Per què augmenten els robatoris de coure a Catalunya? Els Mossos responen

9 minuts seran les 11, atenció perquè els robatoris de coure s'han disparat a la xarxa ferroviària i ja n'hi ha gairebé un al dia. Per això, el Ministeri de Transport demana que reformi el Codi Penal per endurir les penes per robatori amb força per incloure-hi també agreujants quan es tracti de cable o altres elements de la infraestructura ferroviària. Rebeca Carranco, periodista del País, què tal? Bon dia. Hola, què tal? Bon dia. Abans també ho destacàvem, 229 robatoris de cable de coure entre gener i agost a les vies de tren. Això és una xifra molt elevada. Sí, també.

Sí, sense que tot el 2025 va haver-hi 184 denúncies. És a dir, que només en sis mesos ja hem superat la xifra de 2025. I això és una cosa que sempre té una explicació, que quan els periodistes que fem això, o com a mínim jo, que estic una mica obsessionada amb això, ho veiem venir, és quan al mercat de metalls el coure es dispara de preu. I d'inicis d'any està en preus històrics i això acaba revertint aquests robatoris aquí i aquestes milers de persones que arriben tard a la feina. Però actualment a un

lladre que l'enxampen robant coure, què li passa?

Doncs un lladre que l'enxampen robant coure, si no ha fet, si no ha malmès molta cosa, pot ser un furt, que això és un delicte molt i molt lleu, és molt difícil que algú entri a presó per això. Pot ser un robatori amb força, que és una mica més agraujat, però igualment el que diuen fons policials és que són delictes que tenen una penalitat tan baixa que és gairebé impossible intentar una presó preventiva o fins i tot hortes d'allunyament. És a dir, buscar d'alguna manera per evitar que aquestes zones més sensibles on constantment hi ha robatoris deixin d'haver-ne.

L'anterior director dels Mossos, Joan Lluís Trapero, ja va impulsar un pla, que era el Pla VIA, que entre altres coses pretenia millorar també aquesta prevenció i la investigació en aquests tipus de delicte. D'això no se'n va sortir?

El pla VIA finalment acaba d'entrar ara mateix fa dues setmanes que es va comunicar a totes les serveis dels Mossos d'Esquadra que hi havia aquest pla i una mica el que busca aquest pla, l'obsessió d'aquest pla és que es facin uns atestats que tots estiguin instruïts de la mateixa manera, és a dir, que el policia que arriba allà preservi l'escena que es miri si trobes la persona quin perfil té, qui és, d'on ve, és a dir que. Hi hagi com una mena de manera de treballar igual a tot arreu perquè quan tu portes després aquest detingut i tota la informació al jutjat es pugui fins i tot valorar els estralls. És a dir, no és només que t'estiguin robant coure, és que el robatori de coure fa que moltíssima gent, doncs això, l'afectació que té els trens. Llavors era un pla. Pensat, és un pla pensat pels trens i que a més té una vessant també com de prevenció de les zones on més es roba, doncs que també hi hagi més Mossos, tenint en compte que són milers de quilòmetres i el que diu també Mossos és no podem estar a tot arreu, no? I també a dir, protegir les seves infraestructures.

Hem llegit també que dissabte va haver-hi cinc lladres que quan intentaven robar la línia roviària de Roda de Barassa van ser detinguts.

Com tu dius, això va ser a Roda de Barà, gent molt jove, 21, 22, 23, 25 anys, que el que diu Mossos és que ja està dins d'aquest plavi. És aquesta manera de mirar que tothom estigui més amatent això, que fa que una patrulla vegi dos cotxes que són sospitosos, els pari i després paral·lelament la retrovi un tercer cotxe i quan els detenen troben que porten tots els estris per robar les ties del tren. Llavors això és una detenció. Qualificada en el sentit que no és una persona o dos, ja són quatre o cinc, això permet com una mica més en la investigació, però veurem una vegada passen a disposició judicial en quina situació queden. Rebeca, gràcies per acompanyar-nos.

Gràcies. Aquesta és la fotografia que fa la Rebeca Carranco per vista del país, però ara en podem parlar també amb un portaveu dels Mossos d'Esquadra sobre aquest tema. Saludem a Joan Salamanya, que és cap de la Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana i Planificació de Dispositius dels Mossos. Senyor Salamanya, bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Bon dia, bon dia. Quantes persones s'han detingut en el que portem d'any per haver robat coure?

Aquesta dada, actualment tenim un total de 271 detencions aquest any, en diferents circumstàncies, perquè aquí, com bé estava explicant, el fenomen de la substracció de metalla a la xarxa ferroviària, Nosaltres, i si em permets una puntualització, nosaltres sí que contemplem, podríem dir, tres situacions o des de tres perspectives diferents. Una sí que és la substracció del metall que forma part de la pròpia infraestructura, és a dir, que aquest metall sigui de comunicació principalment, cablejat de comunicació, que està instal·lat, que està en la xarxa que està en funcionament, En altres casos, també, de forma rellevant, tenim substraccions de metall o de metall de coure que es troben en línies en construcció. Això és un altre episodi. Aquí, en aquest cas, no hi ha una afectació al trànsit ferroviari. I encara hi ha una altra tercera categoria, que són les substraccions que es produeixen en magatzems, en dipòsits o en instal·lacions.

Clar, això fa que també, diguéssim, que sigui més difícil, potser, detectar aquests robatoris de cobra, perquè, clar, penso en la xarxa ferroviària. En principi, la xarxa ferroviària és molt llarga, no? I, per tant, posar càmeres a tot arreu és impossible detectar.

Sí, la xarxa ferroviària a Catalunya és tan llarga com 1.700 quilòmetres de llarg. I més 300 de ferroviàries de la Generalitat. És a dir, efectivament, un dels fenòmens que fa que arreu del món, diria jo, arreu d'Europa, del món, El fenomen de la substracció del coure en concret, un és el que apuntava la Rebeca fa un moment, del preu del coure a l'alça, clarament a l'alça, hi ha molta demanda i poca oferta i per tant hi ha un preu a l'alça. L'altre és l'exposició d'aquest material perquè serveix a serveis essencials i per tant està exposat en milers de quilòmetres, siguin la xarxa. A la xarxa ferroviària com també la de comunicacions o també la xarxa elèctrica i un altre és la facilitat en donar-li sortida a aquest material a través del mercat legal, és a dir, a través jo puc vendre coure a la xarxa de gestors de residus que existeix. Serien els tres elements que concorren a tot arreu.

La clau davant d'aquesta situació que vostè m'està explicant és la vigilància, és la prevenció o també cal aquest canvi de legislació que abans dèiem?

La clau és abordar-ho d'una forma integral i estratègica. És a dir, que hi ha diferents qüestions. Aquest és un fenomen al qual la policia, Mossos d'Esquadra, ens hi veiem tan formant part de la solució. Però que en formem part també, no únicament, perquè això òbviament és un problema que té, o una qüestió que s'ha de gestionar, que hi hem de tenir una mirada molt transversal i molt estratègica des de diferents punts de vista. I per tant, des de Mossos d'Esquadra hi posarem el nostre. Tot el que puguem per trobar una solució de la mà del gestor de les infraestructures i de la mà també aportant la nostra visió als legisladors perquè puguin afinar o realitzar aquells canvis legislatius que es considerin oportuns.

La setmana passada l'Àngel Contreras, responsable de DIF, deia això als matins de TV3 sobre els robatoris de coure.

Està clar que hi ha una cosa que transcendeix el que s'ha dit pròpiament dit, és a dir, són. Les màfies, o qui ven, o totes aquestes organitzacions que hi ha darrere, on es ven i es compra el coure, evidentment, necessitem l'ajuda de l'Estat i estan damunt del tema i col·laboren amb ells.

Potser seran identificades aquestes màfies?

Nosaltres, en la majoria de casos que tenim contabilitzats aquest any i som els quals hem estat treballant, en tenim una mostra aquesta mateixa setmana, els set últims dies. Un és el cas de l'estació de França, l'altre seria el cas que comptava també la Rebeca de Roda de Barada aquest cap de setmana, i l'altre a Granollers també aquest cap de setmana, tres fets amb persones detingudes, el primer i l'últim amb una persona detinguda en cada un dels casos, i l'altre amb cinc persones detingudes, i en dos més que van participar, que hi ha una investigació oberta per mirar de localitzar-los. Nosaltres aquí no hi visualitzem grups criminals des d'un punt de vista de qualificació jurídica, del tipus jurídic que preveu el Codi Penal, ni de màfies. No vol dir que no n'hi hagi, però des del punt de vista de la informació que tenim actualment, el que visualitzem són aquestes persones que de forma individual, amb pocs mitjans i amb poca infraestructura, poden anar a un lloc on hi ha cablejat més exposat i més en zones urbanes i que puguin tallar el cable, simplement, amb unes isalles, amb uns guants i poca cosa més, o grups. Organitzats o persones que s'han organitzat. Jo diria persones que s'han organitzat, no grups criminals, òbviament, com poden ser aquestes cinc persones que haurem de tenir a roda de barà aquesta matinada de dissabte. Entre aquestes persones, amb el vehicle, amb els seients de darrere tombats per poder posar el material, i amb radials, però en tot cas no estaríem parlant del grup criminal o de màfia entesa des d'una perspectiva jurídica, sinó de persones que mínimament s'han organitzat per fer aquest tipus de fets.

Perquè després d'aquest cable es venen aquests punts de venda il·legal o també els consta que van a altres països?

A veure, la sortida principal del cablejat és a través de la xarxa legal que existeix. És a dir, hi ha gestors de residus. La xarxa legal, eh? Legal. Sí, sí, els gestors de residus, empreses que es dediquen a gestionar residus, com el metall, i per tant és perfectament legal anar allà a vendre metall. I l'únic que està sotmès a un control que està previst per la legislació, és a dir, jo quan vaig a vendre metall, a mi m'han de registrar, m'han d'identificar, haig de donar les meves dades, el vehicle que porto, la quantitat de metall que porto, etcètera, i per tant hi ha un registre en aquest sentit. I això és perfectament legal. La sortida que pot tenir després tot aquest mercat cap a l'exterior pot ser per aquestes vies legals, és a dir, que un cop s'ha adquirit de forma legal pugui tenir sortida cap a l'exterior, i també per vies il·legals. A veure, hi ha unes investigacions de l'àmbit d'Europol. O fins i tot de la policia espanyola, amb algunes investigacions que van realitzar que apunten a un nombre indeterminat. No puc donar-li cifres en aquest sentit que hi hagi material que pugui sortir cap als països asiàtics o cap als països de l'est d'Europa. Però en tot cas no li puc aportar dades en aquest sentit.

Clar, però sí que en tot cas el cable de coure, si és d'una via d'un tren, per exemple, hauria de ser fàcil d'identificar, no?, quan arriba en aquests llocs de venda.

Sí, el que passa que. Hem de deixar clar una cosa. La major part de material que s'ostreu, la major part de material que s'ostreu és material de comunicacions. És a dir, és un material, és un cablejat que s'instal·la al llarg de la xarxa que té una funció de portar mesures de seguretat, de mesures de seguretat pel trànsit ferroviari. És a dir, no és el cablejat, la catenària, generalment. És aquest cablejat que. A més, s'ha de garantir la seguretat del trànsit ferroviari. Quan es talla aquest cable, el que acaba és emetent una senyal d'alerta en els operadors que fan que interrompin el trànsit fins que es verifica exactament què està passant.

Això també, diguéssim, que aquí hi ha un cert marge, perquè si hi hagués un control també en tot això, segurament es podria també. És a dir, que aquesta vigilància no només fos a les vies, sinó també en aquests punts de compra-venda

d'una manera més estricta, diguéssim. Sí, nosaltres el pla via, de fet. Que és un pla. Nosaltres no partim de zero, òbviament, en tot el relatiu al control de la substracció de metall, perquè no només afecta el trànsit ferroviari, la substracció de metall té també diferents àmbits, el que passa que aquest, més enllà de l'element patrimonial, aquí és un clar perjudici cap a la ciutadania, tot el que és la mobilitat. I, per tant, aquí el que hem fet amb aquest pla via. És donar-li aquesta visió o aquest enfocament més estratègic des d'un punt de vista policial, més integral, integrant les diferents capacitats del cos de Mossos d'Esquadra. I amb la col·laboració de les policies locals i, òbviament, de forma coordinada amb el gestor de la infraestructura, com no pot ser d'una altra manera. De fet, com bé es comentava, aquest pla avia neix aproximadament al mes de juliol, a partir de. D'instruccions que dona l'anterior director general de la policia. Inicialment, s'inicia des d'una perspectiva o amb un enfocament molt basat en el que és la investigació criminal, posant el focus molt en les persones autores dels fets i, posteriorment, es madura el pla, se li dona una volta i li donem un enfocament també des de la perspectiva de seguretat ciutadana, és a dir, des de tres eixos. Aquí tenim. Una visió més preventiva i amb una identificació dels punts des d'un punt de vista policial més crítics per poder actuar de forma preventiva sobre aquests punts. Per altra banda, actuant també, i d'aquí de la mà de VIF, perquè no ho podem fer d'una altra manera, que és localitzant aquells punts en què podria haver-hi més elements de vulnerabilitat en la xarxa, en la infraestructura, i per tant mirant com podem treballar aquests punts. Aquests punts en què hi hauria més vulnerabilitat. I, finalment, l'últim eix del pla VIA, de la vessant de seguretat ciutadana, és posar l'accent en la comercialització del metall. És a dir, també tenim un pla posant l'accent en aquest punt. És a dir, en la sortida, perquè entenem també que dificultant la sortida del metall sostret, també podem fer-ho menys atractiu.

És Joan Salamanya, cap de la Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana i Planificació de Dispositius dels Mossos. Gràcies per acompanyar-nos i per les explicacions també de la feina que estan fent. Gràcies. Gràcies a vosaltres.

Bon dia.