És la gran especialista del país en la comèdia improvisada i una de les cares més conegudes de la televisió actual. La de l'Hospitalet de Llobregat desembarca el 5 de novembre al nou Teatre Balmes de Barcelona amb "Digamelón". Amb ella reflexionem sobre l'exposició pública que provoca la polèmica de gags que ella ha interpretat: "Ho passo molt malament quan passen aquestes coses, però vist amb perspectiva, tal dia farà un any. Si tornés a passar per una situació així, ho tornaria a fer".
ESCOLTA-HO ARA

Després de tancar la gira del seu últim disc, l'excomponent del trio Marala aterra a la Fira Mediterrània de Manresa amb l'espectacle "Terra de guapes", una reivindicació del folk valencià i una resposta al dolor que va causar la dana. Parlem de la seva relació amb les exigències que el mercat imposa als artistes: "La música no és dura; és dura la indústria. La música és una cosa bonica que ens adjunta i ens fa pair les penes. La música, a mi, no m'ha fet cap mal", defensa.

Té cinc carreres, parla una quantitat admirable de llengües i ha fet de tot: des de producció teatral i traducció fins a col·laboracions en mitjans de comunicació i, òbviament, literatura. Amb "Els erms", l'última novel·la i "la primera amb un final força lluminós", la barcelonina reflexiona sobre la necessitat de la ficció i el procés creatiu: "El que m'agrada fer és agafar la realitat i convertir-la en literatura. Per això, intento anar als llocs sobre els quals vull escriure i analitzar com es comporta la gent", explica.

Amb cinquanta anys i havent decidit fa temps no sacrificar la maternitat per la feina, l'actriu badalonina analitza la falta d'oportunitats a televisió per a les dones de la seva edat: "No sé per què, però la gent no vol veure gent d'una edat determinada fent papers de la seva edat, no té cap sentit i jo no vull participar d'això", denuncia. Una hora de conversa on parlem del seu hàbitat natural, el teatre, els seus inicis i "No miris", l'obra que actualment protagonitza al Teatre La Biblioteca.

Davant d'un panorama musical on les guitarres guanyen terreny i l'escena urbana sembla no estar al centre, el duet de Teià reivindica l'honestedat quan es tracta de crear: "Acaba triomfant qui fa el que realment li agrada, intentar copiar el que s'està fent en aquest moment és una cagada", defensen. Una conversa d'una hora que arriba dies abans que Dani Nieto i Pau Izquierdo iniciïn un stage creatiu al costat dels seus productors de confiança.

Cada nit, havent sopat, la dibuixant osonenca es posa a treballar, en una rutina que ja s'allarga sis dècades. Amb una vida dedicada de ple a la il·lustració, parlem amb ella del pas del temps i dels seus temors: "A la mort li he perdut la por, però em sabria molt greu perdre les facultats per dibuixar", explica. Una hora de conversa durant la qual sentim veus de fans anònims de totes les generacions que ella ha acompanyat.

Primer van venir les cançons de bressol, cantades a cappella. Més tard arribarien els instruments casolans i, finalment, guitarrons i bandúrries. La cantant d'Oliva ha convertit la recerca del cant popular en l'eix de discos com "L'assumpció" o "Robina". Parlem del dogmatisme que sovint envolta la música d'arrel: "Abans, la cançó tradicional estava en constant moviment i ara s'ha decidit que ja no evoluciona, que la lletra és la que és i els instruments també", explica. Una hora de conversa durant la qual recordem la petjada que les seves àvies i altres referents han deixat en la seva idea artística.

Coneguda pel públic com la guanyadora de la primera edició del concurs "Eufòria", la cantant de Valls reflexiona sobre l'abans i el després del seu pas per televisió. Mentre prepara nou disc, explica que ha viscut una transformació personal i vocal profunda: "Ha estat un procés emocional complex que m'ha permès veure que la meva veu és més forta del que em pensava. És qüestió d'autoestima i, sobretot, de deixar anar l'excés de control i de perfeccionisme", diu.

Filla de la saga del Circ Cric i creadora del personatge Petita Lu, la pallassa reclama espais estables per al circ a Catalunya mentre reflexiona sobre com és una dona pallassa: "Fa temps, al Festival de Pallasses, hi sortien temes com la sexualitat o la maternitat que les dones tenien ganes de posar sobre la taula", explica tot parlant d'aquest certamen que arriba, enguany, a la tretzena edició.

El compositor i productor barceloní ens visita per reflexionar sobre el fet creatiu i la bona posició que ocupa la seva banda sonora de la nova pel·lícula de Los Javis. Una cinta que arriba carregada de, potser, massa expectatives? "La millor manera d'afrontar qualsevol cosa és amb els ulls més nets possibles. Quan vaig a un restaurant, vull tastar el plat sense que, abans, me l'expliquin". Una mirada sobre l'art que exposa al seu assaig "Cuando todo encaja" i que ha aplicat en aliances amb artistes com Rosalía, Sílvia Pérez Cruz i Niño de Elche.

Amb la vista posada en el gran concert del 16 d'octubre a La Paloma, la banda barcelonina ens visita per reflexionar sobre la convivència entre l'humor altament absurd i el vessant més seriós i líric. Tenen molt clar com traslladar aquest xoc al públic: "Som cinc persones amb sentiments i vides intensos i també ens volem posar seriosos, però la nostra forma de comunicar-nos des de la broma ens permet ser nosaltres mateixos", expliquen Miquel Pérez i Martí Selga.

Poques hores abans de publicar el seu nou disc, "IDK", la cantant barcelonina ens regala en primícia la cançó "Mi culo, mi cara" i reflexiona sobre el seu pas per concursos com "La Voz Kids" o "Eufòria". Parlem del seu mètode creatiu: "Faig les coses sense saber què faig i me n'adono després. De fet, hi ha gent que em diu que soc valenta, però és motivació i inconsciència", explica.

Conegut per èxits com "Plats bruts", "Porca misèria" o el fenomen teatral i cinematogràfic "Escape Room", que aquest pròxim octubre estrena la seva segona part, l'actor, director i guionista s'encén quan la conversa gira cap a la llengua: "Ara has de vigilar que no et diguin nacionalista perquè estàs parlant de la història de Catalunya. Dic nacionalista, però, evidentment, vull dir feixista", diu irònicament. Una hora durant la qual repassem els seus inicis i trajectòria i posem el focus en la comèdia, una eina excel·lent per explicar el món.

L'actor menorquí torna als escenaris catalans amb la reposició de "L'herència", la gran producció teatral sobre la comunitat LGTBIQ+. Reflexionant sobre els seus inicis en un poble petit als anys noranta, alerta sobre el moment actual: "Em va costar molt sortir de l'armari; hem avançat, però fa por veure com torna aquesta força retrògrada", avisa. Tot i la deriva política, manté l'esperança en la visibilitat: "Als espais públics cada vegada hi ha més gent explicant la diversitat i això fa que tinguem menys por."

L'actor d'Altafulla no amaga l'orgull pels seus orígens ni per la figura del seu pare, el conegut periodista de la SER: "M'encanta que em diguin que soc fill de Carles Francino, el trauma ja el vaig superar de petit", reconeix. Amb una trajectòria consolidada entre la televisió estatal, les sèries de TV3, el cinema i el teatre, recorda com, quan tenia vint anys, va plantar la sociologia per entrar a l'escola de teatre Nancy Tuñón: "Mai és tard per començar una professió", afirma.

Quinze anys després de néixer, la festa "Churros con chocolate" ha convertit els diumenges de la Sala Apolo en una icona de celebració LGBTIQ+ plena de purpurina. Una de les seves fundadores, de nom real Puy Ruiz de Alda, recorda com va començar tot: "No vam crear la Churros perquè es convertís en el que és avui. Va ser espontani, perquè volíem sortir un diumenge a la tarda", explica.

El nostre company del programa "La pila", llibreter i agitador cultural, ens presenta la seva segona novel·la, "Postals del món que oblido". Anem enrere i ens centrem en els seus inicis com a lector: "Vaig veure que la literatura molava molt i que no tot era el que t'ensenyaven a l'escola, notava que m'interpel·lava d'una forma diferent", explica sobre el llibre d'Irvine Welsh que li va canviar la vida.