Fem les coses perquè toca o perquè realment ho sentim? És la reflexió que planteja la cantant, ballarina i coreògrafa barcelonina amb el seu nou senzill, "Pulsió", on reivindica la intuïció: "Per fer o no fer, ens podem servir de l'instint. Tot sovint m'ha passat allò d'estar a punt de fer una cosa i de sobte veure clar que no", explica. Durant la conversa, analitzem si es pot mantenir una bona amistat amb els companys de feina i parlem de la seva relació amb Bruno de Fabrizi (Mama Dousha), a qui coneix des de l'institut i amb qui comparteix escenari des de sempre. Una aliança que s'ha reforçat amb l'èxit gràcies a la confiança de dir-se les coses "tal com ragen". Repassem també els seus inicis en el teatre musical, la seva vinculació al Club Super 3 i la seva faceta com a professora de ioga.
ESCOLTA-HO ARATenir a Catalunya un dels grans intèrprets de Kora a escala global és un luxe, però tenir-lo vivint a Salt i compromès amb la llengua és encara millor. Momi Maiga, descendent d'una nissaga de "korafolas" amb 72 generacions d'història, ens visita per presentar el seu univers sonor i compartir la seva experiència d'arrelament des que va arribar el 2019. L'artista, que parla més de set idiomes, ens recorda la importància de mantenir la llengua: "L'altre dia al forn de pa la dependenta parlava en català amb una senyora, però en veure'm a mi va canviar al castellà. Vaig haver de demanar-li que no ho fes, perquè necessitem que ens ajudeu a practicar", reflexiona. En una conversa on ens captiva amb una improvisació en directe, repassem el missatge del seu repertori i el seu paper com a autor de la música original del premiat pòdcast "El mar. El mur", la sèrie periodística del programa Solidaris que posa veu i so a la cruesa de la Mediterrània.
Manu Guix ens visita per presentar el seu nou EP, "Galàxies", i per reflexionar sobre un ritme de vida que no coneix el botó de pausa. El compositor i intèrpret confessa que la seva agenda frenètica és, en realitat, una necessitat vital: "Necessito que la meva vida tingui intensitat sempre. El meu terapeuta em diu que he d'aprendre a trobar la felicitat en la pau, però a mi la tranquil·litat m'avorreix", admet. Durant la conversa, repassem la seva vinculació històrica amb el fenomen "Operación Triunfo" i el veiem a través dels ulls de persones que el coneixen bé, com el músic Nil Moliner o el seu amic i company de ràdio Ricard Ustrell, que intervenen per ajudar-nos a descobrir la personalitat del músic i productor.
"Sant Jordi al País Valencià se celebra més del que us penseu", ens explica Naina, la jove cantant d'Algemesí que ens visita per presentar la seva carta de presentació al món. Amb només dinou anys, l'artista ens entrega "Vives o mortes", un disc imponent on l'electrònica i el compromís polític es donen la mà. Un treball ideal per escoltar i ballar de nit en què també s'escola la realitat del seu país. En una conversa des de l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona per celebrar la diada i els vint anys d'iCat, descobrim com ha estat el procés de creació d'aquest àlbum. Una hora de ràdio en què també intervenen Ginestà, que col·laboren al disc, i Artur Martínez (La Fúmiga), que ha apadrinat el projecte d'una de les veus amb més futur de l'escena valenciana.
Cuidar el cos com a eina principal de treball és una de les premisses innegociables per a Aina Florenza, una de les millors jugadores d'hoquei patins del món. La mataronina, actualment al Club Patí Vila-Sana, ens visita per reflexionar sobre l'exigència de l'elit i les renúncies que l'acompanyen des de ben jove: "L'eina de treball és el teu cos i l'has de cuidar. El descans i l'alimentació són fonamentals perquè, si no, no rendeixes, i tot esportista intenta cuidar aquests detalls al màxim", explica. Una conversa on repassem la dificultat de viure d'un esport minoritari fet que l'ha portada a formar-se en Educació Infantil, la pressió de la competició i la seva curiosa experiència com a doble a la sèrie de TV3 "Les de l'hoquei".
Fer l'art que realment els ve de gust, sense concessions ni miraments, és la declaració d'intencions amb què Ginestà torna a l'escena. Els germans Serrasolsas reivindiquen la llibertat creativa que dóna el pas dels anys: "Un cop sents que estàs consolidat, et pots permetre fer realment el que et dona la gana, reconeixent també que altres vegades has anat a buscar un estil enfocat a tots els públics", afirmen. Els de Sant Andreu ens visiten per presentar el seu cinquè disc, "Gira tot igual, però diferent", un treball on, expliquen, prioritzen la seva identitat artística per sobre de la voluntat de fer créixer el projecte a qualsevol preu. L'amor romàntic encara és un dels pals de paller del projecte, però les cançons més emotives són les que dediquen a la família. Una conversa on també sentim les veus de tres grans amics del grup: Laura Grau, Xicu i Àlex Pérez.
De què serveix el periodisme musical en plena era dels algoritmes? Per a Rodríguez, la resposta és clara i emocional: "M'agradaria pensar que serveix per descobrir talent, però a mi, sobretot, em serveix per transmetre passió. Intento que la passió que jo sento per l'artista arribi a qui em llegeix o m'escolta", afirma. El periodista ens visita per presentar "Buscant la Rosalía" (Libros del Kultrum, 2026), la primera biografia de l'artista de Sant Esteve Sesrovires, escrita a quatre mans amb Yeray S. Iborra. Una conversa on analitzem les llums i les ombres de la icona global, la seva evolució artística i la polèmica que ha envoltat la gestió del fotoperiodisme durant els seus recents quatre concerts al Palau Sant Jordi.
Tot el que li agrada al nostre convidat té comèdia? Amb aquesta premissa repassem la trajectòria de David Martos, una de les ments darrere dels últims èxits d'Andreu Buenafuente. El guionista i codirector dels darrers programes del comunicador de Reus ens visita per reflexionar sobre l'ofici de fer riure i el pes de fer humor en la televisió pública: "Tens la responsabilitat d'intentar repartir els acudits, d'adreçar-los a tothom", afirma. Una conversa on recordem com ja de ben petit feia riure la seva companya de classe, Judit Neddermann -que també diu la seva durant la conversa- i on analitzem, com ens explica, la bona salut de la llibertat d'expressió en projectes com "Vosaltres mateixos" i "Futuro imperfecto". Amb les intervencions del mateix Buenafuente i del seu amic Àlex Martínez, que el defineix com un "bon cap", escalfem motors per a la seva participació al festival Cruïlla Comèdia.
Són tan diferents el conte i la novel·la? Per a l'escriptor i pianista Jordi Masó, la frontera és molt més difusa del que diuen els manuals: "La novel·la demana una extensió de temps més llarga, però la meva experiència és que conte i novel·la no són tan diferents", defensa. El de Granollers ens visita per presentar el seu nou recull de relats distòpics, "Jo això ja no ho veuré" (Males Herbes, 2026), i recorda com la seva obra anterior, L'hivern a Corfú, va néixer precisament d'un conte que es va anar allargant fins a canviar de gènere. Una conversa on també explorem la seva faceta com a pianista clàssic amb el company de Catalunya Música Joan Vives, i on descobrim la seva relació d'autor amb l'editor de Males Herbes, Ramon Mas.
Què significa realment ser un artista consolidat? Flâneur té clar que aquesta etiqueta no encaixa amb el procés creatiu: "L'art no es consolida, l'art mai no te l'acabes. L'artista que troba un so d'èxit i decideix quedar-s'hi s'acaba cansant, crec que és un concepte fake", afirma. És així com s'entén la curiositat que desprèn, artísticament, a cantant, que en sis anys de carrera ens ha regalat un EP, dos discos llargs i nombrosos senzills -majoritàriament en anglès-, ens visita en un moment de canvi vital i artístic. Durant la conversa, explorem la seva trajectòria i el seu nou rumb compositiu, ja que ara es decanta per escriure en català, obrint una nova etapa que seguirem molt de prop.
Com ha canviat la manera d'entendre l'èxit en la música? Pau Guillamet, conegut artísticament com a Guillamino, reflexiona sobre la immediatesa de la indústria actual i el contrast amb la seva pròpia trajectòria, que va arrencar el 2003 amb "1 dia": "El meu fill té una pressa increïble per tenir èxit. La indústria ens ensenya que fas un tiktok viral i te'n vas cap al Canet Rock, els passos intermedis ja no existeixen", afirma. El de Barcelona ens visita per presentar "Erra & bé", el seu retorn després de set anys sense un disc de llarga durada, i per donar-nos tots els detalls d'El Desconcert d'iCat. La cita serà el 5 de maig a la Sala Apolo, en una edició especial que celebra els 20 anys de l'emissora i la desena entrega de la gran festa major de l'escena catalana.
Pot la mort ser un lloc atractiu? Amb aquesta contundència es planteja Dausà el seu retorn a la música amb "Immortals", el seu primer disc en cinc anys. El músic de Sant Feliu de Llobregat ens presenta cançons com "Seria bonic", on reflexiona sobre el més enllà sense cap mena de tabú: "La mort no em fa gens de por, em sembla atractiva. De vegades penso que m'agradaria morir per entendre què està passant aquí", confessa. Una conversa on desgranem un treball gestat sota l'eufòria dels seus concerts al Palau Sant Jordi i a Vistalegre, amb composicions que han nascut amb la voluntat de ser, més que mai, compartides amb el públic.
Com es passa de la intimitat del dormitori a col·lectivitzar la música? Aquest és el camí que ha recorregut la cantant i guitarrista de Begues, que ens visita per presentar el seu disc "mai adeu". Després d'anys de formació autodidacta, l'artista reivindica el valor de la comunitat: "He viscut molt de temps sola a casa aprenent a tocar la guitarra i ara cada cop més intento tocar amb gent. Compartir és el que trobo més bonic", explica. Amb ella reflexionem sobre una proposta que, tot i no ser jazz, en beu directament, i analitzem la necessitat de protegir el circuit de sales per als músics emergents. Una conversa que també gira al voltant de l'amistat i el suport mutu on també s'hi sumen veus com Mar Pujol i Galgo Lento.
Com ens hauríem d'informar en l'era de la immediatesa? Aquesta és la pregunta que llança la periodista barcelonina, actualment al capdavant dels "Matins" de TV3, que ens visita per presentar el llibre "Una casa sense diaris" (La Campana, 2026). L'autora ens convida a fer una dieta informativa conscient per evitar l'estrès: "És important seleccionar dos o tres mitjans i no informar-se a llocs com TikTok. En un diari de paper tenim una portada que jerarquitza i articles que posen context, i en el món digital hem de fer aquest mateix exercici", afirma. A partir d'històries personals, Oltra analitza com ha canviat el periodisme en les darreres dues dècades amb un relat que fuig de la nostàlgia per reivindicar el valor de la premsa, que s'allarga més enllà de la simple lectura.
La lluita contra l'aïllament i la tirania dels egos centra la reflexió del músic de Manlleu, que ens visita per presentar el seu nou disc, "Ritual d'expropiació". L'artista critica la deriva de les xarxes socials i la competició constant per la rellevància: "Instagram és un gran altaveu d'egos que ens aïlla. Si només parles de tu, no pots escoltar i tothom s'acaba creient molt important. Hem de buscar espais on l'ego es dilueixi", afirma. En aquest nou treball, Roma abraça l'electrònica i s'obre a una proposta escènica on també balla i teatralitza les seves cançons. Una conversa on repassem una trajectòria marcada per quatre anys de vida a Mèxic i per col·laboracions amb artistes com Judit Neddermann, Alessio Arena o Rita Payès.
La desaparició del circuit de sales a Barcelona i la crisi de la música en directe centren la denúncia de Lalo López, el gran divulgador de la música d'arrel afroamericana i l'ànima darrere de la mítica Fundación Tony Manero. L'artista alerta sobre la pèrdua de proximitat amb els músics i critica el format actual de la indústria: "Odio el concepte dels esdeveniments, que és el que ens venen ara. Apareix un artista cantant durant 20 minuts i no hi ha banda ni músics", lamenta. López es pregunta on tocaran les noves generacions si el teixit de sales continua desapareixent, una realitat que combat a peu d'escenari amb els seus nous discos en solitari. Una conversa sobre la supervivència del funk on també repassem la seva gira amb el Barcelona Districte Cultural, en què l'artista fa el pas definitiu d'atrevir-se a liderar el xou i cantar.
És el repte personal que s'ha marcat Bruno de Fabriziis, el músic del Poblenou darrere de Mama Dousha, que ens presenta el seu treball més sincer: "Tothom té raó". L'artista confessa que li costa expressar aquest sentiment de forma directa: "A la meva parella, per exemple, li faig cançons. No passa res, m'hauré de desconstruir i aprendre'n", explica. I a les cançons del seu nou disc, tal com ens diu, és on l'amor hi apareix multiplicat: des de la parella i els amics fins a la mateixa autoestima. En aquesta nova etapa, el de Poblenou prioritza la veritat per sobre de l'èxit de "Rikiti", signant el seu àlbum més sincer en una conversa on repassem la seva biografia emocional i el camí que el va portar, finalment, a atrevir-se a cantar.