Per quina raó el motor català triomfa tant?

Vaig directament al Toni Padilla. Bona nit, Toni. Bona nit. El Sabadell, què? Baixa important o no? Sí, baixa molt important. Era el màxim golojador, però l'altre dia ja va ser baixa. Tot i així vam guanyar 3-1 a Loviedo, per tant, confiança. Però sí, és un cop dur la baixa d'en Nico Joaquim. Tu et veus a primera, no? No. Permanència, sisplau. Si toquem de pes a terra, no fem volar coloms, però val a dir que de moment estem competint contra gegants, en menys pressupost, estem a l'altura o per davant de clubs que tenen més calés. El Girona té 6 internacionals, nosaltres no en tenim cap, i estem gairebé empatats a punts.

Avui a la teva secció haurem de parlar de Terrassa, espero que no siguis d'aquells. Ho citarem. La realitat sana avui el repte que li hem posat a Toni Padilla és mirar què està passant amb el motor perquè a veure només aquest cap de setmana palmarès Daniela Guillén i Guillem Ferrer s'han proclamat campions del món a Austràlia de motocross el mateix cap de setmana la pilot de Terrassa Berta Avellan de Terrassa de Terrassa eh Toni. Ha revalidat la seva corona de trial competició que ja sabem que Toni Bou es fa un fart d'aixecar Mundials que fa 20 anys que va guanyant Mundials però en guanya dos per temporada així que la pregunta ja és directa i clara. Per quina raó el motor català triomfa tant?

És increïble, és una molt bona pregunta. Empleem en categoria sub-23, sub-23, sub-21. Aquest cap de setmana hem tingut 6 mundials diferents i, òbviament, en altres modalitats, com MotoGP, tenim el Marc Marqués lluitant per ser campió. Cada cop que anem a Paris-Dakar, tenim catalans que ho fan molt bé. És a dir, en molts esports. La gent que ens escolti, és impossible trobar algú que no que un d'aquests noms no hi són, i els germans Marques, Toni Bou, Laia Sant, Dani Pedrosa, Màverick Viñales, els germans Janer, Martínez de la Rosa, el germà Gatsuari, Nani Roma, Marc Coma, la gran Laia Sant, Dani Juncadell, Oriol Servià, C.T. Gibernau, tenim molta tradició i per tant hem intentat d'alguna forma esbrinar perquè amb això del motor, de la benzina, doncs ho fem també, d'aquesta forma. A mi ja d'entrada ja m'has d'explicar diferència entre modalitats. Una guia bàsica, parlàvem d'aquest gran èxit de la Daniela Guillén i la Guillem Ferrer, que són campions en motocross. Motocross és un circuit tancat, de terra, de fang, en què vas fent salts. Seria com MotoGP, és un circuit asfaltat. En aquest cas és un circuit de pujades, abaixades, de terra, molt espectacular, però van competint tots i qui arriba primer guanya. Hi ha el trial, una mulleta de noula verta ballant i envolant el Toni Bou. El trial és això, és anar fent amb la moto, vas per sobre d'uns obstacles i el repte és superar els obstacles sense que el teu peu toqui el terra per buscar l'equilibri. És a dir, té molt de mèrit i en dues categories, a l'indoor i a l'outdoor, és a dir, a dins d'un pavelló i a fora. A fora els obstacles són naturals i a dins són construïts per enginyeria que cada cop ho fan més difícil per veure si el Toni Bou no ho guanya i el Toni Bou segueix guanyant.

Després ja parlarem, perquè són moltes disciplines diferents, i a l'indicari hi ha moltes coses, però, a veure, sempre tenim bons pilots,

i darrerament també cada cop més dones. Sí, per exemple, en el cas de la Berta, que ho està fent molt bé la pilota recent, que comença a crear una dinastia, però és cert que el motor durant molts anys ha estat un món molt masculí, i molt masclista, fins i tot amb les sosteres, a vegades, que l'únic paper de la dona era molt era aquest,

i una mica del 2, hem millorat. Hem aguantat els paraigües, no?

I pujades del càbet, els espumosos, una matlla molt trista, i darrerament, òbviament, han començat a entrar cada cop més. De fet, hi ha un debat molt interessant, i és sobre si en el món del motor té sentit o no fer categories masculines i femenines, perquè, òbviament, en molts casos, no hi ha diferència. En el cas dels cotxes, sí que poden competir en les mateixes categories. En el cas de motos, que implica una força física, sí que en alguns casos es fan diferències, com hem vist en el cas del motocross. En Fórmula 1 podria competir una dona. Podria arribar, podria arribar. En el cas del motociclisme tenim una gran pionera, la Laia Sanz, que va ser la gran pionera del triat de l'Otto del Rallys, que ho va fer molt bé. S'ha passat, de fet, a la categoria de cotxes al Paris-Dakar, i estan venint cada cop més dones que pugen fortes, i en molts casos estan començant els primers casos de dones que aconsegueixen entrar a categories molt importants, on fins i tot només homes. A MotoGP encara no ha arribat cap dona, però a Moto2, que està per sota, va arribar una pilota murci, l'Anna Carrasco, que va demostrar també la seva vàlua, per tant, amb el temps potser podem veure això a la Fórmula 1 o a MotoGP, una dona competint contra homes.

La clau, la clau de l'èxit, per on passa? O l'esclau, sí, perquè fins ara, bé, m'has convençut, però què està passant?

Com tu saps, jo no tinc ni carnet de conduir, per tant, m'agrada molt la història, m'agrada documentar-me, però em sentí una miqueta síndrome de l'impostor per aquest tema que he fet. He buscat un dels experts de Catalunya Ràdio de la casa, el gran Damià Aguilar. Dic, Damià, ajuda'm, tira'm algunes de les primeres claus i m'ha explicat això.

La tradició és que hi va haver molts anys que hi havia fàbriques de motos a Catalunya, algunes de les quals o pràcticament totes han desaparegut. Només queda com a nom Montesa en la part de Montesa Onda per la banda de trial. Això d'una banda. moltíssima afició, però només a les motos, no només a les motos, als cotxes. Moltíssima afició de sempre. Segurament per barris, però de sempre. I després que, tradicionalment, el país ha generat elit del motor, sigui en velocitat, sigui en off-road.

Això és molt important, al final és la tradició de tenir marques que van començar a produir-se. Tenim una tradició important. Pensa que el primer cotxe dissenyat a Catalunya ho va fer la Francesc Boneta el 1899, i moltes de les marques en motos o en cotxes, que a la gent li sonarà, la Voltaco, la Montesa, la Derby, la Hispano Suïssa en cotxes, marques molt importants, a les 7 de seguida va obrir fàbriques aquí. Per tant, això era un factor molt important. Per tenir tradició en motor competitiu, què et cal? Gent que faci les màquines, els cotxes i les motos, i això ho teníem.

I això es compliria a altres llocs? És a dir, si busquéssim altres zones del planeta on hi ha molta fàbrica de motor, també trobaríem bons esportistes?

Sí, sí, els grans bressols de grans pilots de motociclisme o de cotxes, normalment venen de llocs on tenien bones fàbriques. Regne Unit, Nord d'Itàlia, molt, França, Alemanya, Estats Units, la Ford, també en aquest sentit, per tant, hi ha una certa connexió. Abans també el Damià ens parlava d'això, de les elites esportives, és a dir, gent important, amb diners, amb capacitat política, que permetia invertir també les instal·lacions, en tenir un circuit de Montjuïc, on durant molt de temps vam tenir un trasat urbà per fer les 24 hores a Montjuïc, uns grans premis de Fórmula 1, MotoGP, i després, òbviament, el 1991, en aquell boom olímpic de tanta aposta esportiva, Un moment cap d'alt, que és la inauguració del circuit de Barcelona, de Montmeló, amb un impuls, sobretot, del Real Club Automòbil de Catalunya,

el RAC. On l'any que ve, ho explicàvem la setmana passada, no hi haurà premi de Fórmula 1?

Sí, ho farem. Un sí, un no, hem perdut una miqueta, però el motociclisme sí que seguirà en aquest cas, perquè és molt important, al final, tenir un sector privat i un sector públic que ajudi. En aquest cas, el RAC és una institució que ajuda molt, juntament amb la Federació Catalana d'Automobilisme o de Motociclisme, com amb circuits, en tornejos de promocions, en donar moltes beques, moltes ajudes, fins i tot molts dels grans noms del motor espanyols, s'han format a Catalunya, perquè aquí tenien les bones escoles. Fernando Alonso deixa Asturias i ve de seguida a portar cars a Catalunya. Carlos Sainz sempre explica, sempre de l'any, que el motor a Catalunya va ser clau en la seva vida. Per tant, en aquest cas, és molt important tenir un suport públic per crear aquest sistema d'ajudes, d'escoles i de competicions que donen estabilitat.

O sigui, aposta per part del sector públic, que vol dir diners, segurament, i també deu ser privada, eh? Sí, i exactament s'ho explica molt bé el

Damià Aguilar. Hi ha hagut aquesta ajuda del RAC que, si tu vols, és evidentment privada, però que també ha tingut aquell toc de. D'iniciativa pública, per exemple, els primers anys del circuit de Catalunya amb el programa de joves pilots d'automobilisme, i ara l'exemple més important que tens és el Palou. Però després hi ha aquesta iniciativa privada, el fet que Edgar Canet arriba al Dakar perquè té ajuda privada. Guillem Farrés és campió del món de motogross, té ajuda privada. Hi ha diverses. Toni Bou ha sigut campió del món 40 anys en el mateix equip. I no es pot oblidar que el mateix equip és privat. Onda, amb un patrocinador que segurament és el més important que ha tingut el motor de la història d'Espanya, com és Repsol.

Més enllà del circuit de Montmeló, si ara algú estigués buscant circuits per Catalunya o instal·lacions o llocs on fer esports de motor,

què diries? N'hi ha moltíssims, escampats a tot el territori, tenim molts circuits de cars en aquest sentit i sobretot també un factor que apunta molta gent que és l'orografia, el tipus de paisatge que tenim, que permet, d'alguna forma, el paisatge que tenim, que t'entrenis bé, sobretot en les categories de trial, de ral·lis. De fet, si fixes, molts dels grans noms dels ral·lis, els que llavors van al Paris-Dakar, és perquè poden entrenar zones, al Bargarà, al Vallès, al Baix, a Sousona. Que hi ha extensions de territori, amb un tipus de territori, amb prou pujada, prou baixada, però que permet que es pugui entrenar, que hi hagi circuits tancats, i de fet és com el Gran Bersol, una miqueta també d'un tipus de motociclisme, la Vella Santa, el Jordi Alcarons, el Salvador Servià, el Nani Rom, l'Isidre Esteve, el Marc, com a tots, més o menys, són del centre de Catalunya, més o menys, que és on ja existeixen moltes instal·lacions i moltes zones on pots anar a fer pràctiques, sobretot amb moto, en aquest cas.

Clar, al Berguedà hem vist Marco Mavia entrenant per allà a la vora tot un espectacle. Aquests dies, a veure, una de les coses que ens podia sorprendre més és veure allò, retransmissió molt llunyana, el resum que ens arribava tot amb accent americà, el cas de l'Àlex Palou, un pilot del Baix Montseny que ha triomfat als Estats Units amb això que et deia abans de l'IndyCar.

Correcte, en aquest cas no tenim instal·lacions de la IndyCar, perquè és la competició de cotxes més important dels Estats Units, circuits tancats, la competició més coneguda són les 500 milles d'Indianapolis, i aquest pilota, el Baix Montseny, que va començar amb beques, amb programes a la casa, el seu camí en principi l'havia de portar cap a la Fórmula 1, però pel mig li van fer una oferta per anar a competir en monoplaces al Japó, I aquí el van descobrir els nord-americans, se'l van endur cap allà, i ara ell no vol anar a la Fórmula 1 i és 5 cops seguits campió de la IndyCar, que és la cursa més important de cotxes dels Estats Units. Per tant, fins i tot comencem a excel·lir en modalitats en les quals no tenim instal·lacions a casa nostra.

I per acabar, evidentment tenim el cas, per exemple, dels germans Márquez, que és evident, i veurem el Marc on acaba deixant la seva última fita, però potser com a assignatura pendent la Fórmula 1.

Sí, és molt interessant perquè abans el Daniel Aguila ens parlava de la importància de tenir patrocinadors. Llavors, el que veiem és que darrere dels germans Márquez, no estan pujant pilots catalans en un Fórmula 1 perquè no hi ha tantes ajudes. Hi ha països on estan ficant més diners i això s'està notant, o fins i tot fora de Catalunya, a la resta de l'estat. Per tant, la MotoGP, atenció, que potser pot venir un desert després dels markets, perquè s'està perdent una miqueta de les ajudes privades, i en el cas de la Fórmula 1, cert que hem tingut grans noms que han arribat, de fet, als anys 40-50, vam tenir el primer català a la Fórmula 1, que és una figura oblidada en part de forma comprensible, perquè serà Paco Godia, dic en comprensible perquè era un franquista, que va ser oficial de l'exèrcit franquista, i per tant és una persona amb les mans tacades de sang, però que un cop va acabar la guerra, com tenia calés, va competir a la Fórmula 1 i va arribar a ser 9è. Però després van arribar bons pilots, els Marc Gené, Luis Pérez Sala, el Pedro Martínez de la Rosa, el Jaume Algarzuari, que són parts de grans dinissagues, en molts casos de famílies que tenen certa connexió per aconseguir aquests patrocinadors, que és clau. És a dir, el motor el seguirem tenint tradició, però per MotoGP i per Fórmula 1, que és el cirereta, és el més gran de tot, que calen calés, i aquí no sempre ho trobes. Per tant, si tinguéssim més ajudes, encara tindríem més campions, segur. Doncs tu ara xino-xano,

a peu i cap a casa. Jo sempre a peu. Semana que ve ens tornem a veure aquí. Gràcies, Toni. Adéu.