Per què segons la ciència els joves d'avui dia són menys feliços?

El Pere, en el llibre, explica que la vida en general, segons molts estudis, segons la ciència, té la forma de la lletra U. Explica'ns què vol dir això, Pere.

La curva en U de la felicitat. És justament el que estàvem dient. Els estudis, i no un, sinó diversos estudis que s'han replicat, diuen que al llarg de la vida la felicitat té forma de U. És a dir, les primeres etapes són molt altes, després entre els 35-55 és el punt més baix i és per lo que diem abans de la pressió, pressions econòmiques, els pares són grans, els fills demanen molt, i després a partir dels 55 comença a pujar la felicitat i es convertís en l'etapa més feliç de la vida abans d'arribar a la bellesa. Però aquí hi ha una cosa.

Ja l'hem dit, l'etapa més feliç de la vida, segons la ciència, a partir dels 55, abans de la bellesa.

Però mira, quasi em preocupa més una cosa que no té res a veure amb el llibre, que és la felicitat. Molta gent recorda els 19, els 20, els 25, com un moment molt feliç. I nosaltres, estadísticament, la curva en 1 de la felicitat la vam viure. O sigui, la nostra infància, adolescència i joventut va ser feliç. Ha sortit uns baròmetres d'esta curva en un s'està aixetant per la gent jove. La gent jove ara no és tan feliç. És una jota, doncs. Sí. Les últimes curves de felicitat per les pressions, perquè ara tal com està el món, tal com estava vivint, tal com estan moltes coses. Els joves actuals no són tan feliços com érem nosaltres quan teníem la seva edat. I això potser és per un altre tema, perquè jo no soc expert en això. El meu llibre és sobre aquesta nova tercera edat, aquesta nova manera de fer-se gran, aquesta etapa que si tu primer et convences que pots ser molt positiva i et cuides tant a nivell de salut com de psicologia, com d'amistats, com d'econòmica, com d'entorn se pot convertir clarament en l'etapa més feliç de la vida.

Us he de dir que ens està escrivint gent, un famós escriptor, anava a dir super vendes a Catalunya, diu, amb 48 estic al pou de la U, mola saber que hi ha esperança a l'horitzó, visca. Vull dir que una abraçada per aquesta persona de qui no diré el nom, però ja recomanarem el llibre un altre dia. Per tant, estem donant esperança, Pere.

Que es llegi el llibre. O sea, la gent que està en 50, 55, 60. De fet, és un gran regal per a algú que està a punt de jubilar-se. Diu, toma este llibre, que te sentarà bé.

També és un moment, suposo que està, com has dit, gerontolacència. Potser és un moment per provar coses. Sí, total. Que tota la vida has dit, jo hagués volgut fer això, però hi havia o la pressió social, o ho faré fatal, o no tinc temps, o tinc responsabilitats, no?

Hi ha gent que comença a anar a les carreres, hi ha gent. Mira, està el concepte de silver economy, que és l'economia plateada en referència a les canes, de gent que es jubila i comença una empresa, comença una start-up o comença un negoci. Dius, jo sempre volia haver tingut un restaurant. Clar, si tu prens una expectativa de vida de 73, com era fa unes dècades, dius, ara m'he de ficar a fer un restaurant, però si dius, és que jo estic bé, jo segur que arribo als 85 o als 90, m'hi queda molt de temps, doncs m'emmonto a un restaurant o el que sigui. Hi ha molta gent que no. Lo que ha dit este últim testimoni, dedicar-se molt de temps als nets, pues bueno, està bé, cadascú que faci el que vulgui, però no és només això, o sea, no és només dedicar-se als nets, tens l'oportunitat de fer moltes altres coses, il·lusions que has tingut i que no podies fer o per problemes econòmics o per falta de temps quan estaves a la meitat de la teua vida i de cop dius, escolta, que. Que me siento encara bé para hacer estas cosas. És un canvi radical.

Nosaltres estem al fons de la U, eh? Nosaltres estem al pou. Us heu sentit una mica més tristos? L'altre dia parlàvem de la menopausa i parlàvem que les dones estan en un moment també anedònic, no? Una mica com falta de l'anedònia, eh? Aquesta com falta d'il·lusió per tot. Us hi heu trobat?

Des dels 45 o des dels 35, que deia ara en Pere. Jo, com a dona perimenopàusica, doncs, d'aquestes edats, trobo que és una època fatal. O sigui, és una època que està estip de tot. Jo, això que dieu. Clar, sento molt tots aquests. Fixa-t'hi que són tot homes que parlen de la meravellosa vida que tenen perquè tenen la dona de tota la vida. Encara no he sentit cap dona que truqui que digui.

Marta, estadísticament, les dones també. És a dir, tu estàs al POU perquè nosaltres també estem a l'edat del POU, però. La perimenopausia se passa, i la menopausia també, i les dones de 70-75, i jo he dit dolor a proposta, perquè el que fastidia no és la diabetes, el que fastidia no és la hipercorresterolèmia, el que fastidia és el dolor als ginolls, que no et moriràs de dolor als ginolls, però et fastidia la vida, o el dolor X. Si no tens dolors, i diguem-ne que musculosquelèticament estàs bé, eh. De fet, les dones tenen una vida social molt més rica a la tercera edat, solen estar millor, però en això viuen més anys també. Tenim esperança, Marta. Això és superinteressant. L'esperança de vida en salut d'homes i dones no és tan diferent, però l'esperança de vida total de dones és més gran. I quan analitzen per què és això, és perquè estan molt millor connectades socialment, hi ha molta més ajuda entre elles. Entre dones, entre amigues. Exacte.