Per què Trump vol comprar Groenlàndia?

Catalunya Ràdio, Catalunya Àudio són poques.

El cas d'actualitat internacional de Catalunya Ràdio amb Quim Olivares.

Donald Trump no descarta la coerció econòmica o militar perquè Dinamarca li vengui. Groenlàndia i afegia cómo,

y això sí que se sap, a Long, Long y fuego y y por AXA, per l'eufòria i fragates, tipu de pipa y nau Estem molt il lega cal Groenlàndia

per motius de seguretat nacional, han dit des de fa molt de temps, molt abans fins i tot de presentar-me a la presidència. La gent en parla des de fa molt temps. Allà hi ha aproximadament 45.000 Persones i, de, fet, la gent no sap ni si Dinamarca hi té algun dret, però si el tenen i han de renunciar perquè la necessitem per seguretat nacional, això és pel món lliure.

Demanem, és mé que el bombo, uns 5.000 I això te'n faig, l'extracció d'àrids.

He parlat amb mi o són investigador principal a l'Institut danès d'Estudis Internacionals, que atribueix les paraules de Trump a les seves habilitats:

negociar Fatahores, Estats Units ja són a Groenlàndia

i són des de la Segona Guerra Mundial. Per tant, el que vol d'alguna manera és la propietat. Trump també ha demostrat aquesta tendència. La negociació, que comença a llançar una granada de mà dins l'habitació per voler-ho tot pels aires i veure què passa, diu una cosa molt indignant i intenta crear una mica de caos que llavors pot permetre que ell i els Estats Units

aconsegueixin un acord se a la llei.

També ha parlat amb l'il restat rastrejos que viu a Copenhaguen. professora associada a la universitat danesa del Borg, especialista en estudis l'àrtic cuina.

Groenlàndia no està en venda. El primer ministre de Groenlàndia ho va dir. I moltes altres coses que vol fer Trump a Groenlàndia ja les pot fer ara. No li cal comprar per començar a projectes miners o ampliar les activitats militars. Per tant, moltes de les coses que demanen ja les pot fer demà.

Y humo.

Per Miguel un, el son tampoc calia en la mena de declaracions de Trump, ja que fàcilment pot negociar un increment de la presència nord-americana.

La regió àrtica 6, això el que vol. L'Àrtic

s'està convertint en un lloc dominat per la tensió i en aquest sentit tenia accés a bases a Groenlàndia. una part important de l'estratègia de seguretat nord-americana i també hi ha minerals amb potència per extreure allà, com les terres rares i altres minerals. Groenlàndia ha dit repetides vegades que no està en venda, però està obert a fer negocis.

Va ser jo.

Ell creu que el president Trump està al cas de la lluita per la independència de l'illa, Els panellets.

Sempre hi ha hagut una preocupació als Estats Units sobre què passaria amb els seus interessos de seguretat. Si Groenlàndia opta per la independència en aquest sentit, forçaran la compra. Pot permetre als Estats Units resoldre aquesta inseguretat d'una vegada per totes.

Tot i així, Groenlàndia sempre ha dit que si fos independent, buscaria acords amb Copenhaguen i Washington. Mother Guedes, el primer ministre de Groenlàndia,

he de dir que no volem ser danesos, no volem ser nord-americans i, per descomptat, volem ser holandesos i, per descomptat, el poble holandès que decidirà el seu futur. I això no vol dir tallar tots els vincles, col·laboracions i totes les relacions amb Dinamarca, etc. Quan deia això,

al seu costat hi havia la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, Hanoi Sochaux.

Pel que fa referència a la qüestió de la independencia, m'agradaria subratllar que aquesta és una decisió que comença i acaba a nuc i Groenlàndia. Groenlàndia pertany als Groenlàndia, Jesús a ningú més. Primer ministre, vostè ha estat molt clar en les seves paraules. la mateixa Groenlàndia qui ha de definir el nostre futur.

Tornarem a les mateixes paraules de Trump del 8 de gener sobre Groenlàndia:

figures amb Xavier Pacheco, que fèieu y lo que no. Y per anar quilos i on, la capsa Chana, xips o l'obra de Pla és.

Abans parlava de protegir el món lliure. I diuen: milles enllà no calen ni uns binocles. Mires, fora hi ha vaixells de la Xina per tot arreu -refereix a Groenlàndia -vaixells russos per tot arreu. No permetrem que passi això. Jo tinc de dir, i ho és: es pensa que els Estats Units han començat a veure a l'Àrtic com una regió de competició geoestratègica amb la Xina.

Rússia, angoixa, vemos cedir.

Penso que aquesta evolució va començar potser el 2014, quan van veure canvis a l'Àrtic, i va deixar de ser una mena de regió tranquil·la on fins i tot països que no tenen sempre la mateixa manera de veure les coses al planeta es posaven d'acord i que operaven en l'Àrtic El Y. No

l'any.

La Lliga russa de Crimea el 2014 va reactivar la lluita per l'Àrtic. La invasió russa a gran escala d'Ucraïna del 2022 ha estat el cop definitiu que va portar a la suspensió de qualsevol cooperació àrtica entre Moscou i Washington. una de les zones del planeta on s'escenifica la tensió entre les 2 potències, a més de la Xina Barba.

Molta de la seguretat a l'Àrtic no és per l'Àrtic en si, sinó pel que els estats situats a l'Àrtic poden fer a través d'aquesta regió. Per tant, els Estats Units estan preocupats que, en una confrontació amb Rússia o la Xina, la regió àrtica pot ser una via de trànsit per als que volen atacar els Estats Units. I per això s'estan preparant i ja tenen una estació de radar a Groenlàndia, la Pitu, finca coneguda abans com a base aèria de tul, que forma part del sistema nord-americà de prealerta

de defensa antimíssils I. A banda de la Juve política militar,

s'hi afegeix la possibilitat d'obrir noves rutes comercials pel desgel provocat per l'escalfament global i la importància de les reserves àrtiques de recursos minerals. De, fet, segons l'Institut Groenlàndia, és de recursos naturals. El subsòl de l'illa té enormes quantitats de carn, Por,

or, plata, urani, coure, plom, zinc, grafit, gas, petroli i terres rares.

Te quedas con una.

Si mires els mapes geològics. Té molts minerals de ferents i molts poden ser útils per a la transició verda i desenvolupament tecnològic. Tenen terres rares.

Tenen urani, La Penya des disc.

Finlàndia va aconseguir l'autogovern el 2009, té ara el dret d'explotar aquests minerals de cap al pal.

Ferm de Groenlàndia està molt interessat a tenim l'enllaç. un govern molt Corominas i la ciutadania com a tal també és positiva. Sobre la mineria, però, hi ha hagut força preocupació sobre la mineria de l'urani

durant l'embaràs Weening adquirir el juvenil a causa de l'urani.

Hi ha hagut resistència de la població local pels potencials problemes de salut i mediambientals. Dinamarca va suspendre el controvertit projecte de la Mina de quan anés suit, propietat d'una empresa australiana i un dels dipòsits més grans de terres rares del món. El 2013, el govern dolent Länder es va reprendre el projecte, però el Parlament -Groenlàndia és el va aturar el novembre del 2021. Per aquesta professora, Les paraules de Trump han de servir per millorar l'entesa entre danesos i Groenlàndia. Jesús, El enchufe.

l'interès dels Estats Units ha il·lustrat que l'acord de cooperació entre Dinamarca i Groenlàndia s'ha de millorar. Hi ha d'haver més marge de maniobra per als polítics de Groenlàndia,

L'antic coixins.

Això implica que el govern danès ha de complir les promeses de seguretat, inversió militar que va fer les darreres eleccions holandeses

el proper abril ni tornen a haver de l'abril,

queda lluny.

Hi poden passar moltes coses des d'ara fins llavors, però una cosa que cal tenir present és que hi ha una majoria clara a Groenlàndia per la independència, i això no canvia Y

ahora parará mi canción.

qui viu a Groenlàndia marxo cap a Horta, aquí a Barcelona, per parlar amb algú que els coneix molt.

B El meu nom és Francesc Bailón Trueba. Sóc antropòleg. També em considero viatja popular. A més a més, sóc escriptor, docent i ha estat més de 45 vegades a l'Àrtic, la majoria d'elles convivint amb els inuit de Groenlàndia. Com a assessor de Cultura, induït i fet alguns projectes, com una obra de teatre pel Teatre Nacional de Catalunya. També vaig assessorar a la Isabel Coixet en la seva pel·lícula Ningú vol la nit i a més a més, també he fet altres projectes sobre els nois.

Un dia bé, Francesc Mas m'ha citat aquí a casa teva, al barri d'Horta, i veig que tens molts elements de de de Groenlàndia. Aquí em veig molts intents, algun lloc preparat per complir alguna visita. Jo tinc, això sí, jo destaca, maria, les ulleres de sol,

perquè els inuit són els inventors de les ulleres de sol i òbviament, no portaven vidre ni estaven graduades, però és un dels grans invents que no només encara avui dia, en alguns casos, utilitzen les tradicionals, sinó que, a més a més, avui dia també el món modern ha aprofitat de la invenció d'aquestes ulleres de sol que, com a mínim, estem parlant de fa uns 2 o 3.000 Anys.

Qui són els Groenlàndia? desús, perquè quanta gent viu, per exemple, allà més?

o meny, Els burgalesos pertanyen a la línia dels inuit. Els inuit és un poble que viu en 4 regions polars: Sibèria, Alaska, Canadà i Groenlàndia. En total, es calculen que en són uns 180.000 I Groenlàndia és el lloc on més inuit hi ha. La població són aproximadament uns 56.600 I la majoria, deia, és de l'ètnia.

Y un día más, esquimal. Esquimal y és pejoratiu.

És és un terme pejoratiu per diversos motius. Mai s'han anomenat a si mateixos esquimal, que significa menjador a carn crua. La paraula inuit significa éssers humans i, a més a més, perquè va ser un terme que van utilitzar els nadius nord-americans que entraven als poblats dels inuit per matar rus. A tots ja va sortir la paraula esquimal. Els nois no han parat, no han practicat mai la guerra. Ni tan sols en el seu diccionari existeix la paraula guerra. Ens podem imaginar que ofensiu, que esperem que els hi diguin la amb el terme esquimal,

tu has estat moltes vegades a Groenlàndia, conviscut amb els qui has après d'ell.

El que més em sorprèn d'ells és la seva adaptació a la natura amb unes condicions tan extremes, la seva humilitat també l'hospitalitat. En resumides, contes, jo diria que és el ésser humà en el seu estat més corrupte.

No sé si no passa no pas per les condicions dures,

no de l'entorn hostil que i allà per poder sobreviure. M'imagino que això no sé si crea un sentiment més fort de comunitat d'ajudar a una altra davant d'aquesta de l'embat

de la natura, Si la veritat és que és realment increïble com s'ajuden els uns als altres al llarg de les meves vivències amb ells hi ha molts exemples de mostra de solidaritat. Per exemple, un dels darrers exemples que vaig veure és que, a veure els gossos, per als holandesos és una de les coses més importants, perquè necessiten per anar a caçar amb els seus trineus i són com un equip. No, a l'abril del 2023 va caure un gran xàfec, una gran quantitat d'aigua que es va quedar a sobre del mar congelat, i això va provocar que morissin molts gossos. Un dels meus millors amics injustos actuat, va perdre tots els seus 2 gossos ofegats. Ahir va posar aquesta notificació a Facebook dient que havia perdut tots els gossos. I que van fer els holandesos? li van dir: No et preocupis, nosaltres els regalem els nostres.

Això no passaria malament. no. Com veuen que s'expliquin els recursos minerals i els hidrocarburs de la seva terra?

a veure? no, no els agrada gens, perquè en d'altres coses això està afectant el seu ecosistema. Estem pensant que és un poble que viu per la natura i no contra ella. Llavors, tota aquesta espècie d'explotació de recursos naturals, el que està fent és que el principal recurs del qual depenen els inuit per subsistir, que és els animals, doncs estan fugint, ho estan desapareixent i clar, això és una cosa que realment els preocupa i molt no deixa de ser la seva terra. Si nosaltres analitzem els governs autònoms que han creat els inuit, hi ha una paraula que sempre es repeteix, que és l'una. Cala Light nunha. Eso significa Groenlandia Nunavut. L'un a Vic, Nonat, sabut Nunes, sempre es repeteix i en una significa Aterra.

2019, quan crec que tu ets a Groenlàndia,

El Donald Trump ja va dir: y la lluita aqüífer.

Som molt bons Els aliats de Dinamarca protegint Dinamarca com protegim grans porcions del món. El concepte va aparèixer i Begic indubtablement estaria interessat en comprar Groenlàndia. Llavors, què van pensar els quan Donald Trump ja va deixar anar aquesta possibilitat de comprar la seva terra?

aquesta notícia la vam veure amb uns amics i guru holandesos a la televisió i primer va ser sorpresa i després ens vam posar a riure. No, perquè realment ens vam adonar que no era conscient del que estava dient. Després, a continuació, va sortir una entrevista al diari cert Matxitxako de la meta Frederiksen, que era primera ministra danesa, on li deia a Trump que no feia falta que l'anés a veure perquè Groenlàndia ja no pertanyia a Dinamarca, sinó que Groenlàndia pertanyia als Groenlàndia. Jesús, no, i realment, després ja s'ho van prendre a broma, perquè jo l'únic que demostrava és que realment Trump no sabia exactament el procés penal qual estava Groenlàndia treballant, que era ni més ni menys que la seva independència, el que passa per l'interès dels nord-americans per part

durant l'any, ni de lluny. I estem llegint que, per, exemple, el 1860, 8 ja la volien comprar junt amb Islàndia i que a la Segona Guerra Mundial la van controlar quan els nazis era anar a Dinamarca. Per tant, Estats Units, sempre he volgut posar un peu allà.

Si el que passa que aquestes bases militars que es van construir i es van instal·lar a Groenlàndia, va ser Dinamarca qui va pagar els nord-americans per construir aquestes bases i a més, ho va pagar amb un dels minerals estrella a Groenlàndia, que ja no existeix i que en el passat s'utilitzava per obtenir l'alumne, l'alumini, que és la cripta, els danesos van pagar amb crite els nord-americans per construir aquestes bases. De totes aquestes bases només queda una que s'ha de tolerar: és la natura, que també es coneix com com Pitu fic. Hem de pensar que els inuit, quan van construir aquesta base, van començar el 1900 cinquanta-un. Els nois van ser expulsats, literalment a 200 quilòmetres més al nord, amb un lloc on pràcticament no hi havia fauna. Això va afectar 27 famílies. Els han estat bastant apartats de tot el que és la base fins que el 21 de gener de 1960, 8 bombarder que es va estavellar amb bombes d'hidrogen, encara que no es va produir una catàstrofe, perquè no van esclatar. Sí que és cert que amb el temps han reconegut tant el govern nord-americà com el danès que va caure al pou de plutoni i que una part petita encara continua ja. Però amb les tasques de neteja van fer participar els inuit i alguns d'ells van acabar morint contaminats per la regressió que els productes per culpa d'aquest accident.

No he parlat dels danesos, que un cop es porten els danesos-i els hi viuen, molts danesos, per cert, a Groenlàndia,

Si poc i cada vegada menys. Sobretot destacar, Groenlàndia es va declarar un autogovern i que va entrar en vigor el 21 de juny del 2000, del 2009, poc a poc els danesos estan tornant a casa seva perquè, en d'altres coses, la llengua oficial a Groenlàndia en aquests moments és el brot holandès. Abans era oficial amb el danès, però només és el holandes -i també sobretot perquè poc temps després de que es produís el referèndum per dir si Groenlàndia volia ser un autogovern i obrir les portes de la seva pròpia independència el 2008, 2008, el 25 de novembre, llavors aquí va sortir gairebé un 76% bord.

Poc temps després, una pel·lícula experimenta, pel lícula danesa.

Per això que emetran les TIC.

Su texto que el año 2006.

Anuncia que durant els anys 50, 60 i 70 el govern danès va reptar literalment centenars i potser milers de nens i nenes van ser raptats dels seus pares i no van ser portats a Dinamarca. Els van rentar el cervell per convertir-los en danesos d'èlit i tornar-los a Groenlàndia per controlar Laia. Això va també comportar abusos sexuals, maltractaments, etc. Que va ser la primera notícia. La segona notícia va aparèixer fa pocs mesos, on un grup de dones, Grohl Endesa, es posaven una denúncia a Dinamarca perquè durant els anys 50, 60 i 70, per controlar la natalitat, Brühl Endesa van introduir un diu el 75% de les dones en edat fèrtil per controlar aquesta natalitat i elles no sabien perquè no podien tenir fills. Tot aquestes notícies, l'únic que han fet és que els grups holandesos encara tinguin més sentiment del que ja tenien de buscar la seva pròpia independència,

panorama que expliques. Pot ser que els Groenlàndia vulguin prescindir del que consideren colonitzadors danesos i acostar-se als Estats Units. Jo penso que no.

Yago y más viejo y fuego y no me n'he y jo passo. Jo fa pocs dies.

El que jo crec és que Groenlàndia vol iniciar el seu propi camí, vol ser independent i els holandesos mai s'ha negat a tenir relacions comercials cordials amb els americans, mai però, clar, d'aquí ha volgut vendre la illa. Els nord-americans, doncs hi haurà.

I per acabar, Francesc, per què creus que llavors Trump ha fet aquestes declaracions que fins i tot, amb l'ús de la força, un ús de coercitiu de l'economia, vol quedar-se amb Groenlàndia?

jo tinc una hipòtesis, ja no puc dir teoria. Tinc una hipòtesis. Jo només em passo amb la història i també, òbviament, amb el sentiment. Groenlàndia est, i després de tants anys viatjant a Groenlàndia, que en porto més de gairebé 25 anys, no, Trump és conscient que, per paraules també de veto al primer ministre Groenlàndia est del partit independentista en Lluita tiguin, a l'abril hi haurà noves eleccions i a més a més es farà el referèndum per la independència de Groenlàndia. Seria una sorpresa per mi que no guanyés ni el partit independentista de 9 ni que el referèndum sortís el no i no amb un 75%, sinó que inclús podria arribar a un 90% a favor. Llavors, amb Trump, jo crec que tot això ho sap i sap que si Groenlàndia sinde és independent, independent, una de les primeres coses que perdrà Trump. la base aèria nord-americà perquè, perquè la base era nord-americana, va ser un acord entre Dinamarca i els nord-americans i no pas amb els grups holandesos. I els grups holandesos volen expulsar els nord-americans d'allà perquè són territoris de caça per la gent que viu allà. la base aèrea Pito, fill de Tula, és un llop geopolític supera, estratègic, perquè és la base més septentrional dels Estats Units. I per una altra, el govern actual independent de Groenlàndia, va prohibir les atraccions de tots aquells recursos que poguessin afectar el medi ambient, és a dir, per exemple, urani i, per exemple, també el tema de les terres rares. I clar, això Trump també li preocupa perquè si surt de 9 el primer pas, el primer ministre, i a més a més, Groenlàndia és independent, probablement no tindrà res a fer amb tots aquests recursos que podrien òbviament enriquir substancialment, tramvia el seu govern, perquè, clar, si la compra es queda amb la base aèria i a més a més es queda amb els recursos naturals. Francesc Bailón, moltíssimes gràcies i moltes, moltíssimes gràcies a vosaltres. Gràcies Aquí, els carrers d'Horta

marxo, cap a la Facultat de Dret, a Pedralbes, per mirar d'esbrinar si efectivament la legislació internacional permet la compra de Groenlàndia.

Xavier Pons i el catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona.

La legislació internacional permet que un país compri una porció d'un altre.

El dret internacional contemporani no contempla aquesta situació. S'ha donat històricament en l'època colonial. Pel fet que no contempli no vol dir que no puguin haver-hi modificacions territorials que puguin comportar també una compensació econòmica. Han de ser acordades d'entrada.

Això era molt habitual a l'època, l'època colonial, no al segle XIX. Per exemple, Estats Units va comprar a Alaska o el rei Leopold de Bèlgica va comprar la conca del riu Congo. Llavors, què ha canviat en el dret internacional que permetia això en l'època colonial?

i ara no, no estem en l'època colonial de guanyar i guanyar. Els estats colonitzadors amb els seus cotxes feien el que volien i en el cas del Congo de Bèlgica, encara va ser més perquè la llei belga que aquí qui comprava la colònia queda seva i no del país. A Espanya, quan va perdre la guerra de Cuba, també d'algun manera va bé. Entre tots els territoris que tenia amb l'acord de pau que vam perdre la guerra a Espanya de Pelegrí, va vendre tant Cuba com Filipines com Puerto Rico, que seguits des de llavors sota el control dels Estats Units sense poder ser un estat independent.

Allò va ser el 2017. Fent recerca Aquests dies he llegit que l'Aràbia Saudita va comprar a Egipte un parell dies que hi ha a l'entrada del golf d'Aqaba a canvi de milions de dòlars d'ajuda humanitària, de petroli. Van signar un acord marítim o y notificat el Les Nacions Unides.

Tots els tractats s'han de notificar a Nacions Unides que devia ser un tractat de delimitació marítima, exactament un tractat. Delimiten les fronteres entre 2 estats amb aquestes 2 illes. Són 2 illes petites, deshabitades. Hi havia exèrcit egipci, estan molt més a prop del territori d'Aràbia Saudita que no pas d'Egipte. I al final, els 2 països van acordar fer un tractat fent aquesta cessió de territori cap a Aràbia Saudita a canvi d'una compensació econòmica dels milions de dòlars que fossin. No és que fos una compravenda, són tractats la limitació de fronteres que va comportar una compensació econòmica.

La diferència hauríem Groenlàndia, que la és més gran, o que en aquest cas Dinamarca no vol, ni que els mateixos Groenlàndia volen.

No volen ni Dinamarca. Y qualsevol cas s'hauria de tenir en compte l'opinió dels holandesos. I aquí hi ha molts més interessos d'aquelles illes. Estan al golf d'Aqaba. Tampoc no poden estendre molta zona econòmica exclusiva i molta plataforma continental. Però una illa com Groenlàndia i projecta totes les seves zona econòmica exclusiva, tot el seu mapa territorial, i són molts més: 1.000 Quilòmetres quadrats d'espai que tindria l'Estat que controlaria aquest territori a la zona de l'Àrtic, que el desgel facilitarà molt la seva explotació i la seva navegació.

Perquè quan mirem el mapa, Groenlàndia és immens. No hem de parlar només del territori, sinó de tot el que l'envolta.

Per entendre'ns, és també el criteri dels espais marítims, de la zona econòmica. 200 milles d'espai marítim

i de plataforma continental, tant no són, no seran surt a l'hora de comprar un podria llogar, és a dir aconseguir la cessió d'un temps d'un territori.

Això seria possib tot un territori de la del tamany de Groenlàndia, veig molt inconcebible, però sí de parts del territori defecte. Bases militars a Groenlàndia. Com té bases militars a Espanya, els Estats Units o Guantánamo a Cuba. Clar que té un lloguer d'una durada il·limitada, les bases militars negociant i en aquest territori els contractes de l'Estat. Que les bases militars hagin pactat una base conjunta clara del cap.

El cas de Hong Kong, per exemple. Els britànics van la van llogar si seria el terme. Però durant 99 anys no va ser el 1800, noranta-un 8 i el 1997, quan va vèncer, ho han tornat a decebre la processió que va fer

Espanya amb el Marroc dins del vagó. Quan m'adono que és independent, Josu Erkoreka, Espanyol, L'Espanyol va procedir després d'aquella nit, una cosa bastant desconeguda. Espanya, vam tornar a dir-li a la retrocessió

Aquests dies fent recerca. També ha trobat que un particular pot comprar un, un territori, perquè de fet he vist que ja no ets especialitzats en si. Vols comprar una illa, per exemple, Croàcia, n'hi haurà per 20 milions si són masses. A Irlanda, que fa més fred, són més econòmiques, per 9 milions, o Nicaragua un milió. I mig clar, Trump no és un particular, però també actua a vegades com si fos un magnat de immobiliari. Podria donar-se el cas.

Un particular pot comprar, s'inventa una illa, un solar, qualsevol cosa, sinó també, de fet, ja moltes illes del Carib que són propietat de famosos, de cantants, estrelles, del cinema. Però no hi hauria sobirania, la sobirania, si deixem de l'Estat, de l'Estat del que té ja forma part fa un uns dies

el primer ministre noruec, Andreas Haider, deia:

Con la consiguiente nos. Sea son.

Finlàndia és part del continent nord-americà i per tant, està subjecte a la doctrina Monro. també un lloc que els nord-americans veuen com una part seva del món, una mena de pati del darrere 45. Les seves defenses per això sempre s'han interessat i és per això que superarem amb ells en el futur. Ha de ser en els termes dels cruents holandesos. Aquí el primer ministre fixava molt bé, però som nosaltres els que decidirem si cedim o no o si anem o no Groenlàndia, Els Estats Units.

Futur és l'aplicació del principi de la lliure determinació, en la seva extensió del principi bàsic per a qualsevol grup humà pugui determinar lliurement la seva condició política, social dintre d'un estat, en aquest cas mentrestant a Dinamarca, o si fossin independents si volguessin vinculats als Estats Units a altres situacions que un estat quan assoleix la seva independència, com més algun cas d'algunes illes del Pacífic, d'Estats Independents del Pacífic, on hi ha 2 o 3 que estan associats als Estats Units. Són estats independents, membres de Nacions Unides, de l'OMS, de la fauna que sí, però que les seves relacions exteriors i la seva defensa l'han acordat amb els Estats Units. Però garantia que un estat independent podria, si fos un estat i acordar una situació semblant amb Estats Units, però desviarà, Sobirà inevitablement, aquestes illes del Pacífic tenen una situació equiparable al dels Estats Units. També hi ha 2 illes properes a Nova Zelanda. Són 2 estats independents desconeguts, les illes Cook i Neuer. Són estats independents, però són tan petits i tampoc la població que estan associats a Nova Zelanda.

Per tant, Groenlàndia podria primer declarar-se independent i dir: com som. Som pocs habitants i tenim molt territori per defensar-nos. No ens associem als Estats Units perquè faci aquesta feina.

Ningú perdria totes les condicions dels associats que té a la Unió Europea. No formen part de la Unió Europea, però sí que participarà en l'espai Schengen. Sí que són territoris d'ultramar de la Unió Europea, amb tots els avantatges que implica participar en aquesta D'aquesta manera, la Unió Europea.

De.

La. 5.

Y podria cedir així ho han parlat abans

-una part del seu territori on hi ha la base, per exemple, o cedir els recursos naturals, no a canvi de de pagar uns diners.

Si se cediria una altra, ha estat la gran empresa multinacional que pogués fer la inversió per instal·lar allà i per explotar els recursos que faria aquesta concessió. L'estat podria beneficiar-se d'aquesta explotació, que seria un plantejament més de tipus de capitalisme econòmic, d'inversions estrangeres. Xina, també molt d'interès en aquests recursos naturals i també intentat integrar a Groenlàndia i explotar aquests recursos naturals.

Ja per acabar, com a jurista, com a professional, alguna escletxa legal que Trump pugui fer servir per forçar la venda de Groenlàndia al seu país, els Estats Units.

Aquí entraríem en contradicció amb principis fonamentals del dret inusual contemporani, amb el principi que prohibeix l'ús o l'amenaça de la força o amb el principi que prohibeix la intervenció en els afers interns d'un estat. Si els Estats Units, el Donald Trump, cohesiona econòmicament a Dinamarca, està intervenint en els afers interns d'una altra peça que, a més a més, és membre de la Unió Europea i, per, tant, oblida coaccionar a tota la Unió Europea per forçar que prengués una decisió sense autonomia de la voluntat. La decisió de poder pactar una cessió de territoris a canvi d'una compensació econòmica hauria de ser expressada lliurement pels estats que participen en aquesta situació.

Xavier Pons, Ràfols, moltíssimes gràcies i molta sort.

3.

Mapa amb un muntatge musical de Josep Lluís Santiso, producció d'Elisenda Sort.

A Catalunya Ràdio, Catalunya Àudio són poques.