Per què el PSOE guanyaria les eleccions generals del 29N, segons el CIS?

Fins demà! Pedro Sánchez duplicaria la distància que fa un mes mantenia amb el Partit Popular mentre que els populars van a la baixa. Pel que fa al baròmetre del CEO, el Centre d'Estudis d'Opinions, també preveu una victòria socialista si avui es fessin eleccions, en aquest cas al Parlament de Catalunya. Tot i això, el PSC. Perdria Esconç i al darrere quedarien, per aquest ordre, Esquerra, Aliança Catalana i Junts. El Partit Popular i Vox empatarien i tindrien una representació semblant a la dels Comuns i la CUP. Aquestes són les dades resumides que volem analitzar ara amb Oriol Bartomeus, que és politòleg i director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials. Oriol Bartomeus, bona nit. Bona nit. D'entrada, mirem d'entendre les dades del CIS que apunten a una victòria del PSOE. En canvi, les últimes enquestes que han publicat els diaris, sempre el que hem anat llegint aquests darrers dies era que el Partit Popular estava molt per endavant i que si s'ajuntaven Vox tenien majoria més que clara per poder governar entre els dos. Com s'explica aquesta diferència entre les enquestes que llegim habitualment als diaris i les dades que coneixem avui?

La veritat és que no ho podem saber. És a dir, podem saber com s'explica l'estimació del CIS, perquè el CIS fa pública la seva fórmula d'estimació i per tant sabem que el CIS, per exemple, valora molt en l'operació aquesta que es fa per realitzar l'estimació, això que es diu la cuina, valora molt la preferència per president. I això fa que l'estimació del PSOE sempre surti molt més beneficiada, bàsicament perquè Pedro Sánchez és una figura molt valorada i preferida entre els que no són el votant dur del Partit Socialista. Les altres enquestes, com que no coneixem com realitzen la seva estimació, perquè són empreses privades. I no fan pública la cuina, diguem, bé, simplement podem fer el supòsit que és que igual ells, en el combo aquest de la cuina, no valoren tant els candidats com elements d'activació electoral. De tota manera, el bo del CIS, entre altres coses, com li passa també al Centre d'Estudis d'Opinió, és que les dades són públiques i per tant es poden fer estimacions a la carta i per tant qualsevol es pot fer la seva estimació.

A l'hora de traslladar aquestes dades, perquè el que tenim aquí són percentatges per qui apostaria la majoria dels votants, però una altra cosa després és la translació d'això en escons, ja sabem que hi ha la llei d'on, que també hi juga un paper. Estaria aquí la diferència entre el que publiquen els diaris i el que publica el CIS o no té res a veure?

No, no, no. I a més a més, deixem trencar una llança a favor de la llei d'on. No és la llei d'on. Aquí el problema que tenim a l'hora de calcular els escons a Espanya, a Catalunya és més fàcil perquè només tenim quatre circunscripcions, però tot i així també és complicat, el problema que tenim és que a Espanya tenim moltes circunscripcions. Que escollen molt pocs escons i per tant es fa molt complicat deduir. On anirà a parar l'últim escó, per exemple, d'Albacete o de Valladolid. I, per tant, la traslació de l'estimació en un supòsit d'una hipotètica conformació al Congrés dels Diputats és molt complicada. I, de fet, jo apostaria perquè simplement no fessin escons, és a dir, fessin estimació en percentatge sobre vot vàlid. Però bé, seguim fent estimacions amb escons, fins i tot amb enquestes de mil entrevistes, que és una mica una bogeria. Perquè el marge d'error en les circunscripcions petites es multiplica, es multiplica per molt, i per tant és molt complicat

tot això. Els partits, tu com creus que ho reben? És a dir, encara no estem en campanya, però això s'acosta, el 29 de novembre la gent anirà a votar. Avui creus que, per exemple, el Partit Popular, els de Fejo, estan preocupats amb aquestes dades?

Amb les dades del FIS, no crec que els preocupi gaire el que és. L'estimació del CIS. Les dades del CIS sí que els hauria de preocupar, perquè si on mira les dades del CIS, les dades brutes, les dades en brut, el Partit Popular, el cas Mari Carmen, perquè aquesta enquesta es va fer just enmig de l'esclat del cas Mari Carmen abans que es convoquessin les eleccions, i per tant no recull l'escenari electoral, sinó que recull l'escenari previ, I la veritat és que s'observa un afabliment molt important del vot del Partit Popular. Que segurament s'associa a una certa mala maror interna en la posició del partit respecte al cas Mari Carmen. És a dir, si nosaltres ens fixem en aquestes dades del CIS, és evident que el cas Mari Carmen li fa mal al Partit Popular. Per tant, sí, suposo que els dirigents del Partit Popular han vist aquesta enquesta, se l'han mirat, més enllà de criticar-la, I és evident que aquí hi ha un efecte, i hi ha un efecte que

hauria de preocupar-los. Per tant, també, per això els podria servir de pista com per rectificar, és a dir, ara tindrien dies com per fer una mica de viratge respecte al que diguin públicament del cas Mari Carmen o de les polítiques d'habitatge en general. Vull dir que aquesta enquesta els podria servir per això, per exemple.

No, segurament el que els servirà és pel que ja van fer en el seu moment, que és simplement intentar matar el tema. És a dir, no parlar d'habitatge, no parlar del tema Mari Carmen, parlar de feuta i parlar d'altres coses. Aquí jo crec que d'alguna manera en aquestes eleccions hi ha com dues converses paral·leles. Una conversa, que és la conversa que porta el Partit Socialista o que intenta portar el Partit Socialista i l'esquerra quan no està discutint sobre què fan, que és, bàsicament, la conversa sobre l'habitatge, sobre l'estat del benestar, sobre les polítiques socials. I l'altra és la conversa que intenta portar el Partit Popular, que de vegades sembla que qui la porti és Vox i el Partit Popular vagi a roda, que és bàsicament una conversa basada en Pedro Sánchez, la corrupció i Ceuta, l'amnistia, Puigdemont i aquesta mena de coses. Són dues converses en paral·lel. Jo crec que aquí i ara la batalla, ara, és una batalla per intentar imposar la conversa, veure qui aconsegueix imposar els temes de conversa. I ja veurem. Clar, s'ha parlat molt precisament

d'aquests temes de conversa que Pedro Sánchez l'afavoria que es parlés d'habitatge. Recordem que fins feia ben poc es parlava molt de la gestió de la crisi a Ceuta o de possibles casos de corrupció. Això és el que reflectiria ara aquestes dades del CIS, que al moment li és propici i també aquestes discussions que hi ha a l'esquerra per saber qui va amb qui o si estaria més unida o desunida.

Si hem de fer cas al que surt el CIS, el PSOE no es beneficia molt de l'efecte Mari Carmen. Sí que es beneficia perquè hi ha un increment en general en el bloc de l'esquerra de les ganes de participar, però és molt tímid. El que sí, el cas Mari Carmen, clarament. Afableix el Partit Popular i afecta negativament el Partit Popular. No tan positivament el PSOE, si el Partit Popular.

Avui també hem conegut les dades del CEO, que ens diu que Suma només conservaria un terç dels votants que va tenir el 2023, un 40% dels que van votar els comuns. Aquesta situació pròxima a Suma, ara optarien per Esquerra i Podem. Per què creu que hi ha aquest càstig als comuns?

Doncs segurament, això és un embolic que fins que no s'aclareixi la forma de la candidatura, ho mantindrem. Jo crec que no hi haurà solució o no tindrem un panorama molt clar del que pot arribar a passar fins que no sapiguem de quina manera es presentaran. I de moment encara no ho sabem. O sigui, aquesta enquesta no recull, per exemple, els últims moviments entre Podemos i Esquerra i no recull els moviments de sumar que ara és Frente Amplio. Llavors, segurament les enquestes, a partir que s'aclareixi el panorama aquest, començaran a donar-nos una indicació del què. El que sí és cert, l'enquesta aquesta quan es va fer, que va ser el setembre, la del Centre d'Estudis d'Opinió, era un moment que aparentment, és una paradoxa, aparentment era un moment bo per l'esquerra, perquè en el fons el moment Mari Carmen, d'una certa manera, hauria d'haver rellençat. En un moment que organitzativament l'esquerra està en un ple procés de no se sap ben bé què, o de repensament o d'alguna cosa. Llavors, aquest espai i el vot d'aquest espai, que clarament dona una sensació de cansament molt fort amb els seus partits, això veurem com s'aclareix, com s'acaba definint, en el moment que tinguem ja definida l'oferta. És a dir, en el moment que sapiguem si van junts, si van separats, quants n'hi ha, amb qui van, amb qui no van i qui encapsala la candidatura.

Hi ha molta diferència entre anar units o separats? És a dir, l'efecte multiplicador d'anar amb una sola marca és tan consistent,

es nota molt en els resultats? Moltíssim, moltíssim. En el cas de les eleccions generals, moltíssim. Sobretot en les circunscripcions petites i mitjanes, moltíssim. Moltíssim. Tu penses que sumar en moltes, moltes circunscripcions, el total del seu vot és vot perdut, en el sentit que és un vot que no aconsegueix representació. De fet, si es volgués exprimir al màxim el sistema electoral i les condicions del sistema electoral, el que s'hauria de fer no és una candidatura unitària a l'esquerra només, sinó que aquesta candidatura unitària a l'esquerra hauria d'unir-se a les candidatures socialistes a les circunscripcions petites i mitjanes. I aquí sí, la projecció. D'aquesta unió, aquí sí que el rendiment en escons d'aquest resultat electoral seria el màxim.

Doncs d'aquí a divendres hauran de definir si s'agrupen o no. Per anar acabant, una altra dada curiosa que ens deixa el CEO és la dels votants d'aliança, que recordem que al Congrés no s'hi presenten, i ens diuen. On anirien a parar els vots de la gent que votaria Alianza si es presentés, però com que no es presenten i el que ens diuen és que van a parar sobretot a Vox, Junts i Esquerra.

Sí, sí, que és d'on venen, bàsicament. Vox i Junts són les dues fonts de vot, de possible vot en unes eleccions catalanes d'Alianza. I també hi ha una part d'esquerra, per tant, clar, sí, sí. El suposat votant d'aliança en unes eleccions autonòmiques, en aquestes generals, principalment es repartiria entre Junts i Vox, sobretot Vox, i també s'aniria repartint en altres eleccions. En altres formacions.

Sí, en els percentatges és 18,5% Vox, 18% Junts, per tant molt semblant aquest percentatge, i el 13% d'Esquerra Republicana. Per una banda s'entén el nacionalisme, per entendre'ns, i l'altra el ser més de dretes o contra les polítiques, o segons quines polítiques

migratòries. Bàsicament, això el que demostra és la doble ànima de l'Aliança Catalana, que té, per una banda, una ànima d'extrema dreta similar a la de Vox, bàsicament d'un partit xenòfob, islamòfob, i de l'altra banda té aquesta pàtina o aquesta etiqueta de partit independentista que toca amb la frontera amb Junts i que, per tant, és capaç d'agafar d'una banda i d'una altra. I el ciment d'aquesta oferta, que és Aliança, bàsicament és l'odi a la immigració. I això li permet agafar des de votants espanyolistes de dreta, d'extrema dreta espanyolista, fins a votants de dreta o de centre independentista.

La tornada de Puigdemont, elements com aquests, poden realment canviar l'escenari d'aquí que hi hagi eleccions, o no? El seu situa Junts en quart lloc, per darrere del PSC, seguit d'Esquerra i Aliança. Un fet com aquest, que Puigdemont estigui calculant si tornar abans, després de les eleccions, això pot tenir alguna mena d'efecte, o creus que no? Sí, segurament.

L'efecte que crec que pot tenir una possible tornada a Puigdemont en plena campanya electoral general bàsicament serà un efecte més a Espanya. Que a Catalunya, o sigui, més a la resta d'Espanya que a Catalunya. Això donaria ales a la campanya de Vox, segurament. Ja va passar a la repetició electoral del 2019 amb la sentència del procés. És a dir, posar enmig d'aquestes converses paral·leles, introduir en la conversa el tema de l'amnistia, Puigdemont i tal, és una qüestió que pel socialista seria fatal, i segurament no li acabaria d'anar bé al Partit Popular i el gran beneficiari seria Vox. No crec que Junts. Se'n beneficies, la veritat. No crec que canviés molt les coses a Catalunya, però sí que les canviaria a la resta d'Espanya.

Doncs aquesta és la situació que tenim avui, abans que comenci encara la campanya electoral. T'agraïm molt, Oriol Bartomeus, politòleg i investigador de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, que ens hagis atès. Una abraçada.

Una abraçada. Molt bona nit.

Catalunya a nit. Som. Les notícies Sota la llum de la lluna Amb Manel Alías I Agnès Marquès. Catalunya Radio.