Perforar les ciutats per sota: la solució per als aiguats del futur

És moment de saludar en Tomàs Molina. Molt bon dia. Molt bon dia. A veure, en Tomàs, l'única presentació meteoròleg del 3CAT, una de les persones més influents i més coneixedores del món de la meteorologia a casa nostra. A veure, Tomàs, ara ho sentíem. Tu, l'any passat, vas defensar les mànegues marines com a. Sí, precioses. Com a fenomen meteorològic favorit dels catalans.

Ara. Potser canviaria ara, eh? Ara canviaries? A veure, quins canseries? Jo soc un tio com novador, saps? Que m'agrada l'actualitat, m'agrada la novetat.

Amb l'allau de pluges que hem tingut últimament, amb els canvis climàtics que estem tenint, aquesta calor que ha arrasat Catalunya durant aquest estiu, potser ha canviat una mica el fenomen meteorològic favorit dels catalans. Tu quin fenomen vols posar en joc perquè obrim la nostra porra particular?

Un que cap català sap què és. Què és? Quin? Espera, que he de pensar-hi cada vegada, perquè ens hem inventat el nom. Hem hagut de coplar el nom. Són aquests sistemes convectius de mesoscala amb característiques tropicals. Hosti, fàcil, eh? S-C-M-C-T. S-C-M-C-T. S-C-M-C-T. Un naming una mica millorable, sens dubte. Els convex. Li podríem dir els convex. Els convex. Ah, és maco, és bonic. Una cosa més catalana, no? Has de buscar alguna cosa catalana. Els convectius. Diguem els convectius. Els convectius. Fenòmens convectius. Però fixa't que això ha estat el responsable també d'aquestes pluges tan intenses i de mal que ha fet a Catalunya. Per tant, això que no s'acabi convertint en una d'aquestes coses que. Que es fan massa famoses.

Mira, t'ho anava a preguntar, perquè aquesta setmana hem sabut que l'Observatori Fabra va registrar des de l'1 de setembre fins al 19 d'octubre més de 457 litres de pluja. Això vol dir que en menys d'un mes i mig ha caigut un 75% de la pluja mitjana anual que acostumem a tenir. En aquest punt parlo de la ciutat de Barcelona, que és on tenim les dades. I tu ara ho apuntaves, serà una tendència a partir d'ara, això? Sí.

Sí, la veritat és que sí. I sovint no passa res, per exemple, a la ciutat de Barcelona, i sí que passa en altres municipis de Catalunya, perquè en aquest cas Barcelona està més preparada. Mira, avui he anat a fer un reportatge en aquesta mena de. Sota de terra de Barcelona. Els dipòsits pluvials, no? Correcte. Aquests dipòsits, que ja n'hi ha 15, i que són capaços de parar gairebé 500.000 metres cúbics d'aigua, els paren, com si diguéssim, es queden allà sota i no corren pels carrers. I el futur n'estan construint, vaja, en volen construir 29 més. Que faran 1.500.000 metres cúbics que no passaran pel carrer, que no ens inundaran, sinó que quedaran amagats allà sota. Aquesta infraestructura és imprescindible. Sense això, Barcelona hauria tingut problemes gravíssims, però gravíssims, aquests últims dies. De fet, va ploure a Barcelona pràcticament la meitat del que costuma ploure durant un any.

Està avançant en Canollers, en zones del Baix Llobregat A la llarga s'hauran de fer aquests dipòsits pluvials,

tu creus? De fet, ja hi són, o com més llocs millor. Però, per exemple, les rieres. Per què no baixen tan sovint les rieres del Maresme? Doncs perquè han fet també una mena de dipòsits que és en la mateixa riera, és a dir, han excavat. Com si fossin uns forats. Uns calaixos laterals. Correcte, sí, que són plant d'aigua, saps? Sembla que no, no és res, però clar, que l'aigua es va quedant allà i no baixa amb la mateixa pressió, excepte que baixi tantíssima aigua, que al final se'n va tot avall. Però aquesta mena de plataformes també són

plataformes de laminació de vingudes. Doncs acabarem aquí, a la llarga, adaptant-nos, perquè ens queda una altra, eh?