Per què cau la comprensió lectora a Catalunya?

Els nostres joves no entenen bé el que llegeixen. La comprensió lectora dels adolescents catalans ha caigut fins a uns nivells preocupants i això els afecta ara en el rendiment acadèmic, però és que en el futur els afectarà en el seu dia a dia, en la seva vida. Com hem arribat fins aquí? Què ha fallat? Com hi han influït les pantalles i les xarxes socials? Ara el Departament d'Educació ha anunciat noves mesures per reforçar la lectura a les aules, però n'hi haurà prou amb això? Benvinguts, això és el radar de 3Cat Info. L'Elisabet Pedrosa és directora del programa L'Ofici d'Educar de Catalunya Ràdio. Elisabet, què tal? Benvinguda. Gràcies, Alai. Escolta, Elisabet, ara vosaltres justament acabeu de dedicar un programa sencer, tot un monogràfic, a parlar d'això, d'aquests problemes amb la comprensió lectora dels joves catalans. I el primer que et volia demanar, abans d'entrar en matèria, és per què us heu decidit a fer això, aquest programa, i també una miqueta amb qui n'heu parlat.

Mira, el punt de partida és els resultats de PISA, que mostren una caiguda espectacular, 23 punts en comprensió electoral a Catalunya, que seria l'equivalent, segons l'OCDE, a un curs escolar. I recordem que Catalunya ha quedat fora per aquest problema tècnic que hi va haver de la mostra, però que ja es marca una tendència que va a la baixa. Per comprovar-ho, el que hem fet ha estat sentir docents. Què ens expliquen els docents? Que els alumnes arriben a secundària i són capaços de descodificar un text, això sí, però no acaben d'entendre què estan llegint. També perceben que els costa molt sostenir l'atenció, relacionar diferents parts del text, fer inferències, seguir arguments complexos. De fet, una mestra ens deia que toleren uns 10 minuts de tasca i prou. És a dir, llavors ja han de canviar. Ells detecten això, que es fa una lectura com més ràpida, més superficial, més fragmentada. I una cosa curiosa és que alguns detecten que a la vegada estan desenvolupant qualitats o habilitats que abans no hi eren, que és aquesta capacitat de molt ràpidament identificar temes clars. Vull dir que també aquesta rapidesa està desenvolupant habilitats noves. I també detecten el tema del vocabulari, que consideren que és una peça clau. I ens diuen que s'ha reduït el vocabulari, que el fet de perdre paraules, de perdre aquest vocabulari, fa que tinguis menys eines per pensar, per entendre el món, i ens diuen que això és perillós.

Clar, és que aquest empobriment del vocabulari afecta també la capacitat crítica, la capacitat de raonament. Si tu tens un llenguatge més pobre, també tens menys eines per pensar. Bé, tot això és el que us deien els docents, els mestres i professors que heu entrevistat al programa, però també heu parlat sobre els problemes de comprensió lectora amb alguns joves, amb estudiants adolescents. Què us han dit, què us han explicat ells?

Sí, en general els joves ens expliquen que els textos llargs, si no els interessen, els costen molt i els avorreixen. Sí que hem trobat alguns casos de noies que des de petites les han ensenyat a llegir, hi ha hagut una lectura a casa compartida amb la família. I que els costa menys, que són més apassionades de llegir, però quan el vocabulari és complex o el tema no els interessa, aquí torna a baixar la capacitat de comprendre. I el problema és que una vegada ells no llegeixen i no comprenen, no només estem parlant de comprendre textos, estem parlant de comprendre-ho tot. Si no entenen un enunciat de matemàtiques o de biologia o del que sigui, no entendran. Per tant, sí que és clar que aquest fet de reduir la seva capacitat de comprendre incidirà en l'èxit acadèmic. I aquí és el problema.

Clar, és que no és un problema que afecti només a l'assignatura de llengua, sinó que és un fenomen transversal que afecta a tots els àmbits de l'escola a nivell acadèmic, però també a la vida real, per dir-ho així, no? Entendre el que llegim i el que ens expliquen, clar. Escolta, Elisabet, quan es parla d'això, d'aquest fenomen d'avui, de les causes d'aquest fenomen, de la baixa comprensió lectora, de la falta de concentració, sempre s'apunta a les pantalles, als mòbils, a les xarxes socials, no?

I que sí? Què ens hem trobat amb això? Que darrerament, el que es diu, ah, doncs la culpa la tenen les pantalles, no? Clar, hem preguntat sobre les pantalles tenen la culpa o no, i el Lalo Salmerón, que és catedràtic de Psicologia, diu que, segons la recerca, comprenem una mica millor en paper que en pantalla, perquè en pantalla fem una lectura com més superficial. Ara, ell diu, si retirem les pantalles dels centres educatius, no haurem resolt el problema. El que hem de, perquè a més a més és una realitat que hi ha les pantalles en el nostre entorn, no? Sinó que el que s'ha de fer és recuperar la capacitat de llegir de manera pausada, profunda i sense distraccions. Llavors, què ens diuen? Que això és com una mena d'entrenament i de tornar a recuperar el que és l'atenció, ser capaços de seure'ns 20 minuts, de passar temps, de tenir paciència.

Avui estic parlant amb l'Elisabet Pedrosa sobre els problemes de comprensió lectora dels estudiants catalans. Fins ara hem fet una miqueta el diagnòstic, el dibuix de la situació, i ara volia parlar de les solucions, de quines mesures hi veuen l'administració, el govern, però també els docents, els professionals, per mirar de canviar aquest escenari. Què se'n diu d'això?

Què ha proposat Educació? I què ens han dit els experts de com ho veuen? Plans lectors progressius als centres, lectures comunes durant l'educació obligatòria, tota la primària, retorn de les lectures obligatòries a batxillerat.

Això és el que ha proposat la Generalitat aquestes setmanes en vistes dels mals resultats. La pregunta és,

fer-los llegir més arreglarà el problema? Clar, i ells ens han dit, no necessàriament, perquè no garanteix el que et deia, la comprensió. Ells, per començar, veuen que desplegar un pla lector de qualitat a tots els centres en un sol curs és molt difícil. Ells diuen que, a més a més, s'ha de saber quina és la realitat i què falla en cada alumne. No és el mateix tenir poc vocabulari, que dificultats en la descodificació o problemes en les inferències i que cal veure què passa amb cada alumne. Hi ha moltes dades, però encara no s'entén molt bé perquè està fallant el que és aquesta dificultat a l'hora de comprendre textos.

És que això és superimportant, fer el diagnòstic just, encertat, per saber després com has d'actuar. Recerca.

Aquí estaríem en la recerca, connectar la recerca amb el que passa a l'aula. Treballar el que dèiem abans del vocabulari. I això es fa des de petits. Des de petits ens expliquen històries. Quan compartim converses a l'hora de la taula hem de comprendre el que ens estan dient. Llavors la base és que des de ben petits potenciar l'oralitat perquè aquesta és la que ens assegura la comprensió que després serà diferent en un text, però partim d'aquí. Mira,

estem parlant de comprensió lectora, però les arrels les hem d'anar a buscar a l'oralitat, això que deies d'explicar contes, d'escoltar històries ja des de ben parits, per anar introduint aquesta riquesa del llenguatge.

I el que tu deies, no deixar-los sols davant d'un text. És a dir, el docent ha d'estar d'alguna manera al seu costat, que no entens, que sí, modelar una mica aquesta comprensió. I sobretot una cosa molt important, biblioteques escolars, que també crec recordar que encara estem en un nivell baix de biblioteques escolars a Catalunya. I una altra cosa molt important, motiva sense rebaixar l'exigència. A vegades diuen, doncs mira, que llegeixin el que vulguin, un còmic. Novela gràfica, literatura juvenil. L'entrada, la porta d'entrada sí, fem-la fàcil, però després no baixem l'exigència. És a dir, els joves han de tenir la capacitat de comprendre textos que tinguin complexitat i sobretot reivindicar el valor de la literatura, perquè la literatura de manera una mica juganera fa tot, fa les inferències, fa les comparacions, fa les metàfores, i introdueix a la criatura, al jove, en un univers complex, ric de vocabulari. Llavors, la literatura és una manera juganera i interessant d'entrar-hi.

Ja per acabar, Elisabet, si ens haguéssim de quedar amb un missatge per a la família, sobretot, que són les que, evidentment, estan més preocupats per aquesta situació, després d'això de parlar amb experts, amb docents i amb estudiants, tu quina idea t'emportes? Quin missatge creus que podríem llançar avui?

A veure, a mi em va cridar l'atenció una cosa que deien que és que, o sigui, nosaltres ens mirem les dades, darrere de les dades hi ha persones, que a uns els costa més, als altres els costa menys, però penso que és important recordar que ens ho deia un expert que aprendre a llegir i comprendre és molt complex. Llavors, no és un procés fàcil perquè són fer inferències, relacionar, entendre, comparar textos, llavors, és un procés complex que necessita l'ajuda, el suport de tothom. Requereix un molt bon acompanyament d'aquest procés i sobretot una cosa que tots els docents estan d'acord, que és que hi hagi consens de, a nivell educatiu, tenir uns plans molt clars, que no canviïn cada tres per tres i que hi hagi coherència i hi hagi una sola direcció. I que aquests processos tan bàsics es facin i es facin amb una continuïtat, que no canviïn contínuament.

Mira, doncs justament això és el que han fet a Estònia, que és un país que està encapçalant tots els rànquings de resultats educatius, i el que han fet és això, és un full de ruta a llarg termini, un consens polític que els ha portat a això, a encapçalar tots els resultats educatius. Aviam si aquí poguéssim seguir també el seu exemple. Elisabet Pedrosa, directora del programa L'Ofici d'Educar de Catalunya Ràdio. Moltes gràcies avui per aquestes reflexions, per aquestes idees. Fins aviat. A tu, Eloi, gràcies. El muntatge musical és de Sergi Cotillas, jo soc l'Eloi Barrera, i això és el radar de 3CatInfo. Gràcies per escoltar-nos.