Per què els Testimonis de Jehovà permetran les transfusions de sang?

Durant més de 80 anys, els testimonis de Jehová han prohibit les transfusions de sang als membres de la seva comunitat. El motiu era una interpretació molt restrictiva d'alguns passatges de la Bíblia on es diu que la sang és sagrada i que, per tant, se n'havien d'abstenir. Ara, però, els líders de la congregació han canviat de criteri, s'ho han repensat, han aixecat la prohibició i ara sí que permeten les transfusions de sang. Les víctimes dels testimonis de Jehová no s'ho poden creure, perquè durant dècades han vist morir milers de persones que no es podien operar ni sotmetre's a alguns tractaments mèdics. Com s'explica aquest canvi de criteri? Quines conseqüències ha tingut el bètol a les transfusions de sang? I què canviarà a partir d'ara? Benvinguts, això és el radar de 3Cat Info. La Marta Freixanet és periodista de la secció de Societat de TV3. Què tal Marta, benvinguda. Hola, què tal. Escolta, abans de començar et volia demanar que ens situem, que posem una mica de context per entendre quines són les creences, els principis d'aquest moviment religiós. Quines són les creences, les regles dels testimonis de Jehovà?

Els testimonis de Jehovà són una confessió religiosa, cristiana, que tenen una interpretació pròpia de la Bíblia. Ells creuen en Jehovà com a únic Déu i creuen que el món, com l'entenem ara, s'acabarà. Que el futur és el regne de Déu, aquest paradís, i que han de viure, com Jehovà deia, per poder arribar a aquest paradís. Ells, per exemple, no celebren aniversaris, no celebren Nadal. No voten, tampoc feien la mili quan hi havia la mili, i el que donen molta importància és a la predicació, a difondre la paraula de Jehovà, i a la vida, amb la congregació, amb relacionar-se entre ells i viure en comunitat. Per tot això, els testimonis de Jehovà tenen unes normes molt estrictes en la seva vida quotidiana. Perquè la conseqüència és l'expulsió de la comunitat i per tant la impossibilitat d'arribar a aquest paradís i això a ells els coacciona molt a seguir-les perquè si no estan condemnats a l'ostracisme, a perdre el seu entorn social i a com ells ho anomenen la mort social.

És veritat que els últims anys ja hem conegut molts casos de persones que els ha passat justament això, que els han expulsat i han quedat totalment aïllats del seu entorn social i de les seves famílies, fins i tot. Un dels trets més distintius dels testimonis de Jehovà és aquesta prohibició de sotmetre's a transfusions de sang. Això és el que més ens pot sonar i el que més ens pot sobtar, també. Com s'explica això? Com argumenten ells aquest veto a les transfusions de sang?

Doncs aquesta ni tan sols és una prohibició que hagin tingut des de sempre els testimonis de Jaubà. És una prohibició que va sorgir l'any 1945. Els testimonis de Jaubà funcionen, qui els regeix, és un consell governant, un cos rector. Des dels Estats Units, que és un grup com un consell de savis, un grup d'entre 9 i 12 homes, que es dediquen a estudiar la Bíblia i a interpretar-la, i ells van fent interpretacions. El 1945 algú va interpretar que els passatges bíblics que parlaven de no consumir sang es referien a no consumir sang en els aliments, a no menjar sang, i també en els tractaments mèdics i quirúrgics, a no rebre transfusions. Tal com aquest Consell Rector d'aleshores va interpretar que aquests passatges biblis deien això, els que ho han interpretat ara, aquest mes de setembre han decidit que no diu això, que durant dècades ha estat així, ha estat pel que més se'ls ha conegut, però ara creuen que no vol dir exactament rebutjar les transfusions, sinó que tothom té llibertat per decidir-ho.

Clar, el que passa és que aquí hi ha un matís tècnic, perquè en realitat no és que autoritzin les transfusions totals de sang, sinó que el que autoritzen, diuen, és la transmissió d'alguns components de la sang, no? Algunes parts per separat, no sé si es pot dir així tècnicament, però vaja, que a la pràctica, de fet sí, que ara sí, s'autoritzen les transfusions.

Exacte, ells són conscients que haver fet aquesta passa enrere, aquest canvi, és molt compromès, perquè això ha costat moltes vides. Llavors, ells s'aferren a mantenir que les transfusions de sang completes continuen estant prohibides. Però ja fa molts anys que gairebé no es fan servir mai transfusions de sang completes. El Banc de Sang ens deia que només és en el 0,02% dels casos. Per tant, ells, el camp permès, diuen, són les transfusions de fraccions de la sang, que són glòbuls blancs, glòbuls vermells, plaquetes o plasma. Per tant, per molt que ells diguin que continuen prohibides a la pràctica, això vol dir que ja es pot fer gairebé en tots els casos. I de fet, el que han flexibilitzat també ara és que si et fas una transfusió de sang completa. Tampoc t'expulsaran, que és el motiu pel qual la gent no se les feia.

Ara t'ho deies, que això ha tingut conseqüències gravíssimes perquè prohibir les transfusions de sang a tot el món des del 1945 ha provocat moltes morts. Hi ha estimacions que parlen de milers, de desenes de milers de morts en aquests 80 anys. Això t'ha tingut un impacte brutal, això.

Sí, això s'ha traduït directament en morts que en molts casos s'haurien pogut evitar perquè les transfusions es poden requerir en operacions que no són especialment greus, però que si no es fa aquesta transfusió sí que es complica molt. També s'han prohibit les transfusions de sang en els menors d'edat. Els testimonis de joves comptaven amb els comitès de la sang que són persones dins de les congregacions que s'encarregaven de tenir contacte amb els hospitals, de buscar metges col·laboradors que s'avinguessin a fer operacions sense utilitzar la sang. De fet, també tenen les voluntats anticipades, tots tenen un model que tots el tenen igual, que això també és significatiu, de fins a quin punt és la llibertat individual o la pressió de la comunitat, que indica que no volen rebre transfusions, sobretot per la conseqüència que els suposa això, perquè per ells, bàsicament el que pensen és que si es fan una transfusió seran expulsats de la comunitat i per tant també del paradís, del regne de Déu, i que no tindran aquesta vida eterna, i en canvi, si es fan una transfusió, moriran, però arribaran al paradís que els han promès.

Avui estic parlant amb la Marta Freixanet sobre els testimonis de Jehovà que, a partir d'ara, ja autoritzen els seus membres a acceptar transfusions de sang. Clar, Marta, això és una decisió històrica, és un canvi radical, no? Però a mi m'ha sorprès que ha passat com molt desapercebut, no? Com si ho haguéssim volgut amagar o que no transcendís, no?

Això és exactament el que més ha indignat les famílies, perquè han patit molt per aquest tema i els ha molestat moltíssim que s'hagi dit gairebé de passada. Doncs aquest mes de setembre, el comunicat d'aquest mes era un vídeo molt llarg, d'uns 15-20 minuts, i uns 3-4 minuts els destinava a dir de passada aquesta novetat. Com si no fos la més rellevant dels últims anys i un gir completament històric. És molt important que hagin fet aquest canvi perquè es tradueix directament en que se salvin vides. Per tant, això ha molestat moltíssim els exmembres dels testimonis de Jehovà, de la mateixa manera que els ha deixat en xoc, perquè el que ens han pogut explicar les persones amb qui hem parlat és que no s'ho haguessin imaginat mai.

Clar, tu aquests dies has parlat amb gent, has parlat amb exmembres, amb familiars de testimonis de Jehovà, i aquí hi ha un cas colpidor, el de l'Anna Montiel, que és una persona que tenia problemes de cor, i ella no es va poder operar, justament per aquesta prohibició de les transfusions de sang. I tu has parlat amb la seva filla i amb el seu marit.

La meva mare tenia molt clar que no volia sang perquè volia arribar al paraíso. Si es posava sang, l'expulsaven. Quan necessitava una transfusió de sang per poder fer un trasplantament de cor, no se la va posar i no va aguantar.

Per mi va ser un assassinat, sempre ho diré. I ho dic com tot a fer, va ser un assassinat.

Necesito que esdemani perdó pel que han fet, per tot el mal que han arribat a fer i tot el dolor que han arribat a portar a les famílies.

Clar, aquí la gran pregunta és per què, per què els testimonis de Jehovà decideixen ara fer aquest canvi tan radical i acceptar ara sí les transfusions de sang. Aquí hi ha qui diu que ara aquesta congregació està passant per una crisi d'imatge molt dura, per una crisi de reputació arreu del món, i necessitaven un gest, no?, com un revulsiu per capgirar això. Pot ser? Això va per aquí, Marta.

Del cert no ho podem saber perquè no han volgut respondre'ns una entrevista. El que sí que sabem és que aquest és un moment especialment delicat pels testimonis de Jaubà perquè tenen molts fronts oberts, tant a nivell. Social i mediàtic, d'exmembres que expliquen públicament el que han viscut dins de la congregació i això, per tant, els ha exposat públicament i s'han vist qüestionats com no s'havien vist mai. I, per altra banda, aquestes persones, en alguns casos, s'han animat a fer un pas més i a portar-los als tribunals. Per tant, es troben en una situació també amb fronts oberts a nivell judicial. Sí,

tenim processos oberts per abusos, per temes de gestió econòmica, també hi ha associacions de víctimes arreu del món i ara s'hi afegeix això de les transfusions perquè des que s'ha aixecat la prohibició a les transfusions de sang ja es parla de noves accions legals per totes aquestes morts que s'haurien pogut evitar també. Com està això? Ara mateix el que estan

fent és intentar recopilar el màxim de casos per analitzar història per història si la causa de la mort era inevitable o s'hagués pogut evitar si aquella transfusió s'hagués fet. Per tant, ara estan fent aquesta feina i ho tenen molt clar que volen que es repari d'alguna manera. Deien que les vides no les podran pagar perquè podrà pagar vides que en molts casos es van acabar de manera molt prematura. Però volen que com a mínim hi hagi un perdó per part de la comunitat, però també el que ens deien és que no esperen que ho facin. La seva manera de pensar està per sobre del bé i del mal, ells creuen que el món s'acabarà, que ells han d'arribar al paradís i que han de viure com deia Jova.

Un grup religiós que genera molta controvèrsia, que ha causat molt dolor també, i que ara ens sorprèn amb aquest canvi històric que ens ha explicat avui la Marta Freixanet, periodista de la secció de Societat de TV3. Marta, moltes gràcies. Fins aviat. Gràcies a tu. El muntatge musical és de Luis Ángel Alonso, jo soc l'Eloi Barrera i això és el radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.