Pere Romeu reivindica el treball de l'equip en el premi a l'entrenador de l'any

I continuarà la gala ara, si no m'equivoco tenim la Laia novament des de Londres Hola, la nou Laia Què tal, em sentiu bé? Sí, dos de dos del Barça Ara on anem?

Ara anirem al de millor entrenador, d'un equip femení. Aquest és el premi que s'entregarà ara. Fins ara el Barça, doncs, protagonista aquí amb el domini de, com a mínim, la joventut i el futur, és el Barça, amb la menja mal i Vicky López. Si no li donen a Pere Romeu, marxem, no? Sí. Home, sí, jo crec. Sí, literalment. Home, jo crec que hauria.

Hi ha hagut anys que clamava el cel, però és que aquest any no. Vaja, la Sònia i la. Home, és el cantó d'Europa, no? Sí, però hi ha hagut anys de triplets que no.

Sí, va haver-hi un any de póquer de Jonathan Giraldez que no el va guanyar, diríem. Perquè era l'any del. Jo crec que no l'ha guanyat mai. No, no l'ha guanyat mai, no, no. Mira, millor entrenador de l'any femení, ho hem comentat abans, a banda de Pere Romeu, hi ha Jonathan Giraldez com a finalista de la Champions amb el Lyon, hi ha André Jegler, campió de la Lliga Anglès amb el City, Nils Nielsen, campió de la Copa d'Àsia amb el Japó, i Elena Sadiku, campiona amb el Haken de la segona competició europea.

Compta Rafa Benítez per lliurar aquest premi al millor entrenador o entrenadora d'equip Famanilaya.

Sí, sí, ara surt i tindrem aquest moment, aquesta conversa de Rafa Benítez amb Thierry Henry. Interessant, també. Campió de la Champions.

I un ascens amb l'Extremadura. I amb el Tenerife. I una etapa per oblidar amb el Madrid, pobre, que s'ho ha passat bastant malament. Com va ser?

El Liverpool és molt respectat, Rafa Benítez. La temporada 15-16. 15-16. Va agafar l'equip després d'Ancelotti. I se'l va encarregar després de. De Cádiz, i l'iniciament de Buda, i del 0-4 del

Barça al Bernabéu. Sí, sí, sí. En l'era Luis Enrique. És que ara estava pensant que. El segon any de Luis Enrique. L'Hopetegui també se'l va encarregar després de perdre 5-1 al Camp Nou en aquest cas.

Benítez que el van fotre fora el desembre. Sí, perquè Zidane debut al gener, que va agafar l'equip Zidane i van guanyar la Champions. Lo petegui per un estil, lo petegui inclús abans. No, lo petegui jo crec que era l'octubre,

sí, sí. Lo petegui només comença la temporada, sí, sí. Ah, poder sí, poder sí. Sí, sí, sí. Molt bé, doncs encara està xerrant Rafa Benítez amb Enric. Vinga, Rafa. Vamos, Rafa. Ens ensenyen mentre estan Luis de la Fuente, que és assegut al costat d'una Gemery, dos dels candidats al Premi a millor entrenador d'equip masculí en aquest cas, i com ja hem comentat, segurament el guanyador serà. Sara de la Fuente, ara ens ensenyen els i les nominades que ara comentava la Sònia, Jonathan Giraldez, Andrés Jeklers, Pere Romeu,

Nils Nielsen, que és el jugador del Japó. Exacte.

I torna a sortir Pere Romeu? L'han tret dues vegades?

No, la primera vegada crec que era Jonathan Giraldez. I Elena Sadiku. Ha sortit dos cops.

Ens han enviat un missatge subliminal.

A veure, a veure, Rafa. A veure. El entrenador de la temporada del equipo femenino es Pere Romeu.

Doncs això 3 en 3 del Barça, eh? Primer això, i en el cas d'entrenadors del Barça. Lluís Cortés tampoc ho va guanyar mai, eh? No, tampoc. O sigui, és el primer entrenador del Barça que ho guanya.

Sí, sí, sí, és el primer. Sí, sí, sí, és el primer que guanya, i com dieu, ple absolut del Barça en aquest inici de la gala. A veure si dura. I volíeu començar la gala sense l'autobús del Barça? Si ho estan guanyant tots ells?

No podíem començar sense ells? Per això els havíem d'esperar. Exacte. A veure què diu Pere Romeu. Good night. It's a pleasure to be here.

Y también recibir este premio. Así que muchas gracias. En inglés no es suficientemente fluido.

En primer lugar, me gustaría dar la enhorabuena al resto de nominados porque evidentemente hemos hecho todas grandísimas temporadas y cualquiera de vosotros podría estar aquí. Así que enhorabuena a todo el resto de nominados.

En segundo lugar, siento este premio como colectivo, como un premio totalmente de equipo, como un premio de tener unas futbolistas fantásticas que incluso habiendo ganado años anteriores muchos y muchos títulos, cada día se intentan superar para seguir ganando y hacer crecer este club. Así que súper, súper agradecido a todas las futbolistas que habéis formado parte la temporada pasada de este maravilloso equipo, de estos grandes éxitos. Y también, evidentemente, a mi staff. Creo que a día de hoy un entrenador solo se queda un poco a la orilla de todo y creo que tenemos que dar valor a toda esa gente que trabaja con nosotros, a toda esa gente que está 24-7 con nosotros, porque claramente. Los éxitos colectivos suelen ser por grandísimas futbolistas y por grandísimos miembros de staff, así que súper, súper agradecido porque me gustaría que aquí pudiésemos estar todos, jugadoras y resto de staff, porque siento el premio totalmente colectivo.

Bueno, después de lo de Vicky. Ah, sigue, perdón. Perdón, perdón. Ara falta el català.

No m'oblida d'on vinc. Ara, ara. Vinc del futbol base català, clubs com el CPS Real, el Centre Esports Hospitalet, el futbol club Barcelona, que és el millor futbol base de tot el món per la quantitat de jugadors que surten d'allà. Si soy quien soy y estoy

aquí hoy es en gran parte por toda la experiencia y toda la etapa que tuve en el Barça, que es claramente quién ha hecho que sea quien

soy en el día de hoy. De otro lado,

también me gustaría agradecer a mi familia, a Jordi, a mi familia, a mis padres, a mis hermanos, porque en un momento, cuando yo era muy joven, Y aunque, bueno, lo siga siendo, pero tenía 20 o 21 años, decidí dedicarme a ser entrenador en cuerpo y alma. Lo respetó mi familia en un momento donde no era tan fácil respetar lo que todo el mundo quería, que era una formación académica, pues ante todo. Y yo decidí ser entrenador en cuerpo y alma, como ya he dicho, y al final el trabajo nos ha llevado hasta aquí. Así que estoy muy agradecido a todos vosotros y evidentemente también a mi pareja, que es con la que comparto el día a día y es quien aguanta el hecho de poder convivir con un entrenador en casa que sé perfectamente que nunca es fácil. Así que te estoy eternamente agradecido. Gracias a todos.

La traducció al castellà de les paraules en català de Pere Romeu, ens hauria agradat poder escoltar-lo directament, però evidentment.

Important, eh, això, que parli català amb aquesta normalitat, sense vergonya, que no sigui només per dir moltes gràcies i bona nit.

Cuando vemos que el equipo juega en equipo, creo que como entrenador eso es lo que más orgulloso te hace sentir. Tengo la suerte de dirigir grandísimas futbolistas, pero que estas grandísimas futbolistas en equipo juegan mejor que de forma individual. Así que cuando conseguimos esto creo que es lo que me hace sentir más orgulloso.