Per què Warren Buffett s'ha guanyat el sobrenom de L'Oracle?

Vinga, ara sí. Albert Martín, bona tarda. Com estàs? Jo molt content. Sempre, jo quan et veig entrar per la porta. Alegria. Estic content. Molt bé, endorfines, en clau econòmica. Normalment era dijous i estava més content perquè eren dijous. I a tu veies. Està bé, però no tant. Estàs preparat per jugar a la ruleta? Sí, preparado. Molt bé. Doncs hem girat la ruleta. A veure què surt, a veure què surt, a veure què surt. Oh, personatge! Personatge!

Mira, estic bastant a sort perquè en porto un de tremendo. Oh, carai, això és crear expectatives, eh? Sí, sí, sí, mira, començant pel mal nom. Un tio conegut com l'Oracle d'Omaha. Home, és molt bo, l'Oracle d'Omaha. Tenint en compte que a Espanya els malnoms econòmics són coses tan lleiges com FG o ANAP. Qui és ANAP? Mira, ANAP és com es deien els seus inicis, Ana Patricia Botín. ANAP? ANAP. I FG? Ella odiava això. I FG? Francisco González, el mític expresident del BBVA, de qui aquesta temporada algun dia et parlaré. Aquest senyor és viu? Encara va a llogar i ha de ser jutjat. Ah, val. Ha de ser jutjat. No sabia si era mort o viu o què. Bé, escolta, i qui és aquest oracle? Doncs bueno, estem parlant del molt mític Warren Buffett, un inversor absolutament.

Es aquest senyor, eh? Molt mític. Warren Buffett, un inversor legendari.

Bé, aquest senyor, que ens pot sonar molt, és a dir, si dius, ah, tens més diners que Warren Buffett, més o menys, però qui és Warren Buffett? I com ha fet els diners aquest senyor? Aquest sí que és viu.

Sí, a veure, d'entrada, una cosa que hem d'explicar és, a veure, per què dimonis avui, no?, que estem gairebé aquí trepitjant l'octubre del 2026, per què en parlem? Per què en parlem? Bueno, perquè molt recentment ha fet un pas llargament. Esperat havia de passar, i una mica temuts en el món de la inversió, que és que ha deixat pas al capdavant de la seva empresa, que es diu Berkshire Hathaway. Ha deixat pas, és a dir, ell presidia això i ha dit, nois, me'n vaig a casa meva. Tenia, té, 96 anys. ¿Qué dicen tu DNI, Garriga? 96 anys, per tant. Nascut el 30 d'agost de 1930, l'ami. Imagina't. Per tant, ha baixat pas i és un dels homes més rics del món, no? Exacte, sí. Berkshire Hathaway, que era el seu vehicle inversor, doncs l'ha convertit en un tio que és omnipresent sempre al ranking Forbes. Que, per cert. M'ho vaig estar mirant, una setmana passada, la vegada de la vida que l'he vist més a baix, del rànquing dels més rics del planeta. Ara? Ara mateix.

En quina posició està? Està al número 10. Uuuh, que malament, el 10, jo per estar al 10 no estic.

L'oncle Warren. Però sempre havia estat molt amunt, no? Top 3, sempre és els bitxarracos tecnològics I llavors Warren va fer. I el Warren. I de vegades la mansió, la mansió també polula per allà dalt, ara no està tan amunt. I com ha fet fortuna aquest senyor? Doncs, bàsicament, tenim molta punteria. És un supercrack, boníssima punteria. Però què vol dir punteria? Bé, aquest és un tio especialitzat en posar els diners propis i d'altra gent en empreses que ell creu que la petaran. Aleshores, si l'encerta, guanya. Si s'equivoca, perd, com anar a jugar a borsa, diguem. I com l'ha encertat tant? És a dir, intuïció? Intuïció, i després ell va estudiar amb un tio que era el creador d'una cosa que es diu el value investing, que seria l'acusat tradit com inversió de valor, que era un senyor que entén aquest concepte d'inversió, com que sempre has de mirar molt llarg termini, I sempre mirant la solidesa de les empreses, que a vegades ens deixem seduir per coses una mica així més fútils, diguem. És a dir, quines empreses ens recomanaria el Boden Warren si fóssim aquí? Bé, mirant la cartera de Berkshire Hathaway veuràs que són desconegudes. Una mica d'Apple, una mica de Coca-Cola, Chevron, Bank of America, American Express, Kraft.

Clar, però això, així, ara t'ho dic, sense tenir un duro, això ho pot veure qualsevol, no? Ah, doncs comprar actions de Coca-Cola. La portera de Núñez. La portera de Núñez, una mica. Estàs acusant el Warren de ser la portera de Núñez. No, però vull dir que sembla molt fàcil, no? Sembla, sembla.

Vindran aquí els nois de la Borsa de Barcelona a muntar una campanya contra tu. Clar, per què no fa tothom això? No, a veure, el tema és que ell té la gràcia d'encertar-la quan toca encertar-la. És a dir, invertir avui en Apple, per favor. Però clar, Apple ha tingut moments i moments en la seva història. I aquest és el seu mèrit. Ell va afegir una cosa extra al fundador, al creador d'aquesta història del value investing, que és que ell, a més, també es fixa molt en el valor de la marca. I amb, diguem, qualitat al nivell dels gestors. Que jo vull pensar que la gent entesa ja ho fa, això. Doncs ell especialment. Ell especialment. I clar, el tema de la marca, realment, veient que si Apple, que si Coca-Cola, Kraft, etcètera, realment ho veus.

Clar, i a més s'ha convertit en un fenomen als Estats Units, no? És un senyor molt conegut, gairebé com, no sé. Un estrella pop.

Aquest senyor és una estrella pop. Mira, a les reunions anuals d'accionistes de Berkshire Hathaway, o sigui, se'ls saluda com Déu Nostro Senyor tornat a la Terra. Una cosa a duració. A duració, amb pentes per fer-se fotos, allò rebentadíssim. Diguem, les juntes d'accionistes que hi ha aquí a casa nostra, doncs t'has d'imaginar un teatre. A l'ANP no li feien això. A l'anapé no. I molta cadira buida. És una cosa que sempre. Aquí tothom anava. Això està rebentat. Tothom el vol escoltar, tothom s'hi vol fer una foto, el tio té molta gràcia parlant i és molt savi i generós amb el que sap. Hi ha gent que no li agrada explicar el que sap. Ell és generós. De fet, fa poc em van explicar un detallet peculiar d'aquesta adoració popular que suscita. Resulta que ell segueix vivint en una casa molt modesta. Una casa molt modesta no, Però des de luego no és la casa del desè home més ric del món. Viu a una casa a Nebraska, a Omaha, allò on és ell, que fa cantonada i hi ha un semàfor. I aleshores va arribar un pacte l'Ajuntament amb ell perquè sempre que s'apropen cotxes el semàfor es posa a veure. Per què? Perquè allò era un desastre de gent aturant-se, fent fotos, cridant, i l'home estava agobiat i hi havia accidents.

Et diré que jo he passat per aquesta cruïlla. Què em dius? Jo he passat perquè també m'han explicat aquesta història. No ho sé, perquè ho trobo molt interessant, la meva aportació. Vaig passar per aquesta cruïlla. Mira, ara haurà de fer dos anys. I, efectivament, vaig passar dos cops per fer la prova. És impossible aturar-se. Sempre està en verd. Boníssim. Sempre està en verd. I, a més, és un lloc on, si et pares, provocares un accident. Per tant, t'has de moure. No pots fer una foto a casa del senyor Buffett. Una senyora estrella.

I a part de dir que em parlo amb especial carinyo, no cal dir que no el conec absolutament de res i dubto que tingui l'oportunitat d'entrevistar-lo als seus tendres 96 anys, que és un tio molt, crec que molt digne d'aplaudiment. Una persona compromesa amb certes idees que ell professa. I m'explico. Ell és un dels principals impulsors intel·lectuals del tax de riche. Ha de clavar impostos als més rics. Sí, ell ha fet de la lluita contra la desigualtat una causa, possiblement la causa a la que ha dedicat més paraules en públic i més esforços en privat.

És a dir, que vol que la gent. Que com més diners tingui,

més diners pagui. Exactament. Ell, el 2007, va fer famós el cas de la seva secretària, perquè ell, en públic, amb micròfons, va explicar que era indignant que la seva secretària pagués més impostos que ell.

Això ho deia bastant Biden, també. No pot ser que els més rics d'aquest país paguin menys impostos que els professors, en percentatge. Clar, és correcte.

Doncs ell, diguem que és beneficiari d'aquesta situació, va dir que això no podia ser i va començar a fer una campanya pública. Si ho compares, tampoc direm noms, però amb el llarguíssim infinit llistat d'empresaris a besos fiscals. Ah, n'hi ha? Algun n'hi ha. I ja no et dic dels pàjars tipus Elon Musk i el que pensen, diguem, del bé públic. En fi, a mi em sembla un autèntic superheroi, fora de sèrie. I qui presidirà l'empresa ara? Han trobat un jovenet, que es diu Greg Abel, que té 64 anys.

Bé, home, han rebaixat 30 anys l'edat,

vull dir que no està malament. A veure, et feia la broma de l'edat, perquè el Warren Buffett molt recentment ha viscut una situació trista i desagradable per a ell, que és que el seu històric vicepresident, que era la seva mare de la seva confiança, era el molt mític Charlie Munger. El Charlie Munger va morir als 99 anys, que és l'edat en què va abandonar la vicepresidència de Berkshire Hathaway. Està bé. Vull dir que són gent, diguem, que es morsen fort.

Escolta, l'altre dia vam fer aquelles frases del Cristóbal Colón que ho van petar a les xarxes, eh? Ai, me n'alegro. Va ser un dels àudios més escoltats un dia. Tot s'ho mereix el Cristóbal,

des del carinyo. Després me les mirava i deia aquí alguna frase, però són frases que hi va din públic. Entens de Warren Buffett? Bueno, Warren Buffett, si ara fas un Google, les mejores frases de Warren. Bueno, apareixen 3 milions. Convido els oients que tinguin curiositat. És un gran savi, un tio amb una agilitat mental. Te'n diré 3. 3 frases de Warren Buffett. Hi ha coses que porten temps. No pots tenir un bebè en un mes deixant embarassades nou dones. Què et sembla la reflexió, Garriga? No pots tenir un bebè en un mes deixant. No, clar, no. No funciona així. No va, no va. Una altra. Si estàs en un forat, deixa d'excavar.

No està mal, aquesta, eh? Mira, això ho diré en alguna reunió. Ho has de dir. Si estava en un forat, deixem d'excavar-t'ho.

A més, fa I la pots atribuir. Això ho deia Warren Buffett. Exacte. I una altra que em va fer gràcia. Quan baixa la marea, descobreixes qui es banyava despullat.

Que bona aquesta, les empreses que entrenen motos. I llavors tu pots posar els teus diners al mateix que els té Buffett o no va així això?

Clar, tu pots invertir a Berkshire Hathaway. Però que no ho fa tothom això? Tothom va allà on vol. A Espanya tenim un supercrack d'això. Ah, sí? Sí, un dia te'n parlaré. Tenim un senyor que es diu Francisco García Parames, que té tremenda història, no coneix ni ningú al món, diguem, la gent no s'atura a casa seva. No té el semàfor trucat amb l'Ajuntament, no? No omple poliesportius, però sí, sí, és un tio. Un dia te'n parlo. Hi ha una cosa que et volia dir sobre el Warren. El dia que es mori el Warren. No entris a LinkedIn. Perquè serà el festival de senyoros intensos més important des de que Rafa Nadal va deixar el tenis. Què vols dir? Que tothom dirà que el va conèixer, no? No, que serà una bogeria, com deia Warren, no sé què, el sacrificio. Bueno, bueno, bueno. Serà un esperpent terrible. Espero que li quedin molts anys de vida al pobre Warren.

Una abraçada aquí a Warren. Descensa escoltes des de la teva casa, l'Omaja. Martín, moltes gràcies.