L'actor d'Altafulla no amaga l'orgull pels seus orígens ni per la figura del seu pare, el conegut periodista de la SER: "M'encanta que em diguin que soc fill de Carles Francino, el trauma ja el vaig superar de petit", reconeix. Amb una trajectòria consolidada entre la televisió estatal, les sèries de TV3, el cinema i el teatre, recorda com, quan tenia vint anys, va plantar la sociologia per entrar a l'escola de teatre Nancy Tuñón: "Mai és tard per començar una professió", afirma.
ESCOLTA-HO ARA

Quinze anys després de néixer, la festa "Churros con chocolate" ha convertit els diumenges de la Sala Apolo en una icona de celebració LGBTIQ+ plena de purpurina. Una de les seves fundadores, de nom real Puy Ruiz de Alda, recorda com va començar tot: "No vam crear la Churros perquè es convertís en el que és avui. Va ser espontani, perquè volíem sortir un diumenge a la tarda", explica.

El nostre company del programa "La pila", llibreter i agitador cultural, ens presenta la seva segona novel·la, "Postals del món que oblido". Anem enrere i ens centrem en els seus inicis com a lector: "Vaig veure que la literatura molava molt i que no tot era el que t'ensenyaven a l'escola, notava que m'interpel·lava d'una forma diferent", explica sobre el llibre d'Irvine Welsh que li va canviar la vida.

La vocació del nostre convidat es va despertar amb el clàssic: "Família, vull ser artista": "Allò va ser un acte de fe, vaig haver d'apel·lar a la seva confiança", recorda sobre uns inicis que han desembocat en una carrera versàtil com a actor, cantant, director i còmic. Repassem una trajectòria que, com ens explica el seu germà, l'il·lustrador Jordi Labanda, sembla que encara té cops amagats: "Queden algunes de les seves facetes per descobrir", apunta.

L'artista de Piera desmunta el mite de la inspiració i la feina creativa com un viatge de pur plaer. Amb la publicació del seu nou disc, "Dja dja", a tocar i una gira que passa pel Mercat de Música Viva de Vic i L'Auditori de Barcelona, la compositora valora el rigor darrere el seu so: "La diversió ha de ser allà, però no cal que hi sigui tota l'estona. Et poses al servei del teu objectiu sabent que hi haurà parts del camí menys interessants", explica.

La meitat del duo del Poblenou barceloní -que completa Roc Bernadí- ens visita mesos després que el seu company passés pel programa. Amb un projecte nascut a l'underground que s'ha consolidat com un pilar de la festa i la música política, la cantant parla de la vulnerabilitat dels directes: "Si ahir vaig rebre una agressió des del públic, avui potser no em ve de gust pujar a l'escenari i tornar-me a exposar." Aviat, afegeix, arribaran noves cançons i el seu repte més massiu: el concert previst per al 13 de març al Sant Jordi Club.

Anar de viatge a un país remot i trencar-se les cames és un dels grans hits del nostre convidat, que reconeix que surt pel món "a buscar l'anècdota i a fer l'idiota". Aquesta filosofia és l'ànima de "La ruina", el fenomen que copresenta amb Ignasi Taltavull després d'anys treballant de guionista per a Andreu Buenafuente o els Òscars. Sobre el seu tàndem amb Taltavull, ho té clar: "L'Ignasi és el perfeccionista i jo soc més deixat, més brut, però en el bon sentit de la paraula."

Els anys passen i el reconeixement d'un art més que centenari per fi se solidifica. El nostre convidat, conegut per encarnar Sharonne en fenòmens com "Drag race" o "Reinas al rescate", celebra el bon moment que viu aquesta disciplina. També posa en relleu la maduresa del públic a l'hora d'entendre-ho: "Pots ser una persona trans, una persona cis o el que siguis i performar com a drag, perquè el drag és una expressió artística", defensa.

L'actor empordanès ens presenta "Cronos", la pel·lícula que reobre el trauma del 17A i que ha sacsejat la seva pròpia relació amb la policia. Auquer reflexiona sobre la contradicció de participar-hi: "El cos dels Mossos d'Esquadra ha sigut el meu enemic moltes vegades i em feia ràbia fer una cosa que els deixés bé, però també he trobat molta humanitat i gent molt afectada per aquell dia", explica. Repassem una carrera farcida de teatre, cinema i sèries i, sovint abonada a thrillers com "Quien a hierro mata", "Ravalejar" o la mateixa "Cronos".

"La chica perfecta" no és només una de les cançons que aquests dies interpretarà Aitana al Palau Sant Jordi, és també la realitat que viu una ballarina. Després d'haver actuat amb icones com Rosalía, Dua Lipa o Shakira, la nostra convidada reflexiona sobre l'exigència de la seva feina: "La pressió de l'exposició, com hem d'estar físicament i les xarxes ens porten a haver de fregar aquesta perfecció", explica.

Una de les figures capdavanteres del "ballroom" a Barcelona ens visita per reivindicar el "voguing" com un refugi on la transsexualitat i la negritud són celebrades, a diferència de la violència que sovinteja al carrer. Amb l'artista barcelonina analitzem com aquesta cultura continua sent una necessitat política, el pes de ser la veu d'una comunitat i la importància de crear famílies triades que salven vides.

Sovint veiem la música clàssica com un art anacrònic, però el nostre convidat ¿director d'orquestra, compositor i cantant¿ demostra que l'aura no només es "farmeja" entre ritmes urbans, sinó que també se'n troba en espais com el Palau de la Música. Amb el musical "A cop de rock" a punt d'estrenar i diversos projectes propis, es manté ferm a reivindicar el patrimoni català: "No pot ser que hi hagi una generació que no sàpiga qui era Carles Sabater", defensa.

La cantant i actriu obre la temporada parlant de la volatilitat de la seva professió, de l'estiu i del seu activisme, que l'ha dut a retirar la música de The Sey Sisters de Spotify. "Si te'n vas d'una plataforma així, tens conseqüències. El món ja m'ha col·locat en un lloc on no podré aconseguir-ho tot, així que ho faig igualment", explica.

Malgrat que de vegades hi ha discussions o baralles més contundents, per a Xavi Coca i Oriol de Ramon treballar de manera bicèfala aporta, sobretot, coses positives. El duet mataroní ens confessa com la seva unió es converteix en la millor eina per afrontar l'èxit i l'exposició: "Cantar a duo funciona com un escut. Pel que fa a les lletres és positiu perquè no parles només de tu, estàs parlant des d'un ens. Ser dos vol dir que ens hem de posar d'acord d'una manera o d'una altra, que algú haurà de cedir. Es tracta de compartir-ho tot: pressió, crítiques i les coses bones, que també són millors si són compartides", reflexionen sobre un equilibri que contraposen als grups més nombrosos. Amb The Tyets parlem també de la intensitat de les gires d'estiu, de les pressions de la indústria i aprofitem per esbrinar els primers detalls del seu nou disc, un treball que ja estan cuinant a poc a poc i que hauria de veure la llum la primavera del 2027.

S'ha parlat molt de l'arquetip del comediant que amaga les seves vulnerabilitats darrere dels acudits. El nostre convidat respon a aquest perfil i aborda el tema des de la teràpia: "El que em diu el psicòleg que faig és que intento racionalitzar els sentiments. A mi em fa molt de pànic el drama i la tristesa. Ho intento racionalitzar tot molt, i amb la meva parella que pel que fa als sentiments està molt més avançada que jo em passa que ella el que vol és que l'acompanyi en el sentiment, no que li intenti solucionar els problemes d'una manera lògica i racional. I em costa bastant", confessa. Una conversa amb molt més suc: reflexions sobre censura i autocensura, diferències entre fer broma de Vox i d'Aliança Catalana, i les contradiccions que suposa treballar en un pòdcast totalment independent i ser alhora una de les cares visibles de la ràdio i la televisió públiques. Tot plegat, sense oblidar el futbol, el bàsquet de l'NBA i la seva necessitat de rebre una dosi regular de polèmica a la seva xarxa social preferida, X.

A "los días como hoy", la seva cançó més recent, la barcelonina ens parla de la necessitat de reclamar solitud en dies tristos i estressants. Una lletra que obre el debat de com gestiona una artista l'exposició pública i les xarxes socials quan passa per una època baixa d'ànims: "Cada cop soc menys addicta i estic publicant menys a xarxes. Sí que és important estar-hi present, i jo ho he defensat sempre moltíssim, però cada cop em permeto més tenir dies com els de la cançó de, senzillament, alienar-me. Ens acabem tornant bojos i jo, per exemple, m'adono que soc molt addicta a l'scroll d'Instagram", confessa. Amb Susanna Ventura, que en vuit anys de trajectòria ha publicat ja quatre discos i ja cuina el cinquè a foc lent, repassem una carrera on les xarxes han estat un agent clau. Una conversa on analitzem què implica ser una de les grans veus femenines del pop comercial que ha obert camí a l'escena, i on ens acompanyen amics i col·laboradors com Carlos Sadness, Marc Gili (Dorian) i el productor Gerard Giner.

És una ànima lliure i un referent de la cuina a les xarxes socials. L'asturià Pablo Albuerne, conegut com a Gipsy Chef. Parlem d'una carrera que l'ha dut per l'alta cuina d'"El Racó de Can Fabes", pel restaurant "La Zorra" de Sitges -del qual se'n va desvincular- i a exercir de xef privat. Aquesta trajectòria ens convida a abordar l'acte de cuinar des de tots els vessants, reivindicant la cuina casolana des d'una mirada humana: "M'encanta cuinar per a gent que estimo. Sempre que em poso davant d'un fogó, hi ha un moment que sento que estimo l'altre, encara que no el conegui. Hi ha una connexió, i això em distancia del restaurant, perquè amb tanta gent no pots estimar tothom. És un acte d'amor impressionant on ho aboco tot cada vegada. Encara que de vegades falli, sempre hi ha amor", reflexiona. Una xerrada on també analitzem com ha canviat la restauració, tot i alertar que la figura dictatorial d'alguns xefs, la precarietat horària i les addiccions continuen encara presents a l'ofici.