El comediant vigatà Galdric Plana Masoliver, conegut com a Godai Garcia, troba en el paisatge un refugi contra la monotonia de l'edat adulta: "A mesura que ens fem grans, tot és cada cop més pla. La natura és l'única cosa que em desperta eufòria i, alhora, intimitat. Com deia Roger Mas, mística domèstica, afirma. Amb ell parlem d'aquesta connexió vital i de l'estrena, la setmana que ve a l'Espai Texas de Barcelona, d'"Eix transversal", un espectacle de comèdia que comparteix amb l'humorista Alba Segarra.
ESCOLTA-HO ARA

L'imaginari d'Ouineta és el d'una dona que fuig del rol de diva convencional per abraçar un personatge disruptiu que genera, sovint, fascinació i incomoditat. Darrere d'aquesta proposta hi ha la cantant i coreògrafa Marta Ros, una artista que busca trencar: "Connecto amb persones com la també coreògrafa i ballarina Mabel Olea, amb això d'apropiar-te de formes per deformar-les. M'agrada entendre que no som aquestes estructures", explica. Amb ella parlem de "Ouineta verificada", el seu primer disc llarg que s'estrena la setmana vinent i que inclou col·laboracions de Ben Yart i Mushka..

"Fem moltes més voltes a les coses quan ens sentim el "pringat" que quan som l'heroi". Així s'acosta a aquesta ambivalència el nostre convidat a les cançons del seu grup, que estan a punt de tancar la gira de "Gràcies per venir" i de publicar, a finals d'hivern, un nou disc. Parlem també de com s'encara el procés de composició d'una cançó i, més en concret, d'una lletra. També de com un grup com el seu, amb referents musicals de fa més de cinquanta anys, conviu amb l'escena urbana actual.

Com ens hauríem d'informar en l'era de la immediatesa? Aquesta és la pregunta que llança la periodista barcelonina, actualment al capdavant dels "Matins" de TV3, que ens visita per presentar el llibre "Una casa sense diaris" (La Campana, 2026). L'autora ens convida a fer una dieta informativa conscient per evitar l'estrès: "És important seleccionar dos o tres mitjans i no informar-se a llocs com TikTok. En un diari de paper tenim una portada que jerarquitza i articles que posen context, i en el món digital hem de fer aquest mateix exercici", afirma. A partir d'històries personals, Oltra analitza com ha canviat el periodisme en les darreres dues dècades amb un relat que fuig de la nostàlgia per reivindicar el valor de la premsa, que s'allarga més enllà de la simple lectura.

El músic terrassenc es col·loca de nou a primera plana musical amb "5:MM", un EP de 5 cançons on torna a treballar mà a mà amb el productor i raper de Rubí Sr. Chen. Un disc fet entre amics on hi ha espai per cançons festives farcides de clara exaltació de l'amistat però també un moment emotiu recordant un amic desaparegut aquest 2025. "Que jo treballi amb els meus amics no és una decisió, tot ha fluït sempre. A més, ningú s'estimarà el projecte com la gent que et coneix bé", afirma, mentre recorda la feina feta des de fa més de deu anys.

L'actor, guionista i director barceloní ens visita per reflexionar sobre la professió i la personalitat que el travessa des d'una perspectiva que ha anat polint amb el pas dels anys. En una conversa on parlem, entre moltes altres coses, de la gestió de l'ego, Coma reivindica haver assolit un equilibri que li permet protegir el seu espai sense perdre la humilitat: "Amb els anys tens un ego sa que et permet fer respectar el teu territori perquè no et deixis manipular, però al mateix temps saps abaixar-li el volum ràpidament quan toca", confessa. L'intèrpret també ens parla de com l'humor li ha servit sovint com a mecanisme de defensa per protegir una faceta "vergonyosa i vulnerable". Repassem, a més, els seus projectes actuals: des del curs lingüístic "Català fàcil" a 3Cat, el seu monòleg "No ho hauria de fer" i el seu paper com a Ivan a la sèrie "Com si fos ahir".

"Un poble et marca per les seves dinàmiques", diu la cantautora de Prats de Lluçanès. I afegeix: "Si miro per una finestra de Barcelona, veig que a fora hi passen moltes coses, a poble no. Però també jo, personalment, soc molt tranquil·la". Així explica la seva actitud pausada -i també molt despistada- l'autora dels discos "Trepa" i "Cançons de rebost". L'especial timbre de la seva veu és en boca de tothom, també la calma de la seva música, tot i que els seus orígens musicals poc tenen a veure amb el seu repertori actual. A la conversa hi sentim, també, músiques de ZZ Top. The Lighthouse Family i Green Day.

Tot i l'èxit aclaparador del muntatge "A.K.A. (Also Known As)", l'actor de Vallromanes confessa que aquella experiència va ser agredolça: "Vaig patir. Abans d'estrenar no em sentia prou bo i els premis Butaca i Max em van generar encara més inseguretats en els projectes següents". Aquesta pressió, però, no ha frenat la trajectòria d'un intèrpret que sembla amant dels reptes i que ara fa el salt al teatre musical amb un dels papers protagonistes de "Germans de sang", en cartell al teatre Condal fins al 8 de març.

La compositora, guitarrista i cantant de Sant Quirze del Vallès actua el 14 d'aquest mes a sala Paral·lel 62 de Barcelona en el concert més multitudinari de la gira del disc "Vigília". Aprofitem aquesta data per descobrir com crea i quina relació té la seva música amb el món dels somnis. Per arrodonir-ho, reivindiquem el fet de la música en directe, amb instruments clàssics dalt de l'escenari: "És possible que si algú encén la ràdio o la televisió i hi apareix un artista que no toca cap instrument, potser aquest oient acaba oblidant que la música en directe és una possibilitat", afirma.

La cara més jove del temps de 3Cat passa pel programa per parlar de les seves grans passions: la meteorologia i la geografia. Vingut de Sitges, i gairebé acabat de graduar, és una de les cares més conegudes dels nous informatius. Descobrim la seva vida i, sobretot, esbrinem com porta aquesta fama sobtada.

Per a Clara Viñals, el pop és un trencaclosques on el repte és trobar paraules noves per explicar els sentiments de sempre: "Has d'intentar fer metàfores originals tot i que sigui complicat, perquè en el pop ja s'ha dit tot. Això, per mi, és un al·licient", explica la veu de Renaldo & Clara. A les portes de publicar el seu cinquè disc llarg el proper mes de maig, l'artista lleidatana ens parla de l'art de fer cançons com un joc que practica des de petita. En aquesta conversa també abordem la seva recent maternitat i com aquesta nova etapa vital conviu amb els dubtes i la pulsió creativa d'algú que fa una feina prou volàtil com la seva.

La catalanitat i la identitat de gènere centren les reflexions de Ferran Pi, una de les tres veus del grup FADES, que ens visita per presentar el nou senzill "Treu-te el bikini", compartit amb l'enigmàtic trio FBOYZ. El de Palma analitza l'estat de la llengua: "La catalanitat ha estat acceptada i, a Madrid, es veu com quelcom 'trendy', un fet perjudicial i beneficiós alhora", afirma. Una conversa on també aborda l'auge de l'hiperconservadorisme en relació amb el col·lectiu LGTBIQ+ i l'hostilitat que nota: "És cert que Barcelona és un paradís, però més enllà em preocupa". Amb ell explorem la trajectòria d'una de les formacions referents de la nova escena dels Països Catalans.

"Des que tinc consciència que he estat fent dieta", explica la cuinera de l'Ametlla de Mar. "Fer dieta vol dir limitar moltes coses: hidrats de carboni, sucres, etcètera. Quan vaig adonar-me del meu problema amb el menjar, em van explicar que hem de tornar a menjar com un infant. Oi que si el teu fill vol galetes per berenar, n'hi donaràs? Oi que si s'ha atipat de llaminadures no li diràs que es posi els dits i vomiti? Hem de cuidar-nos com si tornéssim a aprendre a menjar des de petits". És una de les moltes idees que encarem durant la conversa amb una de les cares del "Cuines" de TV3. A banda, parlem de peix, viatges, música i el paper que juguen les comarques a l'hora de mantenir la tradició gastronòmica catalana.

Fer comèdia a un escenari és, pel nostre convidat, com cantar "Chop Suey!" de System of a Down. Tot i això, Sarrats és una persona força casolana. De fet, des que va ser pare, la seva vida s'ha centrat a tenir cura de la llar i del seu fill. Com l'ha canviat la paternitat? És un èxit el fet de treballar des de casa? Entrem també en altres qüestions: com viu la dicotomia entre xarxes socials i vida real? Són, potser, la mateixa cosa? Qui s'atreveix a dir el mateix a X i també al carrer, a la cara d'aquell a qui critica? El còmic barceloní visita el programa per parlar, també, de la nova temporada del seu especial de comèdia "Vaques flaques". "Jo crec que el món no s'acaba", afirma. "En tot cas, s'acaba allò que entenem com a vida. Mentrestant, però, anem construint petites cosetes, anem guanyant minuts."

L'actriu i cineasta catalana acaba d'estrenar la sèrie "Pubertat", en què el món casteller serveix de teló de fons per a una història d'abusos sexuals entre menors i per reflexionar sobre qüestions com el porno, els telèfons mòbils i les reaccions de pares i mares quan els seus fills estan implicats en un cas tan greu. Com reacciona una dona feminista quan el seu fill es converteix en un possible agressor sexual? "Els agressors no són extraterrestres que arriben, fan el mal i se'n van. Són els nostres amics, fills, germans, pares i marits", afirma. Feminisme, consentiment i la seva relació amb les actrius Anna Bertran i Betsy Túrnez són alguns dels temes que apareixen en la conversa.

La comunicadora i creadora de contingut de Blanes no compra les mitges tintes com una opció a xarxes socials: "Quan parles amb gent que no es mulla", afirma, "el seu argument sol ser el de les portes que se li podrien tancar. De quines portes parlem? Perquè potser jo no les vull obertes". Amb ella analitzem la política des d'una òptica generacional i parlem de les diferències de codi entre les xarxes i els mitjans tradicionals. Malgrat tenir la carrera de magisteri, la Laura no ha exercit mai de mestra, una decisió que s'explica per una pulsió comunicativa que, com els altres convidats diuen, porta a la sang.

El músic de Sant Quirze del Vallès arriba al programa amb el seu nou disc, 'Paco Deluxe'. En una conversa molt pausada, l'artista reflexiona sobre les etiquetes que se li han penjat i sobre els temes que, ara per ara, prefereix evitar. "Em fa ràbia que la salut mental s'hagi transformat en un logo, en una 'tote bag'", ens explica, "i és per això que he decidit no parlar-ne". Encarem també temes com la seva experiència a la televisió, l'actualitat política i la pressió que significa que sovint es demani als artistes que es posicionin.