Durada: 59 min

El músic barceloní Lluís Margarit s'ha convertit en un dels grans valors de la cançó actual sota el seu alter ego artístic Irieix, descol·locant i enlluernant l'oient amant del pop i exercint d'hereu involuntari de la cançó galàctica de Sisa o Quimi Portet. Avui ens presenta el seu darrer disc, "Irieix i "el geperut"", un treball on aposta per construir la música des d'un lloc incòmode i abraçant la lletjor: "Mai no he connectat gaire amb la bellesa més estereotipada. Crec que soc més a prop de la cosa del friqui de la classe, amb gust per les coses que sorprenen un mateix i que són una mica estranyes. M'interessa més això que no pas la cosa més "mainstream" com una figura estil Aitana", confessa sobre un procés creatiu que posa per davant l'element sorpresa i que ens arriba farcit d'un humor que amaga els seus traumes: "Són temors que vaig guardant, sempre bromes, sempre bromes", diu a la lletra de la cançó que dona títol al disc. Una conversa durant la qual, a més de repassar les seves fílies artístiques, també descobrim la seva feina més prosaica com a responsable de so del programa "Crims" de Carles Porta.

Durada: 59 min

Ens encanta l'energia tranquil·la que desprèn l'actor i director teatral barceloní, un creador que ha heretat la passió per la gastronomia de la seva mare i ha combinat els escenaris amb l'obertura de quatre establiments a Barcelona: tres sota la marca "Llurito" i també "La Muriel". Davant l'etiqueta de "vividor" que li dedica l'actriu Carla Altarriba, ell s'hi identifica de ple: "Per mi vol dir que poses en una prioritat molt elevada la teva qualitat de vida, que no té per què tenir a veure amb diners. Té a veure amb com empres tu el teu temps amb les possibilitats que tens i amb intentar que els moments d'estrès passin de la millor manera possible. La qüestió és passar-ho bé i celebrar, celebrar perquè sí". En repassar la seva trajectòria, recordem el seu pas pel món seriòfil a Catalunya —especialment a "Ventdelplà"— i una bona colla d'anys treballant a Madrid, abans de tornar a Barcelona el 2013 per cofundar la productora Sixto Paz, que precisament aquests dies té en cartell la comèdia "La promesa" al Teatre Borràs de Barcelona.

Durada: 59 min

Tot ha anat molt de pressa a la carrera del cantant badaloní des del seu pas pel concurs de talents de 3Cat "Eufòria". Després de tastar l'èxit i haver d'acceptar els alts i baixos de la vida artística, el nostre convidat compagina ara el procés d'aixecar el seu propi segell discogràfic, La Fuga Records, amb el retorn a una feina d'oficina, una realitat que demana una gran gestió personal: "L'ego, quan tu tornes a un lloc de treball on estaves després d'haver passat per tot aquest procés, és molt complicat de gestionar. Em costava molt que vingués una persona i em digués: 'Hòstia, ets l'Edu? Què fas aquí?'. Amb el pas del temps i treballant moltíssim per entendre el que està passant, l'ego es va estabilitzant i acabes acceptant que per poder cantar i treure música necessites diners'", confessa obertament. Durant una hora parlem de com la mort del seu pare, teràpies com el Reiki i una forta confiança en l'espiritualitat han marcat els seus darrers passos professionals, a més de presentar el seu darrer single, "La meva sort", en una conversa que també compta amb la participació d'amics com Rod Prod. i Roger Padrós.

Durada: 59 min

Han passat vint anys del naixement i eclosió d'una de les bandes de referència de l'escena independent del país. Amb el cantant de Dorian, Marc Gili, creador d'himnes generacionals com "Cualquier otra parte" o "La tormenta de arena", ens atansem a la definició real del terme indie: "Independent és l'artista que s'autogestiona o que es gestiona a si mateix amb uns equips externs; el que no està subjecte a que des de fora insereixin en el seu art, en les seves decisions o en la seva carrera". El músic desmunta el mite d'associar sempre l'etiqueta a un so de guitarres, recordant que un projecte independent pot fer tant trap com electrònica o jazz, en una conversa on també s'endinsa en un terreny molt més íntim per explicar com ell i la teclista de la banda, Belly Hernández, van haver de sostenir la seva ruptura sentimental i gestionar el dol en plena gira i sense deixar de crear, a més de reflexionar sobre la necessitat de tenir referents joves i el repte de mantenir l'aixeta de la creativitat ben oberta amb el pas dels anys.

Durada: 59 min

La vida de l'actriu barcelonina ha estat, des de sempre, íntimament lligada al teatre, un art que es respirava a casa seva i que ella ha abraçat des del seu debut el 1994. Aquests dies la tenim com a protagonista de "L'autora", un text de la britànica Ella Hickson dirigit per Anna Serrano que s'ha instal·lat al Lliure de Gràcia per abordar els mecanismes de poder del patriarcat en l'àmbit escènic i de la creació. En una conversa on reflexionem sobre les diferències a l'hora d'escriure segons el gènere, l'actriu posa el focus en com es valoren determinats relats: "L'obra parla de la lluita entre el fet visceral i el racional. De l'escriptura des de la raó, l'argumentació, que és el que la gent sí que s'escolta i al qual es dona valor. Això té a veure amb el que és masculí, amb el poder, amb tenir les coses clares i ser dogmàtic. Per altra banda, el que és instintiu, vulnerable, fràgil i dubitatiu, està molt més vinculat a la feminitat. Això no té espai, no és vist com a correcte, no és considerat bon teatre", apunta, tot citant l'autora. Una hora durant la qual també repassem la seva llarga carrera, les amistats i la realitat dels papers que reben les dones quan passen dels quaranta anys. Les veus convidades d'avui: Maria Ribera, Aina Clotet, Júlia Bertran i Anna Serrano.

Durada: 59 min

L'actriu de Cornellà de Llobregat Marina Salas s'ha convertit en una de les cares més celebrades de l'audiovisual i el teatre dels últims anys, encadenant èxits des de fenòmens com "El barco" o "Tres metros sobre el cielo" fins a produccions recents d'alta volada com "Yo, adicto", "La ruta" o "Esmorza amb mi". Avui ens visita per presentar "Corredora", una producció on interpreta la germana d'una atleta que veu la seva carrera truncada per un brot psicòtic. Salas, que va marxar de casa als 18 anys seguint una curiositat vital que l'ha dut a viure a Londres, París, Barcelona i Madrid, bolca aquesta mateixa pulsió en la seva vocació interpretativa: "Crec que el més essencial és anar adonant-te que tots tenim de tot, que no som d'una forma, sinó que som polièdrics. L'empatia és un talent i és una virtut que tenim tots; bàsicament jo diria que la qualitat principal que es desenvolupa és fer teu el que no és teu. I això sí que t'haig de dir que em surt molt bé", afirma sobre el que busca com a actriu i la seva capacitat de posar-se al servei dels personatges.

Durada: 59 min

Són dues dècades fent jugar els oients de Catalunya Ràdio amb el ja clàssic "Enigmàrius", però en són dues més des que va publicar el seu primer llibre. Des de llavors, novel·la, assaig, traducció i ludolingüística. L'escriptor barceloní ens presenta la seva nova novel·la, "El mal entès" (Proa, 2026), on se serveix del joc, l'atzar i l'humor per reflexionar sobre la vida, la construcció de la identitat i per retratar certs tics –sovint ridículs– de la postmodernitat. Sobre la naturalesa d'aquest ofici, Serra connecta l'enginy amb el que és més transcendent: "Escriure és posar paraules en joc. El que cal veure és si aquest joc és innocu o s'acosta al foc", diu tot citant Carles Riba i el seu poema "Del joc i del foc". "I a mi sempre m'ha interessat acostar-me al joc i al foc", continua, "i no sempre ho aconsegueixes. Amb aquest llibre tinc la sensació d'haver-hi estat a prop". Una conversa per repassar la vida (i els molts miracles) d'un dels autors de referència de les últimes dècades al nostre país.

Durada: 59 min

L'actriu barcelonina viu del i per al teatre amb una trajectòria extensa que es fa palesa en el seu compromís amb dues companyies de referència: Els Pirates, que des de 2013 gestionen l'Espai Maldà, i The Feliuettes, que aquests dies presenten el cabaret feminista "Amor a mort" al teatre La Fàbrica de Barcelona. Amb ella reflexionem sobre la persistent desigualtat de gènere en els papers protagonistes: "Com a moltes feines de visibilitat, els homes treballen molt més que les dones i en el món de la interpretació és així d'una manera flagrant. Fins i tot les dones que treballen, ho fan amb menys visibilitat, amb papers menys importants. I com més grans ens fem, més desapareixem de tot arreu", denuncia. Tot i que admet que les coses canvien a poc a poc, assenyala el pes de l'herència clàssica: la dramatúrgia del segle XXI fa que les coses canviïn a poc a poc, però els clàssics es continuen representant i això perllonga aquestes desigualtats.

Durada: 59 min

Després de sis anys de silenci discogràfic a causa d'una crisi creativa, la cantant de Sant Cugat del Vallès reactiva el seu projecte musical com a Pavvla. Durant aquest temps, l'artista no ha deixat de treballar com a actriu i compositora per a diversos espectacles, però la seva faceta com a cantautora havia quedat completament apartada fins que va trobar la clau per trencar el bloqueig: "Una de les coses que jo notava que em tancava era la imatge que tenia sobre mi mateixa, sobre què diran, què pensaran, què faran quan jo tregui una cançó. El que em va ajudar a desencallar aquest bucle va ser dir: doncs parla d'això, del que t'està provocant que no puguis escriure o treure música", confessa. Una obertura de mires que es materialitza en el senzill "Somebody to everybody", el primer avançament d'un nou disc previst per al pròxim octubre i el preludi del seu retorn als escenaris aquest Primavera Sound.

Durada: 59 min

Rebem un dels artistes més controvertits del país, conegut pel seu posicionament sovint bel·ligerant davant les coses que el fan enfadar i per una personalitat que desprèn una seguretat absoluta. El líder d'Obeses ens visita per presentar "l'ai al cor", el sisè disc de la banda, que arriba sis anys després del seu anterior àlbum de material nou com un dels treballs més eclèctics de la temporada. En una conversa on analitzem si la queixa constant és realment útil per transformar l'entorn, el de Tona es mostra autocrític: "La queixa no és una acció pròpiament dita. És, en tot cas, un substitut descafeïnat de l'acció i que en molts casos poques coses aconsegueix. Si tenim el món decadent que tenim és perquè hem substituït l'acció per la queixa en bona part, jo el primer", reflexiona. Un diàleg sobre el seu recorregut vital i musical on connectem la seva formació en música i filosofia amb cançons que abracen gèneres que van del metall a l'òpera i la sardana.

Durada: 59 min

L'auge de les col·laboracions discogràfiques ha anat creixent de manera evident aquesta darrera dècada, però quina part hi ha de veritat i quina de visió comercial? Amb Quintí Casals, el nom real de Yung Rajola, encarem aquest debat: "A vegades quan busques una col·laboració de posicionament, els artistes que se sumen a la cançó no ho fan amb ganes. Jo prefereixo que els faci il·lusió. Quan hi ha aquesta il·lusió, les persones que col·laboren ho donen tot", reflexiona. L'artista lleidatà ens visita amb motiu de la publicació del seu tercer disc, "El món no està fet per als romàntics", un treball que consolida la seva proposta en una escena catalana sovint massa centralitzada a Barcelona. Durant aquesta nova hora, parlem també d'aquest arrelament amb la seva ciutat natal, de mals hàbits associats a la nit (i com sortir-ne) i de ser un artista perpètuament emergent.

Durada: 59 min

El músic de Torelló ens visita per presentar el seu nou disc, una col·lecció de cançons entusiastes i celebratives titulat "Quin goig que fas". En aquest treball, que enfoca temes com l'amistat en una banda o el desamor com a motor per arribar a llocs positius ("Un bitllet per tu"), destaca una cançó on l'artista fa públics els abusos que va patir de petit per part d'Artús Tarrés, un pederasta de Vic: "N'estic molt fart que això quedi amagat. Ho vull dir, no em fa por i vull servir d'ajuda. Hagi passat el que hagi passat, he fet la volta al món, ara ja estic per davant i a ell no li desitjo res de bo", explica sobre la seva voluntat de trencar el silenci i fer-ho, a més, amb un tema vitalista. La conversa compta amb la participació de Joan Reig, bateria d'Els Pets, que va encarar un procés similar el 2018 amb la cançó "Corvus", i també amb les reflexions de Joana Subirats, guitarrista i productora d'Al·lèrgiques al Pol·len, Albert Ret, guitarrista d'El Comboi, i Marc Ros, cantant de Sidonie.

Durada: 59 min

Rebem el director i actor barceloní, que celebra tres dècades de trajectòria tornant a la Sala Versus Glòries amb "Tu, jo... i vosaltres... i les cançons...", una nova versió del primer espectacle que va aixecar amb la seva companyia El Musical Més Petit. Vinculat a projectes molt diversos com el Teatre Condal, el programa "Eufòria", l'escola Aules o el nou muntatge de Joan Pera, Anglès reflexiona sobre com gestiona un ritme de feina tan intens per mantenir el benestar emocional: "Primer de tot, treballo en allò que m'agrada més del món. I també crec que humans tenim l'obligació de ser feliços, i això no vol dir ser un ingenu. Precisament perquè l'objectiu és la felicitat, quan hi ha coses que t'indignen intentes modificar-les perquè millorin", afirma. Una conversa on també intervé el cantant (i el seu marit) Víctor Arbelo, les actrius Mariona Castillo i Laura Pau i la seva companya d'escena Pilar Capellades.

Durada: 59 min

La cantant de Palafrugell visita l'estudi amb nou disc sota el braç, l'obra dual "Oral_Abissal", en què explora tant l'arrel popular com un univers més profund i oníric. La d'avui és una conversa marcada per l'emoció que sempre ens ha transmès la seva veu. Pérez Cruz reflexiona sobre el vincle que crea amb qui l'escolta: "Si jo canto amb el cor obert i tu t'atreveixes a escoltar-te amb el cor obert, t'acabes trobant les teves coses. És una manera de sentir-te protegit ensenyant les vulnerabilitats", explica recordant com, des de petita, la seva veu provocava agraïment i llàgrimes. Durant aquesta hora, incidim en el seu llegat com a figura que ha obert camí a tota una generació de dones, tal com destaca Judit Neddermann. Recollim, també, els testimonis del guitarrista Sebastià Gris, la cantant Mar Pujol, la pianista Lucía Fumero i la seva cosina, l'Anna Pérez, que ha estat un gran suport vital al llarg de la seva vida.

Durada: 59 min

És difícil gestionar una amistat en una banda amb tantes membres com Al·lèrgiques al Pol·len? La guitarrista i productora de les gracienques, Joana Subirats, ens visita per analitzar com se sosté tot plegat i com aquest vincle fa de xarxa de seguretat en els dies difícils: "Hi ha hagut moments durs i gires més dures que d'altres, però com que som tantes, ens sostenim. El que no passarà mai és que totes estiguem fatals, quan una està més penjant d'un fil, l'altra l'agafa", explica. Parlem també del seu futur disc, que es publicarà després de l'estiu i del qual ja coneixem la contundent "Shanghai". Aprofitem per reflexionar sobre la seva personalitat com a productora i intentar esbrinar quin és el so que la caracteritza. També per entendre quines són les diferències en com homes i dones encaren la producció musical. A més, repassem els seus referents -amb Joan Borràs (Oques Grasses) com a figura clau- i descobrim quins són els grups que té més ganes de veure en directe els pròxims mesos.

Durada: 59 min

L'actor i director de Santa Perpètua de Mogoda s'ha consolidat amb els anys com una de les figures clau de l'escena catalana i ens visita per presentar dues novetats que reflecteixen la seva dualitat artística: l'adaptació de "Perfectes desconeguts", que ell dirigeix, i "L'autora", que s'estrena al Lliure de Gràcia amb ell com un dels protagonistes. Durant la conversa repassem la seva trajectòria, la seva formació i el motor de la seva companyia, La Brutal. Selvas reflexiona sobre l'exigència de l'ofici i la necessitat de connectar amb el públic: "Si vas al cine i t'avorreixes un dia, encara aniràs al cine, però el teatre és una cosa que et demana més esforç i jo crec que lluitar contra això és meravellós, perquè no ens podem permetre perdre espectadors", afirma.