Per què hi ha objectes que ens costa llençar?

Passen 7 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar a fons tota mena de temes. En un món de respostes simples, nosaltres ja ho sabeu, cada dia us portem la solució. I com sempre, el meu 50% part de la solució es diu Fran Domènech. Molt bon dia! Bon dia, Elisenda Carod, com estàs? Estic estupendament. Que bé, doncs mira, ja en som dos. Vull fer-me un tema que ens toca molt de prop. Ah, sí? Mira, hi ha una prèvia. Els que sigueu del Club de la Solució teniu l'exclusiva del que parlarem avui, amb vídeo inclòs, que il·lustra quan necessitem aquest programa que farem avui.

Com el necessitem i quina manera d'invertir les nostres hores avui al matí fent teatre matern.

Si no formeu part del Club de la Solució, ja ho sabeu, al 677-3877-19. 677-3877-19. Vull formar part del club i en Fran us envia l'enllaç per entrar directament a aquest Club de la Solució. El control tècnic, el mestre, el Víctor Villar, la peixera, en Nilvia, la Viena Gasa i la Líbia Discipio.

I mireu, avui tindreu sensació de divendres perquè els solucionaires que ens visiten són els habituals dels divendres que els hem arrencat cap al dimecres perquè el tema els va perfecte, com un guà. La solucionet Marta Potnou, molt bon dia. Molt bon dia. I el solucionaire Malcom Otero, molt bon dia. Molt bon dia. Com esteu? Bé, molt bé.

Ara ja penso que demà serà dissabte.

També aquesta setmana ja no anàvem ben endreçats.

Avui és dimecres, Marta. I he vist que ells es cuiden molt entre ells, que s'han portat una Coca-Cola l'una a l'altra. I a nosaltres ni aigua. Perquè no voleu la droga d'aquesta. És aquesta endogàmia entre ells. Vols una Coca-Coleta amb sucre? Per nosaltres que es facin fotre, a nosaltres. A veure quan portem una entrecompra. Jo te diria que vaig portar galetes, però com que em vas fer marxar cap a casa.

Us dic una cosa, avui, només entrar a l'estudi, m'han alluernat, no el sol, perquè encara fa sol, estem a l'estiu, fins al desembre, l'anell que porta Marta Pornou.

Crec que avui Marta Pornou es mereix ser la foto de perfil del WhatsApp del programa. Sí senyor, s'ho ha guanyat. Fem una foto a la Marta.9 i la posem de perfil al Whatsapp. O al club. A les dues coses. Avui a tothom. Al Whatsapp i al club. Et sembla bé o no? Molt bé, estàs generosa. Posa't mona, eh? Que ve la Lívia i et fa una foto. Va, a tot això, avui us portem una solució útil i pràctica. Avui, una d'aquelles preguntes que segur que us heu fet tots a casa en algun moment de la vostra història. Guardar coses que no necessito. Com m'afecta això? Mmm.

Per què hi ha objectes que ens costa més llançar que d'altres? Té a veure sovint amb el record que representa aquell objecte? I per què ens sentim culpables quan llacem coses que ja no fem servir? O a l'inrevés, per què a la gent aquí no li costa gens desprendre d'objectes que no necessita? Això s'aprèn a fer-ho? O forma part de la personalitat de cadascú i és incambiable, invariable? És més fàcil desfer-se d'una cosa si sabem que algú altre la podrà aprofitar? Doncs mireu, la solució a aquestes i altres preguntes la tenen dues persones que ens acompanyen avui. Clara Massons, molt bon dia. Bon dia. Com està vostè? Super. La Clara Massons és experta en ordre i la podeu trobar, apunteu, www.claramassonsordre.com Massons amb dues esses, eh? claramassonsordre.com Més fàcil, impossible. Clara, guardar moltes coses ens dona sensació de seguretat?

Sí, ens dona sensació de seguretat i és falsa. És falsa, la sensació de seguretat? Sí, però és sensació i no és un fet. Sí, el que ens donaria seguretat potser seria tenir uns calés estalviats amb el valor del que tenim a casa. Però tenir aquestes coses no ens salva de res.

No ens salva de res, d'acord. Clara, de seguida torno a tu, però deixa'm presentar també qui forma part de la solució d'avui, la Montse Cotia. Molt bon dia, Montse. Hola, bon dia. La Montse és organitzadora professional la trobareu a Instagram arroba Montse Cotier tal qual sona, Montse Cotier arroba Montse Cotier Montse, per què llançar una cosa que creiem necessària o important ens provoca malestar?

Perquè jo crec que cadascú li connecta amb les seves una mica carencies, no? I té les seves idees al cap, cadascú les seves, eh? Vull dir, no crec que hi hagi una general. I lo maco és trobar-la, perquè llavors saps realment si et pots desprendre o no. Vosaltres sou de llançar o sou de guardar?

Malcom, comences tu, va. En família som de guardar.

Jo individualment soc de llançar. De veritat? Aquí no vull tenir un problema familiar, però vull dir. Una altra. No, però. Jo viuria en una casa minimalista i visc en una casa amb horror vacui.

Uau! I tu, Marta, per què ho guardes tot? Perquè et conec. Ho llences?

Sóc de llençar-ho tot. De fet, tinc un problema i és que llenço coses que al cap de tres dies dic, ostres, això. Mira, primer de tot comences per la canalla, aquelles coses de que la joguina aquella que et fan comprar de marneta de dos euros. La guardo, faig un guaret, això sí, ho faig un guaret de dos dies en un lloc per estirar. Llenço els treballs de final de curs de la canalla, els àlbums, llenço, regalo i poso a la deixalleria o vengo roba que no m'he posat, però en plan tres mesos no me l'he posat, se'n va. Tres mesos només? Sí, se'n va o a la venda de setmana mà o a la deixalleria, si està d'això, o la regalo a alguna amiga. No guardo res, i de fet tinc un problema familiar greu perquè ells sí que són el meu marit és molt de guardar i llavors és aquella cosa que no sé què. Aquí hi ha xoc, eh?

No, no. Deixeu-me dir, expertes, manifesteu-vos quan vulgueu, eh? Jo crec que molta part de Catalunya. Ara obrirem la crida, eh? Però és un terme mig, que és el següent, que és on em trobo jo, i em penso que tothom hi és, que a mi m'agradaria viure minimalistament, és que soc conscient que no necessito la meitat de coses, perquè sempre dic el mateix, quan anem de vacances ve que sobrevius amb una maleta. Però se'm fa una muntanya terrible i horrorosa haver de decidir què llenço i què em quedo. M'encantaria, el meu somni humit és algú que em conegui molt. Això no ho necessitaràs. No, no, no, que vingui a casa i dir-li llença el que consideris i deixa'm el que consideris. Però jo no haver d'estar ni en el procés, perquè per mi és un patiment horrorós. Deduïu, la gent es troba en aquesta situació intermitja o

soc una persona rara? Sí, però no, no puc errar-lo. O sigui, cadascú té la seva situació per començar, no? Perquè jo després d'entrar a tants cases i assessorar la gent, perquè al final el que necessites és assessorar, perquè el dia que vam estar a casa teva fent la cuina.

I vam ordenar a casa meva, vam ordenar a la cuina, que hem dit deixem-ho aquí perquè ja serveix per fer el reportatge, no sigui que t'estiris massa els cabells, Montse, i ho vam aconseguir.

I que és el que m'has dit només entrar, ostres. Encara ho segueixo ordenat. I la dispensa, per exemple, que va ser una de les coses que. Encara segueix, el rebost encara segueix. Tu ara no ho saps fer, llavors com que no ho saps fer, si potser t'assessora algú, qualsevol altra cosa, jo no em sé tenir el cabell, ni tallar el cabell, llavors vaig a algú que m'assessori i m'ajudi, i llavors ho aconseguirà, segur, perquè està amb la roba.

La gent em paga perquè jo vaig als seus armaris i li llenci coses que. I a vegades dic, no mireu, no mireu, i tot això ja m'ho enduc, perquè si els hi deixo amb una pila, això, doneu-ho a amigues, perquè hi ha molta gent que fa el truc de, deixa-ho aquí, que després passarà a ma mare, passarà a ma germana, passarà a I no passa mai, això. No, s'ho tornen a quedar, ho guarden, tenen. Bueno, jo crec que és per com donar malaltia o una creació.

I no tornen a quedar, Marta? I tornar a tenir el mateix, perquè jo el que trobo és que quan algú tira sense sentit o li tira a un altre, acaba tornant-ho a fer.

Ho hem de fer amb sentit. A tot això sí que és veritat que quan llancem coses ens sentim alliberats. Clara, què ens suposa alleugerir càrrega de coses que tenim a casa? A veure, primer, per poder llençar,

ens hem d'entrenar una mica i explicar-li al nostre cervell que no és un perill, que no passa res. I això s'ha d'anar fent a poc a poc. Perquè si no, el nostre cervell es connecta amb la precarietat o amb el què passarà, perquè venim d'una història. Guardar, guardar, guardar. De guardar per si de cas, és que és natural, però aquesta sobreabundància l'estem vivint ara i ens hem d'adaptar a aquesta sobreabundància. Aleshores, ens passa que si tenim molta cosa, ens veiem aclaparats i no podem respirar i tenim ganes de reduir, però quan volem deixar anar fins i tot coses trencades que no serveixen, ens agafa l'angoixa. A poc a poc hem d'ensenyar al nostre cervell que no passa res. I quan el nostre cervell ho té clar, és quan podem ser més despreses.

Per tant, d'una banda, com deia la Clara,

Per tant, d'una banda, com deia la Clara, entrenar, i l'altra banda, la Montse, que ens deia fer una tria conscient, no que vingui algú de fora i ens ordeni a la seva manera, sinó de dir què significa això per mi, com d'important és això per mi, i deixar-nos despendre de les coses que ens veiem capacitats per fer. A tot això, de quin equip sou? D'aquells de llançar o d'aquells de guardafran? Obrim línies.

Sí, ens agrada, no, el que volem és dividir Catalunya, que és el nostre esport preferit, Catalunya dividida, a través del 93201474, el telèfon del directe si voleu parlar amb nosaltres o si no voleu parlar perquè us fa vergonya doncs ens podeu escriure al whatsapp del programa al 677 38 77 19 sou de guardar o sou de llançar o per exemple com passa a moltes llars. Una persona de la parella, un membre de la parella, és de guardar i l'altra part de la parella és de llançar. Passa a moltes cases, eh?, dels nostres oients. Passa a moltes cases. Sí? Ara em faràs un recolladet. Mira, la Vincínia diu, heu descrit el que passa a casa meva. Ai! Jo soc de llançar el que no val a la bassa i el meu home ho guarda tot per si de cas. I estic indignada, perquè el més fort és que la nostra filla fa el mateix que el seu pare. Ai! Fins que arribo jo. Amenazo y comienzo a lanzar sin saturador.

Jo no vull canviar el destí de Catalunya, però també és molt bonic, i ara convindreu amb mi, eh? A veure, jo no vull canviar el destí de Catalunya. Les nostres expertes no hi fossin, val? Però també és molt bonic guardar aquelles coses. Tu no, Marta, perquè no saps el que és guardar, però tu guardes coses antigues, coses de l'institut, coses de la teva canalla, quan són petits, i després ja arriba un dia que obres aquella caixa o aquella caixa de records i dius, ai, que xulo, mira aquella agenda que tenia jo quan tenia 16 anys. I això ho faig, Marta. En sèrio? T'ho juro.

Sí, i la Mia també ho fa, eh? A veure, què fa la Mia? Tots els treballs del seu fill de 14 anys des de P2. Manualitats incloses. No.

No. Perdoneu una cosa, és que estic aquí amb la Mia. Mira, la meva mare ha guardat tots els àlbums de quan érem petits. Però és lo bonic quan ho obres. Mira, en tinc 46, no l'he obert cap dia. Bueno, perquè tu ets així de no obrir coses,

però hi ha gent que som d'obrir coses. Exacte. No, vull dir, la producció d'un nen és infinita. Infinita. Vull dir, podries tenir un magatzem sencer amb els dibuixos, el Nadal, carnes, totes, tot. No, una cosa és que guardis un que t'agrada molt, un record, i ja està, però guarda-ho tot. Un cendrer de fang, tu. No.

És que ja no fan, perquè no són cendrers, perquè hi ha ningú fumant. A veure, si algú té trucs per com amagats de mà dibuixos infinits de les criatures, manualitats de les criatures, algú té un sistema de classificació impecable que ens pugui cedir, ja ho sabeu, 93 207 474 677 38 77 19.

Mira, és que la Montserrat té un calaix, una caixa, que guarda molta estima, tot un mosaic de coses, Jo us explico els seus records i els anem esbudellant. El pèl de la seva primera gata. Retalls importants de revistes. Ara m'ha semblat fins i tot fort per mi, Montserrat. I, i, que això podem sometre-ho a debat, una fotografia del seu primer amor. Home!

Víctor, a veure, Víctor, és que et posaré un micròfon, eh? Què vol dir, endavant? Poseu-li un micròfon al Víctor.

Jo sempre pregunto, la gent aquesta que guarda tantes coses, o diuen, no, aquesta caixa, perquè, clar, aquesta peça de roba me la vas regalar no sé qui i tal, vale, i li dic, jo soc molt bèstia, o sigui, quan te moris t'enterraran amb aquesta peça? No, pues es igual. O guardo tot això perquè, clar, mira aquesta caixa de la canalla, perquè, clar, hi ha els dibuixos. Quan et moris t'enterraran, però si quan et moris t'enterraran amb res.

Espero que m'enterreu quan em mori amb les manualitats del meu fill

a llarg de tota la seva història. Aquests macarrons, no?

Que mireu i veuràs com pren el foc. A veure, el que hem d'entendre aquí és que, primer, que cadascú a casa seva guardi el que vulgui, no? Això ho sabem tots. Molt bé, Clara. Gràcies, Clara. Em veig mal que ho dius. El que passa és que com decidim què guardem i què no guardem són les prioritats de cadascú. Hem de saber que tot el que guardem requereix una gestió, un temps i una atenció. Nosaltres volem dedicar tota aquesta gestió, temps i atenció a cada cosa que tenim perquè dius un sistema d'emmagatzematge impecable, que et diuen això està al gratge i això no ho veig i no em molesta, sí que em molesta perquè et crea un atabalament invisible, un estrés. És com si estigués allò un raconet del teu cervell, no? Sí, i les coses rondinen a casa. Rondir a la roba que no et poses. Vas gastar un dinar al i això, no t'ho poses, això és bo. És que estem anant a un lloc que m'interessa. Rondir el que no pots netejar. Moltes vegades les persones despreses són les que més netegen a casa. I com que no volen tenir merdes per do pel mig, és quan treuen, perquè diuen, és que això m'estorba per netejar. I qui no neteja no se n'adona. Però quan tu buides totalment la superfície de la teva cuina i la silencies, és una meravella com neteges i com cuines. És que és una meravella. Dius, ah, però la torradora, és que demà al matí faré torrades. Doncs sí, la pots tenir aquí sota

i no passa res. Jo sóc cada dia la que treu la torradora i quan acaba la desa. O sigui, la cuina no hi ha cap electrodomèstica.

Però, per exemple, estic molt d'acord amb que ordenar les coses. A mi em va facilitar la vida, la visita a la Montse, perquè jo ara, quan vaig a comprar, tinc el rebost tot etiquetat, amb coses que no se m'haguessin acudit mai, que és el que deia ella, no? Per exemple, conserves marc, conserves terra, xocolates, jo què sé, snacks, aleshores ho tinc tot distribuït a primer cop d'ull, tot amb, com es diu això, calaixets, no em surt la paraula, amb safatetes, eh? Sí, amb una safateta. D'aquestes de plàstic que s'estiren. Aleshores, clar, jo de seguida obres el rebost i dius, ostres, em falta tonyina, em falten olives i em falta no sé què. Primer que ho veus el primer cop d'ull. I després, que no et fa tanta mandra, tampoc desaro tot. M'explico? Vull dir que realment et facilita la vida. Però fer l'exercici de què és el que necessitaré, com ho ordeno. Has d'aplicar-hi aquí una intel·ligència i una estratègia. I això és el que ha fet en Jordi de Sant Quirze. Jordi, Sant Quirze, molt bon dia. Hola. Hola, bon dia. A veure, tu guardes coses, però amb intel·ligència, dius. Sí, jo normalment acostumo a. Espera una cosa, Jordi, Jordi, t'aturo un moment. Portes els mans lliures o estàs al lavabo? Una de dos. Mans lliures. Me'l pots treure? Perquè així et sentiré molt més a prop. El Jordi treu les mans lliures perquè no se sent així com diu Àudio. Home, on vas a parar, noi? A veure, guardes les coses amb intel·ligència.

Sí, jo normalment a casa faig moltes coses, agafo aparells, compto cargols, tot el que puguis imaginar. Llavors quan acaba sempre sobre material, llavors aquest material el llenço o el guardo. Jo normalment el guardo en una caixa, vaig apilant, i un cop cada tres setmanes, classifico, ho guardo, i al cap d'uns mesos faig el que és un safarrancho general, és a dir, comprovar els anàlisis, amb això em servirà, no em servirà, ho guardo, ho llenço, i això és equiparable tant amb eines, com amb coses, com a la cuina. A la cuina, quan se m'acumula menjar, doncs.

Fas el safarrancho aquest, escolta'm. Ara torno a sentir fatal el Jordi. Ens ha quedat, he entès, crec, el concepte, que és com aquest manteniment de l'ordre. És a dir, una cosa són les decisions inicials que pren i després mantenir aquest ordre. A veure, què n'heu de dir les expertes al respecte?

És la gestió. Bueno, és que jo crec que avui en dia es confon l'ordre amb l'organització. A veure. Perquè l'ordre se'n va. O sigui, l'ordre s'acaba anant, perquè acabes traient una cosa, acabes posant, però l'organització queda. Llavors sempre pots tornar-ho a treure i tornar-ho a organitzar de la mateixa manera que estava o cada vegada depèn, no?, el que dèiem. Per tant, hem de fer com una organització

general, decidir com ho vull tenir organitzat i després ja anirem mantenint l'ordre d'aquesta organització.

Perquè l'organització a vegades és el que parlàvem, no? Si tu tens les calcetes en un calaix i després has de caminar 10 passes per agafar els sostenidors, que hi ha gent que ho fa, no? No ho has pensat mai. Tens les calcetes molt ben posades pels sostenidors i cada vegada has de fer passes, vull dir, t'has de fer la vida més còmoda. És com el que tu deies abans, no? Que dius, m'agradaria ser minimalista. Per què? Perquè tu creus que ser minimalista, segurament, eh?, perquè la gent normalment que ho vol ser és que. Anirà més fàcil a tot el que té.

Que flueixi més, és una mica el que deia la Clara, tot barrejat. Primer, que els processos siguin fàcils. Si jo he de cuinar, poso la paella que estigui al costat de la zona del foc, que no hagi de creuar tota la cuina. En el meu cas, la meva cuina fa un metre i mig. Però hi ha gent que té cuines grosses. I després, per altra banda, que sí que fa com aquest soroll mental de què és el que tinc, com si haguessis de recordar tots els objectes.

És que avui en dia tenim més o menys uns 10.000 objectes a cada casa, a Europa. Als Estats Units són uns 300.000. Uau! Sí. Aleshores, fa 100 anys teníem entre 1.000 i 2.000 objectes. No teníem tanta electrònica, tantes joguines. Quantes joguines tenien els infants? Quanta roba tenien abans, als anys 20? També eren de millor qualitat, no? Sí, i que hi havia una altra pressió estètica, hi havia moltes coses que eren diferents. No dic si en vivien millor o pitjor, però haver de gestionar 10.000 objectes diàriament, les caducitats, el xafarranxo, la qüestió és que a mi em diuen a vegades, ah, jo tinc una amiga que és com tu, es passa el dia endreçant. No, jo no endreço, jo. A casa meva vull dir, recullo quatre coses a joguines i tot, però torno al seu lloc algunes coses i prou, però ja tinc aquest sistema d'organització i no gasto temps en això, gasto temps en altres coses. Però no vull haver de gestionar la quantitat ingent de coses que tenim a casa i per això redueixo i simplifico. I es fa, a part de llançar, és, com que jo no vull llançar més perquè em sap greu pel planeta, em sap greu per l'economia i tot, reduint l'entrada d'objectes a casa. Aquí està el tema.

A tot això, Malcom, et demanaré, pensa-t'ho bé, perquè tu ets un gran lector, llegeixes 5 llibres a la setmana, tots aquests llibres els guardes, els classifiques?

No els classifico, tinc uns 5.000. Llibres a casa, tinc més dels que necessito clarament, i m'ha passat, normalment més o menys són estants, però m'ha passat alguna vegada que he tornat a comprar un llibre que ja tenia. Uuuh, això amb l'arroba, perdona, passa. No l'he trobat, el necessitava per un article o pel que sigui, no l'he trobat, me l'he comprat, i saps què passa? Normalment quan el vaig a col·locar, quan el col·loco, trobo l'altre. La lògica. Perquè què passa? Jo soc gàndol. I desendreçat. Jo necessito poques coses i rutines. Jo mai em deixo les claus, perquè sempre deixo les claus al mateix lloc. La meva dona, que deixa les claus on sigui, però treballa molt més, es passa molt de temps ordenant. És molt cansat, eh? Ordena molt, però jo, en canvi, jo necessito poques coses i unes rutines, perquè, com que em conec, jo necessito poques coses i deixar la roba al mateix lloc, l'abric al mateix lloc. Si no, ja la vida ja se'm.

Deixeu-me fer una ronda de trucades ràpida perquè tinc en Jordi, en Francesc i en Josep esperant a la banda. Us demanaré brevetats a tots els del telèfon. A veure, Jordi Terrassa, bon dia. Hola, bon dia. A veure, ordenar o no ordenar? Mira, jo soc de guardar. Perdoneu-me una cosa, Jordi, Francesc i Josep, que us tinc al telèfon, no em poseu el mans lliures i baixeu la ràdio, perquè és que crec que ens estem duplicant antenes. Acabarem sonant per la SER Catalunya. Saps què vull dir, si posem tanta antena? A veure, Jordi, Terrassa.

Mira, et deia que jo soc de guardar. No hi ha res pitjor que tenir un pis gran. A millor, no hi ha res pitjor, perquè com més lloc hi ha, més coses. Em costa molt. Això podria servir per això, això podria servir per allò, això és un record, això no sé què, això és d'un viatge, i bueno, acumules molt. I jo el que li explicava quan m'han agafat el telèfon, que és l'anècdota personal, que fa 8 anys va morir la meva mare, vivia en una casa molt gran, plena, plena, perquè ha d'excedir el seguiment de la seva manera de comportar-se, ha d'excedir això, doncs una casa molt gran, ple de coses. Bueno, vivia sola i va morir. I aleshores vaig agafar una amiga de molta confiança i dir, mira, vine cap aquí i vull que siguis però super, super estricta amb el que tu consideris. Jo ho acceptaré encara que posi mala cara. El meu somni. I va ser la manera. Oh! Doncs ho vaig fer-ho, vaig fer-ho. I li vas pagar quartos o no, Jordi, a la amiga? Sí, bueno, em va costar un parell de sopats, però això és raïm. Jo estic per contractar la Marta Canoa. Fantàstic. Em anava dient, això per què ho vols? Jo, pues no ho sé, pues fora. Això què? Això és de no sé què. Va, fora. I anar fent viatges als contenidors, va ser brutal.

Jordi, em quedo amb aquest mètode i ara el comento amb les expertes. Una abraçada, bonic, fins ara.

Gràcies a vosaltres. Adéu, adéu.

Aquest mètode d'en Jordi, què li diria a Montse? Que està molt bé per aquell moment, però ell segueix sent acumulador. Si està content sent acumulador, que segueixi sent acumulador. Al final, una teràpia de xoc, o et va bé o no et va bé. Tu has de pensar realment el que ens acaba de dir. Malcom. Malcom. Perquè tu ja saps, per exemple, com vols ser. Llavors, ho tens fàcil, saps? Has de començar a ser com vols ser. El problema és aquesta gent que li molesta, però vol seguir sent acumulador i no vol arrencar, saps? A ser d'una altra manera. Aquí és on té el conflicte personal. Per al·lusions ens costa.

També hi ha l'optimisme. Jo, per exemple, tinc roba que ja no em serveix,

però com que penso oprimar-me. No, pues treu-la de la seu.

però com que penso oprimar-me. No, pues treu-la de la seu. Mira, sempre faig la mateixa reflexió. Dic, aquesta peça de roba, i em diuen, no, la guardo per quan m'apringui, o la guardo per quan m'engreixi més i em vagi bé, és igual. Com que m'engreixi més, ja. No, perquè hi ha persones que sí que sí, i llavors, però és que quan et canviï el cos, ja no seràs la mateixa persona, perquè hauran canviat els gustos, hauran canviat la moda, hauràs canviat tu com a caràcter, perquè cada any som persones diferents de l'entorn.

Aquí hi ha una variable, compro el discurs de la Marta, és a dir, desfer-nos-en i després si necessitem ja tornarem a comprar. Això podria ser, però amb mi xoca amb els valors de l'ecologia, que és el que deia ara la Clara, i després una altra cosa, que us tiro aquí a la taula i de seguida resolem, plataformes de venda de segona mà. Per exemple, molta gent diu, no, pugeu això a Vinted, però de vegades passa que dius, no, és que quan ja he fet l'exercici de netejar-ho, tenir-ho allà set anys fins que es vengui a Vinted,

a mi em posa nerviosa. Jo el que faig és, per exemple, donar-ho a amigues, perquè poden ser coses que a tu ja no et serveixen, que no et van bé, però a algú altre li fa feliç aquella peça, i per l'altra persona és una cosa nova, preciosa, i tu ho tens avorrit. Per tant, primer, mercat d'amigues, de jo et porto això, porto una bossa, mira-t'ho, i així se li dona una segona.

Penseu en això que us he dit, del Vinted, i ara en parlem abans, però deixeu-me rebre la trucada en francès. Bacarices, bon dia. Hola, bon dia. A veure, Francesc, tu, dius que llançar coses és?

Llançar coses és pensar en ser poc ecològic, jo crec, i també que estem molt acostumats a. Bueno, som fruit de la societat del benestar, no?, i que, bueno, ja ho comprarem de nou si cal, no? I som una mica esclaus d'això, de la compra fàcil. I d'una mica mal dit de som uns 9 rics tots plegats, no? Perquè quan hi ha més necessitat les coses no es llencen. No dic jo que s'hagi de tenir la casa com un traster, eh? Això no cal. I a mi m'agradaria potser tenir menys coses. Però també amb l'edat se n'aprèn i heu dit la clau, no?, allò de prioritzar les necessitats. I si no hi ha necessitat, o sigui, objectes de record de viatges, de què serveixen, no serveixen de res, compra't un jersei si vols i te'l posaràs, no?, Però tantes coses superflues que no ens serveixen per res, que hauríem de prioritzar

les nostres necessitats. Per tant, aquest missatge dual que ens transmet en francès, que és una mica el que et deia, jo tinc la necessitat d'alliberar-me, però per altra banda penso, ostres, llançar roba que potser dintre de dos anys requerirà, no sé com veuen les nostres expertes, un punt intermís, per exemple. No sé si podem emmagatzemar de dir pantalons de la talla 38 que ara no porto. Emmagatzemar-los, però a l'armari del dia a dia no tenia aquests de la 38. Emmagatzemar-ho per si algun dia torno a tenir la 38. A baixar-los d'aquest lloc del magatzem?

Tot el que emmagatzemis ho perdràs de vista i segurament te n'oblidaràs. Jo soc partidària d'una capsa del temps dirà, diguéssim, que és perquè no n'estàs segura, et va costar una pasta, t'estimes molt això i potser estàs en un moment que dius és que per l'actància te l'estic canviant molt de pes i compto que és possible que m'ho torni a posar. Però tenir un armari salvant persones que els apassiona la moda i que realment és la seva afició, Per exemple, a mi m'agraden les estilogràfiques i en necessito una, però m'agrada tenir-ne tres o quatre. Amb la roba, per exemple, com que no m'empassiona, jo crec que amb quatre pantalons i quatre parts de dalt ben escollides tens 16 conjunts diferents per no variar si et preocupa anar diferent a la feina i tot plegat. Aleshores, crec que és una qüestió de tenir un armari intel·ligent o una casa intel·ligent més que tenir molt de tot per si de cas, perquè aquest per si

de cas moltes vegades no arriba. Després no pega, per si de cas. No pots fotre enlloc, això, eh? Escolta'm, Francesc, agafa't el missatge, el comparteixo amb tu, que és el que exposava abans. Per una banda, seria el que diu la Clara, que no entrin ja tantes coses a casa, i en segona instància, pensar-nos molt bé què llancem i què no llancem, no?

També que a veure, estem parlant molt de roba, o sigui, veig que sentiu, parlem molt de roba, no només és un armari de roba una casa, o sigui, són molts materials, molts materials d'activitats extrascolars, molt per si anem a la muntanya.

No, si precisament, perdona que et corregeixi, Francesc, però no, estàvem parlant de tot el que estàs dient fins just ara que parlàvem de roba i de fet hem començat parlant de cuina i de manualitats de criatures, vull dir que entenem que aquests objectes són molts, molts, molts, no només roba, clar. Molt bé. Gràcies, Francesc. Una abraçada. Fins ara. Adéu, adéu. Què deies, Montse?

Que jo crec que, per exemple, una de les coses que és quan parles una mica i vols descobrir per què vols fer una organització, no perquè ara estigui de moda i tothom ho tingui per colors i per tal, potser a tu no et fa falta això, perquè això és un desgaste, jo això ho faig. Perquè també a vegades nosaltres som maniàtiques, perquè necessitem una d'això, però jo vaig a casa de la gent i dic, és que aquest pobre senyor no necessita el que jo necessito, saps? Llavors, el bonic és anar trobant eines diferents que si tu estàs malament de la manera que estàs vivint ho puguis fer. Per exemple, jo sempre assessoro la gent quan em venen allò, no? Que arribes a casa, com la meva mare, i ja et guarda. Un dia et trobes amb 20 anys i resulta que tens tota una habitació plena de coses que ella era el record. Llavors jo dic a tu, hem d'investigar per tu què és un record. I llavors això es fa agafant coses, explicant, parlant I llavors, com que nosaltres estem tot el dia fent això, jo a vegades el que faig quan veig tants àlbums o això, dic, home, jo entenc que has de prendre't d'això, però mirem tres o quatre àlbums i li dic, veus que és tot el mateix, lletres I fer una selecció. I llavors el que acabem fent a vegades, perquè si per tu. Jo és que els meus records estan en una capseta així, perquè quan ho miro. Però clar, hi ha gent que és veritat, que mira més fotos, mira més coses A mi m'encanta. Jo no, jo no tinc aquesta paciència. Per tant, podria recomanar allò de reduir la quantitat de. Sí, quina mida de record vols donar tu? Perquè, per exemple, si el teu fill se'n va a viure a Austràlia, Si li dones una habitació sencera no se l'emportarà, potser si li dones una capseta de la mida que tu creguis, i això cada persona té la seva mida de caixa.

I l'altre, no sé com ho veieu, agafar els records i transformar-los en coses noves. Per exemple, hi ha gent que es fa amb la roba de les criatures petites petites, allò, una manta, agafem una manta feta de retalls de roba de quan ells eren petits. Transformar objectes sí o no?

Sí, el que cadascú vegi que és el millor. O sigui, jo penso que aquí s'ha de parlar amb la persona i veure cada persona què és el que necessita. Perquè jo, la meva filla, ha estat educada més o menys així i jo, ella, pobreta, sortia del col·le, m'ensenyava la manualitat i se'n va. I no passava res, vivíem. Jo li dic, és que sempre li dic, mira, Judit, fill meu, la gent viu com vol i com pot. I és tan digna la persona que guarda totes les coses com la que no. Ara, el dolent és el moment en què això l'impedeix viure. Que ara busca una solució i hi ha infinites solucions. Es pot viure de moltes maneres i es pot endreçar i organitzar de moltes maneres. No, la solució només hi ha una, aquesta. Aquesta. Cada dia a la una del

migdia amb l'Elisenda Carot, cada dia la solució. Tot això al 677-3877-19. Fran, què ens diuen?

Mira, és que abans parlàvem del per si de cas. Hi ha molts oients que són de l'equip per si de cas. L'Anna també ho guarda per si de cas i diu. Em passa que al cap d'uns mesos ho llenço tot i no recordo per què he fet aquell per si de cas la Berta diu que a casa seva hi ha merda entre cometes de 5 generacions perquè viu a la casa on va viure el seu pare des dels 4 anys ara en tindria 96 i no llencem ni les idees que em sembla un resum increïble però

hi ha gent que creu que això és un homenatge Josep de Font Rubí, molt bon dia hola, bon dia tu creus que és un homenatge guardar coses?

Per mi sí, jo tinc la sort també de viure a la casa que va construir el meu avi, és gran, i llavors li guardo les eines. Hola? Sí, sí, t'estem escoltant. No, és que jo sento alguna interferència entre mi i no. No ho sentiu vosaltres?

Nosaltres et sentim estupendament bé, Josep. No sé què està passant. Jo crec que t'estan boicotejant

ara mateix. Sí, ara m'impedeix expressar-me perquè.

Fem una cosa, Josep, et recupera el Nil i de seguida solucionem els problemes. Mentre parlem amb la Teresa de Molins de Rei. Teresa, bon dia. Hola, bon dia. A veure, tens un truc per treure coses de casa. Quin és?

A veure, aquí a Molins tenim un grup de WhatsApp que es diu Molins Altruista. Ah! I tot el que ja no fem servir ho pengem allà i al mateix dia t'ho venen a buscar. Per què no hi soc en aquest grup? L'altre dia vam regalar una taula de billar.

Però què m'estàs dient? Han regalat neveres, rentadora. Tu no necessites res, Carod. Ostres, no, però per donar coses, que et diguin segona vida,

que em sento una mica millor. Roba, roba de canalla, joguines, de tot, de tot.

Oh, m'encanta aquest grup. Està superxulo. Teresa, ara m'apuntaré el teu número de telèfon, que jo vull formar part d'aquest grup, tu. Escolta, què tal? Jo és que tinc un pis de 50 metres quadrats i han de sortir coses, perquè si no, no hi quedo jo. Fran, què et deies?

La Mireia, per exemple, ens ha explicat que això que explicàvem ara de Molins de Rei també ho fan a la Garriga, que hi ha un grup de WhatsApp on regalen tot allò que no fan servir, roba, mobles, electrodomèstics, i quan hi ha diversos interessats, en una taula de billar, per exemple, es fa un sorteig.

Mira, a Sabadell hi ha una altra organització que es diu Emma Us, on tu pots portar-ho tot, tot és, un plat, un cover, una joguina, un electrodomèstic, roba, el que vulguis, ells ho classifiquen, ho venen a preus populars, simbòlics, i d'aquests diners en fan obres socials. Ai, m'encanten totes aquestes iniciatives.

I és un lloc que va molt bé perquè pots entrar al cotxe de cul i deixes allà. I deixes anar. Me donaràs també les dades. Teresa Molins Arrey, gràcies, bonica, una abraçada. Vale, vinga, igualment.

Adeu. He de dir una cosa també, que no hi ha prou gent al món per reaprofitar tot el que donem.

Hauríem de parar de produir coses. D'aquí fins al final de la humanitat.

Quan érem petits nosaltres, jo que soc més gran que el bosc, vull dir, jo tenies unes bambes, tenies un abric. Les meves criatures no tenen unes bambes, tenen moltes bambes. Jo mateix tinc moltes bambes ara mateix. Vull dir que hi ha una necessitat d'acumulació que tenim ara, que jo crec que és generacional, potser ha vingut que no teníem abans.

És el sistema, perquè abans ens ho deia en Josep, eh? En Josep de Becarissa es trucava i deia, és que és una mica tot el sistema. I és veritat, perquè tu quan neix una criatura, el primer que fa la gent és començar-te a regalar coses i coses i coses. I jo atabalada per anar-li posant, jo què sé, sabates, no? Sabates, sabates, sabates, que porti totes les sabates. No necessitem tantes coses. Aquesta és la base de tot plegat, no? Que potser no necessitem tantes de coses.

Amb quantes coses podríem viure? És que serem esclaus d'aquestes coses. O sigui, no ens adonem que ens implica, per exemple, si jo estimo molt les mantetes del meu fill i la seva robeta i vull convertir-ho en una altra manta, que és una idea que, com a idea, em sembla molt bonica d'on trauré jo l'energia? o sigui, dona del segle XXI, anem drenades no tenim temps i ho encarregaré a algú, eh? d'acord, doncs destines aquests diners que surt més car amb tot el respecte, eh? com exemple de divulgació surt més car el farcit que el gall al final, com per exemple un abric de visor que li va costar un dinar a la meva àvia però jo l'abric no me'l posaré perquè és el visor i és diferent si m'ho adapto i em faig no sé què. Al final estem destinant un munt de diners i d'esforços i has de mirar a qui li encarregues i com t'agrada i donar-li i rentar-ho. Això sí que ho he fet, veus? Refé peces, oi? Refé peces ho he fet molt. Per no comprar-ne una igual amb sintètic, per exemple. Perquè és la teva passió i ho coneixes també, però una persona que ho fa no des de l'afició o de l'interès, sinó des de l'aprofitar, aquest aprofitar, ens adonem que és que no tenim. La càrrega mental. Tenim.

Abans la Lisenda deia això de Vinted, la gent que. Jo he venut coses per Wallapop, una pala de pàdel que no fa servir, però hi ha gent que ven de tot, un clip, és igual, que veus que té 5.000 items en la llista, i el temps que et dediques a agafar això, posar-lo a correus, no sé què, vull dir, necessites dues vides

per marcar això. Però hi ha gent que es dedica a això, jo conec una persona

que té aquest ofici, o sigui, això és un ofici diferent, però això que ha dit el Malcolm a mi m'atabala, el tema de Vinted, tenir les coses guardades allà per si de cas la venc, per si no sé què, a més. Hi ha gent que et pregunta infinitat de coses per una peça de dos euros que dius, fill meu.

Regateja perquè siguin.

Jo també a 20 i tal li dono un parell de setmanes com a molt. En el cas de roba, mira, contenido taronja. Jo poso un preu bastant baix i li dono un parell de setmanes com I si no, se'n va el contenido.

Va, recuperem en Josep, que crec que ja no sent interferències. Josep, bon dia. Hola, bon dia. Ara em sents millor?

Sí, sí, no, era un problema, crec, meu, eh?

Però bueno A veure, què? Què és un homenatge, això de guardar coses, segons tu, eh?

A veure, a mi, ja dic, donada la possibilitat que tinc espai, he creat un petit museu amb les coses familiars dels meus avis, eren pagesos, totes les eines que tenia, el meu pare, que era boter, que feia botes de mi, doncs totes les eines, i, en fi, per mi. A veure, és un orgull i a la vegada si ve algú poder-ho explicar i una mica tota la història perquè tot això també es va perdent.

Home, això també és una mica patrimoni històric. Aquí estem parlant d'una altra cosa. Si el seu avi era boter, aquí ja estem parlant d'eines que podrien estar realment en un museu.

No són objectes que estorben el dia a dia, la teva feina diària. És una resignificació de tot això. Sí, però mira, per exemple, jo tenia molts documents

antics de la família, hi havia papers del 1600, i tot això ho vaig agafar, em vaig fer fotografies i les vaig donar al centre històric perquè ho estudiéssim.

Josep de Font Rubí, gràcies per la teva trucada.

Una abraçada, bonic. No, bueno, només volia afegir que aquí al Penedès tenim un grup de WhatsApp de donar coses i realment funciona fantàstic. Una cosa que no fas, no li dón servei, posar-ho allà i immediatament, doncs, alguna altra persona fa un ús. Ja triguem amb els grups de WhatsApp,

que veig que són a cada població n'hi ha un. M'ho apunto, a veure si vaig a Molins de Rei. Una abraçada, Josep, fins ara. Molt bé, a vosaltres. Al 677-3877-19.

He de dir que la Teresa ens ha enviat l'enllaç. Ai, passa mal. Si et vols, ja te l'he passat, ja. Si et vols afegir, hi ha oients que que també l'han demanat, que per cert hi ha oients també que ens diuen que a Dos Rius hi ha un grup de WhatsApp també, a la Garrotxa, al barri del Poble Sec de la ciutat de Barcelona existeixen aquests grups de WhatsApps. Potser n'hauríem de crear un de Catalunya Ràdio. Ai, per favor! Que hi hagués un intercanvi de. Mira, escolta'm, el Francesc Garriga té una torradora que ens pot interessar. Doncs mira, jo li deixo la meva playstation 3.

Per cert, que si entreu al WhatsApp i us esteu comunicant amb nosaltres, veureu que la foto de perfil és la Mar de Bonnou amb el seu loquet,

com diu ella, joies incloses. Mira, la Sandra, perdona, et diu que ella és de l'equip de guardar i que si no guardéssim no existirien els museus.

Ai, tant de coses. És que jo soc molt de guardar. Per exemple, a la meva àvia només li he dit, mira, si mai faltes. 96 anys. Déu no ho vulgui. Les fotos són per mi. I la família ho ha respectat. Va, anirem a la publicitat. Hi ha la tornada el 21 d'octubre. Que anem d'excursió, ara us ho explico. 12 minutets i seran les dues del migdia, posarem punt i final a la solució d'avui, però us he de dir que d'aquí menys d'una setmana, el 21 d'octubre, la solució marxa d'excursió! Per favor, per cert, m'està dient la Líbia, ara us explico això de l'absorció, que diu, si els oients ens envien els enllaços dels grups que fan intercanvis. Nosaltres ho recollirem tot i ho enviarem al Club de la Solució. Per exemple, posarem Vallirana i l'enllaç del grup, Molins de Rei i l'enllaç del grup, Sant Joan de les Abadeses i l'enllaç del grup. Per tant, si formeu part d'aquests grups d'intercanvi de coses, envieu-nos-ho al WhatsApp i nosaltres farem un recull i el tindreu al Club de la Solució.

Sí, perquè hi ha molts oients que ens estan demanant. Per exemple, a Granollers hi ha un grup de WhatsApp, a Lleida hi ha un grup de WhatsApp, investigarem. Investigarem molt fort

el 677-387719 si voleu formar part d'aquest Club de la Solució. Jo us estava explicant la sortida. El 21 d'octubre. La solució se'n va d'excursió. On anem? Doncs a la UPC. Estarem a la biblioteca Gabriel Ferreter de la Universitat Politécnica de Catalunya, a Barcelona. Podeu venir, ara bé, hi ha poques localitats. A punta, Marta, no whatsappegis amb mi ara.

No, que estava mirant la meva foto. Estava mirant la meva foto.

Bueno, perquè m'ho has dit, que miréssim el grup. Gabriel Ferreter va morir al 72, perquè va dir que se suicidaria abans de fer 50 anys.

De veritat? I es va matar abans dels 50. Abans dels 50, en Gabriel Ferreter? Sí. A l'any 72, a l'any 71. L'altre dia vaig recomanar un dels seus poemes. Sí, sí, és increïble. Oh, Kensington, es diu el poema. És que la flor era groga. Busqueu-lo, que és preciós, aquest poema. Ah, tot això que us deia que anem a la biblioteca, Gabriel Ferreter, que voleu venir, no voleu venir. Voleu venir, oi? Doncs us explico com.

La solució, amb Elisenda Carot, a Catalunya Ràdio.

Envia un WhatsApp, també, al nostre número de WhatsApp, al 677-3877-19. Vull venir el dia 21 d'octubre a conèixer tot l'equip de la solució. Ho farem en directe a la una del migdia. Evidentment que ho farem a la una del migdia, en directe. Voleu formar part d'aquesta solució en directe? Hi haurà regal. Hi ha un regal? Ui! Ai. Mira, altres no, ni nom. Hi ha 25 unitats d'un

regal molt xulo. Exclusiu. Exclusiu. Únic. No ho hem fet mai. Genuí. Sempre no te lo he entendido yo ahora. Bueno, ja una mica deixo.

Vos hem de dir, Víctor, prepara'm un aplaudiment molt fort perquè entre tots els que vingueu sortejarem un nou model. El nou model, la nova creació.

El nou model es presenta, es presenta en societat.

De la tassa de la solució!

Avui que parlem d'endreçar i d'acumular coses, us posem un onco. Però escolta, un onco no, aquesta no. Llanceu-les que teniu, que no feu servir per res,

I love Albacete, m'entens? I que entri la resolució. Allò que ha dit la Montse, separem, ja està.

Voleu venir a veure'ns en directe, a conèixer-nos, estarem en la prèvia, en la posta, ens posarem cara, podrem estar a prop vostre, ens podreu explicar el que us doni la santa gana. I estareu amb tots els altres oients de la solució. Per tant, voleu formar part d'aquest dia en exclusiva, 21 d'octubre? Ara mateix, un WhatsApp. Vull venir el 21 d'octubre. Recordeu, només 60 places i ara obrim 10 places més. Som-hi.

A tot això el Nil em diu, escolta'm, que en Gabriel Ferreter no és el poeta. La biblioteca de la UPC és el nom d'un exrector de la universitat. És un ex teu. Et deia igual. Moltes gràcies. Et deia igual. Potser també escrivia poesia, saps? I potser Ken Sinton és aquest Gabriel Ferreter i no part del poeta. Potser aquest no es va matar, segurament. No, no, esperem que no. Al 677-38-77-19, què ens diu en Fran?

Doncs mira, acabo de rebre un missatge de la Carme. Que diu moltes gràcies, estic molt contenta. Per això que haguem decidit agrupar tots els grups de WhatsApp. Acumular. Sí, acumular. Ai, gràcies, que bé. Perquè es plugues, hi ha ses trinyols on es recullen tot tipus de coses i després les acaben venent a altres llocs. La Montse guarda peluixos i joguines dels seus fills. I ara hi juguen els nets.

Mira, per exemple, una cosa. Ma mare va guardar un peluix meu de quan jo era petita, que em va fer una il·lusió tan tremenda que me'l donés quan va néixer el meu fill, i també un parell de mantetes.

Home, clar, si no ho guardes, això no ho pots donar mai. Ja et dic una cosa. A Marta no facis cara de fàcil. I quin és el problema si no ho pots donar mai? La Cristina ha guardat roba de quan ella era jove, quan ella diu que era jove, i ara la seva filla de 19 anys se la posa.

No em diguis que això no es pràctica i útils. La Montse se l'ha sentit de fons, que diu, està molt bé. Està molt bé, ja està bé, al final, no? També és veritat que potser no cal que deixem un llegat de tota la roba i tots els taxants. Podem deixar una peça, la que li tinguem a pressa, i de dir, aquelles sabates, aquella bossa de mà, aquella jaqueta, alguna cosa que signifiqui alguna cosa.

Una de les coses per les quals no m'he casat, també, penso sempre, osti, compres un vestit per no posar-te'l mai més. I llavors la gent que. Després hi ha les dones aquelles que el treuen un dia perquè se'l provi a les joves. Jo me'l vaig emprovar al de la meva iaia. Però n'hi ha que ho fan perquè ho provis i vegis que a tu no t'entra. És que jo estava molt prima. Jo quan em vaig casar pesava 57 quilos. Llavors hi ha mares que es ridiculitzen perquè t'emprovis el vestit de soc.

Ai, per favor, espero que no sigueu d'aquestes i que les vostres sogres tampoc ho siguin. El 932017474, última trucada, si és que hi ha algú que ens vulgui dir alguna cosa excepcional del seu ordre, de la seva neteja, de com treu coses de casa per alleugerir aquest pes de les coses que remuguen, com ens deia la Clara Massons.

El Francesco de Cerdanyola té una pregunta, és col·leccionista d'ampolles de cervesa, en tinc més de 500. Quina és la posició sobre això de les especialistes, sobre la gent que tenim col·leccions i que ocupen molt espai?

Va, Clara, comences tu. Si la col·lecció et dona plaer fer-la i tenir-la i observar-la endavant. Si és acumulació, no. La diferència entre col·lecció i acumulació és que la col·lecció sabem el que tenim i el que ens falta. Sí. I acumulació, no.

És un caos que acumula pols. Per tant, recomanes tenir-ho tot en un Excel o un Access.

Sí, cadascú sap com gestionar la seva col·lecció. Però si tenim clar que és col·lecció i no acumulació, endavant. Si són caixes i caixes apilades de coses, aleshores no. És la diferència entre un museu i un magatzem. Ok.

Sí, mateix, vull dir que cadascú, que sempre dic, ha de saber per què guarda una cosa i si li dona plaer o no li dona plaer i si se sent bé. Ningú ha de preguntar, si jo guardo una capsa de record petita, al final jo no li he de preguntar a ningú si està bé o està malament, és la capsa que jo tinc. Clar, en el moment en què potser tu sí que tens tres habitacions i no saps què fer o estàs preguntant per què tens un problema. Si no, és que no ho preguntes. L'altre també us demanaré.

Sempre hi ha un calaix a casa o una cistella sobre la cuina que s'acumulen merdetes. Que és una mica, si ho tenim tot superordenat i tot classificat i hem pres decisions, hi ha d'haver-hi com un calaixet desastre. Esteu a favor o en contra d'aquest calaixet desastre?

Si és només calaixet, cosa que dubto, sí. Però és que a vosaltres que us agraden les dues Catalunyes, hi ha dues Catalunyes. Les que tenen una cosa per cada lloc i les que no. Si tu saps el que deia la Montse de l'organització, si tu saps on va cada cosa, això és una cistelleta només amb un parell de medicaments i el carregador. Taps de boli, un clip.

Una moneda, que és un detector. Sí, sí, sí.

Una goma de pollastre. I una pinça de la roba. Allí va a parar el que no té lloc. És absolutament cert. Jo basuro a les cases de les persones amb el que tenen a la fruiteria de la cuina. Si a la fruiteria de la cuina no hi ha fruita, hi ha una pinça de la roba, una moneda, un boli, un llapis, i una goma de pollastre, i la targeta de la deixalleria. I un clip.

I un clip. El que passa és que vaig fent fruitera, aleshores quan ja acumulo molta merda poso una altra, aleshores tinc 18 fruiteres i 47 cistelles. Deixeu-me rebre una trucada, que demanaré que sigui exacta. Podrida. El més ràpid possible, perquè crec que és una dada que ha d'entrar. Joaquim, bon dia. Hola, molt bon dia.

Acabo amb tu? Molt bon dia. A veure, jo soc de guardar. I la meva filla també has de guardar. D'acord. Però la bona del cas és aquella que tot el que guarda no vol res a casa seu. M'ho porta a casa perquè

l'hi guardi jo. Sí, clar, toca-te'ls d'això. Un aplaudiment per la filla d'en Joaquim. Clar que sí, és un win. Jo també soc d'aquestes. Ho vull guardar perquè ho guardin els meus pares. No, si allà tenim lloc. Joaquim, gràcies per aquest matís, perquè no havia sortit i crec que era important.

Estava a la marina de que em mandava la meva nòvia. El què? Quan estaves a la marina, què? Quan estava a la marina, jo escrivia a la meva xicota, a la meva xicota, l'escrivia cada dia, cada dia. Sí, que maco. I encara tinc les cartes de com l'escrivia. Ostres! I tinc 79 anys.

Ho has de digitalitzar i compartir això. I buscar la Marina. Una abraçada, Joaquim, fins ara. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia, adéu, adéu. Déu n'hi do, per gustos colors. Crec que guanya la Catalunya

que guarda. Sí, la guarda, com que el Jordi diu té 45 anys i vaig guardar totes les meves joguines i ara el meu fill de 7 anys hi juga. Em fa molta il·lusió veure quan hi juga, però de tant en tant veig que no els tracta igual que jo i m'agafa un cobriment.

Això també passa. Una cosa seriosa, Elisenda Carrot, directora de La Solució. Avui és dimecres 14. La setmana que ve és dimecres 21. Doncs ja anem a l'aeroport.

Si no em passes factures, t'has més que convidar.

Nom, cognoms i DNI, també.

Ai senyor, avui hem parlat d'aquelles coses que generen un pes a la nostra vida, sou de deixar, ai perdoneu, de llençar o de guardar? Doncs Catalunya ha quedat dividida, jo crec que han guanyat una mica més els de guardar, però guardar amb sentit, que és el que deia la Montse Cotier, i sobretot no guardar coses per guardar-les perquè després ens remuguen, com deia la Clara Massons. Avui n'hem parlat amb dues expertes de l'ordre, les podeu trobar, mireu la Montse Cotier, arroba Montse Cotier a Instagram, i la Clara Massons, la trobeu a www.claramassonsordre.com. Clara i Montse, moltes gràcies, estimades. Gràcies. El Marta Malcom, ens sentim la setmana que ve, però ja divendres. Si voleu venir dimecres, la gent us estarà esperant amb candeletes i us aplaudiran molt fort. Només pels vostres egos hauríeu de venir. Sí, clar. T'entendo la boca petita. Fran, tornem demà. Demà ens veiem. Demà parlem de menopausa. Senyores i senyors, molt atents demà, fins que se'ns acabin les respostes.