Per què es disparen els robatoris de coure i quin paper té la IA en l'encariment

Com estem explicant des de primera hora aquí al Matí de Catalunya Ràdio, volem destacar que en els últims mesos s'han disparat els robatoris de coure perquè el preu està pels núvols. De robatoris n'hi ha a tot arreu, com aquell que diu, a molts llocs, vaja, però tenen una afectació directa, no cal dir-ho, perquè l'afectació és pràcticament diària, és a la xarxa ferroviària. Maria Fernández Noguera, des de la redacció, com estàs? Molt bon dia. Molt bon dia. Explica'ns les dades, d'entrada.

Mira, només en el primer semestre, ADIF, que és el gestor de la infraestructura ferroviària, va presentar 152 denúncies per robatoris de coure. Això és el doble que en el mateix període de l'any passat i 12 vegades més que fa només 5 anys. De fet, els robatoris han anat augmentant a mesura que també ho feia el preu d'aquest material. Aquestes són només dades de les denúncies presentades per ADIF, però de robatoris de coure, com tu deies, també se'n produeixen en altres llocs, com per exemple obres en construcció o subestacions elèctriques. I hem de dir que fa més d'un mes que demanem als Mossos d'Esquadra les dades sobre com han augmentat de forma global els robatoris de coure, però no hem tingut sort, encara no ens les han passades. I Maria, del coure robat, què se'n fa? En teoria, sobre el paper, no hauria de ser fàcil que el coure robat entri dins del circuit legal de reciclatge perquè això està molt i molt regulat. Però a la pràctica hi ha una xarxa il·legal de recuperació de coure. Això és com a mínim el que denuncia la directora del Gremi de Recuperació de Catalunya, la Victòria Ferrer Maimó, en declaracions d'aquest programa. Com que el coure és un

material que té uns preus molt elevats, es creen gestors de residus il·legals. És a dir, persones que, d'una manera totalment aliena a la normativa, munten plantes on recepcionen els materials i els paguen.

De vegades els Mossos aconsegueixen clausurar aquestes plantes il·legals on es compra aquest que haurà robat, però des del Gremi de Recuperació denuncien que ràpidament se'n tornen a obrir d'altres.

Sí que se n'han tancat, se'n van tancant, però igual que es tanquen se n'obren. També hi ha moltes vegades que aquests lladres el que fan és que el material no es queda a Catalunya ni tan sols a l'estat espanyol, perquè molts d'aquests grups són grups organitzats d'altres països d'Europa i el que fan és un transport directe en els seus països d'origen.

I també, d'altra banda, hi ha una altra part del coure robat que acaba el circuit legal de recuperació de metalls. Per exemple, la catenària en si mateixa no es pot vendre a qualsevol empresa recuperadora perquè només la poden gestionar aquelles empreses que siguin contractades per ADIF, però hi ha vegades que els lladres manipulen aquest coure, aquesta catenària, per poder-lo vendre.

Aleshores, tu imagina't que jo robo la catenària, faig una trituració i manipulo aquell material i li dono una forma que no és la de la catenària. Aleshores, jo, com a particular, explico que això ho he tret, que he fet el desmantellament d'una granja, per exemple, i ho puc vendre.

Són uns robatoris que van a l'alça per això, per l'augment de preus del coure que aquest 2026 no ha baixat dels màxims.

Gràcies, Maria. Fins ara. Fins ara. Per entendre justament per què ha estat encara el coure, parlem ara amb el Xavier Brun, que és gestor de fons d'inversió especialitzat en matèries primeres. Sonia Brun, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Per què està tancat, el coure?

Doncs la veritat, perquè és qüestió d'oferta-demanda. Si mirem la part de demanda, al final, per entendre quines són les aplicacions que tingui el coure, és tan fàcil com tancar els ulls. I si tanquem els ulls, veiem un món sense coure, de tal forma que l'electricitat, tota la generació elèctrica, l'energia, tot va amb coure, d'una forma o una altra. I què passa amb la demanda? Doncs que si el món creix, es construeixen més cases, es construeixen més centrals d'electricitat i necessitem més coure. Però no només això. Per què estan màxims? Per què puja tant? Doncs perquè aquesta demanda s'ha accelerat. I per quina raó? Doncs ben senzill, al final si mirem totes les energies renovables, totes necessitem molt més cable, perquè està dalt de tota una muntanya, però també els cotxes elèctrics, que tenen 80 quilos de coure, respecte als 15 de combustió interna. O inclús la intel·ligència artificial, que encara que no us sembli, el coure necessita, o és la base de la intel·ligència artificial, perquè cada nevera d'aquestes, on estan aquests microchips que estan dins d'un centre de dades, tenen aproximadament uns 50 quilos de coure. I quantes neveres d'aquestes n'hi ha en un centre de dades? Aproximadament uns 5.000. Així que si anem sumant, la demanda no para de pujar. El que passa. No, digui, digui. No, no, i si mirem l'oferta. Això, li anava a preguntar per això, sí. Doncs si mirem l'oferta, al final aquesta oferta són mines de coure, no? I aquestes mines de coure són com una piscina, doncs, que cada dia traiem un got d'aigua. Què passa amb aquestes piscines? Si cada dia traiem un got d'aigua, doncs que al final s'agoten i hem de trobar-les de nou. I no és tan fàcil de trobar-ne, de tal forma que l'oferta no creix, la demanda no para de pujar, conclusió, preus alts. I encara poden pujar més? I tant, podríem pujar més, perquè al final si s'accelera molt més aquesta demanda, aquestes inversions en intel·ligència artificial no paren de pujar, i un dels països que ha de créixer bastant aquest consum de coure, com és l'Índia, si tot això s'accelera, doncs podríem pujar més. I si mirem l'oferta, qualsevol problema d'aquestes, o sigui, al final. Les mines poden ser o subterrànies o a cel obert. Doncs si hi ha aquest cel obert i hi ha, per exemple, una gran inundació, doncs aquestes mines no poden oferir coure, de tal forma que qualsevol desajust amb aquesta oferta de demanda podria provocar que el preu pujés una miqueta més.

Per tant, tenim un problema no només que la demanda puja molt, sinó que l'oferta, és a dir, la fabricació de coure pot pujar fins a cert punt, és a dir, el marge és molt més petitot. Exacte.

I a part, aquestes noves mines no es troben en llocs accessibles. Per posar-te un exemple, un dels projectes que està sobre la taula que permetrà aportar més oferta en els pròxims anys està a entre 4.000 i 5.000 metres sobre el nivell del mar a les muntanyes d'entre Chile i Argentina. I després, un dels països que ha portat molta oferta de cobre ha sigut el Congo. De tota forma, que el risc polític és elevat i tots els inversors el que demanaran és, escolti'm, si el risc polític és elevat, pagui mal, no?

No, anava a preguntar també que hem llegit que un 20% del coure que es fa servir és reciclat. Suposo que això s'explica pels robatoris que dèiem, entre altres coses. Home.

Aquest 20% ha estat sempre entre un 15 i un 20% l'oferta de coure que ve de la part reciclatge. Però clar, això té un límit. No podem reciclar O aquesta oferta no pot augmentar moltíssim perquè hi ha un límit, que és el reciclatge en si.

Per tant, té tota la pinta que aquest preu pujarà, eh? És a dir, tots els escenaris que vostè m'estava descrivint apunten a un preu del coure cada cop més alt, o com a mínim que es mantingui així dalt.

Els nostres escenaris és que es mantinguin sobre aquests nivells. És a dir, aquests nivells estem parlant de 14.000 euros a la tonelada, que són més o menys 14 euros al. El quilo, no? De tal forma que aquests preus ja són uns preus on nosaltres tècnicament, i no m'agradaria tamogatre molt amb tecnicismes, és el que anomenem d'incentiu. Què vol dir això? Doncs que qualsevol miner és un preu lo suficientment atractiu perquè comenci a buscar nous llaciments miners a qualsevol part del món. Però clar, trigant entre 5 i 10 anys, des que trobo que allà couren a muntanya, fins que trec la primera unitat de cura.

Xavier Brun, gestor de fons d'inversió especialitzat en matèries primeres. Moltíssimes gràcies, que tinguin molt bon dia. Igualment, gràcies a vosaltres. Parlàvem abans del robatori de coure, del preu disparat que hi ha ara a nivell mundial i de les conseqüències que això té de manera indirecta amb aquests robatoris que pateixen els usuaris de Rodalies pràcticament a diari.

Marcos. Jo aquí matitzaria una mica. El preu continuarà pujant. El Mercat de Futurs diu que en un any el preu del coure pujarà, però jo el deslligaria del robatori de coure, perquè jo crec que les bandes criminals que es dediquen a això, trien això perquè el cost penal de que t'enxampin robant coure és molt baix. En comparació a que t'enxampin robant un pis, és a dir, clar, és a dir, tu, hi ha una sèrie de criminals que pensen i que pensen i diuen, bueno. El titular d'avui és que hi ha gent normal al PP i hi ha criminals que pensen. És a dir, no tots els criminals són extremadament dolents i són com el doctor. Home, sí. De dolents, sí. Ja, però no tots són com el doctor Lecter. La majoria tenen un exter i li diuen si faig això, em cauran tants anys. Si em fan això. És a dir, i funcionen d'una manera tan avorrida com una asseguradora. I hi ha activitats criminals que en aquest moment per exemple, si tu et dediques a atimar gent jugant-los pisos ocupats això té un cost penal per tu molt baix. I pot ser una activitat molt rendible. Amb el robatori de cobra passa el mateix. I per tant, aquí el que és important és que hem d'entendre que la xarxa de ferrocarrils és una infraestructura important i s'ha de protegir. I s'ha de protegir. Per mantenir-la en marxa. I el robatori de coure no desapareixerà perquè els preus pugin o baixin, sinó que pura i simplement això fa que l'activitat ara, en aquest moment, sigui molt més rendible.

Sí, jo crec que aquí el mecanisme de l'oferta i de demanda està clar, però no crec que sempre sigui una solució a tots els problemes incrementar les penes, en el sentit que aquesta és la mesura que sempre surt com a la més fàcil, és a dir, tenim un problema amb tal o qual delicte, incrementem les penes. Jo crec que la clau està en incidir sobre les xarxes que comercialitzen aquest coure robat. I això és una tasca policial. Potser s'han de reforçar els efectius policials per fer la investigació i seguir, en aquest cas no han de seguir el diner, han de seguir el coure. Han de seguir a quins magatzems va, a quins camions els transporten i cap a on van. Perquè algú està fent aquest negoci. Aquest negoci no el fan els quatre que cap temporai per anar a les vies. I per anar a les catenàries a robar, sinó que el negoci el fan els que d'alguna manera organitzen tota la logística per vendre aquest coure als que el necessiten.

Oriol, el meu coneixement tècnic sobre aquesta qüestió és profundament escàs, segurament un dels més escassos de les qüestions d'actualitat que puguem parlar avui, però és veritat que hi ha una sensació de certa indefensió en una infraestructura que sempre és estratègica com és el cas de Rodalies o els trens que siguin, i la sensació és que encara que reforcis policialment la seguretat de segons quines infraestructures, és molt, molt, molt complicat evitar que no hi hagi cap robatori d'error al llarg de tota la infraestructura. No sé si la recepta és endurir les penes o no, no sé si la recepta és endurir la tasca policial o no, però el que és evident és que és complicadíssim evitar que es produeixin situacions com aquestes i que al mateix temps qui té a les mans acabar amb això és una actuació policial que vagi en contra de les màfies que hi trafiquen.

Toni, a veure, com tens la veu? Arribes justet, eh? Arribo malament, però. No, ara se't nota millor.

A veure, el problema és que tenir una seguretat de tota la xarxa ferroviària és un impossible. És un impossible totalment. També és un impossible, allò de la xarxa de les subestacions elèctriques, però clar, allà els rampeis eren molt complicats i el risc per als senyors aquests intel·ligents que van a robar el cobra.

El risc pels lladres era molt més. Si s'enganxaven, el rampament era mortal.

Sí, exacte. Aquí tindrem un problema. I tindrem un problema perquè, clar, com controles també totes les xarxes internacionals? Això és complicat. Jo, què voleu que us digui? Si no hi ha un augment de penes, no anem bé.

Doncs ho deixem aquí, en tornem a parlar l'altre dia, eh? Però Miragos, Pérez Oliva, Oriol Mar, Toni Bolanyo, Marcos Lamelas, moltíssimes gràcies a tots, particularment, no us enfadeu, eh? Al Toni per l'esforç de la veu, pobre. O sigui que, ànimos i. Moltes gràcies. A guardar, a guardar. Ara calla, eh?

Això entre callar i Toni és un sí o un sí. Apa, feu bondat, cuida-vos. Adéu. Gràcies, bon dia. Que vagi molt bé.