Per què no hi ha debat sobre la gestació subrogada als Estats Units

I continuem a les dones i els dies. Parlàvem de robots, però a nosaltres ens encanta l'home i noi de Marta Martínez. Com estàs? Hola Montse. Què tal? Molt bé. Escolta, tu te veig disgustada per aquestes últimes notícies de la nostra estimada Elena Dánem i de la Lady Gaga, que han tingut els dos fills per gestació subrogada. I tu em deies, n'he de parlar d'això.

Sí, a mi, potser pel fet que he viscut tants anys als Estats Units, tinc una visió una mica ambivalent amb el tema de la gestació subrogada. A veure, a veure, què m'explicaràs? No, més que res, que crec que és interessant parlar-ho perquè realment la perspectiva és tan diferent aquí a Europa, on la majoria de països està completament prohibida o súper, súper restringida, i en canvi a la majoria dels estats dels Estats Units. És completament legal, és un contracte que tu fas, pel qual pagues uns diners, aleshores costa molt d'entendre quan de cop i volta surten totes aquestes celebrities com la Lady Gaga recentment o la Lina Dunham, especialment la Lina Dunham, que és una dona que moltes vegades se la reconeix com a feminista, que ha escrit sèries com Girls, que ha escrit llibres també superfeministes en aquest sentit. I en canvi dius, ostres, ¿qué està passant aquí? De cop i volta, pum, té una filla per gestació subrogada. I aquí tothom és com, es posa les mans al cap. Però sincerament, allà als Estats Units tampoc és com. Tan estrany. Exacte, no és una cosa tan estranya. I sobretot és una cosa que entre les celebrities està tornant bastant popular.

Ai, haurem de reflexionar i, escolta'm, per si algú s'ha despistat i ara diu, què vol dir això de tenir un fill per gestació subrogada? Explica'ns-ho primer. Doncs, bàsicament. No, no, perquè jo sempre penso que hi ha algú que diu, això són ventres de lloguer?

Com era la cosa? Sí, exacte. Bàsicament, tu el que fas és contractar una persona. Una dona? Una dona, òbviament. Perquè gesti, perquè faci tot el procés de l'embaràs normalment d'un embrió que sí que és teu. Normalment l'òvul i l'espermatozoide són dels pares que per algun motiu no poden tenir un fill, també passa molt amb parelles homosexuals d'homes que no poden tenir fills, i aleshores el que fan és contractar una dona per portar tot l'embaràs. Aleshores, als Estats Units això és totalment legal, tu fas un contracte, bàsicament, ho poses tot per escrit, i hi ha casos en què potser els òvuls venen d'un altre lloc, podria ser, però no són mai de la persona que està fent la gestació subrogada. Bàsicament tu, com deies Montse, estàs llogant un ventre.

I per què és tan diferent la cultura de la gestació subrogada als Estats Units? És una gran pregunta. Perquè el capitalisme està claríssim. Si tu pagues i hi ha un contracte pel mig, el que vulguis. Com si vols muntar un camp de futbol a la panxa d'un altre.

A més, vulguis que no, estem parlant de molts diners. Perquè als Estats Units una gestació subrogada sol costar entre 100.000 i 300.000 dòlars. Aquí hi ha viatge de butxaca. Exacte, aquest és el primer obstacle que crec que és molt important tenir en compte. Per què sovint sentim que són celebrities les que estan parlant de tots aquests temes, les que estan fent servir aquest tipus de mètode? Doncs perquè, punt número un, costa molts diners. Punto número dos, aquí és on veiem aquesta gran diferència cultural en la que predomina simplement aquest capitalisme més extrem en el sentit que s'entén que això pot ser una transacció econòmica com qualsevol altra. No es veu tant des del punt de vista moral. He de dir que no crec que és 100% això. Crec que també en molts estats i moltes comunitats hi ha un punt també de veure-ho des del punt de la solidaritat. No és simplement això és una manera de fer diners i punt. És cert que sí, que hi ha moltes clíniques i negocis que es dediquen a això i que el que volen és l'explotació econòmica. Però crec que. S'entén d'una manera més àmplia i més complexa als Estats Units. No és només aquesta idea d'estàs comprant un fill. Per alguna gent sí, però no és només aquest punt de vista. O sigui, has de tenir calerons, eh, per això. Molts calerons, no una mica, no. Has de tenir molts calers.

Això només pot fer l'Helena D'Ànam i Lady Gaga, que m'imagino que a més van triar molt amb qui ho feien, per què ho feien, no? Que precisament.

El cas de l'Helena Danham crec que és especialment interessant perquè en la majoria dels casos són parelles heterosexuals les que utilitzen aquest mètode i són parelles que per algun motiu no poden concebir. En el cas de l'Helena Danham ella sempre ha sigut molt pública parlant que ella tenia endometriosi des de molt jove. Ella ha tingut molts problemes de la seva salut reproductiva, tenia una endometriosi molt severa i li van haver de fer una histerectomia quan tenia 31 anys. Això vol dir que li van extreure l'úter, completament. Aleshores, ella, per poder tenir un fill biològic, l'única manera que realment ho podia fer era amb una gestació subrogada. I diguem-ne que aquest és. Me l'estàs defensant, eh? No, però sí que. També puc entendre que hi hagi persones. Ei, que pots adoptar, eh? Òbviament, perquè has de fer gestació subrogada quan pots adoptar una criatura, com també ha fet la Millie Bobby Brown, l'actriu de Stranger Things, que de fet ja va per la segona adopció, precisament més o menys al mateix temps que estaven passant les notícies sobre la Lady Gaga, les notícies sobre la Lina Dunham, la Millie Bobby Brown adoptava el seu segon bebè, i tot i així que ella és ben jove, no? Vull dir que hi ha altres opcions, eh?

Hi ha altres opcions, però també és veritat que no sé si amb els homes, amb les parelles d'homes de parellos homosexuals, hi ha tanta crítica, també. Jo crec que amb les dones. Exacte.

I, de fet, són com, diguéssim, el segon grup que més ha utilitzat aquest mètode. I no cal anar més lluny que celebrities, també, com Ricky Martin o l'actor Patrick Neil Harris, el de How I Met Your Mother, que són obertament gais, han fet servir gestacions subrogades per tenir criatures.

I Miguel Bosé, la dada.

Baby mine, don't you cry Baby mine, dry your eyes.

No ploreu, com diu la cançó, perquè els rics també ploren i a vegades no poden tenir criatures i han de llogar un ventre. Escolta, legalment com funciona?

Segueixen una mica el salvatge oest. No sé per què m'ho imaginava. Segueix sent un àmbit que no està gens restringit i que hi ha empreses d'aquestes que estan sortint com bolets, que són les que gestionen les persones per trobar que puguin fer aquesta gestació subrogada. I precisament hi ha hagut dos casos recentment als Estats Units que et volia comentar perquè són els que estan començant a fer que es generin moltes preguntes en torn al fet de si cal limitar, restringir, començar a legislar sobre aquesta qüestió. El primer és un cas d'una parella de Califòrnia que va contractar una dona, McKenna West, per fer una gestació subrogada i aleshores durant l'embaràs, en una de les ecografies normals i corrents que et fan, es van adonar que la criatura tenia un problema sever del cor. Aleshores, si aquest bebè naixia necessitaria múltiples operacions quirúrgiques i tindria problemes greus de per vida a nivell cardíac. És bèstia. Espera't,

que això només és el principi. Només és l'inici, ja t'he vist. S'han posat uns ullets brillants.

Aleshores, els pares li van demanar a la persona que estava portant la gestació que abortés. I ella va decidir que no, que volia salvar la vida d'aquest bebè. Aleshores, què va fer? Se'n va anar a Texas, on l'avortament està prohibit. I, òbviament, molts del moviment pro-avortament de Texas la van convidar, la van ajudar, es va convertir una mica també en un símbol per ells de tota aquesta defensa pro-vida que fan. I ara aquest mes de setembre aquesta dona ha donat a llum a aquest bebè que ja ha necessitat una operació quirúrgica seriosa per la seva situació dels seus problemes del cor i ara mateix estan en una batalla legal immensa per la custòdia d'aquesta criatura perquè ella vol portar el cas davant de la Corte Suprema per defensar que ella el pugui cuidar perquè els seus pares no ho volien fer. I òbviament els pares diuen que no és que no ho volguessin fer i que per ells és el seu fill. Aleshores tu de cop i volta ha nascut aquesta criatura que té els teus gens i que tu volies prendre una decisió que era la contrària de la que ha acabat passant. És un cas que realment és molt preocupant.

Un cas com un que vas.

El fet que no estiguis regulat fa que les situacions a vegades es quedin massa obertes.

Sí, sí. I espera't perquè en tinc un altre que encara és més gros. Mare meva! Sí. Perquè una altra cosa que passa és que està creixent molt el nombre de persones estrangeres. Que se'n van als EUA o busquen gestacions subrogades als EUA, fins i tot des de la distància. Doncs resulta que més del 40% d'aquests pares que fan servir aquestes gestacions als EUA són pares xinesos. I un dels casos més extrems. No sé què passa, que els negocis.

Avui parlàvem de rebots sexuals. Xina i Japó són els països on se'n venen més, on se'n creen més. O sigui, el capitalisme una mica sense ètica, no vull dir. Estar en aquests països que a vegades sobretot. Vull dir, que durant anys no els hem vist així. Clar. Que tenim com una mirada esbiaixada de com són aquests països, no?

I potser també que la capacitat econòmica que tenen ara mateix no és la que tenien fa uns anys i això els porta també a buscar opcions on sigui que les puguin trobar perquè també són països amb unes lleis molt restrictives. Imagina't a la Xina, no? Durant tantíssims anys hi ha hagut lleis on es prohibia tenir més d'un fill, no? I aquí, en canvi, als Estats Units, que tens tot aquest mercat obert.

Tot aquest mercat és una mica mercat de calaf, perdona, perquè és com. Donem totes les opcions i, a més, sempre trobaràs gent disponible. El cas que et volia comentar

el va destapar el Wall Street Journal fa uns mesos i és el d'un multimilionari xinès que es diu Xu Bo que portava molts anys de fet contractant dones per fer gestacions subrogades a diferents punts d'Estats Units havia muntat un xeringuito, perdona. No tant un xiringuito, perquè no era ell fent negoci, era ell volent tenir més fills i més fills.

D'acord, d'acord, no t'havia entès. Em pensava que era ell contractant dones.

Ell contractant dones per tenir fills. Però estem parlant que diuen, la seva empresa diu, que calculen que pot haver arribat a tenir 100 fills d'aquesta manera. I què fa amb aquests fills? Què feia amb aquests fills? Aquest és el tema. Es posava en una granja o què? Més o menys. Hi ha vídeos a Facebook d'aquestes mansions on té aquestes criatures que estan totes allà acumulades d'edats de tots tipus que a totes li diuen pare. I sí, és molt bèstia el cas. I direu, i com és possible que això no se n'haguessin adonat? Com és possible que això estigui passant? El tema és que aquestes empreses que gestionen aquestes gestacions subrogades no tenen un registre federal, per dir-ho així. No hi ha un registre centralitzat de tots aquests casos. Aleshores, a cada estat estan passant coses completament diferents i cadascú a la seva manera fa el que pot. Va ser precisament en uns jutjats familiars, senzillament, com el que va registrar el seu fill que acaba de néixer, de Los Angeles, que un dels funcionaris allà es va començar a adonar que hi havia molts registres amb el mateix nom. Llavors va dir, ostres. Es va posar a revisar i va dir, he trobat quatre criatures que ja tenen aquest nom d'aquest senyor com a pare. I acabo de veure. Donald Trump no ho sap, això, no?

Ho dic perquè m'imagino fent fills. Sí que ho sap, i tant que ho sap. Fent 500 fills. No perquè li robarien l'herència, no. Elon Musk està fent tres

quarts del mateix. Què dius? Sí. Sí, sí. Però que té 100 fills amb la seva cara. 100 fills no sé si els té, però jo crec que hi ha una mena de. Idealització d'aquesta idea de deixar la seva llavor d'aquests homes tan poderosos i multimilionaris com sigui aquest multimilionari xinès Xu Bo o com sigui Elon Musk que tenen també aquesta mentalitat completament masclista i antiquada d'aquí estic jo he vingut al món per tenir fills i com més ens tingui millor que els meus gens que són tan increïbles aleshores sí que hi ha una mica aquest punt. De què és això, una família o un imperi, no? Una mica, és que fa molta por. Aleshores, quan van començar a posar aquests casos en comú, van veure que només a Los Angeles aquest senyor ja tenia 12 gestacions que estaven funcionant en aquell mateix moment. I això va ser l'any passat, aleshores, t'ho imagines? I no està la multa, no sé, és que no està clar. El tema és. Se l'ha jutjat ara, se l'està jutjant ara, però tampoc és que hi hagi hagut gaires conseqüències perquè ell està a l'estranger. I a més a més, el més interessant és que els republicans, quan va haver-hi aquest escàndol, van intentar presentar una nova llei que pogués limitar aquestes gestacions subrogades, sobretot. De cara a homes estrangers. Per dir-ho així. Els republicans van voler presentar una nova llei per evitar que persones estrangeres poguessin venir als Estats Units a contractar aquestes gestacions subrogades. I tu creus que té a veure amb aquest cas? Sí, sí, sí. No, directament. I ells ho han dit també molt clarament perquè va ser un cas que va generar molt d'escàndol als Estats Units. Si són de Wisconsin, sí, però si són xinesos que venen aquí a plantar granges de nens, no. Clar, el tema és que van ser els republicans.

Escolta, avui ens està quedant un programa perquè estic pensant en els robots sexuals i ara això, i és que de veritat, eh? És que estem entrant en un món molt distòric. Sort que l'Encarso n'ha guanyat el Premi Nobel, perquè si no ja ploro, ploro. Escolta, deixem-ho aquí, acabem aquest programa avui de les dones i dels dies. Marta Martínez, gràcies, gràcies t'he de dir, per portar-nos en aquest món. És que és per això, és una mica com el món al revés, no? No, no, absolutament. Marta Martínez, moltes gràcies. Nosaltres ho deixem aquí. Roser Pereira Moraga, Saler Forment, Mireia Izar, Albert Castellví, Helena Miquel, Josep Maria Campillo, qui us ha parlat, Montse Virgili. Demà conversarem amb l'actriu i directora Elena Martín Jimeno, que justament presenta nova sèrie com a directora al Castillo, una sèrie policiaca que parla sobre el món de la prostitució. No us perdeu la sèrie, però sobretot no us perdeu l'entrevista de demà a les 11 de la nit a Catalunya Ràdio. Bona nit.