Durada: 59 min

Amb el cuiner de Sant Pol de Mar repassem una trajectòria vital i emocional que es trasllada a la seva gastronomia, defensant que cada plat es pot associar a una emoció i un instant determinat. El xef parla del seu procés de recuperació, desmuntant el mite de la creativitat lligada als excessos: "L'any 2013 vaig ingressar en un centre per tractar-me de les addiccions. Un addicte, quan li treuen les substàncies, pensa que mai més podrà crear. Jo pensava una mica en aquells grans cantants que han creat les millors cançons col·locats. Val a dir que des que estic en recuperació he creat potser deu vegades més que quan estava en el moment del caos", confessa amb orgull, recordant també la publicació del llibre "Enganxats" (2023), amb Carme Gasull. Un diàleg on repassem la seva carrera, des dels seus primers passos al restaurant Sant Pau de la seva mare, Carme Ruscalleda, fins a l'èxit al capdavant del projecte "Moments" -que li va valdre dues estrelles Michelin-, reivindicant la cuina catalana i la proximitat sense perdre la curiositat i l'aplicació de cuines de tot el món.

Durada: 59 min

La periodista de Mediona ens visita per reflexionar sobre el paper del periodisme de guerra i posar el focus en aquelles històries ocultes que sovint queden al marge de la informació oficial, com ara l'impacte que té un conflicte en les dones o la cruesa d'un genocidi com el de Palestina en els infants. L'excorresponsal ens explica com la seva pròpia mirada s'ha anat transformant amb els anys, allunyant-se del clixé de la primera línia de front: "A l'Iraq, la meva obsessió era anar a primera línia perquè la meva falsa creença em feia pensar que, si no ho aconseguia, seria una corresponsal fracassada. Vaig fer una crònica que retratava el front a Mossul, però després vaig veure que no explicava res. Més tard en vam fer d'altres de veïns, sobretot de dones, i vaig adonar-me com una gran part del públic prefereix aquest tipus de periodisme", confessa sobre un aprenentatge que l'ha portada a buscar el relat humà. Unes cròniques amb nom propi que s'han recollit a la sèrie documental "Dones en lluita" de Catalunya Ràdio i TV3 i també a llibres com "Dones valentes" (Ara Llibres, 2020), "Aliades" (Ara Llibres, 2023) o el recent recull de textos "Un crit pels infants de Gaza", editat juntament amb Cristina Mas a finals del 2025.

Durada: 59 min

Des de l'any 2009 que el músic de Sant Celoni publica cançons en solitari, però la seva carrera es remunta molt més enllà, des de l'adolescència i els primers grups formats amb Mau Boada i altres músics del Montseny d'on sortirien Zeidun i Moksha, abans de formar part de projectes com The Unfinished Sympathy i La Célula Durmiente. Després d'una trajectòria de picar pedra i de "perdre diners més que no pas guanyar-ne", Joan Colomo no ha perdut la curiositat i es manté al dia dels nous valors de l'escena del país. Confessa que, tot i viure en una espècie de joventut eterna, de sobte pren consciència que ja és una persona gran. Una realitat des de la qual reivindica amb el paper de les noves generacions: "A mi una de les coses que em fascina del jovent d'ara és aquesta capacitat també de fer el que els hi roti, sense vergonyes. És que tant de bo visquéssim en un món de joves, on tothom fos jove! Dels joves m'encanta aquest esperit de revolució i de trencar amb el vell, de matar el pare".

Durada: 59 min

Amb una trajectòria íntimament lligada a les seves cabres i ovelles, el pastor de Riudaura ens visita per passar revista a un sector ramader i pagès que ell mateix veu amb pessimisme, obrint el debat sobre com assimilarem l'aprimament progressiu del sector primari. Ens recorda la dependència absoluta que la societat té de la terra: "Tot allò que menges, darrere hi té un pagès. Encara que sigui el menjar més processat del món, un producte de brioixeria industrial, a darrere hi ha blat que ha plantat un pagès. Per tant, necessitem pagesos per a tot, és a dir, per a viure, i la pagesia del nostre país està molt menystinguda, molt castigada, i pateix molt", adverteix. Una conversa on també ens endinsem en els secrets de la terra, el bestiar i els seus tempos a través de "Camí de cabres", el pòdcast que ell i el fotògraf Martí Albesa presenten, un espai sobre la pagesia catalana que ja té set capítols disponibles al web de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3Cat.

Durada: 59 min

El 2027 marcarà els vint anys del debut discogràfic de Xavi Ojeda, conegut artísticament com a Sr. Wilson, productor, cantant i agitador cultural estretament vinculat als ritmes jamaicans. Després de fer incursions en el rap i l'R'n'B, l'artista torna a les arrels del reggae i el rub-a-dub amb el senzill "You own it", una cançó d'amor que ens serveix d'excusa per abordar el complex debat de l'apropiació cultural des de la perspectiva d'un creador blanc: "La cultura de la qual els blancs s'estan apropiant és una cultura oprimida; no existiria si no hagués sigut per l'esclavitud. El que l'afrodescendència i la gent del Carib reivindiquen és la identitat, i que la gent no utilitzi la postaleta de fer-se rastes, anar al gueto a fer-se fotos i tornar a una realitat de privilegi europea", reflexiona amb autocrítica, tot recordant que el gènere neix de l'opressió i el patiment. Un diàleg sincer on també repassem la seva trajectòria, el seu paper com a referent de l'escena i l'encaix d'aquests sons dins el panorama mainstream del nostre país.

Durada: 59 min

La grallera del grup del Baix Llobregat ens visita per presentar "Folk d'extraradi", un àlbum on reivindiquen una música d'arrel oberta, que abraci la diversitat sonora. Tot i celebrar que la música tradicional s'hagi posat relativament de moda, l'artista posa el focus en les derives excloents d'algunes esferes de la cultura popular: "Hi ha aquesta fina línia entre elogiar la teva arrel i trinxar la de la gent que tens al costat, que busca un futur millor venint de països als quals Occident els deu moltíssim. Per a nosaltres, aquesta visió no representa la cultura popular", reflexiona. Una conversa on analitzem la seva evolució musical en una zona geogràfica generalment poc associada a l'arrel. Aprofitem. També, per reivindicar la gralla com a instrument, allunyant-la dels prejudicis històrics que l'han menystinguda.

Durada: 59 min

"Mori el brunch" és una de les noves i encomanadisses cançons del sisè disc del grup de la Bisbal d'Empordà Fetus, liderat per Adrià Cortadellas. El cantant, guitarrista i lletrista principal té clar que la reivindicació de l'esmorzar de forquilla com a element de lluita contra la torrada amb alvocat s'havia de vincular amb el gran problema de les nostres ciutats: "Feia temps que cantàvem i cridàvem contra el brunch i que reivindicàvem els esmorzars de forquilla, però també volíem fer un romanço que parlés d'aquesta gentrificació. I tot i que pot semblar una cançó divertida, és una bona manera de tractar aquest fenomen que continua avançant", adverteix. Aquesta cançó forma part de "Romancer tartera", un treball on la formació documenta el dia a dia de la societat a la manera dels vells romancers —abordant temes com el turisme, el feixisme, el racisme, els macrofestivals, les polítiques aparentment progressistes o els policies infiltrats— i on recuperen els arranjaments contundents a partir de guitarres elèctriques. Una conversa on també intervenen amics i col·laboradors Les Testarudes, Joan Colomo i Jaume Pla, de Mazoni.

Durada: 59 min

Va ser la primera escriptora d'origen àrab i amazic en publicar una novel·la en català i ara ens visita per parlar-nos del seu quart llibre, "Jura'm que tornaràs" (Univers, 2026), una història sobre l'amor entre dues dones al Rif dels anys vuitanta. L'autora, que va créixer a Vic i ara resideix a Tolosa, aprofita l'altaveu per analitzar els canvis de la societat marroquina en comparació amb la catalana, traçant un paral·lelisme a través de la identitat: "L'orgull que tenen els catalans de la seva pròpia llengua, la seva cultura i història, també el tenim els amazics. Sempre se'ns ha considerat una llengua de segona, però també hi ha hagut gent que l'ha defensada. Ara som més de treure pit, més orgullosos. Hem sortit d'aquell pou i ja no ens mirem des d'una perspectiva inferior. I m'agrada que tot plegat es normalitzi, tant els catalans com els amazics", explica. Una conversa on també repassem una vida molt lligada al trànsit i on descobrim com la literatura la va salvar de la depressió després que la seva família l'arranqués de la seva terra natal i dels seus éssers estimats.

Durada: 59 min

El músic barceloní Lluís Margarit s'ha convertit en un dels grans valors de la cançó actual sota el seu alter ego artístic Irieix, descol·locant i enlluernant l'oient amant del pop i exercint d'hereu involuntari de la cançó galàctica de Sisa o Quimi Portet. Avui ens presenta el seu darrer disc, "Irieix i "el geperut"", un treball on aposta per construir la música des d'un lloc incòmode i abraçant la lletjor: "Mai no he connectat gaire amb la bellesa més estereotipada. Crec que soc més a prop de la cosa del friqui de la classe, amb gust per les coses que sorprenen un mateix i que són una mica estranyes. M'interessa més això que no pas la cosa més "mainstream" com una figura estil Aitana", confessa sobre un procés creatiu que posa per davant l'element sorpresa i que ens arriba farcit d'un humor que amaga els seus traumes: "Són temors que vaig guardant, sempre bromes, sempre bromes", diu a la lletra de la cançó que dona títol al disc. Una conversa durant la qual, a més de repassar les seves fílies artístiques, també descobrim la seva feina més prosaica com a responsable de so del programa "Crims" de Carles Porta.

Durada: 59 min

Ens encanta l'energia tranquil·la que desprèn l'actor i director teatral barceloní, un creador que ha heretat la passió per la gastronomia de la seva mare i ha combinat els escenaris amb l'obertura de quatre establiments a Barcelona: tres sota la marca "Llurito" i també "La Muriel". Davant l'etiqueta de "vividor" que li dedica l'actriu Carla Altarriba, ell s'hi identifica de ple: "Per mi vol dir que poses en una prioritat molt elevada la teva qualitat de vida, que no té per què tenir a veure amb diners. Té a veure amb com empres tu el teu temps amb les possibilitats que tens i amb intentar que els moments d'estrès passin de la millor manera possible. La qüestió és passar-ho bé i celebrar, celebrar perquè sí". En repassar la seva trajectòria, recordem el seu pas pel món seriòfil a Catalunya —especialment a "Ventdelplà"— i una bona colla d'anys treballant a Madrid, abans de tornar a Barcelona el 2013 per cofundar la productora Sixto Paz, que precisament aquests dies té en cartell la comèdia "La promesa" al Teatre Borràs de Barcelona.

Durada: 59 min

Tot ha anat molt de pressa a la carrera del cantant badaloní des del seu pas pel concurs de talents de 3Cat "Eufòria". Després de tastar l'èxit i haver d'acceptar els alts i baixos de la vida artística, el nostre convidat compagina ara el procés d'aixecar el seu propi segell discogràfic, La Fuga Records, amb el retorn a una feina d'oficina, una realitat que demana una gran gestió personal: "L'ego, quan tu tornes a un lloc de treball on estaves després d'haver passat per tot aquest procés, és molt complicat de gestionar. Em costava molt que vingués una persona i em digués: 'Hòstia, ets l'Edu? Què fas aquí?'. Amb el pas del temps i treballant moltíssim per entendre el que està passant, l'ego es va estabilitzant i acabes acceptant que per poder cantar i treure música necessites diners'", confessa obertament. Durant una hora parlem de com la mort del seu pare, teràpies com el Reiki i una forta confiança en l'espiritualitat han marcat els seus darrers passos professionals, a més de presentar el seu darrer single, "La meva sort", en una conversa que també compta amb la participació d'amics com Rod Prod. i Roger Padrós.

Durada: 59 min

Han passat vint anys del naixement i eclosió d'una de les bandes de referència de l'escena independent del país. Amb el cantant de Dorian, Marc Gili, creador d'himnes generacionals com "Cualquier otra parte" o "La tormenta de arena", ens atansem a la definició real del terme indie: "Independent és l'artista que s'autogestiona o que es gestiona a si mateix amb uns equips externs; el que no està subjecte a que des de fora insereixin en el seu art, en les seves decisions o en la seva carrera". El músic desmunta el mite d'associar sempre l'etiqueta a un so de guitarres, recordant que un projecte independent pot fer tant trap com electrònica o jazz, en una conversa on també s'endinsa en un terreny molt més íntim per explicar com ell i la teclista de la banda, Belly Hernández, van haver de sostenir la seva ruptura sentimental i gestionar el dol en plena gira i sense deixar de crear, a més de reflexionar sobre la necessitat de tenir referents joves i el repte de mantenir l'aixeta de la creativitat ben oberta amb el pas dels anys.

Durada: 59 min

La vida de l'actriu barcelonina ha estat, des de sempre, íntimament lligada al teatre, un art que es respirava a casa seva i que ella ha abraçat des del seu debut el 1994. Aquests dies la tenim com a protagonista de "L'autora", un text de la britànica Ella Hickson dirigit per Anna Serrano que s'ha instal·lat al Lliure de Gràcia per abordar els mecanismes de poder del patriarcat en l'àmbit escènic i de la creació. En una conversa on reflexionem sobre les diferències a l'hora d'escriure segons el gènere, l'actriu posa el focus en com es valoren determinats relats: "L'obra parla de la lluita entre el fet visceral i el racional. De l'escriptura des de la raó, l'argumentació, que és el que la gent sí que s'escolta i al qual es dona valor. Això té a veure amb el que és masculí, amb el poder, amb tenir les coses clares i ser dogmàtic. Per altra banda, el que és instintiu, vulnerable, fràgil i dubitatiu, està molt més vinculat a la feminitat. Això no té espai, no és vist com a correcte, no és considerat bon teatre", apunta, tot citant l'autora. Una hora durant la qual també repassem la seva llarga carrera, les amistats i la realitat dels papers que reben les dones quan passen dels quaranta anys. Les veus convidades d'avui: Maria Ribera, Aina Clotet, Júlia Bertran i Anna Serrano.

Durada: 59 min

L'actriu de Cornellà de Llobregat Marina Salas s'ha convertit en una de les cares més celebrades de l'audiovisual i el teatre dels últims anys, encadenant èxits des de fenòmens com "El barco" o "Tres metros sobre el cielo" fins a produccions recents d'alta volada com "Yo, adicto", "La ruta" o "Esmorza amb mi". Avui ens visita per presentar "Corredora", una producció on interpreta la germana d'una atleta que veu la seva carrera truncada per un brot psicòtic. Salas, que va marxar de casa als 18 anys seguint una curiositat vital que l'ha dut a viure a Londres, París, Barcelona i Madrid, bolca aquesta mateixa pulsió en la seva vocació interpretativa: "Crec que el més essencial és anar adonant-te que tots tenim de tot, que no som d'una forma, sinó que som polièdrics. L'empatia és un talent i és una virtut que tenim tots; bàsicament jo diria que la qualitat principal que es desenvolupa és fer teu el que no és teu. I això sí que t'haig de dir que em surt molt bé", afirma sobre el que busca com a actriu i la seva capacitat de posar-se al servei dels personatges.

Durada: 59 min

Són dues dècades fent jugar els oients de Catalunya Ràdio amb el ja clàssic "Enigmàrius", però en són dues més des que va publicar el seu primer llibre. Des de llavors, novel·la, assaig, traducció i ludolingüística. L'escriptor barceloní ens presenta la seva nova novel·la, "El mal entès" (Proa, 2026), on se serveix del joc, l'atzar i l'humor per reflexionar sobre la vida, la construcció de la identitat i per retratar certs tics –sovint ridículs– de la postmodernitat. Sobre la naturalesa d'aquest ofici, Serra connecta l'enginy amb el que és més transcendent: "Escriure és posar paraules en joc. El que cal veure és si aquest joc és innocu o s'acosta al foc", diu tot citant Carles Riba i el seu poema "Del joc i del foc". "I a mi sempre m'ha interessat acostar-me al joc i al foc", continua, "i no sempre ho aconsegueixes. Amb aquest llibre tinc la sensació d'haver-hi estat a prop". Una conversa per repassar la vida (i els molts miracles) d'un dels autors de referència de les últimes dècades al nostre país.

Durada: 59 min

L'actriu barcelonina viu del i per al teatre amb una trajectòria extensa que es fa palesa en el seu compromís amb dues companyies de referència: Els Pirates, que des de 2013 gestionen l'Espai Maldà, i The Feliuettes, que aquests dies presenten el cabaret feminista "Amor a mort" al teatre La Fàbrica de Barcelona. Amb ella reflexionem sobre la persistent desigualtat de gènere en els papers protagonistes: "Com a moltes feines de visibilitat, els homes treballen molt més que les dones i en el món de la interpretació és així d'una manera flagrant. Fins i tot les dones que treballen, ho fan amb menys visibilitat, amb papers menys importants. I com més grans ens fem, més desapareixem de tot arreu", denuncia. Tot i que admet que les coses canvien a poc a poc, assenyala el pes de l'herència clàssica: la dramatúrgia del segle XXI fa que les coses canviïn a poc a poc, però els clàssics es continuen representant i això perllonga aquestes desigualtats.