L'actriu de Cardedeu, amb una trajectòria estretament lligada al teatre musical que va néixer fa vint anys quan els seus pares la van portar a veure "Mar i cel", s'incorpora ara com a jurat a la quarta edició d'"Eufòria", que s'estrena el 23 de gener a TV3. Amb la intenció de gratar en el fons de la interpretació més enllà de la tècnica, l'actriu té clar que el seu objectiu al concurs és prioritzar l'emoció per sobre de la perfecció: "Hi ha gent que canta molt bé, però que no transmet; de vegades ens perdem en l'execució vocal, però el més important és explicar una història", afirma, tot afegint que també vol posar el focus en la dicció dels nous artistes perquè "s'entengui què diuen".
ESCOLTA-HO ARAConeguda per les cançons del seu grup Intana, l'artista penedesenca ens mostra també la seva faceta d'arquitecta des d'un vessant divulgatiu en programes de 3Cat, com "Entre quatre parets" i "Animals arquitectes". Amb ella disseccionem una història recent de l'arquitectura marcada pel desencant postcrisi del 2008, una mirada crítica que ens convida a reflexionar sobre el llegat de les nostres construccions. "El nostre present arquitectònic no és engrescador ni funcional", lamenta, alhora que planteja una pregunta inquietant sobre el futur del nostre entorn: "Em preocupa quines runes deixarem i què ens explicaran els edificis en un futur".
L'escriptora penedesenca, autora de "Com un batec en un micròfon", ens visita per parlar de la literatura sense moralismes i de la seva tasca a les aules de secundària. Com a docent, ens aporta una visió pragmàtica sobre com fomentar la lectura entre els adolescents, posant el focus no en si llegeixen, sinó en el contingut d'allò que consumeixen. Per a ella, la clau és aprofitar les modes per obrir noves portes literàries: "La pregunta que ens hem de formular és què llegeixen; si llegeixen, per exemple, la saga "Crepuscle", hem d'intentar construir un itinerari a partir d'això", assegura.
L'actriu sabadellenca, una cara molt popular per als espectadors de TV3 gràcies a sèries com El cor de la ciutat, on va debutar sent adolescent, o la més recent "Com si fos ahir" i l'estatal "Amar es para siempre", ha canalitzat la seva experiència professional cap a l'especialització en temes com l'abús infantil. Des de la seva tasca a la Fundació Vicki Bernadet i com a coordinadora d'intimitat en rodatges, l'intèrpret reivindica la necessitat d'implementar eines de prevenció i difondre el respecte cap als infants -"em sembla fort que encara ho hàgim de dir avui", lamenta-, alhora que defensa la seva nova figura professional com una eina clau per reduir la vulnerabilitat que implica posar-se davant d'una càmera.
El raper del grup barceloní acaba de tenir un fill, fet que xoca frontalment amb la imatge perillosa que ha projectat sempre el seu grup. Com ha rebut la notícia? Com es pot mantenir un estil de vida com el seu en un moment tan crucial? És així la vida que la P.A.W.N. ha explicat des de fa més d'una dècada a les seves cançons? "Per nosaltres, és important que el que estàs cantant tingui un lloc real on agafar-se, com a mínim que hi hagi una base", explica. I afegeix: "El que és més important és que, com a artista, facis el que et doni la gana, tot i que de vegades puguis tenir dilemes morals pel que dius a la música". Repassem una carrera de rimes i bon trap amb un dels pioners del gènere al nostre país.
L'esparreguerí és un guitarrista i baixista imponent, però també algú que pot presumir d'haver construït un gènere: el pop metafísic. Artífex del so del seu cosí Ferran Palau i de creadores com Anna Andreu, Mar Pujol o El Petit de Cal Eril, visita l'estudi per recordar els seus temps com a músic de jazz, per parlar del seu pròxim disc en solitari i de com la música es transmet generacionalment. Per què hi ha nissagues familiars de músics? "No soc prou científic per dir-ho, però crec que sí que hi ha alguna cosa genètica, alguna cosa que es va passant entre generacions. A casa meva sempre s'hi ha respirat art", explica el músic tot recordant el seu arbre genealògic.
En els seus anys d'institut, la nostra convidada va detectar que posar cançons a la megafonia feia que les seves companyes es posessin a ballar. Aquella va ser la llavor de DJ Trapella, que visita el programa per ensenyar-nos, en directe, com funciona un mesclador i s'atreveix a barrejar Bad Gyal i convertir-la en una nadala. Parlem de viatges, orígens musicals i de la seva incipient carrera com a compositora i cantant.
L'actriu barcelonina acaba de rodar la segona temporada de "La casa nostra", la sit-com del 3Cat on interpreta la Berta, la veïna d'en Miki, una noia que acaba d'aterrar a la vida adulta. "Sí que gasto aquesta cosa maldestre, però per supervivència, com tothom, m'he anat espavilant", explica Màlia. "Això sí, jo d'adolescent també era bastant 'nerd', com ella". Parlem de teatre, de les tasques de la llar i de com el seu somriure permanent l'ha portat sovint a fer personatges simpàtics dins el món de la comèdia.
"Som una generació que ens estem revisant constantment, que sabem què no ens ha agradat que ens facin quan hem estat dirigits. I ara, que som nosaltres qui dirigim equips grans, intentem ser tan horitzontals com sigui possible". És una de les moltes reflexions al voltant de la direcció escènica i de la gestió d'equips que apareixen durant la conversa amb l'actor barceloní, responsable de papers televisius que tenim gravats a la memòria col·lectiva i d'obres de teatre de gran format i gales de premis com les dels Goya i els Gaudí.
El cantant empordanès, de nom real Oriol Pujades, és un enamorat de Jamaica i de músiques d'aquell país com el dancehall i el reggae. Tot plegat l'ha dut a poder cantar en festes a l'illa que tant estima i a fer-ho amb alguns dels cantants locals més populars. L'accepten, a l'illa? "Depèn de la teva actitud", explica. "Si veuen que ets artista, et permeten pujar a l'escenari, perquè tenen ganes de veure actuar gent diferent". Pujades és també jardiner i un enamorat de la cuina. De tot això i, també, de com una persona amb TDH troba el seu moment de Pausa, en parlem durant aquesta hora de conversa.
"Un poble et marca per les seves dinàmiques", diu la cantautora de Prats de Lluçanès. I afegeix: "Si miro per una finestra de Barcelona, veig que a fora hi passen moltes coses, a poble no. Però també jo, personalment, soc molt tranquil·la". Així explica la seva actitud pausada -i també molt despistada- l'autora dels discos "Trepa" i "Cançons de rebost". L'especial timbre de la seva veu és en boca de tothom, també la calma de la seva música, tot i que els seus orígens musicals poc tenen a veure amb el seu repertori actual. A la conversa hi sentim, també, músiques de ZZ Top. The Lighthouse Family i Green Day.
Hi ha tòpics que resisteixen el pas del temps. I aquest, el de l'aparent poca vis còmica de les comediantes, encara és, malauradament, comentari habitual de molts homes a moltes taules i tertúlies. Per què? "L'stand-up comedy és una disciplina que parteix molt del 'jo'. Les dones també en fem des d'aquest punt de vista i és per això que molts homes no connecten amb l'humor fet dones perquè no han tingut les mateixes vivències", explica la nostra convidada. Parlem de cultura de la cancel·lació, de nit, de música techno i del seu humor, frenètic i visceral, que pren nova vida a l'espectacle "Maricarmen", actualment a la sala Golem's de Barcelona.
Semblava que Roba Estesa havia d'obrir camí per a molts grups de pop i rock formats íntegrament per dones. Aquesta era la sensació quan les del Camp de Tarragona començaven a omplir sales i escenaris. La realitat, però, és que no n'han sortit tants fruits com esperava molta gent, fins i tot elles mateixes: "Nosaltres també ens ho pensàvem. Què ha passat? Hi ha hagut un canvi de paradigma evident en forma d'individualisme. També això de la música en directe sembla vintage, segons com. I a més, hi ha la quota: sembla que a Catalunya només pugui haver-hi un grup de dones per cada gènere", afirma la cantant del grup, que avui i demà s'acomiada dels escenaris en dos concerts a la sala Paral·lel 62 de Barcelona.
"Que et passin coses dolentes pot ser un regal de la vida. Empatitzo i connecto molt amb la gent que ha perdut una persona perquè considero que som diferents". Així explica la cantant de Lloret de Mar el procés de dol pel qual va transitar quan la seva mare va morir. Tenia dotze anys i Gibert té clar que aquesta pèrdua la va ajudar a fer-se un camí. Parlem també de la seva formació en cant i dansa i del seu pas per "talent shows" com "Eufòria" o "La Voz Kids" i de com va viure el fet de ser una nena i viure exposada públicament.
"Des que tinc consciència que he estat fent dieta", explica la cuinera de l'Ametlla de Mar. "Fer dieta vol dir limitar moltes coses: hidrats de carboni, sucres, etcètera. Quan vaig adonar-me del meu problema amb el menjar, em van explicar que hem de tornar a menjar com un infant. Oi que si el teu fill vol galetes per berenar, n'hi donaràs? Oi que si s'ha atipat de llaminadures no li diràs que es posi els dits i vomiti? Hem de cuidar-nos com si tornéssim a aprendre a menjar des de petits". És una de les moltes idees que encarem durant la conversa amb una de les cares del "Cuines" de TV3. A banda, parlem de peix, viatges, música i el paper que juguen les comarques a l'hora de mantenir la tradició gastronòmica catalana.
El músic terrassenc es col·loca de nou a primera plana musical amb "5:MM", un EP de 5 cançons on torna a treballar mà a mà amb el productor i raper de Rubí Sr. Chen. Un disc fet entre amics on hi ha espai per cançons festives farcides de clara exaltació de l'amistat però també un moment emotiu recordant un amic desaparegut aquest 2025. "Que jo treballi amb els meus amics no és una decisió, tot ha fluït sempre. A més, ningú s'estimarà el projecte com la gent que et coneix bé", afirma, mentre recorda la feina feta des de fa més de deu anys.
La compositora, guitarrista i cantant de Sant Quirze del Vallès actua el 14 d'aquest mes a sala Paral·lel 62 de Barcelona en el concert més multitudinari de la gira del disc "Vigília". Aprofitem aquesta data per descobrir com crea i quina relació té la seva música amb el món dels somnis. Per arrodonir-ho, reivindiquem el fet de la música en directe, amb instruments clàssics dalt de l'escenari: "És possible que si algú encén la ràdio o la televisió i hi apareix un artista que no toca cap instrument, potser aquest oient acaba oblidant que la música en directe és una possibilitat", afirma.