
El comediant vigatà Galdric Plana Masoliver, conegut com a Godai Garcia, troba en el paisatge un refugi contra la monotonia de l'edat adulta: "A mesura que ens fem grans, tot és cada cop més pla. La natura és l'única cosa que em desperta eufòria i, alhora, intimitat. Com deia Roger Mas, mística domèstica, afirma. Amb ell parlem d'aquesta connexió vital i de l'estrena, la setmana que ve a l'Espai Texas de Barcelona, d'"Eix transversal", un espectacle de comèdia que comparteix amb l'humorista Alba Segarra.

L'imaginari d'Ouineta és el d'una dona que fuig del rol de diva convencional per abraçar un personatge disruptiu que genera, sovint, fascinació i incomoditat. Darrere d'aquesta proposta hi ha la cantant i coreògrafa Marta Ros, una artista que busca trencar: "Connecto amb persones com la també coreògrafa i ballarina Mabel Olea, amb això d'apropiar-te de formes per deformar-les. M'agrada entendre que no som aquestes estructures", explica. Amb ella parlem de "Ouineta verificada", el seu primer disc llarg que s'estrena la setmana vinent i que inclou col·laboracions de Ben Yart i Mushka..

"Fem moltes més voltes a les coses quan ens sentim el "pringat" que quan som l'heroi". Així s'acosta a aquesta ambivalència el nostre convidat a les cançons del seu grup, que estan a punt de tancar la gira de "Gràcies per venir" i de publicar, a finals d'hivern, un nou disc. Parlem també de com s'encara el procés de composició d'una cançó i, més en concret, d'una lletra. També de com un grup com el seu, amb referents musicals de fa més de cinquanta anys, conviu amb l'escena urbana actual.

Com ens hauríem d'informar en l'era de la immediatesa? Aquesta és la pregunta que llança la periodista barcelonina, actualment al capdavant dels "Matins" de TV3, que ens visita per presentar el llibre "Una casa sense diaris" (La Campana, 2026). L'autora ens convida a fer una dieta informativa conscient per evitar l'estrès: "És important seleccionar dos o tres mitjans i no informar-se a llocs com TikTok. En un diari de paper tenim una portada que jerarquitza i articles que posen context, i en el món digital hem de fer aquest mateix exercici", afirma. A partir d'històries personals, Oltra analitza com ha canviat el periodisme en les darreres dues dècades amb un relat que fuig de la nostàlgia per reivindicar el valor de la premsa, que s'allarga més enllà de la simple lectura.

El músic terrassenc es col·loca de nou a primera plana musical amb "5:MM", un EP de 5 cançons on torna a treballar mà a mà amb el productor i raper de Rubí Sr. Chen. Un disc fet entre amics on hi ha espai per cançons festives farcides de clara exaltació de l'amistat però també un moment emotiu recordant un amic desaparegut aquest 2025. "Que jo treballi amb els meus amics no és una decisió, tot ha fluït sempre. A més, ningú s'estimarà el projecte com la gent que et coneix bé", afirma, mentre recorda la feina feta des de fa més de deu anys.

L'actor, guionista i director barceloní ens visita per reflexionar sobre la professió i la personalitat que el travessa des d'una perspectiva que ha anat polint amb el pas dels anys. En una conversa on parlem, entre moltes altres coses, de la gestió de l'ego, Coma reivindica haver assolit un equilibri que li permet protegir el seu espai sense perdre la humilitat: "Amb els anys tens un ego sa que et permet fer respectar el teu territori perquè no et deixis manipular, però al mateix temps saps abaixar-li el volum ràpidament quan toca", confessa. L'intèrpret també ens parla de com l'humor li ha servit sovint com a mecanisme de defensa per protegir una faceta "vergonyosa i vulnerable". Repassem, a més, els seus projectes actuals: des del curs lingüístic "Català fàcil" a 3Cat, el seu monòleg "No ho hauria de fer" i el seu paper com a Ivan a la sèrie "Com si fos ahir".

"Un poble et marca per les seves dinàmiques", diu la cantautora de Prats de Lluçanès. I afegeix: "Si miro per una finestra de Barcelona, veig que a fora hi passen moltes coses, a poble no. Però també jo, personalment, soc molt tranquil·la". Així explica la seva actitud pausada -i també molt despistada- l'autora dels discos "Trepa" i "Cançons de rebost". L'especial timbre de la seva veu és en boca de tothom, també la calma de la seva música, tot i que els seus orígens musicals poc tenen a veure amb el seu repertori actual. A la conversa hi sentim, també, músiques de ZZ Top. The Lighthouse Family i Green Day.

Tot i l'èxit aclaparador del muntatge "A.K.A. (Also Known As)", l'actor de Vallromanes confessa que aquella experiència va ser agredolça: "Vaig patir. Abans d'estrenar no em sentia prou bo i els premis Butaca i Max em van generar encara més inseguretats en els projectes següents". Aquesta pressió, però, no ha frenat la trajectòria d'un intèrpret que sembla amant dels reptes i que ara fa el salt al teatre musical amb un dels papers protagonistes de "Germans de sang", en cartell al teatre Condal fins al 8 de març.

La compositora, guitarrista i cantant de Sant Quirze del Vallès actua el 14 d'aquest mes a sala Paral·lel 62 de Barcelona en el concert més multitudinari de la gira del disc "Vigília". Aprofitem aquesta data per descobrir com crea i quina relació té la seva música amb el món dels somnis. Per arrodonir-ho, reivindiquem el fet de la música en directe, amb instruments clàssics dalt de l'escenari: "És possible que si algú encén la ràdio o la televisió i hi apareix un artista que no toca cap instrument, potser aquest oient acaba oblidant que la música en directe és una possibilitat", afirma.

La cara més jove del temps de 3Cat passa pel programa per parlar de les seves grans passions: la meteorologia i la geografia. Vingut de Sitges, i gairebé acabat de graduar, és una de les cares més conegudes dels nous informatius. Descobrim la seva vida i, sobretot, esbrinem com porta aquesta fama sobtada.

Per a Clara Viñals, el pop és un trencaclosques on el repte és trobar paraules noves per explicar els sentiments de sempre: "Has d'intentar fer metàfores originals tot i que sigui complicat, perquè en el pop ja s'ha dit tot. Això, per mi, és un al·licient", explica la veu de Renaldo & Clara. A les portes de publicar el seu cinquè disc llarg el proper mes de maig, l'artista lleidatana ens parla de l'art de fer cançons com un joc que practica des de petita. En aquesta conversa també abordem la seva recent maternitat i com aquesta nova etapa vital conviu amb els dubtes i la pulsió creativa d'algú que fa una feina prou volàtil com la seva.

La catalanitat i la identitat de gènere centren les reflexions de Ferran Pi, una de les tres veus del grup FADES, que ens visita per presentar el nou senzill "Treu-te el bikini", compartit amb l'enigmàtic trio FBOYZ. El de Palma analitza l'estat de la llengua: "La catalanitat ha estat acceptada i, a Madrid, es veu com quelcom 'trendy', un fet perjudicial i beneficiós alhora", afirma. Una conversa on també aborda l'auge de l'hiperconservadorisme en relació amb el col·lectiu LGTBIQ+ i l'hostilitat que nota: "És cert que Barcelona és un paradís, però més enllà em preocupa". Amb ell explorem la trajectòria d'una de les formacions referents de la nova escena dels Països Catalans.

"Des que tinc consciència que he estat fent dieta", explica la cuinera de l'Ametlla de Mar. "Fer dieta vol dir limitar moltes coses: hidrats de carboni, sucres, etcètera. Quan vaig adonar-me del meu problema amb el menjar, em van explicar que hem de tornar a menjar com un infant. Oi que si el teu fill vol galetes per berenar, n'hi donaràs? Oi que si s'ha atipat de llaminadures no li diràs que es posi els dits i vomiti? Hem de cuidar-nos com si tornéssim a aprendre a menjar des de petits". És una de les moltes idees que encarem durant la conversa amb una de les cares del "Cuines" de TV3. A banda, parlem de peix, viatges, música i el paper que juguen les comarques a l'hora de mantenir la tradició gastronòmica catalana.

Fer comèdia a un escenari és, pel nostre convidat, com cantar "Chop Suey!" de System of a Down. Tot i això, Sarrats és una persona força casolana. De fet, des que va ser pare, la seva vida s'ha centrat a tenir cura de la llar i del seu fill. Com l'ha canviat la paternitat? És un èxit el fet de treballar des de casa? Entrem també en altres qüestions: com viu la dicotomia entre xarxes socials i vida real? Són, potser, la mateixa cosa? Qui s'atreveix a dir el mateix a X i també al carrer, a la cara d'aquell a qui critica? El còmic barceloní visita el programa per parlar, també, de la nova temporada del seu especial de comèdia "Vaques flaques". "Jo crec que el món no s'acaba", afirma. "En tot cas, s'acaba allò que entenem com a vida. Mentrestant, però, anem construint petites cosetes, anem guanyant minuts."

L'actriu i cineasta catalana acaba d'estrenar la sèrie "Pubertat", en què el món casteller serveix de teló de fons per a una història d'abusos sexuals entre menors i per reflexionar sobre qüestions com el porno, els telèfons mòbils i les reaccions de pares i mares quan els seus fills estan implicats en un cas tan greu. Com reacciona una dona feminista quan el seu fill es converteix en un possible agressor sexual? "Els agressors no són extraterrestres que arriben, fan el mal i se'n van. Són els nostres amics, fills, germans, pares i marits", afirma. Feminisme, consentiment i la seva relació amb les actrius Anna Bertran i Betsy Túrnez són alguns dels temes que apareixen en la conversa.

La comunicadora i creadora de contingut de Blanes no compra les mitges tintes com una opció a xarxes socials: "Quan parles amb gent que no es mulla", afirma, "el seu argument sol ser el de les portes que se li podrien tancar. De quines portes parlem? Perquè potser jo no les vull obertes". Amb ella analitzem la política des d'una òptica generacional i parlem de les diferències de codi entre les xarxes i els mitjans tradicionals. Malgrat tenir la carrera de magisteri, la Laura no ha exercit mai de mestra, una decisió que s'explica per una pulsió comunicativa que, com els altres convidats diuen, porta a la sang.

El músic de Sant Quirze del Vallès arriba al programa amb el seu nou disc, 'Paco Deluxe'. En una conversa molt pausada, l'artista reflexiona sobre les etiquetes que se li han penjat i sobre els temes que, ara per ara, prefereix evitar. "Em fa ràbia que la salut mental s'hagi transformat en un logo, en una 'tote bag'", ens explica, "i és per això que he decidit no parlar-ne". Encarem també temes com la seva experiència a la televisió, l'actualitat política i la pressió que significa que sovint es demani als artistes que es posicionin.

La vida de l'actriu barcelonina ha estat, des de sempre, íntimament lligada al teatre, un art que es respirava a casa seva i que ella ha abraçat des del seu debut el 1994. Aquests dies la tenim com a protagonista de "L'autora", un text de la britànica Ella Hickson dirigit per Anna Serrano que s'ha instal·lat al Lliure de Gràcia per abordar els mecanismes de poder del patriarcat en l'àmbit escènic i de la creació. En una conversa on reflexionem sobre les diferències a l'hora d'escriure segons el gènere, l'actriu posa el focus en com es valoren determinats relats: "L'obra parla de la lluita entre el fet visceral i el racional. De l'escriptura des de la raó, l'argumentació, que és el que la gent sí que s'escolta i al qual es dona valor. Això té a veure amb el que és masculí, amb el poder, amb tenir les coses clares i ser dogmàtic. Per altra banda, el que és instintiu, vulnerable, fràgil i dubitatiu, està molt més vinculat a la feminitat. Això no té espai, no és vist com a correcte, no és considerat bon teatre", apunta, tot citant l'autora. Una hora durant la qual també repassem la seva llarga carrera, les amistats i la realitat dels papers que reben les dones quan passen dels quaranta anys. Les veus convidades d'avui: Maria Ribera, Aina Clotet, Júlia Bertran i Anna Serrano.

L'humorista de les Masies de Voltregà arriba amb el telèfon traient fum i una trajectòria que és el reflex d'una activitat frenètica: des de la creació teatral i audiovisual fins a la producció de formatges. Confessa que viu immers en una inèrcia creativa des dels dotze anys i que no ha abraçat mai l'oci per por de perdre oportunitats: "Tenia la sensació que si parava, perdia un tren, a la vida has de triar una cosa o l'altra", explica. Actualment, defensa fins a l'abril el muntatge "Hamlet" amb Albert Pla i triomfa amb el seu flamant videopòdcast de 3Cat "La renaixença", dos projectes que refermen una carrera marcada per la passió pel teatre i l'humor i la necessitat vital de no deixar mai d'impulsar noves idees.

La cantant i artista mallorquina va publicar ara fa deu anys la cançó "Maricón". Va ser llavors, en part gràcies als sectors més reaccionaris, que la seva popularitat va créixer enormement. Ara, una dècada més tard, publica "Música para muñecas", un disc en què parla de la part fosca de la festa i la cultura de club. "Estimo Catalunya", diu. "Sempre que vinc, gaudeixo molt de les entrevistes, d'una llengua que m'apassiona i que m'agradaria conèixer millor, de la gent i de l'escena underground. El públic, a més, és boníssim", afegeix.

Coneguda per les cançons del seu grup Intana, l'artista penedesenca ens mostra també la seva faceta d'arquitecta des d'un vessant divulgatiu en programes de 3Cat, com "Entre quatre parets" i "Animals arquitectes". Amb ella disseccionem una història recent de l'arquitectura marcada pel desencant postcrisi del 2008, una mirada crítica que ens convida a reflexionar sobre el llegat de les nostres construccions. "El nostre present arquitectònic no és engrescador ni funcional", lamenta, alhora que planteja una pregunta inquietant sobre el futur del nostre entorn: "Em preocupa quines runes deixarem i què ens explicaran els edificis en un futur".

Per a la responsable de "La Turra" de 3Cat, la fragmentació dels continguts a les xarxes està canviant les regles del joc de la comunicació i, fins i tot, la llibertat dels convidats: "Comencem a patir-ne les conseqüències: hi ha persones que ja no volen venir per por a l'impacte d'un fragment o et demanen que no es treguin 'reels' de la conversa", confessa. Amb la periodista barcelonina analitzem aquesta deriva dels mitjans i repassem una trajectòria vital marcada per la pèrdua prematura de la mare. Parlem profundament d'un projecte d'èxit com "La Turra" impulsat majoritàriament per dones. També reflexionem sobre la responsabilitat de crear espais on es fomenti el pensament crític.

"Quan fas la teva pròpia producció, tu t'espaviles: et fas el maquillatge i vestuari, tot això forma part de la responsabilitat de l'actor. I això també és bonic com a experiència". Amb aquestes paraules, l'actor barceloní explica la seva aproximació a un ofici que ha dut molt endins des de ben petit. I és que Pla prové d'una família de comediants lligada des de sempre al món del circ i la interpretació. L'hem pogut veure en múltiples registres: al cinema en produccions com "Incerta glòria" o la futura "Esta soledad"; al teatre a "Ragazzo", "Travy" i, actualment, "Gola"; i en sèries, a "El día de mañana" i "Yo, adicto", que li ha valgut una nominació als premis Emmy. Una hora de conversa amb una de les persones amb més talent de l'escena del país.

És una de les grans escriptores dels últims anys en la nostra llengua. L'autora de "Gina" i "A casa teníem un himne" ha aconseguit viure de l'escriptura. Parlem de la pressió d'escriptora i d'allò volàtil que sobrevola la seva feina. També tractem de maternitat, amb motiu del seu assaig "Mai és una paraula molt lletja". Una maternitat íntimament lligada a l'esclerosi múltiple que li van diagnosticar el 2013. "De seguida vaig tenir clar que la malaltia no em defineix. Jo tenia una trajectòria i unes aspiracions que encara són les mateixes avui. Això em defineix", explica.

"Necessitava trobar el meu centre", revela el músic d'Esparreguera, descrivint el seu nou àlbum, que veurà la llum el 24 de gener. "Simplificar les coses em fa sentir molt lliure, molt lleuger. Volia tornar a l'essència del que hem fet durant segles", explica, subratllant un altre canvi de rumb en una carrera definida per la seva evolució constant. La conversa inclou també les veus de Joan Pons d'El Petit de Cal Eril, un dels seus grans amics, i de Louise Sansom, la seva parella i mànager, amb qui ha creat una de les personalitats més úniques de la nostra escena musical.

Malgrat que de vegades hi ha discussions o baralles més contundents, per a Xavi Coca i Oriol de Ramon treballar de manera bicèfala aporta, sobretot, coses positives. El duet mataroní ens confessa com la seva unió es converteix en la millor eina per afrontar l'èxit i l'exposició: "Cantar a duo funciona com un escut. Pel que fa a les lletres és positiu perquè no parles només de tu, estàs parlant des d'un ens. Ser dos vol dir que ens hem de posar d'acord d'una manera o d'una altra, que algú haurà de cedir. Es tracta de compartir-ho tot: pressió, crítiques i les coses bones, que també són millors si són compartides", reflexionen sobre un equilibri que contraposen als grups més nombrosos. Amb The Tyets parlem també de la intensitat de les gires d'estiu, de les pressions de la indústria i aprofitem per esbrinar els primers detalls del seu nou disc, un treball que ja estan cuinant a poc a poc i que hauria de veure la llum la primavera del 2027.

S'ha parlat molt de l'arquetip del comediant que amaga les seves vulnerabilitats darrere dels acudits. El nostre convidat respon a aquest perfil i aborda el tema des de la teràpia: "El que em diu el psicòleg que faig és que intento racionalitzar els sentiments. A mi em fa molt de pànic el drama i la tristesa. Ho intento racionalitzar tot molt, i amb la meva parella que pel que fa als sentiments està molt més avançada que jo em passa que ella el que vol és que l'acompanyi en el sentiment, no que li intenti solucionar els problemes d'una manera lògica i racional. I em costa bastant", confessa. Una conversa amb molt més suc: reflexions sobre censura i autocensura, diferències entre fer broma de Vox i d'Aliança Catalana, i les contradiccions que suposa treballar en un pòdcast totalment independent i ser alhora una de les cares visibles de la ràdio i la televisió públiques. Tot plegat, sense oblidar el futbol, el bàsquet de l'NBA i la seva necessitat de rebre una dosi regular de polèmica a la seva xarxa social preferida, X.

A "los días como hoy", la seva cançó més recent, la barcelonina ens parla de la necessitat de reclamar solitud en dies tristos i estressants. Una lletra que obre el debat de com gestiona una artista l'exposició pública i les xarxes socials quan passa per una època baixa d'ànims: "Cada cop soc menys addicta i estic publicant menys a xarxes. Sí que és important estar-hi present, i jo ho he defensat sempre moltíssim, però cada cop em permeto més tenir dies com els de la cançó de, senzillament, alienar-me. Ens acabem tornant bojos i jo, per exemple, m'adono que soc molt addicta a l'scroll d'Instagram", confessa. Amb Susanna Ventura, que en vuit anys de trajectòria ha publicat ja quatre discos i ja cuina el cinquè a foc lent, repassem una carrera on les xarxes han estat un agent clau. Una conversa on analitzem què implica ser una de les grans veus femenines del pop comercial que ha obert camí a l'escena, i on ens acompanyen amics i col·laboradors com Carlos Sadness, Marc Gili (Dorian) i el productor Gerard Giner.

És una ànima lliure i un referent de la cuina a les xarxes socials. L'asturià Pablo Albuerne, conegut com a Gipsy Chef. Parlem d'una carrera que l'ha dut per l'alta cuina d'"El Racó de Can Fabes", pel restaurant "La Zorra" de Sitges -del qual se'n va desvincular- i a exercir de xef privat. Aquesta trajectòria ens convida a abordar l'acte de cuinar des de tots els vessants, reivindicant la cuina casolana des d'una mirada humana: "M'encanta cuinar per a gent que estimo. Sempre que em poso davant d'un fogó, hi ha un moment que sento que estimo l'altre, encara que no el conegui. Hi ha una connexió, i això em distancia del restaurant, perquè amb tanta gent no pots estimar tothom. És un acte d'amor impressionant on ho aboco tot cada vegada. Encara que de vegades falli, sempre hi ha amor", reflexiona. Una xerrada on també analitzem com ha canviat la restauració, tot i alertar que la figura dictatorial d'alguns xefs, la precarietat horària i les addiccions continuen encara presents a l'ofici.

L'actriu barcelonina visita el programa per repassar la seva trajectòria i compartir una mirada que defuig l'individualisme per centrar-se en la comunitat i en tot allò que genera un vincle creatiu. La seva carrera als escenaris és ja extensa i acaba de tancar un cercle virtuós amb el musical "Germans de sang", el mateix espectacle que, anys enrere com a espectadora, li va fer descobrir la seva vocació. Mentrestant, una llista imponent de fites: títols com "Mamma Mia!", "Cop de rock", "Fun Home", "L'alegria que passa" o "Mares i filles"... i, fins i tot, haver encaixat la mà amb Sir Paul McCartney. Malgrat aquest ritme frenètic, Castillo transmet molta pausa: "Tinc aquesta mena d'obsessió de generar-me un estat pausat sigui on sigui. Que no hi hagi tant contrast entre estar en plena histèria, exigència i desgast, i després haver de rebotar cap a l'altre extrem a casa meva. Intento generar-me aquesta calma en qualsevol context: encara que estigui donant-ho tot, assajant, descansant, passejant o fent una entrevista", explica.