Peatges, sí o no?

Segur que recordeu això.

Aquell que sentíem és Josep Casadellà, impulsor de la campanya No Vull Pagar, això era el 2012, i uns quants anys més tard.

Avui molts conductors feien sonar el clàxon en passar pels peatges per celebrar que ja no cal pagar les barreres de l'AP7.

D'això fa avui exactament 5 anys que la majoria de peatges de Catalunya aixecaven les barreres i el que al principi va ser una bona notícia per molta gent, l'augment de vehicles i especialment l'AP7, doncs els ha fet canviar d'opinió. Aquesta hora volem saludar el Josep Casadellà, aquell home que va començar a impulsar aquella campanya del No vull pagar. Josep, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, Ricard. Encara no vols pagar? De fet, no paguem, ja no. No, per això, però ara com que hi ha gent que s'ho repensa, a veure si t'ho has repensat o no.

Mira, hi ha gent que s'ho repensa, però diuen que el 2021, quan va començar l'alliberament dels peatges, es va incrementar un 26% el trànsit. I ara saps quan n'hi passa un 45% més. Per tant, la gent creu que l'autopista és el millor mitjà i el més segur que pot utilitzar per desplaçar-se. I això és exercit dit per el senyor Lamiel també, que és la via més segura que tenim a Catalunya.

Perquè, Josep, com va començar allò del no vull pagar? Explica'm com ho recordes, aquella iniciativa. Mare meva!

Sí, va ser un moment puntual, que estàvem escoltant notícies a través de la ràdio, que ens estaven dient que alliberarien les autopistes de Madrid, que es rescatarien, i nosaltres aquí continuàvem pagant com burros. Llavors va ser arribar en aquell peatge, anava amb el meu fill que m'acompanyava, i li vaig dir, grava, que els direm que no paguem. Però vas improvisar, no va ser ni pensat, això. Va ser arribar al peatge de Massanet i pim-pam.

L'himne nacional sonaves, li vas posar l'himne nacional al cotxe? Sí, bueno, això va ser una mica d'edició,

però per fer-ho més agradable i més reivindicatiu.

De fet, va haver-hi impuls de moltíssima gent. Recordo una cara també molt visible en aquella campanya, que és la cara de Toni Alba. Toni, què tal? Bon dia. Com va això?

Què tal? Bon dia, Toni. Te'n recordes o no, Toni, d'allò? I tant, si jo me'n recordo que estava a casa assegut mirant la tela de les notícies del matí i sento el president de les concessionàries d'autopistes. A Madrid dient que era normal que Catalunya pagués perquè els catalans tenien més calés i no sé què. Automàticament vaig agafar els quatre teletacs dels vehicles de l'empresa, me'n vaig anar a la caixa i vaig dir, hola, vinc a tornar això. Oh, dic, no, vinc a tornar-ho. I vaig agafar una de les furgonetes, me'n vaig anar cap a Plató, que tenia gravació a Polònia, i arribo a l'autopista del Garraf, la més escassa de totes, als túnels, i dic, hola, bon dia, no vull pagar. Oh, doncs no sé què, el DNI. Dic, no, el DNI no l'hi donaré perquè vostè no és cap autoritat per demanar-me el DNI. Doncs et demanaré el número de la matrícula. Doncs tome'm el número de la matrícula. Em va agafar el número de la matrícula, va obrir la barrera i vaig passar. I així durant, em sembla que va ser un any i mig, fins que van estipular que això era delicte, perquè abans del no puc pagar no era delicte. És a dir, tu pots negar-te a pagar un servei que consideris que no és l'adequat, no? I multes, em vas arribar a rebre de multes o no? Em vaig arribar, em vaig rebre, sí, vaig rebre molts requeriments d'identificació del conductor, i aquests els vam contestar tots. Tenia a l'oficina només una persona dedicada a anar omplint papers, i me'ls van anul·lar tots, excepte dos de València, perquè ho portava directament a la Guàrdia Civil i no et feien requeriments, sinó que et multaven directament al ventífice. I aquests vaig haver-los de pagar, però bueno, mira, van ser dos. I en el teu cas, Josep?

Va rebre multes? En el meu cas tampoc

utilitzava molt l'autopista perquè des de Girona puntualment per anar a Barcelona i poca cosa més. Però sí, sí, també em van arribar i no vaig acabar pagant. És a dir, no se'm va arribar a pagar cap. Però en canvi hi ha hagut conductors que van fer el no vull pagar. Recordo gent de Tarragona que se'ls va criminalitzar. Gent que els van cobrar cap a 6.000 i pico d'euros amb embarcaments i tal. O sigui, va ser molt discriminatori. I castigant persones concretes. O sigui, va ser molt dur, la veritat.

Josep Casadellà, Toni Alba, gràcies per recordar aquesta efemèride. Ara parlarem ampliament de l'AP-7, que és el que cal fer a partir d'ara. Una abraçada, Toni, que vagi bé.

Igualment, que vagi bé. Una cosa, una cosa, Ricard, Ricard. Una cosa, que jo el que voldria dir és que les cues no demostren que la gratuïtat hagués sigut un error. Sinó que demostren que la P7 era necessària, que la gent la necessitava, i per culpa dels peatges no la podíem fer servir. Sisplau, no tornem a posar peatges. Hi ha altres solucions.

Queda clar. Josep, gràcies. Una abraçada. Adéu. I també amb Jordi Amat, amb Marta Rossí, que en agrau Vicent Sánchez i Ester Vera, ens preguntarem ara què cal fer amb l'AP-7. Però abans, Cília Solanes, fem un retrat de com està la situació.

Doncs mira, durant aquest temps, aquests cinc anys, el trànsit a l'AP-7 ha augmentat un 45%. Són dades del Servei Català de Trànsit. Va fer-ho prop d'un 40% just obrir peatges. També s'ha de dir que va ser en època, just després de la pandèmia, però ha continuat creixent. I aquí s'inclou també el trànsit pesant. De fet, la sinistralitat amb camions implicats ha crescut en aquests cinc anys un 22%. Fins als 1.177 accidents l'any passat, ara ve dos apunts que fan des del Servei Català de Trànsit. Diuen que la majoria dels conductors implicats en accidents, conductors de vehicles pesants, provenen de l'Europa de l'Est i tenen uns sistemes diferents dels que hi ha aquí i que això, els controls que s'estan fent, doncs estan ajudant a evitar aquests accidents i que dels 12 sinistres mortals que hi ha hagut aquest any, 7 són motoristes, que és on focalitzen ara la preocupació. Tema, però, és recuperar peatges, sí o no? El govern ha creat un grup de treball per estudiar-ho. D'una banda, tenir peatges nous suposaria regular el trànsit i, de l'altra, més finançament. Ramon Lamiel ens explica cap on va la tendència a Europa, que són peatges mòbils.

Balancejar trànsit cap a hores vall i no hores punta i que, per tant, hi hagi tant varietat del que seria preu com varietat de seguiment del quilometratge que tu fas en vies d'alta capacitat.

I és que, a banda de gestionar el trànsit, serien també una font de finançament més. En aquest sentit, l'economista Ana Mata es considera que és bàsic per al manteniment de l'autopista.

Si no tenim uns impostos o uns preus que estiguin directament lligades en aquest finançament, el manteniment de les carreteres és insuficient i, a més a més, va creixent en el temps, si només confiem en el pressupost públic.

I el que ens admeten des del Servei Català de Trànsit és que l'accident de Gelida de principis d'any va marcar un abans i un després en la conservació de la via. Diuen que ara sí que estan preocupats i que estan pendents del manteniment d'aquesta autopista. De fet, el juny el govern espanyol va aprovar 216 milions d'euros per al manteniment de la P7, la P2 i la B30.

Peatges sí, peatges no. Breument, a veure, Jordi Amat.

Ostres, jo com a persona que no té cap net de cotxe, a banda d'Ulleres de Sol, però el fet és que a mi em sembla que els peatges, les carreteres, tenen un cost de manteniment que jo he descobert ara quan les ha deixat de pagar de qui devia ser, la P7 devia ser, com tota Catalunya, devia ser de la caixa, però devia ser de com és l'empresa. De Vertis. De Vertis, de Vertis. De la caixa. Llavors, el cost que això implica, ara hem descobert que l'haurem de pagar també amb els nostres impostos, que és una més a més, i per tant, alguna fórmula s'hauria d'arbitrar i en la mesura dels possibles que no hi hagi peatge sempre i quan es pugui mantenir bé la via. Marta?

Jo, com a persona que sí que va per la P7 gairebé cada dia, perquè m'hi he de trobar, no tinc una alternativa en el meu cas, penso que sí que era important en el seu moment el no vull pagar, perquè és veritat que. En aquell cas hi havia un greu joc comparatiu, que a més veies altres autopistes que sí que s'havien invertit pressupost públic, a més a més els preus del peatge no tenien condicionants socials ni de mobilitat i ja feia molts anys que s'havia amortitzat tot el que era aquella autopista, però ara mateix ens trobem en una situació en què necessitem començar a mirar-ho des d'una perspectiva. Ecologista i des d'una perspectiva que tingui en compte els condicionants socials. És a dir, ja s'està estudiant una possibilitat que seria la d'una vinyeta, que aquesta seria mirar segons el tipus de vehicle, és a dir, els vehicles pesants que són els que ara mateix han fet que augmenti també el trànsit a l'AP-7, per exemple, serien els que se'n podrien veure. En certa manera perjudicats per això, però llavors també es podrien tenir en compte criteris socials i territorials. Això sí, si s'ha de fer pagar, aquests diners han d'anar després a fons públic i per tant han de servir també per millorar el transport públic i per tant sempre hauríem de poder tenir una alternativa a transport públic de veritat que ens serveixi.

Ara no sé si ho parlarà i intervenirà la resta, però vull afegir també en aquesta conversa, i ho fem així en moda més conversa, el Manel Larosa, que és arquitecte urbanista i també és una de les persones que més ha pensat la mobilitat i la distribució poblacional en clau més comarcal, i segurament fugint d'aquesta lògica més radial respecte a Barcelona durant molts anys. Manel, què tal? Bon dia. Molt bon dia. Peatges sí, peatges no.

Tant i fa, el nivell d'accidents és independent del pH. I el problema que tenim en aquests moments és que la AP7 té rècord a nivell espanyol de les vies del Ministeri amb accidentalitat. Per tant, el nombre d'accidents és una mesura del problema que tenim.

Però els accidents són perquè no es mantenen prou bé la xarxa viària. No. I són bàsicament pel

nivell d'intensitat de circulació i pel nivell de camions que hi ha en aquesta via. És a dir, altres vies tenen més cotxes, més vehicles que l'AP-7. A Espanya n'hi ha moltes que tenen més intensitat de vehicles, però no tenen el nombre de camions. El nostre problema ve de la barreja dels dos factors, és a dir, intensitat de vehicles i nombre de camions. Per tant, si no parlem de camions, no resoldrem el problema.

Per tant, hem de parlar també de trens, el que apuntàvem, perquè les mercaderies que entren per Catalunya, ho fan ara moltes, en gran part per carretera, i hauríem de trobar una manera de buidar aquest transport i que vagi més en tren.

És la solució òbvia. L'altra seria fer circular els camions de nit i s'hauria acabat el problema. Però si ens hi hem d'atrevir o no a una solució radical ha de ser amb un objectiu de baixar el nombre d'accidents. I el nombre d'accidents s'ha més que duplicat en els últims cinc anys. Per tant, cal una política d'Estat que opti per dir a quina xifra d'accidents baixarem. Està cert.

Sí, d'això es dedueix que estem subvencionant el transport per carretera i el comerç de moltes empreses que van cap a Europa o que tornen d'Europa cap a Espanya. Per tant, nosaltres amb els nostres impostos estem subvencionant aquestes empreses. Però en el fons de tot el que hi ha és que a Catalunya no sé si entenem que els pressupostos no són elàstics i que les prioritats polítiques s'han de marcar. Jo, per exemple, prefereixo que gastem en ensenyament i en salut i no en carreteres. Però sí que crec que hi ha d'haver un pla de transport conjunt que eviti que les carreteres siguin perilloses, com és aquest cas. Per tant, jo estaria a favor de la vinyeta, d'ús per pagament, i que siguin els transportistes i els comerciants que van del nord d'Àfrica fins al centre d'Europa els que paguin la seva mercaderia. I això, a més a més, no fent-ho així, com no tenim diners o no hi ha diners pel manteniment de les infraestructures, impediria que nosaltres, els ciutadans, estiguem pagant, estiguem subvencionant aquestes persones. Aleshores, jo sí que també crec que hi ha un tema no només de prioritats, sinó també d'infrafinançament. Nosaltres l'altre dia vam publicar que la Generalitat té una despesa desplaçada d'un any per l'altre, que s'ha incrementat un 12% de més de 5.000 milions d'euros. És a dir, necessitem 5.000 milions d'euros més que devem la majoria d'elles en factures de salut. Per tant, hem de decidir què paguem, quin estat del benestar volem i qui paga aquests serveis. Jo, personalment, prefereixo pagar l'ensenyament i la salut.

Segons el Servei Català de Trànsit, 2.500 camions internacionals travessen cada dia Catalunya.

Evidentment, el seu pas al ferrocarril seria òptim, el problema és que el plantejament del corral mediterrani és absolutament insuficient, és de riure. Pensem que el correu mediterrani servirà per portar uns contenidors que surten dels ports i que es dirigeixen a França o a Saragossa, quan resulta que la mobilitat ha de ser com molt més, diguem-ne, flexible. És a dir, un camión avui dia és molt flexible, surt d'una casa i se'n va a una altra empresa. En canvi, pensar-nos que buidarem l'AP-7 a base dels contenidors que traurem dels ports, això és ridícul. Hem d'aconseguir pujar el camió sencer sobre el tren, per tant fer autopista ferroviària, i que puguem pujar no solament als ports, sinó ara a Vall d'Agosta i altres centres. I cal, fins i tot, finançar-ho públicament amb alguns elements que ens treguin aquest nombre d'accidents. Per això la vinyeta és important perquè pugui fer aquesta política. Ara, en aquests moments de vinyeta, el País Basc ja hi és. I no només ja hi és, sinó que ara els hi traspassen una autopista de l'Estat, que és la Saragossa-Bilbao, i el tram de Vizcaya i Àlava passa a ser competència d'allà. L'Estat fins ara s'ha negat a establir una vinyeta a tot Espanya. Bé, ens podrien tractar com els bascos, ens traspassen les vies i aplicarem vinyeta, cap problema. Llavors seria una gestió de proximitat que faria possible aquestes polítiques, però n'estem molt lluny.

Ana. Home, jo, sobretot escoltant-te, Manel, me'n dono compte que el que realment urgeix és un pla de mobilitat integral ben pensat, ben parit, diguem-ne, per tota Catalunya i no anar ara caic, ara m'aixeco. Però en el cas concret de l'AP-7, un ple de reflexions. O sigui, jo discrepo jo aquest Antoni Albano. És que jo vaig sentir que els catalans havíem de pagar perquè érem més rics i més burros que els altres. No, érem en origen. La justificació que es donava era que. Catalunya va tenir autopistes i va tenir autovies abans que altres territoris perquè es va fer una aposta, perquè la iniciativa privada les fes i òbviament després les capitalitzava. D'altres es van esperar més, es va fer d'una altra manera i va resultar de franc. Igual jo que sé que l'AVE va arribar a Sevilla dècades abans que Barcelona, per dir alguna cosa. Dit això, òbviament, jo sí que crec que el que no pagues d'una manera o pagues d'una altra, és el que apuntaves tu, Marta, jo sí que estic perquè el pagui qui el fa servir, aquest servei. Però jo no condueixo. Home, jo ja pago dues vegades diversos serveis si tens una assegurança mèdica estàs pagant dues vegades la sanitat si apostes per una escola concertada o privada pels teus fills ja estàs pagant dos cops llavors sí que penso que aquí hauríem de el millor, el que es deia d'una manera raonable, fer la gent conscient i més a més que no té sentit que jo hagi de pagar perquè un camió que ve d'Hongria li surti de franc passar per aquí això és una mica un disbarat. Com passa amb la taxa turística, no? Quan un turista ve aquí, doncs paga uns diners. Exacte. Perquè està fent un ús d'una ciutat que no O pot ser peatges selectius, peatges intel·ligents, que no siguin iguals per tothom, que depenguin exactament de l'hora, de l'ús, de si és un ús comercial, de si és un ús privat, no ho sé.

L'AP-7, el negoci de l'AP-7 va ser la seva construcció. Als anys 80 va fer fallida la concessionària i llavors el ministre Boyer va tornar a adjudicar-ho, en aquest cas, a la Caixa. No només això, i vam continuar pagant, sinó que fa 15 anys o 20 es va construir el tercer carril, i el tercer carril es va construir a base de llargar la concessió. En canvi, en el tram del Vallès, el quart carril, el va construir l'Albert Vilalta quan era secretari d'Estat i el va fer gratis, i va treure el peatge de Vellaterra. Per tant, sobre la gestió econòmica de l'Estat, no és allò que vam tenir les autopistes abans perquè les vam pagar, no. És que, a més a més, podia haver sigut tractada des dels anys 80 com la resta d'infrastructures. Com una prioritat, sí, sí. I no va ser tractada com la resta d'infrastructures, amb la qual cosa. Per què no va ser tractada com la resta? Doncs per un criteri discrecional. I per tant aquest discrecional. Quien pueda que haga, quien pueda que pague. No era per la més o menys rentabilitat? Aviam, era més fàcil continuar la concessió que no pas destinar-hi recursos de l'Estat, i per tant l'Estat se'l va estalviar aquests recursos, i no només se'l va estalviar en aquell moment, sinó que quan va fer el tercer carril vam continuar estalviant. La suma de tot plegat és que la inversió de l'Estat acumulada en xarxa viària és molt discrecional a Catalunya. I per tant, si l'Estat ha de fer alguna cosa en aquests moments amb corredor mediterrani o amb estalvi d'accidents, hauria de ser també tenir memòria de la manca d'inversió històrica que hi ha hagut a Catalunya amb l'excusa que l'AP-7 ja ens l'hem pagat.

Sí, sí, sí, d'acord. I jo per això estic d'acord. I jo per això vaig estar absolutament d'acord amb el no vull pagar, perquè resulta que l'Estat tenia uns certs recursos i es va preferir utilitzar aquells recursos en ampliar aquesta xarxa i en continuar fent la radial i en alguns trams que no tenen quasi trànsit, que no actuar i, per exemple, rebaixar aquesta pressió dels peatges, que hauria estat molt bé en el seu moment, no a Catalunya només, eh?, en tot l'art mediterrani, en els països catalans. I l'Estat va triar, per una sèrie de raons que ens podrien explicar qui els va emprendre, no fer-ho. I aleshores, actualment, evidentment, és una infraestructura que està molt desgastada i que va a pitjor i que anirà a pitjor. I un punt d'estic d'acord absolutament amb el Manel, d'actuació sensata, és mirar els camions. Ja avise que tot el que diu en l'ample europeu de l'art mediterrani ferroviari és un fiasco. Un autèntic fiasco, no només perquè no es puguen carregar els trens, els camions en els vagons, sinó perquè està pensada sobre una xarxa que és la convencional, de mitjana distància i de curta distància, que està saturada i que està plena d'estacions. I, per tant, allà es podrà circular. En trama europeu, en segons quines hores, en segons quines situacions, i amb una xarxa molt castigada també en la conservació. Per tant, ja ho veurem. I arribats aquí, jo diria, sí, s'haurien de mirar, com està fent el govern basc, una vinyeta, una política pròpia.

Vas calçar bé que a la Trànsit, sobre això, per exemple, no sé quina opinió entens, Manel, ens explicava que el PH únic tipus vinyeta suïssa ja és cosa del passat, i el que ells aposten és un PH mòbil, és a dir, que es paga en funció de l'hora i del trànsit.

Pensen on? Amb quines carreteres? A les seves? A les de l'Estat? A les que l'Estat traslladarà? Ho pensen únicament a Catalunya i al marge de la resta d'Espanya? És a dir, això necessita un esquema general. Un model, sí. El model podria ser el basc, és a dir, amb tres passes les vies, amb tres passes la competència, i si una altra comunitat autònoma vol que li traspassin, cap problema, que apliqui vinyeta també. Els bascos també comuniquen amb França. Per tant, dir que Catalunya és un lloc de pas estratègic. Mira, amb la xarxa viària això no té problema. Per tant, el problema és si apliquem el model basc o no l'apliquem.

Una cosa ràpida és que s'hauria de traspassar i a partir d'aquí una lliçó de maduresa. A partir d'aquí, com diu l'Esther, saber exactament a què volem dedicar els recursos i saber exactament que si paguem un mínim, que no hauria de ser el que s'havia pagat en aquells moments, ha de ser conscient que es paga això per aquest manteniment. Un exercici, crec jo, de maduresa social, que a Catalunya és molt

difícil de vegades. I un exercici de justícia política, perquè en realitat aquí del que estem parlant és d'un greuge en la construcció d'infraestructures i d'un greuge de finançament. Per tant, hi ha coses, tot s'ha de pagar i tot s'ha de prioritzar. I per tant, si volem unes bones infraestructures, necessitem que l'Estat ajudi, bueno, no ajudi, pagui, retornant els impostos dels catalans, bones infraestructures a Catalunya.

Una sortida del Greuge seria la construcció d'una via específica de mercaderies de nord a sud de Catalunya, perquè en aquests moments portem les mercaderies de Mollet del Vallès cap amunt per la línia d'alta velocitat i de Martorell cap avall les passem per les línies de Rodalies i Regionals, amb la qual cosa és inviable. Catalunya necessita una via específica de mercaderia. S'han entrat les coses perquè Catalunya és el tronc final del qual penja mitja província, mitja Espanya, mitja península. És a dir, des de Madrid, que teòricament també és corredor mediterrani, Saragossa, València, etc. Tot això penja d'un tronc únic que va des de Tarragona fins a França. En aquest tram necessitem una altra via específica de mercaderia. Si això ens resoldria no només les mercaderies, sinó els regionals, les rodalies, que poguéssim tenir semidirectes i.

Però això seria, això, en temps, això és una borrada de temps que.

Mira, l'AP-7 es va construir molt ràpidament. I nosaltres, el problema és que cap administració i menys la Generalitat estan parlant d'una via específica de mercaderies. Tothom està parlant del tercer carril, que és un fil més, que té greus problemes de connexió amb les derivacions i que, a més a més, és que no pot passar-hi tot, ni les rodalies ni els regionals. Per. Tant Catalunya ha de fer un salt com el que va fer els anys 70 amb la construcció de l'AP-7. Catalunya no seria el que és sense l'AP-7, que és la nostra columna vertebral. Avui dia hem de fer una línia específica de mercaderies per resoldre aquest tema.

És Manel Larosa, arquitecte i urbanista. Gràcies, com sempre, Manel, per acompanyar-nos i cuida't la veu perquè tens festa major sabadella aquest cap de setmana i així no anirem enlloc. Dispenseu. Una abraçada, que vagi bé.