Pisarello: "No m'esperava això, que Puigdemont pugui tornar i el posicionament sigui aquest"

Gerardo Pisarello, es portaveu dels comuns. Senyor Pisarello, què tal? Bon dia. Abans de res, no sé si vostè sap res del possible avançament electoral, perquè acabem de conèixer fa pocs minuts, ho ha dit en aquest cas la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, que ha tingut una conversa important amb Pedro Sánchez i que es vol mantenir amb absoluta discreció. Ho ha dit a la cadena SER, ara ho escoltarem. No sé si sap detall, entenc que si vol mantenir discreció vostè també s'hi mantindrà, però si ens pot fer una fotografia d'en quin moment polític s'està vivint ara mateix des del govern espanyol.

L'únic que puc dir és que davant l'anunci impresentable del PP, de Vox i ara de Junts, que deixaran caure aquest habitatge, que no només portaria més Mari Carmen, més Olga Hospitalet, més tantíssima gent de casa nostra, nosaltres estem disposats pel que calgui. Per aprendre nota d'això. Ja s'han convocat mobilitzacions davant la sèrie de Junts. La gent no és idiota. La gent sap quan s'estan fent servir excuses que no corresponen. Escoltava ara un dels intervinents parlant de les polítiques de les esquerdes. Jo vull recordar les polítiques de Convergència i Unió, com va fer el pacte del Majestic amb el Partit Popular, seguint les polítiques d'habitatge d'Asnar, seguint les polítiques d'habitatge de Rajoy, plantejant retallades en matèria d'habitatge públic. L'any 96, això va ser. Sí, exacte. L'any 96, però després també quan va arribar el govern Rajoy, aprovant també les retallades que va plantejar el govern Rajoy. O sigui, ja coneixem quines són les respostes de la dreta, el que passa és que jo no m'esperava això. Jo no m'esperava que el president Puigdemont. Pugui tornar després de l'exili i que el posicionament polític de Junts fos un posicionament en aquests termes que ja dic, va en contra de milers i milers de catalans i catalanes, molts d'ells segurament fills també i filles de Junts i per tant és incomprensible i ho hauran d'explicar molt, molt clarament perquè crec que la indignació al carrer és molt gran en aquest moment.

Mira, Isabel Díaz Ayuso acaba de fer un tuit que diu o comunisme o llibertat. Diu que aquesta és la batalla que es lliure ara mateix a Espanya. Tota l'estona, vull dir, no és la primera vegada que fa aquest missatge. Va d'això, senyor Pesarello?

Bueno, va de serveis públics, va d'habitatge digne, va de treball digne o de privilegis o de fons voltors governant a les nostres ciutats. Va d'això, de democràcia o oligarquia. Els fons voltors, aquests fons estrangers que estan saquejant les nostres ciutats, no representen a ningú. No es presenten a eleccions, però volen manar cada dia. L'alternativa a això, com en qualsevol democràcia avançada, és protegir els serveis públics, protegir els drets socials, fer complir l'article 47 de la Constitució que manda els poders públics a impedir la especulació i és garantir un habitatge digne. Les propostes que estan sobre la taula no són propostes que vinguin de països estranys o de països comunistes. Són propostes que ja existeixen a Anglaterra, que existeixen a França, que existeixen a Alemanya, que són de sentit comú en els països més avançats d'Europa. Per tant, no fem trampes perquè això no. Això no és o polítiques de països comunistes o llibertat. Això és els privilegis d'un poc que manin les oligarquies rendistes o que reconeguin els drets de la ciutadania i que la democràcia, si no és democràcia social, si no és democràcia econòmica, només serveix a molt poca gent. Deixem preguntar-li per

una qüestió més tècnica, potser no en vol parlar i ho entendria perquè el moment és urgent i estem parlant d'una cosa que preocupa molt la gent. Però és d'un punt de vista més orgànic, el seu espai del partit, diguéssim. Si anéssim a unes eleccions, ara mateix el lideratge està qüestionat o està per definir. En aquest sentit, vostè per quin lideratge aposta, si té algun nom clar?

Jo, pel que pot, sempre he sigut un frontamplista. És a dir, davant l'emergència d'unes ultradretes que tenen darrere, precisament, els grans fons d'inversió, les grans patrones rentistes, jo crec que les esquerres han d'anar el més unides possibles. Avui ha costat moltíssim, moltíssim, portar el Partit Socialista a la posició que defensarà avui. Ho podria haver fet la setmana passada, ho podria haver fet fa dues setmanes, perquè portaven mesos insistint. I, finalment, els hem obligat. Amb uns decrets que són de mínims, com dient, i que, en la nostra opinió, haurien d'anar molt més enllà. Crec que totes les esquerres realment republicanes hem fet la nostra feina. Des del grup parlamentari de Sumar fins a Esquerra Republicana, EAC Bildu, el BNG, Podemos. Aquest és el front ampli. Que jo m'imagino en un sentit, diguem-ne, extès de la paraula. Aquestes són les esquerres que hem de buscar la manera d'entendre'ns, amb aliances electorals o no, per oferir-li a la ciutadania una proposta valenta que no dubti en defensar els seus drets davant, com deia abans, d'uns grups econòmics molt minoritaris que només estan pensant en fer-se millonaris. Aquest és el treball que nosaltres hem de fer i que jo continuaré fent a Barcelona o a un càrrec. Un front ampli on hi hagi també esquerra, compromís i ABNH. Bueno, on ens entenguem totes aquestes forces, a les que denomino forces d'esquerra republicanes, i amb vocació transformadora. Amb totes aquestes forces hem de parlar. Jo estic encantat de parlar amb el Gabriel Rufián, estic encantat de parlar amb Oscar Matute, evidentment amb la gent de Compromís, amb la gent de la XAC, que ja estan en el nostre grup parlamentari, amb Irene Montero, amb qui sigui. Amb totes aquestes forces hem de poder compartir un programa de mínims, que ara haurà de tenir l'habitatge com a centre, perquè són totes aquestes forces polítiques molt diverses les que estem donant suport a aquests decrets, ens haurem de posar d'acord per plantejar-li a la ciutadania. O és això, o són els grans rentistes. O és això, o són els grans especuladors. I els partits polítics que en fan de portaveus, els que acabaran manant.

Gerardo Pistarello, gràcies per acompanyar-nos. Porteu dels comuns fins ara. Que vagi bé.