Per què Lleida torna a prohibir el vel integral?

16 anys després d'intentar-ho per primera vegada, l'Ajuntament de Lleida insisteix i ara torna a aprovar una ordenança per prohibir l'ús del vel integral als carrers de la ciutat. Com és que la Paeria de Lleida té tant d'interès en regular el vel islàmic? Hi ha moltes dones que portin burka onicap pels carrers de la ciutat? La primera ordenança del 2010 va de caure per una sentència judicial. Què els fa pensar que ara sí que passarà el filtre de la justícia? Benvinguts, això és el radar de 3catinfo. La Noelia Casellas és delegada de Catalunya Ràdio a Lleida. Què tal, Noelia? Benvinguda. Gràcies, Eloi. Noelia, avui volíem parlar amb tu perquè ens ajudis a entendre aquesta polèmica sobre la prohibició del vel integral a Lleida. I abans de res, aclarim això. Vel integral és el que tapa la cara de les dones, que en aquest cas serien el ni-cap, que deixa visible la franja dels ulls, i el burka, que les cobreix totalment i només té com una raixeta aquí als ulls per poder-hi veure. Doncs això, aquests vels integrals, l'Ajuntament de Lleida ja va intentar prohibir-los fa 16 anys, o sigui que això ja ve de lluny. Exacte.

L'any 2010, la Païria de Lleida va ser la primera a l'Estat que va aprovar una ordenança que prohibia, i t'ho dic literalment, veuràs per què, perquè és important, prohibia literalment l'ús del vel integral o altres elements que obstaculitzin la visió del rostre i impedeixin o dificultin la identificació o comunicació visual. Es parlava també, per exemple, de Passamuntanyes i de Casca Integral en el redactat d'aquella ordenança.

Això és el que va aprovar l'Ajuntament de Llei de l'ordenança en aquell 2010, però això no va prosperar perquè la justícia va paralitzar-ho, no? Hi va haver tot un procés judicial i, finalment, el Suprem ho va tombar. O sigui que allò no es va acabar aplicant mai.

Sí, va ser un procés de tres anys. L'ordenança va entrar en vigor, però automàticament va quedar sospesa. I per què? Doncs perquè una associació musulmana, es diu Batani, ho va recórrer el Suprem, que finalment va revocar aquesta prohibició. Això va ser l'any 2013. Què va dir el Suprem? Doncs que l'ús de peces que cobreixin la cara no pertorbava la seguretat ciutadana. Recordem que era un dels arguments. I que, a més, la mesura no servia per protegir la igualtat de la dona. Fins i tot va advertir que la prohibició podia tenir un efecte pervers, i feia servir exactament aquesta paraula, perquè fes que les dones que fins llavors sortien tapades al carrer, doncs deixessin de sortir completament. A més, es creu, segons la sentència del Suprem, que la prohibició del Bel Integral constitueix, deien, una limitació de l'exercici de llibertat religiosa. I això també és important, perquè el que diu el Suprem és que un Ajuntament no pot regular sobre aquesta matèria, que això és una funció d'altres administracions.

Tot això és en referència, tot això que hem dit fins ara, a aquella normativa que es va aprovar el 2010, ara fa 16 anys. Des de llavors, fins ara, no sé si hi ha hagut altres municipis, altres poblacions de Catalunya que també s'hagin atrevit a tirar endavant o intentar aprovar una normativa d'aquest estil, com el que va fer Lleida. No sé si algú ha seguit després aquesta estela.

Sí, de fet, va ser en aquell moment, bàsicament, després s'ha mogut poc la cosa. Cap al 2010, després de Lleida, hi va haver diversos municipis catalans, fins i tot Barcelona, que van aprovar mocions o normatives que feien referència a això, a l'ús d'elements que tapessin completament la cara. En gairebé tots els casos van de caure el 2013, quan el Suprem sentencia que Lleida no ho pot fer, i per tant, en aquell moment, clar, es fixa jurisprudència que també afecta la resta. Però, sempre hi ha un però, hi ha alguna excepció. Mira, una d'elles és el cas de Cervera. Fa 16 anys van prohibir entrar en espais municipals amb la cara tapada. En aquell moment el que va fer Cervera és no fer cap referència ja al Bel Integral i d'aquesta manera han quedat fora d'aquesta influència judicial. Per tant, sí que continua en vigor en el cas de Cervera. Exacte, continua en vigor. De fet, aquests dies n'hem parlat amb l'alcalde de Cervera, amb Jan Pomès, i la veritat és que ens ha explicat que en aquests 16 anys no s'han trobat cap cas. No hi ha hagut cap dona que entrés o que volgués entrar a Burka Unicap a espais municipals. Per tant, no hi ha hagut cap sanció, no hi ha hagut cap cas. Hi ha algun altre exemple? El cas de Reus, per exemple. El que fan a partir de la sentència del 13 és que les ordenances no prohibeixen, però inclouen un punt que especifica que es podrà demanar que una persona s'identifiqui per utilitzar un servei municipal. O un altre exemple, Mollet del Vallès, on l'ordenança encara, en aquest cas sí, que recull la prohibició del bel integral.

Ara, doncs, la Paeria de Lleida ha aprovat aquesta nova ordenança de civisme que regula diversos aspectes sobre la convivència al carrer, l'espai públic de la ciutat, i un dels punts de l'ordenança, l'article 12, concretament, és el centre d'aquesta polèmica. Què diu el text, el redactat d'aquest article, Noelia?

Doncs mira. Que està prohibit i com m'ho feia abans t'ho dic textualment. Qualsevol peça de roba, vestimenta o indumentària que oculti el rostre en espais públics. I això amb l'argument que portar-los no seria d'una societat lliure i democràtica. I a més que l'objectiu és garantir la interacció social en els termes habituals. Per cert, el mateix article també prohibeix anar nu, amb banyador o amb el tors nu per la ciutat.

Per tant, no hi ha cap referència explícita del Belislam, no el mencionen, tot i que sí que es pot interpretar que s'hi refereix. I, de fet, en la justificació política, a l'hora de comentar-ho, sí que es parla de defensar els drets de les dones. Això és nou d'ara perquè llavors el 2010 es justificava per motius de seguretat, això de cobrir-se la cara, llavors.

Sí, ara, el canvi principal és que no es parla de seguretat. Ara, l'argument és sempre, sempre, sempre, la defensa dels drets i la dignitat de les dones. Diuen, per exemple, que no volen que cap dona desaparegui de l'espai públic pel fet d'anar tapada, s'entén que s'ha de garantir que puguin decidir sobre la seva vida i que això són polítiques feministes. Tot i això, com dèiem, res d'això està escrit a l'ordenança. El redactat no parla de dones ni de vella integral i el que fa és prohibir anar simplement amb la cara tapada. Aquest canvi de plantejament s'entén que respon al fet que la justícia va argumentar que el burka i el niqab no suposaven un problema de seguretat i, per tant, així s'esquiva aquest argument del Suprem.

Exacte, amb l'experiència del que els va passar el 2010, doncs ara han mirat d'esquivar aquestes mencions explícites. I encara, Noel, s'ho miren al redactat concret de l'ordenança. Hi ha un punt que em sembla molt important i que són les excepcions a aquesta prohibició de portar el vell integral. Què diu exactament sobre això? Perquè aquí és important, també, això.

Sí, la prohibició té tres excepcions. Un és els centres de culte, on es pot anar amb la cara tapada. Un altre són llocs o moments socialment acceptats. A mi em fa pensar, per exemple, en carnaval, en processons. D'acord. I l'altre seria l'exercici dels drets fonamentals. Clar, es podria pensar que anar amb burca a unicap respon a la llibertat religiosa, per tant, a un dret fonamental. De fet, el Partit Popular, que hi ha votat en contra, ha argumentat el seu vot perquè considera que aquesta excepció fa que la norma perdi sentit i que la pràctica no es podrà multar. Interpretacions, doncs, que caldrà veure com s'acaben materialitzant a l'hora de posar una ascensió.

Clar, clar, és que clar, en el rerefons de tot això, aquí hi ha una sèrie de contradiccions i de paradoxes. Per començar, aquestes excepcions, que sí, que permeten dur el Bel Integral en exercici de la llibertat religiosa, que això ja ho fa caure tot pel seu propi pes, però també diuen que volen evitar la imposició del bel islàmic, però clar, a l'hora d'aplicar-ho, tu no pots saber si les dones porten el bel per imposició o si realment ho fan per pròpia convicció, no? Bé, en definitiva, que és molt complicat tot això de portar-lo a pràctica, no? Totalment.

A més, està clar que més enllà de la prohibició, aquest és un debat molt més de fons, no només sobre bé el sí i bé el no, sinó sobre el que tu deies ara, doncs les motivacions, la capacitat personal de decidir i un llarg etcètera de motius. Aquí la Païria assegura que aquí la importància l'hem de centrar en l'educació. La seva idea és fer un mapeig, en diuen, d'aquestes dones que van amb la cara tapada, per aprofundir en els motius que ho provoquen. I per tant, han previst un pla socioeducatiu que els serviria per acostar-se a aquestes dones i d'aquesta manera asseguren que també volen generar confiança, proximitat, treball en xarxa. Parlen també d'establir vincles amb dones referents d'aquestes diferents comunitats.

Clar, perquè, clar, Noelia, i ja per acabar, però jo em pregunto si tot aquest embolic, tot aquest debat i polèmica per prohibir el bé integral a Lleida, tot això per què? No sé si ve perquè realment a Lleida hi ha un problema social amb això, a la ciutat. No sé si és que hi ha molta immigració o moltes dones que vagin pel carrer amb burca i ni cap. O sigui, a què respon aquesta necessitat i aquesta insistència a Lleida per regular aquest tema?

Doncs és una bona pregunta amb una resposta complicada. Mira, amb les dades de l'IDESCAT, la taxa d'immigració a Lleida és del 23%. Per nacionalitats, la més nombrosa a Lleida és la marroquina, i entre els més nombrosos també hi ha el Senegal i Algèria, que serien països amb majoria musulmana. I em preguntaves, Eloi, si hi havia moltes dones que portessin burca o ni cap. Doncs la païria no ha donat mai dades sobre aquest tema i ho hem preguntat moltes vegades. Caminant per Lleida, doncs et diria que és molt puntual. Jo n'he vist algunes amb ni cap, ni molt menys és una cosa habitual, però sí que n'he vist algunes. Mai n'he vist cap amb burca. I a nivell d'ordre públic, que també m'ho preguntaves, doncs no hi ha hagut mai cap incident rellevant.

Bé, doncs com dèiem, un tema sens dubte delicat i complex que va molt més enllà del bel islàmic. Aquí en el Regrafons hi ha tot un debat sobre la immigració, sobre religió, sobre llibertat de les dones i amb tantes altres implicacions. N'hem parlat avui amb la delegada de Catalunya Ràdio Lleida, Noelia Casellas. Moltes gràcies, fins aviat. A tu i fins aviat. El muntatge musical és de Sergi Cotilles. Jo soc l'Eloi Barrera i això és el radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.