àudios

Durada: 59 min

Fer comèdia a un escenari és, pel nostre convidat, com cantar "Chop Suey!" de System of a Down. Tot i això, Sarrats és una persona força casolana. De fet, des que va ser pare, la seva vida s'ha centrat a tenir cura de la llar i del seu fill. Com l'ha canviat la paternitat? És un èxit el fet de treballar des de casa? Entrem també en altres qüestions: com viu la dicotomia entre xarxes socials i vida real? Són, potser, la mateixa cosa? Qui s'atreveix a dir el mateix a X i també al carrer, a la cara d'aquell a qui critica? El còmic barceloní visita el programa per parlar, també, de la nova temporada del seu especial de comèdia "Vaques flaques". "Jo crec que el món no s'acaba", afirma. "En tot cas, s'acaba allò que entenem com a vida. Mentrestant, però, anem construint petites cosetes, anem guanyant minuts."

Durada: 59 min

L'actriu i cineasta catalana acaba d'estrenar la sèrie "Pubertat", en què el món casteller serveix de teló de fons per a una història d'abusos sexuals entre menors i per reflexionar sobre qüestions com el porno, els telèfons mòbils i les reaccions de pares i mares quan els seus fills estan implicats en un cas tan greu. Com reacciona una dona feminista quan el seu fill es converteix en un possible agressor sexual? "Els agressors no són extraterrestres que arriben, fan el mal i se'n van. Són els nostres amics, fills, germans, pares i marits", afirma. Feminisme, consentiment i la seva relació amb les actrius Anna Bertran i Betsy Túrnez són alguns dels temes que apareixen en la conversa.

Durada: 59 min

La comunicadora i creadora de contingut de Blanes no compra les mitges tintes com una opció a xarxes socials: "Quan parles amb gent que no es mulla", afirma, "el seu argument sol ser el de les portes que se li podrien tancar. De quines portes parlem? Perquè potser jo no les vull obertes". Amb ella analitzem la política des d'una òptica generacional i parlem de les diferències de codi entre les xarxes i els mitjans tradicionals. Malgrat tenir la carrera de magisteri, la Laura no ha exercit mai de mestra, una decisió que s'explica per una pulsió comunicativa que, com els altres convidats diuen, porta a la sang.

Durada: 59 min

El músic de Sant Quirze del Vallès arriba al programa amb el seu nou disc, 'Paco Deluxe'. En una conversa molt pausada, l'artista reflexiona sobre les etiquetes que se li han penjat i sobre els temes que, ara per ara, prefereix evitar. "Em fa ràbia que la salut mental s'hagi transformat en un logo, en una 'tote bag'", ens explica, "i és per això que he decidit no parlar-ne". Encarem també temes com la seva experiència a la televisió, l'actualitat política i la pressió que significa que sovint es demani als artistes que es posicionin.

Durada: 59 min

La vida de l'actriu barcelonina ha estat, des de sempre, íntimament lligada al teatre, un art que es respirava a casa seva i que ella ha abraçat des del seu debut el 1994. Aquests dies la tenim com a protagonista de "L'autora", un text de la britànica Ella Hickson dirigit per Anna Serrano que s'ha instal·lat al Lliure de Gràcia per abordar els mecanismes de poder del patriarcat en l'àmbit escènic i de la creació. En una conversa on reflexionem sobre les diferències a l'hora d'escriure segons el gènere, l'actriu posa el focus en com es valoren determinats relats: "L'obra parla de la lluita entre el fet visceral i el racional. De l'escriptura des de la raó, l'argumentació, que és el que la gent sí que s'escolta i al qual es dona valor. Això té a veure amb el que és masculí, amb el poder, amb tenir les coses clares i ser dogmàtic. Per altra banda, el que és instintiu, vulnerable, fràgil i dubitatiu, està molt més vinculat a la feminitat. Això no té espai, no és vist com a correcte, no és considerat bon teatre", apunta, tot citant l'autora. Una hora durant la qual també repassem la seva llarga carrera, les amistats i la realitat dels papers que reben les dones quan passen dels quaranta anys. Les veus convidades d'avui: Maria Ribera, Aina Clotet, Júlia Bertran i Anna Serrano.

Durada: 59 min

L'humorista de les Masies de Voltregà arriba amb el telèfon traient fum i una trajectòria que és el reflex d'una activitat frenètica: des de la creació teatral i audiovisual fins a la producció de formatges. Confessa que viu immers en una inèrcia creativa des dels dotze anys i que no ha abraçat mai l'oci per por de perdre oportunitats: "Tenia la sensació que si parava, perdia un tren, a la vida has de triar una cosa o l'altra", explica. Actualment, defensa fins a l'abril el muntatge "Hamlet" amb Albert Pla i triomfa amb el seu flamant videopòdcast de 3Cat "La renaixença", dos projectes que refermen una carrera marcada per la passió pel teatre i l'humor i la necessitat vital de no deixar mai d'impulsar noves idees.

Durada: 59 min

La cantant i artista mallorquina va publicar ara fa deu anys la cançó "Maricón". Va ser llavors, en part gràcies als sectors més reaccionaris, que la seva popularitat va créixer enormement. Ara, una dècada més tard, publica "Música para muñecas", un disc en què parla de la part fosca de la festa i la cultura de club. "Estimo Catalunya", diu. "Sempre que vinc, gaudeixo molt de les entrevistes, d'una llengua que m'apassiona i que m'agradaria conèixer millor, de la gent i de l'escena underground. El públic, a més, és boníssim", afegeix.

Durada: 59 min

Coneguda per les cançons del seu grup Intana, l'artista penedesenca ens mostra també la seva faceta d'arquitecta des d'un vessant divulgatiu en programes de 3Cat, com "Entre quatre parets" i "Animals arquitectes". Amb ella disseccionem una història recent de l'arquitectura marcada pel desencant postcrisi del 2008, una mirada crítica que ens convida a reflexionar sobre el llegat de les nostres construccions. "El nostre present arquitectònic no és engrescador ni funcional", lamenta, alhora que planteja una pregunta inquietant sobre el futur del nostre entorn: "Em preocupa quines runes deixarem i què ens explicaran els edificis en un futur".

Durada: 59 min

Per a la responsable de "La Turra" de 3Cat, la fragmentació dels continguts a les xarxes està canviant les regles del joc de la comunicació i, fins i tot, la llibertat dels convidats: "Comencem a patir-ne les conseqüències: hi ha persones que ja no volen venir per por a l'impacte d'un fragment o et demanen que no es treguin 'reels' de la conversa", confessa. Amb la periodista barcelonina analitzem aquesta deriva dels mitjans i repassem una trajectòria vital marcada per la pèrdua prematura de la mare. Parlem profundament d'un projecte d'èxit com "La Turra" impulsat majoritàriament per dones. També reflexionem sobre la responsabilitat de crear espais on es fomenti el pensament crític.

Durada: 59 min

"Quan fas la teva pròpia producció, tu t'espaviles: et fas el maquillatge i vestuari, tot això forma part de la responsabilitat de l'actor. I això també és bonic com a experiència". Amb aquestes paraules, l'actor barceloní explica la seva aproximació a un ofici que ha dut molt endins des de ben petit. I és que Pla prové d'una família de comediants lligada des de sempre al món del circ i la interpretació. L'hem pogut veure en múltiples registres: al cinema en produccions com "Incerta glòria" o la futura "Esta soledad"; al teatre a "Ragazzo", "Travy" i, actualment, "Gola"; i en sèries, a "El día de mañana" i "Yo, adicto", que li ha valgut una nominació als premis Emmy. Una hora de conversa amb una de les persones amb més talent de l'escena del país.

Durada: 59 min

És una de les grans escriptores dels últims anys en la nostra llengua. L'autora de "Gina" i "A casa teníem un himne" ha aconseguit viure de l'escriptura. Parlem de la pressió d'escriptora i d'allò volàtil que sobrevola la seva feina. També tractem de maternitat, amb motiu del seu assaig "Mai és una paraula molt lletja". Una maternitat íntimament lligada a l'esclerosi múltiple que li van diagnosticar el 2013. "De seguida vaig tenir clar que la malaltia no em defineix. Jo tenia una trajectòria i unes aspiracions que encara són les mateixes avui. Això em defineix", explica.

Durada: 59 min

"Necessitava trobar el meu centre", revela el músic d'Esparreguera, descrivint el seu nou àlbum, que veurà la llum el 24 de gener. "Simplificar les coses em fa sentir molt lliure, molt lleuger. Volia tornar a l'essència del que hem fet durant segles", explica, subratllant un altre canvi de rumb en una carrera definida per la seva evolució constant. La conversa inclou també les veus de Joan Pons d'El Petit de Cal Eril, un dels seus grans amics, i de Louise Sansom, la seva parella i mànager, amb qui ha creat una de les personalitats més úniques de la nostra escena musical.

Durada: 59 min

Malgrat que de vegades hi ha discussions o baralles més contundents, per a Xavi Coca i Oriol de Ramon treballar de manera bicèfala aporta, sobretot, coses positives. El duet mataroní ens confessa com la seva unió es converteix en la millor eina per afrontar l'èxit i l'exposició: "Cantar a duo funciona com un escut. Pel que fa a les lletres és positiu perquè no parles només de tu, estàs parlant des d'un ens. Ser dos vol dir que ens hem de posar d'acord d'una manera o d'una altra, que algú haurà de cedir. Es tracta de compartir-ho tot: pressió, crítiques i les coses bones, que també són millors si són compartides", reflexionen sobre un equilibri que contraposen als grups més nombrosos. Amb The Tyets parlem també de la intensitat de les gires d'estiu, de les pressions de la indústria i aprofitem per esbrinar els primers detalls del seu nou disc, un treball que ja estan cuinant a poc a poc i que hauria de veure la llum la primavera del 2027.

Durada: 59 min

S'ha parlat molt de l'arquetip del comediant que amaga les seves vulnerabilitats darrere dels acudits. El nostre convidat respon a aquest perfil i aborda el tema des de la teràpia: "El que em diu el psicòleg que faig és que intento racionalitzar els sentiments. A mi em fa molt de pànic el drama i la tristesa. Ho intento racionalitzar tot molt, i amb la meva parella —que pel que fa als sentiments està molt més avançada que jo— em passa que ella el que vol és que l'acompanyi en el sentiment, no que li intenti solucionar els problemes d'una manera lògica i racional. I em costa bastant", confessa. Una conversa amb molt més suc: reflexions sobre censura i autocensura, diferències entre fer broma de Vox i d'Aliança Catalana, i les contradiccions que suposa treballar en un pòdcast totalment independent i ser alhora una de les cares visibles de la ràdio i la televisió públiques. Tot plegat, sense oblidar el futbol, el bàsquet de l'NBA i la seva necessitat de rebre una dosi regular de polèmica a la seva xarxa social preferida, X.

Durada: 48 min

A "los días como hoy", la seva cançó més recent, la barcelonina ens parla de la necessitat de reclamar solitud en dies tristos i estressants. Una lletra que obre el debat de com gestiona una artista l'exposició pública i les xarxes socials quan passa per una època baixa d'ànims: "Cada cop soc menys addicta i estic publicant menys a xarxes. Sí que és important estar-hi present, i jo ho he defensat sempre moltíssim, però cada cop em permeto més tenir dies com els de la cançó de, senzillament, alienar-me. Ens acabem tornant bojos i jo, per exemple, m'adono que soc molt addicta a l'scroll d'Instagram", confessa. Amb Susanna Ventura, que en vuit anys de trajectòria ha publicat ja quatre discos i ja cuina el cinquè a foc lent, repassem una carrera on les xarxes han estat un agent clau. Una conversa on analitzem què implica ser una de les grans veus femenines del pop comercial que ha obert camí a l'escena, i on ens acompanyen amics i col·laboradors com Carlos Sadness, Marc Gili (Dorian) i el productor Gerard Giner.

Durada: 59 min

És una ànima lliure i un referent de la cuina a les xarxes socials. L'asturià Pablo Albuerne, conegut com a Gipsy Chef. Parlem d'una carrera que l'ha dut per l'alta cuina d'"El Racó de Can Fabes", pel restaurant "La Zorra" de Sitges -del qual se'n va desvincular- i a exercir de xef privat. Aquesta trajectòria ens convida a abordar l'acte de cuinar des de tots els vessants, reivindicant la cuina casolana des d'una mirada humana: "M'encanta cuinar per a gent que estimo. Sempre que em poso davant d'un fogó, hi ha un moment que sento que estimo l'altre, encara que no el conegui. Hi ha una connexió, i això em distancia del restaurant, perquè amb tanta gent no pots estimar tothom. És un acte d'amor impressionant on ho aboco tot cada vegada. Encara que de vegades falli, sempre hi ha amor", reflexiona. Una xerrada on també analitzem com ha canviat la restauració, tot i alertar que la figura dictatorial d'alguns xefs, la precarietat horària i les addiccions continuen encara presents a l'ofici.

Durada: 59 min

L'actriu barcelonina visita el programa per repassar la seva trajectòria i compartir una mirada que defuig l'individualisme per centrar-se en la comunitat i en tot allò que genera un vincle creatiu. La seva carrera als escenaris és ja extensa i acaba de tancar un cercle virtuós amb el musical "Germans de sang", el mateix espectacle que, anys enrere com a espectadora, li va fer descobrir la seva vocació. Mentrestant, una llista imponent de fites: títols com "Mamma Mia!", "Cop de rock", "Fun Home", "L'alegria que passa" o "Mares i filles"... i, fins i tot, haver encaixat la mà amb Sir Paul McCartney. Malgrat aquest ritme frenètic, Castillo transmet molta pausa: "Tinc aquesta mena d'obsessió de generar-me un estat pausat sigui on sigui. Que no hi hagi tant contrast entre estar en plena histèria, exigència i desgast, i després haver de rebotar cap a l'altre extrem a casa meva. Intento generar-me aquesta calma en qualsevol context: encara que estigui donant-ho tot, assajant, descansant, passejant o fent una entrevista", explica.

Durada: 59 min

Ens visita el cantant i guitarrista dels terrassencs Vidres a la Sang, banda pionera del metall extrem en català. Amb ell volem comprendre per què un estil amb un públic tan fidel com el seu no compta amb una acceptació social normalitzada, a diferència de l'estatus que tenen esferes com la del jazz. Respon això a una falta d'educació musical en aquest gènere? "Posar música i prou tampoc ens garanteix res. És qui t'ho ensenya, com t'ho ensenya, quina manera hi ha de seduir la persona a la qual interpel·les perquè li agradi això que a tu tant t'agrada. Això s'ha de poder explicar bé perquè hi hagi una empatia, una manera de comprendre tots els beneficis que, segons tu, et comporta escoltar aquest tipus de música", reflexiona. Una conversa ideal per desmuntar els tòpics associats al metall, buscar els punts en comú d'aquells que s'hi dediquen i preguntar-nos si, darrere d'aquesta contundència, l'escena també envia un missatge polític de pes.

Durada: 59 min

Fa poc més de tres anys que es va fundar i la banda ja compta amb un EP, un àlbum i molts escenaris trepitjats. Nascuda amb l'objectiu de fomentar la presència femenina a la música, parlem d'aquesta fita amb dues de les seves dotze components, qui ens detallen el doble propòsit del projecte, tant pel que fa al passat com al futur: "Va néixer per donar a conèixer aquestes dones meravelloses que han estat invisibilitzades en l'ska i el reggae", explica la cantant Núria Pino, mentre que la trombonista Júlia Soler afegeix: "Però alhora també estem creant un espai i un llegat. Ser part d'aquest moviment que està intentant, senzillament, normalitzar una cosa que per a nosaltres és molt quotidiana, que és fer música". Una idea que busca la igualtat plena a l'escena: "Jo crec que l'objectiu de Les Testarudes és que no s'arribi a qüestionar per què som un grup de dones", sentencia Pino. En aquesta hora de conversa ens endinsem en la seva manera de treballar —funcionen de forma assembleària, mitjançant comissions i posant de forma regular les cures al centre— i escoltem els senzills del seu disc "Ai, mare!", un treball farcit d'himnes de collita pròpia i d'inspiració dels grans referents del gènere.

Durada: 59 min

Ens visita el creador i codirector d'una de les sèries del moment, "Ravalejar". En aquesta nova hora de conversa ens plantegem fer una foto del barri on va créixer, contrastant els prejudicis que arriben des de fora amb la realitat del carrer: Rodríguez no amaga els defectes de la zona, però tampoc les seves virtuts, demostrant un gran orgull de pertinença. El cineasta ens descriu un barri que va de pressa i on la convivència és sovint difícil, però on el teixit comunitari i la capacitat de supervivència trenquen els tòpics: "Hi ha un sentiment de resiliència que altres barris no tenen. La gent del Raval, els que viuen allà, hi són des de fa molt temps, atrinxerats, i hi ha molta ajuda social per resistir. Crec que altres barris poden transformar-se abans que el Raval", reflexiona sobre una comunitat sotmesa a canvis constants que, malgrat tot, sempre resisteix. Una mirada a la identitat d'aquest gresol de cultures que ja es pot descobrir als quatre primers capítols de la sèrie, disponibles a HBO, i que està previst que arribi a la plataforma 3Cat el pròxim mes de novembre.

Durada: 59 min

Amb el cuiner de Sant Pol de Mar repassem una trajectòria vital i emocional que es trasllada a la seva gastronomia, defensant que cada plat es pot associar a una emoció i un instant determinat. El xef parla del seu procés de recuperació, desmuntant el mite de la creativitat lligada als excessos: "L'any 2013 vaig ingressar en un centre per tractar-me de les addiccions. Un addicte, quan li treuen les substàncies, pensa que mai més podrà crear. Jo pensava una mica en aquells grans cantants que han creat les millors cançons col·locats. Val a dir que des que estic en recuperació he creat potser deu vegades més que quan estava en el moment del caos", confessa amb orgull, recordant també la publicació del llibre "Enganxats" (2023), amb Carme Gasull. Un diàleg on repassem la seva carrera, des dels seus primers passos al restaurant Sant Pau de la seva mare, Carme Ruscalleda, fins a l'èxit al capdavant del projecte "Moments" -que li va valdre dues estrelles Michelin-, reivindicant la cuina catalana i la proximitat sense perdre la curiositat i l'aplicació de cuines de tot el món.

Durada: 59 min

La periodista de Mediona ens visita per reflexionar sobre el paper del periodisme de guerra i posar el focus en aquelles històries ocultes que sovint queden al marge de la informació oficial, com ara l'impacte que té un conflicte en les dones o la cruesa d'un genocidi com el de Palestina en els infants. L'excorresponsal ens explica com la seva pròpia mirada s'ha anat transformant amb els anys, allunyant-se del clixé de la primera línia de front: "A l'Iraq, la meva obsessió era anar a primera línia perquè la meva falsa creença em feia pensar que, si no ho aconseguia, seria una corresponsal fracassada. Vaig fer una crònica que retratava el front a Mossul, però després vaig veure que no explicava res. Més tard en vam fer d'altres de veïns, sobretot de dones, i vaig adonar-me com una gran part del públic prefereix aquest tipus de periodisme", confessa sobre un aprenentatge que l'ha portada a buscar el relat humà. Unes cròniques amb nom propi que s'han recollit a la sèrie documental "Dones en lluita" de Catalunya Ràdio i TV3 i també a llibres com "Dones valentes" (Ara Llibres, 2020), "Aliades" (Ara Llibres, 2023) o el recent recull de textos "Un crit pels infants de Gaza", editat juntament amb Cristina Mas a finals del 2025.

Durada: 59 min

Des de l'any 2009 que el músic de Sant Celoni publica cançons en solitari, però la seva carrera es remunta molt més enllà, des de l'adolescència i els primers grups formats amb Mau Boada i altres músics del Montseny d'on sortirien Zeidun i Moksha, abans de formar part de projectes com The Unfinished Sympathy i La Célula Durmiente. Després d'una trajectòria de picar pedra i de "perdre diners més que no pas guanyar-ne", Joan Colomo no ha perdut la curiositat i es manté al dia dels nous valors de l'escena del país. Confessa que, tot i viure en una espècie de joventut eterna, de sobte pren consciència que ja és una persona gran. Una realitat des de la qual reivindica amb el paper de les noves generacions: "A mi una de les coses que em fascina del jovent d'ara és aquesta capacitat també de fer el que els hi roti, sense vergonyes. És que tant de bo visquéssim en un món de joves, on tothom fos jove! Dels joves m'encanta aquest esperit de revolució i de trencar amb el vell, de matar el pare".

Durada: 59 min

Amb una trajectòria íntimament lligada a les seves cabres i ovelles, el pastor de Riudaura ens visita per passar revista a un sector ramader i pagès que ell mateix veu amb pessimisme, obrint el debat sobre com assimilarem l'aprimament progressiu del sector primari. Ens recorda la dependència absoluta que la societat té de la terra: "Tot allò que menges, darrere hi té un pagès. Encara que sigui el menjar més processat del món, un producte de brioixeria industrial, a darrere hi ha blat que ha plantat un pagès. Per tant, necessitem pagesos per a tot, és a dir, per a viure, i la pagesia del nostre país està molt menystinguda, molt castigada, i pateix molt", adverteix. Una conversa on també ens endinsem en els secrets de la terra, el bestiar i els seus tempos a través de "Camí de cabres", el pòdcast que ell i el fotògraf Martí Albesa presenten, un espai sobre la pagesia catalana que ja té set capítols disponibles al web de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3Cat.

Durada: 59 min

El 2027 marcarà els vint anys del debut discogràfic de Xavi Ojeda, conegut artísticament com a Sr. Wilson, productor, cantant i agitador cultural estretament vinculat als ritmes jamaicans. Després de fer incursions en el rap i l'R'n'B, l'artista torna a les arrels del reggae i el rub-a-dub amb el senzill "You own it", una cançó d'amor que ens serveix d'excusa per abordar el complex debat de l'apropiació cultural des de la perspectiva d'un creador blanc: "La cultura de la qual els blancs s'estan apropiant és una cultura oprimida; no existiria si no hagués sigut per l'esclavitud. El que l'afrodescendència i la gent del Carib reivindiquen és la identitat, i que la gent no utilitzi la postaleta de fer-se rastes, anar al gueto a fer-se fotos i tornar a una realitat de privilegi europea", reflexiona amb autocrítica, tot recordant que el gènere neix de l'opressió i el patiment. Un diàleg sincer on també repassem la seva trajectòria, el seu paper com a referent de l'escena i l'encaix d'aquests sons dins el panorama mainstream del nostre país.

Durada: 59 min

La grallera del grup del Baix Llobregat ens visita per presentar "Folk d'extraradi", un àlbum on reivindiquen una música d'arrel oberta, que abraci la diversitat sonora. Tot i celebrar que la música tradicional s'hagi posat relativament de moda, l'artista posa el focus en les derives excloents d'algunes esferes de la cultura popular: "Hi ha aquesta fina línia entre elogiar la teva arrel i trinxar la de la gent que tens al costat, que busca un futur millor venint de països als quals Occident els deu moltíssim. Per a nosaltres, aquesta visió no representa la cultura popular", reflexiona. Una conversa on analitzem la seva evolució musical en una zona geogràfica generalment poc associada a l'arrel. Aprofitem. També, per reivindicar la gralla com a instrument, allunyant-la dels prejudicis històrics que l'han menystinguda.

Durada: 59 min

"Mori el brunch" és una de les noves i encomanadisses cançons del sisè disc del grup de la Bisbal d'Empordà Fetus, liderat per Adrià Cortadellas. El cantant, guitarrista i lletrista principal té clar que la reivindicació de l'esmorzar de forquilla com a element de lluita contra la torrada amb alvocat s'havia de vincular amb el gran problema de les nostres ciutats: "Feia temps que cantàvem i cridàvem contra el brunch i que reivindicàvem els esmorzars de forquilla, però també volíem fer un romanço que parlés d'aquesta gentrificació. I tot i que pot semblar una cançó divertida, és una bona manera de tractar aquest fenomen que continua avançant", adverteix. Aquesta cançó forma part de "Romancer tartera", un treball on la formació documenta el dia a dia de la societat a la manera dels vells romancers —abordant temes com el turisme, el feixisme, el racisme, els macrofestivals, les polítiques aparentment progressistes o els policies infiltrats— i on recuperen els arranjaments contundents a partir de guitarres elèctriques. Una conversa on també intervenen amics i col·laboradors Les Testarudes, Joan Colomo i Jaume Pla, de Mazoni.

Durada: 59 min

Va ser la primera escriptora d'origen àrab i amazic en publicar una novel·la en català i ara ens visita per parlar-nos del seu quart llibre, "Jura'm que tornaràs" (Univers, 2026), una història sobre l'amor entre dues dones al Rif dels anys vuitanta. L'autora, que va créixer a Vic i ara resideix a Tolosa, aprofita l'altaveu per analitzar els canvis de la societat marroquina en comparació amb la catalana, traçant un paral·lelisme a través de la identitat: "L'orgull que tenen els catalans de la seva pròpia llengua, la seva cultura i història, també el tenim els amazics. Sempre se'ns ha considerat una llengua de segona, però també hi ha hagut gent que l'ha defensada. Ara som més de treure pit, més orgullosos. Hem sortit d'aquell pou i ja no ens mirem des d'una perspectiva inferior. I m'agrada que tot plegat es normalitzi, tant els catalans com els amazics", explica. Una conversa on també repassem una vida molt lligada al trànsit i on descobrim com la literatura la va salvar de la depressió després que la seva família l'arranqués de la seva terra natal i dels seus éssers estimats.

Durada: 59 min

El músic barceloní Lluís Margarit s'ha convertit en un dels grans valors de la cançó actual sota el seu alter ego artístic Irieix, descol·locant i enlluernant l'oient amant del pop i exercint d'hereu involuntari de la cançó galàctica de Sisa o Quimi Portet. Avui ens presenta el seu darrer disc, "Irieix i "el geperut"", un treball on aposta per construir la música des d'un lloc incòmode i abraçant la lletjor: "Mai no he connectat gaire amb la bellesa més estereotipada. Crec que soc més a prop de la cosa del friqui de la classe, amb gust per les coses que sorprenen un mateix i que són una mica estranyes. M'interessa més això que no pas la cosa més "mainstream" com una figura estil Aitana", confessa sobre un procés creatiu que posa per davant l'element sorpresa i que ens arriba farcit d'un humor que amaga els seus traumes: "Són temors que vaig guardant, sempre bromes, sempre bromes", diu a la lletra de la cançó que dona títol al disc. Una conversa durant la qual, a més de repassar les seves fílies artístiques, també descobrim la seva feina més prosaica com a responsable de so del programa "Crims" de Carles Porta.

Durada: 59 min

Ens encanta l'energia tranquil·la que desprèn l'actor i director teatral barceloní, un creador que ha heretat la passió per la gastronomia de la seva mare i ha combinat els escenaris amb l'obertura de quatre establiments a Barcelona: tres sota la marca "Llurito" i també "La Muriel". Davant l'etiqueta de "vividor" que li dedica l'actriu Carla Altarriba, ell s'hi identifica de ple: "Per mi vol dir que poses en una prioritat molt elevada la teva qualitat de vida, que no té per què tenir a veure amb diners. Té a veure amb com empres tu el teu temps amb les possibilitats que tens i amb intentar que els moments d'estrès passin de la millor manera possible. La qüestió és passar-ho bé i celebrar, celebrar perquè sí". En repassar la seva trajectòria, recordem el seu pas pel món seriòfil a Catalunya —especialment a "Ventdelplà"— i una bona colla d'anys treballant a Madrid, abans de tornar a Barcelona el 2013 per cofundar la productora Sixto Paz, que precisament aquests dies té en cartell la comèdia "La promesa" al Teatre Borràs de Barcelona.