més va anar amb amics seus, com un mes allà. Ella havia dit algunes vegades en entrevistes que li agradaven molt oques grasses, totes les cançons, vibrant, saltant I cantant-les. Cantant totes les cançons oques grosses, clar. Ai, sí, sí, clar. No, no, sempre el teu equip.

Marc Andreu, bona tarda. Què us passa? Per què rieu? Ai, ai, perdó, perdó. No, és el grup Tribut. M'he equivocat. Doncs, per tant, ho va ser entregadíssim, el concert. Avui haureu anat a entrenar a Fònic, potser, fins i tot?

Podria ser, podria ser, perquè la veritat és que les va cantar totes, se'ls sabia, s'ho va passar molt bé, la gent del voltant, evidentment, li feia molta gràcia veure'l. També hi va haver un moment que es va cantar aquell traspàs entre cançó i cançó, que hi ha un moment que no sona res, doncs el públic, com passa últimament en molts concerts, a banda que van tots amb samarretes al Barça, en canta algun crit del Barça, llavors feia gràcia tenir-lo allà al costat. Bé, bé.

Doncs aquesta és l'exclusiva d'aquesta tarda. Va aixecar la mà.

Tinc una pregunta. Va plorar.

Sí. Això ja no ho veig, perquè en la cançó que pots plorar més. Estaves plorant tu. Clar, estaves ho plorant. Molt bé. Tu i el Jordi abracats plorant, creia jo. No vaig mirar pel cobert, sí. Sort de tu, no? No. No? Per mi no, per mi no. És una cançó preciosa, eh? Sí. Quina? Ah, no, clar, la gent que estimo. Ui, ui, ui. No, no, és la gent que estimo. Per mi és la gent que estimo. Llavors s'apaguen els llums, tot fosc, i llavors no vaig veure, tampoc vaig estar observant i controlant si plorava o no, però segur, segur, segur que es va emocionar. Tu vas plorar. Jo em vaig emocionar.

Has vist la Bola Negra, ja? Ostres, que fes. Deixap, deixap, que acabi tot. Cada dia he de treure el tema.

Que la gent que tingui entrades, que hi vagi avui, que és un gran concert. No, no, no, val la pena. Sí que val la pena.