Per què ens agrada tant l'olor de terra mullada quan plou?

Meteo Ambient. Amb José Luis Gallego.

José Luis, què tal? Avui anem a parlar d'un

José Luis, què tal? Avui anem a parlar d'un tema que segurament ja n'has parlat moltes vegades, però que a mi m'agradaria explicar-ho amb una mica d'emoció, no? Perquè a més a més estem en temps de pluges i és una olor que desperta la pluja i que finalment és una evocació sensorial, donat que ja saps que l'olfacte és el sentit, diuen, que està més a prop dels records i. I diuen que hi ha perfums que són persones, és a dir, una fragrància, l'olor. Jo, per exemple, tinc un record d'una colònia molt clàssica, que és el meu parc. Cada vegada que la sento m'enrecordo d'ella. I quan sortim al camp. Hi ha una olor. Era d'Andy? Era molt semblant, era un massatge. Era un massatge Floyd. Ah, Floyd. De color taronja. I després hi havia el Linimento Sloan. Bueno, jo era quan et feien mal els ossos. Doncs una d'aquestes olors que clanc, et desperten de seguida, pum, i dius, ai, estic. És l'olor de la terra mullada. L'olor de la terra mullada del camp, La van identificar els científics l'any 64, que curiosament és l'any que vaig néixer jo, i li van posar un nom, li van posar el nom de Petricor. I van descobrir també què provoca aquesta olor. Segurament que molts oients estan abocant ara a l'olor de la terra mullada, que és extraordinàriament agradable. I ens expliquen per què és tan agradable. I tot plegat és molt emocionant i molt. Té una història. El genera en aquesta olor, el petricor, unes altres fonts olfactives entre les quals hi ha uns bacteris. Uns bacteris que estan a terra i que es diuen Streptomyces coelicolor. No cal memoritzar aquesta paraulota, però sí que sabem. Que l'olor a terra mullada, aquella olor tan agradable, que quan plou surtim al camp i dius, ai, quin bon rotllo que transmet aquesta olor, és l'estreptomyces. Aquest bacteri actua com a regulador dels processos biològics que hi ha a terra, als ecosistemes, i per tant és absolutament necessari pel manteniment de l'equilibri ecològic. Però no només això. Resulta que quan cauen les gotes de pluja, quan una gota de pluja colpeja el terra, hi ha documentals de televisió en càmera lenta que es veu l'impacte terrible que és una gota de pluja donant al terra tot el que genera. I és impressionant.

És com aquella imatge que vàrem veure fa anys de la mosca. Va, va, va. De la cara de la mosca,

que acabem dient. Exactament igual. Aquesta corona, ja l'estic veient, aquesta corona que fa la gota de terra quan cau aquesta gota. És l'erosió. Efectivament. Aquí comença el procés d'erosió. Això multiplicat per milions de milions. Doncs bé, en aquest moment, aquests bacteris, hem dit que quan cau aquesta gota de pluja i colpeja el terra, aquests bacteris generen una substància, emeten una substància, que es diu geosmina, que literalment significa aroma. A terra mullada. Olor a terra mullada. Geo es mina. I per què aquesta substància desperta aquestes emocions en la gent que sortim al camp o que sortim al bosc? El bosc entra en joc també la molsa, que la molsa té un component olfactiu també molt brutal, tant que molts perfums tenen incorporat el masque, el famós masque, musc. Aquest és la molsa i molts perfums, moltes fragràncies d'alta cosmètica tenen aquest component, com el vetiver, per exemple. Però en el cas de la geosmina es veu que la tenim incorporada. A la nostra arrel, als nostres gens, de fa 200.000 anys, de quan van començar el neolític a conrear la Terra i que quan plovia, després de l'estiatge i de superar un altre estiu, que els estius sempre han sigut un repte pels éssers vius i sobretot per la humanitat, que tenim menys recursos d'adaptació que altres bèsties, La caiguda, l'arribada de l'aigua i la substància, aquesta geosmina, donava a entendre que arribaven els temps de la floració, els temps de les collites, i es generava un bon rotllo entre els tribus.

La natura ens porta vida. Ens ajuda.

La natura ens porta aquesta ajuda. I és l'associació de la geosimina que la tenim gravada. I per això quan sortim al camp i sentim aquesta olor diem, carai, quin bon rotllo. Fins i tot et diré. Que a Barcelona, a Girona, a Figueres, a Tarragona, on sigui, les olors aquestes dels jardins, dels parcs i fins i tot dels carrers té a veure amb aquesta geosmina que t'acabo d'explicar. Segurament que molta gent tenia aquesta experiència sensorial i la percebia, però no l'associava. Amb un fenomen químic. Finalment, tot és química, si te n'adones. I sobretot, amb un registre.

Som éssers vius perquè som químics.

Bàsicament. Bàsicament. I la química té aquestes I quan t'abandona la química no ets persona. Clar, evidentment, és quan fuig la química de tu i estàs. Estàs desequilibrat, precisament químicament. Com diu el Serrat, toca entregar l'equip, no? Doncs és el que ens toca. Però aquesta història de la geosmina i del petricor, crec que m'ha agradat explicar-te-la.

M'ha frapat.