Perdem hores feina. El transport públic no està dissenyat per a la realitat ciutadana

Masterclass Becerra AM Santiago Niño Becerra.

Avui mirem el futur des de l'economia i ho fem posant l'ull en com volem viure. Volem invertir més diners en avions militars que en el nostre propi benestar? Volem invertir més temps i anar en transport públic? O volem arribar a més d'hora encara que el preu a pagar sigui el cos ambiental d'anar en cotxe? Volem anar a prendre un còctel i que en lloc que ens serveixi un barman ho faci una màquina?

De tot plegat, avui en parlem amb el nostre estimat Santiago Niño Becerra. Què tal? Com estàs? Què tal? Bona nit, Chantal. Bona nit. Jo molt contenta de saludar-te perquè aquesta setmana t'has fixat en el cas d'una persona que viu a 25 quilòmetres de Barcelona i treballa a la ciutat. I atenció llenç per arribar-hi. Si ve amb cotxe, triga 45 minuts, que això segurament li passa a molta gent que ens escolta. En canvi, si viatja amb transport públic, triga una hora i 55 minuts. Comptant els desplaçaments a peu el tren, el bus, i que no hi hagi incidències. I jo et pregunto, quan es dissenyen les polítiques de mobilitat s'està baixant prou el detall de la realitat quotidiana, Santiago?

Jo, sota el meu punt de vista, clar, a veure, els polítics, perquè evidentment sempre acabem aquí. Em podrien dir que aquest és un cas d'una persona que m'ho ha explicat a mi, però que no tinc proves que això sigui generalitzat. És cert, és veritat. El que passa és que, sota el meu punt de vista, si es dissenyen polítiques perquè s'utilitzi el transport col·lectiu, el transport públic, Però la realitat és que la vida quotidiana, en el cas d'aquesta persona que s'ha de desplaçar 25 km per anar a treballar, la realitat és que aquestes polítiques no compleixen les necessitats. És a dir, per recórrer 25 km més l'estona a anar a treballar, al lloc de treball, jo crec que és absurd trigar una hora i 55 minuts, és a dir, no té sentit. Clar, també em podrien dir, no té sentit trigar 45 minuts, correcte, és a dir, tampoc té sentit, però una hora i 55 minuts és que no té sentit. Llavors, Quines solucions proposes?

Perquè l'eficiència ambiental pot acabar sent ineficiència per a determinats ciutadans, és a dir, molt bé, perquè això li passa a molta gent, quines solucions? Posem més transport públic?

Jo, Chantal, partint de la base de que no soc un expert en això, jo crec que la xarxa de transport. La xarxa, vull dir, no em refereixo només als trens o als autobusos, en general, la xarxa de transport col·lectiu públic no està ben dissenyada. No està ben dissenyada per a la realitat actual. Ara hi ha molta gent, moltíssima gent, que no viu a Barcelona o no viu al costat del lloc on treballa. Llavors jo crec, i compte que és el meu punt de vista, però jo crec que aquesta realitat no està contemplada amb les polítiques de desplaçaments, no és tant.

Ja, per tancar aquest tema, com hauríem de calcular? Potser el cost d'una política de mobilitat només en emissions o també en temps de vida perdut amb desplaçaments, que això és molt important també al final, eh? Bueno, jo crec que el que passa és que,

ara el que diré és entrar en altres dinàmiques, però és que jo crec que el teletreball, el treball online, hauria de tenir una importància més gran. Jo recordo un informe que va fer McKinsey durant el confinament de la població durant l'epidèmia de Covid, a California, les persones que teletreballaven, la seva productivitat havia augmentat un 4%. Un 4% amb el temps de confinament que va ser un mes i pico, un mes i mig, més o menys. És moltíssim. Jo crec que es tindrien les empreses, les empreses tindrien de posar més accent al treball online i per altra banda els experts que dissenyen les polítiques de mobilitat tindrien que fer un pensament i redissenyar-les.

Clar, recordem que també necessitem més fiabilitat a Rodalies. Hi ha un pla del 2026 al 2030 de 8.037 milions d'euros per millorar, però hem d'evitar que el ciutadà es vegi afectat.

Més temes a la Masterclass Becerra. Aquesta setmana hem sabut que Estats Units vol tenir 500 avions de combat no tripulats el 2032. Aquesta nova cursa armamentística també ens afectarà la nostra butxaca. Tu parles d'una possible. Atenció, eh? Segona guerra freda de baixa intensitat, marcada per la tecnologia i la indústria de defensa i competència entre grans potències, i planteja una idea interessant que potser. No calgui una guerra convencional perquè es generi una enorme activitat econòmica al voltant de la tecnologia militar. Pot la por convertir-se en un motor econòmic? Ens preguntem qui es beneficia d'aquesta carrera tecnològica i quin surt perjudicat, què diria Santiago?

Tenim un antecedent, que és veritat que es va produir en temps de guerra, però tenim un antecedent i és que a la Segona Guerra Mundial. El Producte Interior Brut dels Estats Units entre l'any 1940 i 1944 va pujar, i va pujar moltíssim. És veritat que els Estats Units participaven a la Segona Guerra Mundial, hi va haver moltes destruccions d'armament que es van haver de reemplaçar, però és un fet que la despesa en armament genera Producte Interior Brut. També és veritat que genera deute públic. L'exemple ho tenim a Alemanya, amb els plans del canciller Mers. Però jo crec que hem entrat en una dinàmica que el Producte Interior Brut, generar Producte Interior Brut en termes, per mitjans, entre cometes, convencionals, és difícil. Per exemple, Volkswagen. Volkswagen s'ha adonat que té un excés de capacitat. Parlo de Volkswagen Montt, no estic parlant únicament Volkswagen Alemanya, Volkswagen Espanya. Volkswagen té un excés de capacitat i vol entrar en la reconversió d'instal·lacions que fabricen cotxes a fabricar-la. I com Volkswagen hi ha més empreses.

Santiago, abans d'acabar la masterclass d'avui, et ve de gust prendre un còctel? Sí, home, sí. Avui vols comentar la idea d'una empresa que vol fer atenció a una màquina de còctels automàtica. I a tu no t'agrada gaire, no?

Aquesta màquina, de fet, ja existeix. Es va presentar la setmana passada a una fira de l'alimentària de Sevilla. És una màquina que està connectada a 150 ampolles de licor i que és capaç de preparar 90 còctels diferents. I què faran els barmans? Bé, aquí està. És a dir, jo estic absolutament convençut que si aquesta màquina s'ha presentat funciona. És a dir, perquè, home, no presentaràs algú que no funcioni. Ara, tu t'imagines sentar l'estètica d'un barman preparant un Dray Martini o un Bloody Mary? No, jo crec que un robot no.

Ens agraden més les persones. És a dir, mira que som un programa tecnològic, però amb moltes feines preferim les persones. Sí que una màquina pot ajudar-lo, no?

Sí, bueno, no sé. També ara ja tenim un robot que fa pizzes. És a dir, jo crec que al final s'han pos. D'aquí uns anys, possiblement s'imposarà. Però jo, Chantal, estic convençut que, per exemple, l'hotel Negresco de Niza no tindrà robots fent còctels.

Ja, ja. No hi he estat, eh, jo, a aquest hotel a Niza.

Val la pena. Tu sí, eh? Sí, val la pena perquè és una estètica molt, molt, molt maca.

Molt bé, doncs, escolta, fins i tot la tecnologia, la robòtica, arriba la cocteleria, quin món, eh? Quin món. 2026. Què passarà el 2040? Ho expliquem al Revolució 4.0. Gràcies, Santiago Niño Becerra. Un plaer, com sempre, escoltar-te. Bona nit.

A Catalunya Ràdio 3CAT, Revolució 4.0, amb Chantal Llevina.

El món de les bones idees. Revolució 4.0.

Ui, ens acabem el programa avui amb una frase d'Steve Jobs. La tecnologia no és res, el que és important és tenir fe en les persones. Jobs la va dir abans que arribés la intel·ligència artificial i avui hem parlat molt d'autoconeixement, motivació i felicitat. Ja està bé recordar que la tecnologia és una eina meravellosa, però en el terreny emocional no hauria de ser mai un substitutiu de les persones.

Com sempre, moltes gràcies a l'equip molt important, l'equip Xavi Llauradó, Iván Diez, Gerard Gil, Jordi V, Marc Amorós, i gràcies també a totes les veus que hem escoltat al llarg del programa, Carles Dabó, Anna Escura, Iván Diez. Gràcies, fins la setmana que ve.

Es revolucionario.